Participació | Revista de Ripollet l 26
Microscopi: Què voleu triar? Espai cedit als partits polítics
Jacint Padró Decidim Ripollet
Sortosament a Ripollet hi ha moltes entitats i grups que treballen per aquesta consciència col·lectiva que promouen una societat viva i solidària. Els vells van per les voreres molt a poc a poc i els joves massa de pressa. Algú creu que hem de fer voreres diferenciades per uns o pels altres? Hem après a circular tenint en compte el ritme dels altres des de petits.
La convivència a l’espai públic és un indicador del nivell cívic que té una societat que està formada per diferents trams d’edats, orígens culturals diversos, situacions econòmiques distants i molts més trets que arriben a conformar una comunitat urbana que es respecta i comparteix espai.
Eduquem-nos tots plegats per saber celebrar festes tots junts, per poder utilitzar els espais comuns tot respectant els altres, és un acte de voluntat. El segregar, el rebuig del que em molesta o no entenc ,també és un acte voluntari. Quina d’aquestes actituds voleu triar?
La nostra societat, actualment, es caracteritza per la influència de la propaganda a favor de l’individualisme, “jo primer”. Ens agrupem per afinitats, per orígens, per aficions, per edats... com un intent de superar el corrent d’individualisme que vol emportar-se els valors convivencials; tot conformant un conjunt de grups, colles i tribus sense contacte aparent entre ells.
Veus: Descargolats Teatre
Si aquesta descripció és certa cal dir que no anem bé. Separar per edats, per sexes, per classisme, per orígens, per hobbies, és voler una societat atomitzada, formada per grups que s’allunyen progressivament, tot desvinculant-se dels valors cívics. D’aquesta manera apareixen la rigidesa, la intolerància, les pors infundades, el racisme, la fòbia envers els joves, el rebuig envers els vells i moltes lacres socials més. Prevenir aquestes malalties socials és obligació de tothom, de les autoritats, del sistema educatiu, de les associacions veïnals, culturals i esportives, de les famílies i de cada persona. Als carrers, places, parcs, instal·lacions esportives i culturals, hi cabem tots. La separació de generacions, per exemple, si bé té la seva lògica, no té per què ser obligatòria: el Casal d’avis hauria d’oferir activitats per a totes les edats, els parcs són per a petits, joves i grans, pels que van a peu o en patinet, pels qui prenen el sol o els qui juguen amb la sorra, i hem de fer possible que ningú abusi d’un altre. Promoure activitats intergeneracionals, com el cine al carrer i moltes d’altres, fa que aprenguem a estar bé junts, que eduquem les nostres aptituds socials.
Espai cedit a col·laboradors habituals
Jordi Allepuz
Sempre és gratificant trobar-te una colla de joves que se senten inspirats pel Teatre a l'hora de posar-se a fer coses. És una eina realment potent. Et converteixes en el protagonista d'una situació pactada amb l'espectador, on aquest es deixa envair per una història que, de bon tros, sap que no és certa -o sí-. Traslladar el teu missatge amb les teves idees i transmetre allò que comparteixes amb els companys i companyes del repartiment, és un privilegi que, només qui s'atreveix a pujar a l'escenari pot gaudir. Crear arguments quotidians, fantàstics, històrics... coses que protagonitzen nens i nenes, joves o gent no tan jove i reflectir-les en un paper i convertir-ho en un muntatge teatral, és realment màgic i omple de plaer a qualsevol que s'hi trobi. I si al final allò que fas agrada, fantàstic!. També cal tenir present que res és gratuït. Calen grans dosis d'esforç, compromís, dedicació, disciplina, discussió, consens, treball, improvisació... més esforç, més compromís, més dedicació... Tot plegat condueix al fracàs, si no hi ha consens, complicitat i qualitat artística. I és que el Teatre té això, que tot és meravellós quan l'èxit t'acarona. Que passa quan el fracàs