Page 1

garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Pรกgina 2


18:53

Página 3

Si no em trobes darrera l'autobús...

Amb un llibre en tens prou 3

Passejant entre roses i paraules, amb els ulls ben oberts i emmirallat, veus pel carrer una munió de taules, baules d'aquest primaveral esclat.

editorial

1/4/09

Tria un llibre, no el deixis escapar, i vés amb ton tresor cap a la llar; per la història o llocs pots viatjar o de sobte trobar-t'hi per atzar.

Podràs ser cavaller, heroi, amant... devorant lentament el que hi ha escrit; et semblarà que sols passi un instant, però passaràs captiu més d'una nit.

Podràs navegar en un món de paper, viure els sentiments de Martí i Pol, desplaçar-te sense sortir al carrer... amb el teu llibre mai estaràs sol. Manel Mateo

Número 79 · any 20 Desembre 2008 Redacció Miquel F. Salgot, Ma Josep Corral, Agustí Iglesias, Sandra Llobet, Roger Maynou, Mar Rodríguez, Cristina Brunés, Xavier Maynou, Elisabet Rodríguez, Anna Velayos, Manel Mateo Coordinador web Jordi Rodríguez Disseny i maquetació Joan Corominas Publicitat Xavi Maynou

Col·laboradors Antònia Pujadas, Pep Flores, Olga Alcaide, Montserrat Pocurull, David Molina, Fe Fernández, Núria Maynou, Carles Font Edició · Associació Cívica i Cultural · 1500 exemplars · Difusió gratuïta · Tancada la redacció el 15 de desembre de 2008 Adreça: Nau Can Ganduxer 08520 Corró d’Avall email: revista@garbuix.com

La redacció de Garbuix no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats Portada Marc Martínez Visita’ns a: www.garbuix.com

Dipòsit legal: B-17350-2004

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

garbuix 80 ok


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 4

Ricard València: “La política d'ara és molt diferent de la política altruista de principis de la democràcia” Ricard València i Schuster neix a Granollers el 1947 i ve a viure a les Franqueses l'any 1969. És delineant projectista. Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya fins a 2003, fou el primer alcalde de les Franqueses del període democràtic. Va exercir el càrrec durant les quatre primeres legislatures després de la restitució de la democràcia (1979-1995). Fou membre del Consell Comarcal del Vallès Oriental entre els anys 1988 i 1991. Actualment no està afiliat a cap partit.

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

entrevista

4

Aquesta entrevista finalitza el cicle de xerrades amb els alcaldes, que Garbuix ha dedicat al 30è aniversari dels ajuntaments democràtics.

Quan i com entra en la política? Vaig començar a treballar quan tenia 14 anys i per a mi la política obrera ja era política, encara que no fos dins de cap partit. Als 16 anys vaig entrar a la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Quan vaig tornar de la “mili”, després d'algunes incursions en partits d'esquerres, el 1975 em vaig afiliar al PSC-Reagrupament, de Josep Pallach i Josep Verde Aldea. Quines motivacions el van portar a la política? Vaig creure que la meva aportació al benestar de la classe obrera podia donar més rendiment a través de la política de partit que no pas de la política sindical. Com es va crear l'agrupació local del Partit dels Socialistes de Catalunya a les Franqueses? Hi va participar? L'any 1978 es produeix l'acord de PSC-Congrés i PSCReagrupament amb el PSOE, per fundar el PSC-PSOE. Uns quants que havíem estat a la branca Reagrupament i uns altres a la branca Congrés vam ajuntar-nos i vam crear l'agrupació de les Franqueses; tot això sense tenir local i trobant-nos a les cases particulars. Com va acabar sent el primer cap de llista? Vam fer una candidatura independent formada per persones de diferents partits i d'altres que no eren de cap. Es deia Treball i Honradesa per a l'Ajuntament i tenia el suport del PSC i PSUC. Tothom volia estar a la llista però ningú ser-ne

primer. Aleshores, es va fer una votació entre nosaltres per escollir qui l'encapçalaria i em va tocar. Faltaven 5 mesos per a les eleccions. Tots, més o menys, ho fèiem il·lusionats per canviar les coses. Les altres candidatures eren Candidatura Independent pel Poble (CIP) i Convergència i Unió (CiU). Vostè va néixer a Granollers. Com es va donar a conèixer a les Franqueses? Jo vivia aquí des del 1969. Com a ciutadà amb tres fills que anaven a l'escola pública, estava involucrat en l'Associació de Pares d'Alumnes (llavors l'APA), érem usuaris del centre mèdic, assistia a les festes majors, concerts de Marata... però sense cap pensament de presentar-me a les eleccions. Què es van trobar a l'Ajuntament? Ens vam trobar una institució sense contingut, sense iniciatives, burocràtica, sense patrimoni ni expectatives. La major part de zones urbanes dels pobles no tenien els serveis mínims (enllumenat, clavegueram, aigua potable, asfaltat). A què s'havia donat prioritat durant els anys anteriors? Jo crec que a l'edificabilitat. Ens vam trobar un Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'inicis dels 70 que, per exemple, preveia edificis de planta baixa i quatre pisos a Corró d'Amunt, o parcel·lar uns 2km2 de bosc per a una urbanit-


18:53

Página 5

zació a Llerona . A més, tot era un teixit de reserva de terrenys per a carreteres, cinturons, autopistes... Hi havia absència de planificació de cap centre educatiu. Ens vam trobar unes obres no legals d'instal·lació d'aigua potable a Corró d'Avall, utilitzant béns públics per a un aprofitament privat. En resum, l'Ajuntament no tenia terreny de propietat municipal per poder fer res. Què van haver de posar en marxa just a l'arribar? Com que la legislació en aquell moment encara era la franquista, vam “inventar” normes i reglament de funcionament que ens regulessin democràticament les nostres relacions entre els diferents grups. Vam dedicar la legislatura a aturar i modificar el PGOU existent en aquell moment (paralització de llicències d'obres durant 2 anys, i redactat del futur PGOU); es va cedir el terreny per construir l'actual edifici de l'escola Joan Sanpera i Torras; es van crear els centres municipals de salut de Corró d'Avall i Bellavista; es va recuperar la titularitat pública de les obres de canalització d'aigua potable a Corró d'Avall i s'aconseguí finançament públic per legalitzar-les... Quines prioritats es va marcar el seu govern? Treball i honradesa. Creixement sostenible. Protecció de l'entorn i de l'activitat agrícola i ramadera. Política social, educativa, esportiva, infantil i sanitària accessible i pública. Formació i pràctica esportiva gratuïta pels menors de 16 anys a través del Patronat Municipal d'Esports, entre d'altres. Ens pot recordar quins eren els partits i en quines legislatures va governar en coalició i en quines amb majoria absoluta? En la primera legislatura, Treball i honradesa per a l'Ajuntament (THA) va aconseguir 7 regidors, CIP 4 i CiU 2. Vam pensar que tots buscàvem el mateix. Per això, vam crear unes Àrees que van ser repartides entre les 3 candidatures. Treballàvem conjuntament sempre sota la presidència de l'alcalde en totes, però cadascuna tenia un regidor responsable d'una de les 3 candidatures. Per exemple, el titular de l'Àrea d'Agricultura i Ramaderia era en Pere Rosàs (CIP) perquè era de la Cooperativa. A l'Àrea de Sanitat hi havia la Carmina Montfort (CIP), que era infermera. Vam anar fent el repartiment entre les candidatures, anant tots a una. Aquest és el meu millor record.

De les 4 legislatures com alcalde, la primera és la més neta i de més companyonia. A la segona van desaparèixer CIP i THA i van presentar-se PSC, PSUC, CiU,... Les tres eleccions municipals següents també vam obtenir majoria absoluta, però governant en solitari. A la cinquena (1995), vam aconseguir majoria simple, però CiU, utilitzant el vot del PPC i el d'un trànsfuga d'IC, va usurpar-nos l'alcaldia i per tant el govern municipal. Hi havia dèficit d'equipaments llavors? Hi havia dèficit no només d'equipaments, també de serveis. Jo entenc que primer s'havien de fer els serveis i llavors els equipaments. Ens vam dedicar a dotar de serveis bàsics al conjunt de les Franqueses (aigua, llum,clavegueram i asfaltat de carrers) i després, a obtenir terrenys i recursos econòmics per a fer els equipaments. D'aigua pública potable només n'hi havia a Bellavista. A Llerona, Corró d'Avall i Bellavista calia desdoblar el sistema unitari de clavegueram (d'aigües brutes i netes). La xarxa d'aigua potable i les clavegueres i col·lectors van suposar moltes inversions i anys de treball. Eren moments de crisi econòmica forta (1980-92) i vam fer molts plans d'ocupació amb l'INEM perquè hi havia molt atur. Des de 1995, s'han fet tants equipaments perquè s'han trobat que no han hagut d'asfaltar carrers, ni portar aigua... Des de 1995 s'ha fet molta obra des de l'Ajuntament, però pagant els promotors. Tres mesos després d'obtenir l'alcaldia, van inaugurar una escola (l'actual Bellavista-Joan Camps i Giró) que era una feina feta anteriorment. També nosaltres havíem aconseguit terrenys on ara hi ha l'IES Lauro, la Biblioteca, el camp de futbol-7 de Bellavista, el CAP del carrer Girona, el centre de dia i geriàtric de Corró d'Avall, la llar d'infants Tres Bessones i fins i tot el nou IES que s'edifica ara, el dret d'ús per a 75 anys del pavelló del carrer Girona... De la seva etapa de govern, quines actuacions en destacaria? N'hi ha moltes, perquè 16 anys donen per a molt. Jo apuntaria el Pla General del 1982 (aprovat el 1983 i vigent encara) que fou aprovat per unanimitat del Consistori. Si el mireu, no hi ha ni una sola carretera, ni una sola autopista ni un sol cinturó. L'única reserva era per a la Ronda Nord de Granollers, que és semblant a la d'ara, però llavors es des-

5

entrevista

1/4/09

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

garbuix 80 ok


garbuix 80 ok

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

entrevista

6

1/4/09

18:53

Página 6

viava per passar per Milpins i creuar el poble per més amunt de l'Ajuntament. També vull destacar la creació de l'Escola Municipal de Música o la col·locació de jardineres a diversos llocs del municipi (com a la carretera de Ribes), perquè enteníem que donava un aire floral als passeigs de la gent. Una altra de les coses que no vesteix molt, però és imprescindible, fou l'ampliació del cementiri de Corró d'Avall. Mossèn Adell va estar fent apologia contra l'actuació municipal, però una vegada ens vam asseure i vam començar a parlar, tot eren avinences. Coincidint en el temps, el Bisbat volia vendre el terreny de l'antiga església de la Sagrera i vam iniciar una actuació legal d'expropiació per interès públic, entenent que on hi havia hagut una església romànica no hi podia haver pisos. En base a aquestes facilitats, es va arribar als acords per a l'ús del Casal de Corró d'Avall. Quin va ser el moment més delicat del seu mandat? N'esmentaré un entre molts (als inicis de la primera legislatura), perquè em va arribar molt al cor: l'accident de tren del desembre de 1979. La inexperiència i la impotència per la falta de mitjans va ser molt dura. El tren havia caigut sobre una part d'una indústria del municipi. Tot va ser demanar ajut i tothom s'hi va abocar. Però massa ajut fa nosa i, fins i tot, hi havia institucions que venien “per sortir a la foto”. Va ser un moment molt delicat per l'aspecte humà. Ens pot explicar alguna anècdota del seu mandat? Recordo l'any 1984, quan Renfe es plantejava suprimir la línia Vic-Puigcerdà, i una colla d'alcaldes vam anar a Madrid per parlar amb el ministre Barón. Teníem entrevista a les 9 del matí i el dia abans tres vam pujar al tren a l'estació de Sants per anar-hi de nit. La resta agafaven el pont aeri l'endemà a primera hora. Els que anàvem en tren vam arribar quan s'acabava la reunió, i això que dèiem: “nosaltres segur que arribarem a temps”. Amb Renfe vam arribar tard. Com compaginava la feina d'alcalde amb la família? Amb molta dedicació, molta comprensió i paciència per part de la família. Mai m'he penedit, ni jo ni la meva família, d'haver estat alcalde. Els meus fills van patir-ho en el seu moment, però no en tenen cap mal regust.

Com va afrontar el retorn a la feina després del parèntesi a l'alcaldia? Vaig trobar feina de la meva especialitat (delineant i projectista mecànic). Amb el pas dels 16 anys només havia perdut la pràctica de les innovacions tecnològiques de la informàtica aplicada a la mecànica, però no em va resultar cap trasbals. És com anar en bicicleta: encara que ho deixis durant 16 anys el dia que agafes una bicicleta no tens tanta pràctica, però saps anar-hi. Quina és la seva relació actual amb la política? Està afiliat a algun partit? Estic jubilat de la política de partit. Sóc d'esquerres, igual com també tinc formació cristiana, però no sóc practicant. He estat afiliat al PSC i quan ho he estat, n'estava convençut. Participa en alguna entitat? Com veu el teixit associatiu actual de les Franqueses? Formo part d'alguna entitat, però no estic en cap Junta. Sobre el teixit d'associacions penso que és molt gran. Per a mi, valdria més la pena unir esforços; és llàstima que tothom vulgui ser independent i no compartir espais.; al final es creen antipaties. Crec que l'Ajuntament no ha d'interferir en res, i deixar que la població faci el que cregui que ha de fer. Què en pensa de les mocions de censura? Com ha vist les alternances de color polític a l'Ajuntament de les Franqueses? Mai he estat d'acord en la moció de censura, de cap color. L'entendria en casos com els de Jesús Gil o Julián Muñoz. El que passa és que s'utilitzen per a qualsevol cosa. Amb l'ús dels trànsfugues es fan meravelles. N'hi ha un que ara es queixa i denuncia transfuguisme quan ell va arribar a ser alcalde havent perdut unes eleccions i fent una coalició de tres partits aprofitant-se del vot d'un trànsfuga. Això no ho entenc. Quina valoració fa dels governs actuals (municipal, autonòmic i estatal), tots ells socialistes? No faig cap valoració. La política d'ara és molt diferent de la política altruista del principi de la democràcia. Han canviat sensibilitats, interessos... En el nostre temps, enteníem que era el partit qui ens havia d'entendre a nosaltres, i no pas nosaltres al partit.


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 7

Notícies!

El grup municipal dels Verds va explicar mitjançant un comunicat i una conferència de premsa les raons d'aquesta decisió. Segons el grup ecologista, aquesta es basa en l'incompliment per part de l’equip de govern dels acords que van permetre el canvi d'alcaldia. Entre aquests suposats incompliments, els Verds assenyalen la implantació de la recollida selectiva d’escombraries porta a porta, la realització d’una auditoria econòmica externa als comptes de l'antic govern de CiU o una major participació ciutadana especialment pel que fa a la redacció dels pressupostos municipals. Esgrimeixen a més que “la

decisió de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de posar a exposició pública el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2003 amb un text refós del 2005, incloent la traça del Quart Cinturó i on l’actitud de l’alcalde no impedint que això es produís” ha estat “la gota que ha fet vessar el got”. Per la seva part, el govern municipal va emetre un comunicat mitjançant el qual agraïa el recolzament dels Verds i els deixava la porta oberta a seguir col·laborant amb la tasca de govern. Alhora, però, l'alcalde Ribalta manifestava haver complert tots els pactes i que seguiria treballant per mantenir la governabilitat. El grup municipal de CiU, a l’oposició actualment, ha reiterat que quan es va produir la moció de censura, ja van afirmar que el govern actual “comportaria inestabilitat al municipi, ja que era un acord de partits i persones amb un únic objectiu: fer fora de l’alcaldia Francesc Torné”. Des de CiU també s'ha afirmat que “aquest fet posa de manifest la poca consistència del govern municipal, ara en minoria, i destapa les contradiccions internes entre els partits que el formen, que està afectant les Franqueses pel que fa a la prestació de serveis municipals i a l’execució d’obres i equipaments municipals que s’havien iniciat.”

El dissabte 21 de febrer, la coneguda actriu Montserrat Carulla va ser a les Franqueses per presentar l’espectacle “Itinerari de Paraules”. El teatre auditori de Bellavista fou l’escenari escollit per dur a terme aquest muntatge, que la pròpia actriu va definir com de “petit format”. Un espectacle –va dir Carulla- destinat especialment a aquelles persones a qui els agraden les paraules i els llibres. Així, durant poc més d’una hora, Carulla feu una lectura dramatitzada de diversos poemes i contes d’autors com Quim Monzó, Isabel-Clara Simó, Miquel Martí i Pol o Mercè Rodoreda. Aquest acte, organitzat per la Regidoria de Polítiques Socials, Igualtat i Sanitat tenia l’objectiu de promocionar les aportacions de les dones a la cultura, quan faltaven pocs dies per a la celebració del Dia Internacional de la Dona. Tanmateix, fou una llàstima la minsa resposta del públic, donat que tan sols una trentena de persones van assistir-hi.

7

notícies

El passat 18 de març el grup municipal dels Verds a l'Ajuntament va retirar el suport que donava al govern conformat pel PSC, ERC (grup que en les darreres eleccions es va presentar en coalició amb els Verds) i l'ex-regidor del PP, Josep Badia. Amb aquesta decisió, es constata que l’actual govern no compta amb una majoria estable per tirar endavant els projectes que vulgui endegar. No obstant, el regidor d’Unió Democràtica de Catalunya, Ferran Jiménez, qui fa uns mesos que es va desvincular de la resta del grup municipal de CiU (encapçalat per l'exalcalde Francesc Torné), ha mostrat bona disposició a col·laborar amb el govern i així poder aprovar, per exemple, els pressupostos.

Montserrat Carulla actua a Bellavista

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

Es trenca el pacte de govern que va fer possible la moció de censura


1/4/09

18:53

Página 8

La rua de Carnestoltes neteja els camins

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

notícies

8

Foto: Comparsa de l’AMPA CEIP Camins • Font: Xavier Solanas

Ja fa dos anys que no cal agafar el tren per anar a Sitges i Vilanova i la Geltrú o volar fins a Venècia per gaudir de la festa de Carnestoltes. El passat dia 21 de febrer les Franqueses va celebrar la tercera edició de la rua més esbojarrada i divertida de l’any. El Rei Carnestoltes va arribar a la zona esportiva de Corró d’Avall, on es van trobar els acompanyants de les dues rues simultànies que es van organitzar al municipi: la de Bellavista i la de Corró d’Avall. Una desena de comparses i

centenars de persones van poder gaudir del grup d’animació Amadeu i Cia, de l’espectacle de foc dels Encendraires i de la xocolatada que va escalfar als més fredolics. El jurat, format per cinc membres de la vida cultural de les Franqueses, va entregar els premis a les millors comparses, tant en la modalitat infantil com en la d’adults. Selva Salvatge del Casal Infantil de Corró d’Avall i Camins ben nets de l’AMPA CEIP Camins van emportar-se el primer premi.

Curs d’història a les Franqueses La historiadora Assumpta Montellà, autora del llibre La maternitat d’Elna o El setè camió, ha conduït un curs que repassa la història de Catalunya des dels seus orígens fins a la democràcia. Des de finals de gener el Centre d’Art i Noves Tecnologies de Can Font ha acollit aquest curs de deu sessions que recorre cronològicament les etapes històriques més importants. El curs finalitzà el passat 28 de març amb una visita al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, al poble de la Vajol i la mina d’en Negrín, destacat escenari de l’exili de la Guerra Civil. Així mateix, a partir del llibre d’Assumpta Montellà, i en commemoració del Dia Internacional de la Dona, l’11 de març es presentà al Teatre-auditori de Bellavista l’obra teatral La maternitat d’Elna, interpretada per l’actriu Rosa Galindo i el pianista Luc Olivier Sánchez. L’obra relata l’exili de centenars de milers de persones i la història de les mares d’Elna i la seva experiència en la maternitat. Font: Mercè Gil

Mor Josep M. Vallelado, Judge de Pau La matinada del 19 de març moria, a causa d’una greu malaltia, Josep M. Vallelado Dalmau, Judge de Pau de les Franqueses des de 2002. Vallelado va entrar al Jutjat de Pau com a jutge suplent l’any 1998 i el 26 de novembre de 2002 fou nomenat Jutge de Pau titular. A part de la vessant conciliadora,

Josep M. Vallelado també era conegut i apreciat per la seva implicació en la vida associativa del poble. Des de feia més de 15 anys era el president del Patronat d’Homenatge a la Vellesa de la Parròquia de Santa Eulàlia de Corró d’Avall i també havia participat amb l’Associació Cívica i Cultural en diverses ocasions.

Foto: Mural a l’interior de la Mina d’en Negrín

garbuix 80 ok


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 9

Una part de la Carretera de Ribes es transformarà en Rambla

metre als franquesins valorar aspectes del projecte inicial. Algunes de les aportacions més destacades de les prop de 200 respostes rebudes foren mantenir el doble sentit de circulació i la introducció d’un carril bici.

Mercadona obre un establiment a les Franqueses La cadena valenciana Mercadona ha obert un supermercat al nostre municipi. Aquest establiment, que està situat a Bellavista, a tocar de la Ronda Nord, va ser inaugurat el passat dia 17 de març amb una bona acollida pel que fa a nombre de clients. L’obertura s’ha realitzat en ple debat del POEC (Pla d’Orientació d’Equipaments Comercials) de Granollers, que tracta

sobre la implantació de grans superfícies comercials a la ciutat. Així que el debat està servit; el nou centre està tan a prop de Granollers que els petits comerciants de la capital de la comarca consideren que els pot perjudicar. Tanmateix, argumenten, que les aportacions econòmiques que pagarà aquests centre aniran a parar a les arques del nostre municipi.

La deixalleria mòbil, ara més a prop Des de principis d’any, els veïns de Corró d’Avall i Bellavista tenen una nova possibilitat per a gestionar els seus residus. L’anomenada “deixalleria mòbil” visita un cop al mes els mercats de Corró d’Avall i Bellavista. A Corró d’Avall podreu trobar-la els matins de cada tercer dissabte de mes, al carrer Joan Maragall. A Bellavista, en canvi, serà al carrer

Aragó cada primer dimecres de mes. En aquesta deixalleria podeu dipositar-hi olis, piles, medicaments i d’altres residus que siguin tòxics, perillosos o bé que tinguin una especial incidència en el medi ambient. La deixalleria mòbil és un servei del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental que dóna servei a una quinzena de municipis de tota la comarca.

notícies

9

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

L’adequació com a rambla de la carretera s’haurà de dur a terme en un termini de 6 mesos i requerirà la contractació de 25 persones del municipi. Aquest projecte, pressupostat en més d’1 milió d’euros, es va presentar públicament el passat dijous 29 de gener al Centre d’Art i Noves Tecnologies Can Font. En aquesta reunió, l’alcalde de les Franqueses del Vallès, Esteve Ribalta, va relatar el procés seguit des que es va presentar la proposta de remodelació de la carretera a finals de 2007. Així, durant 2008 es va desenvolupar un procés participatiu que va per-

Font: www.lesfranqueses.org

El projecte de transformació de la carretera de Ribes en una Rambla, entre la plaça Gaudí i la plaça de l’Ajuntament, i la remodelació de la mateixa carretera entre la rotonda de la ronda Nord i la plaça de l’Escorxador són dues de les actuacions incloses al Fons Estatal d’Inversió Local, promogut des del govern de Madrid com a mesura per atenuar la crisi. Els altres projectes són la remodelació del carrer Aragó de Bellavista, entre el carrer Cardedeu i la plaça d’Espanya, i la instal·lació de la gespa artificial al camp de futbol de Llerona.


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 10

Dijous culturals a Marata de nivell: Vicent Partal, Antoni Bassas,...

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

notícies

10

El cicle de conferències “Trobem-nos i parlem-ne” s’ha tornat a fer realitat un any més els dijous anteriors a la Setmana Santa en el Centre Cultural de Marata. Aquest any la convocatòria al diàleg i a la reflexió ha estat sobre sis temes tan diversos com “diaris, televisió i internet” (amb el periodista i director de Vilaweb Vicent Partal); “Obama contra la dura realitat” (amb el periodista Antoni Bassas); “globalització, crisi econòmica i especulativa” (amb el pagès Pep Riera); “llengua i com parlem o escrivim” (amb el corrector i traductor Jem Cabanes); “per què s’associa la gent” (amb el sociòleg i periodista Salvador Cardús); i “Occitània, nació veïna” (amb el sociolingüista i professor Joan Thomàs).

Josep Palomina, homenatjat a la Mitja Marató Enguany la Mitja Marató Granollersles Franqueses- la Garriga ha homenatjat al que fou regidor del nostre poble, Josep Palomino. Palomino va ser un dels fundadors d’aquesta cursa i per això l’organització li ha dedicat el tercer quilòmetre. Amb aquest motiu, el passat 12 de gener s’instal·là una

El primer dijous Vicent Partal, conegut pel seu programa de ràdio i la seva web d’informació en català Vilaweb, va reconèixer que el català és una llengua global, ja que està entre les 40 més utilitzades a Internet,. D’altra banda, va assenyalar que alguns tipus de diaris tenen els dies comptats si no aporten un valor afegit diferent a la immediatesa d’internet. El dijous següent el periodista Antoni Bassas, fins fa poc a la ràdio i properament corresponsal de TV3 als Estats Units, va explicar els fonaments de la victòria de Barack Obama a les presidencials d’EUA. Segons Bassas el triomf del candidat afroamericà es basà, entre d’altres motius en una personalitat molt sòlida, bones capacitats comunicatives i una intel·ligència innata. placa commemorativa a l’alçada de la plaça de l’escorxador de Corró d’Avall. A l’acte, hi van assistir els alcaldes de Granollers i les Franqueses, Josep Mayoral i Esteve Ribalta, així com la vídua de Palomino, Dori Pérez. Cal recordar que Josep Palomino fou regidor i cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya a les Franqueses. Amb una llarga trajectòria política i sindical, va morir fa poc més de quatre anys quan era el cap de l’oposició municipal.

Bellavista optarà a les subvencions de la Llei de Barris L’equip de govern municipal ha anunciat que està elaborant un “projecte d’intervenció integral” per al barri Bellavista, que serà presentat a la convocatòria de subvencions d’enguany de la denominada Llei de Barris. Aquesta llei, un dels projectes estrelles del primer govern tripartit de la Generalitat, pretén impulsar la reforma urbanística i la millora social de barris d’arreu de Catalunya amb necessitats especials. Amb aquesta finalitat, el govern de la Generalitat dóna cada any ajuts a diversos municipis d’arreu de Catalunya. Les subvencions que s’atorguen en el marc de la Llei de Barris, poden destinar-se a qüestions com la millora de l’espai públic i la dotació d’espais verds, la rehabilitació o provisió d’equipaments per a ús col·lectiu o la supressió de barreres arquitectòniques. Per tal d’implicar el veïnat en aquest projecte i recollir els seus suggeriments, el passat 14 de febrer l’Ajuntament va convocar la jornada “Junts millorem Bellavista”. Una vuitantena de veïns van donar la seva opinió respecte a quines qüestions hauria de recollir aquest projecte. Per a l’elaboració d’aquest pla, l’Ajuntament està comptant amb l’assessorament tècnic de la Diputació de Barcelona. Tanmateix és previsible que no sigui fins a l’estiu quan se sàpiguen les poblacions que finalment rebran els ajust econòmics de la Generalitat i, per tant, cal veure si efectivament aquest projecte podrà tirar endavant.


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 11

Antoni Bassas, en una entrevista de pas

Quina ha estat la primera impressió que ha tingut del municipi? Corró d'Avall és més gran del que m'imaginava, amb un ajuntament modernista sensacional. I, vist amb ulls de can Fanga, té molta gràcia aquest final abrupte de la vida urbana i el començament de la vida rural, que a la nit és molt clar perquè passes de la llum a la foscor. Recorda algun titular o notícia relacionat amb les Franqueses? Els accidents de trens. Com definiria l'ofici de periodista? Com l'ofici dels que veuen, escolten i ho expliquen tan amenament i clara com sigui possible. Un periodista ha d'estar compromès amb un ideal? Amb l'ideal de dir la veritat. L'objectivitat és important? L'objectivitat és impossible. Això ens portaria a una llarguíssima conferència, però resumint diríem que les persones som subjectes i no objectes, per tant no podem ser objectius, som subjectius. Quina és doncs la diferència entre un periodista i una persona qualsevol en aquest terreny? Doncs, el periodista, per raó de l'encàrrec social que té d'explicar allò que passa, ha de ser responsable en l'ús de la seva subjectivitat, per tant ha de ser subjectivament responsable o responsablement subjectiu, digueune com vulgueu. Però no podem pretendre que el periodista, que és persona, respongui com si fos un objecte, perquè no es pot confondre informació i periodisme; no és el mateix. Informació és el que trobem en el rètol d'una carretera. I la diferència amb el periodisme és que aquest interpreta allò que passa i dóna un punt de vista, i al fer-ho incorpora algun element subjectiu. I això no ens ha d'amoïnar, perquè justament és per aquesta raó que quan anem al quiosc tenim l'Avui, l'ABC, la Razón, el

Periódico,... Sobre la mateixa realitat hi ha diferents mirades. El que no pot ser és que aquesta mirada sigui manipuladora, mentidera, agressiva, etc. Què és el més dur de la seva professió? I el millor? El més dur és la insatisfacció que causa treballar amb presses i epidèrmicament, i abandonar històries perquè ja no són notícia o perquè hem decidit que no siguin notícia. I el més gratificant és la sensació de ser útil. De quina etapa professional en guarda més bon record? He tingut la sort de fer coses en les que m'ho he passat molt bé, però si n'he de triar una em quedo amb El Matí de Catalunya Ràdio. És normal que la gent estigui cansada dels polítics? D'alguns polítics sí, i d'algunes maneres de fer política també. Què li va atraure més en escollir la corresponsalia als Estats Units? La realització d'un vell somni i la possibilitat de canviar radicalment de panorama. Recomani'ns un llibre. Les veus del Pamano de Jaume Cabré Una pel·lícula? Camino, que és l'última que he vist. Un músic? O un grup de música? M'ho poseu difícil... un músic... Mozart, i un grup musical... els Beatles. Un referent professional? Joaquim M. Puyal. Alguna pregunta més? Ja hi cabrem tots? [referint-se a la multitud de gent que omplia la sala del Centre Cultural de Marata].

notícies

Primera vegada a les Franqueses? Sí, tot i que hi he passat moltes vegades en tren.

11

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

“El més dur d'aquesta professió és la insatisfacció que causa treballar amb presses i epidèrmicament.”


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 12

Biomassa: la polèmica que arriba de la Garriga

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

reportatge

12

El projecte d'instal·lació d'una planta de cogeneració d'energia amb biomassa forestal topa amb l'oposició de veïns de la Garriga, i ara també, de les Franqueses.

La polèmica per la instal·lació a la Garriga d'una planta de cogeneració d'energia amb biomassa forestal ha arribat al nostre poble. El passat 27 de novembre, el Ple de l'Ajuntament aprovava una declaració en què es posicionava en contra d'aquesta infraestructura. Aquesta iniciativa, s'afegeix a les que, des de fa mesos, ve duent a terme la Plataforma Antiincineradora del Congost. Aquesta entitat, que agrupa els veïns i les associacions contraris a aquesta planta, considera que podria causar greus perjudicis a la salut dels ciutadans i s'ha mobilitzat per evitar-ne la seva instal·lació. I això, malgrat que la biomassa és considerada per diverses institucions com una de les energies renovables de futur. En les properes línies intentarem fervos cinc cèntims sobre aquesta polèmica, i explicar-vos què és això de la biomassa.

A principis de l'any 2005, l'empresa Rebrot i Paisatge S.L. va presentar un projecte a l'Ajuntament de la Garriga per a la construcció d'una planta de cogeneració d'energia amb biomassa forestal. Aquesta empresa, que forma part del grup Tamayo, proposà instal·lar aquesta planta al sud de la Garriga, just al costat de les actuals instal·lacions dels desguassos que gestiona el mateix grup, prop de Llerona. Durant mesos els tràmits d'aquesta planta van anar fent el seu curs, però especialment durant l'any 2008 es va fer palesa una notable contestació ciutadana en contra d'aquest projecte. Organitzats al voltant de la Plataforma Contra la Incineradora del Congost, diversos veïns i entitats van començar a dur a terme accions per a oposar-se a la instal·lació d'aquesta planta. Al·legacions a l'Ajuntament de la Garriga, sol·licituds de nous informes a la Generalitat, recollida de signatures entre els veïns, pancartes als balcons i concentracions ciutadanes han estat les armes utilitzades per aquesta plataforma. Tanmateix, es dóna la paradoxa que la biomassa és considerada una de les denominades “energies renovables” i des


18:53

Página 13

de diverses instàncies tan governamentals com de l'àmbit associatiu se n'ha demanat l'impuls. De fet, la planta de la Garriga compta ja amb un informe favorable de l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de la Generalitat. També té el suport de l'equip de govern de la Garriga format per ERC i CiU, els quals consideren que, bo i seguint tots els controls necessaris, aquesta planta no ha de suposar cap risc per a la població. Però aquests arguments no convencen els membres de la Plataforma Antiincineradora del Congost. Entre d'altres qüestions denuncien les emissions de gasos i partícules que consideren que poden ésser perjudicials per a la salut, l'impacte visual que tindria la xemeneia de la planta -de 22 metres d'alçada- o la poca distància respecte als nuclis habitats a la qual es trobarà. Així mateix, expressen els seus dubtes respecte a l'origen de la matèria que s'hi cremaria. Malgrat que l'empresa Rebrot i Paisatge ha reiterat que tan sols utilitzarà restes forestals provinents de la zona situada en un radi de 50 km al voltant de la Garriga, la Plataforma no té clar que sigui possible trobar prou matèria forestal en el nostre entorn com per a satisfer les necessitats de la planta. Cal dir, així mateix, que els promotors d'aquesta s'han ofert a establir mecanismes de control de la seva activitat. En els darrers mesos, però, la situació encara s'ha complicat més i la polèmica ha arribat a les Franqueses. D'entrada perquè alguns estudis han assenyalat que els vents bufen habitualment de la Garriga cap a les Franqueses, de manera que les possibles emissions d'aquesta planta, sembla que podrien afectar particularment el poble de Llerona i en especial la urbanització dels Gorchs. Davant d'aquests fets, l'Ajuntament del nostre municipi es va posicionar formalment en contra d'aquesta planta en el Ple Municipal celebrat el passat 27 de novembre, adduint, entre altres qüestions, la manca d'informació i consultes per part de l'Ajuntament de la Garriga. Així mateix, la declaració no descarta que el consistori engegui accions que puguin aturar la construcció o la posada en marxa de la planta i acorda participar en les campanyes que es duguin a terme en contra d'aquesta. Caldrà veure com evoluciona aquesta polèmica en els propers mesos i quin és el destí, finalment, d'aquesta planta de biomassa.

Què és la biomassa? El terme “biomassa” s'utilitza per denominar la matèria de tots els éssers vius. La biomassa dels productes forestals es pot aprofitar energèticament tant per generar electricitat en plantes de cogeneració com per produir calor per a calefacció i aigua calenta mitjançant calderes. La planta de la Garriga pretén produir energia elèctrica i calorífica mitjançant un procés de cogeneració, basat en la combustió de gas natural juntament amb residus forestals i altres restes vegetals. D'altra banda, un bon exemple de l'aprofitament per a calefacció i aigua calenta són les calderes de biomassa domèstiques o d'equipaments públics, com les que s'han implantat al Lluçanès o al pavelló de Sant Antoni de Vilamajor. Aquests aprofitaments tenen un rendiment energètic superior al de la generació d'electricitat(1), permeten estalvis d'entre el 30 i 70% en relació a l'ús de gasoil i pràcticament no han generat cap mena de rebuig. En qualsevol cas, la biomassa és considerada una de les energies renovables. Ja l'any 2002, l'associació ecologista Greenpeace(2), va publicar, conjuntament amb d'altres entitats, un manifest en el que es demanava l'impuls governamental d'aquesta energia. Adduïa, entre altres motius, el seu caràcter respectuós amb el medi ambient o el fet que afavoria la neteja dels boscos, la prevenció de l'erosió, la reducció dels danys per incendis o que evitava l'èxode rural. La Generalitat, a través del Departament de Medi Ambient i Habitatge, també impulsa aquesta energia. Assenyalen que el balanç de les emissions de diòxid de carboni generats per aquest tipus d'energia és gairebé neutre, ja que si se substitueix el gasoil per la biomassa forestal en la calefacció d'un habitatge les emissions de CO2 es redueixen en un 95%. Per a més informació sobre què és la biomassa podeu descarregar-vos un senzill tríptic elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat a la següent adreça: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/g estio_forestal/doc/biomassa/triptic_cat.pdf. (1) Font: Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, pàg. 229. Podeu accedir-hi aquí: http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_68879950_1.pdf (2) http://archivo.greenpeace.org/energia/informe/biomasa.pdf

13

reportatge

1/4/09

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

garbuix 80 ok


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 14

Opinió revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

REPORTATGE

14

Respostes eficaces en situacions meteorològiques complicades Ens ha tocat viure un hivern força complicat, amb nevades, pluges i ventades. Unes inclemències meteorològiques que fins i tot es van cobrar la vida de persones adultes i de menors al municipi de Sant Boi de Llobregat. A les Franqueses del Vallès les tasques de reparació de les desfetes ocasionades pel fort vent de finals del mes de gener es van fer de seguida. En pocs dies, temes com les caigudes de senyals de trànsit, voladissos o rètols publicitaris van quedar arranjats de seguida. Els efectes de les ventades, però, encara són visibles als boscos del municipi, on s'està elaborant un estudi perquè la Generalitat pugui fer una intervenció, conjuntament amb els propietaris, amb vistes a l'estiu, per reduir el risc d'incendis. A banda de congratular-nos perquè cap persona de les Franqueses es fes mal en unes condicions climatològiques tan excepcionals com les que es van viure amb les ventades, voldria destacar i agrair la implicació i esforç de diverses àrees del consistori: Policia Local, Brigada Municipal d'Obres, així com les dues dotacions de Bombers de la Generalitat que van intervenir al llarg de tot el dia, i dels veïns i veïnes del municipi que també van col·laborar en una situació tan delicada.

Des de primera hora vaig estar a diferents punts del municipi comprovant els efectes de la ventada i per això ja vaig fer aturar, a les 9 del matí, les competicions esportives a l'aire lliure. També es va suspendre, a la tarda, la representació d'una obra al Teatre Auditori de Bellavista. En aquests casos, el primer que s'ha de fer és promoure mesures de prevenció i això és el que hem tirat endavant des del consistori, quan s'han produït condicions que poden posar en perill als ciutadans i ciutadanes del municipi. Una bona coordinació dels diferents serveis municipals, dels bombers de la Generalitat i de Protecció Civil són clau en situacions complicades com les que poden provocar unes condicions climatològiques molt adverses. Al municipi de les Franqueses del Vallès, a més a més, hem d'afegir la professionalitat i l'esforç de les persones que hi treballen i que tant el cap de setmana de les ventades del mes de gener com en altres circumstàncies adverses que ho requereixen sempre responen amb gran eficàcia. Per aquest motiu, els faig aquest agraïment públic i els encoratjo a seguir així en el futur. Josep Badia Regidor d'Esports i Serveis Municipals de les Franqueses del Vallès

Les rambles arriben a les Franqueses Les rambles arriben a les Franqueses. I no ho dic pel nou model d'urbanització que s'ha projectat pel tram de la carretera de Ribes just abans d'arribar a la Casa Consistorial. Les noves rambles són a l'altre costat del Congost: el passeig fluvial, el carril bici, la ruta del colesterol o com en vulgueu dir. Des que es va inaugurar aquest passeig que enllaça Canovelles amb la Garriga hem creat una zona de lleure, salut i relaxació. L'únic inconvenient que hi veig és l'actitud de moltes de les persones que hi transiten, moltes d'elles fugint de la ciutat, buscant un indret més tranquil i acollidor, amb una gent

més cordial... però sense voler canviar els seus hàbits d'educació. A poble tenim el bon costum de saludar els caminants que trobem en el nostre camí, coneguts o no. Aquesta és una lliçó que s'hauria d'ensenyar a tothom. Potser fóra bo d'enviar aquesta proposta al departament d'Ensenyament a veure si l'inclouen a Ciutadania. O millor encara, crear un curs d'adaptació a la vida fora de ciutat; un curs d'educació i bones maneres. Joan A. Guillem


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 15

Oblit, no gràcies

Decisions incomprensibles El passat dia 12 de gener, es va celebrar el Consell del Poble de Llerona. Membres de la Plataforma Antiincineradora del Congost van informar de la tasca d'investigació que s'està fent per conèixer els efectes sobre la salut que podria tenir la ubicació de la planta Incineradora de Biomassa que l'empresa Tamayo vol instal·lar a la Garriga.

revisar la ubicació de la planta incineradora; que s'encarregui un informe imparcial directament a la UPC; que es realitzin medicions reals de contaminació durant un any a Llerona -medicions que començaran en breu-; que s'insti a l'Ajuntament de la Garriga

Experts consultats, unànimement, mostren la seva incomprensió respecte el fet que es pugui autoritzar una instal·lació d'aquest tipus

ampliats també a les Franqueses. A més, se sol·licita que el Ple de l'Ajuntament es manifesti contra la Planta Incineradora. La Vanguardia va informar que la Comissió Europea ha obert un expedient a Espanya, per la mala qualitat de l'aire, perquè no s'ha adaptat a la Normativa Europea de contaminació mediambiental.

tan a prop de tres escoles i de diversos nuclis urbans. Tots coincideixen en què és contaminant i perjudicial per a la salut, a pesar de totes les mesures de seguretat que s'hi posin. És per aquest motiu que recomanen que se situï, com a mínim, a 4 Km. de nuclis urbans. També han analitzat l'informe de la UPC, que hem pogut comprovar que és incomplert, ple de contradiccions i punts febles i del que no es pot desprendre que doni llum verda a aquesta instal·lació. El que sí que queda clar és que una part important de contaminació produïda per la incineradora aniria direcció sud i sud-oest, o sigui cap a les Franqueses, l'Ametlla, Canovelles i Granollers. Les Franqueses seria una de les poblacions més perjudicades, sobretot Llerona i Corró d'Avall, i caldria partir de medicions reals de contaminació per saber si la contaminació estaria dins els límits legals És per aquest motiu que es va presentar al Consell del Poble de Llerona una proposta de resolució, que va ser aprovada per unanimitat, demanant a l'Ajuntament que insti la Generalitat de Catalunya a

a fer el mateix; i que a partir dels resultats es facin nous estudis

Podeu comprovar en aquest l'article, que la Comissió Europea parla de micropartícules que, a causa de la seva dimensió, no existeixen filtres que les aturin i que són molt perjudicials per a la salut. L'informe del Dr. Ferrís adverteix del mateix, i que la planta incineradora n'emetria en grans quantitats: es produirien 1.200 tones de cendres per any. El Dr. Ferrís és un prestigiós oncòleg, (trobareu l'informe i el currículum a http://antiincineradoradelcongost.blogspot.com). Alguns polítics diuen d'ell que és un il·luminat i que no els mereix confiança. Ara, què diran, que a la Comissió Europea també són uns il·luminats?. Glòria Lloreda • Associació de veïns el Gorcs Membre de la Plataforma antiincineradora del Congost

15

opinió

Tanta por fa que s'obrin fosses i els familiars recuperin les seves despulles? A qui fa por i preocupa que es conegui després de tants anys la veritat dels 40 anys de dictadura i d'aquella guerra? Ara, quan els pocs responsables que queden porten mantell democràtic i que no es demanen responsabilitats ni revenja, ara també ens volen fer callar i oblidar, i amagar la veritat a la nostra joventut. Ara, després de tants anys, és el moment de deixar parlar als jutges, d'assumir la nostra història i per fi fer el necessari procés al franquisme. Justament ara, quan a principis d'aquest més de març és l'aniversari de la mort de Salvador Puig Antic, cal posar les eines per tancar ferides i tancar-les bé, no en fals. I que finalment aquest país deixi de debatre's entre vencedors i vençuts. Justícia històrica i assumpció serena del nostre passat.

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

És estrany que tanta gent s'esveri si un jutge pretén jutjar el franquisme. La raó és que han passat molts anys i és cert, fa vergonya. I justament per això, pel fet que ha passat massa temps, ja no queden responsables vius d'aquelles atrocitats, però sí que queda pendent poder reparar la memòria dels morts i dels represaliats i, a més, quedem les seves famílies. Tant poder tenen encara els descendents d'aquells responsables de la repressió del franquisme que també ens volen silenciar després de tants anys? Pot, una llei imposada de manera sibil·lina, esborrar de la història els crims contra la humanitat? Cada vegada que es demana la revisió d'un procés de la dictadura, aquest no es permet. Noms com Julià Grimau, Salva-dor Puig Antic i tants altres que acabaren en penes de mort. No m'estranya que el senyor Fraga Iribarne posi el crit al cel. Moltes d'aquestes sentències es van executar durant els anys en què ell fou ministre franquista i per tant responsable directe d'aquells crims.


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 16

Els “pantanos” a les Rambles

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

opinió

16

Des que el govern d'en ZP va posar en marxa les mesures anticrisi, només hem vist ajuts als bancs, a la indústria de l'automòbil i sobretot l'augment de l'obra pública. Per augmentar aquesta darrera s'han inventat les ajudes directes als ajuntaments, perquè facin inversions en obra pública. En el fons, això no deixa de ser política de galeria de tota la vida. Abans, el “caudillo” inaugurava “pantanos” (per això li deien, Paco el rana); ara inauguren altres mausoleus i/o obres sense solta ni volta. A les Franqueses les ajudes del govern estatal serviran per convertir la Ctra. de Ribes en una rambla, l'adequació de la plaça major de Bellavista, la remodelació del camp de futbol de Llerona i la remodelació del carrer Aragó i la plaça Espanya de Bellavista. Per Els Verds la majoria d'aquestes obres no són prioritàries i serviran només per pujar l'ego personal d'alguns membres del govern municipal i, la resta -si no canvien les coses- ho assumirà per omissió (les decisions del govern són solidàries). De totes elles, la conversió en rambla de la Ctra. de Ribes és la més innecessària de totes. No tan sols perquè no aportarà ni cohesionarà res (com ho volen vendre), sinó que a més generarà uns problemes de mobilitat que creiem que no s'han plantejat. Quan es fa una obra d'aquestes dimensions i d'aquesta

Perdoneu-me Fa un trimestre, en l'anterior edició del Garbuix, us deia que havia arribat l'hora del poble, l'hora de la seva gent, que se'ns girava feina, que ara ens tocava decidir, doncs, pel que sembla, l'actual govern no té gaire ganes de fernos treballar. Com a veí de les Franqueses desconec que hagin fet cap pas per iniciar els tràmits de redacció del nou POUM. La veritat és que estic del tot desconcertat, m'arrepenteixo de creure en ells, però sobretot, d'enganyar-vos a l'hora de fer propostes per la nova redacció del POUM i d'animarvos a fer una feina, que de moment no existeix. Ells deuen saber el per què, el quan, el com i l'on, però la veritat és que els veïns NO en sabem res. I mentre, els plans urbanístics del municipi, qui sap com acabaran? Què se'n farà del Falgar? Què se'n farà del

afectació (1.800.000 €), cal buscar el consens i la participació ciutadana real. Tota la participació ciutadana s'ha basat en la consulta que va fer el senyor Torné (us agraden els arbres verds o grocs, les papereres rodones o quadrades) i una xerrada informativa a can Font. En cap moment s'han fet les preguntes claus: cal fer aquesta obra?, és prioritària aquesta inversió?, aquests diners es podrien invertir en altres actuacions més necessàries? Doncs bé, Els Verds creiem que aquests diners es podrien haver invertit en altres actuacions, com ha fet l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que els dedicarà a eliminar totes les barreres arquitectòniques del seu municipi. Aquí es podien haver destinat a arreglar voreres i carrers de Bellavista i Corró d'Avall o bé a complir amb la normativa que obliga a deixar a nivell de vorera els forats on hi ha plantats arbres, o bé adequar els parcs infantils del municipi a la normativa vigent o fins i tot per solucionar el nyap del Falgar. En definitiva, per aquest govern municipal, la rambla de la Ctra. de Ribes és el seu “pantano” particular. Malauradament passen els anys i segueixen apareixent els mateixos tics. Salut i ecologia. Ferran Gontán Regidor d'Els Verds

Teatre Auditori de Corró d'Avall? Què se'n farà del Sector N (polígons industrials de la Carretera de Cardedeu)? Com es resoldran els problemes d'aparcament de la Zona Esportiva de Corró d'Amunt? Quines mesures adoptarà el govern municipal per evitar o pal·liar els efectes de la Planta Incineradora de Biomassa de la Garriga? Què faran en relació al IV Cinturó? Estimats governants, ja fa gairebé un any que sou al capdavant del municipi, no sé si és molt o poc temps, però la veritat és que no en sabem res de vosaltres, no en sabem res del futur dels nostres pobles. Si teniu les idees clares, si sabeu per on van els trets, sigueu valents, doneu la cara, expliqueu-nos com està i com serà el nostre municipi. Feliç primavera! En Pep


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 17

El violí d'Auschwitz

Fe Fernández i Villaret • Llibretera www.lespolsada.cat

El municipi ha acollit esdeveniments força interessants aquests últims mesos. De fet, l'èxit i expectació han estat remarcables, però també ho han estat algunes absències. Sovint hi ha hagut aquell seient buit o aquella absència dels qui ens representen i també dels qui ens volen representar. Què ho fa que quan no et responsabilitzes d'una cosa perdi el seu interès?

foto-denúncia

PUNT DE LLIBRE

17

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

L'altre dia, tot ordenant les prestatgeries de casa que acumulen llibres, em va caure a les mans El violí d'Auschwitz de la M. Àngels Anglada, una edició acurada del Cercle dels lectors que vaig llegir el 1994, amb dinou anys. Recordava que m'havia arribat endins i el guardava a la memòria amb molta estima, per això vaig decidir rellegir-lo. Anglada ens narra la vida d'en Daniel, un luthier, a través dels ulls i la memòria d'un concertista. En Daniel rep l'encàrrec de fer un violí amb un so perfecte, el més bell, en un termini que no sap quin és, però que si no acompleix, el castigaran. És tan contradictori que un comandant encarregui una peça tan delicada i alhora sigui capaç de vexar, degradar, exterminar... i transformar-se en un monstre capaç de no sentir res i d'executar les ordres més terribles, tot mentre la música l'acompanya. Si bé als 19 anys la història d'en Daniel, un luthier jueu que aconsegueix sobreviure a l'horror del camp de concentració gràcies al seu ofici, em va impactar, els anys i el coneixement han fet que en aquesta relectura l'absurditat de la història que s'hi explica, encara sigui més punyent, em refereixo a l'holocaust. Anglada té la capacitat de descriure de manera planera, acurada i poètica el que sentia en Daniel i que es pot traduir en el que van viure milers de persones durant l'holocaust. Tot i que la història és novel·lada, a l'inici de cada capítol Anglada reprodueix documents reals per exemplificar del que estem parlant. I és que ens pensem que la ficció va molt enllà, però la realitat ens confirma que sempre la supera, fins i tot quan parlem de brutalitat. "Cap a les 15 hores vaig veure una jueva que s'enfilava pel tancat del gueto, treia el cap entre els pals i intentava de robar naps d'un carretó estacionat. Vaig fer ús de la meva arma de foc. La jueva caigué mortalment ferida pels meus dos trets. Signat Naumann, guàrdia de reserva." Enguany fa 10 anys que aquesta gran autora, M. Àngels Anglada, ens va deixar. Aprofitem per reivindicar-la i que no caigui en l'oblit. Us convido a visitar http://www.lluisrius.cat/anglada/ Publicada per Columna en català i Destino en castellà


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 18

Club d'Atletisme “a 4 el Km”

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

entitat

18

Jaume Aragonés a la cursa de Behobia-Donostia


18:53

entitat

1/4/09

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

garbuix 80 ok Página 19

19


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 20

TRUCADA internacional

20

Entrevista a Gemma Barberillo i Nualart

“Pels francesos, Barcelona és la ciutat dels seus somnis”

La Gemma Barberillo i Nualart va néixer el 1988 i ha viscut sempre a Corró d'Avall. Ara fa uns mesos, el setembre del 2008, es va instal·lar a París per seguir els estudis de Traducció i Interpretació en anglès i francès. Tot i que ja és a tercer de carrera, haurà de tornar per acabar la llicenciatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest curs però, l'acabarà a la Université de París, la Sorbonne, una de les més prestigioses d'Europa i, sens dubte, la més important de França, que li pot obrir moltes portes de cara al futur. La Gemma admet que s'enyora de casa, sobretot per la família i les amistats, però encomana la seva fascinació per París, ciutat que descriu com a acollidora i encantada, encara amb l'empremta bohèmica que hi van deixar artistes com Manet, Descartes, Ravel, Flaubert o Zola. Tot i això, a la Gemma, París se li presenta com una ciutat d'oportunitats, concorreguda per estudiants d'arreu i plena de meravelles. Podria ser que aquest trasllat cap a la capital francesa no s'acabés aquí: l'experiència d'aquests mesos ha despertat en la Gemma la il·lusió d'instal·lar-s'hi per molt més temps. A continuació, ens explica els canvis que li ha aportat aquesta nova vida, tant a nivell acadèmic com a nivell personal.

Què t'ha fet marxar: els estudis o el desig de veure món? Totes dues coses. Ho necessitava pels meus estudis, perquè el fet d'estudiar Traducció i Interpretació requereix aprendre bé el francès, i fer una immersió en la cultura francesa n'era la millor manera. Però també perquè m'encanta viatjar i tenia moltes ganes de fer un canvi. Per què vas escollir París? Podia ser qualsevol ciutat europea, però jo estudio l'anglès i el francès, així que havia d'escollir entre Anglaterra i França. Finalment, em vaig decidir per una ciutat francesa, ja que és la llengua que feia menys temps que estudiava. De totes maneres, vaig triar tres ciutats franceses i la meva universitat va ser la que va prendre la decisió final. Tot i així, París era la meva primera opció, vaig tenir molta sort. Ja que no has viscut mai a ciutat, has notat molt el canvi pel que fa a la dimensió de localitat? Molt canvi! Aquí tot són grans dimensions: edificis, carrers, distàncies... Molta gent, molt trànsit... He passat de la tranquil·litat al bullici. Però m'he acostumat a tot això. Al principi notava més el contrast, però ara ja m'hi sento com a casa. Hi deus trobar molts avantatges... Aquí cada dia pots fer una cosa diferent. Vaig a la universitat però, pel que fa a la resta, no tinc mai una rutina. Sempre puc escollir un lloc diferent per visitar, una activitat nova per fer... Mai acabes de conèixer-ho tot. Això em fascina.


18:53

Página 21

I quins inconvenients hi veus? Un dels grans inconvenients són els preus, que moltes vegades són desorbitats en comparació a Catalunya. Has notat diferències entre el caràcter català i el francès? Aquí, a París, la gent és extremadament educada i a la vegada freda. Tenen una educació impecable, però és difícil poder arribar a fer-hi una amistat o tenir-hi simplement una llarga conversa. A Catalunya, potser la gent és una mica més oberta.

21

Coneixes algun veí o veïna de les Franqueses que visqui a l'estranger? Ens agradaria que ens hi posessis en contacte. revista@garbuix.com

Segueixes al corrent de què passa al municipi i/o a Catalunya? Sí, alguna vegada llegeixo el diari per Internet, però majoritàriament són els meus pares els que m'informen del que passa a Catalunya, si hi ha alguna cosa important. Ara, amb les noves tecnologies, és molt fàcil posarse en contacte. Aquí sovint tenim noves d'en Sarkozy. Des de la capital francesa us assabenteu gaire del que passa al nostre país? No he sentit a parlar gaire de Catalunya. Ara per ara, només es parla del nou president dels Estats Units, l'Obama; els diaris en van plens cada dia. Què en pensen, el francesos, de Catalunya? He trobat de tot. La gran majoria estan interessats per Catalunya, sobretot per Barcelona, i són conscients de la seva llengua i la riquesa de la seva cultura. D'altres, m'han arribat a dir que el català és un dialecte. Diuen que París és una de les ciutats europees més idíl·liques. Hi estàs d'acord o s'ha de desmitificar? Hi estic totalment d'acord. És cert que un cop vius aquí, no té la màgia del principi. Tens una rutina, unes preocupacions... com a qualsevol lloc, però no deixa de tenir un encant especial que no es troba en cap altra ciutat. És una ciutat molt acollidora. No en marxaria mai. Barcelona és més petita, però tu creus que ha d'envejar la ciutat dels pintors? Barcelona té el seu propi encant. De fet, tots els parisencs, quan els dic que sóc de Barcelona, em diuen que és la ciutat dels seus somnis. Tothom està meravellat amb la nostra ciutat. I crec que tenen raó, és una ciutat única. Com que jo l'he tinguda sempre, no li he donat mai importància, però ara me n'adono, que tenim molta sort. És una ciutat molt valorada arreu del món. En especial, què t'agradava de viure a les Franqueses i què t'entusiasma més de viure a París? De viure a les Franqueses m'agradava el fet de tenir-ho tot relativament a prop. Poder agafar el cotxe i plantarme a qualsevol lloc de seguida. I sobretot el fet de tenir la família i els amics al meu costat. Pel que fa a París, és el futur! És la ciutat de les oportunitats, del coneixe-

TRUCADA internacional

1/4/09

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

garbuix 80 ok

ment... Aquí tens moltes més possibilitats de formar-te com a persona i de créixer, sobretot pel fet d'estudiar en una de les universitats més importants d'Europa, la Sorbonne. Tens previst tornar a casa o faràs de París casa teva? M'encantaria quedar-me a París. De totes maneres, ara per ara és impossible allargar-hi els meus estudis perquè no existeix un equivalent exacte de la meva carrera i la beca només és d'un any. Però de cara a un futur, no descarto la possibilitat.


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 22

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

De ben segur que molts lleronins saben més on és can Centelles que no pas can Pous de Baix. Això és el que ens diu el qui ens rep avui, en Josep Garriga fill, també conegut com en Centelles petit -i aviat sabreu per què-.

22

Can Pous de Baix o Can Centelles? Som a la carretera de Ribes, entre can Pericas i can Novell. Una casa que tot i haver estat reformada més d'una vegada, si ens mirem les fotos antigues, ha conservat l'estructura, les finestres i la forma, i ha anat fent anys i acumulant història viscuda. Sembla que el nom de la casa prové d'un senyor Pous que hi havia viscut i que després es va traslladar on avui es coneix per can Pous de Dalt. Ells van mantenir el nom que ja hi havia. Ens han explicat que aquesta casa també s'havia conegut com a can Pous i prou, perquè can Pous de Baix es va dir de can Coll d'Oca. Sigui com sigui, avui només coneixem can Pous de Dalt i aquí on som, can Pous de Baix. La casa, juntament amb un petit hortet a prop de can Xerric, la va comprar l'avi Joan Garriga cap al final dels anys vint. En aquella època, si es pagaven diners, els joves podien deslliurar-se de fer el servei militar, que durava entre dos i tres anys. En el cas del pare Josep, es veu que si es lliurava del servei, els Garriga no podien comprar la casa. Per tant, el pare ho va tenir clar: va anar a fer el servei. Li va tocar a l'Àfrica, més o menys uns tres anys. El pare, Josep Garriga, de can Centelles de Samalús -d'aquí el nom Centelles-, es va casar amb Teresa Quintana, de can Llebrot de Corró d'Amunt. Van tenir cinc fills. Segons ens explica en Josep Garriga fill, el primer dia que va

esclatar la guerra de 1936 i es van sentir les primeres canonades a Barcelona, el pare va baixar a can Pous els quatre mobles que tenien de Samalús per venir a viure a can Pous de Llerona. Aleshores ja havien nascut els dos germans grans, en Francisco i la Maria, nascuts a Samalús. Els bessons, en Joan i la Montserrat i en Josep fill van néixer aquí a Llerona. També vivien amb ells l'àvia Rosa Oliveras, la mare del pare. Can Pous sempre ha estat una casa de pagès petita, amb un cavall, quatre vaques, quatre porcs, quatre gallines i un petit hortet d'hortalisses. No ha estat prou gran com per poder viure de la pagesia i del bestiar. Com que quan van venir a viure-hi, la teulada de la casa s'havia de reformar perquè estava en molt mal estat, el pare va haver de vendre's petites


18:53

Página 23

parcel·les per poder fer les obres. Així, on avui és can Font, havia estat abans casa del Sr. López, una casa que es va fer quan en Josep pare va vendre's una part del terreny a aquest senyor de Barcelona que venia a estiuejar a Llerona. Si ens mirem la foto de can Pous i reculem en el temps, veurem que la casa tenia una entrada com totes les cases d'abans: una porta de fusta gruixuda i una porta de dues fulles amb vidriera; una gran entrada i una cuina d'aquelles tan grans, amb una llar de foc amb una campana enorme, cuina i forn, perquè abans totes les cases tenien forn per fer pa. Tot i que en Josep fill mai ha vist fer pa, recorda una taula molt i molt llarga a l'entrada, de la qual s'aixecava una tapa i es convertia en pastera i en sedàs per a la farina i al costat mateix tenia el calaix del pa. Annex hi havia les corts de les vaques i la comuna i a dalt de tot, les habitacions. Al costat al porxo. Si bé a les cases de pagès qui s'acostumava a quedar a casa amb els pares era l'hereu, en aquest cas, tots els germans es van anar casant i van marxar a viure a fora, llevat del petit, que fins al dinou anys va ajudar de pagès al pare i es va quedar a viure aquí. En Josep fill va conèixer la Natàlia Vilardebó a Llerona, tot i que ella era de Palou i es van quedar a viure a can Pous i no crec que en marxin, perquè s'estimen molt la casa, igual que les dues filles que han tingut, la Maria Alba i la Gemma i els tres néts.

ja gairebé ni senten tot i estar-hi tan a prop. Abans sí, quan hi havia màquines de vapor, però ara tot va electrificat i s'ha modernitzat molt. També tenen una bassa molt gran, feta el 1951 per regar bàsicament les hortalisses i una pila de plantes aromàtiques que acumulen també molts i molts anys: marialluïsa, sajolida i xeringuilla, aquesta molt especial de can Pous, perquè es veu que n'hi ha a poques cases. Reculant en el temps, recordem el pare Josep Garriga, involucrat en tot al voltant de l'església: havia format part d'una Junta de la parròquia, amb el càrrec de transport de funerària (perquè abans no existia aquest servei i s'havia de fer amb carros i amb gent que s'hi dedicava); havia passat pel·lícules al Casal cap als seixanta o setanta i era un dels voluntaris per llegir la lectura de missa cada diumenge. Havia estat fill d'escola catalana i era un gran lector. Quan he arribat a can Pous de Baix m'ha fet molt de goig que en Josep Garriga fill em digués que li havia donat molta feina, perquè havia hagut de remenar fotos, fer memòria de coses, recordar..., perquè, en definitiva, la nostra intenció és sempre deixar record de les cases i de la gent de Llerona. Gràcies per haver-nos fet de memòria del temps d'un trosset més de Llerona: can Centelles o can Pous de Baix? Montserrat Pocurull Roca

Quan sortim, m'ensenya el porxo, que té l'arcada típica de l'avi Pericas, constructor, i que també la trobem a les dues cases Pericas que va construir arran de carretera, just a l'altre costat. Si us hi fixeu bé, veureu que aquestes arcades són com el “segell Pericas”. També m'ensenya la part antiga que conserven, la porta i la uralita amb les bigues de fusta que han anat fent anys i acumulant vivències. En temps de guerra, una bomba va esclatar molt a prop i va foradar part d'aquestes uralites. Ja tenen una pila d'anys i han aguantat inclemències del temps de tot tipus. Can Pous de Baix té a un cantó la carretera, que en Josep recorda ben estreta i amb uns plataners tan gruixuts que dues persones no els podien abraçar i a l'altre costat la via, que avui dia

23

viatge als records

1/4/09

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

garbuix 80 ok


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 24

L’immesurable confort de les nostres vides

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

columnes

24

Quina comoditat no haver d’aixecar-se per canviar el canal del televisor. És fantàstic. No cal que desenganxem el cul del sofà i tenim tot l’espectre televisiu del món a la pròpia mà. Que còmode poder fer el mateix amb l’equip de so. Pujar i baixar el volum sense moure gairebé ni un sol múscul del cos. Canviar l’emissora de la ràdio amb el graciós moviment del dit gros. Que agradable. Que bonic. Elevar i fer descendir les persianes del menjador amb un interruptor. Obrir la porta del garatge amb un comandament. Escalfar les restes del sopar d’ahir sense fer brasa, sense ni tan sols encendre el gas. Aclimatar la sala d’estar amb un altre comandament. Tot un luxe. No haver d’obrir cap porta per entrar a un establiment, perquè totes tenen la cortesia d’obrir-se soles al nostre pas. No haver de parlar amb ningú als caixers, perquè una màquina s’encarrega d’actualitzar les nostres llibretes i de lliurar-nos els nostres diners. Poder estalviar-se els passeigs matiners de la primavera, perquè un vehicle motoritzat desplaça el nostre cos allà on volem. No haver de caminar, ni sentir l’aroma del camp, ni gaudir de la fressa dels arbres. Veure tota la filmografia de qualsevol artista per Internet, de manera gratuïta, en una resolució de dubtosa qualitat i un so encara pitjor. En tot cas, no haver-se de desplaçar mai fins una sala de cinema. Descarregar el nou disc de

qui sigui, en similars condicions de qualitat. O millor encara, poder escollir només aquells dos o tres temes que ja coneixem, i estalviar el feixuc esforç de fer l’escolta completa. Parlar amb tu per telèfon. Nits senceres parlant per mòbil. Sentir la teva veu a la llunyania, i no veure’t mai. Comoditat extrema. Que maca ressona la teva veu a l’altre cantó. En tot cas, mai estar amb tu. I en cas de veure’t, ferho per messenger. En aquella pantalla petitona que em dóna una remota noció del que estàs fent, entre salt i salt d’imatge de la cam, sense deixar-me veure el color dels teus ulls. Tenir tots els meus amics guardats i desats al meu PC. Correctament catalogats i organitzats en grups. Saber què està fent l’Iñaki a cada moment. Saber quina cançó està escoltant en Pol ara mateix i entrar al grup d’amics del Pato Lucas. No veure’ls mai. Només tenir la tranquil·litat de saber que són allà desats, en aquell racó de la meva habitació, saber que no se’n van. Trobar-me a mi mateix en una web estranya. Descobrir la vida i els seus inicis en un reportatge virtual, descobrir la mort en un vídeo cafre de youtube i, finalment, la vida eterna en un portal de cienciologia o de budisme. Descobrir el meu propi alè en l’entelament de la pantalla del monitor. Confort etern.

Welcome to the New Messiah Era Estem en època de crisi? No foteu!!! Gairebé no me n' havia adonat. Gairebé ningú en parla, ningú publica res a la premsa i a les tertúlies de gairebé tots els bars de poble no s'ha sentit allò de “Aquest any sí que serà difícil!”. Bé, és el tema de moda i vull reconèixer que molt possiblement tothom té raó: estem immersos en una crisi i no únicament econòmica sinó de valors, creences, idees i maneres de pensar. El que no sembla és que estiguem en crisi de líders, nous Messies o noves esperances, siguin del color que siguin. I és d'aquesta era que sembla que ha començat a la nostra societat, on nous salvadors se'ns apareixen i sobre els que dipositem les nostres esperances, del que vull parlar en aquest espai. Vivim uns dies en què gairebé tot el que semblava segur i sòlid s'ha tornat un bosc de tenebres: les feines ja no són segures, invertir en el totxo ja no és una aposta guanyadora, les persones que havien fet fortunes invertint en borsa i que tothom admirava, ara són delinqüents de corbata...i el que és més profund, el sistema de consum i creixement que havíem adoptat sembla que té els dies comptats. Això és un canvi de valors socials: el que era admirable, avui és, si més no, qüestionable. Aquest panorama poc clar, ple d'incògnites, de silencis, de respostes poc clares, és el terreny adobat per l'aparició d'aquells personatges en els que la majoria de la població

diposita les seves esperances o l'esperança que agafin la paella pel mànec i ens aportin les respostes que necessitem. Són els nous Messies. O això us sona a història ja viscuda? Si em quedés aquí realment no aportaria res de nou, només una constatació força evident dels dies que vivim i del que parlen els mitjans de comunicació. Potser sí que m'agradaria fer una pregunta: per què hem d'esperar a què qualsevol líder ens torni a dir tot el que hem de fer ? És que no ho havíem fet fins ara? És que no fan de nosaltres tot el que volen? També m'agradaria aportar una reflexió: davant de crisi de valors i de maneres d'organitzar-nos, cal aprofitar les noves oportunitats i la nostra creativitat. Cal reflexionar des de nosaltres mateixos i veure de quina manera podríem aportar respostes creatives o noves a la manca de respostes que actualment vivim. Això em porta a pensar en què calen respostes creatives a nivell local, del nostre municipi, i cal pensar quins potencials tenim i com podem millorar el nostre dia a dia. Cal reforçar el llaços del teixit del nostre municipi i això ens ajudarà a trobar aquestes respostes creatives...si no és així continuarem sent un poble dormitori on a les 9 del vespre de cada dia esperarem davant de la televisió les respostes dels nous Messies que estan a milers de quilòmetres de les Franqueses.


18:53

Página 25

Llom farcit de carn, ous i pinyons

La gastronomia d'avui ha canviat molt. A finals de febrer es va celebrar la desena edició del Fòrum de Girona, que tot i iniciar-se a la veïna comarca d'Osona, les darreres edicions han tingut seu a Girona amb una periodicitat bianual. Aquest Fòrum va ser la primera trobada de cuiners feta a Espanya. Eren els inicis de la cuina d'avantguarda, que actualment ha col·locat el nostre país al capdavant de la innovació dins la cuina mundial. Des la primera edició, hi han passat cuiners rellevants com Garnier, Passar, Rebuchon, Bras i cuiners de casa. Encara recordo, a la primera edició, una tímida lliçó magistral de Ferran Adrià i l'any que es va convidar a Carme Ruscalleda el mateix dia que Joël Rebuchon i “se'l va menjar amb pa amb tomàquet”, per utilitzar un símil gastronòmic. En aquestes trobades pots comparar la inquietud creadora i innovadora dels nostres cuiners, amb la cuina clàssica i sense quasi innovacions de cuiners francesos de prestigi, dels quals només en salvaríem a alguns de molt imaginatius: Bras, Garnier i pocs més. L'edició d'enguany, considero que ha estat la del Celler de Can Roca, un establiment de llarga tradició familiar en la que els tres germans Roca (pastisser, cuiner i cap de sala) treballen de bracet pensant que no únicament volen donar bon menjar, sinó també emocions. És per això que sublimen la cuina a la màxima expressió, oferint sorpreses gustatives i visuals, com el núvol de sucre que s'enlaira del plat -presentat aquest any-, les coccions en vapor de destil·lat o el cava sòlid - possiblement el producte més innovador- desenvolupat amb la família Agustí Torelló Mata. A aquest cava, un cop desgorjat, se li afegeix una gelatina, la chantala, que es va hidratant durant uns mesos. En el moment d'obrir l'ampolla fresca de la nevera i servir-la amb unes ostres o cloïsses, es degusta un dels plaers més intensos gastronòmicament: cava amb ostres, però amb cullera. També el rosat servit en copa i acabat amb uns gerds frescos és tot un plaer. Fins ara, els vins a la cuina eren martiritzats i sempre en sortien mal parats, perdent les seves qualitats innates. Ara, amb l'acció de la chantala, el cava es pot menjar mantenint totes les seves característiques. Ja tenim la cuina de nivell a casa i sense necessitat de ser uns grans xefs. Però la cuina que les nostres àvies i mares eren capaces de fer amb productes de proximitat i de temporada, és a la que haurem de tendir per aconseguir uns plats saborosos a un preu econòmic. Caldrà doncs, anar a una llibreria a cercar les receptes de l'àvia, qui encara no les tingui i veure com es pot fer una cuina magnífica sense llagosta ni filet. Unes patates guisades amb pit de xai, una bona papada de porc o costellam al forn poden ser memorables. No us faci por, doncs, posar-vos als fogons; ni és tan difícil, ni el factor temps és tan determinant. A més, si passeu per un celler de ben segur que trobareu un vi a un preu raonable que us farà veure les coses de millor color. Carles Font carles@fontijordana.com

INGREDIENTS:

1/2 kg llom (un tros sencer) 2 pastanagues 1 ceba 1 porro all 2 tomàquets 100 cc de vi prunes orellanes PEL FARCIT:

carn picada, botifarra negra bacó ous durs pinyons preparació:

Obrir el llom en tres parts, sense acabar de tallar. Farcir amb el bacó, una tira de carn picada, la botifarra i l'ou dur. Embolicar-lo i lligar-lo. A continuació, posar-lo en una safata per anar al forn. Primer, rostir les prunes i tot seguit, daurar la carn. Un cop estigui rosseta per fora, afegir-hi el vi, la ceba, la pastanaga i el porro tallat a daus. Escalfar el forn a uns 180ºC i col·locar-hi la safata entre 40 minuts i una hora. A mig coure, afegir-hi els tomàquets trossejats. Anar girant la carn fins que estigui cuita. Retirar-ho. Passar la bresa pel col·lador xinès i deixar reduir la salsa. Afegir-hi les prunes i les orellanes. Finalment, tallar el llom a rodanxes i guarnir-ho amb la salsa.

Retalla i col·lecciona les receptes del Gabuix!

vins

La gastronomia avui

25

CUINA

1/4/09

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

garbuix 80 ok


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Página 26

La llúdriga Nom comú: llúdriga (cat), nutria (cast), otter (ang), loutre (fr) Nom científic: Lutra lutra

es llúdrigues són mamífers de la família dels mustèlids que poden viure entre dotze i setze anys. Tenen un cos llarg i flexible, perfectament adaptat per viure a l'aigua, en rius i llacs. Té un morro ample amb bigotis tàctils que tenen un sensors que els permeten detectar les seves preses per vibracions i fins i tot pescar de nit. Els ulls i el nas de la llúdriga es situen en línia a la part superior del crani, per tal de no treure gaire el cap mentre neda. Les orelles són petites i poden tancar-se quan es submergeix, impedint que els entri aigua en aquests orificis. Una característica de les llúdrigues és que tenen els cinc dits dels peus palmejats, units per membranes. La seva cua, llarga i aplanada, li serveix com a timó per a desplaçar-se. Donat que passen gran part de la seva vida dins de l'aigua, tenen la pell densa i amb una gran capacitat d'impermeabilitat i aïllament. De les llúdrigues es diu que són uns perfectes indicadors de la qualitat de l'aigua, ja que només podem trobar-les en aigües en molt bon estat de salut. S'alimenta de peixos petits, anguiles, granotes, crancs i altres habitants de les aigües dolces. Antigament, habitaven gairebé tots els rius, llacs i aiguamolls de Catalunya. Al llarg del segle XX, principalment la

L

Foto: Deli Saavedra

revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

NATURA DE PROP

26

contaminació i el desenvolupament industrial a la vora dels rius (que ha degradat aquests ambients) van fer que la llúdriga anés desapareixent a poc a poc, quasi fins a extingir-se. Actualment, i des de l'any 1973, la llúdriga és una espècie protegida que té un Pla de conservació impulsat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla consisteix en reduir les causes de regressió de l'espècie i a reintroduir-la en algunes conques on havia desaparegut totalment, com ara a les conques de la Muga o el Fluvià. Al Vallès Oriental, feia 30 anys que no es tenia constància de la presència de la llúdriga a les seves conques. L'any 2005, però, tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya van trobar restes i rastres de llúdriga al Congost. Sembla ser que aquests exemplars podrien haver vingut de la conca de la Tordera. En aquest sentit, aquesta descoberta no només constataria un retorn de la llúdriga a la conca del Besòs, sinó també ens encoratjaria a pensar que aquesta espècie està en expansió a Catalunya. Olga Alcaide Biòloga


garbuix 80 ok

1/4/09

18:53

Pรกgina 27

Revista Garbuix 80  

Revista local de les Franqueses del Vallès

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you