36
ÀREA DE DESCANS
B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009
ÀREA DE DESCANS Oci /// Vols turístics en helicòpter Una empresa vallesana, Helipistas, ofereix rutes turístiques en helicòpter fetes a mida. Observar des de l’aire la muntanya de Montserrat o la Costa Brava són només dues de les opcions més habituals
Elpaisatgefavoritavistad’ocell
La muntanya de Montserrat, amb el monestir que ja es divisa a l’horitzó /// ISABEL MARQUÈS
E
l soroll característic de les hèlices girant a gran velocitat indica que ha arribat el moment d’enlairar-se. Després d’uns breus consells i explicacions i de posar-se els auriculars i el micròfon per comunicar-se amb els companys de vol i el pilot, el Robinson 44 de color vermell inicia un ascens molt vertical. El vent que bufa avui a l’heliport Teresa Vilà d’Ullastrell no preocupa en excés el pilot, José Manuel Pérez, que de ben segur té experiència en condicions meteorològiques molt més complexes. “Cal fixar-se en les torres elèctriques, aquestes sí que poden ser perilloses, perquè els cables que van
de les unes a les altres són poc visibles, i per tant sempre cal volar per damunt d’elles”, explica el pilot, un dels sis que té en plantilla l’empresa Helipistas. En cas que realment la meteorologia no permeti aixecar el vol, a la persona o al grup que l’havia reservat se li ofereix una data alternativa o bé se li retornen els diners, segons informa Vicenç Puig, comercial d’Helipistas. “El que més afecta el pilotatge d’un helicòpter és la boira baixa i el vent fort, molt més que la pluja, que hauria de ser pràcticament torrencial per haver de suspendre la sortida”, explica. En un tres i no res l’altura a la qual vola l’helicòpter és de 600 metres, i la vista ja
Montserrat és el destí més sol·licitat pels catalans, mentre que els estrangers prefereixen Barcelona i la Costa Brava
és corprenedora. I més tenint en compte que el vol s’encamina de ple cap a la muntanya de Montserrat. Des de les altures és fàcil tenir una doble i contraposada sensació: per un costat, de domini, de poderho controlar tot des de l’aire; però per l’altre, la sensació de fragilitat, de petitesa davant la immensitat del territori, com un mosquit girant al voltant d’un gegant, en aquest cas Montserrat, però que podria haver estat qualsevol altre element gegantí que haguéssim sobrevolat. No han passat ni deu minuts des del moment de l’enlairament que el monestir benedictí de la muntanya serrada és a tocar. “Ara mateix anem a uns 180 km/h, però es pot anar molt més ràpid”, diu Pérez. El massís ja és