Issuu on Google+

La Torre

REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES Núm. 28

Tardor 2011


LA TORRE

2 / Tardor 2011

CARTA DEL CAP DE COLLA

La millor canalla Els nens i nenes que integren la Colla Jove de Castellers de Sitges han demostrat enguany la seva vàlua, capacitats i estima a la colla. Les ganes per millorar i per fer grans castells s’ha posat de manifest des del primer dia i han estat claus per a que la colla hagi pogut bastir una gran temporada. En aquesta foto apareixen junt amb els components de l’equip de canalla.

La Torre Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Jordi Dólera, Laura Gómez Ill i Santi Terraza Hi col·laboren en aquest número: Josep Maria Figueras i Juanjo Requena Fotografies: Laura Gómez Ill i Angi Mirabent Impressió: Indugraff Tirada: 600 exemplars. Distribució gratuïta Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro. Carrer d’en Bosch, 10. 08870 Sitges (Penedès) La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants Les fotos de portada són els tres 3de7 per sota fets, fins el moment, per la Jove aquest 2011 (Festa Major, Santa Tecla i Sagrada Família)

Valents, però prudents SANTI TERRAZA

La temporada del 2011 arriba al final. Ho fa amb un bon estat de forma de la colla, com posen de manifest els resultats i la progressió assolida al llarg de la temporada, i amb un futur a nivell social realment encoratjador i prometedor. M’explico. Des d’un punt de vista tècnic la temporada del 2011 ens ha portat renovades alegries, al marge de les bones sensacions que tenim per a la XIX Diada de la Colla que afrontem aquesta setmana. El 3de7 per sota –en el moment d’escriure aquestes línies descarregat tres cops– ha estat rebut amb merescuda satisfacció per la colla. És un castell que ha generat il·lusió i que ha constituït un element de motivació addicional necessari. Ara que li hem trobat la mida, és una construcció que podrem passejar sovint per les places. El 7de7, més enllà del divertimento que implica, també ha estat una altra satisfacció afegida. Per a una colla com nosaltres fer un castell que abasta un ventall de castellers de tronc, peu i pinya com aquest ha d’estar acompanyat d’un necessari reconeixement. Però hi ha altres dades també que il·lustren el bon moment. A falta de la darrera actuació, la colla suma 20 castells de les gammes mitja i alta de 7 (el que es coneix com 7 i mig). Mai n’havíem fet tants. I menys encara, tots descarregats. I si això ho contextualitzem en un any en què hem estrenat vuit nens i nenes nous en castells de 7, ens permet augurar que, si sabem administrar degudament aquest capital i planifiquem ambiciosament però tocant de peus a terra les temporades vinents, podríem fer el pas endavant que desitgem. Hem de ser prou hàbils per a gestionar aquest moment: valents, però prudents; arrauxats, però intel·ligents… I és que directament relacionat amb el salt endavant que podríem fer hi ha l’altre punt que assenyalava a l’inici: la renovada il·lusió que es detecta a nivell social en molts racons de la colla. Després de la bona feina que ha fet el president sortint, Quique Costea, un nou president, jove, agafa el relleu. I ho fa en un moment en què proliferen els joves que tenen ganes de treballar, a nivell social o tècnic, i contribuir a fer més gran la Jove de Sitges. Es veu als assaigs, se sent a les places, es nota les xarxes socials… la renovada empenta que viu la colla per part d’una llarga llista de joves pot resultar clau en l’expansió social que necessitarem si volem situar la colla un pas endavant i castells com el 4de8 no siguin només a la nostra agenda en el tram final. Tenim una oportunitat i l’hem d’aprofitar.


LA TORRE

Tardor 2011 / 3

L’aixecat i la Jove SANTI TERRAZA

El 3de7 per sota plantat per la Colla Jove de Castellers de Sitges a l’exhibició de Festa Major va tancar una sequera de tretze anys sense l’aixecat, en què aquesta construcció havia desaparegut no només dels registres, sinó –llevat de dues temporades– també de l’agenda de la colla. La relació entre la Jove i el 3 per sota al llarg de les 18 primeres temporades de la colla, està marcada per la irregularitat: anys intensos i altres en què no n’hem volgut saber res. El 3 per sota es va fer habitual en els assaigs de la colla des d’un bon inici. Ja en la primera temporada, la colla va fer els seus primers 3de6 per sota. Va ser a les actuacions de Gelida (on vam carregar el segon 4de7) i a Castelldefels (on vam intentar castells de 7). El motiu d’aquesta relació es basava en l’afició que en Ricard Baqués tenia amb aquest castell i que el 3 per sota era una construcció que havien fet els Castellers de Sitges en una època, precisament, en què l’aixecat estava entre els objectius de les colles que feien castells de 8 i de 7. Per aquest motiu, no ha de semblar estrany que la primera incursió de la Jove de Sitges a la gamma alta de 7 fos amb el 3 per sota. Abans d’intentar el 4de7 amb l’agulla o el 5de7 ¬–que avui s’entén com el pas lògic de progressió– la Jove ja va atacar el 3de7 per sota. Va ser el 13 de novembre de 1994, a la primera Diada de Colles Castelleres del Penedès, organitza-

Penúltima aixecada del 3de7s de Festa Major da per la Jove a la Fragata. Amb el 3de7 i el 4de7 descarregats, la colla va voler fer un pas endavant i va intentar el 3de7 per sota. En va fer dos intents aquell dia. El primer va caure quan els baixos es posaven drets (i l’enxaneta, sense saber que al castell encara li faltava una ascensió va començar a fer les tres passes finals abans d’hora, com es

veu a la foto de la pàgina 4). El segon va caure un estadi abans; és a dir, quan els segons es col·locaven sobre els baixos ajupits. Era un 3de7 per sota pràcticament calcat al 3de7 normal. Això era possible, perquè dos dels tres terços eren relativament lleugers. Els dos intents de 3 per sota van ser vistos com un signe de reco-

L’AIXECAT: D.O. SITGES. El 3de7 per sota es coneix arreu com el 3 per sota, llevat de Valls on se l’anomena el 3 per baix, si bé alguns joves castellers de la població –influenciats perls mitjans de comunicació i les colles universitàries– el comencen a anomenar també 3 per sota. A Sitges, però, des dels inicis de la colla, el 3de7 per sota se l’ha batejat com l’aixecat. Va ser una manera d’abreviar el castell i que ràpidament va arrelar i s’ha mantingut fins els nostres dies. “Ara toca l’aixecat”, se sent al pati del Palau en el moment d’assajar el castell alçat per sota.


LA TORRE

4 / Tardor 2011

neixement per les altres colles que omplien la Fragata, que van veure amb un punt d’admiració que una colla de poc més d’un any de vida s’envalentonés amb el 3 per sota. De fet, aquell 13 de novembre la Jove descarregava el segon 4de7 i el seu cinquè 3de7, és a dir, encara era novell en els castells de 7. Els assaigs de 3de7 per sota s’havien iniciat el març de 1994. A l’església de Sant Joan ja es van començar a fer les primeres proves d’aixecar baixos, segons, terços i quarts. L’estiu, paral·lelament als treballs del 3 i el 4de7 (el primer 3de7 descarregat va ser l’11 de setembre d’aquell any), s’assajava el 3 per sota. Van ser assaigs –a la palmera i davant la biblioteca– en què es combinava una aixecada bona amb una caiguda. Se’n va recollir llenya per a tot l’hivern, però això no va fer arronsar ningú, ja que el pla per al Concurs de Tarragona d’aquell 1994 era 3de7, 4de7 i 3de7s (tot i que fins aleshores, la colla només havia descarregat un castell de 7). La manca de puntualitat d’un terç va fer que el primer castell a la plaça de braus fos la torre de 6 i el 3de7s ja no es va arribar a provar en caure el 4de7 un cop carregat. La temporada de 1995 el 3de7 per sota es va mantenir a l’agenda. El 13 d’agost, la Jove firmava una de les seves tardes més memorables, al descarregar al Cap de la Vila, per primer cop i al primer intent, el 5de7 i el 4de7 amb l’agulla. Hi va haver veus que demanaven l’aixecat en tercera ronda. El cap de colla, Òscar Farrerons, va preferir guardar-se la carta del 3de7s per a l’exhibició de Festa Major, que la colla compartia amb els Nens del Vendrell. L’aixecat va ser el castell triat de sortida, però es va trencar en la darrera aixecada. La caiguda va deixar mal de gust en una colla que li va costar entendre que no se’n sortís amb la seva en un moment dolç com el que vivia. El 3 per sota es va anar diluint als assaigs del Palau en benefici de la torre de 7, que la colla carregaria a

Intent de 3 per sota del 1994

Primer aixecat de la Jove (1997)

la Diada de la Colla. L’any 1996, l’aixecat va tornar a l’agenda i la colla es va presentar a la Festa Major de Ribes amb la intenció de fer-lo. Abans, però, calia fer el primer 5de7 de l’any. Però, malauradament, el castell va caure un cop car-regat i el 3de7 per sota va deixar de ser una prioritat, ja que la Tècnica va veure possibilitats en fer un pas endavant molt més gran: atacar el 4de8. La colla aquell any faria tres intents de carro gros, que caurien, tots tres, amb l’aixecador col·locat. El 1997 va ser l’any de l’aixecat. El cap de colla, Josep Maria Almiñana, se’l va plantejar una mica més reduït de pes, amb terços que baixaven a segons, si bé amb un pis de quarts encara carregat, força més del que fem avui en dia. En aquell tronc i pom només hi havia una dona, la Marina Valera, que pujava a quarts a l’esquerra. El primer intent va venir per Festa Major, després d’haver descarregat el primer 5de7 de l’any, però, un altre cop, el castell es va trencar quan s’aixecaven els baixos. Això no va fer defallir la colla, que va continuar assajant-lo i, per Santa Tecla, també en segona ronda després del 5de7, es va tornar a afrontar amb l’aixecat. Ara sí, aquest cop el castell es va alçar

ferm i totes les rengles alhora i, entre els Castellers de Vilafranca i la Joves de Valls, que omplien el Cap de la Vila, la Jove va alçar i descarregar el seu primer 3de7 per sota. El castell es va obrir al màxim en el moment de la darrera aixecada i es va mantenir amb aquesta mida excessiva tota la seva execució final, però arribant a bon port. A la Diada de la Colla d’aquell 1997, la Jove es va tornar a batre amb el 4de8, però, a diferència de l’any anterior, l’intent va quedar lluny. En segona ronda, després d’haver fet el 4de7, va tornar a plantar el 3de7 per sota. Va ser l’aixecat més estrany de tots els fets per la colla, ja que, com havia succeït en el primer intent de tres anys enrere, l’enxaneta –que no era el mateix– va coronar la construcció quan els baixos encara no havien fet la seva darrera aixecada. En el moment que els segons es van posar drets i agafats per la pinya, l’enxaneta, el Carlitos Rodríguez, estava fent l’aleta. Va ser una situació complexa i sorprenent. Amb les bases d’un Concurs a la mà –les úniques bases que poden regular el món casteller, si bé només serveixen per a aquesta cita– el castell es consideraria nul. La colla, però, va donar-lo per vàlid i, en el següent número de La Torre, publicat a la


LA TORRE

Festa Major de 1998, Òscar Farrerons ho va raonar aduint que, fins i tot és més difícil aixecar el castell d’aquesta manera que de la convencional. Aquell 1998, amb un nou cap de colla, l’aixecat es va mantenir a l’agenda de la Jove. A la Festa Major, després d’haver descarregat el 5de7 i carregat la torre de 7, el 3de7 per sota es va alçar en tercera ronda. El castell va pujar molt compacte i amb mida correcta, però un cop carregat, quan l’enxaneta ja baixava, el dos tancat no va mesurar bé el pes i va saltar endavant. L’esquelet d’aquell aixecat era molt similar al de l’any anterior, amb algun canvi puntual al pom i a segons. Un mes després, a Vilafranca, la Jove va tornar a plantar el 3de7s. El primer intent es va trencar amb el baixos encara a terra, ja que una rengla va pujar més tard. El segon intent va pujar bé, però, un cop carregat, aquest cop va ser el quart de la rengla el que va saltar endins. La setmana després, al Concurs, la colla va tornar a batre’s amb el 3de7 per sota. En aquell cas, es va produir una errada de coordinació, ja que la penúltima aixecada va pujar abans d’hora, quan un dels baixos no estava encara preparat. Va ser el darrer intent de 3de7 per sota dels primers anys de la colla. La caiguda de Tarragona va ser dolorosa, ja que, a banda de passar factura, va generar frustració i la sensació que aquell castell era una batalla excessiva. Van passar 10 anys fins que la

Tardor 2011 / 5

Jove va tornar a prendre-li la mida al 3de7 per sota. Per Santa Tecla de 2008, la colla va intentar l’aixecat a la plaça de l’Ajuntament. Els resultats dels assaigs avalaven l’intent i la Tècnica va veure-hi la possibilitat de cobrir amb bon paper un any sense 4de8. El castell, però, es va trencar quan els baixos ja s’alçaven. La construcció anava carregada de pes, ja que els tres terços eren terços de castell de 8 i amb mides desiguals, fet que va complicar l’ascensió. Dues setmanes després, la Jove va portar aquest castell a Vilanova, en un cara a cara amb la colla rival. Aquest cop, però, l’aixecat es va trencar massa d’hora, abans que els segons fessin la primera ascensió. El 2010, la colla va tornar a marcar-se el 3de7 per sota com a objectiu. Els assaigs també van presentar bons balanços i s’hi va treballar bé, ja que fins a dosos el castell s’alçava amb aparent facilitat, però el castell pecava del mateix que dos anys abans i és que el tronc, a banda de carregat, era un pèl desequilibrat en alçades. Hem hagut d’esperar al 2011 perquè l’aixecat s’hagi tornat a vestir de color vi. La Tècnica ha optat per un tronc lleuger, en què les tres quarts són quints del 4de8, però fortes; dos dels tres terços són quarts del carro gros i el castell està dominat pel terç de la rengla, que és qui marca la mida i la posició exacta. Els segons són terços de 8. Les tres vegades, fins al moment, que s’ha descarregat el 3de7 per

Bruc, 18 · 08812 Les Roquetes Tel. 666 442 490 · info@pintallar.com

QUAN ERA UN CASTELL LÍMIT. El 3de7 per sota va ser un castell que als anys 60, 70 i 80 va sovintejar en moltes colles, entre les quals les punteres. Als concursos de Can Jorba, als anys 1964, 65 i 66, el 3de7 per sota era un castell que podia decidir la pugna entre la Colla Vella i els Nens del Vendrell. Els Castellers de Sitges no van ser cap excepció i el van incorporar al seu cartell amb una certa regularitat. Als anys 90, però, en el moment que va néixer la Jove, el 3 per sota va perdre progressivament protagonisme, ja que les colles grans el van abandonar, atès que la seva gamma de castells grans s’ampliava i el 3de7 per sota quedava lluny del 3de9f, el 4de9f o el 5de8. Només els Minyons i els Castellers de Barcelona van fer intents als anys 90 del 3de8 per sota, sense èxit, fins que la Colla Vella el va fer per primer cop el 1999 i el va mantenir en cartera fins el 2002.

sota aquest 2011, demostren que és una construcció que una colla del nostre nivell pot fer amb aparent comoditat, si bé amb la màxima concentració. La millor prova d’això és que el castell es va portar a plaça, per Festa Major, després d’haver-lo aixecat només dos cops fins a dosos en els assaigs previs.


LA TORRE

6 / Tardor 2011

Radiografia del pilar baixat per les escales

Primer pilar de la Jove baixat per les escales de la Punta, l’any 1995

JOSEP MARIA FIGUERAS ‘JÚNIOR’

Per tal de potenciar la presència de la Colla Jove de Castellers de Sitges dins les festes majors de Sant Bartomeu i Santa Tecla, així com buscar més protagonisme dels castells dins del panorama festiu local, l’any 1995 la Jove organitza dues exhibicions castelleres al marge dels actes tradicionals del 23 i 24 d’agost i del 23 de setembre. La diada de Festa Major i la de Santa Tecla –ambdues amb colles convidades–, que es realitza el cap de setmana posterior al dia

Pujada del pilar de les escales, aquesta Santa Tecla

de la festivitat, no influeix perquè s’hagin de deixar de fer les actuacions tradicionals de la Sortida d’Ofici i de les processons –si bé, aquestes últimes es van deixar de fer al cap de pocs anys–. Però aquestes exhibicions no van ser les úniques aportacions que va fer la colla aquell llunyà 1995 per enriquir les nostres festes majors. Per Santa Tecla d’aquell any, la Colla Jove de Castellers de Sitges recupera un acte que ja havien fet en alguna ocasió els antics Castellers de Sitges: baixar un pilar de 4 per

les escales de la Punta. Per què per Santa Tecla i no per Festa Major? La pregunta té una resposta òbvia: el 23 de setembre el programa és molt més flexible i reduït que el 23 i 24 d’agost. La colla, durant els dies anteriors, assaja la baixada dels 48 esglaons de les escales de la Punta sense saber exactament com fer-ho. Són diverses les proves que es duen a terme per trobar la manera més adequada d’agafar i fer baixar el pilar. El peu del pilar caminat no és exactament igual


LA TORRE

que el peu d’un pilar “estàtic” a plaça. A diferència d’un pilar de 4 normal, en un pilar de 4 caminant la pinya s’alleugereix per tal de donar més mobilitat al baix, el qual prescindeix de les dues crosses i del cordó. L’agulla agafa al segon pels turmells assegurant-se que els peus no es moguin de lloc. Normalment, només es fa amb dos cordons mentre que la resta de la gent volta el pilar. Si, a més, afegim que el pilar és en baixada, els canvis són més considerables. Si es mantenien les posicions lògiques al darrere del pilar, és a dir, el primeres mans era més alt que el segones, el primeres treballava de manera incomoda i l’ajut que rebia per part del segones mans era escàs. Amb un simple intercanvi de posicions –col·locant un primeres mans més baix i un segones més alt–, facilitava la feina de tots dos, fent que el segones treballés principalment en la baixada dels esglaons –rebent l’ajut del terceres mans–, mentre que el primeres mans aguantava el segon del pilar principalment en els replans. Els laterals de darrera tenien també un paper important en la baixada, ja que es repartien el pes del pilar amb el primeres i segones mans durant tota aquesta. A més, tots els moviments i tots els esglaons s’havien de fer d’una manera conjunta i coordinada perquè la pinya baixés compacta i unida, i que el segon del pilar no es trobés en cap moment sense estar suficientment ben agafat i mantenint sempre la verticalitat de tot el pilar –incloent-hi el baix–. El pilar de 4 baixat per les escales de la Punta del 1995 –acte que consta en el programa oficial– desperta expectació des del primer moment i atrau al Baluard un nombrós públic encuriosit que aplaudeix la petita gesta dels seus castellers. La baixada és lenta. I es canvia de baix en dues ocasions –a l’inici i al final del llarg replà–, fet que provoca que el descens es faci en 12 minuts. La baixada no es fa

Tardor 2011 / 7

El pilar d’enguany, en el seu tram final

fins a baix de tot, sinó que, tal com estava previst, arriba fins el replà de l’espigó. Primera ocasió en què els castellers de la camisa de color vi intenten baixar el pilar per les escales i aconsegueixen descarregar-lo. L’èxit es repetiria l’any següent. Els anys 97, 98 i 99 la sort seria esquiva per la colla, ja que el pilar cediria abans d’hora. Amb l’experiència acumulada de cinc anys, tot i no haver pogut descarregar-lo en els darrers tres, la colla no cedeix en el seu esforç i per Santa Tecla del 2000 el pilar arriba a baix de tot, a nivell de mar. Des d’aleshores i fins l’any 2009 la colla aconsegueix completar el pilar, 10 anys seguits en què es redueix la durada del pilar de forma notòria, passant dels 12 minuts del primer any, als 3 minuts i mig del 2009. Al mateix temps que el pilar ha anat guanyant en velocitat, també ho ha fet en expectació i concentració de gent al voltant de les escales de la Punta, que viu amb emoció l’espectacularitat del moment.

Nous reptes L’any 2010, la Jove es planteja un nou repte en la història del pilar de les escales. Per primer cop, intentarà pujar i, seguidament i sense desmuntar el pilar, provarà de baixar-lo. El fet de portar 10 anys seguits completant el pilar dóna confiança per la baixada, i fa que primer s’opti per pujar. Els assaigs previs se centren, principalment, en la pujada i en el canvi de mans que es realitzarà un cop el pilar estigui al Baluard. Les primeres mans, tant de davant com de darrere, se substituiran. La idea és que el major nombre de castellers de pinya que pugen el pilar no ho facin en la baixada, buscant mans fresques. La pujada s’inicia al replà de l’espigó i es fa de manera ràpida –uns 2:30 minuts– i segura, fet que sorprèn als propis castellers. Malauradament, el pilar cau a l’inici del replà, 4 minuts després d’iniciar-se. El fet d’encadenar 10 anys completats seguits l’ha convertit en una cosa que sembla fàcil i que realment no ho és. Com en tots els castells, qualsevol errada o falta d’atenció en el que s’està fent pot ser fatal. Lluny de llançar la tovallola, la colla es planta la tarda del 23 de setembre del 2011 amb la mentalitat que, aquest any sí!, s’ha de poder realitzar sencer. Aquest any s’aconseguirà pujar i baixar el pilar. Els bons assaigs de les setmanes prèvies i un pilar segur i lleuger donen bones sensacions. Com en l’any anterior, primer es pujarà el pilar, iniciant-se des del replà de l’espigó. La pujada manté el ritme de l’any anterior, arribant al Baluard en 2:40 minuts. El canvi de mans es fa més lent, però afavoreix que les posicions quedin segures. S’encara la baixada –aquest cop sense canviar el baix– amb tranquil·litat i pas ferm, arribant al passeig en 2:25 minuts. El pilar es descarrega fent esclatar d’alegria la colla i el nombrós públic assistent. Tot plegat, fet en 6 minuts.


LA TORRE

8 / Tardor 2011

El 7de7: història d’un repte

El primer 7de7 de la Jove de Sitges

JORDI DÓLERA

El passat 25 de juny, la colla completava a Ribes la –fins al moment– millor actuació feta mai fora de Sitges amb el 5de7, el 4de7 amb l’agulla i el 3de7 amb l’agulla, una actuació que de fet passava a ser la cinquena millor de sempre de la colla. Però aquesta gran actuació comportava la possibilitat d’arribar a la nostra Festa Major sense poder plantejar un repte superior. A mesura que s’acostava la Festa Major la possibilitat que tant el 4de8 com l’aixecat no estiguessin a punt era real i, per tal de motivar la colla amb un nou repte, l’equip tècnic es va plantejar la possiblitat de dur a terme un castell inèdit, el 7de7. Es tracta d’una estructura complexa, que requereix la participació de molta gent tant al tronc com a la pinya, i per a una colla com la nostra que mai va sobrada d’efectius, era difícil de saber si es podria dur a terme. 60 castellers del primer cordó de la pinya, 21 de tronc i vuit més al pom de dalt, composen l’estructura mínima del

castell, que òbviament cal reforçar amb més gent al peu. Com que tot era nou, es van fer moltes proves fins a trobar una estructura definitiva. Canvis de gent en diverses posicions, canvis dels llocs per on pujava la canalla, que si amb un o dos enxanetes… Malgrat tot, les diverses proves van demostrar que el 7 era una estructura molt estable, i que la clau del castell seria agafar-lo bé de mides i que no s’obris en excés. Finalment, dos 7de6 nets a l’assaig, van donar la confiança suficient per a portarlo a plaça amb només un mes de treball. Però ja se sap que en els castells una cosa és la teoria i l’altra la pràctica, i quan el 27 d’agost es va enlairar el castell en la primera ronda de la Festa Major, va passar allò imprevist: dos nens van pujar per on no tocava i quan eren dalt de tot i davant la confusió, es va decidir desmuntar el castell. Com l’objectiu de la diada realment no era aquest sinó el 3de7 aixecat per sota, que a diferència del 4de8 sí que estava a punt, es va aparcar el 7de7 per a una millor ocasió. I aquesta va arribar per la diada de Santa Tecla. Després que l’equip de pinyes, amb el Raimon Rodríguez al capdavant, en un exercici d’autèntica enginyeria castellera,

aconseguís una pi-nya consistent, es va tornar a provar el 7de7, aquest cop en segona ronda, deprés de descarregar el quart 5de7 de l’any. El castell, aquest cop, va pujar amb bones mides i només va fer patir el pas de la segona enxaneta, que es va encavalcar del revés sobre la seva aixecadora per una confusió amb els peus. L’ensurt, però, no va pasar d’aquí i la Jove va esdevenir la sisena colla que completava una construcció molt vistosa pel nombre de gent que puja sobre la pinya. De fet, fora dels Margeners de Guissona (els seus inventors), les altres colles que havien fet en aquell moment el 7de7 eren formacions que han fet castells de 9: Castellers de Vilafranca, Capgrossos de Mataró, Xiquets de Tarragona, Castellers de Sants i Castellers de Terrassa. L’estructura del primer 7de7 de color vi la va configurar un encreuament de baixos novells i experimentats, i segons, terços, quarts i quints combinats en els tres pisos del tronc del castell per reforçar les posicions per on pujava més canalla. També cal destacar la presència de dues noies al terç, cinc més a quarts, i sis al pom de dalt, per fer un total de 13, xifra mai vista abans en un castell de 7 pisos de la Jove de Sitges.


LA TORRE

7de7 alçat a l’actuació de Santa Tecla al Cap de la Vila

Tardor 2011 / 9


Vano de 5 a la plaça de l’Ajuntament a l’exhibició de Festa Major


12 / Tardor 2011

3de7 amb l’agulla a Ribes

LA TORRE


LA TORRE

Tardor 2011 / 13

Compartir els castells amb els fills

Ignacio Rios i Fe Javega, pares del Nacho Rios i castellers des de fa sis anys. Tots dos fan tasques a la pinya.

LAURA GÓMEZ ILL

Des de fa pocs mesos, els castells són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però deixant a banda aquesta declaració universal, els castells són quelcom més proper i tangibles i és que és una activitat intergeneracional, on petits i grans conviuen i treballen per aconseguir un objectiu comú. Cada colla és un món, i la nostra, la Jove de Sitges, no és pas diferent. Els castells també poden servir perquè pares i fills realitzin una activitat conjunta. A la Jove, hi ha exemples de com alguns pares s’han decidit a posar-se la faixa i la camisa de color vi arran que els seus fills vénen a la colla. Són els pares i mares castellers amb fills i filles castellers. La majoria de les històries de pares i mares castellers tenen el mateix punt de partida: acompanyar als seus fills als assajos. En Xavier Valls, en David Puertas i en

Jordi Mella són pares de l’Ariadna, la Joana i la Gisela, respectivament, que han començat enguany amb la Jove. Pràcticament el fet és el mateix en tots tres casos i és que normalment els pares de la canalla es converteixen en castellers de manera molt senzilla i gairebé per casualitat. Tal com explica Xavier Valls, “va ser arran de la meva filla, animada per una amiga, que vam venir a la colla. Ara aquesta amiga ja no ve i l’Ariadna continua. Un dia, en Nando i en Figueras em van demanar que em posés la faixa i aquí m’he quedat”. Per la seva banda, en David Puertas comenta que la Joana va començar a interessar-se pels castells, ja que la colla va anar a la seva escola a fer un taller. Després, juntament amb uns quants nens van provar en un assaig aquesta activitat i a la Joana li va agradar molt. “En un primer moment acompanyava la Joana i la intenció meva era mar-

xar a fer un cafè i en certa manera ‘escaquejar-me’, perquè ja participava en altres activitats; però com que em van veure alt, de seguida em van cridar a la pinya; i ara sóc un més”. El cas d’en Jordi Mella és una mica diferent als dels dos companys anteriors i és que ell i la seva filla es van voler apuntar conjuntament a la colla plegats. “Nosaltres coneixíem al José Carrasco, ja que la seva mare és veïna nostra i com que la Gisela sempre ha estat una nena molt àgil, la van animar a venir i a provar-ho i li va agradar”, explica en Jordi. A la Jove, com en altres colles d’arreu del país, també hi ha pares i mares que porten més temps, com són els cas de l’Ignacio Ríos i la Fe Jávega, per un cantó, o la parella formada pel Cèsar Villellas i la Núria Benito. Ambdues tenen fills a la canalla de la colla i ja porten uns anys fent castells a la Jove. La història de l’Ignacio i la Fe és semblant a la del Xavi, en David i en Jordi; el seu fill Nacho practicava vela i una de les membres de la colla, en veure’l que era àgil el va engrecar a unir-se a la Jove. “En un primer moment no em feia gràcia, però al final vaig cedir, tot i que em semblava perillós”, explica la Fe. El seu home, l’Ignacio, comenta que en un principi ells acompanyaven al seu fill amb un llibre a la mà, disposats a passar l’estona de l’assaig llegint, però ben aviat, van canviar el llibre per la faixa i les històries que llegien per proves de castells. Però, el Cèsar i la Núria no es van fer castellers arran dels seus fills, tot el contrari, van encoratjar als seus fills a anar-hi els quatre plegats i poder gaudir d’aquesta tradició tots junts. Hi ha casos que, de tan consolidats, gairebé ningú no recorda que


LA TORRE

14 / Tardor 2011

Jordi Mella, pare de la Gisela. Primer any a la colla. Tasques de pinya com a baix, cordó, lateral.

van entrar a la colla per a seguir el que feia la seva filla, que aleshores era enxaneta. És el cas del Ricard Cuadras, el pare de l’Àngela i el Pau, que es va posar la camisa de color vi per primer cop ara fa onze anys, quan la seva filla pujava dalt. És un exemple similar de l’Albert Oliver, un gran primeres mans i pare de la Carlota, una castellera del tronc que baixa de dalt. Altres casos més recents són el del Jordi Carreras, el pare de l’Estel, que enguany se n’ha fet un fart d’agafar fort els segons, mentre la seva filla parava els castells a dosos. Seria el cas similar del David Lebranchu, pare de la Daima i el Yann, que va entrar seguint els seus fills i ja fa tres anys que és membre de la Junta Directiva. Un cop a la colla Un cop enfaixats i amb la camisa o samarreta de la colla, el que es troba a la Jove és per a molts dels pares fets sorprenents i engrescadors per continuar pertanyent a la que és una gran família. “El que he trobat a la colla és una experiència única i saber com es realitzen les construccions castellers, a més de la gent tan agradable i sana que hi ha”, comenta en Xavier. Per al David Puertas el que més li ha agradat un cop s’ha involucrat a la Jove és que “tothom té un un paper

Xavier Valls, pare de l’Ariadna. Primer any a la colla. Tasques de pinya com a cordó, principalment

adequat a les seves condicions físiques i edat”, a més “el tracte amb la canalla és molt bo”. De la mateixa manera, opina la Fe i l’Ignacio que quan van entrar a la colla fa uns 6 anys els va sorprendre el bon ambient que hi van trobar i continuar havent-hi. “Vaig descobrir que m’ho passo bé fent castells i em va sorprendre les bones enteses entre generacions i el fet que és molt gratificant fer una activitat amb el teu fill”, afegeix l’Ignacio. A banda del bon “rotllo”, molts són els pares que troben que els castells ofereixen una interrelació entre generacions molt bona, no només entre els adults i la canalla, sinó també dins del mateix grup de nens i nenes que formen part de la colla. “M’agrada perquè els nanos també es cuiden entre ells i això és un aspecte molt positiu en l’àmbit social i educatiu dels nostres fills”, exposa la Fe. Tots i cadascun dels castellers treballen per aconseguir un objectiu comú i això és un aspecte que agrada molt als pares que arriben per primera vegada, com en Jordi, que pensa que a la Gisela li servirà molt fer castells per a la seva vida; i també aquells progenitors que ja porten uns quants anys entre les parets del Palau, com en Cèsar i la Núria. Participar a una colla castellera comporta satisfaccions, alegries,

companyerisme, valors, com han comentat alguns dels pares, però també comporta cert risc, nervis i sobretot patiment per part dels progenitors. I és que la possibilitat que el seu fill o filla caigui no agrada ningú. El fet de ser casteller, per alguns fa disminuir aquest patiment, però no en tots els casos, quan un és pare, et posis la faixa o no, els nervis són els mateixos. La Núria Benito exposa que no és tant el patiment de les caigudes sinó el que els seus fills no puguin pujar o es desdiguin i s’hagi de desmuntar un castell: “a mi, por no me’n fa, ara segur que es veu diferent des de fora”. Tot el contrari és el cas del pare de la Gisela, en Jordi Mella, que quan veu pujar la nena “tot jo tremolo”, però afegeix que “quan s’aconsegueix el castell és una satisfacció molt gran”. Les mesures de seguretat són un aspecte important dins el món casteller, ja que s’està portant a terme una activitat qamb un cert risc, però des de l’equip de canalla, en concret, i des de la Tècnica s’intenta no assumir riscos innecessaris, ja que el fet de tenir nens i nenes que els agradi pujar als castells és fet imprescindible per aconseguir èxits. Aquesta seguretat és el que més ha sorprès en Xavier Valls, el pare de l’Ariadna. “Una de les coses que sobta és la


LA TORRE

Tardor 2011 / 15

Cèsar Villella i Núria Benito, pares de la Júlia i el David. Des del 2008 a la colla. Tasques: ell de vent i primeres a la pinya i ella de crossa, principalment.

seguretat amb la qual es treballa i que no es prenen riscos innecessaris”. En la mateixa línia, s’expressa en David Puertas, que considera que des de fora es pateix molt més que no pas quan ets un membre més de la colla, ja que “entens el què s’està fent, es coneixen els mecanismes i en definitiva pateixes menys, no pel risc, ja que aquest no es busca”. Un dels aspectes que marca el ser pare casteller és que segurament quan el fill està pujant en un castell, el mateix pare fa les seves funcions a la pinya, fent de baix, vent, cordó o altres; és per aquest motiu que sovint no veu en directe al seu fill. “Jo fa molts anys que pateixo de manera diferida”, explica l’Ignacio Rios, doncs aquest és un dels casos, on pare i fill participen actívament en els castells i no es veuen l’un a l’altre fins que s’ha acabat. La Fe, la dona de l’Ignacio, comenta que els seu fill sempre ha estat una mena d’esquirol, i que el seu pare li va ensenyar a pujar als arbres, per això “no he volgut mai transferir-li el meu patiment pel que fa, només li dic que vagi en compte i que utilitzi el seny”. L’opinió dels fills I el fills què n’opinen de compartir una afecció amb els seus pares? No hi ha cap dels nens i nenes de

David Puertas, pare de la Joana. Primer any a la colla. Tasques de pinya, principalment de vent.

la canalla que no els agradi que els seus pares es posin la faixa i comparteixin amb ells aquesta activitat i tradició. Segons l’edat, en els assajos, els més menuts com la Gisela, l’Ariadna, la Joana o la Júlia, la filla del Cèsar i la Núria, poden estar més al costat dels seus pares entre prova i prova. També és veritat que són els pares els que sovint els diuen que han d’estar amb la resta dels nens i amb els responsables de canalla. D’altra banda, hi ha el Nacho o el David, que són una mica més grans, i que durant els assajos no estan tan pendents dels seus pares i ja xerren i comenten amb el seu grupet d’amics. L’orgull i la satisfacció són el que preval en l’opinió dels fills envers la participació dels seus pares en els castells. “La Gisela està contenta i se la veu feliç per poder compartir els castells amb el seu pare i va estar molt orgullosa quan vaig fer de baix”, explica en Jordi Mella. Sovint, els infants tenen la percepció dels castells com que tothom ha de pujar, igual que fan ells, aquesta és el primer pensament que va tenir la Joana, tal i com comenta en David Puertas: “en un principi la Joana volia que jo pugés als castells, però ara amb els pas dels assajos i es actuacions ha entès que jo tinc un altre paper”. I aquesta satisfacció pels castells

i el divertiment que això suposa comporta que molts nens i nenes castellers vulguin continuar assajant a casa. Troben el gust de tenir en els seus pares una persona amb qui practicar la tècnica de pujar i fer pilars de 2. No deixa de ser per ells un joc, però en el fons és una manera més d’anar perfeccionant i evolucionant. “A la meva filla li fa il·lusió que vingui, i a casa vol que practiquem molt”, diu en Xavier Valls. Sigui com sigui, els fills també perceben que si els pares gaudeixen dels castells, ells també gaudiran d’aquests. I què pot passar si algun dia els fills i filles diuen que ja no volen fer més castells? La gran majoria dels castellers i castelleres seguirien venint a la colla, doncs és una activitat que en definitiva els agrada, no només pel fet que la poden compartir amb els seus fills, sinó que representa formar part d’un col·lectiu molt divers de persones, procedents de tots els sectors de la societat, amb professions ben diferents i amb afeccions variades, però amb un punt en comú: i és que els dimarts i divendres es reuneixen al Palau per assajar i els dies d’actuació tots es posen la faixa, el mocador i la camisa de color vi, i fan, amb la seva participació, que la Jove de Sitges sigui més gran dia rere dia.


LA TORRE

16 / Tardor 2011

Ja tenim arxiu

Jordi Dólera i Quique Costea, durant l’acte inaugural de l’arxiu, amb la presència de l’alcalde, Miquel Forns

Ha estat la culminació d’un desig, però també d’una necessitat. Els 18 primers anys d’història de la nostra entitat han generat i generen anualment un volum de documentació que estava demanant a crits un lloc en condicions per guardar-la. De fet, aquesta va ser una de les “promeses electorals” de l’actual president de la colla, Quique Costea: poder dotar-nos d’un lloc adeqüat per a preservar la memòria de l’entitat. En les darreres setmanes de la temporada 2010, arran d’una redistribució de les sales del Palau del Rei Moro per part de la presidència de l’ABPS, Quique Costea i Albert Barceló, enllaç de la colla amb l’ABPS, van aconseguir que ens cedissin una altra estança al segon pis on poder deixar tot el material de la colla, de manera que podíem alliberar la sala que ocupàvem al primer pis i destinarla exclusivament a l’arxiu. De fet, es podria dir que amb aquesta concesió s’estava fent justícia amb

la colla, no solament per ésser un dels inquilins del Palau del Rei Moro més actiu, nombrós i amb més necessitats d’espai, sinó que a més es corregia la injustícia produïda anys enrere quan, en una maniobra molt poc elegant, la presidència de l’ABPS d’aquell moment, va treure la Jove de l’espai que ocupava amb l’excusa de fer una sala de reunions que mai no va existir i que es va acabar convertint en l’actual arxiu de l’ABPS. Un cop acabada la temporada 2010, aprofitant l’aturada invernal, es va anar per feina. Primer, buidant la nova sala del segon pis que ens cedien per guardar el material. El Quique, amb l’ajut del Nando Blasco, del David Lebranchu i del Jordi Dólera van cremar forces calories i maleir 100 vegades la manca d’ascensor al Palau. Un cop buida, es va poder traslladar tot el material que hi havia a la sala del primer pis a la del segon, per poder arranjar i pintar tant les parets com el sostre. Durant

l’hivern, amb l’inestimable ajut del Francisco Dólera, es van arreglar dos armaris de paret que són els que guarden tots els trofeus i guardons que ha rebut la colla. Posteriorment, el Quique Costea i el Jordi Dólera, van acabar de pintar la sala i netejar el terra. La compra de dos grans armaris arxivadors juntament amb la col·locació de diversos quadres i pòsters a les parets van deixar llest l’arxiu per a la seva inauguració. Així doncs, el passat 28 de juliol, i amb la presència del nou alcalde de Sitges, Miquel Forns, es va inaugurar l’arxiu de la colla. Forns va felicitar la colla per aquesta iniciativa i la va encoratjar a tirar endavant. A continuació, es va celebrar al pati del Palau una interessant xerrada sobre els orígens de la Jove amb la participació d’Òscar Farrerons, Francesc Suàrez, Tito, i Ricard Baqués, moderats pel Jordi Dólera. L’arxiu, està estructurat en quatre parts. La primera la composa el fons d’imatges que inclou tant fotografía com video. La segona està dedicada a la documentació administrativa i tècnica de la colla. La tercera la forma el fons hemerogràfic, on s’inclouen revistes, trípitics, pòsters i més de 5.000 articles de premsa tant de la Jove de Sitges com del món casteller en general. Finalment, tenim un darrer apartat, la biblioteca, que avui en dia conté una cinquantena de llibres de temàtica castellera, que són a disposició dels castellers (cal parlar amb el Jordi Dólera). L’arxiu, però, no es quedarà aquí, doncs la voluntat de la colla és ampliar-lo amb aportacions particulars ja sigui per donacions o per dipòsits que la gent vulgui efectuar a l’arxiu. Un cop tota la documentació estigui ben classificada i organitzada es posarà al servei de tothom que vulgui consultar-la.


LA TORRE

Tardor 2011 / 17

40 anys de castells a Sitges

Una imatge de la mostra al Retiro

La Societat Recreativa El Retiro va acollir entre Festa Major i Santa Tecla una exposició organitzada per la colla sobre la tradi-

ció castellera de Sitges. La mostra estava organitzada amb motiu del 40è aniversari de la fundació dels desapareguts Castellers de Sitges

com un homenatge de la Jove als nostres predecessors. L’exposició va estar coordinada per Jordi Dólera, Josep Maria Figueras i Laura Gómez Ill. El Cafè de l’Art del Retiro va acollir fotografies i objectes variats per il·lustrar els 40 anys de presència castellera gairebé continuada a Sitges: vestuari, gralles, retalls de premsa, fulletons i material promocional, documentació administrativa i personal de dirigents tant dels Castellers de Sitges com de la Jove de Sitges… La mostra estava dividida en tres parts: els Castellers de Sitges (1971-88), la Jove de Sitges (1993 fins l’actualitat) i els precedents castellers (des del 1884) i les colles forasteres que han fet grans castells a Sitges i han convertit la nostra plaça en una de les grans.

Av. Sofia, 2 · SITGES (Barcelona) SPAIN Tel. +34 93 894 15 00 · Fax. +34 93 894 07 64

www.hotelcalipolis.com


LA TORRE

18 / Tardor 2011

Jove de Sitges 2.0

La Jove de Sitges ha apostat la seva presència a les comunitats 2.0, amb la finalitat d’aprofitar les eines i possibilitats que aporta aquest nou món digital per a la comunicació i difusió de l’activitat castellera. La colla disposa d’una pàgina a Facebook (www.facebook.com/jovedesitges), que actualitza gairebé a diari i en la qual

els castellers també realitzen els seus comentaris. Aquesta pàgina ha estat reactivada aquest any i substitueix el perfil existent des de 2008, ja que segons les normes de Facebook la pàgina és el sistema correcte per a una organització. Paral·lelament, la colla alimenta també el seu conte de Twitter (@ jovedesitges) amb diferents nove-

tats, sobretot els resultats de les actuacions, i carrega en un espai propi de Flickr les fotografies de les actuacions (http://www.flickr. com/photos/jovedesitges). Per últim, la colla ha creat aquest any un newsletter que envia a 2.500 destinataris, tant de Sitges i Ribes com del món casteller en general.

València, 40. 6è 3a · 08015 Barcelona · sickstal@sickstal.com · www.sickstal.com


LA TORRE

Tardor 2011 / 19

ESMALTES · SUELOS · MADERA · ALTA DECORACION · HERRAMIENTAS

Ctra. de les Costes, 46 · Tel. 93 894 53 15 · SITGES

Sant Honorat, 32 - 34 · 08870 Sitges (BCN) · T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 redaccio@hydramedia.info · www.hydramedia.info


0 / Tardor 2010

LA TORRE


La Torre 28 | Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges