Issuu on Google+


PRESENTACI ÓARTI CL ES REVI STAOND’ ARA Hem pens atr edac t arquat r epet i t sc ons el l perqueal ’ hor adepr es ent arel sar t i c l esperl aRev i s t anohi hagi npr obl emesd’ es pai ni dequal s ev ol al t r et i pus . 1.Pr ogr amaaut i l i t z ar( pr ef er ent ment ) : WORD,t ambéac c ept atOPENOFFI CE 2.Ti pogr af i a: ARI AL NÚM. :12 Sens ei nt er l i neat 3.Perl esf ot ogr af i esqueac ompany ar anelt ex t .( opc i onal ) ,t otiquenoesr ec omanauna pàgi naí nt egr amentambt ex t : Fot ogr af i esambdr et sd’ aut or( noex t r et esd’ I nt er net ) Ambunr es ol uc i ós uf i c i entperqueesv egi nc or r ec t ament NO I NCRUSTARl esf ot osal mat ei xDOCUMENTWORDonhi haur àel t ex t ,env i ar l ess e par adamentambl ’ opc i ódel c or r euel ec t r òni cd’ ADJ UNTAR. 4.Env i ar hoal adi r ec c i ódec or r eues egüent : r ev i s t a@r ev i s t aondar a. c om 5.Env i ar hoent r eel sdi es2i 21demar çde2009.Si pots erabans ,mol tmi l l or . * Al espàgi ness egüent s ,uspr es ent em l ’ es t r uc t ur adel apàgi naal aRev i s t as egonsl al l ar gàr i adelt ex til ac ombi nac i óambf ot ogr af i es .Sit eni uqual s ev oldubt epodeupos ar v osen c ont ac t ear ev i s t a@r ev i s t aondar a. c om,o615400604( Laur a)


DOCUMENTWORD( ARI AL1 2) , SENSECAPFOTOGRAFI A. SOL AMENTELTEXTI ELTÍ TOL


CATALUNYA ABANS DE CATALUNYA Habitat ja en època prehistòrica -les primeres restes fòssils conegudes pertanyen al paleolític mitjà-, el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren, cap al 600 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rode (Roses), esdevingueren dues de les colònies gregues més occidentals. La presència de grecs, fenicis i cartaginesos a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles indígenes del rerepaís. Durant les guerres púniques, Emporion mantingué una sòlida aliança amb Roma, i en el seu port desembarcaren els exèrcits romans de Gneu Escipió (218 aC), d'Escipió (210 aC) i de Cató (197 aC), que començaren la conquesta i romanització de la península Ibèrica. La romanització, que deixà una forta impremta a Catalunya, s'imposà netament cap a la fi del segle I aC, en què ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials -és a dir, l'organització urbana i del camp, lligades per la xarxa de vies de comunicació. La ciutat de Tàrraco (l'actual Tarragona) va esdevenir capital de la província Tarraconense -que comprenia un ampli territori des del Pirineu fins a Cartagena-, i fou un dels grans centres polítics i religiosos d'Hispània, que mantingué la seva importància -ben visible en les importants restes arqueològiques conservadesdurant el baix imperi. Amb el cristianisme esdevingué centre d'un arquebisbat. El regne visigòtic, que succeí el domini romà, maldà per mantenir les estructures d'un imperi centralitzat, amb seu a Toledo, però s'acabà amb la conquesta musulmana de la península: el 714 es produí la primera penetració àrabomusulmana en terres catalanes. La penetració islàmica, que tingué el seu sostre a Poitiers (732), comportà l'arabització de bona part de la península Ibèrica, compresa la futura Catalunya. Tanmateix, el territori fronterer amb l'Imperi franc fou progressivament conquerit des del nord. El 785 la ciutat de Girona es donà als francs, i el 801 els carolingis conquistaren Barcelona. Fou precisament entorn del comtat de Barcelona, els primers comtes del qual foren francs, que s'aglutinaren la resta de comtats pirinencs, que formaven l'anomenada Marca Hispànica. A partir de Guifré el Pelós (878-897), el comtat de Barcelona esdevingué hereditari, amb la qual cosa es donà el primer pas cap a la sobirania i la constitució d'un estat català. Habitat ja en època prehistòrica -les primeres restes fòssils conegudes pertanyen al paleolític mitjà-, el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren, cap al 600 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rode (Roses), esdevingueren dues de les colònies gregues més occidentals. La presència de grecs, fenicis i cartaginesos a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles indígenes del rerepaís. Durant les guerres púniques, Emporion mantingué una sòlida aliança amb Roma, i en el seu port desembarcaren els exèrcits romans de Gneu Escipió (218 aC), d'Escipió (210 aC) i de Cató (197 aC), que començaren la conquesta i romanització de la península Ibèrica. La romanització, que deixà una forta impremta a Catalunya, s'imposà netament cap a la fi del segle I aC, en què ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials -és a dir, l'organització urbana i del camp, lligades per la xarxa de vies de comunicació. La ciutat de Tàrraco (l'actual Tarragona) va esdevenir capital de la província Tarraconense -que comprenia un ampli territori des del Pirineu fins a Cartagena-, i fou un dels grans centres polítics i religiosos d'Hispània, que mantingué la seva importància -ben visible en les importants restes arqueològiques conservadesdurant el baix imperi. Amb el cristianisme esdevingué centre d'un arquebisbat.


DOCUMENTWORD( ARI AL1 2) , AMBUNAFOTOPETI TA, MÉSELTEXTI ELTÍ TOL


CATALUNYA ABANS DE CATALUNYA Habitat ja en època prehistòrica -les primeres restes fòssils conegudes pertanyen al paleolític mitjà-, el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren, cap al 600 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rode (Roses), esdevingueren dues de les colònies gregues més occidentals. La presència de grecs, fenicis i cartaginesos a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles indígenes del rerepaís. Durant les guerres púniques, Emporion mantingué una sòlida aliança amb Roma, i en el seu port desembarcaren els exèrcits romans de Gneu Escipió (218 aC), d'Escipió (210 aC) i de Cató (197 aC), que començaren la conquesta i romanització de la península Ibèrica. La romanització, que deixà una forta impremta a Catalunya, s'imposà netament cap a la fi del segle I aC, en què ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials -és a dir, l'organització urbana i del camp, lligades per la xarxa de vies de comunicació. La ciutat de Tàrraco (l'actual Tarragona) va esdevenir capital de la província Tarraconense -que comprenia un ampli territori des del Pirineu fins a Cartagena-, i fou un dels grans centres polítics i religiosos d'Hispània, que mantingué la seva importància -ben visible en les importants restes arqueològiques conservadesdurant el baix imperi. Amb el cristianisme esdevingué centre d'un arquebisbat. El regne visigòtic, que succeí el domini romà, maldà per mantenir les estructures d'un imperi centralitzat, amb seu a Toledo, però s'acabà amb la conquesta musulmana de la península: el 714 es produí la primera penetració àrabomusulmana en terres catalanes. La penetració islàmica, que tingué el seu sostre a Poitiers (732), comportà l'arabització de bona part de la península Ibèrica, compresa la futura Catalunya. Tanmateix, el territori fronterer amb l'Imperi franc fou progressivament conquerit des del nord. El 785 la ciutat de Girona es donà als francs, i el 801 els carolingis conquistaren Barcelona. Fou precisament entorn del comtat de Barcelona, els primers comtes del qual foren francs, que s'aglutinaren la resta de comtats pirinencs, que formaven l'anomenada Marca Hispànica. A partir de Guifré el Pelós (878-897), el comtat de Barcelona esdevingué hereditari, amb la qual cosa es donà el primer pas cap a la sobirania i la constitució d'un estat català. Habitat ja en època prehistòrica -les primeres restes fòssils conegudes pertanyen al paleolític mitjà-, el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren, cap al 600 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rode (Roses), esdevingueren dues de les colònies gregues més occidentals. La presència de grecs, fenicis i cartaginesos a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles indígenes del rerepaís. Durant les guerres púniques, Emporion mantingué una sòlida aliança amb Roma, i en el seu port desembarcaren els exèrcits romans de Gneu Escipió (218 aC), d'Escipió (210 aC) i de Cató (197 aC), que començaren la conquesta i romanització de la península Ibèrica.


DOCUMENTWORD( ARI AL1 2) , AMB2FOTOSPETI TES, MÉSELTEXTI ELTÍ TOL


CATALUNYA ABANS DE CATALUNYA Habitat ja en època prehistòrica -les primeres restes fòssils conegudes pertanyen al paleolític mitjà-, el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren, cap al 600 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rode (Roses), esdevingueren dues de les colònies gregues més occidentals. La presència de grecs, fenicis i cartaginesos a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles indígenes del rerepaís. Durant les guerres púniques, Emporion mantingué una sòlida aliança amb Roma, i en el seu port desembarcaren els exèrcits romans de Gneu Escipió (218 aC), d'Escipió (210 aC) i de Cató (197 aC), que començaren la conquesta i romanització de la península Ibèrica. La romanització, que deixà una forta impremta a Catalunya, s'imposà netament cap a la fi del segle I aC, en què ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials -és a dir, l'organització urbana i del camp, lligades per la xarxa de vies de comunicació. La ciutat de Tàrraco (l'actual Tarragona) va esdevenir capital de la província Tarraconense -que comde bona part de la península Ibèrica, compresa la futura Catalunya. Tanmateix, el territori fronterer amb l'Imperi franc fou progressivament conquerit des del nord. El 785 la ciutat de Girona es donà als francs, i el 801 els carolingis conquistaren Barcelona. Fou precisament entorn del comtat de Barcelona, els primers comtes del qual foren francs, que s'aglutinaren la resta de comtats pirinencs, que formaven l'anomenada Marca Hispànica. A partir de Guifré el Pelós (878-897), el comtat de Barcelona esdevingué hereditari, amb la qual cosa es donà el primer pas cap a la sobirania i la constitució d'un estat català. Habitat ja en època prehistòrica -les primeres restes fòssils conegudes pertanyen al paleolític mitjà-, el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren, cap al 600 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rode (Roses), esdevingueren dues de les colònies gregues més occidentals. La presència de grecs, fenicis i cartaginesos a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles indígenes del rerepaís. Durant les guerres púniques, Emporion mantingué una sòlida aliança amb Roma, i en el seu port desembarcaren els exèrcits romans de Gneu Escipió (218 aC), d'Escipió (210 aC) i de Cató (197 aC), que començaren la conquesta i romanització de la península Ibèrica.


DOCUMENTWORD( ARI AL1 2) , AMB 1FOTOGRAN, MI T JAPÀGI NA, MÉSELTEXTI ELTÍ TOL


CATALUNYA ABANS DE CATALUNYA Habitat ja en època prehistòrica -les primeres restes fòssils conegudes pertanyen al paleolític mitjà-, el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren, cap al 600 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rode (Roses), esdevingueren dues de les colònies gregues més occidentals. La presència de grecs, fenicis i cartaginesos a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles indígenes del rerepaís. Durant les guerres púniques, Emporion mantingué una sòlida aliança amb Roma, i en el seu port desembarcaren els exèrcits romans de Gneu Escipió (218 aC), d'Escipió (210 aC) i de Cató (197 aC), que començaren la conquesta i romanització de la península Ibèrica. La romanització, que deixà una forta impremta a Catalunya, s'imposà netament cap a la fi del segle I aC, en què ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials -és a dir, l'organització urbana i del camp, lligades per la xarxa de vies de comunicació. La ciutat de de bona part de la península Ibèrica, compresa la futura Catalunya. Tanmateix, el territori fronterer amb l'Imperi franc fou progressivament conquerit des del nord. El 785 la ciutat de Girona es donà als francs, i el 801 els carolingis conquistaren Barcelona. Fou precisament entorn del comtat de Barcelona, els primers comtes del qual foren francs, que s'aglutinaren la resta de comtats pirinencs, que formaven l'anomenada Marca Hispànica. A partir de Guifré el Pelós (878-897), el comtat de Barcelona esdevingué hereditari, amb la qual cosa es donà el primer pas cap a la sobirania i la constitució d'un estat català. Habitat ja en època prehistòrica -les primeres restes fòssils conegudes pertanyen al paleolític mitjà-, el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren, cap al 600 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rode (Roses), esdevingueren dues de les colònies gregues més occidentals. La presència de grecs, fenicis i cartaginesos a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles indígenes del rerepaís. Durant les guerres



CONSELLS PRESENTACIÓ ARTICLES