Issuu on Google+

ABRILMAIG 11 Exemplar gratuït

…i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink i la secció ON moda

#18

EL LLEGAT DEL NOUCENTISME LES CARAMELLES TORNEN PER PASQUA GAUDIR DE SITGES DALT D’UNA HARLEY NARRACIONS D.O. SITGES

38

sitges/sant pe

cultura oci tendències

re de ribes


4 · Reivindicar el Noucentisme, una assignatura pendent a Sitges 12 · Les tres colles de Caramelles omplen els carrers de melancolia 18 · Tenir una Harley, una experiència més enllà de la conducció 23 · Joan Iriarte ens mostra els rostres del món 25 · Sitges, escenari de novel·la 30 · + Decoració 31 · +Moda 32 · Agenda 34 · Guia 38 · Aparador

Sumari

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Marta Aragó / ÀREA COMERCIAL Marta Sanz / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Joan Iriarte, Aina Serra, Vinyet Panyella, Camilo Villaverde

sitges/sant pere

de ribes

cultura oci tendències

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf ON s’edita amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Amb la col·laboració de:

una producció de:


4

Casa Manuel Planas i Carbonell (1908)

REIVINDICACIÓ

DEL NOUCENTISME A SITGES Vinyet Panyella

Ara fa cent anys, Catalunya obria una etapa cultural que marcaria el desenvolupament i el creixement del país durant el primer terç de segle: el Noucentisme. Un perfil estètic, però sobretot una visió de país i projecció cultural van marcar aquest moviment, que va tenir a Sitges una de les seves màximes expressions. Noms com Trinitat Catasús, Josep Sunyer o Pere Jou, del qual ara se celebra una exposició de la seva obra; la ciutat residencial Terramar, l’autòdrom i edificis emblemàtics del centre; i publicacions com L’Amic de les Arts i Terramar són mostres de l’herència del Noucentisme a la nostra vila, un llegat que, malhauradament, perd cada cop més presència en el Sitges d’avui.


5 Després d’haver-se erigit en la meca del Modernisme al llarg de la darrera dècada del segle XIX gràcies a Santiago Rusiñol, al Cau Ferrat i a les Festes Modernistes, a partir de la primera dècada del segle XX, Sitges s’erigeix entre les més importants segones ciutats noucentistes. Aquesta denominació, compartida amb Sabadell, Terrassa i Girona, entre d’altres, identifica les poblacions que es projecten en models a la seva respectiva escala d’actuacions vinculades a l’ideari, estètica i plantejaments del Noucentisme. És un fenomen que va més enllà de les idees estètiques perquè, més enllà de les individualitats i de les realitzacions, hi plana la política cultural de la Mancomunitat i la idea de creativitat unida a la de la construcció d’un país per mitjà de la cultura. Aquest ideari de fons, assumit en diferents graus d’intensitat i de complicitat per part dels escriptors i dels artistes, atorga un caire de normalitat i de creixement, tant a la Catalunya-ciutat de Barcelona com a les Segones ciutats d’arreu del territori. Des de 1908, en què el pintor Joaquim Sunyer planta el primer taller a la platja de Sant Sebastià, fins el 1926, en què fa fallida l’empresa del sabadellenc Francesc Armengol i Duran, l’urbanitzador de Terramar, Parques i Edificaciones S.A. i s’edita el primer número de la revista avantguardista L’Amic de les Arts transcorren dues de les més interessants i prolífiques dècades sitgetanes, plenament vinculades al Noucentisme i als

‘La pastoral’, de Joaquim Sunyer (1910-11)

seus presupòsits estètics i cívics. N’és protagonista una important representació autòctona en el medi cultural, literari, artístic, periodístic, urbanístic i arquitectònic, integrada pels fills dels comerciants d’ultramar i els terratinents locals. L’encapçalen el crític d’art Miquel Utrillo i Morlius (1861-1934) i el pintor Joaquim Sunyer (1874-1956). Tots plegats impulsen i porten a terme les més importants realitzacions del Noucentisme

El pasillo más dulce Sant Bartomeu, 1· Tel. 617 585 639

sitgetà en tots els ordres. Són, principalment, l’escriptor i activista cultural Josep Carbonell i Gener (1897-1989), els poetes Trinitat Catasús (1886-1940) i Salvador Soler i Forment (1898-1982) i el pintor Artur Carbonell (1906-1973), juntament amb el jove artista Lluís de Dalmau, mort prematurament el 1918, i M.A. Cassanyes (1893-1956), llavors dibuixant i posteriorment crític d’art a les revistes d’avantguarda dels anys vint i


6

Dibuix de M.A. Cassanyes, aparegut a ‘Terramar’ el 1919

trenta. Procedents de Barcelona i des dels primers moments són cabdals les aportacions de l’escultor Pere Jou (1891-1964), nascut a Gràcia i incorporat a la construcció de Maricel el 1915, i l’arquitecte Josep M. Martino (1891-1957), artífex de l’urbanisme i l’arquitectura de Terramar. Miquel Utrillo i Morlius, nascut a Barcelona, amic de Rusiñol al París de la bohèmia montmartrina, arriba a Sitges el 1895, on participa plenament i creativament del Modernisme i amb

el tomb de segle inicia una etapa de canvi estètic i eclèctic que el converteix en una de les figures decisives del Noucentisme sitgetà, gràcies a la construcció del Palau de Maricel i a l’allau de personalitats de tota mena que hi recalen. ART, LITERATURA, URBANISME Són diversos els factors d’ordre artístic que, a partir de 1908 assenyalen el canvi de rumb en la vida cultural de la vila. El primer és

el retorn del pintor Joaquim Sunyer des de París on ha fet nom i fortuna crítica, que s’hi instal·la definitivament a Sitges el 1910. Entre 1908 i 1918, Joaquim Sunyer construeix els fonaments de la pintura noucentista que el 1911 triomfa a l’exposició individual de les Galeries Laietanes de Barcelona. A instàncies d’Utrillo, el poeta Joan Maragall li escriu un extens article dedicant-li els més grans elogis. El paisatge de Sitges més agrest i solitari esdevé l’epicentre de l’obra sunyeriana, on l’artista hi aplica la visió compositiva de Cézanne; ambdós es plantegen la seva relació amb la natura com un repte i un desafiament. Obres com Mediterrània i Pastoral (1910-1911) són visions pictòriques que remeten a la vida mediterrània arcaica, ancestral i atemporal, transportant la realitat a la categoria de mite i palesant un primitivisme harmònic i seré, visió ideal d’una determinada joia de viure, així com succeeix també en el cicle paisatgístic dedicat a El Clot dels Frares (1912-1915). L’aparició de la figura humana sovint subratlla el caràcter mític i simbòlic de la pintura, per bé que progressivament pren un toc més realista, que situa el Sunyer dels anys vint entre els pintors de la Nova Objectivitat. Juntament amb les dues obres paisatgístiques esmentades, el cicle pictòric d’El Clot dels Frares, d’una forta empremta compositiva, i Cala Forn (1918), l’obra més simbòlicament representativa de l’equilibri entre la sensualitat i la intel·ligència, cons-


7


8

‘Figura nua asseguda’, de Pere Jou (1928)

titueixen la pintura més representativa del Noucentisme. El 1913 s’inicia la construcció de l’obra arquitectònica més emblemàtica del noucentisme sitgetà, com és el Palau de Maricel, que es perllongarà fins el 1921. El milionari nord-americà Charles Deering va encomanar a Miquel Utrillo la construcció del que havia de ser la seva residència a Sitges i, alhora, l’edifici per a la col·lecció artística que va encarregar també a Utrillo que li adquirís; d’aquí el caràcter sumptuari de l’edificació. Maricel és avui un complex d’edificacions conegudes com Maricel de Terra i Maricel de Mar, que ocupa tot el que va ser l’antic barri de Sant Joan, al cor de la vila vella.

Josep Carbonell i Gener, assegut als Jardins de Terramar

La voluntat artística eclèctica i esteticista de l’obra d’Utrillo en aquesta construcció va merèixer els elogis de l’historiador de l’art Joaquim Folch i Torres i de l’escriptor Joaquim Folguera, que la va descriure com l’obra d’adaptació de “vells instints a bells indrets, suplint la fidelitat arquitectònica a una preceptiva de bon gust”. Va ser precisament Utrillo qui va incorporar a l’obra de Maricel l’escultor Pere Jou, que després de realitzar els primers encàrrecs d’elements decoratius es va dedicar plenament en la realització de la sèrie de capitells, únics en la seva especialitat, on tracta tot tipus de temes amb una obra que passa per tots els trets de la narració

i de l’expressivitat. Finalitzada l’obra de Maricel i fincat definitivament a Sitges, al llarg dels anys vint i trenta prossegueix la carrera artística amb una obra que obté una positiva recepció per part de la crítica d’art i del públic. Alhora, pren part en les diverses manifestacions artístiques, vinculat no només als noucentistes sitgetans sinó també a esdeveniments artístics com l’Exposició Universal de Barcelona (1929), entre d’altres. Amb un llenguatge artístic que marca perfil propi dins de l’estètica noucentista, Jou esdevé un dels escultors més remarcables de l’època, fidel de per vida a l’estètica mediterrània amb el regust de la serenitat classicitzant que caracteritza la major part de la seva obra. En el medi literari, la publicació de Blanco refugio. Guia espiritual de Sitges (1913), de Diego Ruiz, amb il·lustracions de Joaquim Sunyer, constitueix una fita més en la nova manera d’entendre les arts i la literatura, mentre que a les pàgines del setmanari El Eco de Sitges s’hi llegeix Eugeni d’Ors. El 1914 sortí l’únic número de la revista La Cantonada, de mans de Miquel Utrillo i Trinitat Catasús. Amb el poeta Trinitat Catasús (1886-1940) les lletres sitgetanes arriben a l’esclat de la maduresa. Catasús reuneix dues característiques que el fan mereixedor d’una destacada posició entre els poetes del Noucentisme. Són, d’una banda, la seva permanent vocació i continuïtat poètiques,


9

www.penedescultura.cat

Consulta totes les activitats culturals de les comarques del Penedès Si voleu difondre algun acte, envieu un correu a on@hydramedia.info

sitges/sant pere

de ribes

cultura oci tendències


10 manifestades des de les pàgines d’El Eco de Sitges i dels quatre volums que apleguen la seva poesia: De l’Hort i de la Costa (1915), Poemes del temps (1919), Vendimiari (1921) i Robins de Magrana (1930). D’altra, la seva plena pertinença a l’estol de poetes noucentistes que, al voltant de l’obra de Josep Carner i, sobretot, en el cas de Catasús, de Miquel Costa i Llobera, construeixen una obra que reflecteix plenament l’ideal de la poesia noucentista i mediterrània. Des d’aquesta estètica, Catasús hi juga un paper primordial, tal com va ser reconegut per la crítica des del moment de la publicació del seu primer llibre, De l’Hort i de la Costa (1915), el llibre de l’imaginari poètic de Sitges. Ningú com Trinitat Catasús ha estat capaç de traçar el retrat de la Vila en tota la seva intensitat i globalitat, talment com ningú com el pintor Joaquim Sunyer ho ha fet amb els pinzells; la gran correlació entre l’un i l’altre va ser formulada els primers anys vint per Josep Pla. La gran fita del noucentisme literari local és el 1918 amb la celebració de la Festa de la Poesia, antítesi i alternativa dels Jocs Florals. Va ser promoguda pels noucentistes sitgetans i els redactors de La Revista, vinculats al projecte de Terramar; Josep Carner, Carles Riba, Josep M.de Sagarra, Joaquim Folguera i Ventura Gassol van ser els poetes guardonats. L’altra gran realització arquitectònica i urbanística del Noucentisme sitgetà és la

L’Escorxador, obra de Josep M. Martino (1920)

urbanització de Terramar, concebuda sota la dualitat de la ciutat-jardí i d’estació turística segons el model de la ciutat francesa de Niça. La urbanització, que havia de ser la primera ciutat jardí de Catalunya, i la revista, que en constituïa l’òrgan de propaganda, de títol homònim, representen un ambiciós testimoni. Terramar. Revista d’art, literatura i esports (1919-1921) va ser encomanada a Josep Carbonell i Gener, que, com les altres dues revistes que va dirigir, Monitor (1921-1923) i L’Amic de les Arts (19261929), va assolir l’equilibri dels continguts entre Noucentisme i Avantguarda, amb col·laboracions de Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Pierre Albert-Birot, Maurice Raynal i Josep M. Junoy, entre d’altres. Gràcies al promotor del projecte, l’industrial sa-

badellenc Francesc Armengol i Duran, es va urbanitzar el que fins llavors era una partida de sorral a l’extrem de la vila, obrint el passeig marítim vers el Mediterrani, amb la voluntat que fos ciutat residencial amb jardins, hotel i tota mena d’instal·lacions modernes. L’arquitecte Josep M. Martino comença a actuar des del moment inicial del projecte i esdevenint l’artífex de l’estil urbanístic i arquitectònic del Terramar que avui dia encara perdura. Tot i la fallida de la societat promotora, el 1926 Martino continua actuant a Sitges marcant un estil arquitectònic dins del cànon noucentista adaptat a les diverses tipologies dels edificis on intervé i convertint-se en l’autor d’un determinat paisatge urbanístic i arquitectònic local que durant anys ha caracteritzat la vila.


11

Una reivindicació necessària Tot i la importància urbanística, artística i cultural, el Noucentisme a Sitges és avui una assignatura pendent i una reivindicació necessària. Des d’un punt de vista general, mereix l’atenció dels agents culturals i turístics (si hem de creure en el turisme cultural en tant que valor de promoció) per tal d’aconseguir la seva visibilitat. No només una visibilitat física de postals i façanes sinó d’elements i continguts. Des d’un punt de vista patrimonial és necessària la protecció urbanística, arquitectònica, artística i paisatgística des del coneixement i la sensibilitat a parts iguals. La progressiva degradació urbanística i arquitectònica de Terramar, per exemple, n’és un cas flagrant. La situació de Maricel de Terra demana una intervenció global i dràstica per a la seva conservació, manteniment i actualització d’instal·lacions amb tota la sensibilitat i fidelitat que el patrimoni requereix. Hi ha molta feina a fer, encara, per al coneixement i la difusió de les obres i dels seus autors. La commemoració dedicada a Miquel Utrillo (2009-2010) va situar alguns dels elements del Noucentisme en el seu context, així com al mateix Utrillo; la biografia de Josep Carbonell i Gener deixa establerta la seva obra i relació amb el Noucentisme sitgetà; la Festa de la Poesia a Sitges, que enguany celebrarà la cinquena edició ha reivindicat els antecedents històrics des del primer moment, i l’exposició dedicada a l’escultor Pere Jou, aquesta primavera, és una fita més tant pel que fa al context general de Sitges en tant que segona ciutat noucentista com, sobretot, una mostra –esperem que definitiva– per a la recuperació de l’escultor. Fins aquí els guanys. Entre les diverses mancances, la de la història del Palau de Maricel en totes les seves dimensions i avatars, la d’una exposició amb catàleg monogràfic de Josep M. Martino i l’edició de l’obra poètica completa de Trinitat Catasús. I, sobretot, una definitiva i eficaç posada en valor del Noucentisme a Sitges.


12

Cants sota el balcó Les Caramelles tornen per Pasqua als carrers de la vila Camilo Villaverde

Cantar pel carrer és un hàbit que, sense saber ben bé per què, ha desaparegut de l’esfera pública per passar a tenir un caire més íntim, més propi de la dutxa. Feu una prova: si veieu algú entonant pel carrer una tonada a ple pulmó pensareu segurament que és un borratxo o bé un boig. Per sort, encara hi ha qui reivindica un hàbit tan sa: amb la fi de la Quaresma, les tres colles de Caramelles locals porten als carrers de Sitges la joia i l’alegria per l’arribada de la primavera en forma de cançons.

Lluís Curtiada, cap de colla de les Caramelles del Retiro, i els mestres caramellaires Pere Camps, de les Caramelles del Casino Prado, i Joan Pinós, de les Caramelles Sitgetanes


13 Les Caramelles són una de les festes pasquals per excel·lència a la Catalunya Vella i al nord de la Nova. El seu origen, com moltes d’altres tradicions, és religiós: els homes dels pobles cantaven a la Resurrecció del Senyor, simbolitzada en l’inici de la primavera. Aquests càntics, amb els anys, es van anar convertint poc o poc en cançons dedicades a d’altres preocupacions dels homes, aquestes més prosaiques: les dones. Les colles cantaven dissabte de Glòria i dilluns de Pasqua sota el balcó de les estimades o promeses, duent una perxa amb un cistell que servia per recollir el premi amb forma de menjar i vi. Actualment, el premi és també més prosaic: diners en efectiu, que serveixen per pagar el tiberi i els músics professionals que els acompanyen. A Sitges, els primers documents que parlen d’aquesta tradició daten del segle XVI. Però no va ser fins a finals del segle XIX quan el costum va agafar una forma similar a la que ara coneixem, la de la colla de cantaires amb barretina i clavell vermell a la solapa, el símbol de Sitges. El 1871 el Retiro va crear la seva colla, la més antiga de la vila, i el 1889 va ser el torn de la del Casino Prado. La tradicional rivalitat entre totes dues entitats és la que va fer que el que havia sorgit com un costum espontani s’institucionalitzés. Aquesta rivalitat va anar més enllà l’any 1941, quan gràcies a l’antic cor parroquial, l’Schola Cantorum,

El grup de les Caramelles Sitgetanes és l’únic en el qual hi participen dones

la tradició es va poder recuperar després de la Guerra, i va ser l’origen de les conegudes com Caramelles del Patronat, ara Caramelles Sitgetanes, la colla tradicionalment més nombrosa. La rivalitat continua als nostres dies? “No hi ha rivalitat”, afirma entre riures Joan Pinós, de les Caramelles Sitgetanes, ja que “com a la Lliga, tothom ja sap qui és el millor”. Segons Lluís Curtiada, del Retiro “tots ens pensem que som els millors”. Al Prado i al Retiro, la tradició ha estat sempre autoanomenar-se la millor colla i dir que la del Patronat és la segona:

qualsevol cosa per deixar l’etern rival en darrera posició. Pere Camps, del Prado, afirma que “la rivalitat encara ens manté vius. Un incentiu per sortir és pensar que la resta ho faran i que nosaltres no podem ser menys”. COMPOSICIONS I VEUS Joan Pinós és l’actual mestre caramellaire de les antigues Caramelles del Patronat. És l’encarregat de dirigir les veus i els músics, i de composar, si cal, algun dels dos temes que cada colla canta cada any. Un càrrec que ostenta des de fa 18 anys,


14

La colla del Prado es va crear el 1889

tot i la seva joventut. “Jo vaig començar a cantar als 16 anys, quan el mestre històric del Patronat era Jordi Pañella”, explica, “i resulta que ell ho volia anar deixant mica en mica. Així que va buscar a la colla algú que en sabés una miqueta de música i tingués empenta... i em va enredar. En dos anys em vaig trobar amb una batuta a la mà”. Posar-se a composar uns temes que s’han de comparar amb clàssics dels grans mestres històrics de les caramelles sitgetanes com Manuel Torrents, Gabriel Pallarès o el mateix Jordi Pañella no ha de ser tasca fàcil: “El primer any no en tenia ni idea i va sortir un xurro. Per sort, la cosa ha anat millorant. De les dues darreres caramelles que he fet ja n’estic més orgullós”. En aquest difícil pas també s’hi ha trobat Pere Camps, mestre de la colla del Prado, que potser d’aquí uns anys veurà com recuperen alguna de les seves composicions.

“Potser alguna s’ho mereix i tot”, afirma amb un somriure. I en què pensa a l’hora de composar les caramelles? “Tinc molt en compte els cantants dels que disposo, el que poden fer i el que no”. Aquí sorgeix un tema interessant: les veus. S’ha de ser bon cantant per sortir a les caramelles? Lluís Curtiada, cap de colla de les Caramelles del Retiro, ens treu de dubtes: “Hi ha molt bones veus, n’hi ha de normals... i n’hi ha que fan mal d’orella només escoltar-les. No es tracta de ser bo o dolent, sinó de tenir ganes de cantar”. Pinós però, creu que ara “la gent canta pitjor que abans perquè no cantem tant a la vida”. Camps remata: “La veu s’educa. Ara sembla que fa vergonya cantar, i el fet de no fer-ho habitualment fa que costi més trobar bones veus”. LA CRISI DEL 2000 El principi del mil·lenni va coincidir amb una de les pitjors crisis que han patit les


15

HISTÒRIA I LLEGENDA DE LA FRAGATA DE SITGES LLUÍS JOU I MIRABENT

La memorable història d’una embarcació sitgetana de fa 300 anys

GRUP D’ESTUDIS SITGETANS SITGES 2011


16 dició de bastoneres i ara sí. És veritat, però elles han fet una colla nova. No hi ha colles mixtes de bastoners. Doncs potser per aquí van les coses, per enfocar-ho d’una manera més natural”. Tot i això, la polèmica es va oblidar quan les colles van començar a recuperar cantaires, i ara les dones brillen per la seva absència. “Crec que en el nostre cas –acaba el Joan– el més maco és que no hi ha prohibició, però es manté la tradició”.

Foto de grup de les Caramelles del Retiro, després de cantar a l’Hospital

caramelles. Si els anys 50 o 60, les colles podien passar tranquil·lament de 60 cantaires, el 2005 es va arribar a la situació crítica en la qual la colla del Prado no va poder sortir perquè no eren prou gent. Lluís Curtiada recorda que el 2000, quan ell va entrar com a cap de colla, “el primer assaig érem 8”. La manca de candidats va ser la causant, de retruc, d’una de les grans polèmiques sorgides entre les tres colles del poble: l’accés de les dones. Joan Pinós ho recorda: “Fa 10 anys hi havia molt poca gent, i unes noies que sempre venien a cantar ens van dir que volien sortir amb nosaltres. I vam dir que cap problema. I

no passa res. Si ara s’accepten els matrimonis del mateix sexe, no hi veig aquí el problema. “ Les Caramelles Sitgetanes són encara les úniques a acceptar l’entrada femenina, al contrari que el Prado i el Retiro. “No té res de sexista”, afirma el Pere Camps, “l’esperit de les Caramelles és el mateix que el de les serenates: cantar a les dones. I sortir amb noies potser anava en contra d’aquest sentit”. Lluís Curtiada dóna un altre punt de vista: “A mi cap noia no m’ha vingut a dir-me que volia cantar. Cantem a les dones i és la tradició. Em pots dir que, per exemple, abans no hi havia tra-

I EL FUTUR? La clau de la recuperació de les Caramelles els darrers anys ha estat, com no podria ser d’altra manera, el retorn de la gent jove a les colles, les ganes de recollir un testimoni que els més grans no sabien a qui passar. Els problemes de futur ara poden venir per una altra banda: les Caramelles van a cantar allà on les criden, i aquestes visites són les que deixen els diners que possibiliten l’existència de la colla. I actualment, segons Lluís Curtiada, “més de la meitat són bars i restaurants. Les cases particular es van perdent. I és una llàstima. Als restaurants sovint hi ha turistes dinant, que no s’assabenten de res i que fins i tot sembla que els molestes perquè pensen que després has de passar el platet”. Pere Camps explica que “abans la gent no aprofitava la Setmana Santa per agafar vacances i marxar fora. S’estava més a Sitges, hi havia més cases

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ · VIA SATÈL·LIT CIRCUITS TANCATS DE TELEVISIÓ · REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS

Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69 · tecnositges@tecnositges.com INSTAL·LADOR OFICIAL


17 per anar a cantar i més ambient pel carrer. Darrerament, ens hem trobat amb cases que ens criden i que paguen, però que ens diuen que no cal que hi passem perquè no hi són. I encara sort!”. Aquests són els núvols que s’apropen sobre una tradició que, per subsistir, necessita, segons el Lluís “que la pròpia gent de Sitges se les senti més. Potser una mica més de propaganda institucional no aniria pas malament”. Joan Pinós ho resumeix així: “Només pel fet de sortir al carrer per socialitzar val la pena mantenir les caramelles, una activitat transversal que ajunta gent de diferents edats. Aquí realment la gent del poble es coneix, interactua i això reforça molt el teixit social. I a Sitges, per sort, encara podem preservar això”.

Americanes, valsos i sardanes A Sitges, els ritmes més tradicionals són els que van sorgir el segle XIX: els valsos (la música predilecta llavors) i les americanes (que van portar els indianos). A mitjans del segle XX, sobretot a la colla del Patronat, es van popularitzar també les sardanes. El Retiro aquest any surt, en paraules de Lluís Curtiada, “amb dos trumfos. Enguany, celebrem 140 anys d’existència de l’entitat i cantarem les dues peces més representatives de la nostra història”. Les escollides són el vals “Dissabte de Glòria”, de Gabriel Pallarès i Trinitat

DECLARACIÓ DE RENDA, CONFIA EN PROFESSIONALS!

Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86 www.farrerons.com · info@farrerons.com

Catasús, i l’americana “Encís Amorós”, del mateix Pallarès i Felip Font. El Prado ha optat per “Platja d’Or”, de Manuel Torrents i Miquel Utrillo, i per recuperar la tradició dels popurris, peces que combinen músiques actuals amb lletres satíriques. El popurri, de Xavier Gimeno, es diu “Popurri electoral”. A les Caramelles SItgetanes, han optat pel vals “Diades d’amor”, de Jordi Pañella i Joan Maragall, i l’americana “Mentre cantem caramelles”, amb lletra i música d’un dels components de la colla, Juli Delclós.


18

Marta Aragó

ADMIRAR I SER ADMIRAT

DALT D’UNA MOTO

Uns 25 sitgetans tenen una moto Harley, però des de l’any passat, el mes juliol se’n reuneixen més de 200 a la vila, en una concentració que commemora l’Independence Day. Aquesta és només una de les trobades que fan els propietaris de Harley, ja que si una cosa caracteritza aquesta moto és tota la parafernàlia que l’envolta i que uneix tots els motoristes en grups que han esdevingut clubs socials. Miquel Matas, José Antonio Pérez i Manuel Palacios en tenen una, però l’experiència de cadascun d’ells trenca el mite de que darrera una Harley s’amaga la mateixa filosofia de vida.


19 Si una cosa tenen en comú Miquel Matas, José Antonio Pérez i Manuel Palacios, a banda de tenir una Harley, és que tots tres se la van comprar quan ja passaven els cinquanta anys i quan van tenir diners per a fer-ho. “Tota la vida m’han agradat, però era un somni per a mi, i vaig pensar que un dia me la podria comprar”, diu Miquel Matas, que té una Harley Springer 98, de 1.340 cc. I aquell dia va arribar quan tenia 53 anys, i des de llavors la seva vida ha canviat bastant: “He fet nous amics amb qui comparteixo una mateixa sintonia, una colla de matrimonis amb fills grans que sortim a fer l’aperitiu i no tornem a casa fins a les vuit del vespre, i on no hi ha classes socials”. José Antonio Pérez ironitza sobre els motius de la compra de la seva Fat Boy de 1.450 cc dient: “Quan em vaig jubilar vaig pensar que no volia ser el més ric del cementiri i em vaig fer un petit homenatge”. Ell, però, a diferència del Miquel, no fa gaire sortides perquè “a la dona no li agrada i llavors és més complicat fer trobades amb tot de parelles que comparteixen una estona i una afició”. Manuel Palacios va més enllà en el seu comentari i s’autoparòdia afirmant que “és una compra de pitopàusic, sempre l’has volgut tenir i quan tens una certa edat te la compres”. Per a ell, una Harley “és un caprici, estètica pura”, i conduir-la no li ha suposat grans canvis a la vida. Fa viatges sol o amb la dona amb

Manuel Palacios, José Antonio Pérez i Miquel Matas, amb les seves Harley, al passeig.

la seva Fat Bob de 1.600 cc, “com a molt en petits grups”, però s’allunya bastant de les grans concentracions, la vestimenta de cuir i les trobades de moters. De fet, assegura que per a ell “tenir una Harley no és una filosofia de vida, sinó que sóc motorista i tinc una Harley”. LA MOTO DE L’ESTÈTICA I LA LLIBERTAT Si se’ls pregunta per les sensacions en conduir una Harley, la descripció s’aproxima bastant en els tres casos: “És una moto per anar tranquil, gaudir del paisatge, no tenir pressa i t’aporta una

sensació de llibertat bastant important”. També parlen de comoditat, de bellesa i, evidentment, del soroll del seu tub d’escapament, “un so que està patentant i que és únic al món”, informa el Miquel. El que està clar és que les Harley aixequen passions entre els seus admiradors, però també odi entres els seus detractors. Els que creuen que és la moto per excel·lència acostumen deixar-se “abduir” pel món que les envolta. “Hi a dos tipus de persones, les que els agrada les motos i les que només els agrada les Harley”, diu el Manuel. “És tot plegat molt americà i acabes anant


20

Un motorista s’uneix el grup en veure que hi ha tres Harley concentrades

Una de les caracterísitques de la marca és que ofereix un munt de peces per a personalitzar la moto

als bars a escoltar música conuntry”, afegeix exagerant. De fet, hi ha tot un look darrera aquesta marca, amb vestimenta de cuir, perilla, etc… Però si un aspecte és totalment inherent a l’essència de HarleyDavison és la personalització de tots els seus models. Per això la marca ofereix més de 6.000 peces i accessoris perquè cadascú adapti la seva moto a la seva personalitat. El Manuel, el Miquel i el José Antonio no tenen les seves motos customitzades , només alguns detalls com ara les alforges

que decoren la de Matas, però sí coneixen amics que “es gasten 30.000 euros en comprar la moto i se’n deixen 20.000 més al taller”, diu el Miquel. Però també hi ha els qui associen el soroll i l’estètica d’aquestes potents màquines a estereotips cinematogràfic o a grups americans molt en voga anys enrere. “Hi ha una mala premsa pels Àngels de l’Infern o per algunes pel·lícules que s’han fet que relacionen aquesta moto amb gamberros, quan en realitat el perfil que hi va dalt és el

d’un matrimoni de gent d’una certa edat”, explica el Manuel. També en José Antonio comenta alguna anècdota relacionada amb aquesta mala fama, com ara “la cara que posa algun vianant quan el deixes creuar al pas zebra, com si l’haguessis d’atropellar”. Tots tres pensen que “tothom pot tenir avui dia una Harley”, que no és una moto de gent amb diners, tot i que reconeixen que “l’has de cuidar molt, perquè si cau a terra –pot arribar a pesar uns 300 quilos– et deixes una pasta amb els recanvis”, afegeix el José Antonio. I en Miquel ressalta que, “tot i ser una moto cara, no perd mai valor. La meva, per exemple, me la podria vendre pel mateix preu que vaig pagar fa cinc anys”. El Manuel es va comprar la seva primera Harley fa un any, i fa una setmana que n’ha estrenat una de nova. UN CLUB AMB UN MILIÓ DE SOCIS El Harley Owners Group (H.O.G.) és una organització internacional fundada el 1983 i patrocinada per Harley-Davidson Motor Company. Té més d’un milió de socis, el club amb més seguidors que hagi tingut mai una empresa. El Miquel, el José Antonio i el Manuel pertanyen al H.O.G, a través del que anomenen chapter, és a dir un grup local de propietaris muntat pels concessionaris oficials. “El chapter de Barcelona organitza sortides, calçotades, excursions, etc. Hi acostumem a anar una vuitantena de motos i la idea és anar tots junts sempre i tranquil·lament”, argumenta el Miquel, que és assidu a aquestes trobades, contràriament al José Antonio i al Manuel. Hi ha concentracions on es reuneixen 10.000 Harley, com la Barcelona Harley Days, que enguany és del 8 al 10 de juliol. Però a nivell mundial, “les més grans es fan a Àustria, al setembre, a Faaker See, on es reuneixen 60.000 motos, i a EUA, a l’agost, se’n fa una on es concentren 100.000 motos”, explica Miquel Matas. Sitges també acull, des de l’any passat, una trobada de Harley. I com que el re-


22

El cuir és un d’els elements de l’estètica Harley

Detall de la moto de Miquel Matas

refons americà sempre hi és present, el dia escollit és el 3 de juliol. Sota el nom d’Independence Day, més de 200 motos i 300 persones es concentren a la vila per a mostrar que a la comarca també hi ha amor per les Harley. El Miquel aprofita per a denunciar que “la manca d’aparcament a

Sitges, des de que s’ha fet el passeig nou, dificulta que s’hi faci un turisme de motos”. L’AVENTURA Manuel Palacios recorda quan va anar a l’Alger amb una moto de trail. Ara gaudeix de la Harley d’una altra manera, en grups petits, acompanyat de la dona o, fins i tot sol.“ La setmana passada vaig anar a Cuenca, anar i tornar, passejant i gaudint de tot el que veia”, comenta satisfet. El José

Antonio fa sortides tot sol i més properes, tot esperant engrescar la dona i poder començar l’aventura. Qui no para és el Miquel. “La Harley fa ganes d’aventura”, diu. I segurament té raó, perquè l’any 2008 va fer dalt d’una Harley “part de la Ruta 66 (als Estats Units), creuant la Vall de la Mort a 63 graus”. I, com que no en va tenir prou, aquest estiu marxa amb la dona al Cap Nord (Noruega), “sense reserva d’hotel, a l’aventura”. Així doncs, darrera una Harley potser s’amaga una estètica, un estil, un canvi de xip a l’hora de rodar per la carretera, però, sobretot, les ganes de complir un somni que s’arrossega des de la infantesa. Cada persona és un món, i el que no es pot estereotipar és la manera de gaudir-ne.


23

POSTAL DE VIATGE per joan iriarte

Rostres del món

Nena aborigen de l’Amazones Més de mil tribus semisalvatges i algunes que encara no s’han descobert formen el nodrit grup de les diferents ètnies de la regió amazònica. El riu conté la massa d’aigua dolça més important del planeta, amb 6.470 quilòmetres de recorregut i fins a onze quilòmetres d’amplada, i una ramificació importantíssima i única de 110 afluents. La nena de la foto pertany a una de les tribus menys conegudes de la zona. Nova Airao és el poble més proper a la civilització, un indret on els seus habitants encara conserven els seus trets d’origen.


24

Francesc Miralles, al centre de la imatge i a la dreta de l’editor d’Umbriel, Eduardo Hojman, durant una recent presentació d’‘El secret de Picasso’ per a llibreters

Santi Terraza

SITGES, escenari de

ficció

novel·lada

Sitges ha estat l’escenari d’una llarga llista de pel·lícules filmades a la vila, acull infinitat de rodatges d’spots publictaris i ha estat motiu d’una sèrie de televisió que va dur el seu propi nom. La bellesa i les qualitats que distingeixen el poble l’han convertit en focus d’atenció de les càmeres que busquen els decorats més adequats a les seves produccions; però, i en el terreny literari? Quines són les novel·les que han agafat Sitges com a marc per a la seva trama?


25 El nom de Sitges s’ha associat, des de començament del segle XX, a una insigne nòmina d’escriptors que han trobat a la vila una de les seves fonts d’inspiració. Poetes, assagistes, narradors i intel·lectuals de procedència, estil i tendència diversa han facilitat que el nom de Sitges, a més de l’art i altres discilplines creatives, s’associï també a les lletres. Figures com Josep Carner, César González Ruano, Ramón Gómez de la Serna, Ignasi Agustí o els sitgetans Trinitat Catasús, Josep Roig i Raventós o Ramon Planes, entre molts altres, han descrit paisatges, sensacions i ambients sitgetans. Amb tot, Sitges com a escenari de ficció ha tingut un impacte i una presència més limitada. Llevat d’algunes excepcions, l’univers d’obres literàries que situaven a la vila la seva trama ha estat fins fa poc escàs i, fins i tot, testimonial, en comparació amb els poemes o articles periodístics realitzats per escriptors. Recentment, però, aquesta tendència s’ha girat i enguany, causalment,

coincideixen a Sant Jordi tres títols que tenen Sitges com a decorat: El secret de Picasso, de Francesc Miralles (Umbriel / 62); Fer pinya, de Jordi López Daltell (Entramat / Empresa Activa), i Autódromo, d’Octavi Botana (La Galera). Són tres històries t diferents entre sí, però que tenen en comú que els seus autors han agafat alguns elements i característiques del paisatge per a traçar les seves històries. Tots tres s’afegeixen a altres novel·les recents que també han utilitzat la vila com a fons, com les del sitgetà Xavier Gimeno o el bestseller mundial Noah Gordon. AVENTURES DE LEO VIDAL I DE RODRIGO Best seller, però a nivell català i espanyol, és Francesc Miralles. La seva darrera novel·la, El secret de Picasso, transcorre en bona part a Horta de Sant Joan (Terra Alta), on el genial artista malagueny hi va viure dues curtes etapes de la seva vida; la primera de les quals, el 1898, el

Jordi López Daltell, amb ‘Fer pinya’ a les mans

DAVID COLL Aigua · Gas · Electricitat · Calefacció · Climatització Comas i Solà, 14 2n · 08810 Sant Pere de Ribes · Tel. 679 294 253


26

Noah Gordon va fer entrar Sitges a ‘El celler’

L’historiador i escriptor Roland Sierra

va marcar com a persona i artista. “Tot el que sé ho vaig aprendre a Horta”, va confessar en una ocasió Picasso. Miralles, però, utiliza Sitges en la trama de la seva novel·la, ja que el protagonista, Leo Vidal (present en les seves anteriors, i exitoses, obresLa profecia 2013 i El Quart Reich), rep l’encàrrec d’un galerista de Sitges per a trobar un quadre perdut que Picasso va pintar a Horta. Miralles barreja realitat i ficció i utiliza amb habilitat i enginy un dels artistes més brillants del segle XX com a base permanent de l’obra. En un to i finalitat diferent es mou Jordi López Daltell, que, amb Fer pinya, ha aconseguit construir un relat que pretén posar de manifest com els castells poden constituir un exemple per a les empreses o, fins i tot, les experiències personals. Es tracta del primer llibre de management aplicat als castells i que està editat pel segell líder en llibres de narrativa empresarial, editora entre d’altres de Qui s’ha endut el meu formatge? o La bona sort. López Daltell, consultor i autor d’altres llibres de mangement, es va inspirar en Sitges i en la Colla Jove de Castellers de Sitges per a elaborar la seva història. En el seu relat utilitza noms i entorns ficticis, però perfectament identificables amb Sitges i la seva colla castellera. La història aborda el cas de Rodrigo, un executiu en crisi que visita durant les vacances un antic

company professional, que precisament és casteller en una colla d’una localitat de la costa catalana. Durant els deu dies que passen junts, Rodrigo descobreix com la màgia dels castells és aplicable a la seva vida professional, però també a la personal. A Autódromo, Octavi Botana s’ha fet servir d’alguns referents dels seus records infantils per a elaborar una història protagonitzada per tres germans d’entre 8 i 11 anys, que tenen ganes per a descobrir llocs insòlits i misteriosos. Les seves aventures culminen en un autòdrom abandonat, que guarda trets similars amb el de Terramar. De fet, Botana es va fer algunes de les fotos promocionals de l’obra en l’antic circuit de la recta de la Mata. Es tracta d’una història màgica per a nens i nenes, però que expressa també un missatge per a adults. UN ‘BEST SELLER’ MUNDIAL El nordamericà Noah Gordon és un dels autors més venuts de la literatura mundial. La setmana passada, de visita a Barcelona, la seva editorial va revelar les dades de venda d’El metge, publicada el 1986 per Roca editorial: un milió d’exemplars en castellà i 10.000 en català. El 2007, Gordon, autor d’altres novel·les d’èxit per al gran públic, va publicar El celler, una història viscuda el segle XIX al Penedès, en una família vitivinícola.


27 El celler traça, a partir de la vida d’un emprenedor de l’època, els interiors d’una explotació vitvinícola, amb un retrat acurat de l’època, en el qual apareix Sitges com un dels escenaris secundaris. Curiosament, la vila conserva el seu nom en aquesta novel·la, a diferència de Vilafranca, que es denomina Santa Eulàlia. Un dels capítols rellevants d’El celler és el que protagonitzen les colles castellers de Sitges i Santa Eulàlia. Per aquest motiu, la presentació mundial de la novel·la, l’octubre de 2007, celebrada a la plaça Jaume I de Vilafranca va comptar amb l’actuació dels Castellers de Vilafranca, i la Colla Jove de Castellers de Sitges. AUTORS LOCALS: EL TEMPS FUGIT També ambientada en el segle XIX i a Sitges és la novel·la de Xavier Gimeno Pa de llop (Empúries, 2003), que utilitza la vila com escenari de ficció i amb la qual va obtenir el premi Marià Vayreda de

novel·la. Gimeno ha projectat construir una trilogia que utilitza el paisatge de Sitges no únicament com a decorat, sinó també com un element que marca el perfils dels personatges. En aquesta línia va escriure El temps a mitges (Moll, 2009), una narració situada a la vila en quatre moments cronològics diferents entre 1945 i l’actualitat. Com Miralles, Gimeno adapta personatges reals i altres de ficció per a traçar la història d’un temps i d’un país, en aquest cas des de l’òptica local. També va fer servir el paisatge local, emmarcat en l’abans d’ahir, un altre sitgetà, Roland Sierra, per a escriure Crònica de Cissa (El Bullent, 1996). Sierra treu partit de la seva condició d’historiador local per a escriure una novel·la, premiada amb l’Enric Valor de literatura juvenil, en la qual a través dels ulls d’un gat espavilat descriu la vida d’un poble mediterrani que perfectament podia ser el Sitges dels seus avis.

Xavier Gimeno descriu el temps i el paisatge de Sitges


28

RECOMANACIONS DE SANT JORDI LLORENS LLIBRES

UNIVERSAL

Va obrir l’any 1971, a Vilanova i la Geltrú, però fa més de quinze anys que té un establiment a Sitges. Amb més de 40 anys d’experiència, s’han dedicat sempre a la venda de llibres. La Rosanna Lluch, la seva propietària, ens recomana:

Aquest establiment, inaugurat el 1999, ofereix no només llibres, sinó també premsa diària i material de papereria. Yolanda Rufete, propietària del negoci juntament amb la seva germana Bibiana, ens recomana:

Los enamoramientos (Alfaguara), de Javier Marías. “És una novel·la molt shakespeariana, que parla de l’atzar, de l’enamorament i de temes importants que afrontem a la vida. La història se centra en dos personatges que la narradora veu cada dia esmorzant, fins que un dia ell ja no hi és, perquè ha estat assassinat. Llavors, s’estableix una amistat entre les dues dones. El magisteri del llibre és la llengua. No te’l pots perdre!”

Habitaciones cerradas (Planeta), de Care Santos. “És la història d’una família burgesa a la Barcelona modernista, narrada a través la correspondència entre l’hereva, la mare i una amiga. Aquestes cartes parlen de la generació anterior i dels misteris que l’envolten, encara per descobrir. És un llibre d’intriga amb un retrat de la història de Barcelona i el seu art. En aquest sentit, fa unes descripcions de quadres que sembla que els estiguis admirant penjats en un museu”.

Un hotel a la costa (Tusquets), de Nancy Johnstone. “És una crònica de la Costa Brava durant la República i la Guerra Civil, a través del dietari de Nancy Johnstone, que va muntar un hotel a Tossa l’any 1934. Explica el que es troba a Tossa durant aquells anys, des dels costums del poble a alguns tics molt nostres que fa gràcia llegir. Es llegeix com una novel·la gràcies a Miquel Berga, el seu traductor”.

El taller de los libros prohibidos (MR Novela Histórica), d’Eduardo Roca. “Ambientada en la Colònia del segle XV, es tracta de la primera novel·la d’aquest escriptor. El pròleg, una mica macabre, serveix d’introducció del personatge, un home que intentarà afrontar el desafiament de fer arribar el coneixement a través dels llibres i es toparà amb l’Església i els nobles, que faran tot el possible per impedir-ho. D’aquí sorgirà la primera impremta”.

Purga (Salamandra i La Magrana), de Sofi Oksanen. “És una obra mestra. La història se situa a Estònia, l’any 1992, després que el país recuperés la seva independència. Una dona troba una noia russa víctima del tràfic de dones que amaga una fotografia que guarda un gran secret que anirem descobrint”.

La hija de los dioses (Corona Borealis), de Lola Xaxo. “Narra la vida de Hatshepsut, la reina faraona, que es convertirà en la dona més estimada, més temuda i més respectada de tota la història. Passió i intriga, amb una mica d’esoterisme”.


29


30

TPD Santaella Tot tipus de treballs amb tota la varietat de fustes massisses, tant parquets naturals i sintètics en interiors, com tarimes de fusta i tecnologies en exteriors. Sempre treballant amb les millors marques del mercat com Stardeck, Quick Step, Neowood, etc. Aquests són alguns dels serveis que ofereix aquesta empresa seriosa i professional, amb més de 25 anys en el sector de treballs relacionats amb el paviments i el revestiment de fusta, tant interior com exterior.

Polígon industrial Mas Alba Avinguda del Camí Pla, 41 Tel. 93 810 28 21

tpd@tpdsantaella.com


31

Pulcinella Sitges Un espai on trobaràs les últimes tendències en moda i complements, amb marques internacionals com Twenty8Twelve, Traffic People, Hotel Particulier, H.eich, One Teaspoon, Après Ski, Circo, Lupe Català, Dieppa Restrepo i Penelope Chilvers.

Sant Francesc, 26 T. 93 811 04 46

pulcinellasitges@gmail.com


agenda abrilmaig EXPOSICIONS Fins al 30 d’abril “RIMS DE L’HORA SITGETANA”. Exposició Bibliogràfica Poesia de Sitges. A la Biblioteca Santiago Rusiñol. Sitges. JOIES D’AUTOR. Exposició de peces del col·lectiu sitgetà Aiguadetoc. Al Cafè de l’Art del Retiro. Sitges Fins al 26 d’abril HI HAVIA UNA VEGADA... SITGES. Exposició dels originals de la col·lecció de cromos de l’il·lustrador Francesc Rovira, amb els textos de l’escriptor Roland Sierra. Edfici Miramar. Sitges. Fins al 2 de maig MOSTRA D’ISABEL GARCÍA MUNTÉ. Exposició de la pintura de l’artista. A l’Àgora. Sitges. Fins al 12 de juny PERE JOU, ESCULTOR. Selecció de més de cent obres de la trajectòria professional de Pere Jou, inclou escultures, dibuixos, fotografies i cartells. A l’Edifici Miramar. Sitges Permanent FUNDACIÓ STÄMPFLI-ART CONTEMPORANI. Horaris fins al juliol: divendres i dissabtes, de 9.30 a 14h i de 15.30 a 18.30h. Diumenges, de 10 a 15h. Sitges.

23 d’abril VENDA DE FLORS I LLIBRES. Celebració de Sant Jordi pels carrers del centre de la vila. De 10 a 21h. Sitges.

A partir de les 23h. Ribes. +info: www.ribes.org/xulius

AUDICIÓ DE SARDANES. Amb la Cobla Maricel. Al Cap de la Vila. A partir de les 20h. Sitges.

28 d’abril TERTÚLIA BOHÈMIA. Xerrada lliure a l’entorn de la filosofia, dirigida i organitzada per Santiago Salcedo. Al Cafè de l’Art del Retiro. A partir de les 21h. Sitges.

23 d’abril CANTADA DE CARAMELLES. Amb les tres colles de caramelles. A la plaça de l’Ajuntament. A partir de les 23h. Sitges. 24 d’abril CANTADA DE CARAMELLES. Amb la colla de l’esplai dels Xulius. Pels carrers del centre. A partir de les 11h. Ribes. 25 d’abril CANTADA DE CARAMELLES. Amb les tres colles de caramelles. Pels carrers del centre. Durant tot el dia. Sitges. CONCERTS 22 d’abril HOT JAZZ JAM. Nit de dixieland i swing amb participació lliure. Al Retiro. A partir de les 22.30h. Sitges. 29 d’abril JAUME PLA (MAZONI). Dins el Monocicle, el cicle de música intimista de Ribes. A la seu dels Xulius. A partir de les 23h. Ribes. +info: www.ribes.org/xulius 13 de maig MERTIXELL GENÉ. Dins el Monocicle, el cicle de música intimista de Ribes. A la seu dels Xulius.

ALTRES

29 d’abril NIT DE COMÈDIA. Espectacle teatral de la companyia del Retiro. Al Retiro. A partir de les 23h. Sitges. +info: www.elretiro.cat 1 de maig ACTUACIÓ CASTELLERA. Actuació de la Jove de Sitges amb els Castellers de Sants i els Castellers d���Esplugues. Al Cap de la Vila. A partir de les 12.30h. Sitges. +info: www.jovedesitges.cat 14 de maig CONCERT DE SARDANES. Amb la Cobla Maricel. A partir de les 22h. Al Saló Teatre el Retiro. Sitges. 15 de maig APLEC DE LA SARDANA. Amb les cobles Maricel, Marinada i Principal de Llobregat. Als Jardins Hort de Can Falç. Durant tot el dia. Sitges. 19 de maig 60 MINUTES OF CO-MEETINGS. Trobada mensual de networking per a profesionals de Sitges. Al Restaurant PicNic. A les 9.30h. Sitges.+info: www.co-meetings.es


38

Espalter, 23 路 08870 Sitges 路 93 814 61 15 路 info@komokieras.com 路 www.komokieras.com


34

laGuia CUINA DE BRASA AMB TOCS MEDITERRANIS Una nova i suggerent proposta al centre de Sitges. El restaurant Komokieras ha obert recentment el seu establiment en el qual ofereix una cuina de brasa basada en carbó vegetal amb tocs mediterranis. Una carta de qualitat a preus molt competitius que fan les delícies dels clients. Franc Rodríguez i Pedro Bargellini han agafat el bo i millor de l’antic Komokieras de Rocamar i l’han traslladat a aquest cèntric i confortable restaurant del carrer Espalter. KOMOKIERAS // Espalter, 23 Tel. 93 814 61 15 www.komokieras.com

CUINA MEDITERRÀNIA DE SEMPRE La cuina mediterrània de tota la vida se cita a Mare Nostrum, el restaurant de la família Martí al Passeig de la Ribera. L’arròs sucós amb galeres i una completa carta amb especialitats marineres i mediterrànies constitueixen una excel·lent targeta de presentació per a un restaurant amb 60 anys de trajectòria. Amb una esplèndida terrassa davant del mar, menjadors privats i una ambientació tipicament marinera, Mare Nostrum és garantia de qualitat, servei i comoditat. MARE NOSTRUM // Pg. de la Ribera, 60-62 Tel. 93 894 33 93


35 L’AUTÈNTICA CUINA DE DONOSTI La gastronomia basca ja té representació a Sitges. Si trobes que els pintxos de la Taberna El Donostiarra són tota una delícia, no et pots perdre la cuina del restaurant El Donostiarra, especialitzats en carns a la brasa i peixos cuinats amb les millors receptes tradicionals de Sant Sebastià. Prova l’autèntic Txuletón basc, acompanya’l amb un dels vins de la seva àmplia selecció i gaudeix del bon menjar. RESTAURANT EL DONOSTIARRA // Major, 14 Tel. 93 811 02 63

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el converteix en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

QUAN MENJAR ÉS DIVERTIT Superpollo és un clàssic. Si avui et ve de gust pollastre a l’ast o qualsevol de les seves especialitats, com les amanides, patates fregides, plats combinats… només cal que t’acostis al carrer Sant Josep, tot passejant pel centre de Sitges. Però si et ve de gust menjar a casa un dia que no tens gaire temps per cuinar, o passar una estona divertida amb els amics o en família, Superpollo t’ho porta a casa. Pensa en l’olor dels pollastres acabats de fer! Superpollo és ràpid i deliciós! SUPERPOLLO // Sant Josep, 8 Tel. 93 894 57 54


36 MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmorzar, dinar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines esportives. SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

UN CAFÈ AMB HISTÒRIA Al centre neuràlgic de Sitges hi podem trobar el Cafè Bar Roy, la cafeteria en actiu més antiga del poble. Amb una terrassa de luxe al bell mig del carrer Parellades i amb un interior que manté el tradicional estil dels cafès del segle passat, el Cafè Roy ens proposa una extensa carta de tapes de forquilla típicament catalanes, així com una gran selecció de cafès de primera qualitat. CAFÈ BAR ROY // Parellades, 9 Tel. 93 811 02 69

EL PINTXO PER EXCEL·LÈNCIA La millor selecció de pintxos al més pur estil basc es troben a la Taberna El Donostiarra. De la mà del Koldo i la Leire, els seus responsables, l’oferta gastronòmica en petit format es converteix en un plaer per als paladars més exigents. Pintxos de cecina, idiazabal, txistorra, txakatún, anxoves, etc… i tot acompanyat de sidra, txakolí o un bon vi negre. TABERNA EL DONOSTIARRA // Nou, 14 Tel. 93 811 02 63


37 CARTA DE CÒCTELS ÚNICA Cafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única. Dilluns, festa setmanal. CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33 www.facebook.com/magmasitges

UNA COPA AMB ELS AMICS Jànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

BONA MÚSICA I BON AMBIENT EN UN LOCAL DE REFERÈNCIA Nova etapa de l’emblemàtica discoteca, amb més de 40 anys de vida. L’equip directiu dóna continuïtat a un local de referència per a tots els sitgetans i visitants. Ballar i escoltar bona i variada música envoltat de gent i prendre una copa a un dels tres ambients és una garantia per a passar-ho bé. New Ricky’s mai et decep! NEW RICKY’S // Sant Pau, 25 Tel. 93 118 88 70


aparador

38

L’AUTÈNTIC PINTXO Freds o calents i amb una gran varietat d’ingredients, els pintxos d’El Donostiarra estan elaborats amb cura i seguint la tradició autènticament basca. Assaboreix una gastronomia que no deixa indiferents els paladars més exigents. EL DONOSTIARRA // Carrer Nou, 14 Tel. 93 810 22 62

ÚLTIMES TENDÈNCIES PER ANAR A LA MODA Grans marques internacionals no només en roba sinó també en complements. Sabates, bosses, braçalets, collarets, cinturons, etc. Una selecció de marques com Twenty8Twelve, OneTeaspoon, Hotel Particulier, H.eich, Traffic People, Penelope Chilvers o Dieppa Restrepo per a sentir-se guapa. PULCINELLA // Sant Francesc, 26 Tel. 93 811 04 46

EL SECRETO DE PICASSO L’escriptor Francesc Miralles ens submergeix en aquest llibre en l’aventura iniciàtica de Picasso, amb escenes que passen a Sitges. Tornen les aventures de Leo Vidal, un dels personatges més emblemàtics dels últims temps. Aquesta és una de les novetats que podreu trobar a la llibreria Universal per a regalar per Sant Jordi. UNIVERSAL // Passeig Vilafranca, 9 Tel. 93 894 17 67

NOVA CARTA DE GINTÒNICS Si véns a sopar, de dilluns a dijous, els mesos d’abril i maig, et convidem al Gintònic Mare Nostrum perquè el provis. Salut! RESTAURANT MARE NOSTRUM // Passeig de la Ribera, 60 Tel. 93 894 33 93


FEEL the MUSIC LIVE the MUSIC... Sant Pau, 25 路 Tel. 93 118 88 70 http://www.facebook.com/rickys.sitges


On_18