garbuix 80 ok
1/4/09
18:53
Página 26
La llúdriga Nom comú: llúdriga (cat), nutria (cast), otter (ang), loutre (fr) Nom científic: Lutra lutra
es llúdrigues són mamífers de la família dels mustèlids que poden viure entre dotze i setze anys. Tenen un cos llarg i flexible, perfectament adaptat per viure a l'aigua, en rius i llacs. Té un morro ample amb bigotis tàctils que tenen un sensors que els permeten detectar les seves preses per vibracions i fins i tot pescar de nit. Els ulls i el nas de la llúdriga es situen en línia a la part superior del crani, per tal de no treure gaire el cap mentre neda. Les orelles són petites i poden tancar-se quan es submergeix, impedint que els entri aigua en aquests orificis. Una característica de les llúdrigues és que tenen els cinc dits dels peus palmejats, units per membranes. La seva cua, llarga i aplanada, li serveix com a timó per a desplaçar-se. Donat que passen gran part de la seva vida dins de l'aigua, tenen la pell densa i amb una gran capacitat d'impermeabilitat i aïllament. De les llúdrigues es diu que són uns perfectes indicadors de la qualitat de l'aigua, ja que només podem trobar-les en aigües en molt bon estat de salut. S'alimenta de peixos petits, anguiles, granotes, crancs i altres habitants de les aigües dolces. Antigament, habitaven gairebé tots els rius, llacs i aiguamolls de Catalunya. Al llarg del segle XX, principalment la
L
Foto: Deli Saavedra
revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses
NATURA DE PROP
26
contaminació i el desenvolupament industrial a la vora dels rius (que ha degradat aquests ambients) van fer que la llúdriga anés desapareixent a poc a poc, quasi fins a extingir-se. Actualment, i des de l'any 1973, la llúdriga és una espècie protegida que té un Pla de conservació impulsat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla consisteix en reduir les causes de regressió de l'espècie i a reintroduir-la en algunes conques on havia desaparegut totalment, com ara a les conques de la Muga o el Fluvià. Al Vallès Oriental, feia 30 anys que no es tenia constància de la presència de la llúdriga a les seves conques. L'any 2005, però, tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya van trobar restes i rastres de llúdriga al Congost. Sembla ser que aquests exemplars podrien haver vingut de la conca de la Tordera. En aquest sentit, aquesta descoberta no només constataria un retorn de la llúdriga a la conca del Besòs, sinó també ens encoratjaria a pensar que aquesta espècie està en expansió a Catalunya. Olga Alcaide Biòloga