Page 1

B30 N. 24 /// 5.03.2010

La revista econòmica del Vallès

Entrevista: Ramon Morral, professor de dret mercantil de la UAB /// 6 Opinió: Albert Vilà, alcalde del Papiol /// 33

Les cooperatives CREIXEN COM A REACCIÓ a la crisi

/// 28

Interuna mviews, irada exterio r empre a l’eix sar la B-30ial de


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

RADAR

ROTONDA

6

33

“El consell que donaria als empresaris és que ho registrin i ho patentin tot”

Equilibrar el creixement i la sostenibilitat Albert vilà /// Alcalde dEl Papiol

Ramon Morral /// Professortitularde DretMercantilalaUAB

GAS A FONS

28

Les cooperatives reviuen amb la crisi

GPS

34

Eugènia Bieto assumirà la direcció general d’Esade

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

36

La força dels karts en un circuit sota teulada

B30

42

La cursa contrarellotge per complir els objectius

KM ZERO

3

5.03.2010 LES COOPERATIVES COM A RESPOSTA La crisi econòmica ha deixat pel camí un gran nombre d’empreses, sovint fruit de la combinació letal d’un empresari que no ha fet els deures a temps i ha preferit sortir per la porta del darrere i d’uns treballadors que han esmerçat més esforços a lluitar per una indemnització que per la continuïtat de la seva companyia. Però, com sempre, la situació de desfeta econòmica també ha estat terreny abonat per a noves oportunitats. I en aquest context és on han emergit nous emprenedors, molts dels quals han optat per remuntar les empreses en fallida a partir del model cooperatiu. La consistència d’aquest moviment es demostra amb dades: segons el Departament de Treball, l’any passat es van crear un 14% més de cooperatives respecte al 2008, mentre que les societats mercantils es van reduir un 32%. Atentes a aquest fenomen, algunes administracions públiques han destinat recursos per incentivar l’autogestió d’empreses que possiblement haurien acabat a l’aigua. La tradició del moviment a Catalunya i l’esforç de la Generalitat per incentivarlo són algunes de les claus d’aquesta via de sortida a la crisi que genera socis i emprenedors on abans hi havia només assalariats.

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// coordinador de redacció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu. /// Sotsdirector: Josep M. Vallès /// REDACCIÓ: Xa-

vier Amat, Joan Ramon Armadàs, Xavier Barba, Xavier Orri, Laia Corbella, Ivanna Vallespín /// Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// Fotografia: Isabel Marquès /// COORDINACIÓ de Producció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Susanna Turon /// Administració: Anna Comella /// Impressió: Cre-a /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautamedia.com /// Administració comercial: Toni Garcia i Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Fundació Cecot Formació /// PUBLICITAT: 93 590 86 00, b30@ premsalocal.com /// COL·LABORadors de la ‘B30’: AJuntament DE SANT CUGAT del vallès · AXA assegurances · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · cecot · La Caixa

Nota als lectors: La notícia titulada L’empresa EurofragancecreixalVallèsOccidental,publicadaenel número 23 de la B30, detallava que la companyia havia fet una ampliació el 2008, quan Eurofragance no en va fer cap aquell any. També cal aclarir que la facturació d’Eurofragance prové un 70% de vendes a l’exterior, no només al Pròxim Orient.


de Comerç i Un any més, la Cambra re la Indústria de Terrassa ob is Cambra, el convocatòria dels Prem e cada any la reconeixement públic qu preses de la institució atorga a les em stacat demarcació que han de cte especialment en un aspe presarial i que estratègic de l’àmbit em econòmic i han tingut un potencial

categories 2010

o Internacionalització rativa o Responsabilitat Social Corpo t rca i el Desenvolupamen ce Re la , ció va no In la o Impuls de o Formació i Coneixement Serveis o Millor Iniciativa Comercial i de marcació i a Empresa de o Iniciativa Empresarial a la De Nova Creació

social destacat.

entació de Termini màxim de pres rç de 2010 a les 18 h. candidatures: 19 de ma

de candidatura i Pot descarregar els fulls tota la informació a:

m

www.premiscambra.co

Per a més informació atures: i presentació de candid Blasco de Garay, 29-49 08224 TERRASSA www.cambraterrassa.es

Sra. Eva López Tel. 93 733 98 33 es elopez@cambraterrassa.

en el ssa lliurarà els guardons rra Te de a tri ús Ind i rç La Cambra de Come à lloc el proper emis Cambra, que tindr Pr ls de r pa so al ion dic marc del tra s del irà més de 500 persone un re t en nim ve de es st mes de juny. Aque una ional, i serà presidit per uc tit ins i c líti po ic, òm món empresarial, econ del món econòmic. destacada personalitat


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

març 1 eurofragance Rubí 2 b. braun surgical 3 Leng d’Or

RUBÍ

Castellbisbal

4 MOEHS CATALANA Rubí 5 Lainco Rubí 6 Top-CablE Rubí 7 Circutor

Viladecavalls

8 Cooper Crouse-H. 9 ElastograN 10 Indcre

66 MILIONS d’EUROS

És la inversió que han realitzat les empreses catalanes entre l’any 2007 i el 2009 a través del Pla Pimestic en noves tecnologies. Segons l’estudi de balanç del pla, el 65% de les empreses orientades ja han implementat o bé estan implementant alguna de les actuacions suggerides pel

RADAR B30 Parets

1

Palau-solità i Plegamans

Barberà

Castellar Sabadell

2

Bellaterra Cerdanyola Sant Quirze Terrassa 3

Sant Cugat

Rubí Castellbisbal El Papiol

servei d’orientació. El pla disposa de més de 800 agents col·laboradors repartits per tot el territori. L’orientació que oferia el Pla Pimestic l’han sol·licitada prop de 1.200 empreses durant els dos anys de durada d’aquest programa d’innovació empresarial. /// Foto: Isabel Marquès

Terrassa Rubí Terrassa

Cada mes la revista ‘B30’ presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

Parets atorga premis als comerços més sostenibles

Sabadell crearà ocupació en els mercats amb persones en atur

El pla d’innovació de Sant Cugat rep un premi internacional

1 L’Ajuntament de Parets ha lliurat els premis Ecomerç a les tres millors iniciatives en l’ambientalització de l’activitat comercial del municipi. El primer premi s’ha concedit a la Ferreteria Pujol, per aplicar de forma innovadora mesures de minimització de residus. El segon guardó l’han rebut els supermercats La Progressiva, per la incorporació de mesures de minimització de residus en un establiment amb una important presència al conjunt del municipi. El tercer premi ha estat atorgat a Comercial del Bricolatge Roc per haver estat pioner en la comercialització d’una línia de productes ecològics. Els tres establiments premiats han destacat en l’aplicació de mesures de minimització de residus i de reducció de consum d’aigua i energia. En el decurs de l’acte de lliurament de premis, que va tenir lloc el mes de febrer passat, també es va fer un reconeixement a trenta comerços locals que han acreditat el seu compromís amb l’òptima gestió ambiental i han rebut el distintiu Ecomerç, que poden lluir al seu aparador.

2 Des d’aquest mes de març, els sabadellencs aturats es poden inscriure a Emprenemm, una nova iniciativa per omplir les parades buides dels mercats municipals. Els candidats es poden apuntar tant al taulell d’entrada del Vapor Llonch com a través del servei d’emprenedoria i el d’intermediació laboral de la fàbrica d’oportunitats de la carretera de Barcelona, Segons les bases d’aquest programa, els participants en aquesta activitat formativa rebran totes les eines necessàries per aprendre a gestionar una parada d’un mercat i posar en marxa un projecte empresarial durant mig any. D’aquesta manera, a partir del mes de juny podran sol· licitar alguna de les 20 places buides que actualment s’ofereixen als cinc mercats municipals. Emprenemm és una iniciativa impulsada tant des de la Regidoria de Comerç com des de Formació, Indústria i Innovació. L’Ajuntament d’aquesta manera dóna una nova sortida a les persones a l’atur i per altra banda dinamitza l’activitat als mercats locals.

3 Sant Cugat va ser l’única administració pública premiada als Living Labs Global, una xarxa internacional que té l’objectiu d’innovar a escala global en diferents parcel·les per solucionar problemes d’inclusió social, participació ciutadana, serveis urbans i mobilitat, entre altres. El guardó amb què ha estat distingit Sant Cugat reconeix el Pla d’Innovació de la ciutat, que se centra principalment en l’aplicació de les noves tecnologies en àmbits com el medi ambient i la comunicació. Esade-Creapolis va acollir el lliurament dels premis, en què participaven 140 municipis de 28 països. L’alcalde Sant Cugat, Lluís Recoder, va recollir el guardó de mans del vicealcalde de la ciutat neerlandesa d’Eindhoven, Erik van Merrienboer, que va anunciar que la seva ciutat desenvoluparà un pla local d’innovació basat en el de la ciutat vallesana: “Aquest pla farà més responsables els ciutadans en la cultura democràtica, en el respecte pel medi ambient i en les polítiques públiques d’Innovació”.


6

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

Ramon Morral /// Professor titular de dret mercantil a la UAB

Ramon Morral adverteix dels perills en matèria d’imitacions i competència deslleial i ofereix algunes solucions TEXT i fotos: j.r. armadàs

“El consell que donaria als empresaris és que ho registrin i ho patentin tot”

M

oltes empreses, preocupades massa sovint pel balanç de resultats i la facturació, deixen de banda un element clau com és la protecció. Dissenys, denominacions socials, procediments, marques i idees són sempre susceptibles de còpies, fraus, imitacions o competències dubtosament legals. Ramon Morral, professor de dret mercantil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor del llibre Legislació de marques, patents i disseny industrial, explica

s’ha de tenir especial cura a blindar la seguretat d’aquest aparador.

Suposo que el dret dóna moltes armes als empresaris per salvaguardar aquests actius immaterials que mencionava fa un moment. Efectivament. Dissenys industrials, patents i fins i tot marques tridimensionals poden ser registrats i consegüentment protegits pel dret mercantil. El primer consell que donaria als empresaris és que ho registrin i ho patentin tot. No importa que el teu producte sigui petit quan neix, ja que en un futur pot esdevenir un èxit i ser objecte de l’anhel imitador de la competència. És un cost que l’empresa ha d’assumir si realment es preocupa del seu producte.

Quines són les principals amenaces a què s’exposen les empreses en aquest sentit? quins són els principals perills i les armes que tenen els empresaris per protegir-se d’aquestes amenaces.

La pirateria empresarial és un problema a gran escala? Més que la pirateria o els fraus, el problema és el temps i el zel que els empresaris dediquen a la protecció de les seves marques o els seus dissenys. M’explico. Les patents, les marques i els dissenys industrials són drets sobre actius immaterials que tenen totes les empreses. Són una part molt important en el si d’una em-

presa i mereixen ser una prioritat pel que fa a protecció.

Vol dir que els empresaris no són prou curosos en aquest aspecte? Les grans empreses sí que se’n preocupen força, però encara hi ha un bon grapat de petites marques que no es protegeixen degudament. L’empresari ha de pensar que la marca és el seu mirall davant del consumidor, que molts cops el client ni tan sols coneix l’empresa o les persones que hi ha darrere, perquè els noms són diferents. Per aquest motiu

La pràctica més habitual pel que fa al nombre de casos és la imitació. Ja pot ser del signe distintiu, d’expressions semblants en la denominació d’un producte o la semblança extrema en colors, formes i procediments. S’ha de ser conscient que quasi tot es pot registrar o patentar, des de la forma d’una ampolla fins als colors o la forma d’un logotip.

Imaginem que un empresari detecta una d’aquestes infraccions. Què és més aconsellable, la via judicial penal o la mercantil? La via penal només opera en fraus contra


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

ENTREVISTA

7

No importa que el teu producte sigui petit quan neix, ja que en un futur pot esdevenir un èxit i ser objecte de l’anhel imitador de la competència Em preocupa molt que existeixi en el món del dret un divorci molt evident entre la universitat i els tribunals

la propietat industrial o intel·lectual i és més difícil que s’acabi produint una condemna. No s’ha d’oblidar que en matèria penal existeix la presumpció d’innocència i el principi in dubio pro reo que protegeix, en cas de dubte, l’acusat. Tot això no treu, tanmateix, que si ets conscient que hi ha hagut un delicte et querellis contra la persona que està falsejant el teu producte. Però se n’ha de tenir proves i el cas ha de ser molt clar, si no és una pèrdua de temps i de diners.

És fàcil reunir aquestes proves? Depèn del cas. Moltes vegades el principal problema és justament saber la font final de la imitació, és a dir, el focus de fabricació. Llavors et trobes amb el problema que veus que hi ha un delicte, però no saps contra qui querellar-te.

Però la imitació està permesa per la llei. Quina és la frontera, doncs? La norma més clara és la que prohibeix comercialitzar un producte o servei idèntic amb la mateixa denominació. És una prohibició òbvia. Tampoc no es poden fer servir denominacions conegudes encara que sigui per a productes diferents. Així doncs, per exemple, no es poden vendre pantalons de la marca Google. Però la llei va més enllà i també protegeix el nom contra expressions semblants que puguin dur el públic a confusió. Això és extensible a noms de marques i a logotips. De totes maneres, el límit final en cas d’arribar als tribunals sempre el decidirà en última instància el jutge amb l’ajut dels perits ju-

dicials, perquè moltes vegades el gruix del problema és si realment existeix la possibilitat de confondre la clientela.

Sembla que tot corri perill de ser copiat o usat en favor d’un tercer. Tot és potencialment susceptible de ser subjecte d’un frau. És per això que recomanava registrar-ho tot, fins i tot quan marca i empresa tenen noms diferents. Així, caldria registrar la marca Zara i alhora la denominació d’Inditex. Perquè això sigui possible hi ha dos registres diferents: el de marques i el de denominacions socials.

Hi ha molts advocats especialitzats en aquests temes? La veritat és que és una matèria complexa i la majoria dels professionals que s’hi dediquen estan concentrats en uns quants despatxos. No és com un divorci o una factura impagada, que et podrà portar qualsevol advocat generalista. En altres paraules, és una branca del dret mercantil que requereix força especialització. Perquè te’n facis una idea, a la UAB s’imparteix com a assignatura optativa, cosa que, per una banda denota que és un sector important i, per l’altra, que mereix una dedicació separada i especialitzada a nivell docent.

Les aules estan actualment molt allunyades de l’activitat als tribunals de justícia? Massa. Em preocupa molt que existeixi en el món del dret un divorci molt evident en-

tre la universitat i els tribunals. S’hi hauria de veure molta més interacció i seria molt bo veure més professors als jutjats. El dia a dia del dret no és només als llibres i un professor guanya experiència si, a més d’ensenyar, exerceix com a professional.

L’alumne ho deu agrair. La universitat hauria de ser el punt de referència en el món del dret. La mateixa societat hauria de recórrer més als docents en la matèria i aquests barrejar-s’hi una mica més. Els professors han de veure quins són els problemes reals del dia a dia i no convertir-se en uns mers repetidors d’apunts.

Com podrien apropar-se aquestes dues realitats? És la pregunta del milió, però segurament el més fàcil seria veure més professors trepitjant el carrer. Aquesta és una barrera que s’hauria de trencar, perquè repercuteix en la qualitat de la docència oferint un ensenyament més complet. En aquest sentit voldria mencionar una iniciativa de la Fundació Empresa i Ciència que, amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, al juny tindrà lloc una jornada sobre propietat industrial, en què es tractaran les darreres novetats i els temes més candents d’aquesta matèria i es comptarà amb la presència de catedràtics, advocats en exercici i magistrats en actiu. Una oportunitat excel·lent per apropar, com deia, la universitat a la societat i a la realitat.

EL PERFIL El valor de l’experiència El professor Ramon Morral té 42 anys i és, per damunt de tot, una persona dedicada al món de la docència. La seva tasca de professor titular de dret mercantil a la Universitat Autònoma de Barcelona la compagina, però, amb l’exercici en actiu en qualitat de councel a la firma Ramos & Arroyo Abogados, fundada fa tres dècades. Doctor per la mateixa universitat en una matèria tan concreta com el dret marítim, va haver de passar durant un temps per la judicatura exercint de jutge substitut als jutjats de Cerdanyola i de magistrat suplent a l’Audiència Provincial de Barcelona. Ell anomena aquesta etapa com a experiència fugaç a la magistratura. Per si això fos poc, és secretari, no patró, de la Fundació Universitat Empresa de la UAB, institució dedicada a elaborar estudis en l’àmbit econòmic amb la vista posada a unir ponts entre la societat, la universitat i el món universitari. Entre les seves ambicions personals destaca la d’acostar el professorat universitari al món real de l’exercici del dret. “Trepitjar carrer”, com diu ell, és l’assignatura pendent d’una part massa gran del personal docent universitari.


8

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

Reportatge /// Sincrotró Alba S’ha anunciat la inauguració oficial del sincrotró Alba per al dia 22 de març, coincidint amb la celebració de la Conferència Europea d’Infraestructures d’Investigació PER: JOAN RAMON ARMADÀS

El Vallès es col·loca en el mapa de la innovació europea 1 /// CoMplex. Cerdanyola té el privilegi d’acollir l’equipament de recerca més prestigiós de l’estat espanyol /// Isabel marquès

Cerdanyola

Sant Cugat

E

l conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, va dir en una visita a Cerdanyola que ja se sentia parlar del sincrotró l’any 1976. Tenint en compte les paraules del conseller, es pot dir que s’han hagut d’esperar més de tres dècades per col·locar el Vallès en el mapa de la innovació europea. La data oficial de la posada en marxa del laboratori de llum és el dia 22 de març, coincidint amb la celebració a Barcelona de la Conferència Europea d’Infraestructures d’Investigació, una trobada que tindrà lloc del 22 al 25 de març i que té la missió de desenvolupar l’Espai Europeu d’Investigació (ERA en les seves sigles en anglès) a partir dels principals equipaments científics del continent. Així, el sincrotró Alba entra a formar part de la primera divisió eu-

1 /// ropea, tot i que de facto no iniciarà els primers treballs d’investigació fins a principis del 2011, segons explica el president de la comissió executiva del Consorci del Sincrotró Alba, el Dr. Ramon Pascual. Fins al moment, a l’interior de l’edifici es treballa en la construcció dels set laboratoris on es canalitza la llum de sincrotró. “Aquesta llum ja passa per dins els tubs que descansen sota una capa d’un metre de formigó per evitar qualsevol vibració que podria alterar les investigacions”, afirma Ramon Pascual davant de l’anell d’emmagatzematge d’electrons que genera l’anhelada llum.

UN PARC CIENTÍFIC FET A MIDA El sincrotró és la perla d’un complex molt més ampli que dotarà Cerdanyola

de 600.000 metres quadrats de parc científic i empresarial. L’anomenat Parc de l’Alba s’ha dissenyat pensant sobretot en el sincrotró, segons s’extreu de les paraules de Miquel Sodupe, president del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola. “Per dotar de serveis el sincrotró s’ha construït una central de poligeneració d’electricitat, fred i calor, que l’alimenta en exclusiva amb una via d’emergència per si mai fallés el subministrament principal”. El Parc de l’Alba acollirà també el centre tecnològic de La Caixa, dotat de 100 milions de pressupost.

MÉS RECERCA QUE NEGOCI “Els que pensin que tenim empreses fent cua per investigar al sincrotró s’equivoquen”, afirma el Dr. Pascual. Alba és un

centre eminentment científic i de recerca bàsica i, de fet, el sincrotró anglès que més diners genera de llogar les seves instal·lacions a empreses no cobreix el 15% del seu pressupost. Malgrat això, empreses, universitats i científics en general tenen les portes obertes si es valora positivament la seva proposta d’investigació, comenta Pascual. El Consorc i d e l S i n c rot ró , pa rt i c i pat p e r l a Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, estima que Alba donarà servei a més d’un miler d’investigadors cada any, ja siguin universitats o científics fent recerca bàsica. Però també empreses químiques, ambientals, mèdiques i fins i tot culturals podran observar les partícules més ínfimes de la matèria amb el microscopi gegant de la instal·lació. I ho podran /// J.R. armadàs fer a la llum de l’Alba.


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

RADAR

9

més info comprendre el sincrotró

Sincrotró Canó d’electrons

Anell d’emmagatzematge

Línies de llum Estacions de treball

quÈ és? Un sincrotró és un accelerador de partícules. La llum que genera un sincrotró d’electrons possibilita l’observació d’estructures tan petites com les molècules amb una precisió de molt alta qualitat. Actua com a microscopi gegant per conèixer els detalls interns de la matèria amb una gran resolució. com funciona? Un canó d’electrons produeix un feix inicial que s’accelera dins el sincrotró fins a velocitats properes a la de la llum. Quan els electrons s’han accelerat s’injecten en un anell d’emmagatzematge, per on circulen amb una energia que es manté constant mitjançant cavitats de radiofreqüència. Quan la trajectòria dels electrons es corba emeten una llum de gran intensitat a longituds d’ona que van de l’infraroig als raig X. La radiació emesa, anomenada llum de sincrotró, va cap a les estacions de treball, on els usuaris la utilitzen per a les investigacions.

2 /// Estacions d’estudi. La investigació a través de la llum de sincrotró té lloc en aquests búnquers, que són la raó de ser del Sincrotró

3 ///

3 ///

El cor. l’anell circular d’emmagatzematge és el nucli de la Instal·lació i el canal per on viatgen les partícules

4 /// Direcció. El dr. Ramon Pascual és el president de la c0missió executiva del consorci del sincrotró Alba, que ha estat cofinançat per la generalitat de catalunya i l’estat espanyol

5 ///

4 ///

2 ///

5 ///

Tecnologia. El sincrotró Alba és ciència en estat pur. Està dotat de la tecnologia més innovadora per esdevenir un referent en la recerca científica al sud d’europa /// J.R. ARMADÀS


10

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

6 /// Acceleració. Aquest aparell és el que s’encarrega d’accelerar les partícules, que giren a velocitats properes a la de la llum

l’alba en dades TREBALLADORS: 140 PERSONES TREBALLEN A LES INSTAL·LACIONS DEL SINCROTRÓ

7 ///

SUPERFÍCIE: LES INSTAL·LACIONS D’ALBA OCUPEN 26.000 M2

Treball. L’anell d’emmagatzematge està ja en disposició de funcionar, però no es pot fer servir mentre hi hagi treballadors dins la zona

DIÀMETRE L’EDIFICI EN FORMA DE CARGOL TÉ 140 METRES DE DIÀMETRE. EMPRESA: UN 5% DELS USUARIS DELS SINCROTRONS EUROPEUS SÓN EMPRESES, LA RESTA SÓN INVESTIGADORS

8 ///

6 ///

COST: 16 MILIONS D’EUROS ÉS EL QUE COSTA MANTENIR ACTUALMENT EL SINCROTRÓ CADA ANY

9 /// Circulació. Aquests tubs de metALl transporten els electrons, que, arran de la velocitat i la curvatura de l’anell, produeixen la llum de sincrotró que utilitzen els científics per fer els estudis

INVESTIGACIÓ: CADA ESTACIÓ DE TREBALL COSTA 5 MILIONS D’EUROS I NECESSITA 5 CIENTÍFICS TREBALLANT-HI. ARA HI HA 7 ESTACIONS DE LES 33 QUE POT ARRIBAR A ACOLLIR EL COMPLEX CABLEJAT: EN TOT EL SINCROTRÓ HI HA 270 KM DE CABLES

10 ///

7 ///

8 ///

Aplicacions El sincrotró pot donar servei a la recerca d’una àmplia gamma de sectors empresarials. FÍSICA: Estudi de les propietats magnètiques de la matèria QUÍMICA: Anàlisi de processos catalítics per millorar l’eficiència de les reaccions

Sala de Control. Una habitació d’uns 30 m2 plena d’ordinadors controla tots els processos de la Instal·lació

Futur. Ara mateix hi ha 7 línies de llum o estacions de treball construïdes envoltant el sincrotró, però hi ha espai per ACOLLIR-ne fins a 33. Per Les Petites finestres grogues sortiran en un futur noves fonts de llum per incrementar el nombre d’investigacions /// J.R. ARMADÀS

9 ///

CIÈNCIA DE MATERIALS: Estudi de nous materials a escala nanomètrica

201

CIÈNCIES AMBIENTALS: Mètodes de resolució de problemes de contaminació dels sòls MEDICINA: Aplicacions en imatge mèdica i en determinades teràpies

MILIONS D’EUROS

MICROFABRICACIÓ: Tècniques litogràfiques per a la fabricació de microdispositius PATRIMONI CULTURAL: Anàlisis que permeten l’estudi d’obres d’art sense danyar-les PALEONTOLOGIA: Estudis no destructius sobre materials o teixits fòssils

10 ///

és el que ha costat la construcció del sincrotró Alba. Les obres van començar l’any 2006 i es preveu que l’Alba estigui totalment operatiu a principis del 2011


Finançament per a la seva empresa en condicions preferencials Amb l’objectiu d’impulsar els projectes d’inversió de les empreses i autònoms, així com per atendre les seves necessitats financeres i de liquiditat, Caixa Sabadell li ofereix les noves línies de finançament ICO 2010. Línia ICO-Inversió Nacional per finançar les inversions realitzades per autònoms i empreses en condicions preferents. Línia ICO-Emprenedors, per donar suport a la creació de noves empreses o activitats professionals. Línia ICO-Inversió Internacional, per recolzar les inversions de les empreses espanyoles a l’exterior. Línia ICO-Liquiditat, amb l’objectiu d’atendre les necessitats de finançament de capital circulant d’empreses solvents i viables.

Impulsi el seu negoci amb Caixa Sabadell!

Més rendibilitat per al seu comerç

Comenci a estalviar amb l’e-Factur@

Caixa Sabadell posa a la seva disposició nous paquets de productes Gestioni les seves seeves factures d’una manera man molt més ràpida, senzilla i i serveis per cobrir les necessitats del seu comerç. ò i ambb ell serveii e-Factur@ F t @ de d Caixa Sabadell i tots els seus econòmica Amb ells, podrà aconseguir la màxima rendibilitat i avantatges avantatges! directes sobre les condicions del Terminal Punt de Venda. Enviar, rebre i consultar factures de manera còmoda i segura.

> Pack “Què desitja...?” Amb un compte corrent amb saldo mitjà de 3.000 euros, l’assegurança de negocis Zurich, amb servei d’assistència les 24 h, domiciliació de tres rebuts mensuals i gestió automàtica de les vendes del TPV. Estalviï més d’un 53% sobre la tarifa estàndard. > Pack “Alguna cosa més?” Inclou els productes del Pack “Què desitja...?”, a més d’un compte de crèdit. Estalviï més d’un 66% en el TPV. > Pack “Li encantarà” Amb els productes del Pack “Què desitja...?”, més un compte de crèdit i assegurança d’incapacitat temporal. Estalviï fins al 73% en el TPV.

Estalviar el cost d’emissió, recepció i arxiu de la facturació, a més de l’espai físic, contribuint a la sostenibilitat de la societat. Més rapidesa de cobrament i menys risc de frau. Obtenció d’informació en temps real mitjançant el Servei CODI.

Vol més informació? Comprovi amb un senzill test tot el que podrà estalviar amb el servei e-Factura de Caixa Sabadell a www.caixasabadell.es/efactura

No esperi més per gaudir de tots aquests avantatges. Triï i guanyi!

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a:

www.caixasabadell.es/empresa


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

El fons Feder permet identificar els polígons i parcs d’empreses del CIT El pla cobreix una superfície amb 26 polígons i parcs, que sumen al voltant de 10.000 empreses

CiT i les associacions empresarials de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat es complauen a convidar-vos a la

JORNADA DE COOPERACIÓ EMPRESARIAL GETTING CONTACTS!©

23 de març de 2010, a les 9 h, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí C/ Aribau, 5

10 reunions personals entre empresaris i professionals amb interessos comuns per enfortir les xarxes empresarials, facilitar contactes comercials i generar noves oportunitats de negoci en el territori CIT Imatge aèria del polígon industrial La Bastida-Can Rosés de Rubí /// CEDIDA

L

a concessió de l’ajut del fons europeu Feder permet posar en marxa el pla de senyalització integral dels polígons i parcs empresarials de Rubí, Cerdanyola i Sant Cugat, una actuació prioritària en l’agenda del Catalonia Innovation Triangle (CIT) per al 2010. Aquest projecte s’emmarca dins els objectius de millora dels polígons industrials traçats pel CIT. El conjunt del territori que gestiona l’entitat supramunicipal suma més de 5 milions de metres quadrats, repartits entre els 26 polígons d’activitat econòmica, que donen cabuda, en total, a prop de 10.000 empreses, que es beneficiaran del pla de senyalització física de les principals vies d’accés des de la B-30. El projecte parteix de dos objectius, segons assenyala Maria Mas, tinenta d’alcalde de l’àrea de Promoció Econòmica i Ocupació a l’Ajuntament de Rubí: “D’una banda, facilitar la localització dels polígons i parcs empresarials a clients i proveïdors“, una solució llargament reclamada per les empreses que hi treballen, i de l’altra, crear una identitat a l’eix empresarial que integren els tres municipis: “Aquest pla ajudarà a oferir una millor imatge conjunta de l’àrea del CIT, tant pel que fa al vessant corporatiu com per un factor d’unitat dels tres municipis”. El projecte busca presentar en societat el CIT com a unió supramunicipal del Vallès

Sud i oferir a ulls aliens la imatge d’unitat i solidesa de projecte. “Volem posar en evidència el valor de la innovació com a eix d’un territori econòmicament competitiu”, afegeix Mas, membre també del comitè executiu del consorci.

INSCRIPCIONS GRATUÏTES A :

www.gettingcontacts.com

Cal omplir el qüestionari detallant què pot oferir i en què podria estar interessada la vostra empresa

Subvencions feder. El pla tindrà un

cost de 501.713 euros, el 80% dels quals es dedicarà a la producció dels senyals i col· locació, mentre que la resta servirà per crear una plataforma digital de senyalització i promoció del CIT. Aquest segon vessant, explica Mas, “serà un sistema d’informació digital amb les coordenades dels centres d’activitat que inclourà fitxes dels parcs i empreses que hi ha”. Del pressupost, 319.842 euros seran subvencionats pel fons Feder i la Diputació de Barcelona. L’ens provincial n’aportarà el 25%, és a dir, 106.614 euros. Els recursos europeus s’elevaran fins als 213.228 euros, cosa que suposa el 50% del cost del projecte. Dels tres anys previstos inicialment per a l’execució del projecte, del 2009 al 2011, ja n’ha passat un amb la sol·licitud de subvencions. “Tot just ens ha arribat l’aprovació del fons Feder i ara comencem a definir-ne l’execució”, explica Mas. Està previst que la fabricació i la col·locació dels panells comenci durant el segon semestre /// xavier orri d’enguany.

associació d’empresaris de Cerdanyola

Getting contacts!© ha organitzat més de 20 edicions els anys 2008 i 2009 amb un important èxit d’assistència, entrevistes i generació de sinèrgies i cooperació empresarial arreu de Catalunya. Getting contacts!© són contactes garantits! Properes sessions a Sant Cugat i Cerdanyola


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

RADAR

13

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS SUD

La Generalitat licita a través de GISA l’estudi del TramVallès El traçat de la línia connectarà les ciutats de Montcada, Ripollet i Cerdanyola

L

a Generalitat ha fet el primer pas per convertir el tramvia del Vallès en una realitat. La línia que enllaçarà Montcada amb la Universitat Autònoma, passant per Ripollet i Cerdanyola, ha començat el procés administratiu previ a l’execució del projecte. El govern ha licitat a través de GISA, empresa pública depenent de la Generalitat, l’elaboració dels estudis d’impacte ambiental i informatiu que tindria el pla de comunicació. Amb l’objectiu de millorar la connectivitat interior i potenciar la connexió amb el Vallès Occidental i Barcelona, el projecte donarà servei a zones residencials de Ripollet, Cerdanyola i Montcada, fins ara aïllades de transports públics eficients que les comuniquessin amb la resta de la comarca i amb Barcelona.

Traçat del TramVallès Barberà del Vallès

Tot i que el traçat encara no està del tot definit, les condicions de licitació estableixen un marc base que exigeix que el nou mitjà de transport passi per Montcada i Reixac, Ripollet i Cerdanyola, amb uns marges d’extensió aproximada al voltant dels 10 quilòmetres. Pel que fa al nombre de parades que tindrà el TramVallès, l’estimació indica que seran entre 12 i 18 estacions, incloent-hi els intercanviadors amb Rodalies i FGC. Queixes per insuficient. Des dels muni-

cipis que no es beneficiaran del nou tramvia, especialment Sant Cugat i Rubí, s’han alçat algunes veus reclamant l’ampliació d’un projecte que “ignora la meitat de la comarca”, segons Sant Cugat Empresarial. L’anunci de licitació de la línia ha sorprès l’empresariat santcugatenc, perquè “implica una manca de sensibilitat per part de les administracions davant d’un dels territoris amb més capacitat de creixement econòmic i empresarial de Catalunya“. En aquesta línia, denuncien que s’ha ignorat la vocació original del projecte del TramVallès, gestat a principis dels anys noranta, i que no era altre que facilitar la connexió dels parcs empresarials de l’eix de la B-30 amb Cerdanyola. /// xavier orri

UAB Ripollet

Cerdanyola del Vallès

Futur túnel d’Horta

Un segon punt clau és la proximitat del previsible traçat amb altres mitjans ferroviaris, que amplien l’àmbit de profit de la infraestructura. La intenció passa per trobar punts de connectivitat amb els Ferrocarrils de la Ge-

neralitat (FGC) a la UAB i amb les estacions de Rodalies de Cerdanyola, Cerdanyola-Universitat i Montcada-Ripollet. Aquesta intenció respon a una dada tan significativa com que el flux humà de Barcelona cap al Vallès interior suma 30.000 desplaçaments diaris.

El Tramvía del Vallès

Possible recorregut

Longitut del traçat: 10 km8 Nombre de parades: de 12 a 18 Població servida: 120.000 Àrees de activitat: més de 30.000 treballadors i estudiants Intercambiadors: de 4 a 6

Futur túnel de Montcada

Xarxa actual En obres FGC Futurs túnels

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

La Cambra de Terrassa alerta delretarddelesinfraestructures Un 64% de les actuacions previstes no disposen d’un estudi informatiu

L

a Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa va presentar els resultats de l’informe Seguiment de la inversió en infraestructures de transport a la demarcació, que s’ha dut a terme des de la Comissió d’Infraestructures, Urbanisme i Mobilitat de l’entitat. El text pretén comprovar si les administracions acompleixen els compromisos d’inversions i terminis d’execució d’infraestructures viàries i ferroviàries. En concret, la Cambra de Terrassa s’ ha centrat en les 2 5 infraestructures que afecten la seva l’àrea d’influència i que ja va recollir en un document de seguiment exhaustiu l’any 2007 que va posar de relleu les mancances en infraestructures. La dada més rellevant del document alerta que la Generalitat de Catalunya i l’Estat no han fet un estudi informatiu d’un 64% de les infraestructures de la demarcació

Previsió d’infraestructures viàries al Vallès Infraestructures viàries projectades Futurs túnels

Possible recorregut

Projetes

En obres

IV Cinturó Rda. E. Terrassa

IV Cinturó / C16 IV Cinturó Abrera - Terrassa

C58 / carrils

Via Interpolar 2 C58 / BUS_VAO Via Interpolar 1

IV Cinturó Abrera - Vilafranca

Túnel d’Horta

A2-AP7

que consten en els plans d’infraestructures. Del total d’aquestes infraestructures, el Ministeri de Foment de l’Estat s’ocupa del 76%, mentre que la responsabilitat d’adjudicació del 24% restant correspon a la Generalitat de Catalunya. En l’anàlisi també queda reflectit que, aquest any 2010, la Generalitat de Catalunya ha invertit un 11,3% menys en infraestructures al territori català respecte a l’any 2009, mentre que l’Estat ha reduït la inversió un 1,9%. En contraposició, s’ha vist incrementada la inversió en infraestructures que formen part de l’àrea d’influència de la Cambra respecte a l’any 2009. Destaquen les infraestructures ferroviàries, amb una suma d’inversions de 176 milions, un 85,8% més alta que el 2009. En canvi, la inversió en infraestructures viàries s’ha vist reduïda un 6,7%. En aquest apartat cal destacar les obres de finalització del tram més avançat del Quart Cinturó (Viladecavalls-Terrassa). L’estudi remarca també les demores temporals de les obres. Els retards en la finalització de les obres oscil·len entre 1 i 2 anys de mitjana. Com a exemple destacat, l’informe esmenta l’enllaç entre l’autovia A-2 i l’Autopista A-7 a Castellbisbal que ha necessitat un procés de 13 anys (està prevista la finalització l’any 2011) per a ferlo realitat. /// REDACCIÓ


14

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

ENTITATS FINANCERES /// VALLÈS

Unnim és la marca que identificarà les caixes fusionades Caixa Terrassa, Sabadell, Girona i Manlleu reforcen el missatge d’unió amb l’eslògan ‘La caixa que suma’, que acompanyarà la nova imatge corporativa

A

l llarg del 2010 les oficines de les caixes Girona, Manlleu, Terrassa i Sabadell aniran canviant progressivament el seu nom comercial pel d’Unnim. La nova caixa que sorgirà de la fusió de les quatre entitats ha estat batejada per la consultora catalana Morillas, firma especialitzada en disseny de marca i identitat corporativa. La idea de la qual va néixer Unnim va ser el nom Unim Caixes, suggerit per una treballadora de Caixa Terrassa, i des d’aquesta idea d’unió i col·laboració l’estudi de disseny va començar a treballar. Segons explica Lluís Morillas, director general de la firma, “volíem parlar de fusionar sense dir fusionar. Necessitàvem una identificació amb un punt humanista i va ser des de la proposta d’Unim Caixes que vam treballar”. Per què no es va conservar el nom amb una ena? La resposta més prosaica s’imposa en aquest punt: no es pot registrar un concepte genèric. “Una paraula de cinc lletres amb significat que sigui registrable és molt difícil, però amb les dues enes sí que estava permès”, explica Morillas, autor, entre d’altres, de la campanya LKXA o, més recentment, de la nova imatge de la companyia aèria Spanair. “D’altra banda”, segueix l’autor de la idea original, “la segona ena simbolitza un pont d’unió entre les quatre entitats i ofereix una sonorització més moderna que singularitza la marca comercial i li atorga una particularitat visual gens menysprea-

ble per diferenciar-se. El nom s’associa a una entitat moderna, actualitzada, que és precisament l’esperit de la fusió de les quatre caixes catalanes”. Un altre canvi substancial i alhora una notable evolució pel que fa a la imatge corporativa d’entitats bancàries és l’exclusió de la denominació caixa en el nom comercial. L’explicació que ofereix Morillas parteix del fet que “és evident a aquestes altures”. Amb aquest sacrifici de la denominació, únicament indicativa de la seva longevitat, s’ ha aconseguit un nom “molt més modern, sintètic i fàcil d’entendre”. El concepte caixa era una qüestió estrictament de categoria que s’ ha desplaçat al lema corporatiu triat per la naixent entitat: La caixa que suma. Unió de color. “La vocació del logotip és transmetre aquesta mateixa idea de fusió per créixer, per generar alguna cosa nova i no només unir-se davant l’adversitat”, explica el responsable de la idea. El color de fons escollit, un blanc molt poc habitual, respon a la composició cromàtica d’un logotip que combina fins a quatre colors. “Vam escollir el blanc per poder unir l’evolució dels colors de les caixes: el verd de Caixa Manlleu, el vermell de Caixa Terrassa i Sabadell i el blau de Caixa Girona. El logotip és la suma dels colors evolucionats, germen d’una nova entitat que busca diferenciar-se del model localis-

la caixa que suma

CAIXA GIRONA I CAIXA MANLLEU I CAIXA SABADELL I CAIXA TERRASSA I NOVA IDENTITAT CORPORATIVA

J. Blanch (C. Girona), E. Mata (C. Terrassa), J. Mestre (C. Sabadell) i D. Herrero (C. Manlleu) /// CEDIDA

ta i territorial més propi”, apunta Morillas, “d’èpoques industrials i no globals com l’actual”. D’altra banda, conserva els colors originals de les entitats perquè no es perdi la identificació del client amb els orígens fundacionals de cadascuna d’elles, alhora que la seva evolució cromàtica dins el logotip dóna una sensació de novetat als clients potencials que fins ara no s’ han acostat mai a aquestes entitats. implantació progressiva. La nova entitat ja disposa a la xarxa del domi-

ENTITATS D’ESTALVI /// TERRASSA

Les caixes promouen l’habitatge protegit C

aixa Terrassa i La Caixa han impulsat en l’últim mes la construcció d’habitatge protegit amb l’objectiu de buscar solucions als efectes de la crisi immobiliària i facilitar l’accés dels joves a un primer habitatge, ja sigui en règim de lloguer o venda. En el cas de la caixa egarenca, l’entitat financera promou la construcció de 300 pisos. Les obres començaran al març al barri terrassenc de Can Roca, amb un edifici de 45 habitatges. Paral·lelament,

Imatge virtual de l’immoble de Terrassa /// CEDIDA

per desfer-se del sobreestoc de pisos, Caixa Terrassa està reconvertint en habitatge protegit uns 200 pisos més a la resta del país, procedents d’adquisicions d’immobles a promotors amb dificultats econòmiques. Pel que fa a La Caixa, edificarà a Terrassa 22 pisos de lloguer assequible amb opció de compra. Aquests habitatges es construiran també en sòls comprats a promotors que no han pogut afrontar la /// Xavier orri devolució dels crèdits.

ni Unnim.cat, encara en construcció i presidit de moment pel nou logotip i l’eslògan de l’empresa. L’extensió del nom comercial a les oficines es durà a terme durant aquest any de manera progressiva i els establiments que es trobin en els territoris d’origen de les caixes conservaran, darrere la nova marca, la seva identitat històrica. En el cas de la caixa terrassenca, per exemple, la denominació serà Unnim, Caixa Terrassa, mentre que en altres localitats els rètols inclouran únicament Unnim Caixa. al mes de juny. Malgrat comptar ja amb una imatge corporativa, la posada en marxa de la nova caixa no ha pogut complir els terminis previstos en el calendari inicial. Segons l’última previsió del director general de Caixa Terrassa, Enric Mata, la nova entitat podria començar a funcionar a mitjans de juny. El directiu calcula que a mitjans de març es reuniran els consells d’administració i, a finals d’abril, les assemblees, per aprovar definitivament el procés de fusió. Encara a l’espera de l’aprovació definitiva del FROB, Mata ha assegurat que el Banc d’Espanya els ha comunicat “oficiosament” que el projecte de fusió compleix tots els requisits dema/// xavier orri nats per Brussel·les.


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

RADAR

ENTITATS D’ESTALVIS /// SABADELL

Caixa Sabadell redueix un 31,8% els seus beneficis E

l balanç de l’any 2009 per a la caixa d’estalvis més antiga de Catalunya ha deixat 28 milions d’euros de benefici, un 31,8% menys que l’any anterior. La conjuntura econòmica i les accions de sanejament de l’entitat sabadellenca per afrontar les incerteses financeres són en bona mesura responsables d’aquesta reducció respecte a l’any anterior. De fet,

ENTITATS D’ESTALVI /// TERRASSA

Caixa Terrassa guanya 35,8 milions d’euros, un 27,6% menys

Enric Mata i Jaume Ribera ///CEDIDA

C

aixa Terrassa va obtenir 35,8 milions d’euros de beneficis nets durant el 2009, xifra que representa una caiguda del 27,6% respecte a l’any anterior. L’entitat atribueix el descens al fet que ha destinat 113,4 milions a la cobertura dels deutors i al reforç del fons de provisió. La morositat de la caixa egarenca es va tancar l’any passat en el 5,95% sobre la inversió en crèdits i en el 4,69% sobre els actius de risc. Segons les previsions d’Enric Mata, director general de l’entitat, el 2010 aquests índexs de morositat podrien arribar al 7,5% i 6%, respectivament. La caixa ha vist reduït el seu índex d’eficiència, que el 2009 es va situar en el 50,1%, mentre que l’any anterior va ser del 60%. Les polítiques de contenció de l’entitat han permès reduir els costos d’explotació un 1,2%. Per a aquest exercici, Caixa Terrassa ha reduït la seva aportació a l’Obra Social fins als 8,45 milions d’euros, mentre que el 2009 hi va destinar 10 milions. Quant al mercat immobiliari, Caixa Terrassa va vendre l’any passat 495 habitatges, per un import de 130 milions d’euros. Però, per contra, va adquirir 200 pisos a promotors, que l’entitat reconvertirà en habitatges de lloguer per a joves. Amb tot, la caixa egarenca va tancar l’any amb un estoc d’habitatges que ascendeix a 690, per un import global de 170 milions. /// i. vallespíN

el 75% del marge generat s’ ha destinat al sanejament de les inversions. El resultat d’aquesta tasca és una cobertura del 116% dels actius dubtosos i una redefinició de solucions per a la gestió de la morositat, que es va situar al mes de desembre en una ràtio del 4,73, mentre que el mateix mes de l’any anterior la xifra es trobava en el 3,43.

crèdit estable. L’entitat presidida per Salvador Soley afronta enguany la seva reconversió dins la nova entitat Unnim, nascuda de la fusió amb les caixes Girona, Manlleu i Terrassa, amb un balanç de crèdit estable en el seu últim exercici com a institució independent. Malgrat les dificultats de crèdit associades al moment financer, Caixa Sabadell ha formalitzat durant el 2009 un total de 24.836 operacions que sumen un import global de 2.943 milions d’euros. Aquesta dada no és un mal senyal per a l’entitat sabadellenca, ja que constitueix gairebé el mateix valor creditici amb què va tancar l’exerci/// xavier orri ci anterior.

Salvador Soley i Jordi Mestre /// CEDIDA

15


Viu aquí i muntarà la seva empresa a l’altre costat de la muntanya?

&TUBMWJBSUFNQTJEJOFSTUSFCBMMBOUBQSPQEPOWJVÏTVOBEFDJTJØJOUFMrMJHFOU  QSÛQJBEVOBQFSTPOBFNQSFOFEPSB5BNCÏIPTØOOPQBHBSQFSNFUSFTRVBESBUTRVFBNCQSPVGFJOFTGBTFSWJSJFWJUBSNPMÒTUJFTNJUKBOÎBOUMBSFEVDDJØ EFRVJQTJQFSTPOBMFOTFSWFJTRVFFTQPEFODPOUSBDUBS El Parc Empresarial ArrobaSant Cugat MJ PGFSFJY KVTU FM RVF OFDFTTJUB QFSRVÒMBTFWBFNQSFTBDPNFODJBGVODJPOBS BNCVOBSFEVDDJØEFDPTUPT EFTEFMQSJNFSEJB'BDJFMRVFTBQGFSNJMMPSJEFJYJRVFOPTBMUSFTFOTFODBSSFHVFNEFMBSFTUB7PTUÒHVBOZBSËFORVBMJUBUEFWJEBJMBTFWBFNQSFTB FO DPNQFUJUJWJUBUTruqui’ns.

900 89 80 89 XXXBSSPCBTBOUDVHBUDPN

Superficíe en m², a la carta:

t.ÛEVMTSFEVÕUTQFSBQFSTPOFT

t&TQBJTEJËGBOTEFTEFBm²

t&TQBJTDPNQBSUJUTJBUFNQTQBSDJBM

t%FTQBUYPTNPCMBUTQFSBQFSTPOFT

t-PDBMTDPNFSDJBMTJEFTFSWFJT

Vingui a veure’l avui i comenci a treballar demà.


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

R+D+I /// CERDANYOLA

RADAR

ECONOMIA /// CATALUNYA

L’ampliació d’Ascamm costarà 5 milions d’euros

Catalunya rep un premi europeu a l’emprenedoria

L

C

a Generalitat i el Ministeri de Ciència i Innovació invertiran 5 milions d’euros en les obres d’ampliació del centre tecnològic Ascamm. Es tracta d’una fundació, ubicada al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, que es dedica a la recerca i la innovació aplicada a la creació de nous productes i nous processos industrials, amb l’objectiu final de millorar la competitivitat de les empreses catalanes. Les obres d’ampliació permetran gairebé duplicar la superfície actual del centre i passar d’uns 6.000 metres quadrats a uns 11.000 metres que tindrà quan acabin els treballs. Alhora, també implicarà incrementar un 70% les activitats d’investigació i ampliar la plantilla un 60%, fins a un total de 160 treballadors (especialment enginyers industrials, tecnòlegs biomèdics i físics). recerca i desenvolupament. Amb les obres d’ampliació es potenciaran línies de R+D en nanotecnologia, energia i unitats conjuntes de R+D amb empreses i grups d’investigació universitaris. Així mateix, acollirà el departament de robòtica i mecatrònica, on investigadors d’empreses, uni-

Josep Huguet va posar la primera pedra /// CEDIDA

versitaris i del mateix centre podran treballar de forma conjunta en projectes comuns. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, va presidir l’acte de col· locació de la primera pedra. A l’acte també hi han assistit l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona; el subdirector general de Centros Tecnológicos del Ministerio de Ciencia e Innovación, Daniel González; el president de la Fundació Ascamm, Antoni Peñarroya; el Director General del Parc Tecnològic del Vallès; Francesc Martos; i altres personalitats.. /// Ivanna VallespÍn

El president de la Generalitat visita Barberà

José Montilla visita la indústria de Barberà L’empresa Pintados y Derivados SL va ser la primera parada que el president de la Generalitat, José Montilla, va fer en la seva visita institucional al municipi de Barberà del Vallès. El president va recórrer les instal·lacions de la factoria i va parlar

17

amb els treballadors amb motiu del 30è aniversari d’aquesta empresa, que es dedica al desenvolupament i a l’evolució de treballs en sectors basats en el recobriment orgànic de superfícies metàl·liques amb pintura en pols o líquida. // CEDIDA

talunya ha resultat guanyadora en la primera edició del premi European Entrepreneurial Region Award, que reconeix les regions amb les millors polítiques estratègiques de suport a les pimes. El conseller d’Indústria, Josep Huguet, acompanyat del secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy, van rebre el premi que Catalunya lluirà fins al 2012. La candidatura catalana ha comptat amb el suport del Consell General de Cambres i de les patronals Foment i Pimec a Catalunya, juntament amb el de l’ATA, la federació representativa dels treballadors autònoms de l’Estat espanyol. El jurat ha avaluat la credibilitat del projecte, la visió de futur i el compromís polític d’un total de 35 candidatures presentades, d’entre les quals cal destacar les de regions europees com Baden-Württemberg, Llombardia, Flandes, Madrid, València o EmíliaRomanya.

Guardó d’alt nivell. La distinció de la Unió Europea reconeix la visió estratègica de futur de Catalunya palesa en el pla d’implementació de l’Small Business Act a Catalunya 2010-2013.

El Vallès, un dels motors de Catalunya /// I.M.

L’Small Business Act constitueix un pas endavant per poder donar una resposta política alineada amb Europa, adequada a la realitat empresarial de Catalunya, i alhora coherent amb els objectius generals de país, recollits en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, la Llei d’educació, la Llei de política industrial i l’acord estratègic per a la internacionalització. El pla esmentat defineix 48 accions estratègiques amb objectius específics en l’horitzó 2013 per poder donar resposta a les necessitats reals del teixit empresarial de /// REDACCIÓ Catalunya.


18

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

PIME /// Encaix L’empresa ha convertit una antiga nau industrial de Terrassa en estudi i laboratori d’idees PER: IVANNA VALLESPÍN

Encaix, construint idees i somnis a escala 1 /// ELÍAS CABALLERO, GERENT D’ENCAIX COMUNICACIÓ VISUAL

2 /// EN ELS INICIS, L’EMPRESA CONSTRUÏA EXCLUSIVAMENT MAQUETES ARQUITECTÒNIQUES

3 /// ENCAIX ESTÀ UBICADA EN UNA ANTIGA NAU INDUSTRIAL A TERRASSA /// I. MARQUÈS

1 ///

E

ncaix es va crear ara fa dues dècades vinculada exclusivament al disseny de maquetes arquitectòniques. L’empresa es va beneficiar durant aquests anys de l’auge del sector de la construcció. “Des de fa dos anys, el nostre principal client, que era el promotor immobiliari, pràcticament ha desaparegut”, afirma Elías Caballero, gerent d’Encaix. Però l’empresa egarenca no es va deixar emportar per l’eufòria del moment i va ser prudent. Llavors, van decidir diversificar-se de diferents maneres: per una banda, fent evolucionar la maqueta convencional, però de l’altra, buscant noves àrees de negoci i també nous mercats. En els darrers tres anys, Encaix ha iniciat el seu procés d’internacionalització. Però

2 /// no ha optat per l’opció més tradicional i propera, sinó que s’ha instal·lat a Panamà, a Dubai i a Nova York. L’empresa ha aconseguit un bon aterratge en aquests països i, de fet, el 70% de facturació prové de projectes aconseguits a l’estranger. Tanmateix, Caballero té clar l’exigència dels mercats exteriors. “Si surts del país, has d’oferir alguna cosa diferent”. Per aquest motiu Encaix va aterrar amb un nou invent sota el braç, el MIM, el Model Interactiu Multimèdia.

Nou concepte de maqueta El MIM permet al client viure l’experiència real del projecte que s’està desenvolupant. Això és possible gràcies a un software desenvolupat per l’empresa mateix que permet integrar elements físics, virtuals i sensorials. A través de pantalles

3 /// tàctils, es pot interactuar amb la maqueta i canviar-ne l’aspecte, com, per exemple, veure la visió de dia i de nit. Però les possibilitats són molt més àmplies, és l’anomenat màrqueting multisensorial: “Si tenim una maqueta multimèdia d’un resort amb un camp de golf, podem escenificar com passarà el dia el client. Es lleva i pren l’esmorzar; aquí podem desprendre olor de cafè. O també podem emetre l’olor de fusta de la llar de foc, o de gespa del camp de golf”. Des d’Encaix se senten orgullosos especialment del primer MIM que van dissenyar, una maqueta d’un edifici de 350 metres a Panamà. La peça estava elaborada amb tot detall, de manera que estaven dissenyats els interiors de tots els habitatges dels 90 pisos de l’edifici. Així, un usuari, a través d’una pantalla tàctil,

podia seleccionar el pis desitjat i aquest s’il·luminava i en mostrava l’interior. “Si eres al bany se’t disparava l’olor de perfum; si visitaves la sala de shiatsu, llavors podies olorar la fusta. Va ser un punt d’inflexió”, apunta Caballero.

Els fruits de la recerca El MIM ha estat possible gràcies a la tasca en R+D que ha desenvolupat l’empresa. I és que, durant tots els anys de bonança, Encaix va decidir reinvertir els beneficis en innovació i recerca, decisió que amb el temps ha acabat donant els seus fruits. Un altre d’aquests resultats són els PLV interactius que ha desenvolupat l’empresa egarenca, com ara el Multi Essence Tester. Es tracta d’un aparell que disposa d’una base de dades on estan registrats tots els tipus de perfums. A través d’una pantalla, l’usuari omple un test amb el seu perfil, de manera que la màquina selecciona el més adequat. Finalment, la persona introdueix la mà en un orifici, on se li ruixarà una petita dosi del perfum. De moment, només és un prototip, però està pensat per a aeroports o centres comercials. A més d’aquests productes innovadors, Encaix es dedica al disseny de maquetes arquitectòniques i urbanístiques, maquetes científiques per a museus, disseny d’estands, infografia, vídeos, elements d’il·luminació, etc. D’entre tots els projectes realitzats, destaca la maqueta interactiva que representava tot el país de Panamà; la maqueta del projecte urbanístic Megapolis a Panamà, promogut pel grup Cirsa, o les maquetes d’un gran complex turístic a Mèxic, d’un nou gratacels a Manhattan o del BET (Barcelona Economic Triangle). Actualment, estan dissenyant la maqueta del futur hospital antidopatge de Qatar. Mirant al futur, Caballero estableix com a prioritat “aguantar el tipus” i esperar que al crisi passi. No obstant això, el treball d’aquest despatx no s’atura i està encaminat a dissenyar i fabricar màquines interactives, com el PLV. Però també volen potenciar el camp de les maquetes amb finalitat publicitària: “Imaginem que arriba un visitant a l’aeroport de Barcelona. Allà es podria trobar una maqueta de la ciutat, que podria incloure anuncis d’empreses, com botigues o hotels. Així, la maqueta es convertiria en un nou mitjà d’explotació publicitària”.

Encaix UBICACIÓ: Terrassa ANY DE FUNDACIÓ: 1989 8 TREBALLADORS DELEGACIONS: Panamà, Dubai, Nova York


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

ASSOCIACIONS /// TERRASSA

RADAR

19

ASSOCIACIONS /// CATALUNYA

Les llicències ambientals són Les eleccions a les cambres més cares a Catalunya de comerç seran el 4 de maig E

ls tràmits perquè una empresa s’ implanti a Catalunya són més cars, però també més ràpids, respecte a altres comunitats espanyoles. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi comparatiu que ha realitzat la Cambra de Terrassa sobre els requisits ambientals que es demana a les empreses. Per elaborar l’estudi, la Cambra egarenca ha comparat Terrassa amb sis ciutats espanyoles amb un perfil semblant en grandària o teixit industrial. Concretament, han estat analitzades Alcalá de Henares, Osca, Alacant, Cartagena, Huelva i Badajoz. A més, s’han analitzat els processos necessaris per a empreses de tres sectors diferents: el tèxtil, el químic i el metal·lúrgic. L’estudi posa de manifest que la comunitat on és més car demanar una autorització ambiental és Catalunya, mentre que a la resta de comunitats el cost pot ser entre un 30 i un 70% inferior o, fins i tot, pot tenir un cost zero, com passa a Andalusia i Extremadura. El president de la comissió de medi ambient de la Cambra, Jordi Amat, alerta que això pot afectar la competitivitat de les empreses, però alhora pot ser un obstacle

J

a hi ha data definitiva per a la celebració de les eleccions a les cambres de comerç de Catalunya. El 4 de maig és el dia escollit perquè aquests ens renovin els seus òrgans de govern. Fruit d’aquestes eleccions, que estan obertes a la participació de totes les empreses i autònoms de Catalunya, se sotmetran a votació els més de 400 càrrecs electes que formen els plens de les cambres.

Presentació de l’estudi a Terrassa /// CEDIDA

perquè noves empreses s’implantin al territori. Per contra, l’estudi revela que Catalunya és la comunitat on els tràmits es realitzen d’una forma més ràpida. Així, les gestions es poden allargar fins a quatre vegades a la resta de comunitats estudiades. L’estudi també posa de relleu la relació entre costos i rapidesa, de manera que a Catalunya els tràmits resulten més cars, però es realitzen de forma més ràpida. Per contra, a Andalusia i Extremadura els costos són més reduïts, però la gestió és /// Ivanna VallespÍn més lenta.

ASSOCIACIONS /// CERDANYOLA

Voluntat de continuïtat. L’actual president de la Cambra de Sabadell, Antoni Maria Brunet, ja ha manifestat la seva voluntat de tornar a repetir en el càrrec acompanyat de la seva junta i, de moment, no ha aparegut cap candidatura alternativa. De la mateixa manera que el seu company sabadellenc, Marià Galí també va manifestar fa unes setmanes la seva voluntat d’optar a la reelecció a la presidència de la Cambra de Terrassa. Per altra banda, abans del 28 de juny tindrà lloc l’elecció del president i del comitè executiu de cada cambra. El procés culminarà amb la constitució del Consell General de Cambres, òrgan de representació i coordinació d’aquests /// REDACCIÓ agents econòmics.

Les noves direccions es constituiran al juny /// I.M.

ASSOCIACIONS /// VALLÈS

Debat sobre l’exportació com Pimec celebra que autònoms i a remei a la crisi a Cerdanyola pimes no hagin d’avançar l’IVA L

L’esmorzar de treball va tenir lloc al nou Museu de Cerdanyola /// CEDIDA

L’

associació d’empresaris de Cerdanyola continua amb els seus plans d’acostament i assessorament a l’empresariat local. La patronal cerdanyolenca va organitzar un esmorzar de treball el 23 de febrer que va servir per analitzar les oportunitats exportadores de les empreses, enteses com a remei per sortir de la crisi. L’acte va tenir un format de xerradacol·loqui, en què Francesc Costa, director de comerç exterior de Banc Sabadell, va encoratjar els empresaris presents tot afirmant que “el Vallès ha estat i segueix sent una potència exportadora”, i va fer

una crida a la petita i mitjana empresa perquè no perdin la por a internacionalitzar el seu negoci. Costa va insistir que el potencial exportador de Catalunya supera el de països de l’eurozona com Grècia, Portugal o Finlàndia, malgrat que la crisi econòmica ha fet disminuir el potencial català i espanyol en aquest sentit. El ponent també va encoratjar els empresaris assistents a constituir-se en lobbies per pressionar els governs a prendre les decisions correctes que allunyin el país de la crisi. /// JOAN RAMON ARMADÀS

a patronal catalana de la petita i mitjana empresa ha rebut amb optimisme que tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats hagin acceptat a tràmit la proposició de llei per modificar la normativa fiscal relativa a l’IVA. D’acord al projecte, els autònoms i les pimes no hauran de tributar per les factures no cobrades, sinó que el pagament s’haurà de fer efectiu un cop el client hagi abonat el cost de la factura corresponent. Aquesta mesura, un reclam històric formulat des de Pimec i altres patronals autonòmiques, descarrega de tributs les pimes i minimitza la manca de circulant que afecta els autònoms en el context de crisi econòmica. D’altra banda, aquest avenç redueix el temor davant l’elevat risc d’impagats, que generava ocasionalment situacions en què el proveïdor acabava abonant l’IVA d’una factura que mai no cobraria. Des de la Pimec s’ha celebrat la bona nova i es presagia una millora de la liquiditat quan s’aprovi la norma. impuls patronal. La patronal catalana va ser una de les primeres entitats a formular aquesta proposta als representants polítics durant la concentració de pimes i

Seu de Pimec a Barcelona /// CEDIDA

autònoms davant del Congrés dels Diputats el març de l’any passat. Des d’aleshores, Pimec ha mantingut converses reiteradament amb els partits per fer entendre aquesta problemàtica i aconseguir el suport polític. Actualment, la patronal treballa per definir solucions al problema des d’una perspectiva tècnica i jurídica, per resoldre al més aviat possible els problemes de liquiditat de pimes i autònoms. De fet, s’està elaborant una proposta que, respectant el marc normatiu de l’aplicació de la mesura, retalli els terminis de tramitació /// xavier orri parlamentària.


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

INTER-VIEWS /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès · Secció patrocinada per sprint idiomes

French chemist Anthony Violleau shares his experience heading The Valspar Corporation in Cerdanyola, the world’s leading producer of the specialist paints PER: BEN NEALE

Painting Products planned their time less rigidly and were generally more proactive. Secondly, and most fundamentally, they were much more focused on solutions and less driven by procedure. Whereas in Switzerland, the definition of professionalism could have been ‘to follow procedure to the letter’, here it seemed to be ‘to find the solution that will make the customer happy’. This didn’t mean procedure was ignored, but Violleau did see how his colleagues were able to jump over an issue to get to a solution. In Switzerland, by contrast, if one step of a procedure was not met, everything stopped.

Anthony Violleau, head of Valspar Corporation in Cerdanyola /// BEN NEALE

S

ome areas of business have enjoyed spectacular growth in recent years yet their major companies remain unknown to the public. The packaging sector is one example. As consumers, we are very aware of the amount of packaging that accompanies our favourite products but which firms produce this? And how do they keep items such as food and drink free from contamination? The Parc Tecnològic in Cerdanyola del Vallès accommodates a surprisingly large number of companies, many occupying just one or two units. One such company is the Mediterranean operation of the Valspar Corporation, a very large US firm. Valspar is the world’s leading producer of the specialist paints used on many of the most widely-sold products; the red and white colours on your last can of Coca-Cola, for example, may have come from their factory. Head of their laboratory here is Anthony Violleau, a Frenchman originating from Nantes, where the company has its main production facility outside the US. Violleau is a chemist who also worked at the company’s European Headquarters in Zurich before landing in Barcelona in 2005. There he had already experienced a big difference in the way things were structured, compared to his native France; in-

stead of big departments organized hierarchically, the Swiss operation was made up of many specialist teams -some containing just one person. Processes governed every aspect of the work and home life was generally kept separate. In common with many international managers, Violleau admits that when he accepted the post here he had very little knowledge of Spain and its working practices, and none at all regarding Catalonia! He did anticipate it would be different to Switzerland – although he didn’t know how – but also expected some similarities to France. He has been surprised. The role of the twelve person team here is to sell products to Spanish customers and develop solutions to their technical problems. Initially, it was the more visible differences in the team’s behaviour that he observed; the working hours and flexible approach to time-keeping. Within a couple of months however, Violleau had identified three differences that were more significant.

PROACTIVE CURIOSITY The first concerned the way his laboratory colleagues carried out their roles. Whilst they were less specialized in terms of expertise than their Swiss peers, they demonstrated a much greater curiosity in understanding the full impact of their activity. They liked to understand the complete process and were not content to limit themselves to one narrow part. They also

Lastly, the communication here was much less rigid and formalized. Whereas in Switzerland or in France, communications were always through established channels, here everyone talked to everyone – leading to more of feeling of family. From a personal point of view, Violleau had to work out how to manage this difference. He quickly decided to learn how to communicate in a similar way, and then focus on bringing his own message.

CATALAN WORKER PROFILE Violleau’s immediate team are all Catalans and when asked about their characters, he uses adjectives such hard-working, attention to detail, and single-minded. Whilst he says he does have to keep a closer eye on procedure here – regulatory compliance remains critical in this sector – he cannot praise highly enough his colleagues’ ability to stretch themselves and solve problems fast. Considering this point further, he wonders whether these aspects of the Catalan character are linked to the success of the region in fostering pharmaceutical and chemical businesses. Asked what he would miss most if he had to leave Catalonia and return to France, Violleau intriguingly cites the different way of communicating. He feels that “In France, the form of communication can often be more important than the message itself. Here, in contrast, people are more direct and spontaneous.” And his one tip for any other international managers about to set sail for Catalonia, “Take the time to speak to each and every team member before deciding on your approach to management. Understand how they are different and don’t try to solve everything yourself!”.

Edifici Trade Center Av. Corts Catalanes, 7 · 08173 · Sant Cugat 93 552 85 28 sprintidiomes@sctradecenter.es

GLOSSARY 1 Unknown: Desconegut 2 Packaging: embalatge 3 Aware: Conscient 4 Widely-sold: més venut 5 Hierarchically: jeràrquicament 6 Governed: determinaren 7 Home life: Vida fora de la feina 8 Time-keeping: puntualitat 9 Carried out: Van dur a terme 10 Driven by: Motivats 11 To the letter: al peu de la lletra 12 Jump over: Saltar 13 Single-minded: decidits 14 Stretch themselves: esforçar-se 15 Fostering: Fomentar 16 Approach: enfocament

EL CONSULTORI Com es diu llançament d’un producte en anglès? Product launch Com es diu per ordre d’antiguitat en anglès? According to length of service Com es diu una previsió en anglès? A forecast El consultori va adreçat a tots aquells empresaris que necessiten resoldre dubtes puntuals en anglès de negocis. Envieu els vostres dubtes a: B30@pautamedia.com.

The Valspar Corp. sector: Químic ANY DE FUNDACIÓ: 1996 TREBAlLADORS: 12


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

INTERNACIONALITZACIÓ /// TERRASSA

RADAR

the article ///Peter Lindsey

La Cambra impulsa una missió a països de l’Amèrica Central

What is the EURAM?

Les empreses i organitzacions participants han abordat al voltant de 160 contactes de negoci al Salvador, Guatemala, Costa Rica i Panamà

A

G

uatemala, Costa Rica, Panamà i el Salvador han estat els destins triats per la Cambra de Comerç de Terrassa per executar la darrera missió comercial que ha d’acostar les empreses vallesanes als mercats de l’Amèrica Central. Celebrada entre el 14 i el 26 de febrer, els empresaris participants van tenir l’ocasió d’entrevistar-se amb empreses de mercats coincidents amb l’objectiu d’aprofitar el gran potencial comercial de la zona i generar sinergies i oportunitats de negoci. En xifres, la missió va permetre al voltant de 160 contactes de negoci entre les empreses participants i les organitzacions i empreses locals. l’experiència africana. A l’espera de po-

der valorar amb perspectiva els resultats de la missió centreamericana, la Cambra ha presentat ja el balanç de la darrera experiència a

La responsable de la missió, Natàlia Bertrán (cinquena per la dreta), entre els participants /// CEDIDA

l’Àfrica. Natàlia Bertrán, viceresponsable de comerç internacional de la Cambra, ha valorat aquesta missió com un èxit que ha permès establir “590 contactes de negoci a a Ghana, Nigèria, Benín i Costa d’Ivori”. En la missió hi han participat 7 empreses vallesanes, que han detectat diferents oportunitats de negoci “en grups electrògens i

INTERNACIONALITZACIÓ /// SANT CUGAT

‘Business breakfasts’ d’ajut a la internacionalització E

l Sant Cugat International Business Club (SCIBC) ha fet un altre pas endavant en el seu projecte de crear un diàleg permanent en forma de networking en aquest municipi. Així doncs, a les trobades mensuals que celebren el primer dijous de cada mes ara cal sumar-los els esmorzars de treball que tenen la intenció de fer cada tercer dimarts de mes. L’objectiu d’aquestes noves cites empresarials no és un altre que “facilitar novetats i informació rellevant sobre les condicions dels mercats i situacions econòmiques per a aquells empresaris que estiguin interessats en el desenvolupament internacional del seu negoci”, va afirmar l’empresari polonès Daniel Razniewski, que és qui presideix el SCIBC. Les sessions tindran un format fix de taula rodona i es desenvoluparan en llengua castellana. A diferència de les trobades nocturnes dels dijous, els business breakfast estan pensats per a empresaris espanyols que busquin noves idees de negoci o una millora d’oportunitats més enllà de les nostres fronteres.

Un dels esmorzars de treball /// cedida

La primera d’aquestes sessions, moderada per l’empresària Marisa Iturbide, va tenir lloc el dimarts 16 de febrer a l’hotel Novotel de Sant Cugat i va comptar amb la presencia de ponents d’ACC1Ó, Caixa Catalunya, Humannova i Creador Consulting. De les conclusions que es van poder extreure d’aquesta reunió destaca la constatació de la dificultat de trobar partners de confiança a l’estranger. També es va posar sobre la taula la necessitat de conèixer, no només el mercat, sinó també la cultura i la personalitat dels clients del país nou on s’adreça l’empresa. /// Joan ramon armadàs

infraestructures que facilitin el transport d’electricitat”, especialment en els casos de Nigèria i Costa d’Ivori. També Ghana presenta potencialitats en aquest sentit, així com en el tractament d’aigües, mentre que Benín ofereix oportunitats en el creixent desenvolupament portuari i del sector /// xavier orri serveis.

21

couple of months ago I discussed BET (Barcelona Economic Triangle), which has a strong socio-economic and geographical element to it. Today I’d like to talk about the EURAM – ‘Euroregió de l’Arc Mediterrani’. This Trans-European network, representing a strategic infrastructural axis, maps out an economic space that is made up of Catalonia, Andorra, València, the Balearics and ‘North’ Catalonia. The underlying idea is to promote common interests and goals in the northwestern Mediterranean area, taking advantage of its vast potential and synergies. Going beyond merely national and regional priorities it would overcome the traditionally restrictive borders of the past by creating an area of co-operation to face the challenges posed by trade over the coming years more effectively. It is argued that it is vital for this area to remain a strong economic region and there is much debate over what kind of policies should be followed in order to achieve this aim. What seems to be clear is that the key to unlocking future wealth and stability lies in working together and not going it alone.


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

Grans empreses /// Peta Zetas Els Peta Zetas s’han convertit en uns caramels entranyables per a moltes generacions. Des del seu origen, les explosives boles s’elaboren al Vallès PER: IVANNA VALLESPÍN

Tres dècades fabricant Peta Zetas a Rubí 1 /// SEU DE ZETA ESPACIAL A RUBÍ. L’EMPRESA S’UBICA EN AQUESTES INSTAL· LACIONS DES DEL 1994 /// isabel marquès

Z

eta Espacial va néixer de la inventiva de dos amics, que poca relació tenien amb el món del caramel. Als anys setanta, Ramon Escolà treballava a la indústria farmacèutica a Rubí, mentre que Antonio Asensio fou el creador de la companyia editorial Grupo Zeta. El concepte d’explosió o petar juntament amb el nom del grup editorial van ser les bases per batejar el que es convertiria en un caramel mític per a tota una generació, els Peta Zetas. Però també hi tindria un paper important el món de l’espai. Tant el nom de l’empresa, Zeta Espacial,

1 /// com el fet que la primera imatge del nou caramel fos un astronauta, es va deure al fet que un nen va descriure l’experiència “com un caramel de l’espai, com meteorits que t’exploten a la boca”. Durant un any, els dos emprenedors van estar fent proves amb un petit reactor en una fàbrica de Rubí. “Era molt complicat, perquè havíem de treballar a 60 atmosferes de pressió, és com estar a 600 metres sota el mar”, recorda Escolà. La descoberta la va fer per casualitat l’operari quan anava a extreure la prova diària de producte dins del reactor. Llavors, explica Escolà, “li va explotar i em va trucar plorant. Però realment el que va passar és que el

producte estava gasificat. Havien nascut els Peta Zetas”. En essència, els Peta Zetas són petites peces de caramel dur que han estat gasificades amb diòxid de carboni sota una pressió molt elevada. Llavors, quan aquestes peces gasificades entren en contacte, ja sigui amb la humitat de la boca, amb llet o altres líquids, el gas contingut a l’interior és alliberat i es produeix l’esclafit característic.

Més que un caramel “Un caramel és sucre, essències, colorant i un llacet. El llacet és la creativitat, és el que fa que el producte es vengui o

no”, afirma el fundador de l’empresa, que té clar que cal buscar noves formes per sorprendre el mercat i els consumidors. Aquest afany els ha portat a anar més enllà del tradicional concepte de caramel. En aquest sentit, Escolà explica que “els Peta Zetas són com una joguina que s’ha de gaudir en companyia. Els menges amb els amics, perquè el nen se’l posa a la boca i l’ensenya als amics dient: ‘Mira quin soroll que fa!’”. Amb els anys, els Peta Zetas han iniciat un nou camí més experimental, en què han passat a ser un ingredient més en productes com ara gelats, xocolates, iogurts o pastisseria. Fins i tot venen grans quan-


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

titats de producte al cuiner Ferran Adrià, que el fa servir en les seves creacions.

RADAR

23

2 /// RAMON ESCOLÀ, FUNDADOR DE LA COMPANYIA. JUNTAMENT AMB ANTONIO ASENSIO VA FUNDAR L’EMPRESA EL 1979 /// i.M.

I és que el món del caramel s’ha de reinventar constantment si volen cridar l’atenció dels més petits. “Abans no hi havia caramels tan interactius, però, actualment, la competència nostra no són els altres caramels, sinó el mòbil, perquè amb els diners que donen els pares al nen, el que fa és comprar-se una targeta per al mòbil”, assegura Escolà.

3 /// DES DE LES INSTAL·LACIONS DE RUBÍ, L’empresa EXPORTA ELS SEUS PRODUCTES A 60 PAÏSOS D’ARREU DEL MÓN /// i.M.

Exportació meteòrica L’empresa va iniciar la seva activitat l’any 1979 en una petita nau de Sant Boi de Llobregat, vinculada exclusivament a la producció dels Peta Zetas. El nou producte es va llançar al mercat aquell mateix any i va causar sensació entre els més petits. Només en dos mesos es van vendre 24 milions d’unitats.

4 /// TREBALLADORS SUPERVISEN UNA PARTIDA DEL TWO TO ONE, EL PRIMER CARAMEL JOGUINA, APAREGUT EL 1997 /// i.M.

5 /// L’EMPRESA ELABORA UNA ÀMPLIA GAMMA DE CARAMELS, AMB ELS PETA ZETAS COM A BASE /// isabel marquès

L’excel·lent acollida entre el públic va catapultar l’empresa al mercat exterior. L’any 1980, el revolucionari producte es venia a 7 països i el 1984, a 26. Actualment, els Peta Zetas arriben a 60 països de tot el món. De fet, el 90% de les vendes de la companyia provenen de l’exportació. Aquest ràpid creixement extern va suposar l’ampliació de les instal·lacions de l’empresa, que es va traslladar l’any 1994 a l’actual seu ubicada a Rubí, on disposa d’una superfície de 15.000 metres quadrats i una plantilla de 100 treballadors. Però l’empresa ha consolidat la seva presència a l’estranger mitjançant dues filials creades el 2002. La primera, Pop Rocks, s’ubica a la ciutat nord-americana d’Atlanta, mentre que la segona està situada a Toluca (Mèxic).

2 ///

Altres productes A part d’això, l’empresa elabora una àmplia gamma de caramels, però sempre tenint com a base els Peta Zetas i afegint-hi un altre element, com una piruleta, un xiclet, etc. Ara bé, deixant les boles gasificades, la companyia va treure al mercat el 1997 el Two to One, el primer caramel que inclou a dins una joguina. Mirant al futur proper, des de l’empresa rubinenca es mostren prudents i pensen limitar les inversions en maquinària. Això no suposa que s’aturi el procés d’innovació i de creació de nous productes, com ara xocolata feta amb Peta Zetas o qualsevol altre dolç que sorprengui petits i grans.

3 ///

PETA ZETA SECTOR: confiteria UBICACIÓ: Rubí ANY DE FUNDACIÓ: 1979 100 treballadors EXPORTACIÓ: 60 països FACTURACIÓ: 180 M€ (2009)

4 ///

5 ///

“Abans no hi havia caramels tan interactius, però, actualment, la competència nostra no són els altres caramels, sinó el mòbil”


24

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

patronal cecot /// lEgislació

Repàs a les principals novetats normatives laborals de l’any 2010 Els beneficis empresarials en la contractació i els canvis en la forma i l’estructura dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) són les principals aportacions legislatives en matèria de dret empresarial i dels treballadors

E

n un any d’incertesa respecte al desenvolupament del diàleg social entre sindicats i patronal, juntament amb l’afectació de la crisi a tots els nivells, és adient fer un breu comentari de les novetats laborals previstes enguany pel govern. En primer lloc, comentaré algunes de les principals mesures que preveu la Llei de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació i la protecció de persones aturades.

Reposicions del dret de l’atur en els ERO. S’autoritza el dret de reposició de la pres-

Ampliació de les bonificacions del programa Foment. S’inclou dins del col·

tació d’atur de nivell contributiu cobrat en els ERO de suspensió de contractes o reduccions de jornada. Es pot gaudir d’aquest dret en un període màxim de 120 dies quan l’extinció del contracte es materialitzi posteriorment en resolució administrativa a través de l’ERO, resolució judicial en procediment concursal o l’extinció de contracte per causes objectives.

lectiu bonificable els treballadors que estiguin treballant en una empresa amb contracte a temps parcial. Per altra banda, en el cas dels minusvàlids, s’amplia la bonificació a les transformacions de contractes temporals a indefinits.

Bonificacions en els ERO. Es preveu una

Bonificacions EN la contractació indefinida: Es refereix a la contractació in-

bonificació del 50% de les quotes empresarials per contingències comunes, en quotes meritades, per a treballadors en situació de suspensió de contracte o reducció temporal de jornada autoritzats per ERO. Com a requisit és necessari mantenir el compromís en l’ocupació dels treballadors afectats durant almenys un any. En cas contrari, s’haurà de tornar la devolució de les bonificacions d’aquests treballadors. Aquesta bonificació tindrà un límit de 240 dies.

Assessorament empresarial Àrea de comerç exterior i internacionalització. Asun Cirera, assessora de comerç exterior de la patronal Cecot

definida de treballadors beneficiaris de les prestacions o dels subsidis d’atur. La bonificació serà el 100% de la quota empresarial per contingències comunes i tindrà com a límit el subsidi d’atur pendent de cobrament. El gaudiment d’aquesta bonificació comporta el compliment de diversos requisits: el manteniment del contracte durant un mínim d’un any, la conformitat del treballador i la formalització del contracte en el model oficial.

QUINES SÓN LES RECOMANACIONS SOBRE INCREMENTS SALARIALS DE L’ACORD RECENT SOBRE NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA? L’acord sobre negociació col·lectiva per als anys 2010, 2011 i 2012 recomana uns increments salarials als negociadors de convenis col·lectius de fins a l’1% l’any 2010; d’entre l’1 i el 2% per a l’any 2011 i d’entre l’1,5% i el 2,5% per a l’any 2012. També recomanen que els convenis col·lectius continguin clàusules de revisió salarial, agafant com a referència l’increment pactat i la inflació real del període de referència, sempre tenint en compte l’objectiu de moderació salarial.

Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

Per últim, en els convenis d’àmbit superior als d’empresa es recomana que es regulin clàusules d’inaplicació dels increments salarials per a totes aquelles empreses amb dificultats financeres.

Exempció de les indemnitzacions en l’IRPF: Estan exemptes de tributació per

l’IRPF les indemnitzacions per l’acomiadament o cessament dels treballadors, la quantia de la qual estigui establerta a l’Estatut dels Treballadors, la normativa de desenvolupament o la reguladora d’execució de sentències. Per altra banda, la Llei de pressupostos incorpora algunes mesures de laboral com la reducció del 40% de les quotes patronals per contingències comunes per manteniment de l’ocupació sempre que el treballa-

QUINES SÓN LES NOVES BONIFICACIONS EN LES COTITZACIONS SOCIALS PER A L’ANY 2010 PER A LA CONTRACTACIÓ LABORAL I EL MANTENIMENT DE L’OCUPACIÓ? La Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2010 estableix bonificacions del 40% en les cotitzacions a la Seguretat Social per als treballadors de 59 anys o més, amb contracte indefinit, que tinguin una antiguitat a l’empresa de 4 anys o més. Per altra banda, també estableix una bonificació del 50% per a les empreses que canviïn de lloc de treball les treballadores en situació de risc d’embaràs o risc durant la lactància natural, encara que aquesta bonificació està sotmesa a desenvolupament reglamentari i no serà aplicable fins que es publiqui l’esmentada norma reglamentària.

dor tingui 59 anys o més, disposi d’un contracte indefinit i d’una antiguitat de quatre anys o més a l’empresa. També preveu la reducció del 50% de les quotes patronals per contingències comunes per canvi de lloc de treball. Tot i això, haurem d’esperar les possibles reformes que es puguin derivar en el marc del diàleg social. Es preveu que aquestes reformes vagin encaminades cap a una simplificació en la contractació laboral, una reforma en els ERO, un abaratiment de les cotitzacions socials i una reforma de la negociació col·lectiva. Aquestes reformes haurien de dotar el mercat laboral de flexibilitat per poder disminuir les taxes d’atur i la reincorporació de totes aquelles persones que s’han vist expulsades del mercat laboral. Només en aquest context podrem aspirar a una millora de la competitivitat de les nostres empreses. /// Josep M. Bosch, Assessor laboral de Cecot

QUINA ÉS LA NOVA EXEMPCIÓ EN LA TRIBUTACIÓ PER IRPF DE LES INDEMNITZACIONS PER ACOMIADAMENT? En les indemnitzacions pactades amb els treballadors, en els supòsits d’acomiadaments, inclosos els acomiadaments objectius i els col·lectius en virtut d’ERO, queda exempta la que no superi els límits establerts amb caire obligatori per l’acomiadament improcedent en l’Estatut dels Treballadors, que en l’actualitat és de 45 dies per any de servei. L’exempció serà aplicable també quan l’extinció es produeixi abans de l’acte de conciliació i no serà aplicable en les extincions de mutu acord, en el marc de plans o sistemes col·lectius de baixes incentivades. En aquest últim cas només estarà exempta la part d’indemnització que correspongui a l’establerta per llei per a aquests tipus d’acomiadaments.


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

RADAR

25

Publi Reportatge /// axa assegurances

AXA renova l’oferta de salut amb nous serveis i noves cobertures el 2010 També s’hi inclouen noves tècniques i tractaments de forma gratuïta per als clients d’AXA

A

XA Salut comença el 2010 renovant la seva oferta a través de nous serveis i noves cobertures per als més de 230.000 clients que té l’asseguradora en aquest ram. Des del dia 1 de gener, els assegurats de Salut d’Axa tenen accés a les últimes novetats en proves i tractaments, com el làser verd per a les intervencions de pròstata, l’ús de microescuma i làser per a les varices o el Zyoptix en cirurgies refractives per a la correcció de la visió. A més, entre altres novetats, l’asseguradora ha ampliat els límits del reemborsament i la cobertura de PET de processos cancerígens. Antonio Jiménez, director general d’AXA Salut, destaca “la importància d’adaptar l’oferta a les necessitats dels clients, incorporant de forma constant i contínua els productes i serveis pioners en el mercat”. En aquest sentit, insisteix, “la medicina és una ciència viva que es mou a un ritme vertiginós que les companyies d’assegurances tenim el repte de seguir, aquest camí és la referència d’Axa Salut”.

Novetats 2010 Entre les novetats més importants, AXA facilita l’accés als seus clients a noves tècniques com la radiofreqüència per al tractament de dolor vertebral; ones de xoc en processos de traumatologia i fins i tot lents ICL i LIO multifocals per a cirurgia refractiva. Per altra banda, la companyia posa a disposició dels seus clients “una anàlisi mèdica” personalitzada, és a dir, un informe específic sobre la salut, que inclou recomanacions sobre la dieta o els hàbits saludables, des del moment de la contractació. L’objectiu és que el client sàpiga, des del primer moment, que la companyia es preocuparà per la seva salut, fins i tot de forma preventiva. Les novetats del 2010 se sumen a una àmplia gamma de cobertures de

les assegurances de salut, de les més àmplies del mercat, amb serveis com la conservació de les cèl·lules mare del cordó umbilical, assistència específica en problemes alimentaris, papil·loma. Paral·lelament, l’asseguradora ha posat en marxa accions de comunicació als seus clients per donar a conèixer els compromisos directes amb els assegurats, demostrant amb fets el seu lema, Reinventant/les assegurances.

Compromisos d’AXA • Cobertura vitalícia. AXA mai no anul· larà una pòlissa ni per edat ni per despesa sanitària, tal com expressa la clàusula en les condicions generals de les pòlisses. • Inclusió de nounat. AXA inclou, sen-

se aplicació de cap període de carència ni exclusió de malalties congènites, els nadons d’assegurats que reben l’alta abans de 30 dies després del part. • Sense copagament. No hi ha costos addicionals a la quota per acte o servei prestat (sense copagament), independentment de les vegades que anem al metge. • Reemborsament en 15 dies. AXA es compromet a fer efectiu el pagament en un termini màxim de 15 dies laborables mitjançant transferència bancària una vegada rebuda la documentació de la sol·licitud de reemborsament. • Protecció de pagaments a desocupats. La companyia es fa càrrec del pagament de l’assegurança durant sis mesos en cas d’atur o incapacitat, si s’és autònom.

Axa El Grup AXA és el segon grup assegurador de no vida a Espanya, amb un volum de negoci total de 3.597 milions d’euros el 2008. AXA té més de 4 milions de clients i més de 6,6 milions de pòlisses. La companyia disposa de més de 10.000 punts d’assessorament i venda a través dels quals transmet la seva visió de la protecció financera.

Tel.: 902 40 40 84 www.axa.es


26

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

EMPRESA /// TERRASSA

EMPRESA /// SANT CUGAT

Copcisa farà la rotonda del Sabadell Parc Empresarial

HP comença l’any 2010 amb un augment dels beneficis

E

L’

l nou Sabadell Parc Empresarial, que acollirà el centre d’Ikea, entre altres empreses, ja té licitada la que serà a finals del 2011 la nova rotonda d’accés al complex. L’empresa de Terrassa Copcisa ha estat l’assenyalada pel ministeri per dur a terme una obra que convertirà aquesta rotonda elevada en la més gran de Catalunya. Amb dos carrils, un diàmetre de 250 metres i una amplada de 13,5, aquesta infraestructura se situarà just a sobre de l’autopista C-58, prou a la vora de l’AP-7 perquè els usuaris d’aquestes dues vies puguin accedir a través del nou accés al nou parc d’empreses projectat a Sabadell que actualment desenvolupa la també vallesana Vantoureix. Mínima afectació DEl trànsit. Les obres que l’empresa Copcisa realitzarà per construir la rotonda ja han començat i està previst que s’allarguin fins al mes de desembre del 2011, si tot es desenvolupa segons el calendari fixat. Els treballs es duran a terme en tres fases diferents per afectar el mínim possible una via ja tradi-

Serà la rotonda elevada més gran del país /// CEDIDA

empresa fabricant d’aparells informàtics Hewlett-Packard ha tancat el primer trimestre del seu any fiscal del 2010 amb uns beneficis nets de 1.711 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un increment d’un 2 5% més per comparació amb els resultats presentats durant el mateix període de l’any anterior. Als Estats Units les vendes han augmentat un 9%, mentre que a Europa, al Pròxim Orient i a l’Àfrica, l’augment ha estat només d’un 1%. El mercat asiàtic, en canvi, ha estat el més fructífer per a la companyia, amb 5.400 milions de facturació, un 2 6% d’increment respecte al mateix període en l’exercici anterior.

cionalment congestionada. De fet, un dels objectius principals de la rotonda és atenuar el volum de vehicles a la sortida sud de Sabadell.

Més ingressos previstos. La situació

El pressupost total del projecte de la rotonda és de 20 milions d’euros. Pel que fa al Sabadell Parc Empresarial, serà un complex destinat al sector terciari i industrial, amb una superfície de 359.000 metres quadrats. Aquest conglomerat empresarial estarà situat als peus de l’autopista C-58, a la zona sud de la cocapital del Vallès Oc/// Redacció cidental.

del mercat ha permès que HP auguri augmentar els beneficis durant la resta de l’any. Les previsions, concretament, apunten que la xifra de benefici pot rondar els 90 milions d’euros. A més,també han augmentat els beneficis per accions de la companyia. El president de l’empresa, Mark Hurd, ha assegurat que HP està ben posicionada per comportar-se millor /// Redacció que la resta del mercat.

HP té una seu europea a Sant Cugat /// LL. LL.

EMPRESA /// SABADELL

Nissan prova el seu model elèctric LEAF a Sabadell

El nou LEAF, que encara no es comercialitza, es va poder veure pels carrers de Sabadell /// CEDIDA

E

l fabricant de vehicles Nissan va optar per la ciutat de Sabadell per provar els seus cotxes elèctrics. L’elecció no és a l’atzar, ja que la capital vallesana disposa d’una xarxa de carregadors de cotxes elèctrics a la via pública. L’objectiu de la visita va ser fer proves amb un vehicle elèctric de la seva flota. De fet, Nissan ja es va interessar per conèixer el funcionament dels sortidors al mes de setembre, quan una delegació de quatre enginyers va visitar Sabadell. La visita a la ciutat s’enquadrava en el programa de re-

cerca R+D+I que l’empresa ha establert per al disseny de nous vehicles que utilitzen l’electricitat com a font d’energia. Així, els enginyers de Nissan van analitzar les ubicacions i les característiques dels dispositius, amb vista al desenvolupament dels futurs vehicles elèctrics que ha de fabricar la companyia. Durant la visita, la delegació de Nissan va provar el funcionament dels sortidors elèctrics per carregar el Nissan LEAF, que, en fase de proves, encara no és a la ven/// Redacció da.


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

sharp /// Sant Cugat

Circuit /// montmeló

L’impacte econòmic anual del Circuit de Montmeló ha quedat xifrat en 120 milions d’euros, d’acord amb l’estudi elaborat per l’Institut DEP. L’anàlisi valora els ingressos generats per les proves de motor celebrades durant el 2009 i conclou que són el comerç, amb un 30%, els transports, amb un 27%, i el sector hoteler, amb un 20%, els sectors més beneficiats.

A canvi, la direcció assegurarà el futur de la fàbrica a Catalunya portant a la planta vallesana la producció de dos nous models de televisors LCD. La condició als sindicats, si més no, és que aquest període serveixi per reduir els costos de la fàbrica. L’ERO, encara pendent de negociació amb els sindicats, afectarà previsiblement el conjunt de treballadors de la planta santcugatenca, en total, 480 empleats.

El Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 capitalitza més de la meitat de l’impacte anual, ja que genera 72,5 milions d’euros durant els tres dies que dura. Aquesta xifra, conclou l’estudi, s’explica per la despesa mitjana dels assistents de fora de Catalunya, que gasten 771 euros. El Gran Premi de Catalunya de Motociclisme el segueix, amb un impacte econòmic xifrat en 30,6 milions.

LES CARES DE LA ‘B30’

Eugènia Bieto serà la futura Directora general d’Esade Per primera vegada, l’escola de negocis Esade, i de fet qualsevol escola de negocis espanyola, tindrà una dona com a directora general. Eugènia Bieto, fins ara subdirectora de la institució acadèmica i professora de política d’empresa, assumirà el càrrec l’1 de setembre, en substitució de l’actual director, Carlos Losada, que ha dirigit l’entitat durant els últims deu anys.

Eloi Planes, premi ernst & young a l’Emprenedor de l’any 2009 La consultora Ernst & Young ha premiat el conseller delegat de Fluidra, Eloi Planes, com a emprenedor de l’any entre les 15 candidatures que es van presentar en el certamen. Aquesta ha estat la catorzena edició del premi. Fluidra és una multinacional dedicada al desenvolupament d’aplicacions per a l’ús sostenible de l’aigua, i té la seu a Sabadell.

Iván Baquero, nou Director Comercial de Checkpoint a l’estat espanyol El nou director comercial de Checkpoint, Iván Baquero, ja va ser responsable de màrqueting de la companyia l’any 2000. Més tard, va passar a Romaco Group, la companyia suïssa dedicada a la fabricació de maquinària farmacèutica. Després de deu anys, ascendeix a noves funcions directives i tornarà a situar-se al capdavant del departament de màrqueting.

rafael herrera, president de l’associació empresarial de castellbisbal L’Associació d’Empresaris de Castellbisbal (AECA) ja disposa de 50 empreses associades d’entre les 300 que hi ha repartides en els vuit polígons industrials del municipi. Nascuda el novembre del 2009, Rafael Herrera n’és un dels impulsors i actual president. L’objectiu per a l’any vinent és arribar al centenar de socis.

27

panell info

Sharp planteja un El Circuit de altre ERO temporal Montmeló genera d’un any de durada 120 milions el 2009

El fabricant japonès de televisors Sharp ha plantejat el seu segon expedient de regulació d’ocupació temporal en menys de sis mesos. Amb l’argument de la caiguda de vendes del sector, la direcció de la planta de Sant Cugat allargarà un any aquesta mesura, que permetrà reduir costos i replantejar estructuralment la delegació catalana.

RADAR

FINS AL 14 DE MARÇ

ALBÉNIZ, UN MODERNISTA CATALÀ Realitzada amb motiu de la commemoració del centenari de la mort del compositor, aquesta exposició ens proposa un recorregut per la vida i l’obra del pianista i compositor Isaac Albéniz, des dels inicis de la seva intensa carrera fins als darrers dies a França, cosa que ens permet aproximar-nos a l’Albéniz més universal i alhora més íntim. Organitza: Centre Cultural Caixa Terrassa Rambla d’Ègara, 340, Terrassa Més info: www.fundacioct.es

FINS AL 7 DE MARÇ

CONNECTA AMB LA INNOVACIÓ Des dels seus orígens, la humanitat ha tingut la necessitat de crear i millorar eines i instruments quotidians per facilitar les accions diàries. A partir de la industrialització, augmenta la competitivitat i s’activa la creació de productes amb nous valors. L’exposició vol apropar els centres innovadors catalans a la societat, presentant nous productes i els grups de recerca que els han fet possible. Les empreses que hi participen, amb l’aportació de les seves creacions innovadores i sostenibles, fomenten l’activitat econòmica i la creació d’una personalitat pròpia que constitueix la Catalunya del segle XXI. Organitza: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Rambla d’Ègara, 270, Terrassa Més info: www.mnactec.cat

11 DE MARÇ

OPERACIONS VINCULADES PER A EMPRESES GRANS Formació de vuit hores adreçada a empresaris, responsables financers de grans empreses, comptables, assessors fiscals, consultors i per a totes aquelles persones interessades a conèixer les operacions vinculades per a grans empreses. Organitza: patronal Cecot Lloc: seu de Cecot, Sant Pau, 6, Terrassa Més info: www.cecot.org

TOT EL MES

JORNADES I CURSOS DEL PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS 8 de març: Introducció al VII Programa Marc. 8 de març: Solucions industrials de micro i nanoencapsulació per a medicina i farmàcia, cosmètica, detergents,

alimentació, agroquímica, tèxtil, pintures... 12 de març: Los 5 principios del Lean y los 8 desperdicios (Muda). 15 de març: Preparació de propostes al VII Programa Marc. Del 16 de març al 16 d’abril: Green Belt Sis Sigma. Del 23 al 25 de març: Fonaments de la intel·ligència competitiva (2a ed.). 22 de març: Identificació de socis, establiment de consorcis i acords legals necessaris abans d’iniciar un projecte del VII Programa Marc. Organitza: Parc Tecnològic del Vallès Lloc: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies del PTV (Cerdanyola) Més info: www.ptv.es

15 DE MARÇ

CAPITALISMO DE AMIGUETES, REGULACIÓN Y CRISIS FINANCIERA En un to distès i planer, el doctor en economia per la UB Alejandro Estruch mirarà d’apropar-nos a l’origen de la crisi des d’una perspectiva diferent, la del paper dels reguladors i la seva relació amb els agents regulats, per veure com la crisi financera no neix tant d’una mala actuació dels governs com de la seva absència clamorosa en alguns mercats. Organitza: Aula d’Extensió Universitària de Sabadell Lloc i hora: Auditori Antic de Caixa Sabadell, a les 16.30 h Més info: www.aulasabadell.cat

DEL 22 DE MARÇ AL 14 DE MAIG

TÈCNIC DE GESTIÓ AMBIENTAL

Aquesta formació de 60 hores de durada té com a objectius adquirir els coneixements per poder exercir com a gestors de sistemes de gestió ambiental i ser capaços de garantir el compliment legal de les obligacions ambientals que es puguin derivar en una empresa, sectoritzant-les segons els diferents vectors ambientals. Organitza: patronal Cecot Lloc: seu de Cecot, Sant Pau, 6, Terrassa Més info: www.cecot.org


28

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

El model cooperatiu

1 ///

Les cooperatives reviuen amb la crisi Moltes empreses han tancat ARRAN DE la crisi. Però es donen casos EN QUÈ els treballadors veuen que el negoci pot tirar endavant i decideixen agafar les regnes de l’empresa i muntar una cooperativa. Aquest és el cas d’un taller a Sabadell creat fa dos mesos. Només en aquesta ciutat el NOMBRE de cooperatives s’ha doblat durant EL 2009, una tendència que es repeteix a tot el territori català TEXT: IVANNA VALLESPÍN /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

Evolució de les cooperatives de nova creació a Catalunya

1 /// Socis treballadors

de la cooperativa MEC2010 de Sabadell

GAS A FONS

29

MÉS INFO Ara_Coop És l’organisme especialitzat en l’assessorament per a la creació de cooperatives. Assessora tant emprenedors com assessors privats i tècnics dels ajuntaments. Va néixer amb l’objectiu de fomentar la informació i el coneixement sobre el cooperativisme, fruit de la col·laboració entre el sector públic i privat. Ara_Coop ofereix ajuda en el procés de constitució de l’empresa cooperativa, informació sobre ajuts i subvencions per a la constitució de cooperatives, el suport a la consolidació de la cooperativa mitjançant la tutoria d’un any, així com accions formatives del món cooperatiu. www.aracoop.coop Inicia És el portal dedicat a la creació d’empreses de la Generalitat. Tot i que abasta tot tipus de societats, disposa d’un apartat específic sobre les cooperatives de treball. Aquí es pot trobar tota la informació necessària sobre què són les cooperatives i les societats laborals, quins són els tràmits de constitució i de posada en marxa, on trobar assessorament, ajuts i subvencions, i com fer créixer i consolidar l’empresa. inicia.gencat.cat/inicia/cat/

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Cooperatives existents segons tipus (2009) Treball associat

2.946

Agràries

467

Consum i usuaris

124

Habitatges

85

Ensenyament

88

Serveis

153

Altres

89

TOTAL

F

rancisco Delgado va fer 20 anys de mecànic, però ara és el president de la cooperativa MEC 2010, un taller de mecanitzats de Sabadell creat al mes de gener. Aquest canvi tan radical que ha viscut Delgado, juntament amb 13 persones més, va començar el mes de maig de l’any passat, quan l’empresa Tallers Socar de Sabadell va anunciar la seva fallida i va presentar un concurs de creditors. Llavors, l’administrador concursal els va donar la idea de crear una cooperativa. Això va ser el punt de partida de tota una aventura i d’un viatge d’aprenentatge totalment autodidacte, ja que a poc a poc han anat aprenent com passar de ser treballadors a empresaris. Però no tothom acostuma a prendre aquest camí. Al taller que va fer fallida eren 33 treballadors. Abans de tirar endavant el nou projecte empresarial, van convocar una assemblea general per veure quants s’hi sumaven. “Alguns van optar per l’ocell a la mà i cobrar mensualment la prestació d’atur”, recorda Francisco Delgado. Però José Luis Moreno, gerent de la cooperativa, té clar que “l’atur no és cap solució. Ara estem cobrant el mateix que si estiguéssim desocu-

3.952

pats. No cobrem més perquè volem destinar una part dels guanys a la consolidació de l’empresa. Si seguim així, hauria de venir una crisi molt forta perquè ens ensorrés”. Els treballadors i futurs socis de la cooperativa van gestionar tot el procés burocràtic necessari per crear la cooperativa i van fer diferents cursos de reciclatge professional. Però aquí van poder comptar també amb l’assessorament del Vapor Llonch, seu del departament de promoció econòmica de l’Ajuntament de Sabadell. “Qui no té res per menjar es converteix en el més hàbil. Però també ens han ajudat i ens han mostrat el camí durant tot el procés. Aquí no hi ha ningú que tingui la carrera d’empresarials, però a vegades tot és qüestió de sentit comú”, sentencia Delgado. MEC 2010 va començar a treballar al mes de gener i el negoci està augmentant a bon ritme, tant que ja no tenen deutes.

pugen les cooperatives Des de l’inici de la crisi, l’àrea de promoció econòmica de Sabadell ha vist com s’ha doblat el nombre de cooperatives creades, encara que aquestes només representen el 6% del total d’empreses de nova creació. Actu-

L’ANY PASSAT ES VAN CREAR UN 14% MÉS DE COOPERATIVES RESPECTE AL 2008, MENTRE QUE LES SOCIETATS MERCANTILS ES VAN REDUIR UN 32%

Confederació de Cooperatives de Catalunya Fundada el 1984, és l’òrgan màxim de representació de les cooperatives a Catalunya. Es tracta d’una organització sense afany de lucre, integrada per les federacions de cooperatives. Actualment, inclou sis federacions de sectors diferents: les cooperatives agràries, consumidors i usuaris, ensenyament, habitatges, serveis i transportistes, així com les cooperatives de treball associat. www.cooperativescatalunya.coop Tràmits per crear una cooperativa Les cooperatives són un tipus d’empresa amb unes característiques pròpies basades en el funcionament democràtic i en l’alt grau de participació dels socis des del moment de la constitució, que la diferencien de la resta de formes jurídiques existents. En aquest sentit, els tràmits de constitució presenten algunes particularitats i són les següents: 1 · Sol·licitud de certificat negatiu de denominació social 2 · Redacció dels estatuts 3 · Celebració de l’assemblea constitutiva 4 · Escriptura pública de constitució 5 · Sol·licitud del CIF 6 · Liquidació de l’impost de transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documentals (AJD) 7 · Inscripció al registre de cooperatives 8 · Alta impost activitats econòmiques 9 · Alta Seguretat Social


30

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

El model cooperatiu 2 /// TUS

està format per 180 socis treballadors i una flota d’una setantena de vehicles 3 /// TREBALLADOR DE MOL-MATRIC,

UNA COOPERATIVA SORGIDA ARRAN DE LA CRISI DE PRINCIPIS DELS VUITANTA 4/// el vapor llonch de sabadell

3 ///

2 /// alment, al Vallès Occidental existeixen 445 cooperatives; a Catalunya, n’hi ha 3.952. Segons el Departament de Treball, l’any passat es van crear un 14% més de cooperatives respecte al 2008, mentre que les societats mercantils es van reduir un 32%. Es produeix així un canvi de tendència que arrossegaven les cooperatives des de fa una dècada. I és que si l’any 1999 se’n van crear 511 a Catalunya, la xifra va descendir fins a les 99 el 2008. Però, l’any passat, aquesta caiguda va fer un gir de 180 graus i el nombre de noves cooperatives va pujar fins a les 114. Des del Vapor Llonch de Sabadell detecten que bàsicament es creen tallers i empreses d’instal·lacions, però apunta que les cooperatives estan creixent molt en el sector de la dependència (per crear un centre de dia o una residència) i el de l’educació (logopèdia, escola bressol…). I és que les cooperatives presenten avantatges de tipus econòmic, com ara que l’impost de societats és molt reduït (un 7% aproximadament, mentre que en la resta de casos pot ser del 20-35%), o la possibilitat de capitalitzar el 100% de l’atur en la constitució de la cooperativa (en altres tipus de societats, l’atur es capitalitza en quotes d’autònom). Però les cooperatives impliquen també un concepte diferent de la forma de treballar: aquí “no existeix el típic cap que mana. És una persona un vot, és una forma més de-

LES COOPERATIVES PRESENTEN AVANTATGES DE TIPUS ECONÒMIC, COM ARA IMPOSTOS MÉS BAIXOS O LA POSSIBILITAT DE CAPITALITZAR EL 100% DE L’ATUR “A LES COOPERATIVES NO EXISTEIX EL TÍPIC CAP QUE MANA. ÉS UNA PERSONA UN VOT, ÉS UNA FORMA MÉS DEMOCRÀTICA DE PORTAR L’ACTIVITAT”

disposa d’una unitat d’assessorament per crear una cooperativa

4 /// mocràtica de portar l’activitat”, comenta Marina Ibáñez, tècnica de creació d’empreses del Vapor Llonch de Sabadell. “Ara ets el teu cap. El que facis és per a tu. En una cooperativa, la persona té més empenta, la mentalitat canvia”, confirma el president de MEC 2010.

Cooperatives consolidades MEC 2010 no és un exemple aïllat ni únic aparegut arran de la crisi actual. En altres moments de dificultat econòmica els treballadors també han demostrat que són capaços d’autogestionar-se amb èxit. Un exemple és la cooperativa Mol-Matric, sccl, una empresa dedicada a la fabricació de matrius i utillatge nascuda l’any 1982 arran del tancament d’una altra empresa de matriceria. En aquest cas, un grup de treballadors es va quedar amb part de les instal·lacions i de la maquinària i va obrir la darrera cooperativa d’aquest sector que queda a Catalunya. Mol-Matric, sccl, ubicada a Barberà del Vallès, està formada per 33 socis treballadors. Actualment, encaren una nova crisi, però hi tornen a fer front, en aquest cas, amb l’arma de la diversificació del negoci. L’empresa fabrica matrius per als sectors de l’automòbil i recentment s’han obert cap a l’eòlic i el ferroviari, però tenen la mirada de futur fixada en el mercat aeronàutic. Arran d’aquesta mateixa crisi de principis dels vuitanta va sorgir una cooperativa ben

particular, TUS (Transports Urbans de Sabadell). La companyia va iniciar la seva activitat l’any 1982, quan “poca gent disposava del carnet de conductor d’autobús”, recorda Francesc López, president de TUS. En aquell moment, treballadors del sector de la construcció van anar a parar a aquesta cooperativa sabadellenca, que es va fundar amb 80 socis. Actualment, TUS està formada per 180 socis treballadors i una flota d’una setantena de vehicles. TUS és l’única cooperativa que es dedica a fer el servei d’autobusos urbans d’una ciutat, un repte difícil, ja que es tracta d’un “sector agressiu, costa guanyar prestigi davant les administracions públiques, ja que aquestes prefereixen treballar amb multinacionals”, afirma López. Però amb el pas dels anys “hem demostrat que som capaços de donar el mateix servei o millor que una multinacional”, comenta el president d’aquesta cooperativa. Des de TUS apunten que el secret de l’èxit d’una cooperativa és “ser més responsable” i “saber autogestionar-te”. De fet, López explica orgullós que “no tenim problemes socials, sindicals o d’absentisme. En 28 anys no hem tingut cap vaga”. Citant l’expresident nord-americà J.F. Kennedy, López conclou: “T’has de preguntar què pots fer tu per la cooperativa, i no què pot fer la cooperativa per tu”.


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

GAS A FONS

31

Mireia Franch /// Directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses En època de crisi pots decidir rebaixar-te el sou durant un temps determinat per donar viabilitat a la cooperativa. Això la fa més resistent L’objectiu d’una cooperativa és tenir feina; els beneficis vénen després

Des de la Generalitat han posat en marxa una campanya informativa entre ajuntaments, escoles i assessors per donar a conèixer el cooperativisme com a alternativa empresarial TEXT: Ivanna VALLESPÍN /// FOTOS: Isabel MARQUÈS

Quan l’economia va malament, el cooperativisme augmenta

l’any anterior, mentre que la reducció a les cooperatives només ha estat del 4,8%.

O sigui, que aquí la clau són els valors fundacionals. Sí, la gent, per què crea una cooperativa? Doncs, per tenir feina. Els beneficis també, però l’empresa tindrà beneficis a mesura que vagi augmentant la feina. Això, per exemple, es veu molt bé en el sector agrari: l’objectiu principal de la cooperativa agrària és que el pagès pugui comercialitzar el seu producte. Després, el segon objectiu és el benefici. L’ordre de prioritats de la cooperativa és diferent.

Per què està augmentant tant la creació de cooperatives?

T

ot i ser minoritàries respecte a altres tipus d’empresa, les cooperatives tenen unes associacions i una xarxa de promoció específica dins l’administració pública, a més de diferents ajuts específics.

Com està afectant la crisi a les cooperatives? Crec que d’entrada la crisi afecta totes les empreses igual. Sí que potser si ho mirem sectorialment podem veure-hi alguna diferència. A les cooperatives també els afecta, però aquestes tenen instruments i reaccions diferents davant la crisi. Per exemple, en moments difícils hi ha decisions

que són més fàcils de prendre en una cooperativa que en una societat mercantil. I això és el que fa que les cooperatives siguin més resistents.

Com per exemple? El fet que hagis de decidir, en època de crisi, rebaixar-te el sou durant un temps determinat. Això pot donar més viabilitat a la cooperativa i com que ets tu mateix qui pren la decisió, doncs resulta més fàcil aplicar les mesures que en un altre tipus d’empresa. Això està fent que l’ocupació s’estigui reduint menys a les cooperatives que a les societats mercantils. Segons les últimes dades que tenim, el 2009 l’ocupació va baixar un 10,16% en el mercat de treball respecte a

Bàsicament per dos factors. El cooperativisme és anticíclic, de manera que quan l’economia va malament el cooperativisme augmenta, perquè en moments de crisi afloren les respostes col·lectives. És a dir, quan hi ha problemes econòmics, la gent tendeix a resoldre’ls conjuntament, sobretot perquè es redueixen els costos. Quan l’economia va bé, la gent és més individualista. El segon factor té a veure amb l’esforç fet per administracions i entitats per donar a conèixer el cooperativisme.

S’està pensant a augmentar els ajuts públics a les cooperatives? Les qüestions fiscals depenen de l’Estat, però sí que s’està plantejant una reforma de la normativa fiscal de les cooperatives, perquè és una llei que ha quedat desfasada i es

vol adaptar la fiscalitat al segle XXI. Des de la Generalitat el que fem és donar suport a les cooperatives a través de subvencions. Concretament, donem ajuts a la posada en marxa de l’empresa, que es poden demanar durant els primers dos anys d’existència de la cooperativa. També hi ha ajuts per incorporar-hi nous socis de treball. D’altra banda, les entitats i associacions poden optar a subvencions per fer tasques de difusió del cooperativisme.

Les cooperatives haurien de tenir un paper més important en el nou model econòmic? Sí. De fet, fa tres anys es va fer una experiència pilot en què van participar unes 40 cooperatives, l’RSE_Coop, ja que es va detectar que els valors de les cooperatives són molt semblants als de la responsabilitat social empresarial (RSE). És un camí molt comú el que fan l’RSE i les cooperatives. Però també és molt proper al de la petita empresa i l’empresa familiar.

Per què és recomanable crear una cooperativa abans que altres tipus de societats? Tot depèn de les prioritats personals. Si creus que és més important la feina que els beneficis, recomanaria fer una cooperativa. Si em dius “jo em vull fer ric”, llavors optaria per una societat mercantil. Després, hi ha altres aspectes més pràctics, com els beneficis fiscals. També és una fórmula que convida a treballar en equip, la visió de les persones està per sobre de la visió del capital. Amb tot, el que sempre recomanem a l’emprenedor és que t’has de sentir còmode amb la forma empresarial que esculls per desenvolupar la teva activitat.


32

ROTONDA

juanjo villalobos gerent de getting contacts!


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

GETTING CONTACTS!: Iniciatives empresarials contra la crisi

E

mpresaris, professionals i autònoms del Vallès tenen una eina d’alta efectivitat per millorar la salut de la seva empresa: Getting Contacts!, una jornada de treball de networking aplicat a la cooperació empresarial. En aquests moments la cooperació empresarial esdevé el camí més curt i segur per a la generació d’oportunitats de negoci i per superar la crisi. El CIT promou tres jornades de cooperació empresarial mancomunades a Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola, per mobilitzar, enfortir i regenerar la xarxa de contactes entre empresaris i facilitar oportunitats de negoci. Tècnicament, la cooperació entre empreses és una de les eines més efectives contra l’actual crisi econòmica, ja que permet als professionals arribar a objectius minimitzant riscos, recursos i temps, i maximitzant les oportunitats de negoci, generant nous contactes amb clients, col·laboradors i proveïdors. Getting Contacts! és l’únic esdeveniment de networking de la UE que garanteix i genera fins a 12 entrevistes entre professionals, l’equivalent a 4 jornades de treball (en un sol matí). El 8 de març del 2007, l’Ajuntament de Montcada i Reixach endegà el Getting

Tècnicament, la cooperació entre empreses és una de les eines més efectives contra l’actual crisi econòmica

Contacts! amb una participació de 65 empresaris. Ara, el 2010, Getting Contacts! té programades 38 edicions arreu de Catalunya i del territori nacional i amb una participació de 2.500 empreses l’any 2009. Estem especialment orgullosos d’aquest projecte, en què hi poden participar tota mena d’empresaris, des de grans empreses a petites i micro. Els participants emplenen un qüestionari detallat en què indiquen les empreses i els sectors amb què estan interessats a contactar, i marquen què poden oferir i què estan buscant (comprar, vendre, compartir, etc.). Un cop rebuts els qüestionaris, el sistema i l’organització creuen les dades i es generen les agendes individuals de cada trobada. Uns dies abans de la jornada el participant rep via correu electrònic la seva agenda personalitzada d’entrevistes, tan sols ha de googlejar el nom de les empreses, informar-se’n i preparar les informacions que ha d’adreçar per a cada entrevista. Tant la inscripció com la participació són gratuïtes: es tracta d’una iniciativa única en l’àmbit de la UE. Les Jornades de Cooperació Empresarial Getting Contacts! són un projecte d’una rendibilitat indiscutible, s’estima que cada participant en les jornades farà entre 10 i 12 entrevistes amb contactes útils per al seu negoci.

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

LA CULPA DE TOT NO LA TENEN ni LES RELACIONS LABORALS NI LES PENSIONS

E

s parla molt de com sortir de la crisi econòmica global, però molt poc de com resoldre la crisi del sistema, que fins i tot alguns talibans del mercat s’afanyen a negar. Més ben dit, gairebé no se’n parla gens ni mica, de la crisi del sistema. Els arguments se centren fonamentalment a mirar com reduir el dèficit en què es troben la majoria de governs occidentals. També es parla de com recuperar la confiança dels mercats perquè tornin a funcionar les relacions creditícies i el sistema financer sigui operatiu per a les empreses i, evidentment, es parla de com recuperar el mercat de treball i refer el consum perquè aquest capitalisme groller torni a funcionar. A l’Estat espanyol es torna a parlar d’una reforma laboral i del sistema de pensions, com si la causa de la crisi fossin les relacions laborals i les pensions. Es repeteix aquest missatge amb la mateixa intensitat i insistència que a la meitat dels anys noranta, quan el sistema de Seguretat Social es va posar en dubte mitjançant una impressionant campanya mediàtica, perquè el sector privat es quedés una part del nínxol de les pensions. Aleshores, la pressió va ser tan forta i exagerada sobre el consumidor que molts vam caure en l’engany de recórrer a ofertes privades per arrodonir les pensions futures. El resultat va ser que aquell capital invertit des d’aleshores en fons de pensions s’ha reduït a poc més de la meitat. Però és que els diners, ja se sap, com l’energia, no desapareixen. Es transformen. Probablement, han anat a parar a la butxaca d’alguns professionals de les finances que van cobrir-se l’esquena de la seva incapacitat amb “paracaigudes daurats”, o bé a les d’alguns directius de consultores, incapaços o irresponsables, que han engruixit el seu capital amb la ingenuïtat de molta gent que, per desconeixement i per les infundades i interessades alertes que escoltaven, els van creure. Personalment, i si la sort m’acompanya, a mi no em tornaran a enganyar. Ja poden dir el que vulguin sobre el futur de les pensions, que per molt negre que pintin el panorama, no me’ls penso creure, fins que no se sàpiga on són els diners que fa deu, quinze anys, molts vam invertir en fons de pensions i que avui s’han fos. Primer que ens expliquin on són els nostres diners, qui els té i on han anat a parar. Perquè, evidentment, no tota la culpa la tenen les relacions laborals i les pensions.


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

ROTONDA

33

Albert vilà Alcalde del Papiol

Equilibrar el creixement i la sostenibilitat L’alcalde del Papiol explica com un model basat en el desenvolupament en equilibri amb el medi ambient és una opció viable econòmicament també per a poblacions petites o mitjanes

E

l Papiol és un poble atípic dins del Baix Llobregat. La majoria de poblacions de la comarca van créixer de forma exponencial i ràpidament van arribar a la seva configuració actual, en què predomina el perfil industrial, durant la segona meitat del segle vint. Això va provocar que de l’entorn del nucli antic i dels polígons anessin creixent uns barris dormitori que avui en dia, certament, han estat molt millorats per l’acció dels ajuntaments. Al nostre poble, en canvi, la disposició de les cases a l’entorn costerut del castell del Papiol i l’estratègica situació del poble entre el parc de Collserola i el riu Llobregat, antigament un terreny amb facilitat per inundar-se, han estat segurament algunes de les raons perquè no seguís la dinàmica de la majoria de les poblacions del nostre territori.

“A més de créixer econòmicament, és important fer-ho de forma pensada, treballant sempre de forma que tota la gent del poble pugui assumir-ho sense veure disminuïda la seva qualitat de vida”

Aquest fet, de forma paradoxal, ha resultat d’un valor incalculable per a la qualitat de vida dels nostres habitants. El que podia semblar un pas enrere en relació amb altres poblacions de la comarca l’hem pogut transformar en un valor afegit molt important i, amb els anys, l’hem convertit en un gran capital pel qual l’Ajuntament ha de vetllar amb totes les seves forces. Una responsabilitat que emmarca tot projecte de futur per a la nostra població. Per aquesta raó, quan des del Papiol parlem de desenvolupament apostem per un creixement sostenible. A més de créixer econòmicament, creiem que és important fer-ho de forma molt pensada, estratègica, treballant sempre de forma que tota la gent del poble pugui assumir-ho sense veure disminuïda la seva qualitat de vida. En un poble petit, aquest s’ha de fer, doncs, a poc a poc (a causa de la limitació de recursos econòmics), buscant solucions imaginatives, cercant la complicitat de les administracions supramunicipals, també de l’empresa privada, i tenint en compte tant les necessitats actuals com les que tindrem en un futur més immediat.

El Pla Estratègic Papiol 2012, que vam realitzar amb la complicitat i el treball de tot el poble al llarg dels primers anys d’aquesta primera dècada del segle XXI, ens marca un camí clar. Sabem cap a on volem anar i sabem que per aconseguir-ho cal seguir treballant amb ganes i il·lusió i, sobretot, seguint

comptant amb la complicitat de tots els veïns i veïnes del Papiol.

RECOMANATS

L’escenari, doncs, al qual volem arribar, aquell espai on volem desenvolupar la nostra vida real, on volem interactuar entre tots nosaltres i amb les nostres institucions en un context de convivència col·lectiva positiu, està basat en un impuls de les polítiques actives de desenvolupament social, cultural, educatiu i mediambiental amb un creixement econòmic sostenible. Això ens durà a ser un poble modern, amb qualitat de vida, obert al futur i que vol ser un referent en l’entorn metropolità. El poble creix i es desenvolupa, per tant, amb polítiques que ordenen la connectivitat interna de la població, i facilita la interrelació entre les diverses zones de la localitat i millora l’accessibilitat; preserva i incrementa la qualitat mediambiental; impulsa amb criteris de sostenibilitat el desenvolupament econòmic local sobre la base de la transformació industrial, la potenciació del comerç, la salvaguarda del territori agrícola i l’impuls del turisme; fomenta les possibilitats educacionals, culturals i esportives de la població amb la potenciació dels organismes educatius i del dinamisme associatiu i la millora d’equipaments; i, alhora, reforça la cohesió social, amb una eficient oferta de serveis i amb polítiques d’integració social, demogràfica i d’habitatge. El Papiol ha fet un gran salt endavant en aquests últims anys, un salt que ens ha permès començar a construir, amb la complicitat i el treball de tots els papiolencs, un futur millor per a nosaltres i per als nostres fills. Tot i la crisi econòmica que assetja el nostre país, no hem de caure en el desànim ni en la nostàlgia de temps passats. Aquesta mala situació global ens afecta, sens dubte, però menys que a altres localitats, gràcies a una bona gestió que ens permetrà seguir treballant en el camí que ens porta cap al Nou Papiol que estem construint. Un camí que il· lusiona, que no s’atura, que segueix despertant tota la nostra força i treball per un Papiol de tots i per a tots.

‘Local y global: la gestión de las ciudades en la era de la información’

J. Borja i M. Castells Taurus

‘Introducción a la economía ecológica’

Joan Martínez Alier Rubes Editorial


34

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

ESADE /// SANT CUGAT

Eugènia Bieto serà la primera dona a dirigir una escola de negocis a Espanya Actualment ocupa la subdirecció d’Esade i es farà càrrec de la institució universitària al setembre

L’

actual subdirectora de l’escola de negocis Esade, Eugènia Bieto, serà l’encarregada d’agafar el relleu del director durant l’última dècada, Carlos Losada, que abandonarà el càrrec al mes de setembre. El Patronat de la Fundació Esade ha iniciat el procés de nomenament de la nova direcció general de la institució per als quatre anys vinents. La proposta de la professora de política d’empresa ha sortit en bona mesura de l’actual director, que va veure en Bieto l’executiva idònia per agafar el timó de l’escola de negocis. L’1 de setembre és la data prevista per escenificar el relleu. Fins aleshores, el procés de nomenament inclou la presentació d’informes preceptius no vinculants del claustre de professors i el consell de direcció. S’espera que la propera trobada del patronat presidit per Pedro Fontana, prevista per al mes de març, serveixi per ratificar la candidatura de la llicenciada en ciències

empresarials i màster en direcció d’empreses per l’escola que dirigirà a partir del curs vinent. llegat perdurable. Losada deixa la

La propera directora d’Esade, Eugènia Bieto /// CEDIDA

UPC /// SANT CUGAT

ESADE /// SANT CUGAT

L’ETSAV crea un laboratori de construcció sostenible L’

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), centre adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ubicat a Sant Cugat, ha inaugurat un edifici destinat a l’experimentació arquitectònica sostenible. Aquest nou equipament és pioner a Espanya. Sobre la base de constituir una eina per als estudiants i professors del centre, el laboratori estarà dedicat a treballar en la recerca de dissenys i materials de construcció mediambientalment responsables. Així mateix, es dedicarà a la investigació de nous mètodes per millorar l’eficiència energètica dels edificis antics, amb l’objectiu de traçar accions de rehabilitació sota criteris de sostenibilitat. L’edifici s’ha construït al mateix pati de la universitat i es divideix en dues plantes, entre les quals es reparteixen els 300 metres quadrats de què disposa. Els materials emprats per a la construcció, en total unes 30 tones, han estat recuperats de l’estand de la Generalitat en la darrera fira Construmat. Per facilitar el procés de muntatge i desmuntatge i fer possible treballar-hi amb agilitat, l’interi-

direcció després d’una dècada per recordar a l’escola de negocis que el 2008 va celebrar el 50è aniversari. Durant aquest període l’encara director general s’ ha guanyat el respecte professional i acadèmic amb un impuls notable de la institució. Especialment pel que fa a la construcció del nou campus Esade-Creàpolis a Sant Cugat, un pol acadèmic i empresarial de referència que pretén fomentar les relacions entre l’àmbit acadèmic i empresarial en un espai dedicat a la innovació. També la implementació del procés de Bolonya per incorporar Esade a l’espai educatiu europeu queda en el llegat de Losada, així com la vocació d’internacionalitzar de forma creixent l’es/// xavier orri cola de negocis.

Imatge del nou equipament /// CEDIDA

or de l’equipament s’ha estructurat com un cub. El primer projecte definit per treballar amb el nou equipament és una casa solar energèticament autosuficient gràcies als sistemes d’energia solar fotovoltaica i tèrmica. En el projecte hi està treballant un gr up de 4 0 estudiants i s’enviarà a competició al concurs Solar Decathlon Europe 2 010 sota el nom LOW3, en al·lusió als tres objectius de la construcció: Low energy + Low impact + /// redacció Low cost.

UPC /// SABADELL

Esade-Creàpolis rep l’entitat bancària BBVA al centre d’innovació

La UPC impulsa la creació de la Fundació Miquel Agustí

L’

E

Des d’Esade-Creàpolis es valora aquesta nova incorporació com un pas més per crear un “ecosistema” en què convisquin l’esperit empresarial amb l’esperit acadèmic, com a eina per agilitzar l’intercanvi d’experiències i les sinergies entre les empreses residents i l’escola de ne/// xavier orri gocis.

El nucli investigador que constitueix la base de la Fundació pertany a l’equip de Millora Vegetal de la UPC, liderat per Francesc Casañas, que treballa en la potenciació de varietats tradicionals catalanes. La col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell s’explica amb el projecte de desenvolupament del seu Parc Agrari, que ha trobat en la producció de les varietats tradicionals el camí per a la viabilitat. Actualment, la Fundació disposa de camps experimentals i hivernacles a Viladecans, a més de nombrosos camps de pagesos col·laboradors en els quals es van fer as/// REDACCIÓ sajos durant el 2009.

entitat bancària BBVA ha estat la darrera incor poració al centre d’innovació d’Esade-Creàpolis. A hores d’ara, el parc de la creativitat impulsat per l’escola de negocis a Sant Cugat del Vallès acull 54 empreses instal·lades a la seva seu vallesana. L’entitat bancària ha assegurat que aquesta incorporació al parc respon a la voluntat d’innovació i al seu compromís amb les empreses i iniciatives emprenedores. D’acord amb el que va explicar el director territorial de BBVA a Catalunya, Xavier Queralt, la voluntat passa per seguir “estrenyent la col·laboració amb entitats que donen suport als emprenedors i a l’empresariat en general”.

n col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Politècnica de Catalunya ha posat en marxa la Fundació Miquel Agustí per a la conservació i promoció de varietats agrícoles catalanes. L’objectiu fundacional de la institució és, d’una banda, treballar en la recerca de productes que donin un alt valor afegit a l’agricultura catalana i, de l’altra, consolidar la conservació de la biodiversitat local.


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

GPS /// UNIVERSITATS

35

UPC /// TERRASSA

Arrenca la campanya electoral per elegir rector de la UPC el dia 10 de març

Capio Hospital General de Catalunya

Antoni Giró es presenta a la reelecció davant Juan Jesús Pérez, vicerector del 2002 al 2006

Toni Giró, rector de la UPC, i el candidat opositor Juan Jesús Pérez /// Cedida

L’

actual rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Antoni Giró, posarà a disposició de les urnes el seu càrrec i sotmetrà al judici de la comunitat universitària la seva gestió durant els últims quatre anys, davant el candidat Juan Jesús Pérez, catedràtic de química i amb experiència en càrrecs directius, que va ocupar entre 2002 i 2006. La campanya electoral al rectorat de la UPC va arrencar el 17 de febrer amb una roda de premsa en què els candidats van presentar el seu programa electoral. El procés culminarà el 10 de març, dia electoral, en què tota la comunitat universitària està cridada a votar. En total, 33.329 membres amb vot ponderat en funció del votant, que en ordre decreixent correspon, en primer lloc, al professorat doctor permanent, el segueix el cos estudiantil, ve després la resta de personal docent i finalment el personal d’administració i serveis. Els candidats han presentat programes electorals oposats. Mentre Antoni Giró reivindica d’una banda el seu exercici en l’últim mandat, fent un repàs a l’aplicació del pla de Bolonya, “en un context de clara indefinició i amb molt pocs recursos addicionals”, la potenciació de la recerca o l’impuls de la internacionalització de la universitat. Respecte a l’empresa privada, Giró també s’ha limitat a repassar un dels seus leitmotivs, la valoració del coneixement. La prova, afirma Giró, és que “hem posat en marxa una oficina de patents i hem engegat el

programa Innova d’ajut a la creació d’empreses”. Com a propostes de futur, Giró insisteix en una relació més estreta amb les institucions i empreses, a consolidar les xifres del seu mandat: “Els ingressos de patrocini per a UPC21 han passat de 2,5 a 7 milions, hem multiplicat el nombre de patents i el 2008 han nascut 25 empreses”. Pel que fa als seus mèrits curriculars, Giró és doctor en ciències físiques per la UB i exerceix des del 1983 a la UPC com a catedràtic a l’àrea de física aplicada. En càrrecs públics té experiència com a director general de Recerca primer i d’Universitats després en el darrer govern convergent. Pel que fa a l’oposició, Juan Jesús Pérez presenta l’alternativa oferint un programa sota el lema Et sentiràs UPC!, basat a recuperar la identitat “perquè la comunitat universitària s’identifiqui amb la institució i recuperi la il·lusió”. Respecte a les relacions amb l’empresa privada, Pérez considera important fomentar “associacions temporals de grups mixtos universitat-indústria per un temps limitat al desenvolupament del projecte”. Un altre dels reptes que es proposa Pérez és la implementació efectiva dels acords de Bolonya, “que involucra la programació acadèmica, l’estructura dels estudis i el conjunt de mesures per garantir la qualitat de l’ensenyament”. El tercer eix del candidat passa pel foment de la recerca, perquè la UPC “torni a ser un referent europeu”. /// xavier orri

llès a V l a l a t i p s o H El teu

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques Urgències generals i pediatriques 24 hores 365 dies

902 53 33 33 Té acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

Capio Sanidad www.capiosanidad.es

tu salud en buenas manos


36

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

ÀREA DE DESCANS Oci /// Kàrting Els amants de la conducció tenen un bon motiu per estar contents. Al Parc Vallès s’hi ha obert el circuit de karts ‘indoor’ més gran de l’Estat. Tot a punt per donar la sortida!

La força del motor en un circuit sota teulada

L’

antiga i concorreguda discoteca La Nit, al Parc Vallès de Terrassa, ha estat reconvertida, després d’una inversió de 4 milions d’euros i mig any d’obres, en la instal·lació de kàrting sota cobert més gran i, segons el seu director Pablo Cubela, també més segura de tot l’Estat. L’espai, agradi més o menys el món del motor, fa goig, amb una il·luminació acurada, unes passarel·les que permeten seguir el desenvolupament dels conductors des de les altures, i moltes zones habilitades per estar-hi tranquil·lament menjant o prenent alguna consumició encara que no acabem posant-nos el casc i hi acudim com a simples acompanyants.

ens ha quedat confirmat amb l’afluència d’aquestes primeres setmanes”. El Racing Dakart, que és el nom que rep, va obrir les portes a finals de novembre, i consta de dos circuits, un pròpiament de racing i l’altre d’iniciació. Amb més de 40 karts Sodikart Honda 4T, l’empresa dóna feina a una vintena de persones, entre mecànics, part administrativa, bars i restauració. Les sensacions al volant poden acostar-se a les que senten els Schumacher, Alguersuari, Button i companyia. “La velocitat no és, en aquest cas, el més important”, explica Cubela. “Un kart com els que tenim pot arribar als 80 km/h, però aquí la gràcia són els revolts i el poc espai que hi ha, i això requereix una bona conducció i dóna molta sensació de velocitat”.

L’aposta és forta, però per Cubela “hi havia demanda al Vallès per a un espai de kàrting com aquest, els aficionats fins ara havien de desplaçar-se a altres llocs, i això

Als que no han pujat mai dalt d’un kart potser els sorprendrà saber que al Racing Dakart les proves dalt del vehicle duren

Vuit minuts

“Hihaviademanda d’unespaicom aquest,enshaquedat confirmatamb l’afluènciad’aquestes primeressetmanes” tan sols vuit minuts. Aquest, però, és un temps que s’aprofita al màxim, amb intensitat, i que, segons el director del circuit, “serveix per descarregar molta adrenalina i passar-ho molt bé. M’agrada molt veure la cara de felicitat quan es treuen el casc els que hi pugen per primera vegada”, diu Cubela. En una oferta lúdica d’aquestes característiques, la garantia de seguretat és fonamental, i per aquest motiu Racing Dakart té patentat el mi-

llor sistema d’absorbir impactes dels vehicles, Protex Karting, i evidentment tots els conductors porten cinturó i casc. Comença la cursa Els que vulguin pujar dalt del kart no cal que portin res de casa: allí se’ls dóna tot, el vestit, els guants i el casc, i als vestidors es poden canviar. Després d’unes breus instruccions sobre el significat de les banderes i dels senyals i de com utilitzar el vehicle, ja podran començar a fer voltes al circuit. És aquesta una activitat ideal per a empreses, festes d’amics, trobades..., entre altres coses, perquè tots els temps estan controlats per sistema informàtic i per tant es pot establir una competició entre els que hi assisteixen plegats. “En finalitzar fins i tot fem el lliurament dels premis al podi”, explica Cubela. I, com ja apuntàvem abans, tots aquells que hi assisteixin d’acompanyants s’ho poden mi-


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

7.000 m

2

37

d’instal·lacions té el kàrting Racing Dakart, entre els circuits i les altres zones d’oci. Els karts són permesos a gent de totes les edats, a partir dels 6 anys, i fins a 15 vehicles al mateix temps ocupen la pista.

1 /// UN GRUP A PUNT DE fer LA SORTIDA. EL KàRTING ÉS IDEAL PER PROVAR-HO AMB AMICS O EN SORTIDES D’EMPRESA /// I.M.

2/// BEN EQUIPATS. NO CAL PORTAR RES DE CASA, TOT EL MATERIAL VA INCLÒS /// I.M.

3 /// HABILITAT. ÉS MOLT MÉS IMPORTANT TENIR TRAÇA AL VOLANT QUE NO PAS VOLER AGAFAR GRANS VELOCITATS /// I.M.

2///

1 ///

ÀREA DE DESCANS

3///

4 /// REVIURE L’ESPECTACLE DEL MOTOR. TOT RECORDA eLS GRANS PREMIS DE F-1, I FINS I TOT AL FINAL ELS GUANYADORS PUGEN AL PODI /// Isabel Marquès

rar tranquil·lament des de múltiples racons, i anar a fer una copa o a menjar als espais habilitats. I és que aquest nou kàrting està habilitat no només per poder-hi córrer amb el kart, sinó també com un lloc d’oci complet, i de dijous a diumenge té les portes obertes fins a les tres de la matinada. Curses ‘online’ Entre aquesta oferta d’oci, cal destacar el Race Center, el centre de conducció amb cinc simuladors fabricats a Califòrnia, les mateixes màquines amb què entrenen els pilots de Fórmula 1 i que reprodueixen l’asfalt i les sensacions dels circuits. A través d’aquests simuladors es pot competir en xarxa, “fent curses molt salvatges i divertides”, en paraules de Cubela. Si no teniu clar quin dia anar a visitar el nou Racing Dakart, us avancem un parell d’esdeveniments dels molts que s’hi aniran organitzant i que poden ser del vostre interès. El dia 14 d’aquest mes de març s’hi farà una cursa només per a dones, i que demostrin que és mentida que això del volant no està fet per a

El14demarçs’hifarà unacursaexclusiva peradonesial’abril, unaalesfosques, nomésambelsllums delskarts elles. Cubelo avança que serà una nit “amb moltes sorpreses i amb les càmeres de televisió en directe”. I el segon divendres del mes d’abril es durà a terme una espectacular cursa a les fosques, només amb els llums dels vehicles. A més, si us agrada seguir la Fórmula 1 en companyia, amb el carnet de soci podreu assistir a les transmissions de les curses en un privat del Racing Dakart, en què es reproduiran molts dels elements característics d’aquest esdeveniment. /// TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: I.M.

FITXA Racing Dakart Karting

Parc Comercial i d’Oci Parc Vallès Av. Tèxtil, s/n · 08223 Terrassa 93 783 64 25 dinamicsolutions.es / racingdakart.com

4 ///


38

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

Municipis /// Una ruta per Viladecavalls A tocar de Terrassa, el municipi de Viladecavalls ha viscut un gran creixement els darrers anys. Tot i això, la tranquil·litat encara és la nota predominant TEXT: XAVIER AMAT FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Demasiesaurbanitzacions entretorrentsirieres

1 ///

B

en comunicada amb tren i per carretera, al costat d’una gran ciutat com Terrassa, amb polígons industrials farcits de grans empreses que donen feina a centenars de persones, i envoltada de verd pel seu relleu irregular a causa de les rieres i els torrents que la travessen. No és estrany, doncs, que en els darrers anys moltes famílies hagin decidit anar a viure a Viladecavalls. El municipi ha passat del miler just d’habitants l’any 1970 als més de 7.000 actuals. La majoria s’han instal· lat en urbanitzacions més o menys properes, més o menys distants, del nucli urbà històric. La Planassa, Can Corbera, Sant Miquel de Guanteres, Can Trias..., són només algunes de les urbanitzacions o dels veïnats que formen part del municipi, que

3 /// ocupen els terrenys que permet el relleu i el pas de les vies de comunicació, i prenent les terres que, fins no fa tant, eren propietat dels amos de les masies, avui algunes encara ben dretes. Fins i tot n’han quedat al bell mig dels polígons industrials, com la masia de Can Trias, al costat de la capella de Santa Maria de Toudell. Anar, doncs, d’un veïnat a un altre tot caminant no és feina fàcil, i possiblement els propers anys caldrà teixir millors vies de comunicació entre els diferents nuclis. El bloc que queda més compacte és el que formen el nucli urbà amb les Carenes de Can Turu, al sud, i La Planassa, al nord.

Un gran complex esportiu Un dels aspectes que més sorprèn el visitant és la centralitat de les instal·

2///

El municipi ha passat del miler just d’habitants l’any 1970 als més de 7.000 actuals

lacions esportives municipals, un gran complex de piscines, camp de futbol, pistes poliesportives..., just sota la plaça de la Vila. Unes grades en format amfiteatre són a tocar de la construcció més original. Ens ho mirem tot des del balcó que suposa aquesta plaça de la Vila, moderna i presidida per un immens esgrafiat signat per Robert Cabeza i Oriol García. S’hi veu la silueta del poble, i en destaca el relleu de l’església, així que l’anem a cercar. Per arribar-hi hem de prendre el carrer Major, que manté força cases antigues constituïdes per baix i planta i amb predomini dels colors ocres i terrosos. Una lleu pujada ens acosta de seguida a la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Se’n coneix l’existència des del segle XI,


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

quan va ser consagrada, i el seu estil arquitectònic inicial era romànic, però va ser completament modificada en època barroca. Avui presenta una façana de to beix amb un campanar amb aire de torre de castell. Si hi fem la volta, descobrirem uns finestrals força bonics rere uns vidres protectors de les inclemències del temps i dels jocs de la plaça. El carrer Major aviat es converteix en carrer de Sant Martí, que s’endinsa a La Planassa i que ens anirà portant fins a l’estació de tren de Viladecavalls, una de les dues de què disposa el municipi.

Al voltant de la masia de can Turu hi conflueixen la biblioteca, escoles, i un munt de places Can Turu Podem prendre la tornada pel carrer de Llevant, paral·lel al de Sant Martí i al Major però un graó més avall, i des del qual observem el paisatge que s’obre a l’altra banda del poble. Anem aleshores a cercar el carrer de Baix, perquè volem acostar-nos a la masia de can Turu. Tot aquest sector el podríem batejar com el racó de la cultura, ja que al voltant d’aquesta antiga masia hi conflueixen escoles, biblioteques i places amb un escenari a punt perquè hi soni la música sota la mirada atenta de Pau Casals. És un espai molt esponjat, amb les places de les Travesses, de la Font de Can Turu, de Torras i Badell, de l’Alzinar, de Tarradellas o del Coronel Francesc Busquets, l’una veïna de l’altra. Una balconada ens dóna una idea del lloc en què ens trobem i ens permet veure, una vegada més –són visibles des de molts punts de Viladecavalls– com treuen el nas els pics inconfusibles de Montserrat per darrere de turons molt més humils però més propers a la nostra ubicació. Ens agrada especialment la plaça de la Font de Can Turu, més poètica que les seves veïnes, i des de la qual podem enfilar el carrer Nou, de cases ben arrenglerades amb fanals que imiten els llums de les barques de pesca, i si ens hi fixem encara queda algun rellotge de sol a la paret. Record dels temps en què les masies eren les mestresses de totes aquestes contrades.

Fitxa Ajuntament de Viladecavalls C/ Antoni Soler i Hospital, 7-9 08232 Viladecavalls Tel.: 93 788 78 41 www.viladecavalls.cat

ÀREA DE DESCANS

1 /// EL CARRER MAJOR, UNA DE LES ARTÈRIES DE VILADECAVALLS 2 /// AL BELL MIG DEL MUNICIPI hi ha UNES DESTACABLES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES 3 /// EL PERFIL DE LA VILA HA CANVIAT ELS DARRERS ANYS I ENCARA AVUI LA CONSTRUCCIÓ HI ÉS BEN VISIBLE 4 /// MURAL A LA PLAÇA DE LA VILA

4 ///

39


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

Gastronomia /// L’art de la pasta Una empresa de més de tres segles ens ensenya que mantenir la forma artesanal de fer és la millor manera per conservar el bon nom i les vendes en aquests temps difícils

ElsgaletsdelaiaiaFina Josep Sanmartí i Casabayó, juntament amb la seva esposa, que per viudetat va assumir el negoci, va donar-li 1’empenta necessària, incorporant-hi la darrera tecnologia del moment, així com les instal·lacions necessàries per fer de 1’empresa entre els anys 1940 i 1975 una estructura competitiva i convertir-la en un valor segur en moltes llars del nostre país, especialment per les festes nadalenques. A partir de 1’agost del 1998, Eulàlia Rifé i Catafau, vídua de Josep Sanmartí i Casabayó, deixa al capdavant del negoci el seu fill Carles Sanmartí i Rifé, que continuarà amb la línia conservadora de la família, però que hi incorporarà nova maquinària i tecnologia per poder rendibilitzar el negoci, sense oblidar el procés artesanal i molt costós d’elaboració i assecatge.

La pasta artesana, una opció saludable /// cedida

D

iuen que Marco Polo, en una de les seves expedicions, va tornar encantat d’un menjar especial que havia trobat a la llunyana Xina i que consistia en unes tires de pasta de farina llargues que es bullien; amb la seva textura amorosa va captivar les gents de la cort veneciana. En realitat, la pasta ja estava inventada al nostre continent i en tombes anteriors a Jesucrist es van trobar eines per elaborar pasta i un tallador per donar forma a les tires. El lagum era un menjar habitual en les orgies romanes de l’època de Ciceró i no eren res més que llargues tires de pasta. Actualment, la pasta és un aliment estès arreu del món i la seva mescla amb la salsa de tomàquet , invent eminentment italià arribat de les Amèriques, la converteix en un dels plats més exquisits per a la mainada i per als no tan nens. Però no només de pasta italiana viu l’home. Des de fa molts anys la cuina tradicional catalana ha tingut com un dels seus pilars les sopes, tan agraïdes en aquest fred

i llarg hivern. Des de la sopa de galets del Nadal fins a la sopa de lletres que ha ensenyat a molts a llegir, la indústria de la pasta de sopa té infinitats de variants. L’empresa pionera al nostre país es troba a les nostres comarques i de segur que en algun moment o altre tots n’hem tastat alguna de les especialitats. Cap a principis del segle XVIII Isidre Sanmartí comença a experimentar les propietats de la transformació del blat en farina i de la barreja d’aquesta amb aigua calenta. El resultat va ser l’obtenció d’una massa que, convenientment elaborada, era apta per al consum immediat. El gran problema era que no es conservava gaire temps, ja que es quedava rígida en el transcurs de les hores. Així doncs, els Sanmartí van començar a tractar la pasta de forma i textura inventant-se un aparell de fusta amb uns orificis de sortida pels quals, prement molt fort, la pasta sortia en forma d’uns filets, filets que actualment coneixem com a tallarines o espaguetis. Aquests fils, deixant-los assecar convenientment, tenien una durada molt llarga, ja

Elsgaletsde Sanmartí alegrenmoltes festesnadalenques alestaulesdemitja Catalunya que la pasta, un cop seca, podia guardar-se i després posant-la amb aigua calenta i bullint-la s’estovava i era apta per al consum. D’aquí van néixer els fideuers SANMARTÍ de Caldes de Montbui. Les següents generacions van fer créixer el negoci i la fama de la qualitat dels productes de l’empresa, de manera que el 1855, Jaume Sanmartí i Farreras ja consta oficialment en els registres de 1’Ajuntament d’aquesta població com a fabricant de pastes per a sopa. Fou la sisena generació la que es va adonar que la pasta tenia un futur comercial molt bo i així Jaume Sanmartí i Samsó, l’avi, va començar una nova projecció, i el seu fill,

Carles Sanmartí ens explica que, per ell, “és un orgull i un repte generacional dirigir una empresa de més de tres segles”, però que “el reconeixement que hem tingut en els darrers anys compensa d’allò més”. Pel que fa a la seva aposta per la producció artesanal, explica que a l’empresa “fem servir la mateixa màquina per fer la pasta que fa 66 anys , tot i que l’hem adaptat a les necessitats tècniques i sanitàries que ens demana la legislació, però el procés és exactament el mateix”. A Carles Sanmartí no l’espanta la forta competència en aquest sector en què treballa. “La nostra força és el client fidel que confia en nosaltres des de fa molts anys, que sap que el nostre nom va unit a qualitat. Tampoc no venem en grans superfícies i conservem la mida del quart de quilo, que és la que actualment el consumidor prefereix”. Finalment, Sanmartí ens explica una novetat: “Actualment treballem sense cap addició de producte relacionat amb l’ou, ja que han sorgit força al·lèrgies . Nosaltres pensem que encara que sigui una petita part dels consumidors, és un bon servei per a la societat”. Per acabar, una petita aportació personal. La meva iaia Fina cuinava cada Nadal un caldo que es podia olorar des de mitja escala i els néts ja sabíem que ens menjaríem uns galets grans com un Sant Pau. Per descomptat, eren galets /// Xavier barba Sanmartí.


www.tdt.cat

A B A C A ’ S MARÇ: ALÒGICA N A E L E T LA

SENSE TDT, LA TEVA TELE TÉ ELS DIES COMPTATS. Fa temps que la TDT ha arribat. De fet, la gran majoria de la població ja en gaudeix els seus avantatges. Els que encara no s’hi han connectat tenen temps fins a finals de març. Quan acabi el mes, la TV analògica ja s’haurà apagat del tot, i la TDT serà l’única manera de veure la tele. Si tens una antena col·lectiva, ara

és el moment d’adaptar-la: truca a un Agent TDT. Si estàs a punt d’adquirir un televisor nou, assegura’t que tingui el descodificador de TDT integrat; i si vols conservar l’antic, hauràs de comprar un descodificador extern. No t’esperis més i connecta’t a la TDT, perquè una tele sense TDT ja no és una tele.

MÉS CANALS, MÉS OFERTA EN CATALÀ I MÉS QUALITAT D’IMATGE. per la televisió digital


42

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

ESTACIÓ DE SERVEI Gestió empresarial /// Departament de vendes Els departaments comercials basen en la coordinació i la motivació de l’equip de vendes la recepta per atraure el client. Conèixer-ne el procés des de la base és un altre requisit per aconseguir les xifres previstes

La cursa contrarellotge per complir els objectius forma part activa de l’equip de vendes. “Els treballadors de botiga són els primers venedors, i això genera la necessitat de gestionar un equip molt més gran que de costum”. Les habilitats del director comercial com a motivador entren a escena. “Es motiva donant exemple, acostant-se a les botigues i delegant”. Quan el treballador, el comercial al cap i a la fi, veu que n’és el responsable i que el que aplica funciona, “el fas créixer professionalment, que és el que necessitem per fer créixer les vendes”. Per Jordi Vinaixa, professor de política d’empresa de l’escola de negocis Esade, aquesta funció de motivador es resumeix en “una sàvia combinació de garrot i pastanaga”. El garrot entès com a ascendent i autoritat sobre el comercial i la pastanaga com a “remuneració lligada als resultats i que vegin la possibilitat de progressar dins l’organització“.

CONEIXEMENT EXHAUSTIU

E

l departament comercial acostuma a constituir l’eix matriu pel qual tot flueix. La resta de departaments marquen els requisits i el responsable comercial treballa amb el repte “d’unificar els objectius i condicionants que cada departament estableix”, segons explica el director comercial de La Sirena, Vicente Domenech. Tot, amb la idea d’acostar a cada client “el producte més adequat” i amb l’objectiu de cobrir les expectatives de vendes, la barrera que distingeix un aprovat o un suspens en la feina. Per això és crucial, apunta Pere Sierra, responsable de l’àrea de vendes de Joma’s, “definir i planificar el rumb comercial, ja que tots els departaments de l’àrea giren al voltant d’aquest eix”. Anna Flo, responsable comerci-

1 /// al de l’empresa de bioalimentació La Finestra sul Cielo, coincideix en el fet que “assolir les xifres previstes per a cada mes és la principal obsessió”. Per aconseguir-ho, moltes tasques prèvies ocupen l’agenda del dia a dia. Domenech avalua en primer lloc el repte de consensuar el producte idoni: “Quan el departament de compres marca un camí, has de poder adaptar-t’hi i treure’n profit”, tenint en compte els criteris establerts pels responsables de màrqueting. L’objectiu exigeix visió de conjunt i maximització de recursos. L’execució? “Reunions i més reunions”, assegura Domenech, “i el contacte amb les botigues”. El seu cas resulta particular tenint en compte que el conjunt de botigues La Sirena repartides entre Catalunya i Madrid

La coordinació comercial és la tasca més difícil i l’única recepta passa per transmetre la idea de projecte comú

Tots coincideixen també en el coneixement del procés de principi a fi com a eina clau de creixement. Saber el que es pot demanar i el que no. Anna Flo procura aconseguir aquesta perspectiva global amb reunions setmanals amb cada comercial, traçant conjuntament les línies mestres d’acció. Pere Sierra ataca aquesta tasca amb una agenda a la qual li falta temps: “Destinem un 50% dels dies a la seu central per fer el seguiment de les vendes, revisar pressupostos i analitzar la situació, i un 50% dels dies a visitar els punts de venda a escala nacional per poder fer un seguiment in situ i estrènyer el vincle amb clients importants que visitem plegats amb el comercial”. La Sirena, en aquest cas, presenta un factor diferencial cada cop més comú en grans empreses: la importància de la promoció interna. Segons el responsable de vendes de l’empresa de congelats, aquesta característica impedeix un distanciament excessiu entre la base comercial i la direcció,


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

1/// TREBALL EN EQUIP. oficines del nou edifici de JOma’s uniformes a sant cugat. A LA DRETA, BORJA MARíN, responsable d’investigació de mercats

2 /// dirigir en teoria. EL PROFESSOR DE política d’empresa D’ESADE Jordi vinaixa emfatitza en la importància de motivar l’equip comercial

3-4-5///

2 ///

4 /// i això li dóna una perspectiva global molt més nítida. El seu cas ho il·lustra a la perfecció. Va començar fa 18 anys com a responsable de botiga. “Em poden enganyar poc, perquè jo també he fet la seva feina, jo també he pujat des de la base“. Aquest valor afegit de coneixement, assegura Domenech, ajuda a plantejar preguntes i resoldre molts problemes col·laborant amb el treballador més que fiscalitzant-ne la tasca. La perspectiva acadèmica avala aquesta qualitat. Vinaixa considera que “si demanem al treballador que pensi, hem de deixar inclòs que s’equivoqui, i acompanyar-lo en aquest procés per permetre’n el creixement personal”, en lloc de vigilar numèricament la seva tasca.

Convé acompanyar el venedor en el seu creixement professional més que fiscalitzar-ne la tasca

3 ///

direcció comercial. Anna flo, responsable comercial de la finestra sul cielo; pere sierra, de joma’s uniformes, i VICENte domenech, responsable de vendes de la sirena /// cedides

5/// Coordinació comercial Les rutines professionals dels departaments de vendes tenen per objectiu final el creixement d’aquestes vendes. Un dels altres valors crucials per aconseguir-ho és una adequada coordinació comercial. “És la tasca més difícil“, explica Flo, ”cada un som del nostre pare i la nostra mare i coordinar l’equip és complicat”. La clau és fomentar la idea de projecte comú i mostrar a l’equip comercial “que hem de seguir tots en la mateixa direcció”. El responsable de vendes de La Sirena coincideix en aquest punt. La manera de fer-ho és “treballar molt en equip”, sense jutjar la feina de l’altre, sinó ajudant a fer-la més eficaç amb

ESTACIÓ DE SERVEI

43

una bona tasca de coordinació. Aquesta missió passa en el seu cas per reunions setmanals amb els supervisors de botiga (assessors, d’acord amb la terminologia interna de l’empresa de congelats) per identificar els problemes d’aquelles botigues que no aconsegueixen els objectius traçats. Després de la identificació de problemes, s’aplica una estratègia en funció del context. Domenech ho il·lustra amb un cas recurrent: “Quan arriba un nou operador d’alimentació prop d’una botiga cauen les vendes entre un 10 i un 15%”. Recuperar el terreny és el que treu la son a l’equip comercial. L’estratègia de base passa per posar en marxa les palanques de fidelització: més promocions, més oferta, i veure què aporta el nou operador. “Si té una gamma que et falta, la inclous; si ha abaixat preus, ajustes els teus. En general, en un mes el nivell de vendes torna a ser on era”. El professor d’Esade avala aquesta estratègia de llibre, i afegeix altres valors que cal tenir en compte en supòsits semblants. “Cal avançar-se al nou operador abans que obri. Això s’aconsegueix saturant el consumidor, abaixant preus els dies abans que obri el nou operador, perquè la gent compri en excés, de manera que ningú anirà a comprar al nou, perquè la nevera seguirà plena mentre duri el factor curiositat que ens porta a conèixer la nova botiga”.

ANALISTES DE PÚBLICS Les rutines que exigeix la direcció comercial d’una empresa són relativament senzilles, d’acord amb el professor Vinaixa, que defineix la tasca com una cursa de fons en què l’important és el “seguiment diari” del client. Com reconeix Flo, el primer és “veure com anem de vendes” i “esbrinar els perquès” d’un producte que puja o baixa. Els seus homòlegs de La Sirena i Joma’s coincideixen plenament en aquesta rutina d’anàlisi, adaptada als seus productes, i Vinaixa traça amb les paraules de Flo els requisits quotidians d’un responsable de vendes: “Cal saber diagnosticar les situacions que no siguin les adequades i veure com redreçar-les”. I del client, què se’n sap? Què ens comprarà? I sobretot, per què? Tot i que en principi aquesta tasca queda reservada al departament de màrqueting, l’àrea de vendes ha de tenir molt present a qui s’adreça. Per això, recepta Vinaixa, convé seguir el consell de Superlópez, l’enginyer basc que va revolucionar el mercat de l’automòbil des de General Motors: “Al client se l’ha d’encantar oferint-li alguna cosa més del que espera”. I afegeix Vinaixa: “La satisfacció del client és igual al que ofereixes menys les expectatives generades. L’equació es resol oferint el que el client realment necessita, ho sàpiga o no”. /// xavier orri


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

formació /// ALUMNES EN PRÀCTIQUES

Els tutors d’empresa, figura clau per a les estades dels becaris Cambra de Terrassa dóna les claus per optimitzar l’estada dels alumnes en pràctiques a les empreses

CURSOS I SEMINARIS DEL 9 AL 30 DE MARÇ

DEL 15 AL 29 DE MARÇ

Amb les 21 hores d’aquest curs, es proporcionaran les eines de comunicació eficaces per a la venda telefònica, analitzant el procés de comunicació i afavorint la consecució de les habilitats necessàries. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

En el programa es desenvoluparà una visió estratègica del negoci a mitjà i llarg termini. Conèixer, entendre, millorar i implementar les eines de treball més adients per a una bona gestió empresarial analitzant les diferents àrees de l’empresa i establint els elements de control necessaris. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

TELEMÀRQUETING. LA VENDA ACTIVA

DEL 9 DE MARÇ AL 29 D’ABRIL

DIRECCIÓ INTEGRAL PER A PIMES

OFIMÀTICA I INTERNET. 18 DE MARÇ COM UTILITZAR NIVELL INICIAL CORRECTAMENT ELS Objectius: facilitar l’ús dels progra‘INCOTERMS’ mes informàtics més utilitzats actualment en entorn Windows, el processador de textos Word, el full de càlcul Excel i la navegació per internet; donar als assistents la formació i pràctica necessàries per actuar com a usuari del programa Windows. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 10 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Els tutors han d’estar degudament formats per transmetre els seus coneixements // J.R. ARMADÀS

E

l sistema educatiu permet a les empreses acollir, durant un període determinat, alumnes de formació professional (FP) en pràctiques. Un dels aspectes clau de l’èxit de les estades de pràctiques que fan els alumnes de cicles formatius de formació professional, tant per a l’empresa com per a l’alumne, és el de disposar dins l’empresa d’una persona que s’encarregui de tutoritzar l’alumne durant la seva estada. Per dur a terme unes pràctiques de formació professional que siguin de qualitat és important que els professionals de l’empresa que han de tutoritzar l’alumne disposin dels coneixements i les eines adequats que li facilitin la funció com a tutor. El seminari que organitza la Cambra de Comerç de Terrassa a la seva seu central el dimecres 24 de març, de 6 de la tarda a 8 del vespre, té aquesta finalitat. La sessió és gratuïta, però és imprescindible fer-ne prèviament la inscripció, que es pot formalitzar trucant al telèfon 93 733 98 32 o a través del correu electrònic: formacio@cambraterrassa.es. El programa, doncs, va adreçat a aquelles persones que dins de les empreses han de desenvolupar la funció de tutor de pràctiques de FP, així com a tots aquells que desitgin obtenir informació i coneixements dels aspectes relacionats amb la possibilitat d’acollir alumnes de cicles formatius de formació professional en pràctiques. Són

tan sols dues hores, però els objectius que es planteja la Cambra amb aquesta formació són força ambiciosos: conèixer els avantatges que ofereix el fet d’acollir un alumne de cicles formatius de FP en pràctiques per a l’empresa, proporcionar els instruments que facilitin la funció del tutor d’empreses en les pràctiques, ajudar a confeccionar un pla d’activitats a la seva empresa, aprendre com es fa el seguiment de l’alumne i com s’ha d’avaluar i intercanviar opinions en l’experiència real de cada tutor. Temari

El seminari proposa una sessió dividida en quatre grans apartats. En primer lloc, informació d’utilitat sobre el sistema educatiu, la formació professional i altres tipus de formació. El segon camp temàtic es titula Les cambres de comerç i la formació, i es basarà sobretot en el programa E+E (Escola/ Empresa) de les cambres catalanes. El tercer punt és el de la formació als centres de treball, i que intentarà respondre qüestions com els avantatges que pot suposar per a l’empresa tenir alumnes en pràctiques, com trobar aquests alumnes i com gestionar les pràctiques, o quins convenis de pràctiques hi ha en l’actualitat. Finalment, s’exposaran les funcions concretes que hauria de tenir el tutor d’empresa, com són l’acollida de l’alumne, el pla d’activitats, el seguiment i l’avaluació. /// REDACCIÓ

Curs subvencionat per a empreses del sector químic. Va destinat a aquells directius, comandaments, caps d’equip i persones que dirigeixen i coordinen equips de persones i que requereixen d’una metodologia efectiva per a la resolució de conflictes. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DE L’11 AL 25 DE MARÇ

ATENCIÓ AL CLIENT El curs té com a objectius disposar d’un procés sistemàtic d’atenció al client per assegurar la màxima qualitat d’atenció en cada fase, valorar el context actual i la qualitat de servei necessària que cal donar als clients a partir de la seva atenció directa, analitzar els aspectes d’imatge d’empresa per contribuir a millorar-la mitjançant l’actuació personal i desenvolupar habilitats i actituds que facilitin la millora en el tractament de queixes i reclamacions. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

Seminari de cinc hores per conèixer amb profunditat els incoterms i la seva aplicació, adquirir els coneixements necessaris per poder negociar correctament una operació de compravenda internacional i actualitzar i millorar els coneixements en comerç internacional. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

19 DE MARÇ

COM SELECCIONAR I AVALUAR UN BON AGENT COMERCIAL O DISTRIBUÏDOR Amb l’objectiu d’acompanyar l’empresa en el seu procés d’internacionalització, en aquesta sessió es tractaran les diferències entre un agent comercial i un distribuïdor i els mètodes més efectius per trobar l’idoni en cada cas segons les necessitats de l’empresa i el país de destí. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 24 DE MARÇ AL 8 D’ABRIL

CAMPANYA RENDA 2009

Curs per adquirir els coneixements necessaris per poder confeccionar les declaracions tributàries de la renda de l’exercici 2009. S’analitzaran especialment les novetats de la renda 2009. El curs serà eminentment pràctic, tot i que s’impartiran les bases conceptuals necessàries per a la correcta aplicació dels exemples. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org


B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

LLIBRES

D’INTERÈS

Oriol Amat, Jordi Fontrodona, Joan Miquel Hernández i Alexandrina Stoyanova

les empreses d’alt creixement i les gaseles a catalunya Què influeix sobre la indústria catalana? L’estudi a vuit mans publicat dins la col·lecció Papers d’Economia té per objectiu aprofundir en el coneixement de les empreses més dinàmiques del país, conegudes en la terminologia econòmica com a gaseles. El llibre presenta una anàlisi del comportament ecomicrofinancer i estratègic per descobrir els vectors d’alt creixement de vendes. // DEPT. D’INNOVACIÓ I EMPRESA

Enrique Dans

Rahaf Harfoush

Todo va a cambiar Dans radiografia en aquest assaig els canvis en els sectors de l’entreteniment i la cultura arran de l’aparició d’internet i avalua en quina mesura aquests canvis es manifestaran en els propers anys. /// DEUSTO

yes we did El llibre narra en primera persona l’estratègia i les tàctiques emprades en les xarxes socials per mobilitzar un exèrcit de donants i col·laboradors durant la campanya de Barack Obama. Una lliçó de màrqueting digital. /// ALIENTA EDITORIAL

CambRACTIVa DEbatsobrel’equilibriemocional comaeinapersuperarlacrisi La revista econòmica B30, representada per la seva directora editorial, Carmen Larraburu, moderarà la pròxima sessió de Cambractiva, prestigiós debat sobre actualitat econòmica i empresarial que organitza trimestralment Cambra de Terrassa. En aquesta ocasió el debat oferirà reflexions i mètodes per aconseguir una gestió empresarial eficient en contextos de crisi, fixant-se especialment en els instruments de dinamització d’equips de treball. Sota el títol L’equilibri emocional, factor clau per superar la crisi, l’acte tindrà lloc el dia 18 de març, de les 18 a les 20 h, a la sala d’actes de Cambra de Terrassa. Ponents de referència Els ponents que participaran en el debat són l’expert en gestió empresarial Ramon Talamàs, l’entrenadora esportiva Anna Tarrés i el consultor Paco Muro. Talamàs és un directiu amb una destacada trajectòria en l’empresa privada. Tarrés és l’actual entrenadora i màxima responsable de la selecció

espanyola de natació sincronitzada i des de la seva tasca s’ha especialitzat a gestionar emocions en contextos d’alta tensió competitiva. Per la seva banda, Paco Muro és expert en management i lideratge i actual president de la consultoria de desenvolupament directiu Otto Walter. És autor de diversos llibres sobre lideratge i columnista del diari Expansión. La inscripció, de caràcter gratuït, es pot formalitzar a través de correu electrònic (cambractiva@cambraterrassa.es) o trucant al 93 733 98 33 (Anna Garcia / Albert Moreno).

45

Leonor García Montoliu Assessora comercial

LEs llicÈncies com a font de negoci Telemàrqueting. La venda activa

Els secrets de vendre per telèfon La Cambra de Terrassa inclou aquest curs dins la seva oferta de cursos per a la formació empresarial del mes de març. L’objectiu principal és proporcionar les eines de comunicació més eficients per a la venda telefònica, analitzant el procés de comunicació i afavorint la consecució de les habilitats necessàries. Malgrat que és un curs obert a tothom qui hi vulgui participar, està especialment dissenyat per a personal de suport al departament comercial i per a administratius de departaments comercials. Temari ampli Entre les matèries del temari destaquen el tractament d’aspectes clau com la imatge, l’atenció, la definició del producte o les normes en l’emissió de trucades. També hi destaca un apartat concret dedicat a l’ús professional del telèfon entès com a eina de treball, amb un èmfasi especial en la manera com s’ha d’utilitzar i la tria del millor moment per fer-ho. Un altre dels aspectes sobre els quals s’impartiran les classes és la psicologia de la comunicació, amb temes cabdals com el tipus d’interlocutor o els diferents estils de comunicació.

Larraburu, directora editorial de ‘B30’

ESTACIÓ DE SERVEI

Tots els alumnes disposaran des del primer dia de curs d’un dossier individual amb la documentació i els casos pràctics que s’utilitzaran per poder seguir el curs amb normalitat. La durada del curs és d’un total de 21 hores, repartides entre les 18 i les 21 h dels dies 9, 11, 16, 23, 25 i 30 de març. El preu és de 255 euros per persona. Als participants que assisteixin de forma continuada a les classes lectives se’ls lliurarà un certificat d’assistència. Totes les classes s’impartiran a la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, al carrer Blasco de Garay, 29-49.

E

n aquests temps no podem permetre’ns el luxe de no escoltar les reclamacions dels nostres clients ja que, a través d’elles, sabem en quins aspectes estem fent les coses bé i en quins necessitem millorar. Explica la història que una de les companyies automobilístiques més grans dels EUA gastava grans quantitats a adquirir bases de dades per aconseguir nous clients i en canvi no recopilava informació rebuda al seu servei d’atenció al client i, per acabar-ho d’adobar, tenia en sacs les garanties dels cotxes que venia. Resulta molt difícil d’acceptar pel client que, davant la crisi, moltes empreses ofereixin grans facilitats a nous clients i, tanmateix, segueixin sense atendre com es mereixen els que fa molt de temps que ho són i que és per ells que avui segueixen “vives”. Doncs sí, repeteixo, “cada reclamació és un gran regal” que li està fent el seu client actual, del qual viu, i si realment accepta aquest regal li aniran molt millor les coses. Tampoc no vull dir que ara vostè sigui esclau de les queixes que rep, però sí que cal que estigui molt segur que la persona que les atén sigui la millor per a aquesta important funció i no col·loqui algú que ofereixi un menor cost perquè, amb la crisi, s’ha d’estalviar. També és important disposar d’un sistema eficient que recopili les reclamacions i les faci arribar amb celeritat a tots els responsables de les diferents àrees de l’empresa. Però compte, no vull dir que s’enviïn a cada responsable les queixes que l’afectin directament. En aquest tema cal fomentar el treball en equip i l’equip humà de col·laboradors, per aquella cosa que quatre ulls hi veuen més que dos i perquè convé estar units per a les coses bones i les dolentes per crear un ambient que fomenti la coresponsabilitat de tots en un tema crític, ja que a la llarga es complirà la dita d’avui per tu, demà per mi. A més, recomanaria un seguiment continu de les reclamacions, tant internament, per comprovar si s’avança en la resolució o cal dedicar més temps i recursos per solucionar els motius de la queixa reiteratius, com externament, ja que no es pot oblidar que un client insatisfet ho comentarà a un altre del seu entorn. Així doncs, atengui bé les queixes i comprovi com milloren la seva imatge i les seves vendes.

leonor_garcia@garciamontoliu.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 5 de març DEL 2010

1. Per sortir de festa La col·lecció d’aquesta temporada de DKNY inclou aquest collaret llarg d’acer, model NJ 1270, que s’acompanya de tres penjolls amb detalls brillants. Un pintallavis, un stiletto i una copa de còctel són els motius d’aquests penjolls, pensats per guarnir l’escot bronzejat en una nit d’estiu.

2. Amb ulls de diva Sota un embolcall daurat, propi de les grans celebritats, Astor presenta la màscara d’ulls Volume Diva, la primera que és capaç de modelar i arrissar les pestanyes. El secret: una combinació d’orquídia negra, partícules d’or i licra, que donen intensitat i vida a la mirada i una curvatura de luxe a les pestanyes. Costa 13 euros.

1 2

3. Per guanyar espai Sovint, les begudes es col·loquen en posició vertical per evitar que vessin, fet que limita la capacitat d’emmagatzematge de la nevera. Per evitar-ho, Muji presenta un gerro per al frigorífic que desafia la norma, perquè es pot col· locar en posició horitzontal. Disposa d’una tapa ampla, per poder-lo netejar còmodament, i d’un cistellet extraïble, per preparar-te sucs o infusions directament des del gerro. Disponible a partir de 12 euros.

3

4. Un luxe de rellotge Dins la col· lecció de rellotges d’alta joieria de Cartier hi ha el model Baignoire S, caracteritzat per formes sinuoses d’inspiració daliniana. La joia té una caixa d’or blanc de 18 quirats encastada amb diamants rodons. L’esfera és platejada i la corretja és de tela blanca. Amb un moviment mecànic de corda manual, el rellotge es converteix en una joia de luxe per a una dona sofisticada i amb estil.

4

5

6

5. Exclusiu i de tendència John Galliano ha dissenyat per a Dior la col· lecció de bosses Le 30, un nom que rep amb motiu de les trenta peces cosides a mà que li donen forma i, també, del número del carrer on Galliano té el taller –av. Montaigne, 30–. Amb acabats i teixits diferents, aquest model pertany a una creació d’alta costura, només accessible per a butxaques ben proveïdes. 6. La màquina de cafè més petita És petita i ràpida i es pot dur a qualsevol lloc. La màquina de cafè WMF 1 es presenta en un enigmàtic color negre brillant, que contrasta perfectament amb el taronja emprat en tot el suport per a la tassa. En resum, una proposta compacta, pensada per gaudir d’un cafè amb molt d’estil. Disponible per 115 euros.


BS Negocis

Autònoms, comerços i empreses, benvinguts! Aquí, treballem pel seu compte. I ho fem pensant en el seu benefici. Perquè gràcies a BS Negocis, li oferim el més complet paquet de productes i serveis financers especial per a qualsevol tipus de treballador autònom, comerç o empresa. Tot en un.

• Compte

remunerat sense cap comissió d’administració i manteniment

• Transferències nacionals (en euros) via BS Online i ingrés de xecs gratuïts(1)

• Oferta de TPV en condicions preferents • Fins a un 30% de descompte en assegurances de negoci

• Pòlissa de crèdit en unes condicions preferents • Rènting, lísing i préstecs en unes condicions preferents

• Servei d’assistència jurídica telefònica • Portal web exclusiu amb ofertes per al seu negoci

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

RBE núm.: 595/10

(2)

o d’ús personal amb accés des de BS Online(2)

Informi-se’n a qualsevol de les nostres oficines, trucant al 902 323 222 o a sabadellatlantico.com

SabadellAtlántico El valor de la confiança (1)Domiciliats en entitats de crèdit espanyoles. (2)Una quota anual gratuïta el primer any. Cost anual a partir del segon any de 30 euros. ARAG LEGAL SERVICES, S.L. és l’entitat encarregada del servei d’orientació jurídica telefònica i PEOPLE VALUE, S.L. és l’entitat encarregada del servei de descomptes i beneficis. Aquests serveis seran prestats d’acord amb les condicions que aquestes entitats tinguin establertes en cada moment, sense intervenció ni cap responsabilitat de Banco de Sabadell, S.A. El banc és aliè a qualsevol incidència i/o circumstància derivada o relacionada amb la prestació dels serveis, els quals, en tot cas, estan subjectes al fet que es mantinguin vigents els acords subscrits entre el banc i les entitats indicades. El servei d’orientació jurídica telefònica no abastarà les qüestions o possibles incidències de l’activitat del client que puguin afectar les seves relacions amb empreses del grup Banc Sabadell, filials o participades.


Professional multiEstrella

“Jo ja tinc avantatges pel fet de ser autònom”

Perquè entenem el dia a dia de l’autònom, a ”la Caixa” hem creat un programa que premia la teva confiança i dóna resposta a les teves necessitats: Professional multiEstrella. Un programa que et permet beneficiarte de condicions exclusives en

productes financers i avantatges per al temps lliure i, a més, aconseguir Punts Estrella i multiplicar-los. Vine a la teva oficina de ”la Caixa” i descobreix Professional multiEstrella.

Parlem?

Pack multiAssegurances Fins a 400 € de regal1

Rènting de vehicles2 Vehicle de substitució

Hipoteca bonificada Compra d’habitatge

Punts Estrella Multiplica x2, x3 o x4

Professional

Promoció vàlida per a noves contractacions dels productes inclosos en aquesta promoció realitzades entre el 4 de gener i el 31 de maig de 2010. Consulta’n la resta de condicions a la teva oficina de ”la Caixa” o a www.lacaixa.es. SegurCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. VidaCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SA, i autoritzat de SegurCaixa, SA, inscrit en el registre administratiu de mediadors de la DGAFP amb el codi C0611G58899998. 2 Rènting de vehicles de CaixaRenting, SA. Gran Via de les Corts Catalanes, 130-136. 08038 Barcelona. NIF: A58662081. 1

www.laCaixa.es

B30-24  

Revista B30-24

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you