Issuu on Google+

OCTUBRENOVEMBRE 08 #3

Exemplar gratuït

…i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink

LLUMS, CÀMERA, ACCIÓ! SITGES COM A ESCENARI 15 ANYS D’EMOCIONS AMB LA JOVE SURF: LLISCANT PER LES ONADES LA VINYA, PRODUCCIÓ I TRADICIÓ A RIBES

sitges/sant pe re de ribes

cultura oci tendències


editorial LA MÀGIA DEL 3 El número 3, un número màgic. I ON ha arribat al seu número 3 i els seus temes centrals no estan exempts d’aquesta màgia: el cinema, el vi, l’art, el surf, els castells! Cadascun d’ells a la seva manera desvetlla un tipus de màgia. Què té Sitges com a escenari que, des de fa uns anys, es l’indret català després de Barcelona que acull més produccions cinematogràfiques? En parlem a “Fade In Sitges, plató cinematogràfic”, el reportatge encarregat d’obrir el número que teniu a les mans. Rodatges de pel·lícules, espots publicitaris o videoclips amb la vila com a rerafons recreen històries, espais i ambients amb la il·lusió que produeix la càmera de cinema o de fotografia. Els castells desafien les lleis de la gravetat i demostren que no hi ha res impossible, podria ser també màgia, però és una combinació entre força, equilibri, valor i seny que fa 15 anys que es posa en pràctica a la vila de la mà de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Enguany celebra aquest aniversari i referma els seus vincles afectius amb el seu poble. Joan Iriarte torna a brindar-nos un truc de màgia: els instants caçats de la realitat a través de la seva genial mirada. En aquest número, viatgem a l’Atles marroquí. I un dels esports amb un aura més màgica llisca entre les pàgines d’ON: el surf. Una pràctica amb una gènesi ancestral i sagrada a la Polinèsia, que ha creat adeptes i addictes al risc de reptar les onades arreu del món, i per descomptat, també a Sitges. Si hi ha un artista a Sitges que juga amb el sortilegi que produeix la bellesa, aquest és Fernando Suárez. Ens parla de la seva obra i de la publicació de nous contes. Però no hi ha màgia més autèntica que la que produeix la natura, capaç d’oferir productes embriagadors com el vi. La ruta històrica del vi per algunes de les finques productores de Ribes desvetlla la qualitat d’aquest preuat líquid a les nostres vinyes. L’article d’opinió d’aquest número, des de la ploma de Roland Sierra, també està dedicat al vi, el sitgetà per excel·lència: la malvasia. Finalment, fem un recorregut per l’herència de l’arquitectura que va dotar de veritable encant la façana sitgetana, amb un article sobre el mestre Josep Maria Martino. Si creieu en la màgia, potser que no jugueu amb l’encís de la poció d’imatges i paraules que ha preparat aquest número 3 d’ON.


4 · Sitges, plató cinematogràfic. La indústria audiovisual escull Sitges com a plató 9 · La Ruta dels artistes. Una nova proposta cultural 10 · 15 anys d’emocions amb la Jove de Sitges. La colla que construeix il·lusions 14 · Surfin’ Sitges. Desafiar les onades 18 · Fernando Suárez. Tot un univers creatiu 22 · Els paisatges arquitectònics de Martino. L’encant de la façana sitgetana 25 · Postal de Viatge. L’Atles marroquí en l’ull de Joan Iriarte 26 · Els vincles ancestrals entre Ribes i la vinya. Dels orígens als nostres dies 30 · Opinió. La malvasia, tresor gastronòmic 31 · Agenda 32 · Guia 38 · Aparador

Sumari

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Lidia Gázquez / ÀREA COMERCIAL Claudio Berdala (cap) · Manel Carbonell / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Beli Artigas, Pere Coll, Dakar, Joan Iriarte, Roland Sierra. sitges/sant pere

de ribes

cultura oci tendències

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars

una producció de:


FADE IN SITGES. PLATÓ CINEMATOGRÀFIC

4


Engegar la televisió o anar al cinema i reconèixer llocs o imatges quotidianes del poble ja és una cosa habitual. Veure aquella marca d’oli en una terrasseta amb vistes a la Punta; reconèixer la barana del passeig en una escena de diàleg a un llargmetratge o obrir una revista de moda i veure com destaquen les models sobre el blanc del Racó de la Calma, cada vegada és més freqüent. La llum de Sitges, la seva bellesa, la tranquil·litat de la vila, el poder de la seva arquitectura, la proximitat amb Barcelona… són, potser, alguns dels motius perquè Sitges estigui esdevenint des de fa uns anys un dels principals platós per al rodatge d’un bon nombre de produccions audiovisuals. I és que Sitges s’ha convertit en el segon municipi de Catalunya que acull més rodatges, immediatament després de Barcelona, segons dades de Turisme de Sitges.

Lídia Gázquez

Per a gestionar els rodatges i gravacions i promoure’n de nous, l’Agència de Promoció i Turisme de Sitges va crear l’abril de 2007 Sitges Film Office. Aquest tipus d’activitat, a més de promocionar la vila, contribueix a aportar uns ingressos importants, ja que genera llocs de treball, com ara extres per a les pel·lícules i demanda de serveis, com per exemple de restauració. Montse Arnau, directora de l’Agència de Promoció i Turisme de Sitges, explica les raons principals del naixement de Sitges Film Office: “Vam detectar una demanda molt gran de rodatges des de sectors diversos com la publicitat, el cinema, el documental, etc. però aquestes empreses es trobaven amb entrebancs i mancava un interlocutor professional que els facilités la feina (des del permís d’ocupació de la via pública, passant pels permissos d’accés a certs espais, el càtering o els allotjaments). Calia posar ordre a tot això: crear una oficina professional que parlés el seu mateix

idioma. Actuem com a finestra única i com a punt de referència dels professionals”, argumenta. El primer any de funcionament de la Film Office, es van dur a terme 41 rodatges i “de gener fins a dia d’avui, hem acollit unes 90 produccions. D’aquí a finals del 2008 arribarem al centenar, segur”, afirma Arnau. Entre els darrers hi ha un espot de Renault que es va rodar al camp de golf i que no va poder utilitzar algunes localitzacions cèntriques per coincidir amb les festes de Santa Tecla, a més del curtmetratge La Plataforma, rodat a la platja de Terramar. Moltes televisions troben a Sitges el marc perfecte per a enregistrar els seus programes, ja sigui pels esdeveniments del seu calendari, com per l’interès de la seva situació vora el mar. Per exemple, en el marc del Carnaval, TV3 va enregistrar un reportatge per al programa El Club al Passeig de la Ribera, així com per a l’espai Alguna pregunta més. I la televisió anglesa Channel 4 va escollir Sitges com a població on comprar i regalar una casa a una parella de telespectadors per al seu

Rodatge de l’espot de Bocadelia a la plaça de l’Ajuntament

5


La platja de Sant Sebastià, escenari nocturn per al llargmetratge El enigma de Giacomo

SITGES, ESCENARI I INSPIRACIÓ

6

La projecció de Sitges a través de la pantalla –en aquest cas, la petita– va tenir un punt culminant la temporada 1996/97, quan TV3 va emetre la sèrie Sitges, una producció de Televisió de Catalunya en col·laboració amb l’Ajuntament i empresaris de la vila i. La sèrie, dirigida per Eduard Cortés i de 39 capítols, narrava les aventures d’un grup de joves vinculats a un despatx. La producció s’emetia setmanalment (posteriorment es va emetre pel canal internacional de TVC) i tenia una clara intencionalitat de promoció de la vila, si bé es tractava d’un document de ficció. El Port d’Aiguadolç, el passeig de la Ribera i carrers del centre del poble van ser els escenaris naturals de la producció.


Platja de Garraf, una de les localitzacions més sol·licitades

Rodatge del curtmetratge La Plataforma a Terramar

El Nàutic, una de les localitzacions que ofereix Sitges Film Office en el seu dossier

programa d’una hora A place in the sun. Les localitzacions elegides pels anglesos van ser les platges de la Fragata, Terramar, Sant Sebastià i el nucli antic. Per al rodatge de llargmetratges i curtmetratges, la vila també és un espai que ofereix possibilitats per a crear atmosferes. Flores Negras –dirigida pel català David Carreras i amb Luís Tosar i Eduard Fernández– es va rodar a la platja de Garraf. El enigma de Giacomo és un altre títol del cel·luloide nacional, dirigit per Joan Marimon, que va trobar en escenaris de Sitges com el carrer de la Devallada, d’en Bosch i Sant Joan, durant la nit, l’ambient perfecte per a algunes seqüències. A més, aquesta producció va contractar figurants sitgetans. No només el cinema demana la vila per a recrear històries i llocs inventats. També les petites històries que s’expliquen en vint segons per a vendre una marca o un producte, els espots publicitaris, troben en Sitges un valor afegit com a rerafons de cadascun dels seus fotogrames. Un dels darrers espots de Seat va ser rodat a la Fragata; Bodegues Torres va enregistrar en un restaurant de la vila l’anunci de Viña Sol; Bocadelia va convertir la plaça de l’Ajuntament en un mercat, i altres marques com Nesquick, Llet Pascual, Vodafone o Cornetto han emprat llocs com el Passeig Marítim o la platja de Garraf per envoltar el seu producte d’un ambient especial. I en premsa, les firmes Viceroy i Ducati han desenvolupat les seves campanyes amb sessions fotogràfiques, al casc antic de la vila i a la carretera de Garraf. Com a producció més curiosa dels darrers mesos, destaca el primer videoclip de Rosy Albusy, una actriu libanesa que tot just acaba de treure el seu primer treball discogràfic al mercat. Des de la Film Office es promociona Sitges com a “destinació plató” i això té unes conseqüències econòmiques directes i indirectes: “Es genera una activitat econòmica

7


Fragments de l’storyboard de l’espot rodat a Sitges

directa per al poble, és a dir, professionals de la vila que puguin treballar directament a les produccions (electricistes, fusters, directors de fotografia, locutors, traductors…)”, apunta Santi Roig, director de la Film Office. I afegeix: “hi ha empreses audiovisuals de Barcelona i l’estranger que estan molt interessades a instal·larse aquí. Aquesta és la dinàmica, sobretot, empreses de publicitat. Una cosa portarà a l’altra”. A més, Montse Arnau confessa que s’aprofita la proximitat de Sitges amb Barcelona: “Som també la segona destinació de congressos després de Barcelona. Estem aprofitant la inèrcia de la projecció de la capital i volem recuperar el binomi Barcelona-Sitges que sempre ha funcionat tan bé”. Arnau exposa que els objectius són que “la Film Office esdevingui una eina perquè Sitges tingui una projecció internacional, posicionar-nos com una vila de cinema”. I segons Roig, “volem treballar conjuntament amb Catalan Films, l’agència encarregada

de promocionar Catalunya en el sector audiovisual a l’estranger. Sitges serà una de les localitzacions a tenir molt en compte”. Aquests objectius internacionals es poden veure beneficiats pels vincles de la vila amb el Festival de Cinema: “Sitges és la seu del festival de cinema i podem crear productes i serveis que es dirigeixin a un sector de mercat. Pel Festival es crea un diàleg amb els productors que ens visiten”, explica Montse Arnau.

Sitthai

8

Lounge & Restaurant C/ Bonaire, 29 Sitges · Reservas 93 811 16 58 · www.shitthai.com · info@sitthai.com


RUTA GUIADA “TALLERS D’ARTISTES DE SITGES” L’itinerari “Tallers d’artistes de Sitges” és un nou producte de l’Agència de Promoció Turisme de Sitges, estrenat el mes de setembre, que dóna l’oportunitat de conèixer de prop cinc tallers d’artistes de la vila. El recorregut condueix els participants fins als estudis de treball de Blanca de Nicolás, Carmen Nicolás, Cristòfol Almirall, Manuel Blesa i Núria Corretgé, on cadascun dels artistes explica personalment la seva metodologia de treball, experiència i motivacions. A més, també hi ha la possibilitat de comprar alguna de les seves obres. Aquesta activitat es programa cada segon i quart diumenge de mes i es realitza en català, castellà i anglès, amb el suport de l’Agrupació de guies informadores de Sitges (Agis). El punt de trobada és a l’Oficina d’informació turística de l’Oasis (C/ Sínia Morera núm. 1), des on l’itinerari s’inicia a les 11 del matí i s’allarga fins a la 1 del migdia. El preu per persona és de 8 euros. Els interessats en fer aquesta ruta han de reservar prèviament la seva plaça al Punt d’Informació de Turisme de Sitges La Fragata situat al Passeig de la Ribera o a l’Oficina d’Informació de l’Oasis (C/ Sínia Morera, núm. 1).

ES LLOGA LOCAL de 100 m2

T! A T I N U T R O P O

Acabat de reformar Ideal per a oficines Possibilitat de llogar per parts Amb bany i petita cuina/office Situat al C/Joan Ramon Benaprès, a prop de l’estació, en una zona molt tranquil·la, al costat de l’hospital.

Més informació al Tel. 93 811 09 50 / 670 67 16 42


LA JOVE FA 15 ANYS

Una història d’esforç i entusiasme

10

La Colla Jove de Castellers de Sitges està de festa i és que enguany commemora els 15 anys de la seva fundació. Han estat uns 15 primers anys d’història en que la colla ha portat castells a la seva plaça emblemàtica i centre del poble, el Cap de la Vila. Una plaça per la qual, i gràcies també a l’acció social i cultural de la colla, han passat les millors colles castelleres del país. La Jove conclou un any ple d’actes. L’exposició dels 15 anys, Una colla, un poble, un sentiment, que es va veure al Mercat Vell fins Santa Tecla

i el sopar d’aniversari sota el lema “No hi ha excastellers” –amb bona part dels integrants que des dels inicis van vestir i vesteixen la camisa color vi– han estat alguns dels actes destacats de l’aniversari. Les celebracions van culminar el passat 18 d’octubre amb la conferència d’Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, Els castells: capacitat transformadora, integració i emoció, i la presentació del llibre La fàbrica d’il·lusions. Jove de Sitges (1993-2008), de Jordi Dólera i Santi Terraza. El títol de la conferència

i del llibre resumeixen a la perfecció els vincles creats entre la vila de Sitges i la seva colla de castells: la producció dels somnis i els llaços de les emocions. Potser l’exemple més representatiu va ser la Diada de Santa Tecla del 2006, quan després de perseguir el 4de8 amb persistència, la Jove va ser capaç de descarregar-lo, amb un Cap de la Vila eufòric i completament entregat. La colla va regalar al seu poble aquell dia un títol de gran valor: la localitat més petita en tenir una colla de 8.


Lídia Gázquez

UNA ACTIVITAT NOVA Centenars de sitgetans i sitgetanes, ribetanes i ribetans han passat per la Jove durant aquests 15 anys. El cas de Ribes és especial, la colla castellera manté molt bona relació amb la plaça veïna i bona part de la colla està formada per components ribetans. Un dels motius que han fet decidir aquestes persones entrar a la Jove ha estat el fet de fer una activitat nova, com diu Guillem Moner, de 20 anys i nou casteller de la Jove: “El factor novetat va comptar molt a l’hora de decidir-me a fer castells”. A més, és una activitat que està relacionada amb l’esport. David Garcés, de 44 anys, un altre nou casteller de la colla, coincideix amb aquesta visió dels castells com a esport, trobant-hi punts en comú: “És com una mena d’esport, has de competir, amb força física, però també amb tècnica i on la competitivitat és molt neta, no hi ha contacte físic amb el contrincant, sinó que es tracta de demostrar les teves possibilitats i on l’automotivació és un punt extra a treballar”. INTEGRAR-SE A LA VILA Entrar a una colla de castells és una forma d’integració molt més ràpida al poble. La Jove és una entitat que, a més, està implicada tot l’any amb les tradicions com la Festa Major, Sant Jordi, el Carnaval, la

3de7 de la Jove descarregant-se a la plaça de l’Ajuntament el passat 27 de setembre

Diada, etc. Per tant, el factor socalitzador d’una colla de castells és essencial. Al Guillem li va anar molt bé entrar a la Jove: “M’agraden els castells per la gent i pel fet de trobar un lloc, una identitat”, afirma. I en David recorda el seu primer dia a la colla com una gran experiència: “Em van acollir molt bé. De seguida vaig sentir que col·laborava i que m’integrava”, recorda.

A més, considera que fer castells és una activitat reconeguda i respectada a la vila: “Em motiva molt pels castells que fem, per com ens divertim, per com estem considerats al poble, ja que per ser una colla d’un poble petit (en comparació amb les altres colles grans, de poblacions molt grans i que tenen molt a triar), té molt de mèrit fer els castells que fem i que hem fet”.

11


Jocs amb la canalla, en acabar l’actuació

Els castellers de tronc es donen ànims abans de pujar

Una crossa de la Jove es prepara per al següent castell

CASTELLS EN FAMÍLIA La integració de la dona en el món casteller ha estat primordial per donar un salt qualitatiu a les colles de castells i la Jove no ha estat una excepció. La Mireia Agelet és advocada, té 34 anys i ha entrat a fer castells també aquesta temporada amb la colla. Mare de dos fills, també porta a fer castells la seva filla Carlota, de sis anys. I parla de la importància del component femení i de com això ha obert les portes a famílies senceres a participar de l’activitat: “És vital, només cal veure l’esctructura, hi ha moltes dones i nenes, tant al tronc com a les pinyes. Aquest fet ha arrossegat famílies senceres a les colles, cosa que és també molt maca de veure i de viure: els castells com una activitat en família”. COMPARTIR EMOCIONS Les persones que van viure tant des de dintre de la colla com des de fora algunes de les fites castelleres de la Jove, com la consecució l’any 1997 del 3de7 aixecat per sota o l’any 2006 els primers 4de8, saben el que és compartir emocions. Sovint, aquests castells es persegueixen temporada rere temporada i quan arriben, l’assoliment és encara més satisfactori. I el mèrit és doble si es té en compte que Sitges és la vila més petita en tenir una colla de 8. A més, fer castells és treballar en equip: “Fer el 4de8 només és el camí, el sol fet de veure la il·lusió de la gent ja val la pena. I si després es fa, ja és una gran festa!”, comenta

la Mireia. Però aquesta castellera també alerta sobre no tirar la tovallola quan les coses es compliquen: “Un dels objectius en una colla de castells és créixer i millorar. Tot sent conscient d’on ets i sense oblidar que totes les colles passen alts i baixos”. Hi ha persones que se senten atretes per l’activitat però no acaben de donar el pas per entrar a la colla. En aquest sentit, en David és clar: “Els qui vulguin fer castells, que vinguin a un assaig a provar perquè pot ser que s’estiguin perdent una activitat única al món. Els castells s’han de viure ni que sigui per una vegada a la vida”. I és que com va exposar Vicenç Morando en el seu discurs d’inauguració de l’exposició del 15è aniversari, la passió és el motor que dóna empenta per seguir endavant: “Què pot fer una colla de la mida de la Jove, després d’un 4de8 com aquell? (…) Fa falta alimentar la passió, alimentar el record del que la Jove fou capaç de fer aleshores, per a que la flama de la motivació i de la il·lusió no perdi gas, i permeti afrontar nous reptes sense deixar de tocar mai de peus a terra”. La Jove de Sitges ha acabat temporada. Els assaigs del 2009 comencen el mes de març al Palau del Rei Moro, al c/d’en Bosch s/n, darrera de l’Ajuntament (www. jovedesitges.org).


15 ANYS DE JOVE, EN 250 PÀGINES

(Foto Esperança Fabra)

La fàbrica d’il·lusions. Jove de Sitges (1993-2008) és el títol del llibre que recull la trajectòria de la Colla Jove de Castellers de Sitges al llarg dels seus primers quinze anys d’història i que va presentar el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, el passat 18 d’octubre. Els seus autors són dos membres actius de la colla, Jordi Dólera (responsable de pinyes) i Santi Terraza (president), que han traçat la història de la colla, des dels seus orígens –amb els primers assaigs el setembre de 1992– fins els darrers èxits, que han permés que Sitges hagi esdevingut la localitat més petita en tenir una colla de 8. El llibre també analitza la trajectòria dels predecessors de la Jove, els Castellers de Sitges (1971-1987) i de les actuacions castelleres anteriors que es van viure a la vila. La fàbrica d’il·lusions. Jove de Sitges (1993-2008) ha rebut el Premi Folklore de Sitges Jofre Vilà 2008.

Primer 4de8 descarregat per la Jove el 24 de setembre del 2006 al Cap de la Vila

Portes blindades i interiors, parquets flotants, mobiliari de cuina... Tot tipus de ia feina de fuster

Visita la nostra botiga i demana pressupost sense compromís

Camí de la Fita nº15 · Tel. 93 811 09 50


el gran

14


dimecres SITGES SOBRE LES ONES Dakar

No tan sols l’herència grega i romana és protagonista en la vida diària dels pobles que ocupen la costa Mediterrània. La tradició vitivinícola, el caràcter, l’art o fins i tot la manera de comunicar-se són part del llegat que ens han cedit com a testimoni els antics ocupants de la Catalunya actual. Però no tota la nostra herència històrica prové de tan a prop. A les costes sitgetanes, es pot observar com de mica en mica s’implanta una tradició que ha viatjat des de milers de quilòmetres. A través del mar i procedent de les illes de la Polinèsia, el surf s’ha anat escampant per totes les platges del món, fins arribar a les de la Blanca Subur. Tot i que els seus orígens són remots, els experts consideren que els homes van començar a lliscar sobre les ones ara fa uns 500 anys en aquesta zona de l’oceà pacífic. La seva pràctica es va implantar tan contundentment com una tradició religiosa.


Platja

rf

S r e w Surf z n i w t O H PlatjaSur

u rf s f e r n u S O jag Surf Surf Su

Surf 2O H Dogging, back side, cut back, badring,

Surf

goofy, Suwide rf out, floater, sifon, pipeline, quiver, take off, back wash, fetch, pitch, drop, gash, dune, gremmies, overgunned,Surf hiddie, jag, nipped,pitted, fully, 2 Surfpearl, poser, sacabbed, slam, snake, frigged, waffing, wax, stylie,fluff, channel, impact 2 zone, section, hybrid, paipo paipo- 2 boards, minimal, twinzwer, quad, egg, rhino, rocker, flick nose, spoon, concave, air, bail, brah, bumps, dogging, 2 back side, cut back, badring, goofy, wide out, floater, sifon, pipeline, quiver, take off, back wash, fetch, pitch, drop, gash, 2 dune, gremmies, overgunned, hiddie, jag, dogging nipped,pitted, fully, pearl, poser, sacabbed, slam, snake, frigged, waffing, wax,2 stylie, fluff, channel, impact zone, section, hybrid. paipoboards, minimal. El surf, anomenat als seus inicis “cho “choroee”, servia de nexe d’unió entre totes les classes socials i de vehicle per a materialitzar els reptes entre els diferents indivi-

Surfga cut backf

sh d u n e Sur rf

H OH

O

jaufr f Sfur f PlatS SuSrurfSuSrurf O f

Su Surf

ter nes aSurf Floscabbed ni HO

Surf

HO

pp Surf H O ed


dus. Generalment, un nadiu en reptava un altre a canvi de l’amor d’una “vahiné”, la dama polinèsia per excel·lència. Però, per sobre de tot, el surf era una part de l’esperit dels polinesis. Quan arribava l’època de les grans onades, totes les activitats es paralitzaven, fins i tot les que requerien una atenció més minuciosa. Tenia vida pròpia, no es podia controlar. A casa nostra, a Sitges, per a un dels pioners del surf, qualsevol de les platges de la vila és vàlida per a realitzar aquest esport. Segons Carles Maicas, a principis dels anys 90, quan el surf es va començar a gestar a la costa sitgetana, es podien comptar amb els dits d’una mà els aventurers que s’atrevien a endinsar-se al mar. Ara, en l’actualitat, ja són més d’un centenar els qui desafien les onades en forma de tub. Tot i que no es pot parlar de moda, el surf ha anat guanyant adeptes poc a poc gràcies a la seva similitud amb l’snowboard. Aquests dos esports requereixen unes actituds i habilitats semblants, com ara l’equilibri, la valentia i l’esperit de risc. Però ser parents no els fa ser rivals, al contrari. Són molts els que van alternant les dues pràctiques esportives, depenent de les condicions climatològiques. Principalment, el surf s’alimenta de les petites borrasques i dels temporals marins, ja que és quan les onades assoleixen un volum òptim per poder ser perforades. Per tant, és a partir de la tardor i fins als primers dies de gener, quan millor es poden desafiar les “llengües marines”. “Ara ja se m’ha passat una mica la febre pel surf i només entro a l’aigua quan tinc temps lliure”, però no fa pas massa anys que en Carles Maicas organitzava sortides amb la seus companys, amb l’única finalitat de trobar l’onada de la seva vida. Els destins eren diversos i tampoc s’escatimaven recursos. En un dels seus viatges estrella, es van passar més de deu dies a les illes Maldives a bord d’un vaixell, amb l’objectiu principal d’“abusar” de les facilitats que donava el mar. Turisme?, ni pensar-hi!. Això és per als “guiris”. A diferència del que molts poden pensar, aquest és un esport solitari i egoista. Quan ets dalt d’una taula de surf, només penses en superar-te a tu mateix i en fer-ho bé. Intentes que la millor onada sigui per a tu i que no l’agafi el teu rival. Només quan et barreges al cent per cent amb la natura saps que ets capaç de dominar-la. Com en El gran dimecres, una de les pel·lícules de referència d’aquest gènere (dirigida per John Milius l’any 1978), tot es paralitza a l’espera d’un bon esdeveniment. I més si és una onada.

P I N T U R A S

LA MARCA DEL P R OFESI ONA L PINTABE, S.L. Crta. de les Costes, 4 6 08870 SIT GES · Tel.: 93 894 53 15


Lídia Gázquez

“El que compta és ser atrevit”

L’artista amb una de les seves escultures

18

El Baluard és un dels espais més emblemàtics de la vila. La màgia de la Punta vora el mar i el Racó de la Calma a tocar, fan d’aquest indret un dels més propers a l’art de Sitges. Nascuda com d’aquesta conjunció, en el pas entre la plaça del Baluard i l’Ajuntament, hi ha una galeria d’art. Fernando Suárez hi ha fixat el seu estudi i mostra part de la seva prolífica obra. Nascut a Buenos Aires, als 17 anys va marxar de casa i no ha parat de viatjar. Escultor, pintor i escriptor, l’artista prepara la pròxima publicació d’un recull de contes amb Juanita Fortuna com a protagonista, dos llibres que seran editats abans de final d’any en castellà, català i anglès. En aquesta conversa parla de la seva trajectòria. Lídia Gázquez: La seva formació ha estat autodidacta. Quan se n’adona que vol dedicar-se a l’art? Fernando Suárez: Vaig sentir aquesta mena de “vocació”, de matar el temps. De petit, odiava anar a escola i era el rei de no parar atenció a classe. El meu pare també era escultor i pintor, era bo. A la gent li

agradava el que feia i vaig pensar: fantàstic! Podria guanyar-me la vida així… El que compta és ser atrevit, per què no pots fer el que t’agrada? Això és vàlid. LG: Quins han estat els seus mestres? FS: Els pressupostos. Com més em pagaven, millors coses em sortien, m’inspirava molt més. Si tens bon material per treballar, això també t’obre més portes… Amb un millor pressupost, pots fer el que vulguis. LG: Ha treballat en camps molt diferents com són la moda, la joieria, el disseny de mobles… Va ser molt complicat tocar tantes tecles? FS: No vaig començar amb tot alhora. Vaig anar integrant les diferents feines i tècniques, fins a canalitzar-ho tot. És complicat, però això et porta a treballar amb materials diferents, a investigar-los i dominar-los. LG: Quins treballs destacaria dels seus inicis? FS: Sobretot l’escultura. La sèrie “Figuras Dignas”. La idea d’aquesta obra era desasexuar les persones i donar-los un aire digne. LG: Els seus temes: cavalls i braus, constants a la seva obra. Per què aquests animals?


FS: M’encanten aquestes figures. El cavall, en especial, per la plàstica i per la seva noblesa. I el brau per la força, no té res a veure amb la tauromàquia, és també la seva plàstica el que m’interessa. LG: Com va entrar Juanita Fortuna i les seves històries en l’univers de Fernando Suàrez? FS: Va entrar d’una manera molt simple. Estava pintant una dona molt bonica amb valors comuns de bellesa, com per exemple pot ser l’esveltesa, però va arribar un punt en que vaig començar a posar-li més carn i va quedar molt simpàtica. I li vaig posar un barretet per potegir-la de les xafarderies i les males vibracions, perquè fos pura i no es contaminés. A més, vaig afegir-li uns jocs amb les pomes, que són regals que fa quan hi ha simpatia. És un personatge que em transmet molta alegria i es va convertir en una mena d’alter ego. Juanita Fortuna té escultura pròpia des del 1995 a l’aire lliure i en bronze, al Museu d’Alcalá de Henares. LG: Força, moviment, lleugeresa… Què vol transmetre Fernando Suárez amb la seva obra? FS: Vol transmetre la trobada amb la bellesa. És quelcom màgic. Es tracta d’un encontre estètic. LG: Des dels anys 80 fins ara, ha exposat a molts indrets, sobretot a l’estranger:


Mònaco, Brussel·les, Hamburg, Estrasburg, Rio de Janeiro… És més fàcil vendre l’obra i obtenir el reconeixement des de l’exterior? FS: Quan he marxat d’un lloc ha estat perquè tenia feina en un altre, no perquè hi hagi buscat cap reconeixement. I l’única vegada que em vaig quedar al lloc de les vacances va ser quan vaig venir a Sitges. He viscut a Rio de Janeiro, Califòrnia, diferents ciutats d’Europa… Però quan un lloc m’agrada m’hi quedo. Catalunya m’agrada pel clima i per la ubicació, molt estratègica a Europa. I Sitges té molt d’encant, és una petita ciutat al costat d’una gran ciutat. M’hi he instal·lat per treballar i a Valls treballo en un altre taller per fer escultura, en concret, una foneria per tractar el bronze. Josep Maria Estivill m’ha facilitat aquest espai i el tot el complexe de la foneria. LG: També ha rebut infinitat de premis. Quin és el que més il·lusió li va fer guanyar? FS: Va ser un a Rio de Janeiro, un concurs en el que estava prohibit firmar i on el jurat estava format per persones alienes a l’art. Va haver-hi molta participació. Va ser molt honest. LG: Quin és el millor jurat? FS: Tot allò que agradi als nens té un valor especial. Els nens són el millor termòmetre per saber si una obra és bona. Tinc quatre fills i ells formen part de la meva obra. LG: La seva obra vol ser molt innovadora, sobretot ho ha buscat en les tècniques i en l’ús dels materials… FS: Sí, és divertit, t’ho passes molt bé i crec que sí que he fet les meves troballes. Treballo amb materials molt diversos. Per exemple, vaig fer uns óssos polars amb pols de titani blanc i resina. Vaig aconseguir un blanc polar meravellós. I l’única cosa negra era el nas, que el vaig fer amb eben. I ara, per exemple, pinto sobre planxa de metacrilat i amb oli (una tècnica tan tradicional com arriscada). I el resultat és meravellós! LG: Vostè és un artista molt productiu. Quan és el seu millor moment per crear? FS: Quan cuino. Totes les idees m’arriben quan sóc a la cuina entre fogons i casoles. LG: Ens podria dir quins són els seus artistes preferits? FS: No participo molt en el món artístic de les galeries i les exposicions perquè sóc fàcil d’influenciar… És un defecte que tinc!

20

LG: Resumeixi la seva obra en una paraula: FS: Alegria


La petjada

22 26

Martino, al centre de la foto amb bastó, visitant les obres de l’Autòdrom


deJo sep Maria Martino a Sitges L’home que va dibuixar la façana de la vila Beli Artigas Coll

El 7 d’octubre de 1918, justament ara es compleixen 90 anys, l’Ajuntament de Sitges, presidit per l’alcalde Bonaventura Julià i Masó, va acordar per unanimitat, confiar a l’arquitecte municipal Josep Maria Martino Arroyo (1890-1957), la direcció de les obres que implicaven urbanitzar la zona més sud de la vila, un gran projecte que es va conèixer com la Ciutat-Jardí de Terramar, i amb el qual el nostre poble s’endinsaria en un dels períodes més fructífers i plens de glamur de la seva història. Aquesta voluntat de modernització i d’adequació a les noves demandes del turisme emergent de principis del segle XX, va fer que el projecte comptés amb les infraestructures per a aconseguir que Sitges fos considerat un gran centre d’oci i turisme: jardins, balneari, hotels, pistes esportives, aeròdrom, autòdrom... Entre les obres més importants firmades per Martino en aquest projecte trobem l’edifici de l’antic Hotel Terramar (1919- 1932) i la tribuna de l’Autòdrom, actualment desapareguts, i gran part dels bellíssims xalets que diferencien el Passeig Marítim sitgetà. Es tracta de grans i variades construccions que segueixen la interpretació del món clàssic del noucentisme, uns edificis que ressalten per les imponents façanes. La majoria d’aquests edificis tenen una tribuna i un porxo a la planta baixa de la façana principal i grans terrasses amb balustres, elements necessaris en una casa destinada a l’estiueig. Entre les cases més destacades tenim la Casa Freixa (1919), la de Casimiro Barnils

Josep María Martino Arroyo (1890-1957)

Dibuix per al projecte de la casa de la família Freixa a Terramar (1919)

23


A l’esquerra de la foto, edifici construït per Martino l’any 1923 (avui desaparegut, on hi ha Caixa Penedès). El carrer frontal és Àngel Vidal

La Reserva, c. 1922

Passeig Marítim a mitjans de la dècada dels anys 30

(1919), la Casa Sansalvador (1920), la Villa Concepción (c. 1920), la Casa Fradera (1925), la Corachán, los Albatros (1927), la casa Duran (1929), la casa Ferrer i Dalmau actualment seu del Centre d’Estudis del Mar (1929), la casa de Mercè Serrat (1930), entre d’altres, totes elles situades al Passeig Marítim. A l’interior del sector hi trobem molts altres projectes seus, com Villa Esperança (1925), la casa Artigas (1925) o Villa Teresita (1930). El gran reconeixement de Martino va arribar a través dels xalets de Terramar, però va ser un arquitecte molt fructífer i al llarg de la seva carrera va firmar gran quantitat de projectes, tant públics –com l’edifici de l’Escorxador Municipal (1920), l’edifici de Correus (1925) o el Casino Prado (1925), ambdós al carrer Francesc Gumà–, com les cases entre mitgeres que va erigir en el centre urbà de Sitges i que segueixen, de manera diversa, la tendència noucentista. Entre els exemples més destacats, que

encara es conserven, hi trobem la Casa Josep Planas (1920) al carrer Major; la Villa Candelaria (1920) i la Casa Antoni Almirall (1929), les dues al Passeig de la Ribera; la Casa Josepa Vidal (1921) i la Casa per a Pasqual Ibáñez (1922) al carrer de Sant Bonaventura; la Casa Francesc Bartés, al carrer Jesús cantonada Illa de Cuba i la de Pere Coll (1925) o la de Joan Ferret (1924), al carrer Francesc Gumà. A mitjans dels anys 40, Martino va deixar de ser l’arquitecte municipal de Sitges, cedint el seu lloc a un dels principals arquitectes catalans, Juan Antonio Coderch, amb el qual Sitges iniciaria un altre important període urbanístic. Martino va morir a Barcelona el dia 6 de gener de 1957, i tot i que es compleixen 90 anys de la urbanització de Terramar, Sitges encara li deu un homenatge per realçar el seu lloc com un dels principals responsables de la singular bellesa del nostre poble.


POSTAL DE VIATGE per joan iriarte

NENA EN UNA TÍPICA CASBAH, A LA SERRALADA DE L’ATLES MARROQUÍ Era el dia de la seva festa. En aquest indret del món, quan les nenes passen a la pubertat se les prepara una festa molt especial que és motiu de goig i orgull per a elles i les seves famílies. En aquest dia assenyalat, se les pinta per primera vegada amb henna. És una forma de decorar-se la pell, típica de les dones solteres i casades. Es pinten les mans i els peus, però mai la cara. La primera setmana, a les nenes, se’ls hi pinta la mà esquerra, la mà del cor, i la segona setmana, l’altra mà… A partir d’aquell moment la nena passa a ser una dona. Ella em mostrava, com una joia, el símbol del seu pas a l’edat adulta.

POS Marroc

25


Les vinyes de Ribes

26

Una presència ancestral, encara viva

La Serra, masia ja documentada el 1178, on actualment es produeixen vins d’agricultura ecològica


Sant Pere de Ribes ha estat tradicionalment un municipi de caire agrícola, en què el conreu de la vinya n’ha estat la principal font d’ingressos. Aquest cultiu ha articulat la formació d’un paisatge particular: moltes masies s’escampen per tot el municipi, envoltades de vinyes, a les zones més planes i productives, i garrofers a les zones més pedregoses i pobres. A les zones més esquerpes, on trobem importants pinedes, sovint s’hi poden veure, amagats, antics marges, símbol d’una explotació de la terra extensiva que es feia en temps passats. Antigues barraques de pedra seca i pous de vinya abandonats són un símbol que el passat de Ribes ha estat pagès. Pere Coll

Durant l’edat mitjana no hi havia una preponderància del cultiu de la vinya com passa en l’actualitat a tot el Penedès. Va ser al Garraf, la Marina del Penedès, on primer arrela la vinya com a conreu especialitzat, a partir del segle XV, amb l’arribada de ceps tipus malvasia. Del litoral el conreu de la vinya va passar a l’interior, entre 1650 i 1750. Aquest traspàs va ser afavorit per un important augment de la població i la nova possibilitat de comerciar amb la resta de ports peninsulars, a partir de 1765, i amb Amèrica, a partir de 1778. Tot plegat va fer que els conreus fins aleshores tradicionals, el blat i l’olivera, fossin substituïts en bona part per vinyes. El 1724 la vinya ja era el conreu majoritari a Ribes, amb un 59% del total, la mateixa proporció que representa quasi 200 després1.

Així mateix, durant aquests anys es va produir la rompuda de noves terres, per tal de plantar-hi ceps, en àrees allunyades del nucli urbà anteriorment ocupades per bosc, fins al punt que els boscos quasi van desaparèixer del municipi perquè s’aprofitava tota la terra útil. En aquests anys es van començar a construir les primeres barraques de pedra seca. La planta acostumava a ser ovalada, tot i que n’hi havia de rectangulars o poligonals. Aquestes barraques es feien servir com a lloc de refugi pel pagès en cas de mal temps i on poder menjar, reposar i guardar les eines, ja que la casa del pagès estava molt lluny i les eines es carregaven a mà. Es calcula que a Ribes n’arribaren a haver prop d’un centenar, especialment a les feixes obertes als vessants de les estribacions

La Torre del Veguer, situada al límit amb Vilanova, data del segle XIV. En ella s’hi produeixen vins de reconegut prestigi

Sant Damià, 10-12 Baixos 1ª · 8870 SITGES · Tel.- Fax: 93 894 06 80 · info@mestresoler.com

Residencial

Morera

Promoció de 7 habitatges d’ 1, 2 i 3 dormitoris. Des I ARA TAMBÉ LLOGUER AMB DRET A COMPRA

de 220.000 €

www.mestresoler.com

INFORMA’T 676 62 82 14

27


Can Ramon, recentment restaurada, és una masia situada a la falda del Montgròs

muntanyoses. D’entre les moltes barraques que es troben a Ribes es poden destacar la barraca d’en Pepeta, la de can Dos Diners, les d’en Gregori, la de Montgrós, la d’en Po-jeroni, la del Recó... A partir de finals del segle XVIII es va entrar en un cicle de prosperitat econòmica, especialment entre els que es dediquen al negoci del vi. Aquesta bonança va fer que moltes de les masies de Ribes haguessin d’engrandir els cellers i altres dependències per poder augmentar la producció de vi. A aquest fet també va ajudar el retorn dels primers americanos després d’haver fet fortuna a les Amèriques. Un exemple va ser can Martí, que fou remodelada íntegrament el 1868, o can Coll. Especialment important fou el creixement durant la dècada dels 70 i 80 del segle XIX, donat que l’aparició a França de la plaga de la fil·loxera (Phylloxera vastatrix), un insecte que destruïa les vinyes, va provocar la caiguda de la producció vinícola francesa i va representar una època daurada per

a les exportacions catalanes. En aquests anys la majoria de vins del Penedès eren negres i no es perseguia tant la qualitat com la quantitat, ja que la forta demanda procedent de França feia que fos quina fos la seva qualitat el vi fos venut. Amb tot, ja hi havia qui començava a elaborar vins d’una major qualitat. El 1882 a l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú la família Roig de la Serra va obtenir el primer premi pel vi negre i, el 1888 la categoria de plata pel vi blanc en l’Exposició Universal de Barcelona. Altres vins ribetans premiats en aquests certàmens foren els de Josep Raventós i Giralt, de can Pere de la Plana, el de Josep Comas i Milà, de can Comas i el de Josep Bertran i Miret. La importància que la vinya tenia per a l’economia local en aquells anys ho demostra una llista amb el nom de 78 viticultors i vinicultors de Ribes publicada el 18902, una dada prou significativa en un moment en què Ribes amb prou feines passava dels 2.000 habitants.


Aquests anys de bonança van tocar a la seva fi quan la plaga de la fil·loxera va entrar a Catalunya. El 1879 es detectaren els primers focus a l’Empordà i el 1887 ja havia arribat fins a Ribes, a les Torres. La plaga va provocar la mort de la totalitat de les vinyes existents. La lluita contra la fil·loxera es feu replantant la vinya amb peus americans, resistents a aquest animaló. Al mateix temps s’abandonaren les vinyes de coster i es concentraren al pla i les varietats negres foren substituïdes per les blanques. Aquesta crisi portà a que es plantessin altres conreus com ara el garrofer. A les terres abandodes de més difícil accés el bosc recuperà el seu espai, provocant una progressiva destrucció de marges, feixes, cabanes, cisternes i altres elements que s’havien anat construint al llarg dels anys pels pagesos. A la plana es va lluitar per a aconseguir aigua, cosa que va ser una realitat quan es va inaugurar l’embassament del Foix, el 1928. L’aigua permeté el regadiu d’una extensa part del municipi de Vilanova i la Geltrú i el sector oest del de Ribes, on s’hi plantà una horta per a consum local. Actualment, l’agricultura a Ribes pateix, entre molts d’altres problemes, una forta pressió urbanística i uns preus baixos del raïm, però hi ha pagesos que busquen fer un vi de qualitat per poder tirar endavant les seves explotacions agràries. És el cas de Vega de Ribes, a la Serra, amb una producció de vins ecològics de collita pròpia; de la Torre del Veguer, amb nombrosos reconeixements pels seus vins; de les Bodegas Artesanales del Penedès, amb seu a la Masieta; de can Ramon, masia recentment restaurada; i més recentment de can Xurrilla. Altres masies, fins fa poc dedicades a la pagesia s’han reconvertit en cases de pagès (can Ramonet, Cucons, Xoriguera, ca l’Almirall) o de colònies (can Pere de la Plana).

Barraca d’en Papeta, amb el Montgròs al fons. És una de les poques barraques de vinya dretes que queden a Sant Pere de Ribes

NOTES: 1

Dades de 1999 consultades a http://www.idescat.cat el 9 d’octubre de 2008

2

ROIG ARMENGOL, R. Memòria acompanyatòria al mapa regional vinícola de la

província de Barcelona. 1890

Construccions i Reformes en General Av. de les Flors, 18 · 08870 · Sitges BCN M. 660 23 22 99 T. 93 894 50 57


opinió La malvasia, patrimoni gastronòmic Roland Sierra

30

No descobriré res a ningú si dic que la Malvasia de Sitges és el producte més genuí que tenim a casa nostra i alhora el millor obsequi que podem oferir al visitant de fora. La malvasia és un símbol intransferible del patrimoni cultural sitgetà. O per dir-ho més clarament: la malvasia és tan emblemàtica com la Punta o les palmeres de la Ribera. En un època com la que vivim, en què la globalització tendeix a unificar criteris, gustos i maneres de pensar, les col·lectivitats s’esforcen cada dia més a cercar elements de personalitat inequívoca que ajudin a diferenciar-les més enllà del seu entorn immediat. Sitges té la sort de posseir-ne uns quants, d’aquests elements diferenciadors: una marca turística de qualitat, un patrimoni museístic i arquitectònic envejable, un ric calendari festiu, etc. La malvasia és un valor afegit a tot això. D’una banda, es tracta d’un producte de qualitat reconeguda. El 2005 l’associació internacional Slow Food decidí crear un Baluard amb el vi sitgetà. Gràcies a això, els dos productors de malvasia que acac tualment té el Baluard (l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges i el celler Vega de Ribes) van assistir el 2006 al Salone del Gusto de Torí, i d’aquí poques setmanes repetiran l’experiència. De l’altra, la malmal vasia en general i la de Sitges en particuparticu lar tenen unes arrels que s’enfonsen en la mitologia (només cal recordar la llegenda dels almogàvers), la història (durant el sese gle XVIII, la malvasia va ser el vi més prespres tigiós de Catalunya) i la literatura.

Altrament, és un vi que té “moltes possibilitats”. Tradicionalment, la malvasia dolça ha estat la que ha gaudit de més acceptació entre el públic local i forà. Al costat d’aquesta, trobem la malvasia seca, menys coneguda, però molt apreciada pels entesos i pels amants de la bona taula. Fins ara, l’Hospital l’havia embotellada en petites quantitats i prèvia comanda. A partir d’aquest Nadal, tanmateix, tothom la podrà adquirir a les botigues i assaborir-la als restaurants de la vila. El que ja fa dos anys que es pot assaborir és el Blanc Subur, el vi blanc de taula que elabora el celler de l’Hospital. Malauradament, i llevat d’honroses excepcions, el Blanc Subur és encara un vi poc present a les cartes dels restaurants locals. Alguns no saben ni que existeix i d’altres prefereixen ignorar-ho. ¿Tant costa oferir al client un producte autòcton, digne i correcte, en lloc d’un altre que, tot i ser més conegut, es pot trobar a tot arreu? La veri veritat, no ho acabo d’entendre.


agenda

octubrenovembre

Fins al 2 de novembre “IL·LUSIÓ I MOVIMENT. ELS ORÍGENS DEL CINEMATÒGRAF”. Els enginys de la imatge i la il·lusió òptica previs a l’aparició del cinematògraf, al Mercat Vell. Sitges + info: www.sitges.cat

EXPOSICIONS Fins al 31 d’ocubre ESCULTURES de Fili Plaza (Hall) LITOGRAFIES de Josep Mª Subirachs i textos litografiats de Camilo José Cela (Sala Istar) PINTURES de Josep Puigmartí (Sala Cosmos) A l’Hotel Estela Barcelona Sitges + info: www.sitges.cat Del 17 al 31 d’octubre “FAUNA I FLORA DEL GARRAF”. A la biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes + info: www.santperederibes.cat Del 20 al 31 d’octubre “ELS TREBALLS I ELS OFICIS”. Treballs seleccionats al XXII Concurs Nacional d’Arts i Oficis de la Unió General de Treballadors. Al Centre Cívic l’Espai de les Roquetes de Sant Pere de Ribes + info: www.santperederibes.cat Del 24 d’octubre al 30 de novembre “NOVA YORK I LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA”. A l’edifici Miramar. Sitges + info: www.sitges.cat

ALTRES Divendres 24 d’octubre TARDES LITERÀRIES a càrrec de la Isabel Laso. Aloma, de Mercè Rodoreda. Centenari del naixenaixe ment de Mercè Rodoreda. A les 19h a la BiblioBiblio teca Manuel de Pedrolo de Ribes + info: www.santperederibes.cat Dissabte, 25 d’octubre DIADA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES. Amb Castellers de Vilafranca, Castellers de Sants i Colla Jove de Castellers de Sitges. A la plaça de l’Ajuntament a les 18.30h. Sitges + info: www.sitges.cat Dissabte, 25 d’octubre XI NIT DE PREMIS SITGES. Al Retiro a les 21h. Sitges + info: www.sitges.cat Dissabte 25 i diumenge 26 d’octubre AGROMERCAT. Fira de productes d’aquestes terres. De 10 a 14h a la Plaça Marcer de Ribes + info: www.santperederibes.cat

Dissabte 25 d’octubre CONTES INFANTILS de Mercè Rodoreda. A les 12h a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes + info: www.santperederibes.cat Dilluns, 27 d’octubre TALLER DE CONTES PER ADULTS a càrrec de Carles Alcoy. A les 19h a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes + info: www.santperederibes.cat Divendres, 31 d’octubre CICLE CINE I NATURA: “Dersu Uzala” A la Sala Polivalent Vinya d’en Petaca, a les 19.30h. Les Roquetes de Sant Pere de Ribes + info: www.santperederibes.cat Divendres, 31 d’octubre i dissabte, 1 novembre “DON J.... TENORIO”. Versió de Jànio Martí que interpreta Gent de Teatre de Sitges. Al Casino Prado a les 22.30h. Sitges + info: www.uesitges.com/tenorio/ Dissabte, 8 de novembre “UNA TARDA DE POR”. Noves activitats per a joves. Un passeig pel CeCementiri de Sitges. A partir de les 19h. Sitges + info: www.sitges.cat

26 i 27 de novembre Jornades “CIUTATS CREATIVES” Promoure el diàleg i el debat sobre l’acció cultucultu ral i el seu impacte en l’economia local. Al CenCen tre de Disseny. Sitges + info: www.sitges.cat


laGuia ESMORZAR O DINAR A MAS ALBA Un restaurant totalment nou al polígon industrial Mas Alba on la cuina de mercat és un plaer diari amb el seu menú. Es pot començar el dia amb un bon esmorzar a partir de les 7.30h, hora en que Mokiyaya obre les seves portes i podem acostar-nos a dinar, berenar o fer un cafè fins a les 19h. MOKIYAYA // (Pol. Ind. Camí de Mas Alba) Camí Pla 16 Tel. 93 894 94 53

32

ESPACIO SIBARITA En Ogmios se puede degustar cocina mediterránea y de mercado, propuestas culinarias de calidad, en un local pequeño y acogedor con una atmósfera moderna y tranquila. Periódicamente se cambia el menú y hay una amplia selección de vinos en su carta. El trato es excelente y el servicio, muy cuidado. Atención en diversos idiomas: catalán, castellano, inglés, francés, griego, alemán e italiano. OGMIOS // Sant Bonaventura, 17 Tel. 93 894 71 35


COMER COMO UN REY Situado en el centro de Sitges, Sitthai es el primer restaurante real tailandés de España. Su innovadora apuesta a cargo de su chef Tantikom Bunphitak combina la tradición asiática con la contemporaneidad occidental. En su carta de temporada destacan la sopa de langostinos picantes, la pasta de chile rojo con setas y un toque de limón, y el pollo salteado con anacardos y fina salsa de ostras. SITTHAI // Bonaire, 29 Tel. 93 811 16 58 www.sitthai.com

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, en la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la carismàtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat.També organitzen celebracions i reunions de treball. CAU DEL VINYET // Passeig Marítim s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

EL MEDITERRÁNEO SENTADO EN TU MESA A escasos metros de una de las playas más acogedoras de Sitges podrá disfrutar de una extensa carta de cocina de mercado elaborada, que complacerá a los paladares más exigentes. Todo ello con la exquisita atención de un grupo de profesionales que convertirán su estancia en este restaurante en una experiencia sumamente agradable. El Margalló pone a su alcance una completa y cuidada oferta gastronómica en un privilegiado rincón del Mediterráneo. EL MARGALLÓ // Pg. Marítim, 92-94 Tel. 93 894 86 47 www.elmargallo.com

33


COCINA FRANCESA MUY TRADICIONAL Si quiere descubrir la cocina de mercado francesa más tradicional, Les Enfants Terribles es su lugar. Atendido por sus propios dueños, que cada semana nos sorprenden con un agradable menú de temporada y una carta de postres ideal para paladares exquisitos. En su carta de vinos destacan algunos de origen bretón. Una experiencia única. También organizan celebraciones de cumpleaños y eventos especiales. Lunes a domingo desde las 20 horas. LES ENFANTS TERRIBLES // Sant Bartomeu, 40 Tel. 93 894 96 51

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el propi Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic, el transforma en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir a més de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

34

UN ITALIANO QUE APUESTA POR LA CULTURA En los meses que lleva funcionando con sus nuevos dueños, la cafetería Il Piacere ha adquirido un carácter muy personal. Punto de encuentro de los seguidores de la música en vivo y otras artes escénicas en torno a una mesa y una buena conversación. Su carta recupera quesos, embutidos y especialidades traídas de Italia. Funciona además como bar y restaurante. Abierto de lunes a domingos, de 8 a 23 horas y también domingos por la tarde. CAFETERÍA IL PIACERE // Sant Gaudenci, 6 Tel. 93 810 23 37 www.ilpiaceresitges.com


MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, al Sports Bar podrà esmorzar, menjar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva cuidada decoració i els seus plat batejats en referència a diverses disciplines. SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

EL PUNT DE TROBADA Obert des del 1940, El Cable, al bell mig de Sitges, és un dels locals més carismàtics i entranyables de la vila. El bar de tota la vida que es reinventa i que continua oferint un servei i un producte de qualitat, adaptat als nous temps: tapes delicioses en un ambient perfecte per trobar-se amb els amics, on gaudir i relacionarse. El lloc de reunió dels sitgetans. A més, ja podeu visitar www.elcable.cat EL CABLE // Barcelona, 1 Tel. 93 894 87 61 www.elcable.cat

CARTA DE CÒCTELS ÚNICA Cafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia, o aprofita el pack esmorzar, que inclou entrepà, beguda i cafè per 4,50 €. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única. Dilluns, festa setmanal. CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33

35


UNA COPA AMB ELS AMICS Jànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

LA CARTA MÉS ÀMPLIA DE CERVESES Una autèntica cerveseria internacional amb una acurada decoració en fusta, que cuida fins al més petit detall i que ofereix una variada oferta: 40 cerveses nacionals i d’importació. A més, entre el tast d’una cervesa a una altra es poden picar uns “nachos” i altres aperitius especials de la casa. SOHO // Illa de Cuba, 5

EL NOM DE LES NITS DE SITGES Un dels locals més populars i més concorreguts per la joventut sitgetana. El bon ambient, l’afluència de públic, la música i els seus preus raonables l’han consolidat com una de les propostes més segures per passar-s’ho bé durant les sortides nocturnes. Obert dijous, divendres i dissabte. VILLAGE // Illa de Cuba, 12 Tel. 93 894 70 12 36


CALÇAT DE QUALITAT: MARQUES I TENDÈNCIES A Rosell trobaràs les sabates de qualitat amb la garantia de les primeres marques, algunes, molt exclusives com Munich, Diesel, Replay, Camper, Elle, i Fred Perry. I per acabar de complementar el vestuari i aconseguir un fons d’armari amb tot l’imprescindible, Rosell compta amb una àmplia gamma d’accessoris també de primeres marques com Diesel, Replay i Gorin. ROSELL // Primer de Maig, 2-4 Tel. 93 894 46 14

EXCLUSIVIDAD Y TRATO PERSONALIZADO Este salón de peluquería y estética abrió sus puertas hace ya un año a la clientela de Sitges. Atendido por su propio dueño, Antoni, un emprendedor barcelonés que hace 15 años se radicó en el pueblo, tras cursar sus estudios en la reputada academia de Miguel Griño. Una atención personalizada en un agradable entorno encontrará en Toni Perruquers, distribuidor exclusivo de Alfaparf y su línea de estética profesional Semi di Lino. TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85

STYLE PIONEERS Style pioneers, RIFT dedicate their space to bring you exclusively in Sitges a great selection from the best in international and local street couture and urban chic. You will find collections from brands such as: Lee, Sessún, Cheap Monday, Wrangler, WESC, Motel, Melissa, Le Coq Sportif, Swear, Barrio Santo and many more… RIFT // Sant Gaudenci, 8 Tel. 93 811 10 65 www.myspace.com/riftshop

37


aparador ARTE EN EL AYUNTAMIENTO Le invitamos a que conozca el trabajo exclusivo del artista Fer Fernando Suárez. Movimiento, fuerza y ligereza están presentes en piezas de exquisita potencia estética y una cierta magia. FERNANDO SUÁREZ GALERÍA // Plaça de l’Ajuntament, 1 Tel. 93 894 59 56 www.ferchejo.com

MIL IDEES EN PAPER PER A DECORAR Papers vinílics per a qualsevol ambient, en colors, estampats, amb efectes brillants, murals, senefes… per a casa o per a un local. Descobreix les infinites possibilitats del paper Rasch. De 26 a 50 €/rotllo de 5 metres quadrats. MONTO // Ctra. de les Costes, 46 Tel. 93 894 53 15

38

EQUIPAJE A DESTINO CON TODA CONFIANZA ¿Ayuda con su equipaje? Confía en Mail Boxes Etc-UPS para enviarlo a destinos de todo el mundo. Están formados para empaquetar adecuadamente sus efectos personales y gestionar la documentación necesaria para que su equipaje llegue a destino tal y como lo entregue. Servicio desde 40 euros. MAIL BOXES Etc-UPS // Espanya, 7 Tel. 93 811 42 94 www.sitgesenvios.com

CAMINAR AMB CONFORT Camper és tot un clàssic. Calçat còmode sense renunciar a l’elegància i la modernitat. Creativitat, flexibilitat, materials nobles… Els dissenys Camper són una garantia per als teus peus. Vine a veure els models de la col·lecció tardor-hivern 2008. ROSELL // Primer de Maig, 2-4 Tel. 93 894 46 14

FIXACIÓ D’AVANTGUARDA PELS TEUS CABELLS Style for you (s4u). La innovació de Milà i l’avantguarda de Londres en hair design unides en una nova línia de productes Mahogany. Acabat i fixació natural per a inventar formes fresques. Gel-volum, reestructurant sense esbandir, laca, cera mat i cera efecte mullat per una definició perfecta i personal.TONI PERRUQUER TONI PERRUQUER// Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85



On_3