Issuu on Google+

B30 N. 16 /// 5.06.2009

La revista econòmica del Vallès

Entrevista a Concha Forteza, membre de la Comissió Fiscal del Col·legi de Gestors /// 6 Gemma Guilera, investigadora del sincrotró Alba /// 31

LA CONCILIACIÓ COM A MESURA DE COMPETITIVITAT 26 ///


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

RADAR

ROTONDA

6

31

Els autònoms continuen sent els grans oblidats de l’Administració

Utilitats de la font de llum de sincrotró GEMMA GUILERA /// Investigadoradelalínia d’absorcióderaigsX(XAS)del SincrotróALBA

Concha Forteza /// Membre de la Comissió Fiscal del Col·legi de Gestors Administratius

GAS A FONS

26

La conciliació és una inversió rendible

GPS

34 Els robots envaeixen el campus de la Politècnica a Terrassa

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

43

Benestar al bell mig de la ciutat

Què vol dir que la nostra web està ben posicionada?

36

B30

KM ZERO

3

5.06.2009 DONES I COMPETITIVITAT EMPRESARIAL Una de les dades que mesura la competitivitat de l’economia és la taxa d’inactivitat de dones d’entre 25 i 45 anys. Espanya, en contraposició amb països socialment avançats com Gran Bretanya, Suècia o Noruega, té un alt índex d’abandonament del mercat laboral de dones qualificades. Al marge d’una irregularitat social, la pèrdua de capital humà qualificat repercuteix directament sobre l’economia; a Catalunya, per exemple, aquest fet té un cost de 12.152 milions d’euros, és a dir, un 6,2% del PIB. El Vallès ha iniciat una experiència pilot per aturar aquesta situació, a través del Departament de Treball de la Generalitat. Es tracta d’un projecte que es concentra en els polígons industrials de Barberà i Rubí i que consisteix a fixar la jornada laboral diària com un dels eixos vertebradors bàsics de l’organització laboral de les empreses. Tenint en compte que la conciliació repercuteix positivament en l’aprofitament de capital humà, les polítiques de conciliació i igualtat haurien de considerar-se entre les mesures urgents per combatre la crisi. A l’Eix de la B-30 hi ha empreses que són modèliques en aquest àmbit i que haurien de ser assenyalades i premiades per aquest fet.

Edita: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació /// Presidents: Antoni Cambredó i Ramon Grau /// Direcció Editorial: Carles Flo i Pere Esquerda /// Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// Sotsdirector: Josep M.

Vallès /// coordinador de redacció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// REDACCIÓ: Xavier Amat, Ivanna Vallespín /// COL·LABORADORS: Xavier Barba, Francisco Gil, Xavier Olivella, Teresa Vallbona Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// Fotografia:

Isabel Marquès /// COORDINACIÓ de Producció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Susanna Turon /// Administració: Anna Comella i Ivan Grau /// Impressió: Cre-a Premsa Local Sant Cugat /// carrer Sant Antoni, 42. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautamedia.com /// PUBLICITAT: Oriol Gallisà, Ferran Calonge (93 590 86 00) Administració comercial: Toni Garcia dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Fundació Cecot Formació

COL·LABORadors de la ‘B30’ AJUNTAMENT DE RUBÍ · AJUNTAMENT DE SANT CUGAT BOEHRINGER · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · CANO CATALUNYA · CATALANA OCCIDENT · HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA · ISS FACILITY SERVICES · NODUS BARBERÀ (Ajuntament de Barberà) 30.000 exemplars mensuals encartat al ‘Diari de Sant Cugat’ i a l’‘Avui’ i distribuït a empreses i institucions del vallès


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

jUNY 1 Eurofragance

Rubí

2 B. Braunsurgical

Rubí

3 INDCRE

Terrassa

4 IPAGSAINDUSTRIAL

Rubí

5 TOPCABLE

Rubí

6 ELASTOGRAN

Rubí

7 COOPERCROUSE-HINDS Terrassa 8 MOEHSCATALANA,SL

2.000

És el descompte que s’aplica per la compra d’un vehicle nou (d’un preu màxim de 30.000 euros i amb emissions inferiors a 149 g/km), lliurant a canvi un cotxe de més de 10 anys o amb més de 250.000 km. El nou pla Renove suposa una ajuda directa de 2.000 euros (500 provenen de l’Estat, 500

EUROS

RADAR B30 Parets del Vallès

Mollet del Vallès

Santa Perpètua

Barberà del Vallès

Sabadell 3

Cerdanyola

1

Sant Quirze del Vallès

Terrassa 2

Rubí

Castellar

Sant Cugat del Vallès

3

Castellbisbal El Papiol

de la Generalitat i 1.500 dels fabricants). El govern català destinarà 31,5 milions d’euros al pla Autocat, del qual es beneficiaran també motocicletes, furgonetes i camions petits de fins a 40.000 euros. S’espera que el pla faci augmentar un 15% la venda de vehicles. /// I. MARQUÈS

Es presenta l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola

Sant Cugat obre dos centres per fomentar l’emprenedoria

1 Prop d’una vuitantena d’empresaris van assistir a la presentació de l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola (AEC) que es va fer el passat 7 de maig a l’Auditori del Parc Tecnològic del Vallès. Durant l’acte, el president de l’entitat, Jordi Sancho, va donar a conèixer el pla d’actuació de l’AEC i va manifestar “la voluntat de l’associació d’esdevenir la veu de l’empresariat de Cerdanyola davant l’Administració local”. Sancho també va reclamar la necessitat d’infraestructures adequades per a la ciutat i per tot l’Eix de la B-30. D’altra banda, el catedràtic de dret del treball Salvador del Rey va exposar les mesures laborals que caldria prendre en moments de crisi com els actuals. “És necessària una reforma laboral que s’adapti a l’actual i al futur model productiu del nostre país. I la necessitem ara”, va reclamar. Finalment, l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, va mostrar la seva disponibilitat per col·laborar amb l’AEC, no només en el tema d’infraestructures, sinó en tot allò que permeti situar Cerdanyola com a focus d’atracció d’inversions futures.

2 L’Ajuntament de Sant Cugat amb la Cambra de Terrassa, el centre de negocis Trade Center i la universitat Esade-Creàpolis han arribat a un acord per obrir dos centres publicoprivats, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament de projectes empresarials i on els nous emprenedors podran rebre assessorament. Les noves oficines estan ubicades al SC Trade Center i a Creàpolis. Aquests dos espais tenen un total de 36 oficines, que es llogaran a preus que oscil·len entre els 114 i els 150 euros mensuals al Trade Center i els 300 euros a Creàpolis.

Rubí actualitza el cens del comerç i la indústria 3 L’Ajuntament de Rubí ha iniciat la segona fase del procés d’elaboració del cens de la indústria i del comerç del municipi. Els treballs es van iniciar al no-

Rubí

9 LENGDORSA

Castellbisbal

10 DELTALAB,SL

Rubí

Cada mes la revista B30 presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

vembre amb l’anàlisi de les dades que té l’Ajuntament relatives a activitats, llicències i cartografia. En la fase que ara comença s’actualitzaran, es contrastaran i s’ampliaran aquestes dades amb un treball de camp, amb fotografies i comprovant els emplaçaments geogràfics. Un cop finalitzats els treballs, es crearà una base de dades actualitzada. Amb tot, el consistori vol millorar les prestacions que ofereix als comerços i a la indústria.

Castellar fomenta l’obertura de comerços al centre 4 L’Ajuntament de Castellar ha anunciat diverses millores fiscals per a aquest 2009 adreçades als establiments comercials. L’objectiu d’aquests incentius és atraure i animar els comerços perquè s’instal·lin al centre de la vila. Entre les mesures fiscals anunciades hi ha la bonificació del 50% del cost de la llicència d’activitats municipal. En els darrers mesos ja s’han beneficiat de la mesura diversos establiments de nova implantació, entre els quals hi ha botigues d’esports, bicicletes, roba i articles eròtics, una copisteria, un establiment de menjar preparat i una fruiteria.


6

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

Concha Forteza /// Membre de la Comissió Fiscal del Col·legi de Gestors Administratius

EL PERFIL La gestoria administrativa, una vocació familiar Concha Forteza és gestora administrativa, consellera del Consell General de Col·legis Oficials de Gestors de Catalunya, membre de la Comissió Econòmica i Tributària del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. La seva vocació pels temes econòmics i tributaris és familiar, ja que al cap de pocs anys d’obtenir el títol de gestora administrativa es va incorporar a la gestoria del seu pare, Mario Forteza, gestoria que ja ha complert els cinquanta anys d’existència. El paper de la mare, Isabel Bueno, també ha estat sempre un actiu molt valuós en aquesta empresa familiar. L’any 1989 va constituir juntament amb la seva germana Maria –especialitzada en temes laborals i d’estrangeria– una societat multidisciplinària, en què s’ha incorporat a professionals d’altres branques econòmiques i del dret per a pimes i professionals.

La declaració de la renda d’enguany arriba en un moment de crisi que ha trasbalsat l’economia. El més contradictori és que famílies i empreses es troben declarant 1 /// guanys obtinguts en temps de bonança TEXT: CARMEN S. LARRABURU /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Els autònoms continuen sent els grans oblidats de l’Administració

E

ls mesos de maig i juny són els de passar comptes amb Hisenda. Més d’un espera una devolució que pugui alleugerir durant un temps una època econòmica difícil, però d’altres, que potser també estan patint les conseqüències de la crisi, encara s’hauran d’estrènyer més el cinturó perquè els tocarà pagar. Concha Forteza, de la Gestoria Forteza SL, exposa les novetats en la declaració i la seva opinió sobre algunes de les mesures que s’han pres aquests darrers mesos.

Quin clima es percep en aquesta primera “renda de la crisi”? La renda del 2008 no presenta diferències molt marcades amb la de l’any anterior. Les novetats més destacades són la desaparició de l’impost sobre el patrimoni, la deducció dels 400 euros, la nova deducció estatal pel lloguer i algunes deduccions autonòmiques. Ara bé, considero que estem davant d’una campanya que serà particularment difícil. En tancar el 2008 ja es començava a detectar la davallada dels rendiments en les activitats econòmiques, en les operacions

immobiliàries, en els productes financers... Però és ara, en el moment de passar comptes amb Hisenda, quan ens trobem amb una situació ben diferent a la d’altres anys.

En quin sentit? Trobarem contribuents amb grans dificultats econòmiques –aturats, petits empresaris, autònoms– que hauran de presentar la declaració i liquidar la quota corresponent a un exercici en què les coses no estaven tan malament. Gent angoixada, perquè ja els resulta prou difícil fer front a les obligacions

quotidianes sense cap ajut financer, ni iniciatives per part del govern que els permetin mantenir els seus negocis i els llocs de treball dels seus empleats, i que ara hauran de pagar la renda, després l’IVA, les pagues, les vacances... L’única facilitat que ha donat Hisenda en aquests temps de crisi és la possibilitat d’ajornar el pagament de la quota de l’impost en més terminis que fins ara, 60% al mes de juny i 40% al mes de novembre.

Què passa amb els contribuents amb situacions més desfavorables? Crec que les mesures que s’han anat introduint fins ara resulten ineficaces, tan sols van tapant forats, sense plantejar-se seriosament les dificultats de liquiditat i de finançament dels petits empresaris i els autònoms, sectors importants per a la creació d’ocupació. Un exemple el tenim en la desafortunada deducció dels 400 euros, que resulta inaplicable a les rendes més desfavorides –vídues, pensionistes, aturats–, que no tenen quota suficient per poder-la deduir; les mesures per a l’adquisició de l’habitatge habitual, habitatges que ningú no pot comprar perquè els bancs no donen hipoteques, o l’anunciada rebaixa en el tipus de l’impost de societats o l’equivalent per als empresaris que tributen per l’IRPF. No sé si trobarem empresaris amb beneficis per gaudir d’aquesta rebaixa.

Quin tractament està rebent el rescat de plans de pensions? Els plans de pensions que es van crear com un producte d’estalvi per complementar les pensions del futur, amb un


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

RADAR

7

El Ministeri d’Economia sembla oblidar els petits empresaris quan anunciava que els partícips podrien sol·licitar el rescat del pla de pensions quan estiguessin en situació d’atur i haguessin esgotat la prestació contributiva Considero que l’IRPF hauria de ser un impost més senzill i més estable, sense tanta normativa, règims transitoris ni tantes modificacions que l’afecten any rere any i que fan que sigui complicat de liquidar

tractament fiscal que hauria de ser favorable per incentivar-ne la contractació, no tan sols no s’han millorat, sinó que des que es va modificar la fiscalitat del seu rescat, eliminant la reducció del 40% si es fa en forma de capital, han perdut tot l’atractiu que podien tenir. El Ministeri d’Economia sembla oblidar els petits empresaris quan anunciava que els partícips podrien sol·licitar el rescat del pla de pensions quan estiguessin en situació d’atur, i haguessin esgotat la prestació contributiva, però quina solució s’ha pensat per als qui no poden ni anar a l’atur? LA FISCALITAT DE L’HABITATGE

Quines són les novetats pel que fa a la deducció per adquisició d’habitatge? Les mesures que es van introduir a finals del 2008 tan sols prorroguen fins al 31 de desembre del 2010 la possibilitat d’invertir el saldo del compte habitatge, quan el termini per fer-ho hagués finalitzat entre l’1 de gener del 2008 i el 30 de desembre del 2010. També amplia fins al 31 de desembre del 2010 el termini establert de dos anys per vendre l’habitatge habitual quan ja se n’havia adquirit un de nou els anys 2006, 2007 0 2008, sense perdre el dret d’aplicar l’exempció per reinversió.

Reformes bàsiques i pendents

Pel que fa al lloguer, hi ha canvis? Amb referència al lloguer, i tan sols d’aplicació a bases imposables inferiors a 24.020 euros, s’ha establert una nova deducció es-

tatal del 10,05% del lloguer pagat, però amb un màxim de 9.015 euros de base de deducció, per una base imposable de 12.000 euros, i que es va reduint a mesura que la base imposable va augmentant. Crec que molt poca gent podrà pagar 9.015 euros pel lloguer amb una base de 12.000 euros.

Com serà la declaració dels aturats? No tindrà un tractament més beneficiós que el de la resta de contribuents. Ben al contrari, en els casos en què una persona hagi treballat part de l’any en una o diverses empreses i també hagi cobrat prestació d’atur, la liquidació tindrà un resultat esgarrifós. Tal com assenyala la norma, quan es reben rendiments de més d’un pagador, el límit de 22.000 euros per estar obligat a declarar queda reduït a 10.000, i per altra banda no hi ha obligació de fer retenció per part del pagador quan els ingressos que satisfà durant l’any són inferiors a 12.996 euros. La conseqüència serà que tota la quota derivada de la liquidació de l’impost s’haurà de pagar en el moment de fer la declaració, sense tenir cap quantitat ingressada a compte.

És necessària la reforma de l’IRPF?

Personalment considero que l’IRPF hauria de ser un impost més senzill i més estable, sense tanta normativa, règims transitoris ni tantes modificacions que l’afecten any rere any i que fan que sigui realment complicat de liquidar. El manual pràctic que edita l’Agència Tributària té 750 pàgines, això ja ens indica que la cosa no és tan senzilla com ens anunciaven. El mateix fet de repartir la quota en dos, la general i

la de l’estalvi, a la vegada dividides entre el tram estatal i l’autonòmic, ja fa molt complicat intentar fer un càlcul aproximat o una revisió de l’esborrany.

Hi ha hagut alguna novetat fiscal pel que fa a l’IVA i als autònoms? M’agradaria insistir que els treballadors autònoms continuen sent els grans oblidats de l’Administració. Entenc com a autònom l’empresari individual, el soci/administrador de petites societats civils o mercantils i el professional independent. Un gran col·lectiu pel qual tot el que ha fet el govern és crear la figura del TRADE (treballador autònom dependent), que més que oferir solucions fa una definició del que s’ha d’entendre per TRADE, definició que a l’hora de la veritat resulta confusa i de difícil valoració, i continua sense proposar mesures que en valorin amb profunditat les necessitats i reivindicacions.

Quina valoració fa de la desaparició de l’impost de patrimoni? Ja era hora que aquest impost que es va crear com un impost extraordinari desaparegués. Crec que ha estat una bona notícia per a tots. M’agradaria comentar, però, que trobo molt poc encertada la decisió per part d’algunes entitats financeres de no facilitar les dades de patrimoni en la documentació fiscal que envien als seus clients per fer la declaració. A molta gent aquesta informació els permetia controlar el moviment de les seves inversions durant l’exercici i assegurar-se que no els mancava cap fet per declarar en el seu impost sobre la renda.

Hi haurà més devolucions aquest any? Les devolucions no tenen per què ser majors aquest any. Han estat les empreses les que s’han vist obligades a recalcular i ajustar les retencions que s’estaven practicant als treballadors cada cop que alguna mesura de les que s’anaven aprovant, com els 400 euros, afectava el seu càlcul, i les noves deduccions no tenen gaire incidència en el conjunt de les liquidacions. Penso que, a grans trets, la situació a l’hora de liquidar l’impost serà similar a la de l’any 2007.

Hi ha hagut errors en els esborranys aquest any... Els principals problemes que apareixen són la falta d’informació per part de l’Agència Tributària i de dades o accions dels contribuents que tenen transcendència a l’hora de liquidar l’impost. Ara bé, segons informacions dels tècnics d’Hisenda, aquest any els errors massius s’han produït en el càlcul de la deducció per habitatge, en els 400 euros, i en la deducció per maternitat; n’hi ha d’altres que afecten situacions o fets concrets ocorreguts en el decurs de l’exercici, i que cal tenir en compte. El simple fet d’escollir entre l’opció conjunta o separada, que és una elecció irrevocable, s’ha de valorar tenint en compte tots els components de la declaració, ja que si faltés algun fet que s’hagués d’incorporar en una revisió posterior, podria significar haver triat l’opció més desfavorable i quedar obligat a tributar per un tipus molt superior. És important que un expert que conegui la normativa revisi els esborranys.


8

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

El Pla Territorial Metropolità no defineix el Quart Cinturó El document preveu una nova línia de tren entre Barcelona i el Vallès, a través del túnel d’Horta, i obre la porta a la creació d’una futura xarxa de tramvies

E

l Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha donat inicialment llum verd al Pla Territorial Metropolità (PTM) de Barcelona, un document que defineix la part del territori que s’ha de protegir i no és urbanitzable, així com els enclavaments urbans i les infraestructures viàries i ferroviàries. Però el pla no dibuixa el traçat de determinades vies, com el Quart Cinturó o la línia orbital ferroviària, ja que “són competència del Ministeri de Foment”, segons va explicar el conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal. No obstant això, Nadal va assegurar que, un cop l’executiu espanyol tregui a informació pública el traçat de la xarxa, el govern català hi presentarà les al·legacions, ja que té preparat un traçat alternatiu al del projecte de Foment. Tot i que el conseller no en va donar detalls, sí que va avançar que el Quart Cinturó, també anomenat ronda Vallès serà una via “essencialment per a trànsits intercomarcals”. En aquest sentit, Nadal va afirmar que el desdoblament de l’Eix Transversal ajudaria a desviar el trànsit de llarg recorregut, de manera que no caldria mantenir el Quart Cinturó com una autovia, tal com preveu el govern central.

Xarxa viària. Entre les intervencions a

la xarxa viària primària, destaquen la creació d’una connexió entre la A-2, ronda del Vallès i C-16 entre Martorell i Vacarisses; el desdoblament de la C-59 entre Palau-solità de Plegamans i Caldes de Montbui; la prolongació de les calçades laterals de l’AP-7 en alguns trams entre Barberà i Granollers; l’habilitació de nous carrils bus/VAO a la B-23, C-58 i C-31; les calçades laterals C-58

Xarxa ferroviària. La millora de la xar-

xa ferroviària és, segons el DPTOP, “una prioritat” i l’objectiu és millorar les infraestructures ferroviàries, trencar l’actual radialitat de la xarxa i incrementar el transport de mercaderies via fèrria. Quant a la línia d’alta velocitat, el govern vol que aquesta pugui ser utilitzada per serveis regionals. D’aquesta manera, el pla preveu noves estacions d’aquesta línia al Vallès Occidental, Granollers, Vilafranca del Penedès i Martorell. Igualment, es preveu la creació d’un ramal de l’alta velocitat al Vallès i d’accés a l’aeroport del Prat, així com la connexió de l’eix transversal ferroviari amb Barcelona. Quant a la xarxa de Rodalies, es confirma la construcció de la línia orbital ferroviària, es proposen millores de traçat a la línia Barcelona-Manresa i s’anuncia un nou accés a l’aeroport del Prat. Igualment, el pla inclou una nova línia Castelldefels-Barcelona, l’esperat desdoblament de la línia Barcelona-Vic (amb la construcció d’un túnel entre el Figaró i Aiguafreda) i el trasllat a l’interior de la línia Barcelona-Mataró, així com el desdoblament entre Arenys de Mar i Maçanet.

Les obres del Quart Cinturó entre Terrassa i Viladecavalls s’enllestiran a l’estiu /// LL. LLEBOT

164

MUNICIPIS És l’àrea que abasta el PTM de Barcelona, que s’estén per les comarques limítrofs, com ara l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme i els dos Vallesos. En total, es tracta d’una superfície de 3.236 km2, on viu gairebé el 70% de la població catalana.

entre Badia del Vallès i Terrassa, i la millora del traçat i ampliació de la C-17 entre Mollet del Vallès i Osona. D’altra banda, el pla preveu una nova via per a vehicles pesants d’accés al port de Barcelona, la millora de la C-35 entre Granollers i Maçanet, la continuació de l’AP-7 entre el Vendrell i Abrera, entre d’altres. Quant a les vies secundàries del Vallès, el document inclou la ronda Est, tant de Sabadell, com de Terrassa, la ronda de Rubí i la via interpolar entre Castellbisbal i Granollers, entre d’altres.

Pel que fa als Ferrocarrils de la Generalitat, es confirma la creació d’una nova línia entre Barcelona i Terrassa, passant per Cerdanyola i Sabadell, a través del túnel d’Horta. A més, el pla preveu el perllongament de la línia de Sabadell fins a Castellar del Vallès, i la de Terrassa fins a Matadepera. D’altra banda, el document inclou la prolongació de la línia Llobregat-Anoia entre la plaça Espanya i la plaça de les Glòries i el Barcelonès nord, així com l’allargament de la L-6 fins a Esplugues de Llobregat. Finalment, el pla obre la porta a la construcció d’una xarxa de tramvies, tren-tramvies i plataformes reservades per a autobús al Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès. El document se sotmetrà ara a informació pública durant dos mesos, període que s’allargarà 60 dies més, exclusivament per als ajuntaments. El conseller Nadal preveu que el 30 de setembre el PTM quedi definitivament aprovat. /// I. VALLESPÍN

MOBILITAT /// SABADELL

Sabadell instal·la endolls al carrer per a vehicles elèctrics Q

ualsevol propietari d’un vehicle elèctric ja pot carregar-ne la bateria d’una forma senzilla, gràcies al sistema que s’ha instal·lat a l’Eix Macià de Sabadell. Es tracta del primer carregador de Catalunya que es col·loca a la via pública, ja que fins ara només es podien trobar en algunes benzineres o en aparcaments privats. Per poder

fer ús d’aquest servei, els propietaris d’un vehicle elèctric només ha de recollir una targeta a l’Ajuntament de Sabadell i carregar-la amb un import determinat, per després introduir-la a l’estació. Els promotors de la iniciativa calculen que el cost de la càrrega és d’entre un i dos euros per cada 100 quilòmetres.

L’Ajuntament de Sabadell ja ha anunciat que aviat es col·locarà un segon sortidor a la zona del Vapor Turull, al centre de la ciutat. Per la seva part, des de l’empresa Circutor, encarregada del disseny i la fabricació del sistema, han assegurat que el districte 22@ de Barcelona també disposarà d’una estació de càrrega. Els promotors de la iniciativa diuen que aquest és “el primer pas” en la implantació d’aquests sistemes i que aviat hauran de pensar en l’homologació de les targetes de recàrrega, perquè l’usuari pugui fer servir una mateixa targeta en els diferents sortidors que s’instal·lin al territori català i espanyol. /// I.V.

Un vehicle elèctric endollat a l’estació /// I.V.


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Neix Via Vallès per unir les reivindicacions de la comarca “A

ctualment, el Vallès forma la gran rebotiga industrial de Barcelona, en la qual no hi ha una visió integrada i on la B-30 actua d’eix divisor”. Amb aquesta percepció ha nascut Via Vallès, una entitat que vol posar fi a la visió de la comarca com “un rosari de polígons industrials, desfragmentada i faltada d’estructuració interna”. Via Vallès, formada per arquitectes, urbanistes, geògrafs, ambientalistes i periodistes de la comarca, té l’objectiu de reivindicar el pes i les potencialitats del gran Vallès, i alhora vol aglutinar les reivindicacions de les dues comarques pel que fa a infraestructures i comunicacions. Via Vallès demana aturar la distribució del territori en corones i no comparteix la idea de subdividir més el Vallès. L’associació veu la comarca com un territori on hi ha “sis grans polaritats urbanes”: les tres anomenades “històriques” (Terrassa, Sabadell i Granollers) i les ciutats emergents (Sant Cugat, Cerdanyola i Mollet).

PROPOSTES. En matèria d’infraestructures viàries, Via Vallès proposa la supressió dels peatges de l’AP-7 de Martorell, Mollet i la Roca, així com la creació d’unes rondes del

L’entitat es va presentar a Sabadell i Granollers /// I.M.

Vallès que connectin els principals nuclis de la comarca (coincidint amb la nova definició del Quart Cinturó). Quant a transport ferroviari, Via Vallès demana trencar l’actual xarxa radial i proposa l’extensió de la línia dels FGC de Sabadell, per una banda cap a Granollers (amb estacions a Polinyà, Palau, Lliçà de Vall i Granollers), i per l’altra cap a Castellar fins a la Garriga (amb estacions a Sentmenat, Caldes, Santa Eulàlia de Ronçana, l’Ametlla i la Garriga). L’entitat també dóna suport a la proposta de creació del TramVallès. /// I.V.

DEL CANADÀ A TERRASSA

Els nous túnels de FGC, per a l’estiu del 2010 La tuneladora que farà els treballs de perforació del segon túnel del perllongament dels Ferrocarrils a Terrassa començarà a treballar al juny. El túnel tindrà una longitud de 3,5 quilòmetres i anirà des de Can Roca fins a la rambla d’Egara. Aquest segon

túnel es fa en paral·lel al primer, que estarà llest a la primavera del 2010, mentre que el segon ho farà a l’estiu del mateix any. La segona tuneladora, portada des del Canadà, té un diàmetre de 6,86 metres, 120 metres de llarg i pesa 715 tones. /// CEDIDA

RADAR

9


10

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

Desenvolupament econòmic /// Palau-solità i Plegamans El municipi, tot i la seva grandària, treballa per millorar el servei a les grans empreses que hi estan ubicades, però també a les pimes i als nous emprenedors PER: IVANNA VALLESPÍN

Palau de Plegamans, el petit poble que atrau grans marques

E

l Palau-solità i Plegamans del segle xix estava habitat per persones que desenvolupaven els oficis artesans habituals de l’època, fins que el 1890 es construeix una fàbrica tèxtil molt potent, que canviaria radicalment la vida al municipi i que en monopolitzaria l’activitat econòmica. Com a la resta de poblacions del Vallès, durant els anys setanta i vuitanta, coincidint amb la crisi del tèxtil, comencen a aparèixer noves empreses i activitats de sectors diferents, cosa que donarà peu a la creació dels primers polígons industrials, fins a arribar als cinc que actualment hi ha ubicats a Palau.

1 /// polígon de can cortÉs, amb el nucli urbà al fons. palau de plegamans és un petit municipi que està envoltat de cinc polígons industrials

2 /// edifici del desoc. ES TRACTA DEL Servei de Desenvolupament Econòmic i Ocupació QUE OFEREIX EL MUNICIPI

3 ///

I és que la indústria i el comerç són els dos pilars que sustenten aquest petit municipi vallesà de 14.000 habitants, on, més concretament, predominen els sectors serveis, la indústria metal·lúrgica i el tèxtil. Aquí es poden trobar grans empreses d’àmbits diferents i de noms coneguts, com ara Uriach, Mango, Menorquina, Jané, Yamaha, Essa, Allibert, Wurtz, Basf, entre d’altres. Amb l’objectiu de conèixer amb detall el teixit empresarial local, la dimensió de les empreses o detectar l’existència de possibles clústers, l’Ajuntament de Palau va anunciar al mes de març que durà a terme un cens sobre les empreses que hi ha ubicades als polígons industrials del municipi. De moment, el consistori ha començat a treballar en la primera fase del projecte, que consisteix en un treball de camp en aquestes àrees industrials per recopilar el màxim de dades sobre les empreses. A banda d’aquest projecte, l’alcaldessa del municipi, Mercè Pla, afirma que el contacte i la col·laboració amb les petites i grans empreses palauenques “ha permès detectar-ne les necessitats actuals i això ha donat peu a endegar diferents accions, formatives, d’assessorament, orientatives, envers aquest col·lectiu”. Aquesta relació també ha generat beneficis a la ciutadania, ja que, segons assegura Pla, “ens ha permès obtenir una borsa de treball molt més informada, formada en cursets diversos, i crear el club

1 ///

1 ///

2 /// de la feina, que assessora qualsevol persona sobre aspectes que van des de com fer un currículum a com presentar-se a una entrevista de feina...”. Amb vista al futur, l’alcaldessa anuncia “la creació de l’institut d’empresa, on es podran ubicar el viver d’empreses, les àrees de formació especialitzada, d’assessorament, etcètera”.

LES COMUNICACIONS Palau-solità i Plegamans descansa al llarg del recorregut de la via C-59, en la seva intersecció amb la B-30, fet que li permet estar ben connectat amb les principals rutes viàries del país. L’alcaldessa afirma que les comunicacions han millorat força darrerament, tot i que reconeix que “encara hi ha

mancances, com són els accessos, que presenten algunes dificultats per superar”. Quant al transport públic, Palau disposa de connexions, via autobús, amb els municipis propers. En l’àmbit urbà, l’alcaldessa va anunciar fa un parell de setmanes que a la tardor es posarà en marxa una nova línia urbana d’autobús que connectarà els barris i les urbanitzacions que encara no gaudeixen de cap mitjà d’enllaç amb el centre de la vila. Així, el nou servei d’autobús permetrà comunicar equipaments clau com el centre d’assistència primària, la residència de gent gran, els centres educatius o les zones comercials.

POLÍGON RIERA DE CALDES. LA METAL·LÚRGIA I EL TÈXTIL, A MÉS DEL SECTOR SERVEIS, SÓN LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES PREDOMINANTS /// AJ. PALAU

3 ///

DADES Habitants 13.916, l���any 2008

polígons Riera de Caldes, Can Cortés Sud, Boada Nou, Palau Industrial i Can Burgués

empreses 257 censades, el maig del 2009

sectors predominants Serveis, metal·lúrgia i tèxtil


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

JORNADES /// SABADELL

Unes jornades fomenten la creació d’un clúster alimentari El sector factura 758 milions d’euros anuals al Vallès Occidental

E

ls Esmorzars Temàtics organitzats per Sabadell Universitat han començat amb l’objectiu de crear l’ambient necessari perquè les empreses d’un sector determinat es coneguin i puguin treballar juntes.

El cicle inclou tres sessions. La primera es va centrar en el clúster de l’alimentació a la conca del Ripoll. L’acte va comptar amb la participació de Maria Olofsdotter, directora d’una iniciativa clúster de la regió d’Oresund (entre Dinamarca i Suècia). L’àrea mou 75 bilions d’euros cada any, amb unes 400 empreses que donen feina a 225.000 persones. Olofsdotter va manifestar que “encara que pugui semblar fàcil, és una nova manera de treballar i de pensar en desenvolupament, saber com s’hauria de fer està molt bé”. “Al nostre mapa és molt fàcil trobar la ciència al costat de la indústria, i això és molt positiu”, va afegir, una característica que també es dóna al Vallès Occidental.

Casos d’èxit. La segona sessió, celebra-

da el 19 de maig, es va centrar en dos casos empresarials d’èxit en el sector: els establiments Viena i els carnissers San José Torras. Per una banda, la cadena de menjar ràpid, nascuda sota el lema Menjar bé, bo i ràpid, va afirmar que l’estratègia de màrqueting té un pes molt important en la companyia. “Volem fidelitzar els nostres clients”, va advertir la responsable de màrqueting de l’empresa, Marta García. “L’actual crisi és el moment de recol·locar molts elements [...] per solucionar temes descontrolats durant l’època d’expansió”, va afegir. García va reconèixer que “no volem créixer a qualsevol preu”, i que ara aposten “perquè la gent repeteixi, que siguem la primera opció quan surtin a menjar fora, per això hem de cuidar els petits detalls”. D’altra banda, l’any 1992 les carnisseries nascudes a Terrassa San José Torras es van apuntar al carro de la gran distribució quan van veure que el camí que seguien no tenia futur. L’afany d’innovació de la marca els ha portat a tenir un negoci 100% familiar, però que ven productes a tot el país i van aconseguir un gran èxit amb la fabricació d’hamburgueses amb la forma de Mickey Mouse.

El cicle consta de tres sessions, la darrera de les quals es farà el 16 de juny /// J. Peláez

JORNADES /// BARBERÀ-SANT QUIRZE

Finalment, el proper dimarts 16 de juny es tancarà el cicle d’Esmorzars Temàtics parlant sobre les oportunitats d’innovació del sector alimentari. /// C. FARRÉS

JORNADES /// TERRASSA

Barberà i Sant Quirze proven El Club Cecot reclama que la l’eficàcia del Getting Contacts formació estigui bonificada L

a iniciativa coneguda com Getting Contacts, per fomentar els contactes empresarials i la generació de negoci, es va portar a terme el mes de maig passat a dos municipis vallesans: Barberà i Sant Quirze del Vallès. La primera població va aplegar més de 140 empresaris del municipi i rodalia en la cita que l’Ajuntament i Nodus Barberà van organitzar el 5 de maig. Al cap d’uns dies, concretament el 14 de maig, la Masia de Can Barra de Sant Quirze del Vallès acollia una d’aquestes sessions, en la qual van participar més de 120 empreses. Es tracta d’una iniciativa de networking efectiu o el que es coneix com a contactes d’empresari a empresari, que té com a objectiu que els empresaris tinguin l’oportunitat d’ampliar la seva xarxa de contactes amb nous clients, proveïdors i col· laboradors, d’una manera fàcil, sense haver-se de desplaçar del seu municipi o de la seva comarca. Prèviament, els empresaris havien organitzat, mitjançant una nova metodologia via internet, una agenda d’entrevistes curtes (d’uns 10 minuts cadascuna), en què els

L

a millora de la formació dels treballadors és una de les reivindicacions que més sonen darrerament per part d’empresaris i administracions, amb l’objectiu d’aportar competitivitat a les indústries. En aquest sentit, el Club Cecot de Recursos Humans proposa als empresaris aplicar una bonificació de la formació dels seus treballadors.

Una oportunitat per fer contactes /// AJ. BARBERÀ

empresaris establien un primer contacte per poder aprofundir en possibles relacions comercials posteriors. Amb aquestes iniciatives, l’Ajuntament barberenc vol “oferir eines útils per fomentar la competitivitat de les empreses del seu entorn en uns moments difícils per a l’economia reforçant i dinamitzant el teixit empresarial”. Per l’alcaldessa de Sant Quirze, Montserrat Mundi, l’objectiu d’aquest tipus d’iniciatives és “apropar realitats i evitar l’aïllament de les empreses amb el municipi”. /// redacció

L’entitat va celebrar unes jornades centrades en la proposta, en què es va voler fer èmfasi en aquesta forma de finançar la formació dels assalariats, per millorar-ne la qualificació “amb un cost mínim per a l’empresa i recuperant uns diners que si no es fan servir, es perden”, segons asseguren des de la patronal. I és que la Cecot considera que el bon funcionament d’una companyia depèn tant de la bona gestió empresarial com de conèixer els recursos disponibles i la seva aplicació. Segons la patronal, “la bonificació és una guardiola de diners que les empreses tenen a la seva disposició per finançar la formació”. Aquests diners sorgeixen de les cotitzacions de l’empresa a la Seguretat Social

Moment de l’acte organitzat per la Cecot /// CEDIDA

en concepte de formació professional durant l’any anterior i només són aplicables l’any en curs. Durant la sessió, el Club Cecot de Recursos Humans també va presentar la nova aplicació de la Fundació Tripartita per a la Formació en la Feina, una eina que serveix per gestionar la bonificació i que, segons l’entitat, és molt més ràpida i àgil que la que existia anteriorment. El principal avantatge, tant per a empreses com per a treballadors, és el de rebre o oferir formació de qualitat amb un cost mínim. /// redacció


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

RADAR

13

JORNADES /// TERRASSA

Joves empresaris animen els emprenedors a crear un negoci

dos anys a través d’un dels programes per a emprenedors que ofereix la cambra terrassenca. “Nosaltres no comptàvem amb un coixí econòmic gaire sòlid, però com que teníem il·lusió i sabíem què volíem fer ens vam llançar a la piscina”, va assenyalar María José Torres.

La Cambra de Comerç de Terrassa va organitzar la I Jornada d’Emprenedoria

També van participar en la jornada Petit Plaisir – Chocolate Addiction, un negoci santcugatenc dedicat a la producció de xocolata belga de qualitat, així com representats del Fiasco Awards Team, un grup d’enginyers que van crear uns premis per reconèixer els projectes tecnològics que no han aconseguit èxit al mercat.

E

ls empresaris amb negocis de recent creació van participar amb la Cambra de Comerç de Terrassa en la I Jornada d’Emprenedoria que organitza l’entitat. Es tracta d’una sessió adreçada a emprenedors que estiguin valorant la possibilitat de crear una empresa i que compta amb la participació de diversos empresaris que expliquen la seva experiència. Els ponents han coincidit a dir que l’actual conjuntura econòmica no ha de ser un impediment per posar en marxa un negoci, sinó que ha de servir per perfeccionar-ne la idea i convertir-la en un projecte sòlid, susceptible de rebre el finançament necessari. IDEA DEFINIDA. El més important perquè

un negoci tingui èxit “és tenir molt clar què és el que es vol fer i a quina mena de públic volem adreçar-nos”, segons van afirmar els creadors de la firma de moda Malahierba, María José Torres i Jesús Moreno, que van constituir la seva empresa ara fa

Joves empresaris i emprenedors potencials es van trobar a la Cambra de Terrassa /// CAMBRA TERRASSA

JORNADES /// CERDANYOLA

La UAB dóna a conèixer l’ús i el funcionament del sincrotró E

l Parc de Recerca UAB ha organitzat el cicle Trobades Empresarials UAB30, amb l’objectiu de difondre la recerca aplicada a l’empresa i mostrar l’ampli ventall d’aplicacions industrials que es poden fer a través dels recursos de recerca de la universitat i els centres d’investigació. Segons els promotors de la jornada, “la innovació i promoció de la R+D en els processos de fabricació representa una oportunitat de canvi del model econòmic actual. És necessari per a l’empresa desenvolupar nous productes que es basin en la recerca i en el coneixement”. El cicle està format per tres sessions, la primera de les quals tindrà lloc el proper 11 de juny i estarà centrada en el sincrotró Alba. En aquesta trobada s’exposarà l’evolució i la situació del laboratori de llum, quin en serà el funcionament, i s’incidirà de manera especial en l’ús i les aplicacions que en poden fer les empreses de sectors com l’automoció, el sector petroquímic o el farmacèutic, entre d’altres. La presentació de l’acte anirà a càrrec de Jordi Marquet, director del Parc de Recer-

Vista aèria del sincrotró /// CEDIDA

ca UAB, però també es comptarà amb la intervenció de Ramon Pascual, president de la Comissió Executiva del Sincrotró Alba, que s’encarregarà d’explicar el funcionament d’aquest equipament. La jornada es completarà amb l’exposició sobre els usos i les aplicacions industrials del laboratori, que pronunciarà Gemma Guilera, investigadora de la línia d’absorció de raigs X del sincrotró. Les properes sessions del cicle tractaran els temes de la nanotecnologia en el sector tèxtil (29 de setembre) i la biotecnologia per a empreses (24 de novembre). /// REDACCIÓ

LES CONSULTES AUGMENTEN. Segons la Cambra de Comerç de Terrassa, tot i que en el primer trimestre del 2009 s’ha incrementat un 25% la xifra d’emprenedors que han consultat el Servei de Creació d’Empreses de la Cambra, ha disminuït un 40% el nombre de negocis que s’han constituït a la zona. “Les persones que demanen assessorament estan més ben preparades i sovint vénen d’altres empreses on havien ocupat càrrecs importants i ara, amb la crisi, han perdut la feina”, indica el responsable de la Cambra, que afegeix que “els projectes es reflexionen més i els emprenedors busquen noves fórmules, una tendència que és positiva”, segons el director de serveis de l’entitat, Josep Beltran. /// REDACCIÓ


14

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

Ramon Comellas i Ramon Pons /// Fundadors i presidents de Circutor SA Es pot pensar que la tecnologia és una cosa molt tècnica, però sovint el més important és simplement córrer més que l’altre Accions de llançament de nous productes, nous contactes selectius a l’exportació i noves àrees geogràfiques permetran un creixement lleugerament positiu en un entorn econòmic difícil

Circutor ha celebrat els seus 35 anys de trajectòria com a empresa pionera en disseny, fabricació i comercialització d’equips per a l’eficiència energètica. Actualment té presència a 108 països TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: CEDIDES

Els vehicles elèctrics són el futur, però primer caldrà un canvi de mentalitat

N

o hi ha mes que passi que Circutor SA no tregui un nou invent al mercat, alguns amb un trajecte curt, com marquen les lleis de l’electrònica, i d’altres amb una presència de fa anys, ens n’adonem o no, en la nostra vida diària. L’empresa fundada el 1973 per Ramon Comellas i Ramon Pons, amb seu inicial a Terrassa i des de l’any 2002 a la veïna Viladecavalls, va facturar l’any del seu 35è aniversari 140 milions d’euros, tocant moltes tecles, des del sector industrial fins a infraestructures com depuradores

d’aigua, sempre amb l’eficiència energètica com a raó de ser. Ara entren amb força en el sector de l’automoció, desenvolupant les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics.

Es comencen a comercialitzar els sistemes de recàrrega de vehicles elèctrics (RVE)? Sí, pensem que els cotxes elèctrics són el futur, però primer caldrà canviar la mentalitat de la població, perquè el vehicle s’haurà d’endollar cada nit en arribar a casa, com si fos el mòbil. És un altre concepte, que si no s’entén difícilment fun-

cionarà. La clau no serà carregar-lo ràpid, això ho hem discutit molt, perquè la xarxa elèctrica actual no ho permet, no resistiria carregar al mateix temps i ràpid un milió de vehicles. En canvi, deixar els cotxes connectats a la nit sí que es podria fer. Els estudis diuen que la gran majoria de conductors fan menys de 80 quilòmetres al dia, i per tant en aquest sentit no hi hauria cap problema per comercialitzar el cotxe elèctric. Als Estats Units hi ha estats en què el gps ja indica on hi ha estacions de recàrrega, i fins i tot si estan ocupades!

Ara que diuen això dels gps, una empresa com la seva, amb 35 anys d’història, es deu haver hagut d’anar adaptant frenèticament als immensos canvis tecnològics que s’han produït. Sovint el client no s’adona de com van canviant i evolucionant els productes, per fora un producte pot semblar igual i en canvi per dins no tenir res a veure amb l’anterior. Qualsevol producte electrònic queda obsolet, com a màxim, en quatre o cinc anys; els elèctrics duren una mica més.

A més de la RVE, un altre producte de Circutor que està tenint gran sortida darrerament és el registrador CIR-e3.

Així és. Es tracta d’un registrador portàtil de paràmetres elèctrics per dur a terme auditories energètiques, i per tant ideal per a qualsevol estudi de tipus energètic. Juntament amb la RVE és la darrera gran novetat.

Tal com estan les coses, la pregunta és quasi obligada: com està notant la crisi el sector de la tecnologia per a l’eficiència energètica?

Es nota, però nosaltres ens trobem enmig de molts altres sectors, i per tant estem com en la mitjana de les crisis de tothom amb qui treballem. Això fa que no ens afectin les crisis de manera dràstica, però tampoc quan les coses van molt bé som els que ho notem més.

En 35 anys, de crisis ja en deuen haver passat algunes...

N’hem vist, sí, però actualment amb accions basades en nous productes (CIRE-3, RVE2, etc.), nous contactes principalment a l’estranger, i noves àrees geogràfiques amb creixement important, pensem acabar aquest any en creixement positiu respecte a l’any passat.

Per a Circutor la R+D sempre ha estat el present, però ara més que mai deu ser el futur. En cas de retallades, el darrer que retallem és en recerca i desenvolupament. Ara bé, es pot pensar que la tecnologia és una cosa molt tècnica, però sovint el més important és simplement córrer més que l’altre. La tecnologia moltes vegades és un problema de cames, que no t’avancin,


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

si no tota la feina que has estat fent pot no servir de res.

1 /// RAMON PONS (ESQUERRA) I RAMON COMELLAS OBRIEN LES PORTES DE CIRCUTOR L’ANY 1973. AMBDÓS SÓN PRESIDENTS DE L’EMPRESA 2 /// LA SEU CENTRAL DE CIRCUTOR, UN EDIFICI MODERN, INAUGURAT FA SET ANYS, A VILADECAVALLS

I com se’ls va ocórrer entrar als anys 70 en el tema de l’eficiència energètica? La idea de fer una empresa la vam tenir quan per primera vegada es va aprovar un reglament sobre instal·lacions elèctriques, i ens va semblar que era una bona oportunitat. Vam començar amb la protecció diferencial industrial, i vam estar dos o tres anys treballant per a altrespag pub B30 22/5/09 14:23 P�gina 1 empreses. Aleshores va arribar la famosa crisi del petroli, que feia encara més evident que l’eficiència energètica seria clau per al futur.

Ara sí que estan de moda tots aquests temes. Tenen molta competència?

A escala generalista, sí. Però empreses que facin exactament el que fem nosaltres no n’hi ha. Traiem una mitjana de 25 productes per any, perquè estem en tot el procés, des de la recerca i el desenvolupament fins a la producció i venda a magatzems distribuïdors, i tenim en desenvolupament 65 productes nous.

D’entre tots aquests invents, algun de favorit o del qual estiguin especialment satisfets?

Sempre n’hi ha que van millor que d’altres, i quan fas coses noves sempre tens el dret a equivocar-te. Una que va sortir especialment bé va ser la compensació de l’energia reactiva-estàtica, vam ser els primers del món a ferla i durant vint anys hem estat els únics al mercat.

Participen molt en fires. Segueix sent el millor camí per donar-se a conèixer a l’exterior? Ho era, ara tenim molts dubtes que sigui així. No són el que eren abans, i només algunes de molt especialitzades es mantenen. Aquell model de fira en què la gent anava a conèixer les novetats ja no té gaire sentit.

DADES Circutor SA Vial Sant Jordi, s/n, 08232 Viladecavalls / www.circutor.es / central@circutor.es / Tel.: 93 745 29 00

Composici�n

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

RADAR

15


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

Empresa familiar /// Bomba Elías Fa més de 40 anys que aquesta companyia de Rubí treballa per millorar els seus productes, fet que li ha permès que s’obrin les portes de mercats fins ara poc explorats PER: IVANNA VALLESPÍN

Bomba Elías, l’exportació com a solució per afrontar la crisi

N

o a tot arreu està afectant l’anomenada primera crisi global. Els països àrabs en són un exemple, un mercat no gaire visitat per les empreses catalanes; però a Rubí hi ha una excepció.

1 /// francesc elías. forma part de la segona generació familiar que es fa càrrec de l’empresa

2 /// GRUPS CONTRAINCENDIS. ÉS UNA DE LES APOSTES DE FUTUR DE L’EMPRESA. DE FET, HAN SUBMINISTRAT L’EQUIP MÉS GRAN QUE EXISTEIX A BAHREIN

La trajectòria de Bomba Elías es va iniciar el 1965, quan Francesc Elías Burés va obrir un petit taller a Barcelona dedicat a la fabricació i venda de bombes d’engranatges i tot tipus d’accessoris per manipular fueloil. L’any 1975, l’activitat de l’empresa es trasllada a l’actual planta de Rubí, on també es comencen a produir bombes per a l’aigua. Al llarg dels anys, la companyia ha anat ampliant la seva gamma de productes, fins que va ser necessari obrir una segona planta, aquesta vegada a Sant Feliu de Codines. Actualment, l’empresa la dirigeix Francesc Elías, la segona generació de la família, qui ressalta les dificultats que existeixen actualment per emprendre un negoci: “Ser empresari no es veu avui dia com un avantatge; això desmotiva, i les circumstàncies que estem vivint darrerament encara desmotiven més”. La companyia disposa d’una àmplia gamma de productes, que va des de les bombes petites d’ús domèstic fins a les bombes industrials per als sectors químics, del petroli, piscines, grups contraincendis, etc. Tot i comptar amb un llarg bagatge i molta experiència en el sector, l’empresari rubinenc assegura modestament: “Sempre hem volgut ser una empresa petita i ens hem dedicat bàsicament a resoldre problemes en l’àmbit del moviment de líquids i alhora a aconseguir una bona tecnologia. Ens hem fet savis, però no ens hem fet rics”.

LA FITA ÉS L’EXTERIOR “A curt termini, i si la banca ens ho permet, volem créixer en exportació. Ara estem presents en una vintena de països, però volem créixer en presència allà on ja som i alhora implantar-nos en nous països”, manifesta Elías. L’empresa de bombes va iniciar ben aviat la seva expansió als mercats exteriors. Primer van ser França i Portugal, després van continuar per la resta d’Europa, el nord d’Àfrica i el 1997 van fer el salt als paï-

3 /// ÀMPLIA GAMMA DE BOMBES. L’EMPRESA, AMB SEU A RUBÍ, FABRICA BOMBES D’ÚS DOMÈSTIC, PERÒ TAMBÉ d’ús industrial, per a sectors com el petroli, piscines, etc. /// ISABEL MARQUÈS

3 /// sos del golf Pèrsic, “perquè és allà on hi ha actualment el creixement”, afirma el directiu. De fet, l’empresa ha anunciat que en breu obriran oficines pròpies als Emirats Àrabs. Aquesta voluntat de travessar fronteres s’ha reflectit en els números de la companyia. I és que, dels 3,5 milions d’euros de facturació de l’any passat, el 40% correspon a les exportacions, un percentatge que l’empresa preveu augmentar fins al 55% aquest 2009. No obstant això, com a empresari vallesà, Francesc Elías també mira la comarca i en valora molt positivament “el teixit consolidat d’emprenedors i d’empreses, amb un gran esperit de treball, esforç i sacrifici”. Però alhora critica el fet que “les comunicacions són

defectuoses, la manca d’aparcaments al costat de les estacions de ferrocarril, les comunicacions amb els polígons industrials i els alts impostos municipals estan ajudant a fer que les empreses marxin d’aquí”. L’empresari també critica l’actitud de la banca, que està “destrossant” el teixit industrial. “Tenim comandes molt importants per valor de mig milió d’euros, però tenim dificultats per tirar-les endavant, ja que no les podem finançar, i això és bastant trist”, afegeix. En aquest sentit, Elías reclama que torni a fluir la liquiditat i que les administracions avalin les empreses que vulguin demanar crèdits en bancs d’altres països.

BOMBA ELÍAS SECTOR Fabricació de bombes UBICACIÓ Ctra. Molins de Rei, km 8,7. Rubí ANY DE FUNDACIÓ 1965 Nre. TREBALLADORS 20 treballadors, a les 2 plantes FACTURACIÓ 3,5 milions d’euros (2008)


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

El Sabadell és la primera entitat a obrir una oficina als Emirats Àrabs

B

anc Sabadell ha obert una nova oficina de representació a Dubai, el principal centre econòmic de l’Orient Mitjà i un enclavament estratègic per atendre una extensa regió de gran potencial econòmic. L’entitat utilitzarà aquesta oficina com a plataforma per atendre el mercat local i les oportunitats comercials en una extensa regió amb un potencial inversor de gairebé 17.000 milions d’euros. Segons el banc, la zona del golf Pèrsic presenta “oportunitats” en sectors econòmics on Espanya té experiència, com ara la construcció, les energies renovables, el turisme o la moda, entre d’altres).

D’altra banda, el Sabadell ha completat en un sol dia una emissió de deute sènior a tres anys, emesa sense aval de l’Estat, per 750 milions d’euros. Amb un preu de mid-swap més 240 punts bàsics, l’operació estava dissenyada, en un principi, per un import de 500 milions d’euros, però s’ha ampliat fins als 750 milions a causa de la gran sobredemanda rebuda. Més d’un centenar d’inversors han acudit a l’emissió, dels quals el 40% han estat internacionals. /// redacció

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Caixa Sabadell llança una nova assegurança per a locals i oficines

C

aixa Sabadell i Zurich han llançat al mercat una nova assegurança destinada a cobrir els riscos físics dels locals de negoci, comerços o oficines, ja siguin de propietat o arrendats. El nou producte ofereix diversos packs de cobertures que responen a les diferents necessitats que poden tenir els clients: el Pack Continent/Contingut (empresaris amb local), el Pack Contingut (clients sense local) i el Pack Local (per a propietaris d’immobles). A més, l’assegurança Zurich Negocis permet incorporar noves prestacions per complementar els serveis de cada opció. L’entitat financera afirma que el nou producte “s’adapta a tot tipus d’activitats empresarials o comercials, i és especialment atractiva per a locals que allotgin negocis particulars, com bars, despatxos o perruqueries”. D’altra banda, la caixa vallesana ha rebut la menció honorífica Paul Harris “en reconeixement a la seva acció social”. El guardó l’atorga cada any el Rotary Club de Sabadell a alguna entitat o personalitat que hagi tingut una actuació destacada. /// REDACCIÓ

RADAR

17

ENTITATS FINANCERES /// TERRASSA

Caixa Terrassa inverteix en habitatge públic C

aixa Terrassa ha invertit 71 milions d’euros en la construcció de 612 habitatges (436 de venda i 176 de lloguer) de promoció pública d’aquesta ciutat. La major part corresponen a les promocions que es realitzen al barri de Torresana, on en una primera fase està previst construir 880 pisos en 11 blocs. Fins ara, l’entitat ha finançat set blocs i continuarà formalitzant les operacions creditícies a mesura que vagin avançant les obres dels altres edificis previstos.

Fora de la seva ciutat d’origen, la caixa ha finançat la construcció de 1.200 habitatges de protecció oficial en règim de venda i lloguer durant els anys 2007 i 2008, amb la inversió d’un capital de 133 milions d’euros. La segona ciutat on l’entitat ha destinat més recursos per finançar habitatges protegits és Sant Cugat del Vallès (374 habitatges, 40 milions d’euros d’inversió). A més, a Matadepera ha invertit 4 milions d’euros en la construcció de 36 habitatges a la zona de Can Massot.

Actualment estan en marxa projectes que suposaran la construcció d’uns 300 habitatges. D’aquest total, a Terrassa hi ha localitzats els projectes de Fupar-Fira i Ronda Ponent (36 i 33 habitatges, respectivament) i un tercer de 45 habitatges a l’avinguda Parlament, al barri de Can Roca. Les obres està previst que comencin aquest mateix any 2009. Igualment, l’entitat està finançant un projecte al barri de Magraners de Lleida, on es preveuen prop de 200 habitatges protegits. /// REDACCIÓ


18

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

PREMIS /// CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA

Manuel Lao, premi al lideratge Els guardons reconeixen el fundador de Cirsa per la seva trajectòria empresarial

L

a Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha donat a conèixer la llista de les 12 empreses guardonades en els Premis Cambra 2009. Per una banda, un jurat multidisciplinari ha votat els deu guardonats per a cinc de les categories, mentre que el ple de la institució ha nomenat els guanyadors del premi a la iniciativa empresarial a la demar-

Premi a l’empresa de nova creació Malahierba Barcelona Moda femenina

cació i el premi a l’empresa de nova creació. Igualment, de l’edició d’enguany destaca el premi al lideratge empresarial, que ha recaigut en Manuel Lao, president i fundador de Cirsa i Nortia Corporation. L’origen dels Premis Cambra de l’entitat egarenca, que es lliuren anualment, es re-

Premi a la iniciativa empresarial a la demarcació HP Sant Cugat Informàtica

munta a l’any 1977 i tenen com a objectiu reconèixer públicament les empreses i els projectes que contribueixen a potenciar el desenvolupament social i econòmic de la demarcació (formada per 12 municipis i més de 30.000 empreses). Els guardons es lliuraran en el marc d’un sopar institucional, a finals de juny o principis de juliol.

Premi a la internacionalització Germans Boada Rubí Construcció

Manuel Lao, president de CIRSA /// Cedida

Premi a la internacionalització IMC Toys Terrassa Joguines

Malahierba, creada l’any 2006, es dedica al sector de la moda femenina. El seu producte es basa en una combinació entre textures pictòriques, grafisme i la marca made in Barcelona. Està experimentant un bon ritme de creixement i ha estat molt ben acceptada al mercat.

Hewlett-Packard, dedicada al sector de la informàtica, proporciona solucions tecnològiques per a consumidors, empreses i institucions. L’empresa té una dilatada trajectòria d’aposta per la demarcació des dels anys 80, on ha tingut seu a Terrassa i, posteriorment, a Sant Cugat.

Ha estat reconeguda per la seva àmplia i ascendent trajectòria en l’àmbit de la internacionalització. Disposa de nombroses plantes de fabricació, filials, sucursals i oficines comercials en mercats exteriors i ha registrat un creixement constant del volum de facturació d’exportació.

Empresa dedicada al disseny i a la fabricació de joguines. Ha estat guardonada pel jurat per haver registrat un creixement d’exportacions en els darrers tres anys d’un 59% i també per l’establiment d’una planta de producció i filials de l’empresa a diferents països.

Premi a la responsabilitat social corporativa

Premi a la responsabilitat social corporativa

Premi a la iniciativa comercial i de serveis

Premi a la iniciativa comercial i de serveis

Adecco Terrassa Fundació

Konixbert Sant Cugat Tecnologia

Prad SA Vacarisses Roba infantil

SC Trade Center Sant Cugat Centre de negocis

L’entitat sense afany de lucre es dedica a la inserció laboral de persones que tenen moltes dificultats per trobar feina. Ha estat guardonada per dissenyar, desenvolupar, promoure i aplicar polítiques de responsabilitat social corporativa vers els seus empleats, empreses i la societat.

Konixbert Hi-Tech, especialitzada en el disseny, la fabricació i la comercialització d’analitzadors moleculars i altres equips de laboratori, ha rebut el premi per aconseguir un desenvolupament harmònic i sostingut, amb una gestió que promou les accions referents a la RSC en l’empresa.

Prad SA Marca Schuss, dedicada a la fabricació i comercialització de roba infantil, ha estat guardonada per promoure el disseny i l’aplicació d’un pla estratègic per arribar als 22 punts de venda nacionals i internacionals, que ha suposat un important creixement i expansió de l’empresa.

El Sant Cugat Trade Center és un centre de negocis i es dedica a la gestió de parcs empresarials. El jurat ha reconegut aquest concepte modern d’espai multinegocis que integra un innovador centre de negocis i que esdevé un dels més grans d’Espanya.

Premi a la formació i el coneixement

Premi a la formació i el coneixement

Premi a la innovació, la recerca i el desenvolupament

Premi a la innovació, la recerca i el desenvolupament

CST Terrassa Sanitat El Consorci Sanitari de Terrassa, dedicat a l’atenció sanitària i social, ha estat guardonat per l’aplicació d’un pla de formació biennal en el qual hi han participat un total de 2.066 treballadors, que han realitzat més de 41.000 hores de formació distribuïdes en més d’un miler de cursos.

Leitat Terrassa Tecnologia El Centre Tecnològic Leitat ofereix serveis de valor tecnològic a empreses del sector industrial. Ha estat premiada per l’aplicació d’un pla de formació anual, realitzat pel 36,5% de la plantilla l’any 2008, que preveia més de 2.900 hores en formació, distribuïdes en 29 cursos.

Amate Terrassa Electroacústica Amate Electroacústica està especialitzada en el disseny i la fabricació de sistemes acústics professionals. Ha estat reconeguda per desenvolupar un sistema de mesurament que permet extreure dades tècniques del comportament en 3D de la resposta en freqüència d’un altaveu.

Circontrol Terrassa Seguretat Circontrol S.A. és una empresa egarenca dedicada al disseny, la fabricació i la comercialització d’equips i sistemes d’identificació i seguretat. La companyia ha estat guardonada per dissenyar i produir un sistema intel·ligent de recàrrega de vehicles elèctrics.


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

RADAR

19

PREMIS /// CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL

Reconeixement a la trajectòria Cambra de Sabadell guardona Caixa Sabadell i el Gremi de Fabricants

E

l conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, presidirà, el dia 10 de juny, a l’Hotel Verdi de Sabadell, l’acte de lliurament dels Premis Cambra 2009. Aquests guardons, que atorga la Cambra de Comerç de Sabadell, tenen caràcter bianual i volen reconèixer “l’esforç de les empreses, entitats, comerços i professio-

Premi al mèrit exportador Posimat Barberà Alimentació

nals, que contribueixen a la millora de la competitivitat del nostre país, sense oblidar la seva responsabilitat amb la societat, el medi ambient, la formació i l’entorn urbà”. En total s’han premiat 12 empreses de 6 categories (vegeu quadre); però entre aquestes també hi ha els premiats en la categoria d’urbanisme i transport (la Junta de Compensació del Polígon B i

Premi al mèrit exportador Dinalager Sentmenat Metall

Aquesta empresa de Barberà del Vallès, dedicada a la fabricació de maquinària per a la indústria de l’alimentació, begudes i tabac, ha estat guardonada en aquesta categoria en reconeixement a la seva trajectòria i a les seves actuacions rellevants en el camp de la internacionalització.

Dinalager és una empresa ubicada a Sentmenat, que es dedica al comerç a l’engròs no especialitzat. En aquest cas, el jurat l’ha guardonada en la categoria d’exportació, en reconeixement a la seva trajectòria i a les seves actuacions rellevants en el camp de la internacionalització.

Premi de comerç interior

Premi de comerç interior

Llibreria Aranya Cerdanyola Comerç

UC Mercat Sabadell Comerç

El jurat ha valorat el seu paper de foment de la cultura i de vertebració de ciutat gràcies al comerç. També s’ha elogiat el fet que, després de cinc anys, la llibreria és un exemple d’emprenedoria per part d’uns joves que van començar, amb 25 anys, el seu projecte.

La Unió de Comerciants del Mercat Central de Sabadell ha estat premiada per l’impuls de reforma del mercat i per la gestió, que ha consolidat l’equipament com un element clau de l’activitat comercial de la ciutat i ha esdevingut un model pioner dels mercats municipals del país.

Premi de medi ambient, seguretat i salut

Premi de medi ambient, seguretat i salut

Cipo sccl Sabadell Tercer sector Aquesta cooperativa sabadellenca, dedicada a la inserció laboral de persones amb disminucions de caràcter psíquic ha estat guardonada per la seva trajectòria i aposta de futur en la prestació de serveis mediambientals, mitjançant la integració de discapacitats psíquics.

Sau Barberà Higiene personal Suministros Científicos Técnicos Sau ha estat premiat pel seu compromís amb la sostenibilitat i seguretat laboral, mitjançant l’ambientalització progressiva dels seus productes i activitat diària, així com la seva adhesió a iniciatives de reconegut prestigi europeu, com el projecte CHARTER.

Pubill Port, ambdues de Sabadell) i en la categoria de formació i gestió del coneixement (les sabadellenques Home Personal Services i Top Fly). Enguany, els premis han concedit dos guardons extraordinaris, un per a Caixa Sabadell (pel seu 150è aniversari) i un altre pel Gremi de Fabricants de Sabadell (que compleix 450 anys).

Premi a la indústria, serveis i innovació Estambril Sabadell Tèxtil Estambril és una empresa familiar de Sabadell, que ha estat premiada per la seva trajectòria i la seva adaptació cap a la fabricació de teixits tècnics, especialment per a professions de riscs, com ara les relacionades amb el foc, l’estrès tèrmic, els talls, les deflagracions, etc.

L’acte de lliurament es farà el 10 de juny /// C. SBD

Premi a la indústria, serveis i innovació Neos Surgery Cerdanyola Medicina A aquesta empresa ubicada al Parc Tecnològic li han valorat la tecnologia innovadora, els seus productes patentats relacionats amb els materials amb memòria, així com la capacitat de disseny i fabricació de nous productes en un camp de futur com la tecnologia quirúrgica.


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

Grans empreses /// Hewlett-Packard Al mes de maig es va inaugurar el Centre Internacional d’Arts Gràfiques, un equipament de referència en R+D i formació de la companyia a escala mundial PER: IVANNA VALLESPÍN

La innovació i la recerca s’imposen a HP de Sant Cugat 1 /// seu de hewlettpackard a sant cugat del vallès. inaugurada l’any 1990, té 39.000 metres quadrats i hi treballen 2.300 persones /// I. MARQUÈS

1 ///

P

a R+D, màrqueting i operacions. A més, en aquestes instal·lacions hi ha el Centre Internacional d’Arts Gràfiques (inaugurat el mes de maig passat), el servei d’atenció al client per a qüestions tècniques, que dóna servei mundial, i l’organització de vendes de tot Catalunya, entre altres àrees.

llorar les condicions dels polígons industrials, perquè han crescut d’una forma molt ràpida i faltaria millorar aspectes com la il· luminació, la senyalització, la mobilitat”, afirma Eva Blanco, cap de comunicació de HP a Sant Cugat.

El centre de Sant Cugat, amb una superfície de 39.000 metres quadrats, concentra àrees de negoci molt importants en el global de la companyia, específicament, en el sector de gran format és la central mundial quant

HP va arribar al territori català per primer cop l’any 1985, concretament a Terrassa, on va obrir un centre de producció, i cinc anys més tard s’inauguraria l’actual seu de Sant Cugat. “Aquí estem molt ben situats, a peu d’autopista i a prop de tot arreu. A més, Sant Cugat és un lloc incomparable per viure-hi, igual que els municipis del voltant, com Rubí i Cerdanyola. Només caldria mi-

HP és una empresa tecnològica, que ofereix una àmplia gamma de productes tecnològics, com ara la fotografia, l’entreteniment digital, els equips informàtics, la impressió i les arts gràfiques. Una de les darreres novetats que la multinacional ha presentat és la seva primera impressora verda de gran format per a cartelleria, que funciona amb tintes de làtex amb base d’aigua, les quals pre-

arlar d’impressores i de solucions tecnològiques és fer referència a Hewlett-Packard (HP), una gran multinacional pionera en el seu camp gràcies al gran esforç que fa en recerca i desenvolupament, així com en l’especial relació que manté amb els seus empleats. La seva seu central és a Palo Alto, Califòrnia, però té a Sant Cugat un dels punts centrals de la seva xarxa mundial.

EL TREBALLADOR I L’ENTORN

HEWLETT-PACKARD ANY FUNDACIÓ: 1939 UBICACIÓ: Sant Cugat del Vallès 2.300 treballadors (més de 450 són enginyers de R+D) a Sant Cugat FACTURACIÓ: 27,4 bilions de dòlars (de febrer-abril 2009) Delegacions a més de 170 països. Oficines a Madrid (central espanyola), Bilbao, Sevilla i València INVERSIÓ R+D:3.500 M$ anuals


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

senten gran avantatges: no emeten olors ni gasos contaminants (per tant no cal ventilació), no són inflamables, no cal assecarles (la utilització és instantània) i permeten usar paper reciclat.

2 ///

3 /// àmplia gamma de productes. hp està especialitzada en productes de fotografia, entreteniment digital, informàtica i la impressió /// i.M.

4 ///

2 ///

D’altra banda, un dels altres aspectes que sempre ha caracteritzat HP és el seu concepte sobre relacions laborals, segons detalla Eva Blanco: “Una de les grans diferències amb altres companyies és que aquí treballem per objectius, no per horaris. Tenim uns objectius marcats i el com ho fem i a on és problema nostre, mentre que arribis a les fites marcades, ningú et dirà res. Aquí ningú fitxa ni et controlen els horaris, i això et fa sentir més responsable de la teva pròpia feina, hi creus més i t’hi impliques molt més. Realment crec que aquest és un sistema que de mica en mica s’anirà implantant a altres empreses”. En aquest sentit, les instal· lacions de Sant Cugat disposen d’àmplies àrees destinades als treballadors, com zones esportives, espais verds, entre d’altres.

EVA BLANCO. cap de comunicació dE HP a Sant Cugat /// i.M.

5 /// ENGINYERS EN FORMACIÓ. AL Centre d’Arts Gràfiques ES FORMEN UNS 1.200 ENGINYERS A L’ANY /// i.M.

6 /// INAUGURACIÓ DEL Centre d’Arts Gràfiques. a L’ACTE hi VA assistir LA Ministra de Ciència, Cristina Garmendia, i el Conseller d’Innovació, Josep Huguet /// HP

CRONOLOGIA 3 ///

LA RECERCA S’IMPOSA

El Centre Internacional d’Arts Gràfiques, el primer d’aquestes característiques que l’empresa obre a tot el món, estarà destinat a la realització de presentacions i demostracions de les darreres novetats tecnològiques. Està previst que visitin el centre unes 6.000 persones anualment –entre clients, empleats i empreses del sector–, provinents d’Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica. A més, les instal·lacions incorporen un Training Center, on enginyers d’aquestes regions del món vénen a formar-se i a conèixer amb més detall el funcionament de les noves maquinàries. Aquest centre de formació va acollir l’any passat 1.200 enginyers.

21

impressores de gran format. sant cugat és la central mundial quant a R+D, màrqueting i operacions /// i. marquès

Els productes del dia de demà, però, aniran molt més enllà, ja que des de la companyia asseguren que el futur passa per poder imprimir directament des de dispositius com el mòbil o el llapis de memòria, així com en els productes altament sostenibles. I és que, en aquest aspecte, pel que fa a producció es té molt en compte el respecte al medi ambient “en els materials que es fan servir, l’energia que es consumeix en la fabricació dels productes, fins i tot com impactaran un cop estiguin a les cases dels clients”, afirma la cap de comunicació.

“La innovació és motor de creixement”, afirma Rafael Gomà, membre del departament de R+D de HP. Cap a aquesta àrea camina des de fa anys el centre de Sant Cugat, prenent espai i protagonisme a l’àmbit de la producció. En aquest aspecte, la delegació vallesana va fer un pas important el mes de maig passat amb la inauguració del Centre Internacional d’Arts Gràfiques, un equipament que es destinarà a la demostració de les darreres novetats en productes, així com a la formació del personal. Les instal· lacions, de 3.000 metres quadrats, han suposat una inversió de 12 milions d’euros i donaran feina a 35 treballadors.

RADAR

1939. Bill Hewlett i Dave Packard, dos enginyers elèctrics de la Universitat de Stanford funden l’empresa. 1985. HP aterra a Catalunya, concretament a Terrassa. 1988. Comencen les activitats de R+D al Vallès, conjuntament amb la divisió de HP San Diego.

4 ///

5 ///

1990. Trasllat al nou edifici actual de Sant Cugat del Vallès. A l’edifici de Terrassa es manté la producció. 1992. Comença l’exportació mundial des del Vallès de tota la gamma d’impressores de HP de gran format. 1993. El centre de Sant Cugat, responsable mundial de R+D, màrqueting i producció de les impressores de gran format. 2000. Es traslladen les línies de producció a Singapur i a països de l’est d’Europa. El centre de Sant Cugat es converteix en un centre multinegoci i es reforça la inversió en R+D. 2009. Inauguració del Centre Internacional d’Arts Gràfiques.

6 ///


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

Joves emprenedors /// PlayXXL En pocs mesos uns sabadellencs estan revolucionant el món dels Clicks i la moda, ja que han permès que qualsevol persona pugui lluir el mític ninot pel carrer o sobre un pastís de casament PER: IVANNA VALLESPÍN

PlayXXL transforma els Clicks de Playmobil en complements

T

othom ja té a l’abast la possibilitat de fer que el mític Click de Playmobil l’acompanyi dia i nit. Només per 10 euros pot aconseguir un anell o un accessori per al mòbil, un penjoll val 20 euros i una parella de nuvis, 40. L’encarregat de prolongar la vida d’aquestes mítiques joguines i atorgar-los nous usos és un jove sabadellenc, Miquel Ballester, dissenyador industrial i d’interiors, que treballa en un estudi de disseny, però que en les estones lliures es dedica a la creació d’aquestes peces úniques, ajudat pel seu company, Pep Hinojosa.

1 /// PEP HINOJOSA I MIQUEL BALLESTER. ELS JOVES SABADELLENCS COMBINEN LA SEVA FEINA HABITUAL AMB LA CREACIÓ DE CLICKS PER ENCÀRREC /// I. MARQUÈS

2 /// parella de casament. ÉS UNA DE LES PECES QUE MÉS DEMANEN ELS CLIENTS /// PLAYXXL

3 /// PECES ORIGINALS. LES CREACIONS SEMPRE ES FAN A PARTIR D’ELEMENTS ESTÀNDARDs DE PLAYMOBIL /// I.M.

“Comprem peces als proveïdors (braços, cames, perruques, complements...) i els muntem per fer peces úniques”, afirma Ballester. Les combinacions i possibilitats són infinites, i així creen un tipus de peça original, moderna i exclusiva. Amb els Clicks més petits fan accessoris per a mòbils, clauers, arracades, pins, penjolls, etc. Amb els ninots més grans fan, bàsicament, parelles de nuvis, que és el que la gent més els demana, tot i que també creen peces més informals segons l’ocasió i la demanda (regal d’aniversari, una graduació, una parella que se’n van a viure junts...). “Si es troba a Playmobil, es pot fer”, assegura el jove dissenyador. L’empenta d’aquest sabadellenc ha permès allargar la vida d’aquestes mítiques joguines: “Els Playmobils convencionals estan fets per a infants d’entre 3-4 anys fins als 12-13, llavors ja passen a jugar amb les consoles. Nosaltres el que estem fent és obrir el mercat a una franja que va des dels adolescents fins a la gent gran. Ens han vingut iaies a buscar arracades Playmobil i et diuen: ‘El meu nét quan em vegi amb aquestes arracades, es tornarà boig’”. De mica en mica s’han adonat que els Clicks són un símbol universal que no n’entén ni de condicions, ni de cultura, ni de sexes: “Tots, o hi hem jugat quan érem petits, o els hem tingut a prop. És una icona de la infància que qualsevol que la veu exclama: ‘Goita, és un Click!’”, afirma Ballester. Fins i tot, famosos com Isabel Coixet i Javier Mariscal han quedat encantats amb les creacions i en llueixen alguna.

4///

1 ///

2 /// Tot el procés d’elaboració és molt artesanal i personal, fet que dóna vida a les peces, segons explica el seu creador: “Cuidem l’elaboració, igual que l’embalatge i la presentació, on s’afegeix un text, i es dóna l’oportunitat al client que faci una foto al Click i n’escrigui una història, i que tot això ho pengi al nostre blog”. De moment utilitzen exclusivament peces originals de Playmobil, però no les modifiquen: “Treballem sobre estàndards de la companyia i diem que això és Playmobil, si no podríem tenir-hi problemes, i això no ho volem”, afirma Ballester. Però aquest emprenedor no es vol quedar aquí i vol presentar a Playmobil un projecte per cre-

3 /// ar sèries limitades d’aquests complements d’or, ceràmica, plata, etc.

L’ATZAR D’UN RETROBAMENT PlayXXL és una jove empresa creada el febrer del 2009 fruit de la casualitat, segons explica aquest sabadellenc: “Un dia voltava pel mercat de Sant Antoni i em vaig retrobar amb els Clicks. Llavors, era l’aniversari d’un amic i vaig decidir fer-li un clauer amb el Click. Més tard, aquest amic me’n va demanar un altre per a una tercera persona. I d’aquí un altre i un altre, etcètera. Fins que una amiga em va convidar a portar les meves creacions a la seva paradeta d’aquest mercat barceloní. Va ser la prova de foc i va funcionar. Llavors va

PECES PERSONALITZADES. LES COMBINACIONS SÓN IL·LIMITADES, PERÒ cada PEÇA ÉS ÚNICA I porta UN número de sèrie /// PLAYXXL

4 /// ser quan vaig decidir tramitar els papers i muntar l’empresa”. Amb una mínima inversió es va comprar un ordinador i una furgoneta i ara disposa d’una paradeta pròpia a la fira de la rambla del Raval de Barcelona els caps de setmana. “En aquest país, la gent quan té una idea calla per por que l’hi robin. Però si tu tens una idea, l’has d’explicar a tothom i veure’n la reacció, si la resposta del teu entorn és positiva, llavors l’has de tirar endavant”.

MÉS INFORMACIÓ www.playxxl.com


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

RADAR

23

Col·legi de Gestors administratius de catalunya /// Renda 2008

La fal·làcia de les promeses electorals en l’economia En temps de crisi el descontentament del petit contribuent creix dia rere dia per culpa de la lletra petita dels reglaments i l’ambigüitat del llenguatge

L

a promesa electoral que tots els espanyols cobraríem 400 euros si José Luis Rodríguez Zapatero guanyava les eleccions es va palesar en el Reial decret-llei 2/2008, de 21 d’abril, de mesures d’impuls a l’activitat econòmica. No obstant això, la primera decepció popular es va produir a l’inici de la campanya de renda del 2007, el mes de maig del 2008, car la majoria de contribuents i sobretot els més necessitats ja es veien gaudint dels 400 eurtos en metàl·lic i, fins i tot, alguns ja els havien incorporat al pressupost de les seves vacances estiuenques. La deducció dels 400 euros no s’aplicaria fins a la renda del 2008, però per esmorteir la decepció, el Legislatiu establia, via modificació del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, una bestreta de l’esmentada deducció. El Reial decret 861/2008, de 23 de maig, modifica el Reglament de l’impost sobre les persones físiques en matèria de pagaments sobre rendiments del treball i activitats econò-

Consultori fiscal En aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat, d’interès per a particulars i empreses

final d’any, modificant el tipus de retenció. El que li va passar per alt a la gran majoria de contribuents, va ser la lletra petita d’aquesta aplicació, per la qual una gran massa social quedava exclosa de beneficiar-se de la deducció. Els afectats van ser els més necessitats; la gran majoria de pensionistes per jubilació, viduïtat o orfenesa i treballadors amb contractes temporals o mileuristes l’import de les retencions dels quals no arribarien mai als 400 euros. S’inicia la campanya de la renda /// ARXIU

miques i introdueix les modificacions necessàries perquè els beneficiaris de l’esmentada deducció puguin anticipar els resultats de la seva aplicació minorant els pagament a compte de l’impost en el mateix període impositiu 2008. En la seva disposició transitòria primera, estableix les regles aplicables: una minoració de 200 euros de les retencions al mes de juny mantenint el mateix tipus de retenció i la resta fins a arribar als 400 euros amb les retencions fins a

Tinc la intenció de crear una empresa, però abans m’agradaria saber quins · recursos puc aconseguir per tal de tirar-la endavant.

Els recursos que té a l’abast un emprenedor per crear una empresa són diversos. · Capitalitzar el 60% la seva prestació d’atur per poder finançar la inversió inicial. · Subvencions que pot demanar a la Promoció de l’Ocupació Autònoma que atorga la Generalitat de Catalunya. · Microcrèdits per a determinats col· lectius. Hi ha diferents convenis i programes de la Generalitat. · Diverses bonificacions i deduccions de la Seguretat Social i l’IRPF (recursos que requereixen assessorament d’un professional). · D’altres subvencions, ajuts tècnics, financers, tant en el camp dels ajuntaments com de la Unió Europea per a sectors específics: medi ambient, cultura, empreses tecnològiques, etc.

Tanmateix, aquesta base social, que en el moment de les eleccions va suposar el gran suport per al Sr. Zapatero, mai no va estar assabentada dels requisits reglamentaris per poder-se aplicar la deducció, i ara, maig del 2009, espera presentar la declaració de renda del 2008 i així poder recuperar els tant anhelats 400 euros. Els gestors administratius estem vivint cada dia la decepció de molts contribuents que no entenen que les promeses electorals portin inclosa lletra petita, que desconeixen la definició

Quins requisits es demanen per poder optar a microcrèdits, ajuts, bonificacions, etc.?

En línies generals, el que es requereix per sol·licitar subvencions o microcrèdits és un pla d’empresa i una memòria econòmica i explicativa de l’activitat. Existeixen microcrèdits per a qualsevol persona que, amb l’objectiu de desenvolupar un projecte empresarial, tingui dificultats per accedir als crèdits habituals per falta de garanties, i això amb especial atenció a certs col·lectius de major risc d’exclusió (discapacitats, majors de 45 anys, famílies monoparentals, immigrants...).

Aquest any, l’Agència Tributària ha enviat l’esborrany de la declaració de la renda del 2008 al meu fill, menor d’edat. Li surt a tornar 350 euros. Què he de fer? Donar-lo per bo i que ens retornin aquests diners? D’acord amb l’article 58 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost

literal de la paraula deducció: “Acció de deduir”, que vol dir deixar de pagar, que no és el mateix que cobrar, i veuen com la promesa electoral queda difuminada amb les modificacions reglamentàries. Entre la lletra petita i l’ambigüitat del llenguatge, creix dia a dia la decepció del petit contribuent, que en aquests temps de crisi se sent desemparat, sense drets i només amb deures i obligacions. Des del Col·legi demanem que s’adoptin mesures eficaces, no electoralistes, per protegir sobretot la petita i mitjana empresa, base i fonament del teixit econòmic i social del nostre país. Si la petita i mitjana empresa s’enfonsa, com estem palesant cada dia, no caldrà cap tipus de mesura, ja que seran molt pocs els contribuents que es podran aplicar la deducció en la seva totalitat el 2009. Des del nostre col·lectiu proposem l’adopció de veritables mesures estimuladores de l’activitat econòmica, mesures encaminades a potenciar els emprenedors, reduint temporalment els costos socials, aplicant exempcions o bonificacions fiscals, incentivant la creació de llocs de treball. Considerem que en moments com els actuals, cal sobretot defugir del fals proteccionisme que només immobilitza. El govern ha de vetllar més per la viabilitat de la petita i mitjana empresa facilitant els recursos de finançament necessaris per a la seva continuïtat. /// Carme Dalmau. Ponent de la Comissió de Comunicació del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya

sobre la renda de les persones físiques, l’aplicació del mínim per descendents va lligada al compliment dels següents requisits: · Que el descendent sigui menor de 25 anys o tingui un grau de minusvalidesa superior al 33%, independentment de la seva edat. · Que convisqui amb el contribuent. · Que no hagi obtingut durant l’any 2008 rendes, excloses les exemptes superiors a 8.000. Ara bé, l’article 61 de la mateixa Llei 35/2006 ens diu que “no escau l’aplicació del mínim per descendents quan presentin declaració per aquest impost amb rendes superiors a 1.800 euros. El fet de confirmar l’esborrany implica la presentació de la declaració i com que la retenció correspon a unes rendes superiors a 1.800 euros, es perdria la deducció del mínim per descendent, és a dir, 1.836 euros si el fill és el primer, o 2.400 si fos el segon. Per recuperar 350 euros del fill és perd la possibilitat d’aplicar el mínim per descendent. El que cal fer abans de confirmar l’esborrany és demanar l’assessorament d’un gestor administratiu, que com a expert fiscalista estudiarà la millor possibilitat.


24

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

ASSOCIACIONS /// PIMEC

La crisi econòmica ha destruït 2.000 societats en l’últim any Pimec ha presentat un estudi on analitza el cicle econòmic 2000-2008

A

“poca predisposició d’ajuda de l’Administració” comparat amb altres territoris com Aragó, que, segons la seva opinió, ofereix totes les facilitats possibles quan hi va una nova empresa a instal·lar-s’hi. González també ha apuntat com a principal problema de les empreses l’alt nivell d’impagament i per això ha manifestat la urgència d’una nova llei de la morositat que forci a reduir els terminis de pagament de serveis.

Catalunya es van crear 18.540 empreses l’any passat, 6.940 menys per comparació a les del 2007 (un 37% menys), i se’n van destruir 1.922 com a conseqüència de la crisi, segons un estudi que ha presentat aquest mes de maig l’agrupació de petites i mitjanes empreses Pimec. El nivell de dissolució d’empreses del 2008 és el segon més elevat dels darrers vuit anys, només superat per l’any 2007, quan es van destruir 2.557 societats. El president de Pimec, Josep González, ha denunciat que el govern català no ofereix suficients ajudes als emprenedors, fet que, unit a altres factors, com l’alt cost laboral, converteix Catalunya en un territori que “no és atractiu” per a la instal·lació i creació d’empreses. “L’entorn que tenim aquí a Catalunya no afavoreix que s’hi instal·lin empreses industrials”, ha alertat el president de Pimec, que ha apuntat com a factors l’elevat cost del terreny i del personal, però també la

La destrucció es frena. Malgrat l’eleva-

Josep González, president de Pimec /// ACN

da destrucció d’empreses a Catalunya, l’estudi de Pimec, titulat La dinàmica societària a Espanya i Catalunya i el cicle econòmic 2000-2008, revela que s’ha reduït lleugerament la dissolució d’empreses entre l’any passat (1.922 societats) i les registrades el 2007 (2.557), el pitjor any des de principis de segle en aquest aspecte. A l’Estat espanyol també es va produir la mateixa reducció, amb 16.095 empreses dissoltes el 2008 enfront a les 18.038 destruïdes el 2007.

Des de l’any 2000, la mitjana de creació de societats mercantils a Catalunya és d’unes 23.500 empreses anuals. El pic més alt en el naixement de noves societats es va produir l’any 2006, amb 27.749 societats, però a partir de llavors es va iniciar una davallada que va arribar a les 18.540 creades el 2008. Aquest nombre registrat l’any passat representa el 18,1 % de les empreses instaurades a tot l’Estat. La reducció del nombre de naixement d’empreses entre el 2007 i el 2008 es manté en tots els territoris catalans. A Barcelona, es van crear 14.267 societats l’any 2008, força menys que les 19.193 que van veure la llum l’any anterior. A Girona, se’n van inscriure al Registre Mercantil 1.747 l’any passat (2.565 el 2007), a Lleida 1.059 societats (1.473 el 2007) i a Tarragona 1.476 companyies, enfront de les 2.249 del 2007. CLASSIFICACIÓ PER SECTORS. En el període 2000-2008, gairebé la meitat de les empreses creades pertanyen al sector de la construcció. Tenint en compte l’índex de creació neta d’empreses –la diferència entre les societats creades i les dissoltes–, 14.581 societats (46,2 %) s’inscriuen en el sector de la construcció i serveis immobiliaris i 76.289 en el sector dels serveis en general (54,1 %). En canvi, el sector industrial pateix una lleugera destrucció d’empreses, amb un creixement negatiu de 247 societats. /// REDACCIÓ

ASSOCIACIONS /// GREMI DE FABRICANTS DE SABADELL

El Rei, en el 450è aniversari del Gremi de Fabricants E

l rei Joan Carles I va presidir el 20 de maig passat l’acte central de la commemoració del 450è aniversari del Gremi de Fabricants de Sabadell. L’esdeveniment ha servit per presentar el llibre Organització empresarial i ciutat industrial. El Gremi de Fabricants a la història de Sabadell 1559- 2009, que repassa la trajectòria de l’entitat. El monarca va ser present físicament a l’acte, però no va fer cap intervenció, cosa que sí que van fer la resta d’assistents. D’una banda, el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va afirmar que cal “apostar per un canvi de model productiu en què la formació i el coneixement en siguin els pilars bàsics”. D’altra banda, el president del gremi, Josep Casas, va fer un repàs dels orígens de l’entitat, que es remunten a l’edat mitjana i al Gremi de Paraires, que agrupava els treballadors de la llana. Aquests no són els únics fets que recull el llibre presentat, sinó que l’obra també fa una revisió de la història de Sabadell i la seva indústria, especialment el tèxtil.

El Rei al costat de Josep Casas /// I. MARQUÈS

Llarga història. El Gremi de Fabri-

cants de Sabadell, fundat el novembre del 1559, és una associació empresarial d’afiliació voluntària, que té com a objectiu defensar els interessos del més d’un centenar d’empreses que hi estan associades, bàsicament del sector tèxtil de Sabadell i la seva demarcació. La història del gremi ha tingut un paper important en el desenvolupament de la ciutat i de la comarca, ja que va participar en la creació d’institucions tan importants com La Caixa i Banc Sabadell i de la Cambra de Comerç de la ciutat. /// I. VALLESPÍN


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

LAMP /// TERRASSA

Lamp Lighting il·lumina La Caja Mágica de Madrid

CASSA /// SABADELL

RADAR

25

panell info

CASSA guanya 8,51 M€ el primer trimestre del 2009

6 DE JUNY

1a FIRA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, l’Ajuntament de Sant Cugat organitza per primera vegada aquesta fira, que tindrà lloc de les 11 del matí a les 3 de la tarda. Una trobada d’empreses i entitats, amb exposicions, informació, jocs i tallers, per intentar donar resposta a la pregunta “què podem fer per evitar el canvi climàtic?”.

Lamp Lighting, empresa d’il·luminació tècnica i arquitectural amb seu a Terrassa, ha il·luminat La Caja Mágica de Madrid, un dels edificis més singulars de l’arquitectura esportiva mundial, dissenyat pel conegut arquitecte francès Dominique Perrault. L’edifici està situat al Parc del Manzanares i es tracta d’un complex esportiu dedicat al tennis que, pel seu disseny versàtil i funcional, permet celebrar competicions tant a sostre cobert com a l’aire lliure. A l’edifici principal de La Caja Mágica hi ha un estadi de tennis de 12.000 localitats; és aquí on Lamp ha col·locat un total de 3.800 Uplights Led sota els seients per crear un efecte de llum espectacular i màgic. El producte utilitzat és una lluminària encastable al terra que es caracteritza per les seves altes prestacions tècniques i la seva sostenibilitat, ja que tenen un consum de només 3,9 W. CCS AGRESSO /// BARBERÀ

Els ingressos d’Agresso creixen un 27% l’any 2008 Unit 4 Agresso, desenvolupador global de software empresarial, va registrar l’any 2008 un total de 393,6 milions d’euros d’ingressos; això suposa un creixement del 27% respecte a l’any anterior. Durant l’any passat, la companyia també va registrar un increment del resultat operatiu en un 35%, fins als 70,1 milions d’euros; un augment del marge de l’EBITDA fins al 17,8%, i un increment dels ingressos proforma un 9%. L’empresa afirma que aquest bon resultat es deu al fet que “les vendes dels productes, tant d’Agresso com de CODA, han continuat a l’altura en la majoria de països; han contribuït significativament a aquest creixement les ofertes de producte d’Unit 4 Agresso al Benelux”. Unit 4 Agresso és un dels productors líders internacionals de software empresarial, que té oficines en 19 països. La companyia té la seu central a Sliedrecht, Holanda, però disposa d’una oficina a Barberà del Vallès.

El primer trimestre del 2009, la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) ha obtingut una xifra de negocis, és a dir, de vendes, de 8,51 milions d’euros, un 8,2% menys que el mateix període de l’exercici anterior, una davallada que des de la companyia atribueixen a la disminució del consum d’aigua i de l’activitat del sector de la construcció. Segons han valorat des del grup, que es queda com a segon operador en serveis d’aigua potable a Catalunya, l’estabilització d’aquest import respon a l’optimització dels seus costos operatius. Durant aquest 2009 la plantilla de CASSA també s’ha reduït i ha passat dels 254 treballadors als 237.

LES CARES DE LA ‘B30’

DANIEL CARASSO, PRESIDENT D’HONOR DANONE Daniel Carasso, fill del fundador de la multinacional Danone, va morir el passat 17 de maig a París a l’edat de 103 anys. Nascut a Salònica, Carasso va crear el 1929 Danone França, que va impulsar el desenvolupament internacional del grup.

santiago guerrero, nou gerent de la uab Catedràtic de l’Escola Universitària de l’àrea d’economia financera i comptabilitat, ha estat vicerector d’economia de la UAB (20002005). A més, actualment és director general de la Fundació UAB i vicerector d’Organitzacions i Fundacions.

mònica mendoza, assessora vendes cecot Va estudiar psicologia, però als 25 anys ja era directora comercial al grup Intercom. Fa tres anys que dirigeix l’Open Channel de la marca Rimax. És professora de màrqueting de la UAB i EADA i té un màster en direcció comercial.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Lloc: plaça d’Octavià, Sant Cugat Més info: www.santcugat,cat

8 DE JUNY

TREUREPARTITDELA CRISI,L’ECONÒMICAILA NOSTRA Jornadaqueplantejaràdeformagràfica quinaésl’evoluciód’unaempresades d’unasituacióestable,ambbeneficis,auna concursal;elssímptomesqueespoden identificariquanicomcalactuar.També esfaràunpladeviabilitatqueidentifiquila sostenibilitatdel’empresaacurttermini. Organitza:ParcTecnològicdelVallès Lloc:Centred’EmpresesdeNoves TecnologiesdelPTV(CerdanyoladelVall��s) Mésinfo:www.ptv.es

DEL 8 AL 18 DE JUNY

CURSDECREACIÓDE WEBSPERAENTITATS, COMERÇOSIPIMES Adreçat a entitats, comerços i pimes que vulguin construir i mantenir la seva web d’una manera senzilla i ràpida per donar-se a conèixer a Rubí i més enllà. Organitza: Ajuntament de Rubí Lloc: Aula d’Internet de l’edifici Rubidesenvolupament, rambleta Joan Miró, s/n, Rubí Més info: www.ajrubi.es

15 DE JUNY

LLIURAMENTDELS PREMISPIMES2009 Arriba a la 12a edició aquesta convocatòria organitzada per Pimec. S’atorgarà el premi Fundació Pimec als valors d’empresa i el premi a la pime més competitiva, que engloba les categories de microempresa, petita empresa, mitjana empresa i comerç més competitiu. Els guardons tenen una nova categoria, el premi a la qualitat lingüística, que vol premiar les accions de l’empresa en matèria de l’ús i la qualitat de la llengua

catalana en el seu entorn d’activitat. El president de la Generalitat, José Montilla, ha confirmat la seva assistència al sopar de lliurament dels premis. Lloc: Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, Barcelona Organitza: Pimec Més info: 93 496 45 11

15 DE JUNY

FÒRUMASCAMM2009 El Fòrum Ascamm és una jornada de periodicitat anual que té per objectiu ser punt de trobada i debat sobre els diferents aspectes de la innovació que incideixen en la competitivitat empresarial, des d’un enfocament pluridisciplinari que inclou tant la innovació tecnològica com l’organitzativa i de gestió. El Fòrum s’ha consolidat com a cita imprescindible d’empresaris, directius, representants de centres tecnològics, universitats, institucions i de l’administració central i autonòmica. El leitmotiv d’aquesta quarta edició és Innovar amb les persones, és a dir, la innovació en el desenvolupament i les competències del capital humà com a motor de canvi en l’empresa. Lloc: CosmoCaixa, c/ Teodor Roviralta, 47, Barcelona Organitza: Ascamm Centre Tecnològic Més info: www.forumascamm.es

16 DE JUNY

UNPROJECTE ECONÒMICSOSTENIBLE Xerrada a les 8 del vespre a la Casa de Cultura a càrrec d’Ivan Muñiz, professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB. Organitza: Fundació Sant Cugat Lloc: Casa de Cultura de Sant Cugat, c/ Castellví, s/n Més info: www.santcugat.cat


26

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

La situació laboral de les dones

La conciliació MILLORA L’EMPRESA CADA ANY, EL PIB CATALÀ PERD 977 MILIONS D’EUROS A CAUSA DE LA MANCA DE POLÍTIQUES DE CONCILIACIÓ I D’IGUALTAT QUE PROVOCA L’ABANDONAMENT DEL MERCAT LABORAL DE DONES QUALIFICADES. El Departament de Treball intenta posar aturador a aquesta situació AMB una prova pilot als polígons industrials de Rubí i Barberà del Vallès.

L

a taxa d’inactivitat de dones d’entre 25 i 45 anys causada per responsabilitats familiars és a Espanya de les més altes de la Unió Europea, només se situen al davant països com Grècia, Luxemburg o Irlanda, i en contraposició als estats més avançats en aspectes socials com Gran Bretanya i els països nòrdics. L’informe de la Cambra de Comerç referent a la situació laboral del 2006 mostra que el grau de mesures de conciliació en els sectors productius catalans es limita bàsicament a la flexibilitat horària o elecció de torn després de la baixa per maternitat o per paternitat (66%), seguida de la reducció de la jornada per cura de familiars (56%), o l’excedència per cura de familiars amb reserva de lloc de treball (54%). Per sectors, l’hoteler, la indústria i els serveis són els que més apliquen mesures de conciliació i, molt per darrere, es troba el sector minorista.

TEXT: Maria Teresa Coca /// FOTOS: ORIOL SABAT

Això va provocar –segons el mateix estudi– que l’any 2006, 32.595 dones amb formació superior abandonessin prematurament la seva professió i quantifica que aquesta pèrdua de capital humà equival a un cost de 12.152 milions d’euros, és a dir, un 6,2% del PIB de Catalunya. El Departament de Treball de la Generalitat intenta posar aturador a aquesta situació i aquest any ha iniciat una prova pilot als polígons industrials de Rubí i Barberà del Vallès.

1 ///

1 /// DONES EN ELS ÒRGANS DIRECTIUS

D’aquí la necessitat d’impulsar els plans d’igualtat, que han de tractar temes tan diversos com la formació interna amb igualtat d’oportunitats, la revisió dels criteris de selecció, l’anàlisi de l’accés a llocs de direcció per part de les dones, l’eradicació del llenguatge sexista, la tolerància zero envers l’assetjament sexual o moral, entre d’altres.

Emerson Process Management, de Rubí, és una de les empreses que participen al programa pilot del Departament de Treball. 2 /// FLEXIBILITAT HORÀRIA

L’empresa de Barberà, Provital, aplica diferents mesures de conciliació.

Però no tan sols això, perquè no es tracta només d’aconseguir que cada dia hi hagi més dones que participin en el mercat laboral i en les millors condicions, sinó que la qualitat de treball de les dones i el desenvolupament de les seves tasques siguin suficients i dignes. L’autonomia de les dones ha de ser garantida socialment, i per això s’ha d’estar alerta amb el fet que l’ocupació a temps parcial estigui bàsicament formada per dones, que les dones ocupin els estrats més baixos dels escalafons laborals o que de manera sistemàtica els seus salaris siguin inferiors als dels homes. Es tracta en definitiva de garantir que les dones tinguin les mateixes oportunitats laborals i amb el mateix grau que els homes.

2 ///

L’Observatori Dona i Empresa de la Cambra de Comerç mostra en un altre informe de finals del 2008 com s’està produint una


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

fuita de talent molt gran de dones professionals ben preparades i amb experiència, que frenen la seva carrera per mancances en infraestructures socials bàsiques. Exemplificant-ho amb números, l’informe determina que dels 2.235 càrrecs directius a les 400 principals empreses de Catalunya, només 197 estan ocupats per dones i d’aquestes, un 17,7% són secretàries. No obstant l’evidència de les xifres, els responsables del gabinet d’estudis econòmics de la Cambra es mostren esperançats en veure, en l’horitzó del 2011, els efectes de la promulgació de la llei d’igualtat i l’entrada en vigor del codi unificat de govern corporatiu. Perquè no tan sols es tracta d’intentar tenir uns horaris que afavoreixin la conciliació de la vida privada amb la vida laboral, sinó d’un seguit d’elements addicionals –sovint dependents de les administracions– com ara ajudes per a guarderies, ajudes a la família..., que sovintegen en altres països europeus.

GAS A FONS

27

3 /// SUPORT FAMILIAR

L’horari laboral poc flexible implica que molts professionals hagin de recórrer a familiars per atendre el dia a dia dels nens. 4 /// DIÀLEG EMPRESaTREBALLADORS

Xavier Mauro és el representant dels treballadors d’Emerson Process Management. 5 /// DIRECTIUS AL DIA

4 ///

3 ///

Gemma Soto i Yolanda Fernández, de l’equip directiu de Provital, han mantingut i actualitzat les polítiques d’igualtat i conciliació. 6 /// conciliació i control

Un treballador de la multinacional de Rubí, Emerson, registra la seva entrada a l’empresa. /// I.M.

És en aspectes com aquests on vol incidir la direcció general d’igualtat d’oportunitats en el treball a través del projecte Impuls de noves formes d’organització del temps a les empreses catalanes: prova pilot a dos polígons industrials.

El temps de treball Aquesta iniciativa pren com a referent el missatge central de l’estudi realitzat pel Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, Temps de treball: balanç d’actuacions a la Unió Europea. Aquest estudi conclou que cal “aconseguir que el temps de treball sigui considerat una peça clau de les relacions laborals per tots els agents socials i institucionals implicats o, en altres paraules, fixar la jornada laboral diària com un dels eixos vertebradors bàsics de l’organització laboral de les empreses. Una fita que ha de ser capaç d’atendre tant la variabilitat pròpia de cada sector i procés productiu com les necessitats de la població treballadora”. En aquest sentit, i davant una possible manca d’interès per part d’alguns actors socials, el Departament de Treball ha tirat endavant amb un pressupost de 200.000 euros la prova pilot en l’àmbit de la conciliació de la vida laboral i personal en un grup de 33 empreses –9 de Rubí i la resta de Barberà del Vallès– amb 4.307 persones treballadores –2.422 dones i 1.885 homes– i que pertanyen a diversos sectors, com el logístic, el químic, l’informàtic, les arts gràfiques, el tèxtil, l’automoció, el farmacèutic i el comerç, entre d’altres. L’objectiu final: posar en marxa noves formes d’organització del temps de treball adaptades a les necessitats empresarials, a les de les persones treballadores i a la societat en general. Aquest plantejament parteix de la base que les mesures de conciliació ajuden

5 /// a compatibilitzar la vida laboral i personal de les treballadores i els treballadors, i aquesta millora en la qualitat de vida està comprovat que repercuteix positivament en l’aprofitament del capital humà de les empreses. De les experiències analitzades per la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball s’extreu que una empresa que permet la conciliació veu com el rendiment en el treball de les seves persones ocupades millora en satisfacció i motivació, i en conseqüència es redueix l’absentisme laboral. Alhora, redunda en una millor organització de les hores de treball en funció del volum de feina o de les puntes de feina. De fet, l’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC) evidencia com les persones treballadores que trien el seu horari acaben treballant més hores per setmana (43,3 h/s) que aquelles que tenen un horari rígid (39,5 h/s) o un horari flexible decidit per l’empresa (39,7 h/s). Un altre element important és la constatació que les persones treballadores valoren cada cop més el salari emocional (equilibri entre treball i vida personal) del qual gaudeixen a les empreses més que el simplement econòmic, i es comprova que sí és així, els ocupats –especialment els

més joves– eleven el seu nivell d’identificació i compromís amb l’empresa. En definitiva, conciliar i afavorir la igualtat d’oportunitats incrementa la competitivitat empresarial a un cost zero, ja que es genera més i millor satisfacció personal per crear, innovar, produir qualitat i, en general, ser més competitiu.

quan el seu president, Xavier Martínez, va voler posar en pràctica el llibre La ruta de l’èxit, de Paco Martín Frías. Ara, els seus més de 730 treballadors tenen flexibilitat horària, està prohibit fer hores extres, es poden recuperar hores perdudes, es reben ajuts pel naixement o adopció de fills, entre altres mesures.

En el món empresarial de vegades es fa ús de manuals d’estratègies organitzatives i de management. En matèria de conciliació la bibliografia és extensa. Però el més aconsellable és fer una bona recerca en el teixit industrial per trobar que hi ha empreses que poden ser una excel·lent guia per saber el com i el què de la igualtat i la conciliació.

També poden considerar-se manuals de llibre les condicions de treball de multinacionals com Novartis, les del fabricant de productes de neteja KH Lloreda, que té guarderia per als fills dels treballadors, les del grup de missatgeria MRW, que aposta per la promoció interna sense distinció de sexes, o les d’Arbora & Ausonia, on l’opció de la videoconferència ha permès reduir en nombre important els desplaçaments dels treballadors.

Un dels casos més coneguts, però no per això l’únic, és el del fabricant de solucions tècniques per a la construcció Tecnol, ubicat a Reus. Aquesta empresa es va endinsar tard en la reorganització del temps de treball, el 2002, si es tenen en compte altres experiències industrials de Catalunya, però s’ha de dir que ha afrontat el tema de forma accelerada i ara per ara és un exemple que cal seguir. Tecnol va començar a aplicar mesures de conciliació

En el cas del projecte de conciliació de la vida laboral i personal als polígons industrials de Can Salvatella, a Barberà del Vallès, i als polígons de la zona nord de Rubí, els exemples es troben repetidament entre les empreses participants a la prova pilot. Com a mostra, l’esforç de la firma de serveis Emerson Process Management (Rubí) i del fabricant de cosmètica Provital (Barberà del Vallès), on les dones tenen un pes important en els òrgans directius i de gestió.

Emerson i Provital


28

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

La situació laboral de les dones

MÉS INFO

MÉS INFO

EMPRESES PARTICIPANTS EN LA PROVA PILOT DEl DEPARTaMENT DE TREBALL

NORMATIVA SOBRE CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR I LABORAL

Barberà del Vallès: Seur Vallès Occidental Logística 6 PM Programació industrial / ACS Serveis informàtics / Nodus Centre de negocis Promoció econòmica / Fundació Barberà Promoció Promoció econòmica / Baricentro Comerç / Basi Tèxtil / Cartservice Embalatges alimentació / Cetba Fabricació / CCs Agresso Serveis informàtics / CLECE Transport / Embalatges Porta Embalatges industrials / Gabinete TÉcnico Neriz Prevenció de riscos laborals / Grupo CAT Logística Cargo Logística / Sernal Logística / Sucitesa Química / Mol-Matric, S.C.C.L. Accessoris automoció / Pentatrans Logística / Pinter Pintures industrials / Prelab Prevenció de riscos laborals / Provital Cosmètica / Quimihotelco Química / Ternum Cosmètica / SCTA Louis Vuitton, SA Marroquineria

A Catalunya: Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya. Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.

Rubí: B. Braun Surgical, SA Farmàcia / Emerson Process Management, SL Metal·lúrgia / Roche Hermanos Plàstic / IndÚstries Gràfiques Grifoll Arts gràfiques / Grifoll Print Promotions, SL Arts gràfiques / Tecus PlÁsticos Química / Avanzit Infraestructuras Muntatges elèctrics / Serca Química / Blindados Grupo Norte Transport de diners i fons

DELS 2.235 CÀRRECS DIRECTIUS A LES 400 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES, NOMÉS 197 SÓN DONES SEGONS UN ESTUDI, COMPATIBILITZAR LA VIDA LABORAL I FAMILIAR DELS TREBALLADORS REPERCUTEIX EN L’APROFITAMENT DEL CAPITAL HUMÀ KH LLOREDA TÉ GUARDERIA PER ALS TREBALLADORS, MENTRE ARBORA & AUSONIA OPTEN PER LES REUNIONS A TRAVÉS DE VIDEOCONFERÈNCIA

6 /// Lydia Tarrasón, responsable del departament de recursos humans d’Emerson, una companyia amb 34 treballadors, assegura que l’interès de la multinacional per la igualtat i la conciliació és “molt gran” i des del 1987 estan implementades mesures addicionals a les establerts per conveni, com ara “dies de festa extra depenent dels anys treballats, l’horari flexible o el banc d’hores”. Ara, amb la seva participació al programa pilot, esperen trobar “noves idees per millorar l’ambient de treball i respondre a les necessitats dels treballadors que es mostren molt interessats en com comptabilitzar feina i malalties familiars, sobretot dels fills”. Tarrasón explica que pel fet de pertànyer a una multinacional hi ha mesures més complicades d’aplicar perquè impliquen un gran cost o un greuge comparatiu amb la resta d’empreses del grup, però n’hi ha altres que només requereixen d’una mica de bona voluntat per totes les parts. “Algunes les posarem en marxa en breu”, afirma. La cap de recursos humans d’Emerson comparteix amb la resta de la direcció del grup l’opinió que les mesures de conciliació i d’igualtat “s’han d’aplicar perquè donen resposta a problemes reals”. De la mateixa manera defensa que “el que es decideix aplicar ha de correspondre a veritables necessitats dels treballadors i que són aquests mateixos els que han de ser conscients de l’esforç que l’empresa fa i per tant ha de fer-ne un bon ús”. Amb la mateixa filosofia, el concepte de conciliació forma part de l’estratègia empresarial de Provital, una indústria de cosmètica. La responsable de recursos humans d’aquesta firma de Rubí, Yolanda Fernández, explica que “tant directius com comandaments intermedis, com el personal base estan molt conscienciats en aquests temes”. Una altra cosa és la seva implementació, ja que per motius

d’organització de la feina, en algun cas no es poden fer servir totes les mesures de conciliació que tenim a disposició, però “per ser coherents, les utilitzem i les deixem d’utilitzar” en funció de les necessitats de treballador i empresa. A Provital defensen decididament el model: “Des de la nostra experiència de tants anys, vam començar a adaptar els horaris el 1993, creiem que les mesures de conciliació són una molt bona font de satisfacció i realització”. La seva cap de personal explica que la conciliació té un retorn favorable: “Permet ser responsable i no abandonar les obligacions laborals i personals, de manera que ens puguem sentir bé, amb la satisfacció de fer el que has de fer, sense remordiments, i no haver de triar entre una cosa o l’altra. Amb aquestes accions podem donar la resposta adient a cada persona en cada ocasió”. La prova més clara dels beneficis que aporta és que el personal de Provital no marxa fàcilment de l’empresa, hi estan a gust, se senten ben tractats i compensats, i aquesta tranquil·litat fa que la seva realització professional sigui possible. Des de Provital s’és conscient que “evidentment posar en marxa i mantenir aquestes mesures de conciliació té un cost, però és perfectament assumible quan els resultats són tan positius i permeten a l’empresa envoltar-se de persones molt compromeses, la competència personal més valorada per Provital”. Els seus treballadors agraeixen molt la flexibilitat horària, però també aposten per la formació contínua i, “per descomptat, pel servei de càtering, tant per la comoditat com pel preu”, i també per l’assegurança mèdica privada, l’assegurança de vida o el pla d’estalvi, que són molt valorats encara que “no tan populars perquè els seus efectes no són tan immediats”, conclou Fernández.

A l’Estat espanyol, com a compliment dels compromisos adquirits a Europa: El Reial decret 1251/2001, de 16 de novembre, pel qual es regulen les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat i risc durant l’embaràs. La Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones treballadores, que té com a finalitat aconseguir un equilibri entre el reconeixement i l’increment dels permisos parentals i marentals i el manteniment de les persones amb responsabilitats familiars, especialment les dones, dins del mercat de treball. Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. En el capítol II tracta sobre els drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. A la Unió Europea: Les directives 92/85/CEE del Consell de la Unió Europea, de 19 d’octubre del 1992, relatives a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut en la feina de la treballadora embarassada. Les directives 96/34/CE, de 3 de juny del 1996, relatives a l’acord marc sobre el permís parental. La resolució del Consell de la Unió Europea i dels ministeris de Treball i Assumptes Socials de 29 de juny de 2000, relativa a la participació equilibrada d’homes i dones en l’activitat professional i en la vida familiar. La recomanació del Consell de la Unió Europea, de 31 de març del 1992, sobre la cura i atenció de les nenes i els nens. La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de desembre del 2000, que fa una referència expressa a la conciliació. Més informació a la pàgina web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.net/benestar/secretariafamilia/concilia.htm


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

GAS A FONS

29

Sara Berbel /// Responsable de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball Les empreses tenen tendència a pensar que són les dones les que concilien i els barren el pas al món del treball

En quin nivell d’implicació s’ha detectat que estan les empreses?

La Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball centra els seus esforços a aplicar fórmules d’organització del temps a les empreses per normalitzar la situació laboral de les dones TEXT: M. TERESA COCA /// FOTOS: ORIOL SABAT

Als polígons és on hi ha més dificultats per a la conciliació

U

na de les línies estratègiques de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball és avançar en l’equilibri entre la vida personal i laboral de totes les persones, homes i dones.

Quin és l’handicap professional de les dones? Les dones han de poder desenvolupar les seves carreres professionals, però per aconseguir-ho han d’arribar a un pacte quant a la cura de les persones i les tasques domèstiques, perquè ara com ara per motius diversos sempre n’acaben sent les úniques o màximes responsables. Això provoca que en cas que vulguin treballar hagin d’acomodarse a contractes temporals, parcials i a restar

rectius i de decisió. Des del departament treballem perquè puguin estar en igualtat de condicions.

Quins són els problemes que s’han detectat més sovint?

Dins l’àmbit empresarial, les empreses tenen la tendència a considerar que són les dones les que majoritàriament concilien i per tant els barren el pas al món del treball.

D’aquí la prova pilot que s’ha tirat endavant als polígons industrials de Barberà del Vallès i Rubí? més temps fora del mercat laboral, la qual cosa alhora redunda a accedir a sous més baixos i a nivells professionals de baix grau.

Sí. Vam detectar que és als polígons industrials on hi ha més dificultats per a la conciliació de la vida laboral i personal.

Què s’està fent des de la direcció general per solucionar aquestes situacions o, si més no, per canviar aquesta tendència?

Les empreses són conscients que la conciliació no és un llastre?

Hem d’aconseguir que les empreses treballin cap a una nova fórmula d’organització del temps de treball, perquè si no és així, serà molt difícil que les dones estiguin en el mercat de treball amb les condicions que mereixen. Actualment, les dones estan molt ben preparades acadèmicament, tenen capacitats, experiència i formació per estar presents en tots els àmbits del mercat laboral, però paradoxalment no assoleixen aquest lloable posicionament, especialment pel que fa al seu accés als càrrecs di-

Molts organismes, des de patronals fins a la mateixa Administració, disposen de dades contrastades que mostren com la conciliació aporta beneficis a l’empresa, no només en motivació, cohesió i clima laboral de la seva massa treballadora, sinó que a més es redueix l’absentisme, els riscos laborals de les persones i fins i tot s’incrementa la productivitat com a conseqüència de tots aquests guanys. I, a més, des de l’Administració, a l’hora d’implementar aquest projecte partim de la hipòtesi que els indicadors milloraran.

En la primera fase del projecte, vam analitzar la situació de partida i vam trobar que realment les empreses tenen poques mesures de conciliació de la vida personal i laboral i que la més utilitzada era la flexibilitat horària d’entrada i sortida potser en un 20% de les empreses avaluades i la resta està per sota. Altres mesures que s’apliquen, dins del marc dels respectius convenis col·lectius són alguns tipus de permisos, com ara disposar d’alguns dies per acompanyar els fills al metge –en algun cas fins i tot es millora la proposta del conveni sectorial–, disposar d’escoles bressol... Però el que intentem amb el projecte és treballar en un sentit més estructural de l’empresa. Per exemple, implementar plans d’igualtat i altres tipus de mesures com els bancs d’hores, per demostrar com es pot millorar l’organització racional del temps i a partir d’aquí aplicar una sèrie de mesures.

En moltes ocasions fa la sensació que la direcció de l’empresa està disposada a facilitar la conciliació i que els treballadors saben què demanen i per què ho demanen i intenten ajustars’hi per no perjudicar el funcionament de l’empresa, però el sistema falla a causa de l’actitud dels comandaments intermedis.

És cert, moltes vegades és en els comandaments intermedis on es produeix la manca de flexibilitat o l’impediment per conjuminar feina i conciliació. És per això que en el nostre programa hi ha un apartat de formació específica per a comandaments intermedis, perquè són ells els que després han de saber implementar les mesures de manera que la conciliació no resti productivitat a l’empresa. Conciliar no és un cost per a l’empresa, encara que és cert que en un principi s’ha de dedicar un temps a fer que tot plegat funcioni. Com a referent per entendre-ho podem recordar què va passar quan les grans multinacionals van apostar per la metodologia organitzativa del just in time. En aquell moment els proveïdors van haver de fer un gran esforç per adaptar-s’hi, però al final els va ser profitós.


30

ROTONDA

JORDI SANCHO PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE CERDANYOLA 

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

Podem ser competitius

L

a crisi econòmica actual no és una simple crisi fruit d’un canvi de cicle econòmic. Hem de ser conscients que a aquest canvi de cicle se li ha afegit un canvi de model econòmic. L’expansionisme viscut aquests darrers anys s’ ha basat en paràmetres que no tornaran a ser el que eren. És evident, per exemple, que el sector de la construcció no ressorgirà al mateix nivell en un mercat saturat de necessitats reals i en què els inversionistes han deixat de confiar. Paral· lelament, tots hem après la lliçó que no podem basar la nostra riquesa i el nostre benestar en l’endeutament i que per tant ni famílies ni empreses tornaran a estar predisposades a assumir grans percentatges d’endeutament, ni les entitats financeres tornaran a incitar-noshi ni a permetre’ns-el. No tornarem a ser la mà d’obra de l’Europa comunitària i la capacitat productiva perduda, quan es recuperi, es traslladarà a altres països comunitaris. Això ens ha de donar peu a emprendre el camí cap a una nova economia. Els nostres models per seguir han de ser més pròxims als adoptats en el seu moment a Alemanya, França o Regne Unit, països que van afrontar aquest canvi ja fa uns anys, quan érem nosaltres els que ens convertíem en productors del que després tots consumíem. Això pot semblar senzill, però no ho és, i per descomptat no hi arribarem des de l’immobilisme. Aquest tipus de canvis s’aconsegueixen establint noves “regles del joc” i això inclou un nou marc econòmic, un nou marc laboral i fins i tot un nou marc o concepte educatiu. Necessitem un pacte d’estat, un pacte que estableixi aquesta “refundació econòmica”. Pensem: si ara mateix no existís un marc establert en els àmbits

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

Canvi de model o reformulació?

Tots hem après la lliçó que no podem basar la nostra riquesa i el nostre benestar en l’endeutament i que per tant ni famílies ni empreses tornaran a estar predisposades a assumir grans percentatges d’endeutament, ni les entitats financeres tornaran a incitar-noshi ni a permetre’ns-el

esmentats i ho féssim des de zero, les regles que ho regeixen serien com les actuals? La resposta, sens dubte, és no. Si tots veiem que el tauler de joc ha canviat, no perdem més temps i posem-li regles. Deixem d’intentar jugar amb regles de l’altre joc. Què podem fer des de Cerdanyola? Sens dubte, podem i hem d’estar preparats perquè no ens enxampin amb el pas canviat. Tenim condicions immillorables per sortir clarament reforçats d’aquesta crisi: som la població amb més quantitat de sòl industrial de Catalunya, la qual cosa pot atreure precisament empreses generadores d’aquesta nova economia emergent. Tenim una ubicació privilegiada dintre del Vallès Occidental la comarca amb major ímpetu industrial de Catalunya. Però a més, comptem amb infraestructures de primera magnitud, com la universitat, el Parc Tecnològic o el Parc Científic que s’està construint al voltant del sincrotró en construcció. Com es pot veure, “armes” immillorables per a aquesta economia que ha de néixer. Estem dintre de l’anomenat Eix de la B-30 que, conjuntament amb poblacions com Sant Cugat i Rubí, amb les quals integrem el CiT, hem de ser capaços d’impulsar, tant com a “marca” com pel que fa a les infraestructures que amb urgència i de manera conjunta necessitem. Des de l’AEC creiem que aquestes són les nostres prioritats més immediates i volem aportar a les administracions locals la nostra visió empresarial en tots aquests temes, apostant no solament per les noves infraestructures i equipaments en construcció, sinó també per una profunda modernització dels equipaments i polígons ja existents. Són temps de fer pinya, i amb la resta d’associacions de la nostra ciutat, de les localitats veïnes i les administracions locals, col·locar-nos en la línia de sortida. Hem de ser capaços d’aprofitar tot el nostre potencial.

L

a situació econòmica en què estem immersos des de fa un any ha posat de manifest la necessitat de transformacions profundes del model econòmic, però també la necessitat, com apuntava el catedràtic d’economia Antón Costas de reconvertir el model. Es demana des de diversos sectors un canvi de model econòmic i d’altres proposen reformular l’existent. Com a mínim, és clar. Això significa, entre altres coses, la reestructuració del sector de la construcció que tants actius ha generat al llarg de les darreres dècades, com la del sector turístic tradicional, l’altra joia de la corona, actualment en decadència. Entre les necessàries transformacions que exigeixen els temps, hi ha la del rol de l’Estat. En una ponència recent, amb motiu de la inauguració de l’Oficina de Servei a l’Empresa de l’Ajuntament de Sant Cugat, Francisco Longo, director de l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’Esade, va posar de manifest la urgència d’aquest canvi, que inclou el de l’agent regulador. Segons va afirmar Longo, és necessari que l’Estat millori la seva eficiència en la creació d’autoritats financeres que siguin veritablement independents, neutrals i professionals políticament i econòmicament. Pel que fa a l’Estat com a gestor, és imprescindible una millor direcció en l’administració dels recursos que estan a les seves mans. Longo considera improrrogable la creació d’una gestió directiva més professionalitzada, ja que existeix una greu manca en el management de direcció. Pel que fa al vessant dels poders públics com a ocupadors, les assignatures pendents són moltes. Preocupa particularment la gran distància en les dades de competitivitat respecte a la resta d’Europa. Finalment, segons que va dir Longo, resulta imprescindible una major relació amb l’empresa privada. S’han de crear aliances estratègiques amb aquestes empreses i establir una agenda de gestió conjunta per avançar. En molts d’aquests aspectes val a dir que és notable l’esforç d’alguns municipis per aconseguir aquests objectius, si bé la feina que resta pendent és abundant. Cal tenir en compte que les transformacions econòmiques han d’anar acompanyades dels consegüents canvis culturals de la societat i dels seus governants. Un camí difícil, amb molts entrebancs, que necessita per sobre de totes les circumstàncies un full de ruta clar, professional i honest.


ROTONDA

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

31

GEMMA GUILERA Investigadora de la línia d’absorció de raigs X (XAS) del sincrotró Alba

UTILITATS DE LA FONT DE LLUM DE SINCROTrÓ El sincrotró Alba serà aviat una realitat a la comarca, però, per a què servirà? Gemma Guilera exposa en aquest article els usos d’aquesta font de llum

A

ra fa cinc anys el projecte de construcció d’una font de llum sincrotró situada entre Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès v a a r re n ca r d e forma decidida. És un projecte finançat a parts iguals per la Generalitat i el govern central. Però, què és una font de llum de sincrotró? Abans d’explicar-ho ha de quedar clar que no té res a veure amb el laboratori de física nuclear del CERN a Ginebra ni amb instal·lacions nuclears o radioactives.

Una font de llum de sincrotró és un aparell que fabrica raigs X, que es fan servir per mirar mostres de la mateixa manera que els raigs X dels hospitals es fan servir per mirar l’interior del cos humà, el qual no es veu amb llum ordinària. La diferència entre els raigs X d’un hospital i els d’un sincrotró és similar a la diferència que hi ha entre una bombeta incandescent que produeix llum en totes direccions i un feix de llum làser que emet llum molt dirigida i molt intensa al llarg d’una línia. Aquests feixos de raigs X, que són fins i tot intensos, estan generats per acceleradors d’electrons anomenats sincrotrons i, per qüestions històriques, la radiació X que generen s’anomena llum sincrotró. Aquests feixos de llum sincrotró es poden manipular i fer més fins que un cabell, cosa que serveix per observar objectes molt petits que serien invisibles amb fonts convencionals de raigs X. Els feixos de raigs X produïts per un sincrotró són de molts colors o, dit d’una altra manera, tenen moltes longituds d’ona. Les longituds d’ona de la llum de sincrotró són molt petites, milers de vegades més petites que les de la llum visible; són de la dimensió dels àtoms o molècules i és precisament aquesta característica la que permet veure-les.

La diferència entre els raigs X d’un hospital i els d’un sincrotró és similar a la diferència que hi ha entre una bombeta incandescent que produeix llum en totes direccions i un feix de llum làser que emet llum molt dirigida i molt intensa al llarg d’una línia

Una resposta genèrica de per a què serveixen el feixos de raigs X generats per un sincrotró és per conèixer l’estructura de la matèria. Més concretament, la llum sincrotró serveix per estudiar l’estructura atòmica i molecular de tota mena de materials i també per conèixer la morfologia i composició química de quasi tot tipus de substàncies. La llum de sincrotró és una eina estructural (per exemple, permet determinar l’estructura d’una proteïna), una eina analítica (permet saber quins elements químics hi ha a la substància que s’estudia)

i una eina morfològica (permet determinar la forma dels objectes, els quals poden ser molt petits o estar dins d’altres objectes). Així, les aplicacions de la llum sincrotró són molt àmplies i cobreixen gairebé tots els camps imaginables. A part de les aplicacions convencionals en les àrees de la física, química, biologia i ciència de materials, també s’aplica a la medicina, arqueologia, geologia, medi ambient, paleontologia... Dins del sector industrial, les empreses farmacèutiques són les que estan fent més ús de la tecnologia sincrotró mitjançant l’estudi cristal·logràfic de macromolècules. Amb la determinació de l’estructura atòmica d’una proteïna del virus de la sida (VIH) s’han pogut desenvolupar nous i millors fàrmacs que han permès allargar considerablement l’esperança de vida de molta gent. De la mateixa manera, s’han obtingut les estructures atòmiques d’altres proteïnes que ens poden ajudar a tractar el càncer, la hipertensió o la diabetis. La indústria de l’automòbil també ha tret profit de la llum sincrotró. Empreses com Toyota utilitzen la tècnica d’absorció de raig X per optimitzar els catalitzadors dels tubs d’escapament que transformen els gasos tòxics en emissions innòcues. Per altra banda, el sincrotró posa a l’abast mesures analítiques no destructives d’alta resolució espacial i temporal que permeten fer l’especiació d’un ventall molt heterogeni de mostres en àmbits d’aplicació científica molt diversos. Molts altres tipus d’indústria també es beneficien de la llum sincrotró: l’alimentària, la química, la de microelectrònica... Malgrat tot, avui dia la utilització industrial és encara minoritària i d’aquí la rellevància de mostrar a les empreses com pot la llum sincrotró ajudar-les en el desenvolupament dels seus productes. (Article escrit en col·laboració amb Salvador Ferrer, director de la divisió d’experiments del sincrotró Alba).

webs

Generalitat de Catalunya

El Sincrotró Alba www10.gencat.net/gencat/binaris/ multimedia/sincrotro.htm

Pàgina oficial de Cells

Alba www.cells.es


32

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

ENQUESTA QUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

ELS VALLESANS CRITIQUEN LA MANCA D’AJUTS DISPONIBLES A L’HORA DE TENIR UN FILL Estem al segle xxi, però tot i això resulta difícil veure homes pel carrer empenyent cotxets; encara ara, molta part de la responsabilitat de tenir cura dels infants recau sobre la dona, que moltes vegades es veu obligada a reduir la seva jornada laboral, amb la corresponent reducció de sou PER: IVANNA VALLESPÍN

El teu horari et permet conciliar la vida familiar i la laboral? La teva empresa fa polítiques d’aquest tipus? Quina seria la teva situació ideal en aquest aspecte?

montse garcia 37 anys aux. administrativa

MARIA GENÉ 38 anys INFERMERA

LLUÏSA MARTÍN 41 anys massatgista

antoni mujal 68 anys jubilat

BLANCA FISAS 41 anys INFERMERA

M. CARMEN GARCÍA 55 anys MESTRESSA DE CASA

Jo treballo en un taller molt petit, així que la meva empresa no té grans polítiques de conciliació. Però en tant que és un negoci amb pocs treballadors, el que sí que em permet és reduir la jornada laboral, de fet faig només mitja jornada, així que normalment treballo al matí i a la tarda estic amb el nen. Per mi, l’ideal seria poder treballar mitja jornada, però tenir el sou una mica decent, perquè jo cobro molt poc treballant només mig dia. Tenir millors condicions econòmiques em permetria estar més temps en el món. Jo crec que en aquest país encara queda molt per fer en aquests temes de conciliació laboral i igualtat, tot i que s’ha de dir que de vegades també depèn molt de l’empresa on estiguis treballant, més que d’altres factors.

No, la meva feina no hem permet compaginar correctament la vida laboral i familiar. De fet, he hagut de reduir la jornada de treball. La meva empresa m’ha permès fer-ho, però això sí, amb una reducció també del sou, la qual cosa et dóna per un costat i et treu per un altre. Per mi, la meva situació òptima és poder treballar durant el torn de matí, fer set hores, però com a jornada intensiva. Així podria cuidar millor dels meus tres fills. Seria una manera de compartir més hores amb la família. Considero que les mesures que hi ha actualment en matèria de conciliació són insuficients i encara hi ha molta feina a fer en aquest àmbit. No sé exactament quines mesures caldria aplicar, però el que està clar és que es poden millorar moltes coses.

Jo tinc dos nens i, per descomptat, no em puc combinar el tenir cura dels nens amb la feina. No puc reduir la jornada laboral, i a més he d’adaptar el meu horari a la disponibilitat dels clients. Llavors, el que he de fer és pagar cangurs i combinar-m’ho com puc, sobretot si no tens avis que et puguin ajudar. La meva parella tampoc no s’ho ha pogut combinar i, realment, sempre som les mares les que portem el pes de tot el que fa referència als fills. La meva situació ideal seria només treballar al matí i que els nens estiguessin a l’escola també només al matí, perquè sembla que són les hores en què estàs més actiu. Així, et quedaria la tarda per poder descansar i passar una estona amb els nens. Crec que tothom hauria de poder fer jornada intensiva.

La meva senyora treballava, però quan vam decidir tenir fills, llavors ella va deixar la feina. A més, no teníem els avis a prop i durant els primers anys ho vam haver de fer així. Jo veig que ara els joves d’avui dia no ho poden fer, ja que amb el nivell de despeses tan alt que tenen, es necessiten dos sous, fora que algú tingui una mensualitat molt alta. En el cas dels meus fills, no han hagut de deixar la feina, però sí que van estar els primers sis mesos sense treballar. Després, han pogut comptar amb nosaltres a l’hora de cuidar els nens. Hi hauria d’haver més formes d’ajudar les parelles, sobretot aquelles que no poden comptar amb el suport familiar, que han de treballar tots dos, però necessiten algú que porti els nens a l’escola, etc.

Jo treballo normalment a les tardes, però des de que he tingut la meva filla he hagut de fer una reducció de jornada, cosa que ha suposat que també cobri menys. A més, la meva situació encara és més complicada, ja que jo no tinc parella i me n’he de cuidar jo sola. La meva situació ideal seria poder fer una jornada intensiva al matí. A més, moltes escoles bressol només estan obertes al matí, així que això em beneficiaria. Crec que encara aquí hi ha molta feina a fer per millorar la situació de les mares. Als països nòrdics, per exemple, gaudeixen de molts beneficis i cobren bé durant la baixa de maternitat. Penso que encara estem en un país d’homes i no pensen que volem tenir fills, però també volem treballar.

Jo quan vaig tenir els meus fills no vaig tenir cap tipus de problema per cuidar-los, ja que vaig deixar la feina i m’hi vaig dedicar al cent per cent, però això fa 33 anys i les coses eren molt diferents. Veig que actualment els meus fills no tenen les mateixes opcions que vaig tenir jo en el seu moment. Ara per ara, o cuidem nosaltres dels nens o els porten a l’escola bressol. En el cas dels meus fills, han tingut força sort perquè els avis ens encarreguem dels nens, així que ells no han hagut de reduir jornada, ni tampoc han hagut de deixar la feina. Jo penso que els joves que ara volen tenir fills necessiten ajuts, sobretot en aquells casos en què no tenen la família a prop per donar-los un cop de mà i ajudar-los a tenir cura dels nens.


Busca finançament? Trobi’l a Caixa Sabadell Caixa Sabadell, mitjançant les diferents lĂ­nies ICO-PIMES 2009, tĂŠ el finançament que la seva empresa necessita en condicions preferents. tLĂ­nia ICO-Pimes QFSBQSPKFDUFTEJOWFSTJĂ˜FOBDUJVTOPVTQSPEVDUJVTEBVUĂ›OPNTJQJNFT tICO Liquiditat 2009  QFS mOBOĂŽBS MFT OFDFTTJUBUT EF DBQJUBM DJSDVMBOU EFM TFV OFHPDJ tICO InternacionalitzaciĂł 2009QFSJNQVMTBSMBQSFTĂ’ODJBBMFYUFSJPSmOBOĂŽBOUMFTJOWFSTJPOT tICO Moratòria Pimes 2009 QFSBMmOBOĂŽBNFOUEFMFTRVPUFTEBNPSUJU[BDJĂ˜EFDBQJUBMEF  FOOPVTBDUJVTQSPEVDUJVT  MBOZEFMFTMĂ“OJFT*$0DPOUSBDUBEFTFOBOZTBOUFSJPST tLĂ­nia ICO-Creixement empresarial QFSBQSPKFDUFTEJOWFSTJĂ˜FOBDUJVTOPVTQSPEVDUJVT  EFNQSFTFTBNCNĂ?TEFUSFCBMMBEPST Informi’s a la seva oficina, entri a www.caixasabadell.es i tLĂ­nia ICO-Emprenedors EFTUJOBEB BM mOBOĂŽBNFOU EJOWFSTJPOT QFS B MJOJDJ EF OPWFT doni impuls a la seva empresa!  FNQSFTFTJOFHPDJT

ProtecciĂł per al seu negoci

Cuidi’s amb l’Assegurança Vida 1SPUFHFJYJ FM TFV GVUVS J FM EF MB TFWB GBNĂ“MJB BNC M"TTFHVSBOĂŽB7JEB EF $BJYB 4BCBEFMM "NCDPCFSUVSFTEFEFGVODJĂ˜JJOWBMJEFTBQFSNBOFOU JMBTTFTTPSBNFOUFOTBMVUEFM1SPHSBNB $VJEBU  tTest de prevenciĂł de risc de malalties. tOrientaciĂł mèdica 24 hores, 365 dies. tSegona opiniĂł mèdica amb mĂŠs de 5.000 experts. tAssessor nutricional.

"TTFHVSJFMTFVOFHPDJBNCMFTNJMMPSTDPCFSUVSFTBTTJTUĂ’ODJBIPSFTFMTEJFTEFMBOZ  QSFVTBEBQUBUTBMBTFWBBDUJWJUBU JVOBQMBUBGPSNBEBUFODJĂ˜UFMFGĂ›OJDBFYDMVTJWB "NCM"TTFHVSBOĂŽB;VSJDI/FHPDJTQPESĂ‹QSPUFHJSEFMBNJMMPSNBOFSBFMTFVDPNFSĂŽ PmDJOB PEFTQBUYEBWBOUEFRVBMTFWPMSJTDQBUSJNPOJBM mOBODFS QFSTPOBM EFSFTQPOTBCJMJUBUDJWJM P DPNBDPOTFRĂ Ă’ODJBEVOBDJSDVNTUĂ‹ODJBJNQSFWJTUB

Contracti-la a qualsevol oficina de Caixa Sabadell i gaudeixi de les millors cobertures.

Informi’s a www.caixasabadell.es o truqui al 902 22 22 33. Cuidi’s amb Caixa Sabadell! *Pòlissa contractada amb CaixaSabadell Vida, Companyia d’Assegurances i Reassegurances, SA, CIF A58774308 – R.M. Barcelona: Tom 9815, Llibre, 8.953, secció, 2a., full 118033, insc. 2a. Mediador: Caixa d’Estalvis de Sabadell, Operador de Banca-Assegurances Vinculat, SL, inscrit amb el nombre 22 en el Registre de Mediadors de la DGS i FP, amb CIF B64503873, Gràcia 33 1r D,08201 SABADELL. R. M. Barcelona: Tom: 39357, foli 136, full B-351.386 i concertades assegurances de Responsabilitat Civil i de Caució segons Llei 26/2006 de 17 juliol. *Test de prevenció de risc de malalties, orientació mèdica 24 hores, segona opinió mèdica i assessor nutricional són serveis oferts per l’entitat Advance Medical-Health Care Management Services S.A.

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a

www.caixasabadell.es/empresa


34

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

UPC /// ROBÒTICA

Els robots envaeixen el campus de la Politècnica a Terrassa Els dies 9 i 10 de maig va tenir lloc el Concurs Internacional de Robòtica CRJET

K

evin Warwick, el primer ciborg de la història, i el robot hominoide multiusos de tecnologia catalana REEM-B van ser un dels punts més atractius d’aquesta segona edició del Concurs Internacional de Robòtica JET, que va acollir el campus de la UPC a Terrassa. Però, a més, en el certamen van participar-hi més de 100 robots procedents de diferents països. Un taller Lego de construcció de robots per a estudiants de primària o conferències sobre robòtica van ser algunes de les activitats paral·leles de la trobada.

En II Concurs Internacional de Robòtica JET van comptar amb la presència de Kevin Warwick, conegut com el primer ciborg de la història. Warwick és catedràtic de cibernètica a la universitat de Reading (Regne Unit) i l’any 1998 va decidir implantar-se un transmissor de radiofreqüència al braç, que utilitzava per controlar les portes, la llum, la temperatura de casa seva i altres aparells

domèstics. L’any 2000 es va col·locar al canell un artefacte amb més de 100 elèctrodes, que posats en contacte amb el seu sistema nerviós li permetien controlar una mà robòtica a distància que reproduïa els mateixos moviments que feia Warwick. El catedràtic considera que aviat es podran implantar elèctrodes al cervell per potenciar els sentits i augmentar la capacitat de memòria de l’ésser humà, aprendre idiomes ràpidament, etc. ROBOT CATALÀ. Durant el concurs també es va presentar el REEM-B, un robot hominoide multiusos construït per l’empresa barcelonina Pal Technology Robotics. REEM-B, que fa un metre i mig d’alçada i pesa 60 quilograms, pot manipular i transportar objectes senzills.

Un dels elements que el diferencia és la capacitat d’aixecar càrregues superiors al 25% del seu pes. A més, aquest robot català pot pujar i baixar escales i es mou a una velocitat d’1,5 km/h. REEM-B també disposa d’un micròfon, càmera, acceleròmetre i sensor ultrasònic, fet que li permet reconèixer cares, veus i objectes.

Kevin Warwick va ser un dels convidats estrella del concurs de robòtica /// CEDIDA

Abans de participar en el concurs, el REEM-B va visitar la primera edició de la Fira de Robòtica Robotik, que just un parell de dies abans es va celebrar a Fira Sabadell. /// ivanna vallespín

UPC/// DIMECRES DE GAIA

UAB /// CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic pot afectar Crisi i solidaritat centren les sessions del Gaia de la UPC més la regió mediterrània A

causa del canvi climàtic, la primavera arriba abans i la tardor s’acaba més tard que fa 50 anys. Des d’un punt de vista biològic, això vol dir que els arbres de fulla caduca treuen les fulles abans i les perden també més tard, de manera que s’allarga el seu període d’activitat. Aquest fet pot agreujar els efectes del canvi climàtic a l’àrea mediterrània, segons un article que han publicat a la revista Science investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), un institut adscrit a la UAB. En l’article, Josep Peñuelas, This Rutishauser i Iolanda Filella, de la Unitat d’Ecologia Global del CREAF, expliquen que la prolongació del període d’activitat dels arbres de fulla caduca pot tenir efectes tant de mitigació com d’amplificació del canvi climàtic. El que determinarà que passi una cosa o una altra dependrà, segons els experts, de la disponibilitat d’aigua i de les característiques particulars de cada regió del planeta. I és que de la disponibilitat de l’aigua al sòl depèn la funció de fotosíntesi que realitzen els arbres i que permet la captació de CO2.

L

es sessions informatives que mensualment acull l’edifici Gaia del campus de la UPC a Terrassa van tenir al maig un denominador comú, informes de la càtedra Unesco, però dues temàtiques diferents: l’economia catalana i els projectes de cooperació en matèria de salut visual.

L’ecosistema mediterrani és fràgil /// ‘B30’

En regions com el Mediterrani, durant els períodes de sequera estiuencs, tot i que els arbres reben molta radiació, no disposen d’aigua per transpirar i refrescar l’ambient, de manera que fa que el clima de la regió sigui més càlid. En aquesta situació, la presència prolongada de les fulles fa que la disponibilitat d’aigua encara disminueixi abans. Els autors de la recerca afirmen que encara hi ha molts aspectes desconeguts sobre com el cicle de vida de les plantes afecta el clima, i reclamen més estudis en aquesta direcció. /// REDACCIÓ

Segon un informe de la càtedra Unesco de sostenibilitat, el desenvolupament a Catalunya s’ha basat, en els darrers set anys, en la construcció i els serveis, dos sectors que aporten “poc valor estructural”, segons els experts. D’altra banda, i segons el mateix informe, l’administració continua desatenent els sectors anomenats de futur, com l’educació i la recerca. Segons els autors de l’estudi, l’actual crisi és “la gran oportunitat a Catalunya per canviar el model econòmic conservador” i enfocar-lo al desenvolupament que aposti per “l’ecoinnovació més educació”, és a dir, la recerca i el respecte pel medi ambient. Cuidant la visió. La càtedra Unesco, també a través d’un estudi, però aquest cop sobre l’estat de la salut visual als països centreamericans, assegura que a Nica-

Moment de la sessió a l’edifici Gaia /// UPC

ragua hi ha un milió i mig de persones que no tenen accés a l’atenció de la salut visual; al Salvador, aquest xifra també supera el milió de persones. En aquests dos països 20.893 escolars van poder ser atesos l’any passat en aquest àmbit, gràcies al projecte VERAS (Visió, Educació, Rendiment, Aprenentatge i Sostenibilitat), una iniciativa de la càtedra Unesco de la UPC en visió i desenvolupament. Enguany, gràcies a aquesta campanya, la xifra de nens i nenes que es revisaran la vista per primer cop en aquests dos països arribarà als 45.000. /// redacció


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

GPS /// UNIVERSITATS

UPC /// AERONÀUTICA

UAB /// arqueologia

Investigadors documenten petjades de dinosaures

Estudiants de la UPC promocionen el seu enginy

I

U

nvestigadors de l’Institut Català de Paleontologia (Universitat Autònoma de Barcelona i Generalitat de Catalunya) i de la Universitat de Manchester recorren durant aquestes setmanes la Península Ibèrica, amb l’objectiu d’escanejar i documentar les icnites fòssils (o petjades) de dinosaures més espectaculars. L’equip format per paleontòlegs d’ambdues institucions està treballant en diversos jaciments de Los Cayos, Era del Peladillo, El Frontal, Cerradicas, Tereñes o La Griega, situats en províncies com la Rioja, Sòria, Terol i Astúries. Aquests treballs complementen la campanya d’escaneig que els investigadors van fer al mes de desembre a tres jaciments de Portugal. Tècnica làser. Els paleontòlegs utilitzen en aquestes campanyes una tecnologia singular anomenada LiDAR (Light Detection and Range), que s’utilitza de forma habitual en el camp de la prospecció i modelització petroliera. El sistema es basa en la captura de múltiples punts de les superfícies escanejades mitjançant un làser; aquests es combinen amb imatges georeferencia-

UAB /// MEDICINA

n cotxe monoplaça amb propulsió no convencional, un satèl·lit de la mida d’una llauna de refresc o un vehicle aeri elèctric no tripulat són alguns dels projectes ideats per estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). Els joves van presentar les seves creacions el passat 13 de maig a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, en el marc del pla de promoció del talent i l’emprenedoria que ha posat en marxa la UPC. Un equip de la UAB rastregen les petjades /// UAB

des en color i a partir d’aquí es poden obtenir models tridimensionals de gran utilitat i espectacularitat. Les aplicacions en el camp de la icnologia (estudi de les petjades) és nova, però els primers treballs realitzats en jaciments de dinosaures han estat un èxit. La tecnologia LiDAR permet conèixer amb una precisió mil·limètrica la profunditat de les petjades, la forma o les dimensions, entre d’altres. Aquesta tècnica fou utilitzada el 2005 als jaciments de Fumanya, a Barcelona. /// redacció

SAT /// PREMIS INNOVACIÓ

Nova teràpia per tractar malalties inflamatòries cròniques

Delphi i Ficosa, premis a la innovació en l’automoció

U

L

n grup d’investigadors ha trobat un nou mètode de teràpia gènica-cel·lular aplicable al tractament de malalties inflamatòries cròniques. Mitjançant un nanotransportador, la nova teràpia permet modificar genèticament un tipus específic de cèl·lules sanguínies implicades en el procés inflamatori i vehicular el medicament de manera selectiva a les zones afectades. Gràcies a aquesta tècnica, es disminueix el risc d’efectes no desitjats en les àrees sanes de l’organisme. El nou descobriment permet avançar, segons els experts, “no tan sols cap a la combinació de la teràpia cel· lular i gènica, sinó cap a la teràpia personalitzada que es propugna com la medicina del futur”. La recerca ha estat portada a terme per experts de la UAB, l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, i ha estat finançada per la farmacèutica catalana Grífols. /// redacció

35

a Societat de Tècnics de l’Automoció i el Saló Internacional de l’Automòbil ha atorgat els premis a les millors innovacions tecnològiques del sector. Un dels guanyadors ha estat l’empresa santcugatenca Delphi per la recerca en sistemes d’injecció per millorar les prestacions i reduir el consum. Rücker Lypsa ha estat premiada en la categoria de vehicle complet pel desenvolupament d’un escúter propulsat amb pila de combustible i hidrogen. Una altra de les guardonades ha estat Ficosa, per la investigació i aplicació d’antenes fractals. D’altra banda, aquesta multinacional catalana ha creat un nou dispositiu electrònic que facilita el fet de poder compartir cotxe. El sistema funciona a través d’un mòdul de comunicació integrat en el vehicle que registra les dades del trajecte i els horaris. La informació es transmet via GPRS a un web restringit, on els usuaris poden cercar possibles companys. L’empresa està provant el sistema amb els seus treballadors abans de treure’ l al mercat. /// I.V.

En total s’hi han presentat mitja dotzena de projectes, entre els quals hi ha el Trencalòs, un aeromodel de càrrega d’altes prestacions que el curs passat va participar amb èxit en la competició AirCargo Challenge, a França. També s’hi va veure l’UPCecoRacing, un vehicle monoplaça de competició amb propulsió no convencional, que els seus creadors volen fer participar en l’edició del 2010 de la competició Formula Student, de vehicles amb propulsió alternativa. Un altre dels vehicles participants va ser l’ELDAR-UAV, vehicle aeri no tripulat, quadrimotor, amb propulsió elèctrica i totalment automatitzat.

Grup d’estudiants creadors del Trencalòs ///CEDIDA

D’altra banda, es va presentar el CanSat, un satèl·lit de la mida d’una llauna de refresc capaç de descendir planejant des d’un vehicle llançador, tipus coet, fins a un punt determinat. Un altre grup d’estudiants va mostrar el Ground Station, una estació de seguiment de satèl·lits, que els seus creadors esperen connectar amb la xarxa global Educational Network for Satellite Operations (GENSO). Finalment, l’associació d’estudiants JET (Joves Enginyers de Terrassa) va presentar el Concurs Internacional de Robòtica CRJET, que va acollir el campus egarenc al maig. /// redacció


36

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 8 de maig DEL 2009

ÀREA DE DESCANS Oci /// Balnearis urbans i ‘spas’ Per desconnectar unes hores, eliminar les contractures de l’esquena o simplement relaxar-se. Els balnearis urbans i els spas són uns petits refugis de tranquil·litat i de silenci al costat de casa

Benestar al bell mig de la ciutat

C

reuar una porta i entrar en un món completament diferent, deixant a l’altre costat les presses i els sorolls i, almenys per unes hores, oblidar-se del mòbil, de la feina i dels problemes de cada dia. Amb aquest objectiu bàsic van proliferant en els darrers anys a les ciutats mitjanes els anomenats balnearis urbans i els spas. Els clients són d’allò més variats, en edat i en poder adquisitiu, si bé per gènere hi predomina més el femení que el masculí. Així ho expliquen les responsables d’aquests centres, que, en canvi, no tenen la mateixa impressió sobre si la situació econòmica actual fa que la gent estigui renunciant als tractaments que ofereixen. El punt fort d’aquests espais és que el client hi pot trobar els serveis habituals dels balnearis que abunden en poblacions amb aigües de contrastada vàlua medicinal, però sense haver-se de desplaçar quilòmetres o fer nit fora de casa, amb tot el que això suposa per a l’economia domèstica. Per exemple, a l’spa Ben Essere, de Sant Cugat del Vallès, Mònica Segura hi va dos cops a la setmana. “Treballo aquí al costat, i com que als migdies tinc una mica de temps i a més és quan a l’spa hi ha menys gent, alguns dies aprofito per anar-hi i fer-me algun massatge o seguir amb el tractament per aprimarme que hi estic duent a terme”, explica. Verónica Ramos va obrir Ben Essere ara fa dos anys, i reconeix que “a la dificultat dels inicis de qualsevol negoci s’hi ha unit la famosa crisi. Nosaltres volem oferir qualitat, però ara el que es busca és tot el que sigui econòmic, encara que després no es quedi tan satisfet”. Tot i això, Ramos no considera que els clients potencials vegin aquest tipus de serveis –massatges, fangoaromateràpies, hidromassatges, bany turc...– com un luxe, sinó més aviat el que passa –deixa entreveure la directora del centre– és que algunes persones no valoren prou la feina que fan les terapeutes o els materials que s’usen: “Ens trobem que hi ha gent que ve amb la idea de pagar menys o demanar coses a canvi”, diu.

Piscina del balneari urbà Estima’t, a la Rambla de Sabadell /// Jordi Gallego

La globalització del relax Si no fa pas tants anys ens haguessin estirat en una llitera i ens haguessin dit que


B30 DIVENDRES, 8 de maig DEL 2009

tot seguit ens untarien de dalt a baix amb xocolata, amb algues o amb fang, i tot amb l’objectiu de relaxar-nos o de revitalitzarnos la pell, la majoria de ben segur hauria fugit corrents. Avui un munt de persones són unes autèntiques devotes de les teràpies amb aquests elements, i a més a més s’han convertit en un regal habitual a persones properes. “Una part important de clients ens arriben a través d’un regal, i molts surten dient que és el millor que li han fet mai”. Ho explica Silvia Romero, del balneari urbà AquaVallès, a Sabadell, un gran espai que fa cinc anys que funciona i que té de tot: sauna, dutxa circular, hidrojet –una llitera d’aigua–, banyera d’hidromassatge, zona de relax... Els clients només han de portar el banyador i les xancletes. També cada vegada hi ha més centres que incorporen tècniques fins fa ben poc desconegudes a casa nostra, procedents sobretot de l’Índia i la Xina, en el que es podria considerar una mena de globalització del relax.

Elpuntfortd’aquests espaisésqueel clienthipottrobar elsserveishabituals delsbalnearis queabundenen poblacionsamb aigüesdecontrastada vàluamedicinal Romero diu que a AquaVallès hi tenen “clients molt fidelitzats, i gràcies a això no hem notat gaire la crisi. La gent segueix necessitant descontracturar-se”. No gaire lluny, i en ple rovell de l’ou de la cocapital vallesana, entre les botigues de la Rambla, hi ha Estima’t; tot passejant per la cèntrica via ningú no diria, veient-ne només la porta, que al darrere s’hi amaga un balneari urbà i spa de 600 metres quadrats. “Sempre dic que és com un supermercat de bellesa i benestar”, manifesta la seva directora, Arantxa Guerras, que té una vintena de treballadors. Quan va inaugurar el centre, ara fa sis anys, procedia d’una feina completament diferent, però no se n’ha penedit en cap moment, ja que, segons diu, “als sabadellencs els encanta provar novetats en tractaments i teràpies, m’han sorprès molt positivament”.

ÀREA DE DESCANS

37

ALGUNS TRACTAMENTS I SERVEIS Una teoria diu que la paraula spa prové de la frase llatina salus per aquam, és a dir, ‘salut a través de l’aigua’. Els spas i balnearis urbans de la comarca tenen, és clar, com a base l’aigua, però ofereixen dotzenes de tractaments, alguns de ben curiosos i d’altres que també van ser una absoluta novetat en el seu moment i ara ja gaudeixen de gran popularitat. Deixant de banda tota la part d’estètica i de perruqueria, de la qual molts d’aquests centres també disposen, i centrant-nos en els serveis més relacionats amb el benestar, n’esmenten els següents: ·Llitera termal (bany de vapor desintoxicant) ·Manta de sudació (algues i olis essencials) ·Hidromassatge amb cromoteràpia i ozó ·Talassoteràpia (amb fangs i algues) ·Massatge antioxidant de raïm verd amb esferes ·Reflexologia podal especial amb fangs o gemmes precioses ·Teràpia ayurveda pindesweda ·Massatge hawaià lomi-lomi ·Massatge geotermal ·Hidratació d’espècies ·Vinoteràpia ·Dutxa escocesa ·Massatge amb dutxa Vichy ·Embolcall amb te verd

Els tractaments amb xocolata s’han fet molt populars els darrers anys /// Isabel Marquès

Els centres disposen sovint de promocions o fan propostes de paquets de regal en què es combinen diverses d’aquestes tècniques. /// XAVIER AMAT /// Fotos: Isabel Marquès

Un massatge amb aigua a Aquavallès, a Sabadell /// Isabel Marquès

FITXA Estima’t Rambla, 142 Sabadell Telèfon: 93 745 99 39 Web: www.estimat.es Spa Ben Essere Rambla del Celler, 121 Sant Cugat del Vallès Telèfon: 93 587 88 98 Web: www.spabenessere.es A/e: info@spabenessere.es AquaVallès C/ Marquès de Comilles, 87 Sabadell Telèfon: 93 725 84 85 Web: www.aquavalles.com A/e: info@aquavalles.com

L’Spa Ben Essere ofereix relax i benestar a Sant Cugat del Vallès /// I.M.


38

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 8 de maig DEL 2009

Ciutats /// Una ruta per l’eix comercial de Terrassa Terrassa gestiona el seu comerç de forma integral entre Administració i comerciants. Més del 96% de terrassencs fan les seves compres a la ciutat TEXT: TERESA VALLBONA /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Quan el comerç i la cultura van de bracet

2 ///

E

ls antics magatzems tèxtils avui acullen franquícies de primera línia i els vapors del segle passat han esdevingut potents centres comercials. Terrassa s’ha reinventat. La ciutat ha sabut aprofitar el seu llegat industrial per dotar la ciutadania d’una xarxa comercial moderna i extensa. “L’elevat nombre d’establiments comercials pràcticament cobreix les necessitats dels consumidors”, explica Eva Bermúdez, regidora de Comerç i Turisme de Terrassa. Les dades parlen per elles mateixes. Un estudi fet públic recentment pel consistori terrassenc revela que el 96,5% dels

1 /// ciutadans fan les seves compres a la ciutat (segons dades del 2008). Però encara hi ha una altra dada destacable: el nombre de persones que es desplacen fora de la ciutat per comprar s’ha reduït a la meitat. La conclusió és clara: “El comerç de Terrassa continua evolucionant per respondre a les noves necessitats i als nous reptes”, assenyala Bermúdez. Parlar de l’eix comercial de Terrassa obliga a fer-ho en plural. La ciutat, de més de 200.000 habitants, disposa de diferents nuclis comercials units per unes característiques comunes: un elevat nombre de botigues dedicades, no al comerç quotidià, sinó a l’equipament de la persona, la llar i el lleure. “Espais si-

3 ///

La ciutat ha sabut aprofitar el seu llegat industrial per dotar la ciutadania d’una xarxa comercial moderna i extensa

tuats en diferents zones de la ciutat que conviden al passeig i que garanteixen comerç i serveis a la població del districte”, explica la regidora de Turisme. Dit això, l’eix comercial de Sant Pere, constituït per la plaça del Triomf, el carrer Ample i la carretera de Matadepera, gira al voltant del Mercat de Sant Pere, que actua de motor. El de Sant Pere Nord, que integra la rambla Francesc Macià, presenta la major concentració a la part més occidental de la rambla d’Ègara. Finalment, hi ha l’eix de Ca n’Anglada, que està format pels carrers pròxims a la plaça (Sant Tomàs, Aymerich i Gilabertó, Sant Cosme i Sant Demià).


B30 DIVENDRES, 8 de maig DEL 2009

Aparador amb història “A diferència del comerç dels barris, el del centre de Terrassa no és un comerç d’impuls i quotidià”, explica Josep Collbatallé, president de Comerç Terrassa Centre. L’associació, amb gairebé 290 socis, es va formar fa prop de 14 anys a partir de la reforma urbanística que hi va haver al centre i que va convertir prop de 20 carrers en travessies de vianants. “Des de l’associació potenciem que el centre sigui un punt de trobada i d’atenció al ciutadà ressaltant els seus atractius comercials, socials i culturals”, comenta Collbatallé. Aquest treball, fruit de la gestió integral per part de diferents administracions i comerciants, ha donat un model ric i pròsper. Només cal passejar-se pel centre de Terrassa per adonar-se que els valors culturals combinen amb els simplement adquisitius. Sense anar més lluny, els baixos d’un edifici modernista de l’arquitecte Lluís Muncunill (c/ Montserrat, 40) acullen una botiga de mobles i de decoració de la llar; l’antic Magatzem Cortés i Prats (c/ Font Trobada, 2), amb la seva imponent tribuna de ferro forjat, alberga una botiga de gènere de punt; l’antiga Societat General d’Electricitat (c/ Joan Coromines, 8-10), un enorme edifici d’obra vista també obra de Muncunill, és avui un conegut restaurant, i el magnífic edifici de l’artista terrassenc Joaquim Vancells (c/ Montserrat, 48), de façana esgrafiada, sòcols de ceràmica vidriada i decoració floral, és avui una farmàcia.

Només cal passejarse pel centre de Terrassa per adonarse que els valors culturals combinen amb els simplement adquisitius UNA DOBLE SINTONIA D’una banda, la protecció del passat industrial i, de l’altra, l’adaptació d’aquestes peces de museu a les noves necessitats per dotar d’un comerç modern i, per què no dir-ho, també exclusiu i refinat. Una dada rellevant: Terrassa, després de Barcelona, té l’única botiga Nespresso de tot Catalunya. Això sí, per mantenir tota aquesta infraestructura, el comerç ha d’evolucionar per respondre a les noves necessitats: “Les TIC, els nous hàbits de consum, els canvis culturals i la mobilitat, entre d’altres”, conclou Bermúdez, regidora de Comerç.

4 ///

ÀREA DE DESCANS

1 /// L’antic magatzem Torras avui acull una botiga d’una coneguda marca de roba 2 /// A la plaça de l’ajuntament hi ha varis comerços en edifics modernistes 3 /// el carrer de Sant Pere, una de les artèries comercials de Terrassa 4 /// Els carrers de vianants del centre de Terrassa conviden al passaeig

39


LA CIÈNCIA S’APROPA Dijous, 11 de juny a les 10.00 h Sala d’actes del Rectorat (Campus de la UAB, Bellaterra)

Què és un sincrotró  i per a què serveix?  TROBADES EMPRESARIALS UAB30

Places limitades. Inscriviu-vos a través del nostre web: http://parc.uab.cat

RECERCA A L’ABAST DE L’EMPRESA

ORGANITZA:

COL·LABORA:


B30 DIVENDRES, 8 de maig DEL 2009

ÀREA DE DESCANS

41

Gastronomia /// Cuina Vallès La unió fa la força. Els joves cuiners vallesans s’han associat per tirar endavant la cuina tradicional del Vallès sense oblidar la modernitat

L’ollaquebullalVallès E l Vallès ha estat, durant segles, terra de pas de monjos, comerciants i soldats. Tots els viatgers, fos quina fos la seva condició, en algun moment de la seva travessa necessitaven fer un mos per poder seguir la ruta. Aquest trànsit ha fet que s’hagi solidificat, en aquestes valls, una gran hospitalitat amb tothom, que amb el temps s’ha traduït en l’existència d’un viver de negocis de restauració digne de tenir en compte. La bona cuina vallesana és, doncs, tan antiga com la predisposició dels seus habitants de servir bé els forasters.

ze; el Garbí, de Castellar, i Can Vinyers, de Matadepera. Els requisits que han de tenir els restaurants associats és estar situats a la comarca del Vallès Occidental i complir amb uns estàndards de qualitat tant a la cuina com al servei de sala. Tots passen per la valoració dels actuals socis de Cuina Vallès.

La participació en fòrums especialitzats ha servit per portar la mongeta del ganxet a les esferes de la cuina internacional

És evident que en els darrers temps, a Catalunya, la cuina ha esdevingut un material turístic de primer ordre. Tot seguint aquesta estela, ara fa més de dos anys es va crear una associació de restaurants, anomenada Cuina Vallès, amb establiments situats a la comarca del Vallès Occidental. L’associació la formen diverses cuines, disposades a mostrar les virtuts dels productes que es fan a la comarca, especialment la mongeta del ganxet. No en va, aquest llegum fa segles que es conrea en aquesta terra. La mongeta, ara exquisit ingredient dels restaurants vallesans, ha estat durant molt de temps la base de la dieta de supervivència dels habitants del Vallès i del Maresme, ja que una vegada collit, assecat i desgranat, era de molt bon conservar en temps de guerres. Aquest llegum és, segons els integrants de Cuina Vallès, un dels valors més preuats de la seva cuina. La seva renaixença als horts vallesans ha convertit la relació entre el cuiner i el pagès en un dels secrets més ben guardats dels fogons del Vallès. De fet, la jove associació el venera com a símbol identitari propi. Tant és així que els seus membres no dubten a compartir el gust d’aquest llegum amb milers de persones en les anomenades Mongetades, que ja ha fet tres edicions, celebrades a Sabadell, a Castellar i a Terrassa. En l’última edició es van servir més de 2.000 plats de mongetes del ganxet amb denominació d’origen protegida procedent de la co-

Els restauradors vallesans fan un pas endavant amb l’associació Cuina Vallès /// Cedida

Els restaurants membres de Cuina Vallès han de complir uns estàndards de qualitat tant als fogons com a la sala

operativa agrària de Sabadell. La mongeta va anar acompanyada de 50 quilos de botifarra de Sant Llorenç. L’empremta dels joves cuiners fa créixer, tot i la crisi, aquesta agrupació que vol convertir la comarca en un referent de la internacional cuina catalana tot conservant la tradició culinària vallesana. Els restauradors que la integren –de deu establiments repartits per tot el Vallès Occidental—estan convençuts que el secret del bon menjar està precisament lligar cuina, producte i territori. Els integrants de Cuina Vallès són els restaurants Capritx, La Terrassa del Museu i El racó d’en Tomàs, de Terrassa; Forrellat, Can Feu i El 9 de la Borriana, de Sabadell; el Lluernari i el Lossum, de Sant Quir-

Amb el Consorci de Turisme del Vallès Occidental al darrere, Cuina Vallès ha fet ja diversos actes de difusió de la seva activitat. Sessions de cuina en directe, esmorzars de forquilla, per exemple. També ha estat present en salons especialitzats, com el Fòrum Gastronòmic de Girona, l’any passat, o el Saló Internacional de Turisme de Barcelona, que han servit per portar la mongeta del ganxet a les esferes de la cuina internacional. Properament i sota el guiatge de Turisme de Catalunya, Cuina Vallès oferirà un sopar gastronòmic al Casino de la ciutat italiana de Venècia per demostrar el potencial de la cuina vallesana entre canals, góndoles i vaporettos. Tots aquests actes s’encaminen a fer de la comarca un puntal de la cuina catalana. La suor davant dels fogons, el constant esforç de descobrir o reinventar noves receptes o el mal de peus després d’un bon servei es veuen compensats amb els reconeixements i amb els somriures d’uns clients ben tips. /// XAVIER BARBA

MÉS INFORMACIÓ www.cuinavalles.cat


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

ESTACIÓ DE SERVEI

43

ESTACIÓ DE SERVEI Gestió empresarial /// Posicionament web Els usuaris d’internet, quan fan una cerca, acostumen a mirar només els primers resultats; per això és necessari que la web de la nostra empresa estigui ben posicionada en els cercadors com Google

Quèvoldirquelanostra webestàbenposicionada? Joaquim Fontboté Consultor Internet Sovint en el món de les noves tecnologies apareixen noves sigles o noves expressions, el significat de les quals no sempre s’acaba de conèixer. Un d’aquests conceptes nous és el posicionament de la web. Tots sabem que hi ha milions de webs que circulen per internet. També coneixem que els usuaris utilitzen els cercadors a l’hora de trobar informació dins d’internet. I finalment les estadístiques ens diuen que el 95% d’aquestes cerques que es fan al nostre país són a través del rei dels cercadors: Google. La pregunta és clara: és possible que la web de la meva empresa aparegui en els (deu) primers llocs, quan la gent faci una cerca per criteris iguals o similars que els que estic oferint en la meva web? Recordem que com a usuaris, no acostumem a anar més enllà de la primera pàgina de Google. La resposta és sí, és possible, sempre que se segueixin una sèrie de pautes a l’hora de programar la pàgina. Abans de continuar hauríem d’explicar el funcionament de Google. Aquest cercador (els altres ho fan amb tecnologies similars) utilitza una aranya que va visitant totes les webs que hi ha a la xarxa i els dóna un número o, dit d’una forma més tècnica, les indexa per ordre de rellevància. Un cop classificades, i si l’usuari fa una cerca relativa a qualsevol concepte, nom , producte..., Google, a partir d’un algoritme secret (amb més

de 200 variables) et dóna uns resultats de forma quasi immediata, un cop classificada la informació recollida. El que s’ha de fer és procurar que les nostres webs siguin “agradables” a aquest algoritme de manera que sortim en els primers llocs. Aquesta tasca forma part dels SEO (professionals del Search Engine Optimization), però a continuació us cito alguns punts que els propietaris de la web poden fer amb uns mínims coneixements de programació HTML. • Títol pàgina. És el text que surt a dalt de tot del navegador (normalment en lletra blanca i fons blau a Internet Explorer i Mozilla Firefox). Cal posar el nom de qui ets i una breu descripció. • Imatges. Etiquetar-les totes amb una petita explicació del que ens estan ensenyant amb relació al contingut de la pàgina. • Negretes i subratllats: Ressaltar el que és més important del contingut de la pàgina en negretes i/o subratllant. • <H1>, <H2>. Estructurar la pàgina, amb paràgrafs clars i concrets. • Flash, Java. Evitar tant com sigui possible llenguatges aliens a HTML, perquè Google té dificultats per llegir-los. I si són inevitables, procurar que no ocupin gaire part de la pàgina. • URL. L’adreça (www.) hauria de ser com més explícita millor en funció del producte o servei que s’està oferint. • Donar d’alta. Sembla una ximpleria, però moltes webs no apareixen a internet perquè no estan donades d’alta a Google. • Antiguitat. Com més temps fa que es té el domini registrat, més valor té per a Google. En això no hi podem fer gaire cosa, però potser és el moment de recuperar antics dominis que havíem registrat.

Pàgina d’inici del buscador Google, una eina estratègica per a qualsevol empresa /// I.M.

Google funciona a través d’una aranya que visita les webs i les indexa, segons la seva rellevància

• Enllaços entrants i sortints. Que la nostra web tingui enllaços a altres webs és important, però encara ho és més per a Google que altres webs parlin de la nostra web. • Paraules clau i descripció. Dins de la programació de la pàgina, s’han d’incloure una sèrie de paraules clau (aquelles que millor defineixen l’activitat de la teva empresa), juntament amb una breu descripció. Tots aquests són alguns dels paràmetres importants per a Google, i si se segueixen, és una bona forma de començar per fer que la web de la nostra empresa sigui més visible i, en definitiva, que esdevingui una eina útil. I si ho fem bé, és molt possible que en un període relativament beu de temps (a l’entorn dels sis mesos) comencem a sortir als primers llocs.


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

FORMACIÓ /// REDUIR COSTOS

CambradeTerrassaexplicaales pimescomcontrolarlesdespeses El curs, de deu hores de durada, s’impartirà el 29 i el 30 de juny a la seu de l’entitat

E

n el moment actual, moltes petites i mitjanes empreses proven d’ajustar al màxim les seves despeses sense perdre qualitat ni competitivitat. En aquest sentit, els pot ser útil assistir al programa de formació que oferirà la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa els dies 29 i 30 de juny, de 9 a 14 h. El curs va adreçat principalment a tots aquells gerents o directius de les pimes, tant del sector industrial com del sector serveis, que puguin estar interessats a millorar els seus coneixements i la seva gestió. El preu de la inscripció, documentació inclosa, és de 170 euros, i es pot fer efectiva a la mateixa Cambra, al carrer de Blasco de Garay, 29-49, trucant al telèfon 93 733 98 32 31 o enviant un correu electrònic a formacio@cambraterrassa.es. Els organitzadors destaquen com a objectius del curs adquirir consciència que una bona gestió professional ajuda a reduir de forma important els costos d’una pime; de-

Seu de la Cambra de Comerç de Terrassa, on s’impartirà el curs /// I.M.

senvolupar una visió estratègica i aprendre a obtenir un control mitjançant el quadre de comandament –s’ha d’entendre el negoci, detectar els canvis i prendre decisions d’una forma raonada, lògica, estructurada i creativa–, i conèixer, entendre, millorar i implementar les eines de treball més adients per a una bona gestió empresarial, que es tradueix en una reducció de costos i una major competitivitat. Amb aquestes finalitats, doncs, es presenta un temari que s’inicia amb el control de l’estratègia, del temps i de les habilitats directives, per seguir amb tot allò referent als recursos humans i l’èxit en la productivitat de les empreses industrials i de serveis, i en la part final es tractarà el quadre de comandament, des del punt de vista del control financer, comercial, de recursos humans, de la producció i de la logística. El curs també incorpora casos pràctics. Impartirà el curs el consultor de la Cambra Remigi Palmés, que és llicenciat en Management Internacional i en gestió de pimes per IESE. Als participants que assisteixin de forma continuada a les classes lectives se’ ls lliurarà un certificat d’assistència. La Cambra també recorda que tots els cursos que organitza de 6 o més hores podran ser bonificats segons el nou sistema de formació continuada. Les empreses que hi inscriguin tres o més alumnes tindran un descompte del 15% en la matrícula. /// REDACCIÓ

CURSOS I SEMINARIS 5 DE JUNY FISCALITAT PER a EMPRENEDORS. ASPECTES BÀSICS Cinc hores de seminari per ampliar la informació que els emprenedors tenen sobre els aspectes fiscals i comptables i als quals cal donar compliment dins les seves obligacions com a empresaris individuals o socis de societats civils. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria deTerrassa Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 8 AL 10 DE JUNY MANIPULADORS D’ALIMENTS

Seminari de sis hores destinat a tot el personal manipulador qualificat o no qualificat: operaris de base, encarregats, tècnics directius, empresaris, etc., dels sectors del comerç, la indústria i els serveis relacionats amb l’alimentació. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

9 I 16 DE JUNY GESTIÓ DE TRESORERIA

L’objectiu general del curs és conèixer les claus per a una correcta gestió de la tre-

soreria de l’empresa, i de forma més específica es pretén, entre altres coses, identificar i quantificar els problemes originats per la “no tresoreria” en l’empresa, analitzar els principis en què es basa la gestió de tresoreria i la importància d’organitzar-la adequadament, o conèixer els diferents fluxos de cobrament i pagament originats per l’activitat habitual de l’empresa. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 9 AL 18 DE JUNY LEAN MANUFACTURING I CONCEPTE DE MUDA

Amb aquest curs es poden diferenciar valor i malbaratament en els processos productius per posteriorment analitzar i millorar els processos operatius per mitjà de les eines del Lean Manufacturing i aplicar-ne la metodologia. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria deTerrassa Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

12 DE JUNY LA COMUNICACIÓ A LA NOVA EMPRESA L’objectiu d’aquest seminari és ampliar la

informació que respecte del pla de màrqueting i comunicació s’ha tractat en el curs de creació d’empresa. Els objectius específics per assolir en el curs són els següents: dominar la disciplina pràctica i plans estratègics, conèixer les fases que cal seguir a l’hora de redactar el pla de comunicació de l’empresa i detectar els canals de comunicació que s’han d’utilitzar per donar a conèixer la nostra empresa. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria deTerrassa Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 15 AL 22 DE JUNY COM POTENCIAR LA CREATIVITAT DE LA SEVA ORGANITZACIÓ EN TEMPS DE CRISI

En una societat amb una oferta cada vegada més agressiva, la creativitat és bàsica per poder ser competitiu i destacar davant les altres empreses del mercat. Estaments públics estan invertint grans sumes de diners i posant èmfasi en aquest tema. Però, és tan fàcil ser creatius? Ho podem ser tots? Hi naixem o n’aprenem? LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

12 DE JUNY LA PROPIETAT INDUSTRIAL EN L’ÀMBIT INTERNA- 18 DE JUNY CIONAL IUCLID 5 L’objectiu de la sessió és donar a conèixer el funcionament de la vigilància duanera i la seva estreta relació amb la propietat industrial, que tota empresa internacionalitzada o en procés d’internacionalitzar-se ha de tenir en compte per protegir la seva invenció i evitar un ús indegut de les seves marques i patents. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

L’objectiu del curs és conèixer les funcions de l’IUCLID 5. Se n’estudiaran les funcions bàsiques i l’estructura, cosa que permetrà la creació dels expedients de registre. La jornada està adreçada a professionals responsables dels tràmits de registre de substàncies químiques relacionades amb el reglament REACH. LLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TECNOLOGIES Parc Tecnològic del Vallès. Cerdanyola MÉS INFO: www.ptv.es


B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

WEBS

http://www.consum.cat

Agència Catalana del Consum Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat per garantir els drets de les persones com a consumidores de béns i productes i usuàries de serveis. També té un apartat de formació tant per als consumidors com per als empresaris i professionals dels organismes públics, a través de xerrades, seminaris i cursos. Una de les novetats és l’escola del consum, adreçada als nens i nenes i al jovent per crear un consum responsable. Una altra de les funcions de l’agència és resoldre els conflictes que sorgeixen entre les empreses i les persones consumidores, a través dels mecanismes de mediació i arbitratge i fer, si escau, inspeccions a través de la regulació normativa.

D’INTERÈS

http://www.cecot.org

Fundació Cecot Formació Departament responsable d’oferir la formació contínua que els empresaris i treballadors necessiten per fer front als processos de canvi tecnològic, econòmic i social.

http://www.lobservatori.net L’Observatori del Vallès Oriental

Eina de suport per al Pacte Territorial per la Promoció Econòmica i l’Ocupació del Vallès Oriental.

LLIBRES Enrique Alcat

Seis recetas para superar la crisis Com si es tractés d’un receptari, aquest llibre tracta sobre com fer front als mals temps en els àmbits personal, professional i emocional. Un llibre de màxima actualitat, ja que, com l’autor cita a les seves pàgines, la majoria dels ciutadans pateixen la crisi amb efectes devastadors en la seva autoestima i amb una escassa motivació per “sortir endavant”. Enrique Alcat planteja les pautes per saber com preparar-se i com prevenir circumstàncies adverses mantenint sempre una actitud honesta, responsable i proactiva. /// ALIENTA

Enrique Quemada

Cómo conseguir el mayor precio para mi empresa Llibre imprescindible per a qualsevol empresari que es plantegi vendre la seva empresa. Explica des de les etapes de vida d’una empresa fins a com preparar la sortida a la borsa./// DEUSTO

Daniel CórdobaMendiola

Coolhunting Què tenen en comú Björk, Ikea o Nespresso? Les tres han definit i creat noves categories dins el mercat mundial. Com es crea tendència? Un llibre per a la gent interessada en el fenomen cool./// GESTIÓN 2000

Cicle de conferències

L’OPTIMITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’EMPRESA a la cambra de terrassa La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa presenta un complet cicle de cinc conferències específiques dedicades a l’optimització de la gestió de l’empresa. Fins al proper mes de setembre, l’entitat vol acostar als empresaris de la seva demarcació diversos aspectes i elements clau que incideixen directament en el bon funcionament de les empreses, amb l’objectiu que aquestes siguin més competitives i productives i de contribuir a la millora de la viabilitat del negoci en el mercat. Aquest cicle de conferències es desenvoluparà tant a la seu de la Cambra (Blasco de Garay, 29-49, Terrassa) com a la delegació de Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat del Vallès (Vallespir, 19, 1a planta, Sant Cugat del Vallès). La primera sessió sobre com Millorar la productivitat a les organitzacions industrials va tenir lloc el dia 3 de juny, amb l’objectiu d’exposar tècniques i eines per a la millora de la productivitat. La segona sessió es farà el 20 de juny i tractarà la comprensió del client i l’enfocament i posicionament del negoci com a eines per crear avantatges competitius. Sota el títol Millorar la productivitat a les organitzacions de serveis, el dia 16 de juny la seu de la Cambra acollirà una sessió sobre les eines que permeten optimitzar l’organització d’una empresa i minimitzar ineficiències en una empresa del sector serveis. Les últimes sessions tindran lloc a principis de juliol i a mitjans de setembre. L’1 de juliol els assistents podran reflexionar sobre la gestió empresarial i la Cambra donarà a conèixer les eines que són a l’abast de l’empresari per optimitzar costos. L’última sessió, Com identificar les oportunitats de negoci i aprofitar-les, tindrà lloc el 16 de setembre. Per tancar el cicle, s’identificaran els factors que poden contribuir al creixement de l’empresa i com esbrinar quines oportunitats de negoci apareixen en el nostre mercat.

ESTACIÓ DE SERVEI

45

Leonor García Montoliu Assessora comercial

en l’àmbit comercial... s’escolta?

S

i creiem el que afirma el Dr. Lair Ribeiro: “La conversa la controla qui escolta, no qui parla”, i si tenim en compte que en la nostra societat de la informació, les persones comprem, gairebé sempre, per les nostres pròpies raons... i no per la xerrera del venedor, estarem d’acord que avui, per vendre, primer cal escoltar el client.

Escoltar és una mica més que el fet de sentir; escoltar és una actitud posi-

tiva cap a la persona que vol ser escoltada, és el desig de comprendre l’altre. Una dada: es parla a 125 paraules per minut, mentre que el pensament va a 600. El bon venedor ha d’emprar aquest temps valuosíssim a analitzar i reflexionar sobre el que li diu el client, tractant de comprendre’n millor les necessitats, els desigs, no solament basant-se en les paraules, sinó també en el to de veu, els gestos i les reaccions inconscients. És a dir, practicar l’”escolta activa”, per així entendre el que ens diu... més el que ens vol dir. L’escolta activa requereix esforç físic i mental, ja que el venedor ha de concentrar-se en el client, comprendre’n el missatge, resumir el que diu i confirmar que l’entén. Per millorar la seva capacitat d’escolta el venedor evitarà distreure’s, és bàsic no interrompre el client, esperarà que aquest hagi acabat per contestarlo, i així no caurà en la trampa d’oferirli solucions prematures. Haurà d’acceptar els sentiments expressats pel client mostrant empatia, per evitar, així, el vell costum de “sentir només el que ens interessa”, ja que el venedor que es mostra incapaç de posar-se al lloc del client demostra una actitud poc comercial. Finalment, si vol millorar la seva capacitat d’escoltar, limiti i controli el temps que dedica a parlar, escolti de forma activa, mostri empatia, parafrasegi, emeti paraules de reforç o compliments i resumeixi de forma continuada. No ho dubti, els seus clients li ho agrairan.

leonor_garcia@garciamontoliu.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 5 de JUNY DEL 2009

1. Aromes d’homenatge Jeanne Lanvin és una fragància alegre i floral, amb notes afruitades, en què domina la barreja de móra, gerd i pera sobre una base de mesc. Aquest nou perfum, que rep el nom de la fundadora de la casa Lanvin, es presenta en un flascó de vidre embolicat amb un tul de seda rosa. El vaporitzador de 100 ml costa 68 euros.

2

1

2. Disseny femení Dins la col·lecció Dangerous de la firma Oakley, trobem aquest model d’ulleres de sol, amb una geometria de la muntura exclusivament femenina. Un disseny ple de glamur amb altes dosis d’innovació, que presenta un acabat de colors d’inspiració natural.

3

3. Art a mà Fer art de la quotidianitat no és gens fàcil, però Barnaba Fornasetti i Hiroko Hayashi ho han aconseguit amb aquesta col·lecció de moneders de pell amb motius impresos, de la sèrie Tema e Variazioni. Es tracta d’una edició limitada i numerada de mil unitats, de Fornasetti. Costa 365 euros.

4

4. El poder de la veu El nou iPod Shuffle és més petit que una pila tradicional i ofereix l’opció VoiceOver, que permet escollir per mitjà de la veu la cançó que es vol escoltar. El nou model es presenta en un disseny d’alumini i incorpora una pinça d’acer inoxidable 5. Escriptura per a Sant Jordi Óscar Tusquets Blanca ha

5 6

dissenyat en exclusiva, i en edició limitada, una parella de bolígrafs per a la diada de Sant Jordi. El conjunt, fruit de la unió de IXC Barcelona i Bd Barcelona Design, es presenta en un estoig-llibre molt elegant, en què s’inclou una breu explicació de la llegenda de Sant Jordi. Té un preu de 35 euros.

6. Tens hora? Exclusivament femení. El rellotge Palco, de Breil, es caracteritza per la caixa octogonal, d’acer o d’acer amb tractament IP rosa, i pels quatre cargols a la vista sobre la corretja. El model de la imatge, el BW0444, es presenta amb una corretja d’acer atractiva, de gran elegància i distinció. Costa 610 euros.


BS Nòmina

“Vull comissions i tots els avantatges”

zero

Amb la nòmina,

És senzill. Per això he domiciliat la nòmina a SabadellAtlántico. Perquè la seva filosofia és la del sí o sí. UÊ-‰Ê>Êzero comissions d’administració i manteniment. UÊ-‰Ê>Êtargetes de crèdit i dèbit gratuïtes. UÊ-‰Ê>Êreintegraments gratuïts amb targeta de dèbit en més de 32.000 caixers Servired*. UÊÊÉÊ>ʏ>Êdevolució del 3% dels rebuts de gas, Õ“]ÊÌimvœ˜]ʓ¢LˆÊˆÊ˜ÌiÀ˜iÌ°

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

RBE núm. 1122/09

Informi-se’n trucant al 902 686 692, a www.amblanominasi.com o vingui amb la nòmina a qualsevol de les nostres oficines.

]Ê«iÀÊ`iÃVœ“«Ì>Ì]ʘœÃ>ÌÀiÃÊi˜ÃÊi˜V>ÀÀi}Õi“Ê gratuïtament de totes les gestions. I*iÀÊ>Ê`ˆÃ«œÃˆVˆœ˜ÃÊ«iÀÊ՘ʈ“«œÀÌʈ}Õ>ÊœÊÃÕ«iÀˆœÀÊ>ÊÈäÊiÕÀœÃ° "viÀÌ>ÊÛDˆ`>Ê«iÀÊ>ʘ¢“ˆ˜iÃÊ`œ“ˆVˆˆ>`iÃÊ«iÀÊ«Àˆ“iÀ>ÊÛi}>`>Ê>ʏiÃÊi˜ÌˆÌ>ÌÃÊ `iÊ}ÀÕ«Ê >˜VÊ->L>`iÊ>Ê«>À̈ÀÊ`iÊÓäÊ`½>LÀˆÊ`iÊÓä䙰Ê,iµÕˆÃˆÌÃ\ʈ“«œÀÌÊ`iÊ >ʘ¢“ˆ˜>ÊÃÕ«iÀˆœÀÊ>ÊÇääÊiÕÀœÃʈÊ`œ“ˆVˆˆ>VˆÊ`½Õ˜Ê“‰˜ˆ“Ê`iÊÌÀiÃÊÀiLÕÌÃ]Ê`iÃÊ µÕ>ÃÊ`œÃʅ>˜Ê`iÊÃiÀÊ`iʏÕ“]Ê}>Ã]ÊÌimvœ˜]ʓ¢LˆÊœÊ˜ÌiÀ˜iÌ°

SabadellAtlántico El valor de la confiança



B30-16