Issuu on Google+

REVISTA DE L’ESCOLA SOL I VENT DE VILAFANT Nº 33 JUNY 2014 REVISTA DE L’ESCOLA SOL I VENT DE VILAFANT Nº 33 JUNY 2014


EDITORIAL

Per a molts de nosaltres el ritual dels nostres pares i avis de llegir-nos un conte és un dels records més entranyables que hem viscut. Al llegir o explicar un conte en veu alta a un infant estem portant a terme una activitat de gran valor intel·lectual, cognitiu i emocional, que tots els pares, mares i educadors posem en pràctica. A més a més de tot això, estem creant complicitat d’una forma natural i afermant vincles emocionals entre els uns i els altres. L’estona del conte, tant a casa com a l’escola, es un temps relaxat, compartit, de dedicació. Quan un infant ens diu que li expliquem un conte, ens està dient que li dediquem una estona, que no el deixem sol, que confia en nosaltres, que li donem el nostre temps i el nostre afecte. A tots els nens i nenes els agrada que els expliquin contes!

El món dels contes ens permet somiar, viatjar, imaginar i compartir moltes aventures amb els seus personatges. Tenen tot allò que necessiten els més petits per créixer: els permeten desenvolupar la imaginació i enriquir el seu món interior. Però a la vegada també estem enriquint el seu bagatge lingüístic, bàsic per l’èxit escolar: comencen, de manera lúdica a treballar textos, a comprendre’ls.

D’altra banda quan diem : “ Hi havia una vegada ...” entrem en el món de l’amor, l’amistat, l’odi, la separació, ... en definitiva, en la vida. A través dels contes ajudem als nens i nenes a conèixer millor el món real.

A vegades el ritme frenètic que portem els adults ens fa perdre de vista allò realment important. Us podeu imaginar un nen que es faci gran sense conèixer en Patufet, al llop, la caputxeta i l’àvia, l’Alícia, la Blancaneus i els set nans o als tres porquets.

Hem de dedicar temps a obrir la porta als somnis més bonics de la infantesa.

Ana Mª Zanca Belchi. Directora de l’escola Sol i Vent de Vilafant


Educación Infanti

Educació Infantil VA DE CONTES Quan vàrem saber que el tema de la Setmana Cultural

d’ aquest curs

eren els contes, pensarem que era un tema molt interessant però alhora difícil decidir quins contes treballar en els tallers. N’ hi ha tants ! Finalment, decidirem explicar i fer activitats a partir de contes que tinguessin algun tret característic i...vàrem escollir un conte de mida gegant i dibuixos preciosos com “El barret de

l’ espantaocells”, un d’ emocions i

sentiments i amb un personatge que els nens i les nenes l’imaginen de diferent manera com és en el conte “Els monstre de colors”, un altre que els miréssim i expliquéssim en un ambient totalment diferent de l’ habitual: a les fosques, “On viuen les fades” i un altre més repetitiu i protagonitzat per una simpàtic animal “L’erugueta goluda”


EL MONSTRE DE COLORS monstre és protagonista d’aquesta història. Un monstre ELel MONSTRE DE COLORS

Un molt especial i a diferència de la resta no fa por! El monstre té un problema Unque monstre ésquè el protagonista història. Uns’ha monstre i és no sap li passa, estàd’aquesta fet un embolic! Avui llevat molt especialconfós, i a diferència de la resta no fa por! El monstre té un problema estrany, atabalat... i és que no sap què li passa, està fet un embolic! Avui s’ha llevat molt “Ja t’has a embolicar? No n’aprendràs mai... estrany, confós,tornat atabalat... T’has fet un garbuix d’emocions, i totes barrejades no funcionen “JaHauries t’has detornat a embolicar? n’aprendràs bé! separar-les i endreçar-lesNo cadascuna dins unmai... pot. T’has fet un garbuix d’emocions, i totes barrejades no funcionen Si vols, t’ajudo a posar ordre. bé! Hauries de separar-les i endreçar-les cadascuna dins un pot. Si vols, t’ajudo a posar ordre. L’alegria és contagiosa. Brilla com el sol, fa pampallugues com les estrelles. Quan estàs alegre rius, saltes, balles, jugues...i vols L’alegria l’alegria és contagiosa. com el sol, fa pampallugues com les compartir amb elsBrilla altres. estrelles. Quan estàs alegre rius, saltes, balles, jugues...i vols compartir l’alegria fa amb elstrobis altres.a faltar alguna cosa. És suau com La tristesa sempre que el mar, dolça com els dies de pluja. Quan estàs trist t’arrauleixes, La tristesa sempre fa que trobis faltar vols estar sol...i no tens ganes deafer res.alguna cosa. És suau com el mar, dolça com els dies de pluja. Quan estàs trist t’arrauleixes, vols estaréssol...i no itens ganes de fer La ràbia roent ferotge com el res. foc...que crema fort i costa d’apagar. Quan estàs enfadat sents que s’ha comès una injustícia i La descarregar ràbia és roent i ferotge com el foc...que crema fort i costa vols la ràbia en algú altre. d’apagar. Quan estàs enfadat sents que s’ha comès una injustícia i vols ràbia en ialgú La pordescarregar és covarda.laS’amaga fuig altre. com un lladre en la foscor. Quan tens por et tornes petit i poca cosa...i creus que no podràs fer el La por és covarda. S’amaga i fuig com un lladre en la foscor. Quan que se’t demana. tens por et tornes petit i poca cosa...i creus que no podràs fer el que se’t demana. La calma és tranquil·la com els arbres, lleugera com una fulla al vent. Quan estàs en calma respires a poc a poc i profundament. Et La calma és tranquil·la com els arbres, lleugera com una fulla al sents en pau. vent. Quan estàs en calma respires a poc a poc i profundament. Et sents en pau. Aquestes són les teves emocions. Cadascuna té un color diferent i endreçades, funcionen VeusCadascuna que bé? Jatésón cadascuna Aquestes són les tevesmillor. emocions. un color diferentali seu lloc. endreçades, funcionen millor. Veus que bé? Ja són cadascuna al seu lloc. I, ara...es pot saber què et passa? ...” I, ara...es pot saber què et passa? ...” Aprofitant que el monstre ordena els sentiments en pots i segons els colors, nosaltres també vam fer els elssentiments nostres pots de i sentiments Aprofitant que el monstre ordena en pots segons els mentre explicàvem el conte! colors, nosaltres també vam fer els nostres pots de sentiments mentre explicàvem el conte!


Aquest conte ha donat peu a parlar de les nostres emocions i a treballar el Aquest conte ha donat peu a parlar de les nostres emocions i a treballar el monstre monstre com un personatge bo i divertit, que no fa por. Així doncs, el taller com un personatge bocada i divertit, queconfeccionés no fa por. Així doncs, tallermonstre. va consistir en que va consistir en que infant el seu elpropi cada infant confeccionés el seu propi monstre.

Primer es va repartir a cada infant un guant... Primer es va repartir a cada infant un guant...

Després, vam proporcionar diferents materials que cada alumne va poder triar per decorar el propi monstre: goma eva, llana, botons, taps, Després, proporcionar diferents materials que cada alumne va poderi pompoms,vam retoladors, ulls mòbils...amb una barreja d’enginy, imaginació moltesper ganes cada elnen/a va monstre: crear el seu monstre. van fer-litaps, una triar decorar propi goma eva, Alguns llana, botons, divertida cresta, altres unes punxes molt afilades, uns van posar-li milers pompoms, retoladors, mòbils...amb una barreja d’enginy, imaginació d’ulls, i va haver qui vaulls optar per enganxar-li pompoms, llana pels cabells,i pel foc,ganes boques estranyes... col·laboració mares moltes cadaben nen/a va crear elAmb seu la monstre. Alguns de vanles fer-li una voluntàries vam ajudar els infants a enganxar amb silicona la decoració de divertida cadascú. cresta, altres unes punxes molt afilades, uns van posar-li milers d’ulls, i va haver qui va optar per enganxar-li pompoms, llana pels cabells, pel foc,

boques ben estranyes... Amb la col·laboració de les mares

voluntàries vam ajudar els infants a enganxar amb silicona la decoració de cadascú.

Finalment, van sortir monstres fantàstics, únics, originals i molt i molt simpàtics!!!

Finalment, van sortir monstres fantàstics, únics, originals i molt i molt simpàtics!!!


Iniciem el taller explicant el conte del barret de l’espantaocells. És un conte de mida

EL BARRET DE L’ESPANTAOCELLS

gran en el qual els personatges il·lustrats són l’espantaocells i els animals del camp. Presentem el conte dins una capsa màgica on hi trobem tots els objectes que duen

Iniciem el tallerAexplicant el es conte del barret devan l’espantaocells. És un els personatges. mesura que va narrant el conte sortint els objectes (barret, conte de mida gran en el qual els personatges il·lustrats són bastó, cinta,ulleres,…) i els nens i les nenes participen amb la representació. l’espantaocells i els animals del camp. Presentem el conte dins una Hi haviamàgica una vegada gallina per un camp es va trobar un capsa on hi una trobem totsque els passejava objectes que duen elsi personatges. A mesura que va narrant el conte vanmaco. sortint objectesl’espantaocells, (barret, espantaocells i li es va dir: aquest barret és molt Si,els va contestar bastó, cinta,ulleres,…) i els nens i les nenes participen amb la però m’agradaria més tenir un bastó. He estat aquí dret durant anys i tinc els braços representació. molt cansats. tenirgallina un bastó recolzar-m’hi. de bo i pogués Hi havia unaM’agradaria vegada una queper passejava per Tant un camp es va trobar el unmeu espantaocells li va La dir: aquest barret molt maco. Si,algú va canviar barret per un ibastó! gallina no tenia capés bastó però coneixia contestar però m’agradaria més tenir un bastó. He estat que en tenial’espantaocells, un. aquí dret durant anys i tinc els braços molt cansats. M’agradaria tenir un És un bastó molt maco -va dir la gallina al teixó. Sí, va contestar el teixó, però bastó per recolzar-m’hi. Tant de bo pogués canviar el meu barret per un m’agradaria més tenir cinta. calor però i estàconeixia mal ventilat el meu He deun. tenir bastó! La gallina nouna tenia capFabastó algú que cau. en tenia És un bastó diri la gallina al teixó. Sí, va el teixó, la porta obertamolt amb maco el meu-va bastó m’hi entrebanco sempre. Si contestar jo tingués una cinta, però m’agradaria més tenir una cinta. Fa calor i està mal ventilat el meu podria lligar la porta i tenir-la oberta. Tant de bo pogués canviar el meu bastó per una cau. He de tenir la porta oberta amb el meu bastó i m’hi entrebanco cinta! La gallina tenia cap cinta però podria coneixia lligar algú que teniai una. sempre. Si jo no tingués una cinta, la en porta tenir-la oberta. Tant decinta bo pogués canviar meu bastó per cinta! no És una molt maca -va dir el la gallina al corb. Si-una va dir el corb,Laperògallina la canviaria tenia cap cinta que aendalt tenia una. roca que és molt dura. per una mica de però llana. coneixia El meu niualgú és aquí d’aquesta És una cinta molt maca -va dir la gallina al corb. Si- va dir el corb, però la M’agradaria tenir una mica de llana suau i càlida. Canviaria aquesta cinta per llana i canviaria per una mica de llana. El meu niu és aquí a dalt d’aquesta roca poder folrar el niu. La gallina no en tenia, peròuna sabia algú que en tenia. que és molt dura. M’agradaria tenir mica de llana suau i càlida. Canviaria aquesta cinta perdiu llana i poder folrar elcontestar niu. La elgallina només en És un abric de llana molt macola gallina al xai. Si- va xai, però tenia, però sabia algú que en tenia. tenir unes ulleres. He de vigilar el llop i la meva vista no és tant bona com abans. És un abric de llana molt maco- diu la gallina al xai. Si- va contestar el Canviaria llanatenir per unes queHe en de molta falta!el Lallop gallina en tenia cap xai, peròlamés unesulleres, ulleres. vigilar i lano meva vista noperò és tant bona com sabia algú que en abans. tenia. Canviaria la llana per unes ulleres, que en molta falta! La gallina no en tenia va cap sabia algú que Són unes ulleres molt maquesdirperò la gallina al mussol. Sí-en va tenia. contestar el mussol. Són unes ulleres molt maques- va dir la gallina al mussol. Sí- va Les velles es varen trencar, per això en tinc unes de noves. Però les canviaria per contestar el mussol. Les velles es varen trencar, per això en tinc unes de una manta. El sol per la finestra i m’enlluerna, pucentra dormirper en tot dia. Aixòi noves. Però lesentra canviaria per una manta. Elnosol la elfinestra m’enlluerna, no pucuna dormir enben tot gruixuda el dia. Això no passaria si tingués una no passaria si tingués manta per tapar-me. De seguida, canviaria manta ben gruixuda per tapar-me. De seguida, canviaria les meves les meves ulleres per una manta. La gallina no en tenia cap però sabia algú que en ulleres per una manta. La gallina no en tenia cap però sabia algú que en tenia. tenia. És una manta molt maca- va dir la gallina al ruc. Sí- va contestar el ruc. Però m’agradaria més tenir algunes plomes. Les mosques em fan tornar boig brunzint al voltant de les meves orelles. La meva cua no és prou llarga per espantar-les. Si tingués algunes plomes llargues lligades al cap de la cua, les mataria fàcilment. I tant que canviaria la meva manta per algunes plomes ben llargues!


El ruc estarmolt encantat vadir complir la seva promesa. Va canviar la seva És unava manta maca- iva la gallina al ruc. Sí- va contestar el ruc. Però manta per les m’agradaria mésplomes. tenir algunes plomes. Les mosques em fan tornar boig brunzint al La gallina va portar la manta al mussol i aquest li va donar les seves voltant de les meves orelles. La meva cua no és prou llarga per espantar-les. Si ulleres ( les velles eh?) tingués algunes plomesles llargues lligades la cua, les mataria fàcilment. I tant La gallina va portar ulleres al xaiali cap les de hi va canviar per llana. La valaportar la llana corb iplomes el corbben li va canviar per la cinta. quegallina canviaria meva manta peralalgunes llargues! La gallina li va portar la cinta al teixó i el teixó li va canviar pel bastó. Ràpida com un llampec, la gallina es va treure una, dues, tres.. de les seves plomes Per acabar, la gallina va portar el bastó a l’espantaocells. I molt agraït va més llargues va lligar a la cua del ruc.en el bastó i el va canviar pel seu recolzar elsi les seus braços cansats barret vell i trencat El ruc va estar encantat i va complir la seva promesa. Va canviar la seva manta per La gallina va agafar el barret i el va omplir de palla fresca. És un niu les plomes. fantàstic- va dir l’ànec. Sí- va contestar la gallina- i no el canviaria per La gallina va portar la manta al mussol i aquest li va donar les seves ulleres ( les res del món! velles eh?) La gallina va portar les ulleres al xai i les hi va canviar per llana. La gallina va portar la llana al corb i el corb li va canviar per la cinta. La gallina li va portar la cinta al teixó i el teixó li va canviar pel bastó. Per acabar, la gallina va portar el bastó a l’espantaocells. I molt agraït va recolzar els seus braços cansats en el bastó i el va canviar pel seu barret vell i trencat La gallina va agafar el barret i el va omplir de palla fresca. És un niu fantàstic- va dir l’ànec. Sí- va contestar la gallina- i no el canviaria per res del món!


Una vegada explicat el conte, demanem als infants que escollin quatre personatges del conte: espantaocells, la gallina, l’ovella i l’ase per poder confeccionar una disfressa. Espantaocells: Donem als nens i nenes papers de diferents textures i han de tallar-los de forma quadrada i enganxar-ho a la bossa de plàstic. Gallina : Amb trossos de paper de seda de color groc, taronja i vermell han de tallar fent un serrell i els ajudem a enganxar a la bossa. Ovella: Pel davant els donem uns cercles dibuixats a la bossa i els han d’omplir de cotó fluix i per darrera fan la cua. Ase: Barregem pintura blanca amb cola i pintem la panxa de l’ase i per darrera fem un xurro amb paper de seda marró. I finalment els maquillem del personatge que han fet la disfressa.


L’ ERUGUETA GOLUDA L’ ERUGUETA GOLUDA Una nit, sota la llum de la lluna, hi havia un ou molt petit, que reposava damunt d’ Una nit, sota la llum de la lluna, hi havia un ou molt petit, que reposava una fulla. damunt d’ una fulla. tan bon punt va sortir el sol, de dins l’ ou va aparèixer una Un diumenge al matí, eruga remenuda, al que tenia tan molta gana. I deva seguida posar buscar alguna Un diumenge matí, bon punt sortir es el vasol, de adins l’ ou va cosa per menjar. aparèixer una eruga remenuda, que tenia molta gana. I de seguida es va El dilluns tot mastegant, va travessar una poma. Però encara tenia més gana.

posar a buscar alguna cosa per menjar.

El dimarts tot mastegant, va travessar dues peres. Però encara tenia més gana.

El dilluns tot mastegant, va travessar una poma. Però encara tenia

El dimecres tot mastegant, va travessar tres prunes. Però encara tenia més gana.

més gana.tot mastegant, va travessar quatre maduixes. Però encara tenia més El dijous El dimarts tot mastegant, va travessar dues peres. Però encara tenia gana. El divendres més gana. tot mastegant, va travessar cinc taronges. Però encara tenia més gana. El dimecres tot mastegant, va travessar tres prunes. Però encara tenia El dissabte, tot mastegant, va travessar un tros de pastís de xocolata, un gelat, un

més gana.

petit cogombre, un tall de formatge, una rodanxa de llonganissa, una piruleta, una

El dijous tot mastegant, va travessar quatre maduixes. Però encara

porció de pastís de fruites, una salsitxa, una magdalena i un bocí de síndria. I aquell

tenia gana. vespremés va tenir un mal de panxa terrible!!! Elendemà divendres tot amastegant, vaAquell travessar cinc tot taronges. Però encara L’ tornava ser diumenge. dia l’ eruga, mastegant, va travessar una fulla verda. I es va trobar molt millor. tenia més gana. Ara ja no tenia tot mésmastegant, gana... I ja no una erugaun petita... Erapastís una eruga i molt El dissabte, vaera travessar tros de de gran xocolata, grassa.

un gelat, un petit cogombre, un tall de formatge, una rodanxa de Llavors es va construir una casa al voltant seu, una crisàlide, i s’ hi va quedar a

llonganissa, una piruleta, una porció de pastís de fruites, una salsitxa, dins tancada durant més de dues setmanes. Fins que un dia hi va fer un foradet i va

una magdalena i uncap bocí de isíndria. I aquell vespre tenir un mal de empènyer i empènyer a fora ... s’ havia convertit en unava meravellosa i bonica panxa terrible!!! papallona. L’ endemà tornava a ser diumenge. Aquell dia l’ eruga, tot mastegant, va travessar una fulla verda. I es va trobar molt millor.


Un cop explicat el conte començàrem a fer una eruga amb paper maixé. La volíem ben gran per això, vàrem botir globus: un d’ells seria el cap i els altres el cos. Un cop explicat el conte començàrem a fer una eruga amb paper maixé. La volíem ben gran per això, vàrem botir globus: un d’ells seria el cap i els altres el cos.

Esparracant paper de diari i mullant-lo amb aigua i cola d’empaperar, anàvem tapant el globus, després el cobríem amb talls de paper blanc i finalment amb paper de seda.

I mentre anàvem fent l’eruga gran, també en fèiem una de petita, per emportar-nos a casa. Amb pinces d’estendre la roba pintades de color verd, escura-pipes i foam vermell, groc i verd.

Esparracant paper de diari i mullant-lo amb aigua i cola d’empaperar, anàvem tapant el globus, després el cobríem amb talls de paper blanc i finalment amb paper de seda.


ON VIUEN LES FADES?

LES FADES VIUEN EN UNA LLÀNTIA? NOOOOOOOOOOOO! AQUÍ HI VIU UN GENI! QUE POTSER VIUEN EN UN CASTELL? NOOOOOOOOOOOO! AQUÍ HI VIUEN ELS FANTASMES! I EN UNA CASETA DE CARAMELS DE MADUIXA? NO, NO, NOOOOOO! AQUÍ HI VIU UNA BRUIXA! POTSER VIUEN EN UNA TORRE MOOOOLT ALTA! NOOO! AQUÍ VIU UN MAG! SEGUR QUE VIUEN AL FONS DEL MAR! NOOOOOOOOO! AQUÍ HI VIUEN LES SIRENES! I DINS D’AQUESTA COVA? AI, NO! AQUÍ HI VIU UN DRAC!

ON VIUEN LES FADES?

POTSER VIUEN A L’ESTANY, AMB LES GRANOTES... APAAAAA! AQUÍ HI VIU UN PRÍNCEP ENCANTAT! JA HO SÉ, VIUEN AL BOSC, AMB ELS BOLETS... UI! NO! AQUÍ HI VIUEN ELS FOLLETS! I AL PRAT, AMB LES FLORS? SÍÍÍÍÍ!, SÍÍÍÍÍ!, HI VIUEN FADES DE TOTS COLORS!


Vam entrar en una aula que estava totalment a les fosques. Allà ens van explicar el conte “ On viuen les fades?”, no era un conte normal, sinó que era un conte que es podia llegir a la foscor. Després ens van ensenyar una caixa tota plena d’objectes que feien llum o que brillaven a la foscor. Per exemple: una llanterna que projectava formes d’animals, un projector d’estrelles, polseres fluorescents... I també vam jugar amb una taula de llum. I abans de marxar amb les llanternes vam buscar fades.


Finalment vam anar a l’aula de P3 on vam decorar un pot de vidre amb pintura fluorescent que fa que brilli a la nit.

Els alumnes de Cicle Inicial durant la Setmana Cultural hem treballat els següents contes tradicionals: Blancaneus i els 7 nans La rateta que escombrava l’escaleta Les 7 cabretes i el llop L’aneguet lleig Hänsel i Gretel ( La caseta de xocolata) El gat amb botes Els alumnes de Cicle Inicial durant la Setmana Cultural hem treballat els següents contes tradicionals: Hem realitzat diferents Blancaneu i els 7 nanstallers: La rateta que escombrava l’escaleta taller dei teatre. Les- 7El cabretes el llop L’aneguet lleig - El italler de(Kamishibai, que hem dividit en dues activitats: Hänsel Gretel La caseta de xocolata) El gat amb botes . Escoltar un conte explicat per una mare amb aquesta tècnica. . Els alumnes elaboren un conte pel teatre de Kamishibai, que hem comprat a l’escola. Hem realitzat diferents tallers: - El taller de teatre. - El taller de Kamishibai, que hem dividit en dues activitats: . Escoltar un conte explicat per una mare amb aquesta tècnica. . Els alumnes elaboren un conte pel teatre de Kamishibai, que hem comprat a l’escola.


Els alumnes de 1r i 2n s’han repartit en 3 grups per dramatitzar un conte. També han elaborat els decorats i una màscara adient pel Els alumnesque de 1r i 2n s’han repartit en 3 grups per dramatitzar un personatge representaven. conte. També elaborat decorats i una Aquí elshan podeu veureels preparant-ho tot. màscara adient pel personatge que representaven. Aquí els podeu veure preparant-ho tot.


Tot seguit podeu veure una mostra d’alguns dels personatges de les obres.

Tot seguit podeu veure una mostra d’alguns dels personatges de les obres.


veureper les tal obres teatreveure al blocles de obres l’escola.de teatre. Us deixemPodeu un enllaç dede poder


KAMISHIBAI és una paraula japonesa que significa "Teatre de Paper" és una forma molt popular, des de fa molts segles, d’explicar contes al Japó. A l’escola va venir la Patrícia Durán, mare d’en Nico de 1r i de l’Adrià de 5è i ens va explicar tres contes amb diferents tècniques. Els alumnes és vanuna gaudir del plaer d’escoltar contes i"Teatre poder de KAMISHIBAI paraula japonesa que significa participar de manera activa. Paper" és una forma molt popular, des de fa molts segles, d’explicar contes al Japó. A l’escola va venir la Patrícia Durán, mare d’en Nico de 1r i de l’Adrià de 5è i ens va explicar tres contes amb diferents tècniques. Els alumnes van gaudir del plaer d’escoltar contes i poder participar de manera activa.


Després de conèixer aquesta tècnica, els alumnes distribuïts en grups van elaborar l’adaptació d’un conte popular pel Kamishibai.

TT AA LLLE RR SS LE SS ET M A N A C U L T U R A L ETMANA CULTURAL CICCILCELEMM ITIJ TÀ JÀ

Aquest any que vàrem dedicar la Setmana Cultural als Contes Aquest que varem dedicar la Cultural als Contes Infantils Infantilsany i Juvenils, els alumnes deSetmana cicle mitjà van poder gaudir d'una itarda Juvenils, de cicle mitjà van poder gaudirels d'una amb ambels la alumnes Contacontes Patrícia Duran la qual va tarda explicar la Contacontes la qualun elsmitjà va explicar contes diferents contesPatrícia amb el Duran Kamishibai, original diferents dels temples amb el Kamishibai, mitjà dels temples de Japó budistes de Japó delun segle XIIoriginal que consisteix en unbudistes petit escenari dedel segle amb XII que consisteix enenunel petit escenari de fusta amb detalls fusta detalls artesanals qual s'hi introdueixen il·lustracions artesanals en el qual s'hi introdueixen il·lustracions van passant que van passant a mesura que s'explica la història.que Aquest recurs a mesura que s'explica la història. una va aconseguir una fascinació i unAquest efecterecurs màgic;vavaaconseguir cridar molt fascinaciódels i un efecte molt l’atenció delsdenens i nenes l’atenció nens imàgic; nenesvalacridar contínua successió làmines, la contínuael seu successió làmines, despertant el seu interès i despertant interès i de imaginació. imaginació.


Un dels contes explicats amb el kamishibai van ser : Un dels contes explicats amb el kamishibai van ser : LA PRINCESA QUE MAI REIA LA PRINCESA QUE MAI REIA Vet aquí una vegada una princesa que no reia mai. Els seus pares, el rei aquí una vegada una princesa que no reia seus pares,trobar el rei iVet la reina, veien que estava cada dia més trista,mai. aixíEls que intentant i la reina, veien estava cada dia casaria més trista, intentant trobar una solució, vanque preguntar-li si es ambaixí quique aconseguís fer-la una solució, van preguntar-li si es casaria amb qui aconseguís fer-la riure. I la princesa ho va acceptar. riure.reis I la van princesa ho va acceptar. Els anunciar-ho arreu: “El que faci riure la nostra filla, s’hi Els reis i van anunciar-ho arreu: que Però, faci riure la nostra casarà heretarà la meitat del “El regne. ai d’aquell quefilla, no s’hi ho casarà i heretarà la limeitat dellesregne. ai ferro d’aquell aconsegueixi, perquè rostirem orellesPerò, amb un roent”que . no ho aconsegueixi, li rostirem ambcap unque ferrohoroent” . Molts joves hoperquè van intentar, peròles no orelles n’hi havia pogués Molts joves ho vanbaixos, intentar, però noprims... n’hi havia que ho pogués aconseguir. Alts, grassos, totscap fracassaven. I tornaven a aconseguir. baixos, prims... tots fracassaven. I tornaven a casa amb lesAlts, orelles ben grassos, socarrimades i sense cap possibilitat de tornarcasa amb les ja orelles benben socarrimades i sense cap possibilitat de tornarho a intentar, que era difícil amagar-ho. ho aafores intentar, que era ben difícil Als deljapalau, a l’altra bandaamagar-ho. del bosc, hi vivien tres germans molt Als afores palau, a l’altra banda delpassat bosc, hi vivien tres germans molt pobres. El del germà mitjà, com ja li havia al seu germà gran, tornava pobres. El germà mitjà, com rostides. ja li havia passat al seu germà gran, tornava a casa amb les dues orelles a casa les dues orelles, era rostides. Així queamb el petit , en Hans l’únic dels tres que encara podia intentar Aixíriure que la el princesa. petit , en Hans , era l’únic dels tres que encara podia intentar fer fer princesa. En riure Hansla, al matí següent, va agafar una motxilla, se la va posar a En Hans , al matísortir següent, va palau. agafar Aquell una motxilla, se la la vall va posar l’esquena, i va cap al dia tant com ael bosc l’esquena, i va sortir capboira al palau. Aquell diaque tant vall com el bosc estaven coberts per una espessa, tant, enlaHans, espantat, va estaven coberts per una boira espessa, tant, que en Hans, espantat, va decidir tornar cap a casa. decidir tornar cap a casa. Però quan buscava el camí de retorn, una veu profunda el va espantar: Però quan buscava el camí de retorn, una veu profunda el va espantar: “Sento olor de carn fresca!” “Sento de carn fresca!” al davant, li va aparèixer una criatura que Quan laolor boira va esvair-se, Quan la vegades boira vamés esvair-se, feia vint que ell.al davant, li va aparèixer una criatura que feia vint vegades més que En Hans havia entrat a la ell. cova d’un troll. I aquella horrible bèstia, que En Hans havia entrat a la d’un troll. I aquella horrible bèstia, lique estava cuinant una olla decova mongetes, obrint una boca gegantina, va estava cuinant una olla de mongetes, obrint una boca gegantina, li va dir: dir: “Aquestes mongetes i tu sereu el meu sopar...” “Aquestes mongetes tu sereu el meu sopar...” “D’acord , va dir-li eni Hans, “però només serà així si em demostres que “D’acord , va dir-li en Hans, “però només serà així si em demostres que pots menjar-te més mongetes que jo”. pots mésque mongetes que jo”.en aquest bosc”, va dir rient el troll. “Aixòmenjar-te és més fàcil trobar arbres “Això ésseure més fàcil que trobar arbres en aquest bosc”, dir els rienttrolls el troll. Es van a sopar i en Hans , que sabia molt bévaque no Es van seure a sopar i en Hans , que sabia molt bé que els trolls tenen gaire bona vista, va col·locar-se descaradament la motxilla a no la tenen gaire bona vista, va col·locar-se descaradament la motxilla a la panxa. I per cada cullerada de mongetes que el troll prenia, ell panxa. I per cada cullerada de mongetes que el troll prenia, ell n’abocava una altra. n’abocava una altra. I va continuar menjant. Fins que una estona més tard, el troll es va Iqueixar: va continuar menjant. Fins que una estona més tard, el troll es va queixar: “Estic ben ple!” “Estic ben ple!”


“De veritat?”, va dir-li en Hans. “Jo només n’estic mig , de ple”. “De veritat?”, dir-li en Hans. “Jo només n’estic mig , de ple”. “Llavors sóc elvaguanyador! Ja me’n puc anar!” “Llavors sócva el guanyador! Ja me’n pucvaanar!” El troll es posar tan furiós que esclatar en mil trossets. I de El troll esenva tanànec furiós l’espetec va posar sortir un d’or.que va esclatar en mil trossets. I de l’espetecvaendirval’ànec sortir saludant-lo. un ànec d’or. “Quac”, va dir l’ànec saludant-lo. I“Quac”, a en Hans li va semblar tan bonic que va decidir quedar-se’l. I a en HansaliPalau va semblar va decidir quedar-se’l. “El portaré perquètan el bonic vegi laque princesa”. “El portaré a Palau perquè vegi va la princesa”. Tot just sortir de la cova, enelHans trobar-se una velleta. Tot just sortir la cova, Hans va trobar-se “Quin ànec tandebonic! Pucenagafar-li una ploma?”una velleta. “Quin ànec tan bonic! agafar-li Però, no havia tingut Puc temps de dir una res ploma?” que la velleta ja estava intentant Però, no havia tempsPerò de dir que S’havia la velleta ja estava intentant endur-se’n una tingut amb força. nores podia. quedat enganxada a endur-se’n una podia amb força. Però no podia. S’havia quedat enganxada a l’ànec, i no s’hi desenganxar. s’hi podia desenganxar. Il’ànec, amb ilanovelleta i l’ànec, en Hans va continuar fins que va arribar al I amb laque velleta i l’ànec, en Hansdel va palau. continuar fins que va arribar al mercat estava just davant Fusters, ferrers, forners, mercat que estava just davant del palau. Fusters, forners, modistes...tots, en veure l’ànec, van empaitar-lo per ferrers, aconseguir una modistes...tots, l’ànec, van empaitar-lo per aconseguir una ploma. Però, ai, en totsveure s’hi quedaven enganxats i no podien desenganxarploma. Però, ai, tots s’hi quedaven enganxats i no podien desenganxars’hi. s’hi. Finalment, en Hans, l’ànec i tot aquell reguitzell de gent van arribar a les Finalment, en Hans, l’ànec i tot aquell de gent vande arribar a les portes de palau. Quan el guàrdies van reguitzell veure’ls van ordenar tancar portes de palau. Quan el guàrdies veure’ls ordenar de tancaruna les portes. Tot i que, en veure l’ànecvan també vanvan intentar aconseguir portes. Toti s’hi i que, veure l’ànec també van intentar aconseguir una ploma d’or vanen quedar ploma d’or i s’hi van quedar enganxats. enganxats. A palau, en veure l’ànec , tothom volia agafar-li una ploma; els que A palau, enlesveure l’ànec , tothom volia agafar-li que tancaven portes , els pretendents, els deuna les ploma; orellesels rostides, els tancaven les portes , els pretendents, els de les orelles rostides, els rostidors d’orelles i , fins i tot, un gosset petit. rostidors tot, palau, un gosset petit. l’atenció de la princesa que Tot aquelld’orelles aldarull ial, fins pati i del va cridar Tot aquell aldarull al pati palau, cridar l’atenció de la princesa que va abocar-se al balcó por del veure quèva passava. va balcó porque veure passava. I noabocar-se va veurealaltra cosa unquè noi... amb un ànec i un enfilall de gent Ique no hi vaestava veure enganxada. altra cosa que un noi... ànec i un ganes, enfilall de Allò la va feramb riureunamb tantes quegent els que hi estava enganxada. Allò la va fer riure amb tantes ganes, que els seus pares la van haver de subjectar perquè no caigués. seus van haver de subjectar perquèesnovan caigués. I així pares , entrelarialles, la Princesa i en Hans casar i van heretar la Imeitat així , del entre rialles, la Princesa i en Hans es van casar i van heretar la regne. meitat del regne.


I, abans d'acomiadar-se, l'animadora ens va obsequiar amb un conte I, abans d'acomiadar-se, l'animadora ens va obsequiar amb unEs conte interactiu on el alumnes van poder participar amb entusiasme. deia El interactiu on el alumnes van poder participar amb entusiasme. Es deia A El PUNT d' Hervé Tullet i era molt curiós. No va deixar a ningú indiferent. PUNT d' Hervé Tullet i era molt curiós. Noi ,seguint va deixarles a instruccions ningú indiferent. la primera pàgina apareixia un punt groc del A la primera pàgina apareixia un punt les instruccions llibre i les indicacions de la Patri, elsgroc nensi ,seguint provocaven en el punt undel llibre lescolor, indicacions de es la Patri, els nens iprovocaven en el molt punt un canvi ide de mida, multiplicava... passaven coses canvi de color, de mida, es multiplicava... i passaven coses molt sorprenents. sorprenents.


EL CAVALLER NEGRE

TALLER MODELATGE EL CAVALLER NEGRE

A partir del conte El cavaller negre, els alumnes van confeccionar un cavall amb pasta de modelar. El van enganxar en una ferradura que havien fet prèviament. I, finalment, s'hi va posar una tall d'imant a la part de darrera per poder-lo enganxar a qualsevol lloc amb material ferromagnètic.

TALLER MODELATGE

A partir El cavaller negre, alumnes van confeccionar Cada nendel esconte va poder emportar el seuels a casa. un cavall amb pasta de modelar. El van enganxar en una ferradura que havien fet prèviament. I, finalment, s'hi va posar una tall d'imant a la part de darrera per poder-lo enganxar a qualsevol lloc amb material ferromagnètic. Cada nen es va poder emportar el seu a casa.


EL FLAUTISTA D' HAMELIN EL la Setmana FLAU TISvam TA Dun'dels Htallers AMalEconte LIN Durant Cultural, dedicar la Setmana vam dedicar un dels tallersentre al conte ElDurant flautista d'Hamelin,Cultural, conte popular alemany, recollit altres pels El flautista d'Hamelin, conte popular alemany, recollit entre altres pels germans Grimm. germans Grimm. Argument Argument La ciutat d'Hamelín estava assetjada per una plaga de rates i els seus La ciutat d'Hamelín assetjada per una sense plaga èxit. de rates i els seus habitants ho havien estava provat tot per desfer-se'n Aleshores van habitants havien provat per desfer-se'n sense van cridar un ho músic amb unatotflauta màgica, qui va èxit. tocarAleshores i les rates, cridar un músic amb una fins flauta màgica, qui ofegar va tocar i les rates, hipnotitzades, el van seguir al riu, on es van totes. L'alcalde, hipnotitzades, el van finsallò al riu, on esde van ofegar que totes. però, no va pagar al seguir flautista acordat, manera ellL'alcalde, va tocar però, no va pagar al flautista allò acordat, de manera que ell va tocar una altra cançó, aquest cop per emportar-se tots els nens de la ciutat una altra cançó, aquest cop per emportar-se nens denens la ciutat per hipnosi. Al final l'alcalde, penedit, va pagartots el els deute i els van per hipnosi. Al final l'alcalde, penedit, va pagar el deute i els nens van tornar a casa seva. Va ser un poble feliç i sense rates. tornar a casa seva. Va ser un poble feliç i sense rates.

Els alumnes van poder visionar el conte a la pantalla digital en una versió en dibuixos animats de la col·lecció Una mà de contes del Club Súper3. Els alumnes van poder visionar el conte a la pantalla digital en una versió dibuixosen animats la acol·lecció Unamural mà desobre contes del Club Es vanendistribuir grupetsdeper fer un gran el conte, el Súper3. qual tenim exposat al vestíbul de l'escola. Es van distribuir en grupets per a fer un gran mural sobre el conte, el qual tenim exposat al vestíbul de l'escola.


Benvinguts a Hamelin! Com podeu veure, Hamelin és una ciutat tranquil·la i alegre, una ciutat molt bonica, amb els seus carrers empedrats per on juguen els nens, amb les casetes de fusta, amb el riu i amb la plaça Major on hi ha l'ajuntament que és on viu l'alcalde. Aquest és el senyor alcalde, un home alegre i simpàtic que sempre compleix la paraula i paga els deutes. Millor així, perquè tots els habitants d'Hamelin encara recorden amb temor i tristesa aquella època en què la vila va quedar-se sense nens. Us ho imagineu! Hamelin, un lloc sense nens! Tot va començar una nit fosca de fa uns quants anys. Rates vingudes de no se sap on van envair la ciutat: n'hi havia centenars. Què dic centenars, milers, potser milions de rates. Tot n'era ple, Hamelin estava infectat de rates! L'alcalde va reunir el consell de la vila per trobar una solució a aquesta situació tan desagradable. I van decidir posar mata-rates per totes les places i carrers, a tots els pisos i habitacions. Però no van aconseguir res. Més aviat al contrari, perquè cada dia que passava hi havia més rates. Quan ja començaven a estar desesperats, un trobador va parar-se a les portes de la ciutat. El noi era alt i prim, vestia de verd i duia un sarró penjat a l'esquena. D'aquesta manera es va presentar a l'ajuntament i va demanar parlar amb el senyor alcalde. Primer el va rebre amb desconfiança, però quan el jove trobador li va comunicar que ell tot sol podia netejar la ciutat de rates, a l'alcalde se li van omplir els ulls d'esperança. - Em dieu que ho podeu fer tot sol? -va preguntar l'alcalde.


-ElPerfectament. Però per fer aquesta vulldecobrar mildeescuts d'orque -vali havia contestar el trobador va quedar molt decebut davant lafeina, negativa l'alcalde pagar allò promès. Va girar cua i va sortir a la plaça. Un cop era fora, va tornar a agafar la flauta i va posar-se a tocar una trobador. tonada molt és alegre. L'alcalde, clar, va acceptar sense pensar-s'ho dues vegades. I aquesta vegada no van ser les rates, sinó totes les nenes i tots els nens de la ciutat d'Hamelin els Així doncs, el trobador va sortir a la plaça Major, va treure una flauta del sarró i es va qui el van seguir per tots els carrers i carrerons. Sortien de les cases, de l'escola, dels llocs on posar tocar. Tot tocava una música estranya, màgica, moltaturar. trista. Tan jugavenai s'afegien a la caminant, desfilada, darrere de la melodia del flautista. Ningú no els podia Llavors bon puntvahavia emès els primers sons, de tots totselsels racons de d'Hamelin. la ciutat van sortir el flautista abandonar la ciutat i amb ell van marxar nens i les nenes No us podeu milers imaginar va quedar la ciutat de trista. Les mares i els pares ploraven sense parar centenars, decom rates que van començar a córrer darrere del flautista. mentre reclamaven a l'alcalde que anés a buscar el flautista i que retornés els nens Finalment, quan totes les rates desfilaven darrere seu, va enfilar ela casa camíseva. del riu. L'alcalde va anar a buscar aquell misteriós trobador que amb la flauta màgica havia encisat tota la Quan va arribar a la vora del riu, el trobador es va aturar, però va continuar tocant la canalla. Quan el va trobar, li va demanar perdó mil vegades, va pagar el deute sense protestar i flauta. Llavors, les rates van continuar caminant, es van precipitar dins de l'aigua i es d'aquesta manera, totes les nenes i tots els nens van poder tornar a Hamelin. I així, va tornar l'alegria van ofegar totes. No en va quedar ni una. a la ciutat. Des d'aleshores, el les senyor alcalde tots els habitants d'Hamelin són coneguts perquè són persones S'havien acabat rates a la iciutat d'Hamelin. de paraula. Tothom sap que quan diuen una cosa... sempre la compleixen i sempre paguen tots elsel Un cop eren totes mortes, el misteriós flautista va tornar a l'ajuntament per cobrar seus deutes sense protestar! seu deute. Però l'alcalde no va voler complir la seva paraula i es va negar en rodó a I gràcies a aquell misteriós flautista, Hamelin és ara una ciutat feliç. pagar-li els mil escuts. Mil escuts per tocar la flauta! -exclamava l'alcalde-. Ni parlar-ne! TéCULTURAL cent escuts SETMANA 2014i considera't ben pagat! El trobador va quedar molt decebut davant la negativa de l'alcalde de pagar allò que li havia promès. Va girar cua i va sortir a la plaça. Un cop era fora, va tornar a agafar la flauta i va posar-se a tocar una tonada molt alegre. I aquesta vegada no van ser les rates, sinó totes les nenes i tots els nens de la ciutat d'Hamelin els qui el van seguir per tots els carrers i carrerons. Sortien de les cases, de l'escola, dels llocs on jugaven i s'afegien a la desfilada, darrere de la melodia del flautista. Ningú no els podia aturar. Llavors el flautista va abandonar la ciutat i amb ell van marxar tots els nens i les nenes d'Hamelin. No us podeu imaginar com va quedar la ciutat de trista. Les mares i els pares ploraven sense parar mentre reclamaven a l'alcalde que anés a buscar el flautista i que retornés els nens a casa seva. L'alcalde va anar a buscar aquell misteriós trobador que amb la flauta màgica havia encisat tota la canalla. Quan el va trobar, li va demanar perdó mil vegades, va pagar el deute sense protestar i d'aquesta manera, totes les nenes i tots els nens van poder tornar a Hamelin. I així, va tornar l'alegria a la ciutat. Des d'aleshores, el senyor alcalde i tots els habitants d'Hamelin són coneguts perquè són persones de paraula. Tothom sap que quan diuen una cosa... sempre la compleixen i sempre paguen tots els seus deutes sense protestar! I gràcies a aquell misteriós flautista, Hamelin és ara una ciutat feliç. SETMANA CULTURAL 2014


CICLE SUPERIOR Teatre musical El primer dia de la Setmana Cultural 2014, alguns alumnes de Cicle Superior i la mestra de 5è, la Cèlia, vam decidir fer un teatre musical anomenat, UNA AVENTURA D’ESTIU. L’história comença així…En una ciutat grisa i avorrida hi havien uns amics que volien que arribes l’estiu. Quan va arribar l’últim dia de classe els nens es van alegrar molt perquè començaven les vacances. Entre tots van proposar fer una acampada per trobar-se amb els seus amics. Després no sabien on fer l’acampada però un d’ells va proposar anar a casa els seus avis Allà van fer moltes activitats i s’ho van passar molt bé. Al final vàrem interpretar un musical davant de tot sicle superior. Nosaltres els de sicle superior vàrem anar assajant fins que vàrem veure que estàvem preparats per interpretar davant dels nostres companys i companys.


OMBRES XINESES Introducció: Alguns nens i nenes de 5è i 6è van triar treballar les ombres xineses dins els tallers de la setmana cultural. fer ombres xineses. Preparació: Primer de tot vam fer les màscares per a l’obra. Cadascú va fer la seva màscara al seu gust. Una vegada vam acabar de fer les màscares, vam començar a escriure l’obra, Hi vam dedicar dues sessions per escriure-la. Explicació de l’obra: L’obra explica que la nostra mestra , l’Anna Zanca, en Miquel i dues amigues més estan a la classe estudiant per a un examen. L’Anna ens va preguntar els rius d’Europa al mapa de la pissarra digital. L’Anna li pregunta a en Miquel i ho fa bé, després li pregunta a l’Ainhoa i també ho fa bé i finalment li pregunta a una altra alumna i ho fa malament. Seguidament l’Anna surt un moment, perquè l’Emma l’havia cridat, i tots els nens comencen a cridar i a córrer per la classe. Entra l’Anna i hi ha molt de silenci. Toca la sirena i tothom va recollir-ho tot i van baixar a fer gimnàstica.


TITELLES Per la setmana cultural ens vam dividir en tres grups: uns feien titelles, uns altres una obra musical i el tercer grup ombres xineses. Nosaltres vam fer titelles i també ens vam dividir en tres grups, però en aquest cas eren contes: “La caputxeta vermella”, “La rateta que escombrava l’escaleta” i “En Patufet”. Primer vam fer un mural que va servir com escenari, tot seguit vam elaborar les titelles i finalment vam assajar l’obra. El divendres a la tarda vàrem representar l’obra davant els nostres companys.


Enguany la convocatòria dels Jocs Florals de la Nostra escola ha Enguany la convocatòria Jocsen Florals Nostradimensions escola ha girat en torn del tema “Eldels conte” totes de leslaseves girat en torn delopinions tema “Elsobre conte”en totes les seves de dimensions (personatges, contes, variació contes (personatges, opinions sobre contes, variació de contes clàssics…) que ja havia estat treballat anteriorment en els tallers clàssics…) quecultural. ja havia estat treballat anteriorment en els tallers de la setmana de setmana han cultural. Elslaalumnes elaborat textos creatius en diferents formats: Els alumnes han elaborat textos creatius el enpoema diferents formats: des del rodolí, el pictograma, la descripció, i la narració des del rodolí, el pictograma, la descripció, el poema i la narració curta. curta.

Els alumnes premiats han estat: Educació infantil P-3 P-4 P-5

Primer premi: Laia Municoy Segon premi: Zaira Karrat Primer premi: Aarón Espina Segon premi: Lois Rizo Primer premi: Ricard Jeremias Segon premi: Laura Bernal

Educació primària 1r Primer premi: José Hernández Segon premi: Judit Oriol 2n Primer premi: Martina Pujol Segon premi: Júlia Montserrat 3r Primer premi: Cèlia Picornell Segon premi: Helena Ramos 4t Primer premi: Aina López Segon premi: Damià Satué 5è Primer premi: Ana Zurita Segon premi: Nerea Masó 6è Primer premi: Maria Espígol Segon premi: Esther Ramos A tots ells moltes felicitats. Tot seguit podreu veure els treballs.


Aquest any l’escola Sol I Vent ens hem presentat als Jocs Florals de Catalunya. Tot seguit podeu llegir la narració de l’Amàlia Pellicer de cinquè.

Aquest any l’escola Sol I Vent ens hem presentat als Jocs Florals de Catalunya. Tot seguit podeu llegir la narració de l’Amàlia Pellicer de cinquè.


Entrevista a la Laia Vehí La Laia Vehí el dia 3 de Juny de 2014 ens va venir a visitar i a parlar del que havia fet per aconseguir el seu somni, ser cantant. Ella és una ex alumna de l’escola Sol i Vent, i l’apreciem molt. Ens ha agradat molt que ens vingui a veure. Hem aprofitat per entrevistarla. ENTREVISTA: 1. Què és per a tu la música? - Per a mi la música és una manera de comunicar-me amb la gent i expressar els meus sentiments a traves de les notes. 2. Quins instruments toques? - Jo toco la guitarra, el piano i instruments de percussió. 3. Com et vas sentir quan vas anar al nº 1? - Em vaig sentir il·lusionada, molt contenta i súper nerviosa per sortir per primera vegada a la televisió. 4. Com et vas sentir quant vas canta a Figueres? -Em vaig sentir molt contenta perquè desprès d’haver estat al nº 1, vaig cantar a Figueres entre 3000 persones. 5. Amb quina edat vas començar a tocar algun instrument? - Vaig començar a tocar instruments als 11 anys, però de petita ja tocava el piano de casa.


6. Quines altres aficions tens? - M’agrada molt jugar a basquet i a voleibol, però el 50% de la meva vida és la música i gravar publicitat, i l’altre 50% és l’esport. 7. A quina edat et va començar a agradar la música? -Em va començar a agradar la música més o menys a la vostre edat, 12 anys. Jo de petita escoltava Shakira i Spy Girls. 8. Què t’agrada més del “Sol i Vent”? - M’agrada tot. Perquè les coses segueixen igual. 9. Què sents per ser la filla de l’alcaldessa de Vilafant ? - Sentia i sento molta vergonya per veure la foto de la cara de la meva mare penjada en una farola.

La classe de sisè.


1r RODAJOC DE VILAFANT 2014 Aquest any es va celebrar el 1r RODAJOC de VILAFANT, el matí del dimecres 2 d’abril al Parc de Les Mèlies de la localitat. El Rodajoc gira al voltant de tres eixos: multiculturalitat, recuperar espais de joc al carrer i el joc com a eina de transmissió de valors. És una activitat intercentres que gira al voltant de la temàtica dels jocs multiculturals i que està impulsada i organitzada principalment pels mestres d’Educació Física dels centres participants amb col·laboració de l’Ajuntament, el Servei Educatiu, el Consell Esportiu, la Diputació de Girona, l’Observatori de l’esport de l’alt Empordà i l’INS de Vilafant. La filosofia del Rodajoc es basa en utilitzar els espais públics de la ciutat com a lloc de trobada, de joc, d’esbarjo... dels nens i nenes. El Rodajoc és la part visible d’aquesta proposta multicultural i un punt de trobada i d’unió del treball que fan els mestres de les escoles de les diferents poblacions participants. És una activitat adreçada a l’alumnat de cicle mitjà i representa un treball basat en el coneixement de la cultura de joc dels pobles dels 5 continents amb la intenció de fer ciutadans més justos i respectuosos amb les cultures que formen la nostra societat. Hi van participar les escoles de diferents pobles: Borrassà, Navata, Ordis, Lladó, Garrigàs, Pont de Molins, Cistella, Vilanant i Vilafant. De la nostra escola, van participar els alumnes de 3r i 4t. En referència a la gestió de la jornada, el rodajoc segueix el protocol dels circuits d'activitats per estacions, que sovint es realitzen en les classes d'educació física. Aquest circuit va constar de 13 estacions distribuïdes pel parc on es realitzava la jornada. Cada estació es trobava senyalitzada amb un número i un gràfic al·lusiu al joc (identificació al mapa mundi i nom del joc). La durada de cada estació era de 10 minuts. Cada estació estava dinamitzada per uns monitors (alumnes de 4t d’ESO de l’institut) que conduïa el joc que realitzaven els nens i nenes. Els jocs d’aquest any van ser els següents: Em dic… m’agrada… (joc de coneixença), Joao Palmada (Brasil), Faldilla hawaiana (EEUU), Jan Ken Po (Japó), Estirar la corda (Catalunya), Half past five (Austràlia), La selva (Congo), Passar l’aro (Itàlia), Cursa de sacs(Catalunya), Futbol xinés (Xina), Les tasses (Argentina), Czar and peasants (Rússia), Dragons tail (Índia) i My god (Moçambic).


LA JUBILACIÓ D’EN NARCÍS L’anar i venir atrafegat del dia a dia fa que el temps passi i es dona que sovint no ets conscient que vas sumant anys. Passes l’aniversari, almenys en el meu cas, sense festejar-lo efusivament, sense donar-hi massa importància... Un any més et dius... Passes plana i tornes a començar. El dia 12 de març de 2014, però, estava senyalat amb vermell en el meu calendari: en feia 60 i, d’aquests, 36 de dedicats a la docència a l’escola pública. Molts anys i molta escola. M’arribava l’opció de jubilar-me i així vaig decidir fer-ho. En la decisió hi va pesar no tant el cansament de la feina (bé, per ser sincers, una mica sí) sinó la possibilitat que se m’oferia d’afrontar nous reptes i continuar el viatge fent altres coses. Penses que aquest dia no arribarà mai i te n’adones que mai sempre arriba. Així doncs, la tarda del 12 de març de 2014 no me la vaig plantejar com la tarda de l’últim dia. Intuïa des de feia temps que l’escola em preparava un “acomiadament” i més d’una vegada vaig pensar demanar que s’ho deixessin córrer, que no calia... Per sort meva vaig optar per callar i confiar en el bon criteri dels companys de Claustre i de la comunitat educativa. I, una vegada més, no em vaig equivocar. Van saber trobar el punt just, l’equilibri entre la forma i l’emoció. Aquella tarda no vaig viure un final. Vaig entendre que el viatge continuava per anar més lluny. I així m’ho van fer arribar amb un “bon viatge pels guerrers” tal com canta Lluís Llach a “Viatge a Ítaca”, aquesta vegada interpretat sentidament per les veus de “La Coral Sol i Vent” dirigida per l’Emma. He de reconèixer que no podia haver trobat millor cançó que aquesta ni escenari més adient que el pati de l’escola on tantes i tantes hores he compartit amb tots vosaltres, per començar aquesta nova etapa. Avui, més lleuger d’equipatge, continuo el viatge cap a la meva Ítaca i us porto a tots en el record. Moltes gràcies per haver-me acompanyat en l’aventura. Narcís


LA JUBILACIÓ DE L’ÀNGEL Eren tres quarts de nou del matí del dilluns 26 de maig. Jo era al vestíbul de l’escola acabant de posar bé la motxilla. Estàvem a punt de marxar de colònies amb els alumnes de cicle mitjà. De cop va sonar la música que indicava el començament de les classes. Va sonar la cançó EL METEC!!! Em vaig quedar parat. Al moment, darrera meu, vaig sentir la veu de l’Emma. Em va dir: t’agrada aquesta cançó? Li vaig dir sí, molt, em recorda els meravellosos anys que jo estava estudiant a l’institut. El meu professor de francès ens la posava sovint. Després vaig pensar: perquè t’ha preguntat si t’agradava la cançó? Mai m’ho havia preguntat. Tot això passava precisament en la darrera setmana que jo estava a l’escola. Era dilluns i jo em jubilava el divendres. Va ser precisament el divendres a la tarda quan mestres i alumnes m’esperaven al vestíbul per a fer-me un petit comiat. Aquí es va aclarir tot. Em van cantar la cançó de George Moustaki “Le Metec”, primer en francès i després en català. L’Emma, en veu baixa em va dir entre cançó i cançó: un ocellet ens va dir que aquesta cançó era molt important per a tu perquè et recordava els anys d’estudiant. Aquell ocellet va ser la Dolors, la meva dona. A mi m’ha agradat molt sempre l’escola. Quan era petit perquè hi podia anar per aprendre i quan vaig ser més gran per poder guiar els meus alumnes. Poques vegades al llarg de la meva vida professional vaig posar cançons als meus alumnes. Jo sempre he sigut més de ciències. La meva idea com a mestre va ser sempre va ser procurar transmetre als alumnes les ganes de descobrir o voler saber el perquè de les coses. No sé si ho hauré aconseguit. Segurament, no ho sabré mai, però ara que deixo l’escola, penso que si els meus desitjos durant aquests anys de mestre han deixat alguna empremta, per petita que sigui, ja em sentiria molt satisfet. A tots els que us quedeu a l’escola, alumnes i mestres i resta de la comunitat educativa, moltes gràcies per haver pogut compartir junts tantes estones d’aquests anys de la meva vida.


LA JUBILACIÓ DE L’ÀNGEL Eren tres quarts de nou del matí del dilluns 26 de maig. Jo era al vestíbul de l’escola acabant de posar bé la motxilla. Estàvem a punt de marxar de colònies amb els alumnes de cicle mitjà. De cop va sonar la música que indicava el començament de les classes. Va sonar la cançó EL METEC!!! Em vaig quedar parat. Al moment, darrera meu, vaig sentir la veu de l’Emma. Em va dir: t’agrada aquesta cançó? Li vaig dir sí, molt, em recorda els meravellosos anys que jo estava estudiant a l’institut. El meu professor de francès ens la posava sovint. Després vaig pensar: perquè t’ha preguntat si t’agradava la cançó? Mai m’ho havia preguntat. Tot això passava precisament en la darrera setmana que jo estava a l’escola. Era dilluns i jo em jubilava el divendres. Va ser precisament el divendres a la tarda quan mestres i alumnes m’esperaven al vestíbul per a fer-me un petit comiat. Aquí es va aclarir tot. Em van cantar la cançó de George Moustaki “Le Metec”, primer en francès i després en català. L’Emma, en veu baixa em va dir entre cançó i cançó: un ocellet ens va dir que aquesta cançó era molt important per a tu perquè et recordava els anys d’estudiant. Aquell ocellet va ser la Dolors, la meva dona. A mi m’ha agradat molt sempre l’escola. Quan era petit perquè hi podia anar per aprendre i quan vaig ser més gran per poder guiar els meus alumnes. Poques vegades al llarg de la meva vida professional vaig posar cançons als meus alumnes. Jo sempre he sigut més de ciències. La meva idea com a mestre va ser sempre va ser procurar transmetre als alumnes les ganes de descobrir o voler saber el perquè de les coses. No sé si ho hauré aconseguit. Segurament, no ho sabré mai, però ara que deixo l’escola, penso que si els meus desitjos durant aquests anys de mestre han deixat alguna empremta, per petita que sigui, ja em sentiria molt satisfet. A tots els que us quedeu a l’escola, alumnes i mestres i resta de la comunitat educativa, moltes gràcies per haver pogut compartir junts tantes estones d’aquests anys de la meva vida.



Revista 2013 14 pdf