Page 1

9*' E%('&&&,%()%)''/

CXi\m`jkX\ZfeŽd`ZX[\cMXcc…j

IXdfe8cY\i`Z_#gi\j`[\ek[\c:\eki\D\kXc×c’i^`Z [\JXYX[\cc&&&8ekfe`8YX[#gi\j`[\ek[\cX:\Zfk&&&)0

<CM8CCßJI<:C8D8 I<JFC;I<<C;ß=@:@K J8E@K8I@<C)''0&&&)+


Et necessitem per aportar valor afegit!!


9*' ;@M<E;I<J#,;<;<J<D9I<;<C)''/

IXdfe8cY\i`Z_1 È;XmXekcXZi`j`\c d„j`dgfikXek„j jXcmXi\dgi\j\jÉ

I8;8I

-

IFKFE;8

)0

=\d]ifekXleXki`gc\ Zi`j`ÔeXeZ\iX 8EKFE@898;&&& Gi\j`[\ek[\cX:\Zfk

>8J8=FEJ

)+

<CM8CCßJ I<:C8D8 D@CCFI<J<E <CJ@JK<D8 J8E@K8I@

>GJ

*)

CXLG:`K\cjkXi Zi\\eleX Z~k\[iX[Ë\dgi\jX XK\iiXjjX

ÁI<8;<;<J:8EJ

<JK8:@ä;<J<IM<@

9XiY\i~#[\cgXjjXk X^iXi`XcXZ`lkXk df[\ieX

CX:XdYiX\ogc`ZX Zfd^\jk`feXi cË\dgi\jX\ek\dgj [\Zi`j`

+)

++

BDQ<IF

*

,%()%)''/

8:KL8C@KQ8I<C J@JK<D8J8E@K8I@ ;<CM8CCßJ <cjm\‹ej`\cjXcZXc[\j[\cMXcc…j FZZ`[\ekXcjË_Xehl\`oXk[\]fidX i\`k\iX[X[\c[…ÔZ`kjXe`kXi`[\cX qfeX%<cjgifYc\d\jjËX^i\l^\eX cË~i\X[Ë`eÕl…eZ`X[\JXYX[\cc#fe XZklXcd\ek_`_Xlejfc_fjg`kXc Æ\cGXiZKXlcˆÆg\iXk\e[i\feq\ dle`Z`g`j#XdYleXgfYcXZ`hl\ jlg\iX\cj+''%'''_XY`kXekj%LeX [\c\jd\jli\jhl\_X[\gXc×c`Xi Xhl\jkXj`klXZ`„jcXZfejkilZZ` [\cefl?fjg`kXc<ie\jkCclZ_#hl\ [feXi~j\im\`Xc\jgfYcXZ`fej[\ 9XiY\i~#DfekZX[X#:\i[XepfcX` I`gfcc\k%CXZfej\cc\iX[\JXe`kXk# DXi`eX>\c`#XÔidX\eleX\eki\m`jkX g\iXcX9*'hl\\cgifa\Zk\\j gf[i`X`e`Z`XicËXep)''0#hlXe ZfeZcf^l`\cZfeZlij[Ë`[\\jhl\\j mXgfjXi\edXioX\calc`fcgXjjXk% <cefl_fjg`kXc`eZi\d\ekXi~\e [fj$Z\ekjcc`kj\cj\im\`XcXZfdXiZX# fekXdY„\jgi\m\lcXZfejkilZZ` [Ë\hl`gXd\ekj`dgfikXekjZfd cË?fjg`kXc[\Dfcc\kf\c[\IlYˆ$JXek :l^Xk$:Xjk\ccY`jYXc%JeXZklXZ`fej li^\ekj`gi`fi`k~i`\jg\iXlek\ii`kfi` hl\_X[\Zi„`o\i\ZfeŽd`ZXd\ek j\ej\fYc`[Xi\cjj\im\`jjfZ`Xcj%

<;@K81 :figfiXZ` :XkXcXeX [\ :fdle`ZXZ` ` Gi\djX CfZXc >ilg [\ :fdle`ZXZ`% GI<J@;<EKJ1 8ekfe` :XdYi\[ ` IXdfe >iXl% ;@I<:$ :@ä <;@KFI@8C1 :Xic\j =cf ` G\i\ <jhl\i[X% ;@I<:KFI8 <;@KFI@8C1 :Xid\e J% CXiiXYlil% JFKJ;@I<:KFI1 Afj\g D% MXcc…j% :FFI$ ;@E8;FI ;< I<;8::@ä1 =iXeZ\jZ :XjkXep\i G8LK8 D<;@8 % :FC×C89FI8;FIJ1 OXm`\i 8dXk# :i`jk`eX 8e[i\l# OXm`\i 9XiYX# >\d$ dX :XjkXep\i# :i`jk`eX =Xii„j# Alc`~ >l\ii\if# CXliX Fik`q# DXi`feX JX^Xc„j# K\i\jX MXccYfeX# @mXeeX MXcc\jgˆe% GIFA<:K< >IÁ=@:1 \`o`[X%ZXk @C×CLJKI8:@äGFIK8;81@mXeŽm`ko%=FKF>I8=@81@jXY\cDXihl…jGIF;L::@ä@D8HL<K8:@ä1Gi\djXCfZXcJXek:l^Xk#J\i^`=\c`g%8JJ<J$ JFI8D<EKC@E>|àJK@:1JljXeeXKlife%8;D@E@JKI8:@ä18eeX:fd\ccX`@mXe>iXl%@DGI<JJ@ä1IfkfZXp]f&&&GI<DJ8CF:8CJ8EK:L>8K# ZXii\iJXek8ekfe`#+)$++%JXek:l^Xk[\cMXcc…j0*,0'/-'' Y*'7gi\djXcfZXc%Zfd &&& I<;8::@ä1 Y*'7gXlkXZfdle`ZXZ`f%Zfd &&&GL9C@:@$ K8K1Fi`fc>Xcc`j~#=\iiXe:Xcfe^\#=iXeZ\jZJXcXj0*,0'/-'' &&&8;D@E@JKI8:@ä:FD<I:@8C1G`cXi>`]i\&&&;@GçJ@KC<>8C19$0/)-$)''/

@E=FID8:@ä><E<I8C G<I@F;@:@K8K1D<EJL8C#((D<JFJCË8EP <O<DGC8IJ1*'%''' ;@JKI@9L:@ä1 <E:8IK8K8CÊ;@8I@;<J8EK:L>8KË@8C;@8I@Ê8ML@Ë% CC@LI8K<E<C=çILDJ8EK:L>8KI@9LE8@8CKI<J =çILDJ<DGI<J8I@8CJ;<C8QFE8@I<G8IK@K8 C<J<DGI<J<JDyJ@DGFIK8EKJ#CCF:J;Ë@EK<IßJ@ <;@=@:@JF=@:@8CJ;<C8QFE8%


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008



RADAR

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

NOVEMBRE Cada mes la revista B30 presentarà un rànquing actualitzat de les empreses de la demarcació de la Cambra de Terrassa que més han exportat.

1 EUROFRAGANCE,SL

Rubí

2 ELASTOGRAN,SA

Rubí

3 B.BRAUNSURGICAL,SA

Rubí

4 TOPCABLE,SA

Rubí

5 LENGD’OR,SA

Castellbisbal

6 COOPERCROUSE-HINDS,SA Terrassa 7 INDCRE,SA

219 M d’euros

És la quantitat que la Generalitat de Catalunya té previst destinar l’any 2009 a inversions a la comarca del Vallès Occidental. Aquesta xifra suposa un increment del 31,75% respecte a l’any anterior i, en la globalitat catalana, és el 6,4% del total d’inversions a Catalunya, que és de 3.406 milions. Entre els projectes més beneficiats pels pressupostos catalans per a l’any vinent hi ha el carril BUS-VAO que ja s’està construint a l’autopista C-58, que suposa una inversió de 18,7 milions d’euros. Altres projectes destacats són la prolongació dels Ferrocarrils, tant a Sabadell com a Terrassa (20 milions), la reforma i l’ampliació de l’Hospital de Sabadell (14,8 milions) i l’Hospital de Terrassa (11,7 milions), la construcció d’un nou mòdul esportiu al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat (13,2 milions) o l’estació de Ferrocarrils de Vulpalleres, també a Sant Cugat (12 milions). /// FOTO: I.M.

RADAR B30 Parets

1

Mollet Santa Perpètua

Barberà

Sabadell Bellaterra Cerdanyola

4

Sant Quirze Terrassa 3

Rubí

Sant Cugat

2

Castellbisbal El Papiol

Parets presenta al·legacions al projecte de la C3 1 L’Ajuntament de Parets del Vallès ha presentat al·legacions al projecte provisional de desdoblament de la línia C3 de Rodalies de Renfe, al tram entre Montcada i Reixac i Vic, per exigir l’ampliació de l’estació ferroviària i protecció acústica de les vies. El traçat de la línia que circula per Parets té una extensió de poc més d’un quilòmetre i una part transcorre per sòl urbà amb poca densitat d’habitatges i la resta, per zones industrials. La línia C3 de Renfe és l’única de Rodalies de Catalunya que funciona amb una sola via, de manera que el desdoblament permetrà augmentar la freqüència de pas i millorar el servei.

Rubí prepara un cens de les indústries i els comerços 2 L’Ajuntament de Rubí ha anunciat que, en el termini màxim de deu mesos, tindrà elaborat un cens real de totes les activitats industrials i comercials que hi ha al municipi. La iniciativa es farà en tres fases. En la primera, s’analitzaran

les dades que té el consistori relatives a activitats, llicències i cartografia de la ciutat. En la segona, es comprovarà sobre el terreny l’emplaçament de les activitats. I en la darrera, es crearà una base informàtica amb totes les dades i se situarà cartogràficament l’emplaçament de totes les activitats identificades. Segons les dades actuals de l’Ajuntament, a Rubí hi ha actualment censades 4.700 activitats econòmiques, de les quals 1.600 són comercials i de serveis i 1.117 paguen l’impost d’activitats econòmiques.

Un ‘blog’ recull idees per al Pla Local de Sant Cugat 3 A través del blog www.fit.santcugat.cat els ciutadans poden aportar les seves propostes i idees per elaborar el futur Pla Local d’Innovació 2008-2012. Aquest pla ha de substituir el Pla Director de l’any 2000 (que ha quedat desfasat, a causa de la ràpida evolució de les noves tecnologies i de la seva penetració en la societat), que tenia com a objectiu fer arribar les noves tecnologies a tots els segments de la ciutat i combatre la fractura digital entre la població. El tret de sortida al procés d’elaboració del Pla Local d’Innovació s’ha de produir coincidint amb la celebració del Fòrum d’Innovació Tecnològica Sant Cugat. Aquest fòrum comptarà amb la participació de diversos professionals i directius de la ciutat que puguin aportar també diverses propostes per elaborar el pla.

Terrassa

8 FRAGRANCESCIENCE,SL OlesadeM. 9 CHEMIPOL,SA 10 MOEHSCATALANA,SL

Terrassa Rubí

Cerdanyola lliura els premis al comerç local 4 Cerdanyola del Vallès va celebrar el 25 de novembre la IV Nit del Comerç i la Restauració, un acte organitzat per l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de l’Ajuntament, amb la col·laboració de les associacions de comerciants, les associacions de concessionaris dels mercats i el Gremi d’Hostaleria. Un dels premis lliurats va ser a l’establiment més antic, que va recaure en la farmàcia M. Valls Maynou, oberta l’any 1919. La marca Benetton va rebre el premi a la implicació en el sector comercial; l’autoservei Padró-Solanet va guanyar el premi a l’establiment inaugurat o reformat durant l’any 2008, mentre que Sabater Nuri Carburants va rebre el de l’establiment amb més responsabilitat social corporativa. Altres distincions de la nit van ser el premi a la formació i el coneixement, que va anar al centre d’estètica Lourdes Muñoz; al comerç amb major grau d’innovació, que va ser per a Joyaestilo i Niu Joiers; a la parada de mercat que dóna més facilitats al consumidor, per a la carnisseria i xarcuteria Castellà, i finalment, a l’establiment de restauració amb major grau d’innovació, que es va atorgar al restaurant Cinnamon. D’altra banda, la ferreteria Maranges va rebre el premi especial del jurat.




RADAR

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

Ramon Alberich /// President del Centre Metal·lúrgic de Sabadell

Fundat l’any 1961, el Centre Metal·lúrgic de Sabadell, presidit per Ramon Alberich, és avui un referent de pes en el context econòmic de Sabadell i el seu entorn 1 /// TEXT: CARMEN LARRABURU /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Davant la crisi, el més important és salvar empreses

E

l Centre Metal·lúrgic és l’asso· ciació patronal de les empreses del sector metal·lúrgic. Les més de 1.850 empreses que l’integren donen feina a 35.000 treballa· dors. La seva creació, l’any 1961, va servir per salvaguardar els interessos dels empresaris del sector, voluntàriament associats. Sense ànim de lucre, promou ser· veis, informa, assessora, fomenta la forma· ció i gestiona els temes d’interès comú pro· fessional dels seus socis. Pertanyen al Centre Metal·lúrgic els empre· saris que, agrupats en els gremis Instal·ladors

d’Electricitat i Fontaneria i Tallers de Repara· ció d’Automòbils, de Sabadell i comarca, gau· deixen d’una completa personalitat jurídica. L’any vinent, el CM canviarà la seva seu actual i es traslladarà a un edifici singular de Sabadell, la casa Guasch, que després d’un procés de re· forma acollirà totes les activitats que porta a terme l’entitat. Ramon Alberich és el president del Centre Metal·lúrgic de Sabadell des de fa set anys. Durant el seu mandat la institució ha centrat els seus esforços a millorar la formació i l’as· sessorament a les 1.850 empreses que actual· ment hi estan associades.

Quin és el perfil de les empreses associades al Centre Metal·lúrgic?

El perfil de les empreses del metall és un fidel reflex del que és el teixit industrial i empresa· rial que existeix a Catalunya i a Espanya: actu· alment, un 75% està format bàsicament per petites i microempreses, és a dir, que tenen entre 5 i 10 treballadors, encara que també te· nim com a associades les principals empreses del metall de la comarca. No tothom hi està associat, però es pot dir que la nostra penetració a la comarca és del 70%. Cal dir que el CM va néixer en l’àmbit territo· rial de la Cambra de Comerç de Sabadell, però

al llarg de la seva història i a causa de les dife· rents actuacions institucionals i formatives, l’àmbit d’influència ara és tot Catalunya. Ens movem especialment en l’àrea de Sabadell, però tenim empreses associades a la província de Barcelona i un nombrós grup d’empreses que prové de l’àrea d’Osona.

En quins fronts se centren tots els seus esforços?

L’activitat principal que oferim és la formació, però tenim una bateria de serveis extensa: assessoria jurídica, assessoria econòmica i tot tipus de serveis per facilitar convenis amb grans grups de subministraments perquè les empreses associades tinguin condicions pre· ferents. L’empresa sent que forma part d’un col·lectiu empresarial, que no està sola.

Quins són els principals problemes d’aquestes empreses, actualment?

Som més de 1.800 empreses associades, po· dem dir que en l’àmbit del metall som una de les principals agrupacions empresarials d’Es· panya. El principal problema que detectem és sens dubte la falta de liquiditat. Les raons són clares: en primer lloc, la caiguda en pi· cat del sector de la construcció, del qual de· penen una gran part de les empreses metal· lúrgiques; en segon lloc, el sector de l’au· tomòbil, que en el segon semestre, des del setembre, ha experimentat, igualment, una frenada molt brusca.

Com els ha afectat la frenada?

Ha provocat la baixada de les vendes i una ne· cessitat addicional de tresoreria; demanda que no ha trobat resposta en el sector financer a causa de la crisi. Recentment hem fet una en· questa entre els associats i una de les pregun· tes era precisament quin efecte tenia aquest fet en les empreses.


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

RADAR



EL PERFIL Un enginyer compromès amb el metall Ramon Alberich i Ferrer és llicenciat en enginyeria industrial, en l’especialitat de mecànica, per la Universitat Politècnica de Terrassa. Els seus inicis laborals van ser a l’empresa d’estampació metàl·lica TADE, S.L. (Tallers Auxiliars d’Estampacions). Actualment és soci i administrador de variades empreses del sector metal·lúrgic a Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Eslovàquia. De forma paral·lela a la seva activitat professional, Ramon Alberich participa intensament en les institucions i associacions vinculades al sector del metall: és vicepresident de la Unió Patronat Metal·lúrgica de Barcelona, membre del Comitè Executiu de Confemetal a Madrid, membre del Comitè Executiu de FEPIME Catalunya, entre altres càrrecs, i és també president del Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca (CIESC).

I què els han dit?

Pràcticament el 50% manifestava que tenia una situació financera que li permetia no de· pendre del crèdit bancari, cosa que li donava una certa tranquil·litat. L’altre 50% va ma· nifestar que efectivament aquest era el seu primer problema per funcionar i per inver· tir. Molt poca gent pot invertir en aquests moments.

Es pot estimar la destrucció d’ocupació en el sector?

És molt difícil precisar-ho amb exactitud. S’es· tan tancant empreses, s’estan presentant ex· pedients de regulació i tots coneixem els casos més mediàtics, però darrere d’aquestes grans empreses hi ha un seguit de petites companyi· es que sense que se sàpiga de forma tan públi· ca estan passant per la mateixa situació: pre· senten expedients d’ocupació, tanquen portes, ajusten plantilles. Ara mateix és molt difícil quantificar la destrucció exacta d’ocupació. El més probable és que ho puguem saber al llarg del temps, ara mateix seria especular.

Considera que hi ha empreses que estan destruint ocupació sense necessitat expressa de fer-ho, tan sols aprofitant la conjuntura?

Pot ser. És inevitable, però també li dic que amb l’envergadura i profunditat d’aquesta cri· si, si existís una empresa que fes això es trac· taria d’un cas aïllat. He de dir que des de la po· sició de la nostra entitat ens oposem a aques· tes pràctiques empresarials. Entenem que els empresaris han de ser seriosos i èticament correctes. L’intrusisme i la competència des· lleial, que això no és més que una competèn· cia deslleial, considerem que no és la millor ac· tuació i malmet la imatge empresarial. No li puc dir que no, ja que intento ser realista, però penso que han de ser casos aïllats.

Com classificaria el tema de Nissan?

El tema de Nissan té un context diferent. Sempre s’han d’escoltar les raons de les dues parts. Òbviament, els treballadors es· tan en una postura de defensa dels seus llocs de treball, fet que comparteixo, i el que no es pot fer és que les empreses i les grans mul· tinacionals vinguin al nostre país a buscar subvencions i ajuts de costos. Per altra ban· da, segurament, l’empresa també té els seus motius. SALVAR EMPRESES

Quines són les prioritats del Centre en aquesta situació especial de l’economia?

La primera és la informació, informar i as· sessorar les empreses. El departament que més feina té en l’actual conjuntura és el jurí· dic, això deriva en un assessorament finan· cer i econòmic. Ara com ara és la deman· da principal. Però també volem oferir eines mitjançat la formació, ajudar les empreses que prenguin decisions amb coneixement de causa. Saber exactament què és un concurs, un expedient de regulació i altres conceptes de gran importància. Considerem que da· vant la crisi actual el més important és sal· var empreses, encara que s’hagin de reduir, encara que s’hagin d’aprimar, perquè –par· ticularment en el sector industrial– les em· preses que ara desapareguin difícilment tor· naran a néixer en aquesta comarca.

Preveuen una crisi de curta durada?

No ho sabem, però s’ha de sobreviure, s’han de salvar empreses encara que el preu social sembli elevat, és molt impor· tant que es mantinguin perquè quan hi hagi una recuperació les que es mantinguin con· tinuaran allí. Hem de pensar que si una em· presa d’aquest sector desapareix, els clients

No tothom hi està associat, però es pot dir que la nostra penetració a la comarca és del 70% El principal problema que detectem és la falta de liquiditat. Molt poca gent pot invertir en aquests moments En el tema de la Nissan cal escoltar les dues parts, però no pot ser que les grans multinacionals vinguin al nostre país a buscar subvencions

aprofitaran per buscar proveïdors a països de més baix cost, com és el cas de la Xina o dels països de l’Est. Difícilment la feina que es feia aquí es tornarà a fer. D’això hem de ser-ne molt conscients. L’activitat productiva requereix grans inver· sions, per comparació amb els serveis, la in· versió industrial és molt gran i molt costo· sa. Quan una empresa tanca, les inversions realitzades perden totalment el seu valor i si s’ha de tornar a obrir, el cost és excessiva· ment elevat, perquè requerirà una inversió que difícilment la nova empresa tindrà capa· citat per assumir. Per això és tan prioritari salvar empreses. Aquest és el missatge que estem intentant transmetre als agents soci· als i a les administracions.

Els consumidors opten per reparar el cotxe abans de comprar-ne un de nou. Vol dir això que els tallers –un sector important d’empreses associades al CM– no estan notant la crisi? El Gremi de Tallers d’Automòbils està integrat al CM i engloba prop de 400 empreses. És cert que el sector de l’automò· bil ha experimentat una frenada notable i que la gent no compra cotxes nous. També és cert que porta més vegades el cotxe al taller, però com que la gent té les seves dificultats econòmiques, només repara l’indispensable per continuar funcionant. És possible que l’activitat dels tallers (no de marques automobilístiques) hagi augmentat amb relació a l’etapa anterior a la crisi, però la realitat, tal com apunten aquestes empreses, és que les reparacions són les mínimes indispensables. I aquest és el seu neguit. Evidentment hi pot haver a qui li vagi bé amb la crisi, però aquesta no és ni de lluny una realitat tan generalitzada.




RADAR

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

INFRAESTRUCTURES /// CERDANYOLA

Les obres del Centre Direccional no estan complint els terminis La construcció dels nous carrers i vials de la Plana del Castell acumula ja un any de retard, mentre que les obres del sincrotró avancen segons el calendari previst

L

es obres per urbanitzar la zona del Centre Di· reccional de Cerdanyola del Vallès premen l’accelerador per estar enllestides per al 2010, moment en què està previst que s’inauguri el la· boratori de llum sincrotró. I és que, segons van manifestar els responsables del consorci urba· nístic del centre, els treballs d’arranjament dels vials pateixen a hores d’ara un retard de gairebé un any, a causa dels problemes de coordinació amb les empreses subministradores de serveis. Les obres d’aquest nou eixample de Cerdanyola, també conegut com la Plana del Castell, compre· nen diferents actuacions, com ara el desdobla· ment de la carretera BP-1413, entre Cerdanyola i Sant Cugat, que està previst que estigui llest a fi· nals del 2009. Després de la remodelació, aquest vial passarà a tenir gairebé uns 40 metres d’am· plada i comptarà amb dos carrils per direcció, una vorera de 8 metres d’amplada, amb car· ril bici de doble sentit, al vessant de Collsero· la i una altra de 5 metres al vessant del castell. També s’ha projectat l’anomenat Eix de la Ci· ència, que enllaçarà la B-30 amb el sincrotró; segons el calendari, aquest eix ha d’estar llest abans de l’estiu vinent. De la mateixa manera, s’està construint un nou pont sobre l’AP-7, que permetrà connectar tot el complex amb el cam· pus de la UAB. El Sincrotró puntual. El retard de les obres

d’urbanització, però, no afecta el sincrotró Alba, segons els responsables del consorci. Està pre· vist que en un any aproximadament estigui instal·lada tota la maquinària que permeti po· sar en funcionament el laboratori durant el

2010. De fet, des del consorci han assegurat que l’accelerador de partícules ja s’ha començat a instal·lar. Aquest laboratori de llum funciona· rà com un microscopi gegantí, que ha de perme· tre estudiar i investigar els misteris que encara envolten els àtoms i les molècules. Les instal· lacions, de 22.870 m², estaran integrades en un edifici principal de formigó i vidre en forma de cargol de 140 m de diàmetre. La construcció de l’edifici del sincrotró s’ha fet tenint en compte elements d’eficiència energètica; així, tant la fa· çana com la coberta disposen d’un alt aïllament tèrmic, mentre que l’interior de l’edifici té mol· ta llum natural. Nova subestació. El passat mes de novembre

també van començar les obres de construcció de la subestació elèctrica de Codonyers. Aquest nou equipament estarà dividit en dues parts. Una d’elles, que estarà formada per quatre transformadors, aportarà electricitat al Centre Direccional i a les xarxes locals de Cerdanyola i Sant Cugat. La segona tindrà dos transforma· dors, que s’encarregaran exclusivament de transformar i subministrar l’energia necessà· ria per al funcionament del sincrotró Alba. La subestació s’està configurant amb el sistema conegut com a redundància, que consisteix a dotar cada punt de connexió a la xarxa d’una do· ble línia d’alimentació elèctrica. D’aquesta for· ma es garanteix que, en cas que el flux d’energia s’interrompi en un lloc, sempre hi haurà una lí· nia alternativa que proporcionarà subministra· ment elèctric als usuaris. A més, la instal·lació disposarà d’un innovador sistema de control a

Imatge aèria de les obres de construció del Centre, amb l’edifici circular del sincrotró al mig /// CENTRE DIRECCIONAL

distància que permetrà detectar i corregir even· tuals incidències de forma automàtica. La subestació elèctrica de Codonyers ocuparà una superfície de 7.000 m2, just al límit dels ter· mes municipals de Cerdanyola i Sant Cugat. Les obres, que són a càrrec de Red Eléctrica de Es· paña i Fecsa Endesa, està previst que durin apro· ximadament un any. La construcció d’aquesta nova subestació ha suposat una inversió de gai· rebé 18 milions d’euros, que han assumit el Con· sorci Urbanístic del Centre Direccional (9,7 M), el Consorci del Sincrotró Alba (2,6 M) i Red Eléc· trica de España.

D’altra banda, actualment ja s’està constru· int la primera de les quatre centrals de poli· generació d’energia, que subministrarà elec· tricitat, així com aigua calenta, als edificis empresarials. El Centre Direccional ocuparà una superfície de 340 hectàrees, de les quals 150 estaran des· tinades a zones verdes. De la totalitat, el 30% es destinarà a usos privats, com ara la ubicació d’empreses i comerços i la construcció d’habi· tatges. De fet, es calcula que la Plana del Castell pot acollir uns 3.500 habitatges nous, el 40% dels quals serien públics. /// I. VALLESPÍN

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

El CIT estableix les línies de treball per a l’any 2009 E

l Consell Plenari del Consorci de la B-30, que al febrer es va constituir sota la marca CIT (Ca· talonia Innovation Triangle), es va reunir el 12 de novembre per definir accions que es duran a ter· me fins a finals del 2009. A la sessió, celebrada a Sant Cugat, municipi que enguany n’ostenta la pre· sidència, van assistir-hi l’alcalde d’aquesta ciutat, Lluís Recoder, i els alcaldes de Cerdanyola i Rubí, Antoni Morral i Carme Garcia, respectivament. En

matèria d’infraestructures, el CIT va acordar fo· mentar els plans de mobilitat als parcs empresa· rials de cada municipi i coordinar-se en matèria de transport públic. Els alcaldes es van comprometre a elaborat un cens conjunt de parcs empresarials i fomentar projectes de col·laboració amb les em· preses. Igualment, des del CIT es va proposar l’ob· jectiu de millorar les infraestructures de les em· preses que treballen en l’àmbit de les TIC.

Apropar serveis al teixit empresarial i del conei· xement és un altre dels objectiu del consorci. En aquest sentit, els tres consistoris van acordar ela· borar un cens de serveis disponibles per a les em· preses, prestats tant pels ajuntaments com per altres entitats o administracions. També van afir· mar que analitzarien la possibilitat d’estendre els serveis que presti o canalitzi un ajuntament al conjunt del CIT. La sessió del Consell Plenari de novembre també va servir per aprovar els pressupostos del con· sorci per als anys 2008 i 2009; concretament, en· guany, s’hi destinaran un total de 73.479 euros, mentre que per al 2009, la quantitat serà de 74.640 euros. /// Redacció

Recoder informa de les decisions preses /// LOCALPRES


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

Sant Pau de Riu Sec, un polígon entre Sabadell, Badia i Bellaterra Sabadell Parc Empresarial, amb una superfície de 1.500 km2, comença a definir-se a peu de la C-58

Vista aèria del futur Sabadell Parc Empresarial, situat al costat de l’aeroport de la ciutat /// SPE

F

a menys d’un any, entre els mesos de ge· ner i febrer del 2008, es va començar a construir el Sabadell Parc Empresarial (SPE), un projecte que parla amb les xifres que acu· mula: una superfície total d’1.564.857 m2, una ocupació en planta de 314.658 i 580.000 m2 de zona verda, en què s’inclou la de recuperació del tram del Ripoll que passa per Sant Pau de Riu Sec –on se situa el futur polígon. A aquests s’hi ha d’afegir una inversió de 56.516.253 euros en un pla d’infraestructures, i tot això a comp· te privat. Així ho va explicar el gerent de l’SPE, Xavier Isart, que va afegir que “es tracta del projecte privat i probablement públic més im· portant d’aquestes característiques que s’està tirant endavant a Catalunya”. Un dels seus principals punts forts és que en el plantejament inicial han desenvolupat un pro· jecte que es distancia dels models antics de po· lígons industrials, sobretot pel que fa a la reur· banització de l’entorn, la qualitat dels seus ac· cessos i la connexió amb la trama urbana. De fet, per la seva extensió funcionarà d’aglutina· dor entre Sabadell, Badia del Vallès i Bellaterra, incloent-hi també la Universitat Autònoma. Actualment, estan encarant el final de la pri· mera fase de la urbanització. Es tracta de la part més complicada estructuralment parlant, ja que en entrar-hi les màquines s’han trobat amb sediments dels abocaments il·legals que durant anys es van fer a Sant Pau de Riu Sec. “Per sort, només era runa i alguns plàstics”, va

matisar Isart, ja que nous polígons que s’estan construint en altres punts de la comarca en co· mençar a moure terra han trobat restes d’urali· ta, que necessiten un tractament especial. “Hi ha un compromís amb el Departament de Car· reteres de la Generalitat perquè aquesta fase s’acabi a l’estiu del 2009’’, va comentar el ge· rent de l’SPE. I és que aprofitant la urbanització d’aques· ta zona es farà el desdoblament de l’autopis· ta C-58 i, a compte de l’empresa promotora, una gran rotonda (de 250 metres de diàme· tre), que passarà per sobre d’aquesta via. El calendari marca que la rotonda s’ha d’acabar el segon semestre del 2010, just un any abans que l’SPE pugui entrar en funcionament. Desviaments de trànsit i un baixador dels FGC. A partir de l’estiu del 2009 les obres

del Sabadell Parc Empresarial es faran més evi· dents. Entre els mesos de juny i juliol es preveu obrir un vial de dos carrils que actualment s’es· tà adequant just al costat de Ripoll, per on es desviarà el trànsit d’entrada a la ciutat, ja que es començarà a fer l’eixamplament de la C-58 (obres que fa la Generalitat) i la construcció de la gran rotonda d’accés (a càrrec de la promo· tora), el nus de la Trinitat sabadellenc. Els res· ponsables de l’obra, a més, van explicar que es· tan parlant amb Ferrocarrils de la Generalitat per fer un baixador de la línia del Vallès que passa per la zona, una millora molt important del projecte inicial. /// Cristina Farrés

RADAR




10

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

L’avinguda de Josep Tarradellas estarà tallada durant 15 mesos El motiu és la construcció de la nova estació dels Ferrocarrils a la plaça d’Espanya

L

es obres de perllongament dels Ferrocar· rils de la Generalitat (FGC) a Sabadell i Terrassa avancen mes a mes, però aquests dies s’han fet encara més notòries a les dues cocapitals. Una de les més visibles està afec· tant actualment l’avinguda de Josep Tarrade· llas, una de les artèries de trànsit més impor· tants de Sabadell, ja que connecta la plaça d’Espanya i la plaça de la Concòrdia i suposa la prolongació viària de l’Eix Macià. Des del passat 7 de novembre, aquesta avinguda té només dos carrils de circulació, un per cada sentit, mentre que els cinc restants estaran 15 mesos ocupats pels equips que treballen en les obres de l’entorn de la nova estació de pla· ça d’Espanya. Amb tot, hi ha altres vials que es veuen afectats, com ara els carrers Doctor Balcells, Previsió i Esperança, des dels quals no es podrà enllaçar amb l’avinguda de Josep Tarradellas. Però les obres de perllongament dels FGC també afecten altres punts de la ciutat, com el carrer Palanca. Durant tot el mes de no·

vembre el carrer s’ha tallat a la cruïlla amb el passeig de la plaça Major, per poder desviar els serveis afectats per la construcció de la fu· tura estació que s’ubicarà en aquest punt del centre de la ciutat. Totes aquestes modificacions estan agreu· jant les retencions de trànsit que normalment ja es produeixen en aquests punts a les ho· res punta. Per aquest motiu, des del consis· tori sabadellenc recomanen als conductors que modifiquin el seu recorregut per evitar aquests punts més calents i que s’utilitzi el transport públic.

L’avinguda, amb només dos carrils oberts /// I. MARQUÈS

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Les obres de perllongament dels FGC a Sabadell comprenen la construcció d’un tram de 4,4 quilòmetres de longitud de nova via, 4 noves estacions i el soterrament i la reforma de l’actual Sabadell-Estació. Amb el nou tra· çat, l’estació de Sabadell-Rambla, on ara aca· ba la línia, serà substituïda per una nova es· tació a la plaça Major. Des d’aquest punt, el traçat continuarà en direcció nord-est fins a

les noves estacions d’Eix Macià i de plaça Es· panya, on hi haurà l’intercanviador amb la Renfe. Més al nord, s’ubicarà la nova estació de Ca n’Oriac, on finalitza el recorregut i on s’ubicaran les cotxeres i una cua de manio· bres soterrades. El projecte té un pressupost de 400 milions d’euros i es preveu que les obres s’allarguin uns quatre anys, de manera que el nou traçat no entrarà en funcionament fins al 2012. La Rambla s’obre al bus. L’altra cocapital

vallesana veu, en canvi, com es va apropant la data en què la rambla d’Ègara, una de les ar· tèries viàries de la ciutat, es tornarà a obrir. I és que després d’onze mesos tallada al tràn· sit, l’Ajuntament de Terrassa ha anunciat que des del 2 de desembre la Rambla s’obrirà par· cialment. El tram concret que es beneficia de l’obertura és el comprès entre els carrers Doctor Cabanes i Granius, en sentit ascen· dent, i entre Galileu i el portal de Sant Roc, en sentit descendent. Concretament, s’habilita· ran dos carrils, un per cada sentit, perquè hi circulin autobusos, bicicletes, taxis i vehicles en càrrega i descàrrega. Igualment, els ve· ïns amb pàrquing a la zona podran accedir-hi mitjançant una targeta especial. Això implicarà que els recorreguts dels auto· busos, que havien estat traslladats als carrers d’Arquímedes i Galileu, retornaran a la Ram· bla. D’aquesta manera, aquests dos carrers recuperaran el carril d’aparcament en zona blava i es mantindrà un sol carril per a la cir· culació de vehicles. /// ivanna vallespín

INFRAESTRUCTURES /// TERRASSA

Llum verd de l’Eix de l’E-9 a El Quart Cinturó a Terrassa la ‘Declaració de Terrassa’ s’obrirà al trànsit al juny E

ls primers cotxes podran començar a cir· cular pel Quart Cinturó abans que s’aca· bi la primavera, ja que està previst que el juny del 2009 estigui enllestit el primer tram d’aquest vial, entre Terrassa i Viladecavalls. Llavors, el seu ús quedarà limitat a una ronda perifèrica de Terrassa, que permetrà millorar les connexions amb Viladecavalls.

Foto de família dels integrants de l’Eix E-9 /// CEDIDA

E

ls municipis que integren l’eix viari de l’E-9 van signar a Manresa el passat 19 de novembre la Declaració de Terrassa, un text que els 35 consistoris que formen part d’aquest eix van consensuar al mes de maig. L’objectiu de la trobada va ser consolidar els vincles d’unió en· tre els municipis que estan situats al llarg del corredor del Llobregat i, al mateix temps, pro· moure accions conjuntes per incrementar el valor tant d’aquest eix viari estratègic com de la xarxa de municipis que el formen. Els integrants de l’eix, entre els quals hi ha Ter· ra s sa i Sa nt Cu gat , v o l e n p ote n c i a r l’E-9 com una infraestructura de comunicació

capaç de generar un sistema de centres logís· tics integrat; connectar els entorns universita· ris (Tolosa-Manresa-Terrassa-Sant CugatBarcelona) amb el sentit productiu depassant els respectius àmbits locals; aconseguir una combinació equilibrada de sistemes urbans i metropolitans amb espais d’alta preservació natural i ambiental, i impulsar les noves ener· gies netes. A més, es pretén formar diferents itineraris d’interès turístic, relacionats amb la història, el patrimoni, l’entorn natural i les fi· res i festivals. Durant la trobada, també es va decidir recollir els projectes particulars de cadajuntament pugui proposar amb relació a aquest eix. /// redacció

El delegat del govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel, va confirmar el 21 de novembre, durant una visita d’obres, que la resta del Quart Cinturó, fins a Abrera, segueix els terminis es· tablerts, de manera que ha d’estar enllestit el 2011. No obstant això, Rangel va reconèixer que el traçat de la ronda Vallès (nom amb el qual també es coneix el Quart Cinturó) al seu pas per Sabadell encara no està definit, però que cal solucionar-ho “al més aviat possible”. Per la seva part, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va destacar la importància de l’obra, ja que suposarà una “millora considerable” per descongestionar el trànsit rodat de la ciutat, però també per millorar la connexió amb el Baix Llobregat, una reivindicació que ja ve de lluny. El seu homòleg de Viladecavalls, Sebastià Homs, va afirmar que l’impacte am· biental del vial sobre la zona de Can Tries (on

Alguns trams del Quart Cinturó ja estan asfaltats /// ACN

resideixen molts veïns i on havien sorgit molts recels pel pas de la B-40) “s’ha mini· mitzat” considerablement, amb mesures com la cobertura de determinats trams de l’auto· via. Homs va remarcar també que la “situa· ció estratègica” de Viladecavalls es veurà en· fortida per la ronda. El tram de Terrassa-Viladecavalls del Quart Cinturó, que construeix l’empresa Copcisa, té 4,9 km de longitud i ha suposat una inversió total de gairebé 80 milions d’euros. L’autovia tindrà dos carrils per banda, amb una ampla· da mínima de 3,5 metres, i s’hi podrà circular a 120 km/h. /// redacció


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

RADAR

11

INFRAESTRUCTURES /// SANT CUGAT

Nou impuls al Parc Empresarial de l’Esport

L’objectiu és convertir el CAR de Sant Cugat en un centre de referència en innovació pel que fa a l’activitat esportiva

L

a Generalitat va aprovar aquest novem· bre la cessió de dues finques, amb una superfície total de 18.930 metres quadrats, al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, per construir-hi el Parc Empresarial i Tecnològic de l’Esport. Aquest projecte vol donar resposta a les necessitats de l’esport d’elit català i s’emmarca en el pla de modernització del CAR per convertir-lo en un centre de referència internacional. Amb el nou Parc Empresarial i Tecnològic de l’Esport es vol fer una aposta en tecnologia i recerca, on diverses empreses del sector invertiran per a la innovació i la investiga· ció en tecnologia aplicada a l’esport. El parc és una iniciativa conjunta de l’Administra· ció, les empreses de l’àmbit de l’esport, les universitats i els centres de tecnificació i alt rendiment de l’esport. portes obertes. Precisament, el CAR de

Sant Cugat va celebrar el 12 de novembre unes jornades de portes obertes, que van comptar amb la presència de la secretària general de l’Esport de la Generalitat, Anna Pruna, el president del CAR, Francesc de Puig, l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, el president de l’Associació Sant Cugat Empre·

FINANÇAMENT /// SANT CUGAT

Sant Cugat explica el seu model de gestió pressupostària

E

l regidor d’Economia de Sant Cugat del Vallès, Jordi Joly, va presentar el passat 20 de novembre, al Col·legi d’Economistes de Catalunya, el nou model de gestió pressupos· tària que l’Ajuntament aplica des d’enguany. Durant la ponència, Joly va explicar aquest nou model, que es basa en l’aplicació d’una sèrie de mapes estratègics per definir les prioritats i els objectius municipals al llarg d’una legisla· tura. D’aquesta manera, els pressupostos mu· nicipals anuals s’elaboren en funció de les ne· cessitats marcades per aquests objectius. El regidor va destacar durant la ponència que aquest model “és molt adequat per als temps de crisi que estem vivint, perquè demana que des de l’inici de legislatura els polítics deci· deixin exactament què és el que faran durant el mandat. D’aquesta manera, són conscients que els recursos són limitats. I, en una època de crisi com l’actual, gestionar bé els recursos és una qüestió absolutament cabdal”. Des del consistori santcugatenc afirmen que diverses administracions locals i autonòmi· ques s’han interessat pels resultats de l’apli· cació d’aquest sistema. /// REDACCIÓ

sarial, Frederic Boix, i un centenar de repre· sentants del sector empresarial. Durant l’acte, Recoder va subratllar que “aquest centre esportiu té molt a veure amb l’activitat econòmica, perquè desen· volupa diferents productes esportius. És un centre de primer nivell on es busca l’excel· lència en el món de l’esport i de la salut”. A

Seu del CAR de Sant Cugat /// LLUÍS LLEBOT

més, l’alcalde va animar el sector empre· sarial a conèixer el treball del CAR en el ter· reny de la innovació. Amb referència al pla de modernització del Centre d’Alt Rendi· ment, Recoder va reiterar “el suport total de l’Ajuntament a la transformació que s’ha projectat al CAR”. “Sant Cugat se sent orgu· llosa del CAR i del seu impuls”, va afegir l’al· /// REDACCIÓ calde Recoder.


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Caixa Sabadell recull en un llibre els seus 150 anys d’història L’entitat d’estalvis ha inaugurat durant el mes de novembre la biblioteca Miquel Carreres dins dels actes principals de celebració de l’aniversari l Saló Modernista de Caixa Sabadell va ser el marc escollit per celebrar l’acte central dels 150 anys de l’entitat d’estalvis que va tenir lloc el dia 18 de novembre passat i que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla. El president va tenir ocasió de fu· llejar el llibre editat amb motiu de l’aniversari i que porta per títol Caixa Sabadell: finances i acció social (1859-2009), escrit per Josep Maria Ben· aul, Antoni Garrido i Carles Sudrià. A la presen· tació de l’edició hi van assistir nombroses per· sonalitats, entre les quals hi havia el president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estal· vis, Juan Ramón Quintás, i l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, a més del president de Caixa Sabadell, Salvador Soley.

Durant l’acte de presentació, el president de Cai· xa Sabadell va animar els assistents a descobrir en el llibre la història de l’entitat, la més antiga de Catalunya, que va néixer el 1859 amb Pere Turull, i va afegir que, tot i el pas dels anys, els objectius fundacionals no havien canviat: “Avui

UNA NOVA BIBLIOTECA. Un altre representant

del govern català, en aquesta ocasió el conseller de Cultura Joan Manel Tresserras, va ser l’encar· regat de presidir la inauguració de la biblioteca Miquel Carreras, que està especialitzada en hu· manitats i en història local i comarcal.

E

El llibre, que consta de 550 pàgines, suposa un estudi i repàs històric d’aquest segle i mig de l’entitat financera, en què també es reflecteixen les transformacions i els canvis històrics, socials i econòmics que ha viscut la ciutat de Sabadell. En aquest sentit, el llibre recorda el naixement de Caixa Sabadell en el marc d’una societat que vivia la revolució industrial del segle xix, on l’en· titat va assumir la funció de fomentar l’estalvi entre les classes populars per fer front als mo· ments de necessitat. Caixa Sabadell n’ha fet una impressió limitada de 3.000 unitats, en edició de luxe, que estarà disponible a les llibreries, tant en català com en castellà, per un preu de 75 eu· ros. Però l’entitat també editarà 45.000 exem· plars d’una versió compendiada del llibre, que servirà com a obsequi de Nadal per als clients de l’entitat.

Juan Ramón Quintás, per la seva part, va res· saltar que aquest aniversari aporta “un grau d’excel·lència notable” a l’entitat sabadellen· ca i va lloar el fet que s’hagi mantingut com una caixa independent, ja que, segons va recordar, “el 80% de les grans empreses de fa 25 anys ara ja no existeixen, igual que molts bancs i caixes”. Finalment, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va voler destacar el lligam entre la ciutat i l’en· titat: “Seria impensable pensar la ciutat sense Caixa Sabadell”.

La nova biblioteca, situada al carrer Indústria de Sabadell, té una superfície d’uns 1.040 metres quadrats útils i disposa de quatre sales poliva· lents, una sala de juntes, la sala de lectura i l’ar· xiu. L’equipament ha estat dotat amb moderns dispositius de control de la temperatura, humi· tat i seguretat, a causa de l’edat i estat d’alguns dels volums.

Bustos, Montilla i Soley davant el llibre que repassa els 150 anys d’història de Caixa Sabadell /// ISABEL MARQUÈS

3.000 EXEMPLARS

Caixa Sabadell ha decidit fer una tirada limitada de 3.000 exemplars de la versió de luxe del llibre, que es pot comprar a les llibreries per un preu de 75 euros. Però també es farà una tirada de 45.000 exemplars de l’edició més econòmica, que l’entitat regalarà als clients.

com ahir, les caixes ens sentim compromesos en el foment de les economies locals i en la su· peració dels desequilibris socials”. En aquest sentit, Soley va apostar per un futur més soste· nible: “És el moment de vetllar pel repartiment equitatiu de la riquesa i per la superació dels desequilibris. No vivim en un planeta de recur· sos il·limitats i ens hem de preocupar per la seva sostenibilitat”. Per la seva part, el president Montilla va desta· car la “important contribució” de Caixa Sabadell pel seu paper dinamitzador, però també pel pa· per integrador que desenvolupa l’Obra Social.

En aquest nou equipament hi ha aproximada· ment 207.000 volums, provinents de diferents fons documentals. Entre aquests, uns 85.000 provenen de l’antiga biblioteca Caixa Sabadell, però a més hi ha el fons de la Fundació Bosch i Cardellach, la Biblioteca d’Antoni Trallero i di· versos llegats. En aquest sentit, el director de l’Obra Social Caixa Sabadell, Fermí Pons, va afir· mar que aquest serà “un centre d’avenç i pro· grés” i va destacar el valor i “la gran singulari· tat” del fons documental, ja que compta amb llegats de personatges històrics de la cocapital vallesana, com ara Miquel Forrellat o Camil Fà· bregues. A més dels documents escrits, el fons incorpora 28 gravacions sonores dels anys cin· quanta, moltes d’elles en un estat de conserva· ció no gaire bo. La nova biblioteca estarà gestionada per la Fun· dació Bosch i Cardellach, que també hi té la seva seu. Caixa Sabadell ha invertit 3,2 milions d’eu· ros en l’adquisició i rehabilitació de l’edifici, però a més hi aportarà 85.000 euros anuals. La Biblioteca Miquel Carreras pren el relleu de la històrica biblioteca de l’Obra Social Cai· xa Sabadell, creada l’any 1928 i que durant dècades va ser l’única biblioteca de la ciutat. /// IVANNA VALLESPÍN

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

El Sabadell i Caja Navarra compren el 40% de JFP

Aurica XXI és una societat de capital risc, creada l’any 2000, a través de la qual BS efectua l’opera· tiva de capital risc no vinculada a les energies re· novables. Corporació Can és el vehicle d’inversió de Caja Navarra en companyies de creixement i en negocis emergents, que en vuit anys ha fet inversions per valor de més de 900 milions.

B

Reestructuració. D’altra banda, Banc

anc Sabadell, a través del seu vehicle d’in· versió Aurica XXI, i la Corporació Caja Navarra han adquirit a parts iguals el 40% del grup J. Feliu de la Penya, SL, dedicat a la fabri· cació i distribució de productes d’il·luminació. Amb aquesta operació, el grup JFP podrà “con· tinuar amb els seus plans d’expansió interna· cional”, segons afirmen els compradors a tra· vés d’un comunicat.

J. Feliu de la Penya és una empresa d’origen fa· miliar fundada el 1929 a Barcelona, amb un vo· lum de facturació de 72,6 milions d’euros i un creixement anual del 25,3%. El grup posseeix quatre principals línies de negoci, agrupades en diferents marques: Troll (il·luminació tèc· nica), Metalarte (il·luminació decorativa), Tro· nics (equips i sistemes electrònics) i Sagelux (il·luminació d’emergència).

Sabadell ha decidit readaptar la seva estructu· ra organitzativa com una de les mesures d’efi· ciència que dicta el pla director Òptima 09 de l’entitat. Entre altres decisions, el banc ha inte· grat la banca comercial i banca d’empreses sota una única direcció i s’han creat direccions territorials amb responsabilitat sobre tota la xarxa d’oficines nacionals. /// REDACCIÓ

Centre corporatiu de BS a Sant Cugat /// LLUÍS LLEBOT


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

FINANÇAMENT /// VALLÈS

RADAR

13

JORNADES /// SABADELL

Els municipis vallesans Corbacho afirma que l’actual demanen més finançament model econòmic ha fracassat E

l Consell d’Alcaldes del Vallès Occidental va aprovar el 18 de novembre una moció de su· port als agents econòmics i socials davant la cri· si, alhora que a totes aquelles actuacions d’ad· ministracions i entitats financeres que ajudin a pal·liar-ne els efectes. En aquest sentit, en el document es demana a bancs i caixes que s’es· forcin per “possibilitar el crèdit i la liquiditat de l’activitat econòmica” a la comarca. A la mo· ció, aprovada per unanimitat pels 23 alcaldes vallesans, es reclama també una major aporta· ció econòmica de l’Estat i de la Generalitat als municipis per tal de fer front a la crisi i per esta· blir un nou model de finançament per als ajun· taments. En aquest sentit, el Consell va valorar positivament les negociacions entre la Federa· ción Española de Municipios i el govern espa· nyol per aconseguir que no es congeli l’aporta· ció als ajuntaments l’any vinent, que es retorni l’IVA als municipis per a inversions i flexibilitzar la llei general d’estabilitat pressupostària. Treball previ. El president del Consell Co·

marcal, Antoni Rebolleda, va afirmar la neces· sitat “d’aconseguir el màxim consens possible en aquesta qüestió”. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va destacar la tasca prèvia feta pel Con· sorci per a l’Ocupació, que “són instruments de gran utilitat a l’hora de fer front al panorama ac·

E

Manuel Bustos, Antoni Rebolleda i Pere Navarro /// CEDIDA

tual”. El seu homòleg sabadellenc, Manuel Bus· tos, va dir que els ajuntaments “podem treba· llar junts per incidir en el finançament del món local i reivindicar-ne una millora”. Pressió als pressupostos. L’alcalde de Sant

Cugat, Lluís Recoder, i els del Part de Llobregat, Lluís Tejedor, i de Manlleu, Pere Prat, van denun· ciar el passat 20 de novembre “el trencament, per part del PSC, del consens del municipalisme català en la reclamació davant l’Estat d’un millor finançament local”. La queixa es deu al fet que les esmenes presentades als Pressupostos Gene· rals de 2009 no van ser acceptades perquè PSC i PSOE hi van votar en contra. /// Redacció

JORNADES /// SABADELL

Campo Vidal defensa les virtuts de la comunicació “N

o es dóna prou importància a la comu· nicació i aquesta és clau per no perdre oportunitats”. Aquesta és una de les afirmaci· ons formulades pel popular periodista Manuel Campo Vidal, dins el marc de les X Jornades Joan Sardà, celebrades el 4 de novembre i orga· nitzades per l’Obra Social Caixa Sabadell. Campo Vidal, director de la productora Lua Multimedia, es va adreçar a més d’un cente· nar d’empresaris de petites i mitjanes empre· ses vallesanes, als quals va advertir que cal fer més formació des de les empreses en matèria de comunicació, ja que qualsevol persona dins d’una organització és un portaveu. Segons Campo Vidal, “no comunicar bé és per· dre oportunitats tant comercials, com de lide· ratge i fins i tot personals”. “Sumant la quali· tat professional i la capacitat comunicativa, les empreses guanyen oportunitats”, va afe· gir. En aquest sentit, Campo Vidal va assenya· lar que actualment els ciutadans i consumi· dors han perdut bona part de la confiança, i que cal recuperar-la. Per aconseguir-ho, les empreses han de construir una marca, ja que “quan apareix la crisi, el capital de les empre· ses davant dels clients és la marca”, va asse· gurar el periodista.

Campo Vidal a les Jornades Joan Sardà /// CAIXA SBD

Finalment, Manuel Campo Vidal va voler do· nar als assistents un missatge de tranquil· litat amb relació a la crisi econòmica actual, i va recordar que aquests processos sempre te· nen un origen extern, però el veritable risc “som nosaltres mateixos”, va afirmar. En aquest sentit, el periodista va oferir les claus perquè els empresaris coneguin què poden fer des de la comunicació: tenir una política de comunicació, conèixer les percepcions de la seva audiència, construir un suport de repu· tació, formar-se i entrenar-se en tècniques de comunicació, escoltar la gent i els clients i desenvolupar la comunicació interna dintre de l’empresa. /// REDACCIÓ

l Sabadell Tribuna Oberta va acollir el passat 17 de novembre la conferència El mercat de treball en el context actual, que va tenir com a po· nent el ministre de Treball i Immigració, Celesti· no Corbacho. L’exalcalde de l’Hospitalet va reco· nèixer que les dades de l’atur són “preocupants”, ja que al mes de novembre l’índex de desocupa· ció era del 9% a Catalunya (11,3% a l’Estat espa· nyol). En aquest sentit, el ministre va afirmar que “la principal prioritat del govern és que una persona estigui a l’atur com menys temps mi· llor”. No obstant això, el ministre va afirmar que la Seguretat Social és “forta” i es troba en bon es· tat de salut, ja que disposa d’un fons de reserva de 56 mil milions d’euros. D’altra banda, Corbacho va reconèixer que ha fracassat l’actual model de capitalisme salvat· ge i lliure mercat i, en canvi, va defensar la fór· mula “mercat sí, Estat també, però el necessa· ri. I les normes, per descomptat”. En aquest sen· tit, l’exalcalde va posar com a exemple d’èxit el model espanyol i les estrictes regles que aplica el Banc d’Espanya”, cosa que ha permès que la crisi financera aquí no afecti com en altres pa· ïsos. Igualment, el ministre va reclamar l’apro· pament entre l’economia real i la financera: “Ve· nim d’una època en què si l’economia real crei· xia un 4%, la financera ho feia un 40%”.

Corbacho en un moment de la ponència /// J. PELÁEZ

Les apostes. Segons Corbacho, el model eco·

nòmic canviarà i “s’ha d’apostar per una econo· mia més productiva i sostenible, on la construc· ció no sigui la base”. A més, el ministre va asse· gurar que ara calia invertir en formació, per tal que les empreses guanyin valor afegit i compe· titivitat. El ministre també es va referir a les crí· tiques d’alguns sectors que afirmen que els go· verns només ajuden el sector bancari: “Si la cri· si actual és financera, el primer que s’ha de fer és salvar el sistema financer, per salvar l’econo· mia. Hem de fer que els diners tornin a arribar a les empreses i a les famílies. Això no ho fem per salvar la banca, sinó per salvar l’economia”. /// IVANNA VALLESPÍN


14

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

CRISI FINANCERA /// SANT CUGAT

Abadía: “La banca ha fet la gran estafa i la resta ho paguem” Leopoldo Abadía va explicar el passat mes d’octubre, en el marc del fòrum empresarial Santcugatribuna, la seva particular visió de l’actual situació econòmica

L

eopoldo Abadía és un enginyer industrial de 75 anys. Durant més de tres dècades va ser professor de l’escola de negocis IESE i va fundar el grup Sonnenfeld, del qual actualment és presi· dent. Fa tres anys que Abadía va començar a ela· borar un diccionari per a ell mateix amb mots i conceptes econòmics que anava trobant als dia· ris. Fins que al mes de gener, amb l’inici de la crisi immobiliària als Estats Units, va ordenar el mate· rial i va escriure un article que vol donar respos· ta, de forma senzilla, a l’actual situació econòmi· ca. El document el va enviar via internet als seus companys; era el començament d’una espiral que ha convertit aquest home en una espècie de guru i visionari de la crisi, aclamat per experts econo· mistes, polítics i mitjans de comunicació. Leopoldo Abadía va ser convidat el passat 24 d’octubre al fòrum Santcugatribuna, un acte on es va guanyar la simpatia i complicitat dels em· presaris amb el seu posat elegant, el seu caràc· ter entranyable i unes bones dosis de sentit de l’humor. “Vaig repetint el mateix a tot arreu, perquè ja no en sé més, però sembla que és bo repetir-se. Tot i això, cada dia hi ha notícies no· ves, així que vaig afegint coses al meu discurs”, assegura Abadía. El punt de partida de l’argu· ment d’aquest enginyer i consultor és la humi· litat: “Jo no sóc el llest del barri. Una persona que llegeixi el diari cada dia al cap de sis mesos és capaç de predir el que passarà. Quan copiava conceptes dels diaris, feia comentaris al marge i era fàcil veure que quan alguna cosa del siste· ma fallés, ens donaríem una patacada”. ‘LA CRISI NINJA’. I així va ser. Leopoldo Aba·

día anomena a aquesta situació La crisi ninja, que té els seus inicis l’any 2001, quan la Reser· va Federal dels Estats Units va abaixar els inte· ressos fins a l’1%. “Llavors els bancs necessi· taven fer negoci i van buscar gent a la qual po· guessin cobrar més interessos. Així van trobar

que han creat uns productes financers sofis· ticats, però que en el fons ocultaven porque· ria. Aquesta gent, els sense vergonya, han co· brat uns bons fantàstics per aquests produc· tes. I després hi ha hagut els que jo anomeno estúpids, que són els que han comprat i ve· nut aquests productes, bàsicament les enti· tats bancàries, sense entendre’ls. I finalment, les persones del carrer també els han comprat sense entendre’ls”. Però sens dubte, les causes de la crisi són molt més complexes i no es redueixen només al sec· tor immobiliari o al financer. Per aquest mo· tiu, Leopoldo Abadía ha anat incorporant, en el seu blog sobre La crisi ninja, diferents anne· xos per tractar els temes i factors complemen· taris, com ara el petroli, la Xina, etc. “Però no hem d’oblidar que la banca ha fet la gran estafa. Sí que podem dir que cadascú carregui el seu mort, però hi ha morts que pesen molt”, sen· tencia el consultor. Amb tot, aquesta crisi es perfila com la pitjor que s’ha viscut fins ara, fins i tot més que el crac del 29. “Jo crec que aquesta crisi és pitjor que la del 1929, perquè llavors, quanta gent de Sant Quirze Safaja tenia accions a la borsa dels Es· tats Units?”, es planteja Abadía. SOLUCIONS. Després d’analitzar la situació ac·

Leopoldo Abadía va explicar, amb senzillesa i humor, l’origen de l’actual crisi econòmica mundial /// ISABEL MARQUÈS

1

MILIÓ DE VISITES Aquesta és la xifra que ha superat la web de Leopoldo Abadía, on es pot trobar de forma actualitzada el document La crisi Ninja, a més de tota una sèrie de documents complementaris, mitjançant els quals el consultor vol posar una mica de llum a la crisi.

els NINJAS, és a dir, No Income, No Jobs, No As· sets (‘sense ingressos, sense feina fixa i sense propietats’). Al ninja li és igual si l’interès és del 3% o del 33%, viu al dia. Els bancs fan tantes hi· poteques que necessiten més diners i acaben demanant-t’ho a l’estranger. Aquí entra la glo· balització. Perquè una persona de Sant Quirze Safaja no sap que quan ingressa la seva nòmi· na, en dos segons ha arribat a un banc d’Illinois i, dos segons després, està en mans d’un nin· ja”, explica Abadía. Segons aquest analista, el que s’ha produït és una gran estafa: “Hi ha hagut uns senyors

tual, molts es pregunten ara sobre les possi· bles solucions. Davant d’aquest dilema, Aba· día torna a treure la seva humilitat i assegura no tenir propostes, però sí tres criteris bàsics per seguir. El primer és l’optimisme, és a dir, deixar de pensar en la crisi i pensar en positiu sobre les coses a fer. El segon és no distreu· re’s del que realment és important. Abadía ho explica així: “Fa poc vaig sentir que un partit proposava homogeneïtzar els passos de via· nant. Jo durant els 75 anys que tinc no m’havia fixat que eren heterogenis. Crec que és inac· ceptable que es gastin ni 10 euros en assump· tes com aquest. Ara, no ens podem distreu· re”. El tercer criteri és la prudència, que per exemple les empreses no es precipitin a l’ho· ra d’acomiadar gent, perquè això suposa que· dar-se sense personal i perdre clients. Mirant al futur, Abadía afirma tenir l’espe· rança que de tot això en pugui sorgir un nou sistema financer, però la seva experiència el fa ser més pessimista: “El G-20 ha pres certes mesures, però en poc temps els de sempre tornaran a fer de les seves i tot serà igual que abans”. /// IVANNA VALLESPÍN

EMPRESA /// VALLÈS

Novembre de mobilitzacions a les seus de Ficosa i Delphi

sible acció de deslocalització d’aquesta empre· sa dedicada a la fabricació de components d’au· tomòbil. Precisament aquesta és la mateixa acti· vitat de Ficosa, que també ha presentat diversos ERO temporals, que afecten mig miler de treba· lladors aproximadament dels centres de Mollet del Vallès i Rubí.

L’

L’argument de l’empresa, que no pot “deslliurarse” de l’actual crisi del sector de l’automoció i que l’ERO és “el mal menor per passar la tempesta”, no va evitar que més de 500 treballadors es mani· festessin a Rubí el passat 15 de novembre.

actual crisi està provocant un efecte dòmi· no en nombroses activitats econòmiques. Cada dia, els titulars dels diaris fan referència a només una petita part de les empreses que duen a terme retallades de costos i dels treballadors que surten al carrer per protestar contra aques· tes mesures. El Vallès no ha estat una excepció en aquesta conjuntura. Durant les últimes set· manes han estat destacables les protestes realit·

zades pels treballadors de Ficosa i Delphi. Més de 500 treballadors d’aquesta última empresa van manifestar-se el 27 de novembre passat pels car· rers de Sant Cugat per expressar el seu rebuig a l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) tem· poral plantejat per la multinacional, i que afec· tarà 850 treballadors, és a dir, més del 70% de la plantilla de la fàbrica. Els afectats asseguren que la decisió és només un pas previ a una pos·

Les empreses de Cerdanyola Zobele i Ceràmi· ques Sugrañes i la Mútua Egarsat també han anunciat acomiadaments. /// I.V.

Manifestació dels treballadors de Ficosa

/// ACN


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

RADAR

15

INFORMES /// TERRASSA

La demarcació de Terrassa desaccelera

Els empresaris constaten la situació d’estancament en la indústria, la construcció i els serveis

L

a Cambra de Comerç i Indústria de Terras· sa ha presentat les conclusions i expecta· tives de futur que detalla en l’informe de con· juntura econòmica de la demarcació territorial de Terrassa corresponent al primer semestre de l’any 2008, que ha estat elaborat en col· laboració amb l’Idescat. Els resultats globals i per sectors d’activitat i les expectatives s’extreuen d’un ampli qüestio· nari a empreses de la demarcació de la Cambra de diferents sectors. Els empresaris enquestats poden facilitar tres possibles respostes (si aug· menta, es manté o disminueix), segons les se· ves pròpies percepcions sobre un factor con· cret del sector econòmic al qual pertanyen. En termes globals, l’enquesta determina que continua la situació de desacceleració del rit· me d’activitat econòmica per a tots els sec· tors representatius per a la demarcació. Pel que fa a l’ocupació, els indicadors del primer semestre del 2008 mostren un procés de des· ocupació, concentrat sobretot en la indústria i el comerç, sectors on s’han registrat més pèr· dues de llocs de treball. La indústria viu una etapa de desacceleració de l’activitat a conse· qüència, principalment, del descens de la car· tera de comandes, sobretot les de caràcter in· terior, tot i que la demanda externa també és més reduïda, però amb un descens poc signi· ficatiu. El sector comerç no n’és una excepció i també pateix un descens de l’activitat amb valors negatius de la cartera de comandes i l’evolució negativa de la demanda d’ocupació en els comerços. Pel que fa al sector de la construcció, l’informe posa de manifest, per segon cop consecutiu, símptomes evidents de paralització, també a causa de la recessió de les comandes del pri· mer semestre del 2008. El 92,3% de les empre· ses enquestades han manifestat que el volum d’activitat ha disminuït o que es manté amb relació al semestre anterior. No obstant això, l’obra civil mostra certa demanda de llocs de treball durant el primer semestre del 2008. Quant als serveis, per primer cop des que l’any 2003 la Cambra va començar a fer aquest in· forme de conjuntura econòmica, aquest sec· tor també registra indicadors de desaccelera· ció de l’activitat. En aquest cas, però, tot i que la cartera de comandes es troba en valors ne· gatius, l’ocupació en el sector manté els indi· cadors positius. Conclusions. D’aquestes dades, la Cambra

conclou que l’empresariat de la demarcació ha assumit la situació econòmica actual i és cons· cient de la recessió prevista per a l’any 2009. Per sectors, la indústria presenta expectatives negatives en el seu conjunt. La indústria ali· mentària, però, esdevé l’única branca indus· trial que presenta expectatives positives amb vista al segon semestre d’enguany. Per la seva part, la construcció també presen· ta una evolució negativa per als propers mesos,

a causa de la davallada de la resta d’àmbits del sector, excepte per a l’obra pública. Més d’un 95% de les empreses enquestades creu que la situació de l’activitat es mantindrà en la matei· xa situació d’aquest semestre o disminuirà du· rant el segon semestre del 2008. També per pri· mera vegada en aquests informes de conjuntu· ra econòmica, el saldo d’expectatives és inferior a la valoració de la marxa de l’activitat. Això re·

força la idea que els empresaris han interiorit· zat la situació econòmica actual.

Això és un peu de foto a i a una línia /// CRÈDIT

Pel que fa al comerç, també mostra expectatives de refredament de l’activitat comercial. En els dar· rers estudis de conjuntura econòmica les expec· tatives també han estat negatives, de manera que l’informe conclou que aquest sector travessa un període de recessió destacable. /// I.V.


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

CIUTATS /// Desenvolupament econòmic de Parets del Vallès Aquest petit municipi del Vallès Oriental ha après que un fort teixit industrial no ha de ser incompatible amb l’eficiència i la protecció pel medi ambient PER: IVANNA VALLESPÍN

Parets, el repte de combinar indústria amb sostenibilitat

Davant d’aquesta forta presència industri· al en un municipi tan reduït, el consistori de Parets va impulsar fa un temps una col· laboració amb les empreses, amb l’objec· tiu de desenvolupar accions ambientals en el teixit industrial que permetin disminuir l’impacte de la presència d’aquestes indús· tries en l’entorn natural del municipi. Segons aquest acord, les empreses es com· prometen a incorporar, de forma progres· siva, tecnologies més sostenibles, promou· re processos productius més eficients o fo· mentar la formació mediambiental dels treballadors, entre d’altres mesures. De la mateixa manera, l’Ajuntament haurà de fa· cilitar recursos a les empreses per afavo· rir aquestes accions, alhora que portarà a terme millores en l’entorn industrial, pro· grames de formació per als industrials, etcètera.

1 /// vista aèria del terme municipal de parets. el municipi combina el sector industrial (en primer terme), el residencial (al centre) i l’espai natural de gallecs (al fons)

2 /// edifici de la marineta. aquesta casa pairal ha estat remodelada i convertida en un centre de recursos empresarials

3 ///

1 ///

Indústries sostenibles

parets disposa de cinc polígons. l’assentament del poble just enmig d’un nus de comunicacions ha afavorit el creixement industrial /// aj. parets

LA MARINETA En temes de promoció econòmica, l’aposta forta de l’Ajuntament de Parets del Vallès s’ha concentrat especialment en la rehabi· litació de l’antiga masia La Marineta, que des de fa un any ha esdevingut el Centre de Recursos Empresarials. L’objectiu d’aquest nou equipament és impulsar el desenvo· lupament econòmic i empresarial del mu· nicipi, mitjançant la prestació de serveis com ara la formació, l’assistència i el su· port a les empreses. Per una banda, a La Marineta s’ofereixen cursos subvencionats, tant de formació ocupacional adreçats a persones en atur, com cursos de formació contínua i reciclat· ge professional per a treballadors en actiu. Les temàtiques que s’imparteixen són di· verses, com ara la prevenció de riscos, la gestió d’emergències, el desenvolupament d’habilitats directives, la direcció de perso· nes –treball en equip, lideratge i motivació– , entre d’altres. Aquí també s’ubica el Camp Escola del Foc, on es porta a terme una for· mació específica sobre la lluita contra els incendis. AMBICIÓ UNIVERSITÀRIA

P

2 ///

arets és un municipi del Vallès Oriental amb gairebé 17.000 ha· bitants que s’estén en una su· perfície de 9 km². Aquest terri· tori es divideix bàsicament en tres usos: el nucli residencial, el sector industrial i l’Espai Natural de Gallecs. La seva privilegiada ubicació enmig d’un nus de comunicacions ha afavorit que el municipi esdevingui un pol atractiu per a la instal·lació d’empreses. I és que Parets descansa just a sobre de l’encreuament entre eixos viaris tan importants com la C-17, la B-30 i l’AP-7. En el camp ferroviari, pel poble travessa la línia R3 de Rodalies Renfe. Precisament, el municipi espera el projecte de desdoblament d’aquesta via, ja que comportarà una millora del servei i permetrà incrementar la freqüència de pas dels trens per aquesta població.

3 /// Amb tot, la indústria es va desenvolupar rà· pidament a Parets i actualment 2 km² de la superfície del municipi estan ocupats per cinc polígons industrials: Llevant, Can Vo· lart, Eixample Industrial, Sector Mollet i Sec· tor Autopista. Segons les dades del consisto· ri paretà, al municipi es concentren més de 600 activitats econòmiques, de les quals, gai· rebé la meitat són industrials (263); la res· ta estan relacionades amb el sector comerci· al i la ramaderia. Quant a l’àmbit industrial, les activitats que hi predominen pertanyen als sectors químic, farmacèutic, alimenta· ri, metal·lúrgic i logístic. Igualment, tot i que les petites i mitjanes empreses són les més abundants, Parets allotja algunes de les mar· ques més internacionals, com ara, Danone, Nutrexpa, Grupo Zeta, Fujifilm, Freudenberg, Grífols, Solvay i Novartis.

La Marineta és una antiga masia convertida en centre de serveis per a empreses i de formació ocupacional

Una altra de les apostes del consistori pare· tà és la formació universitària i la innova· ció; en aquest sentit, fa uns mesos que van començar les obres de l’Institut Universi· tari de Ciència i Tecnologia (IUCT), que han de permetre a Parets disposar d’un cen· tre d’estudis universitaris. La intenció de l’Ajuntament és que l’any 2010 es posi en funcionament aquesta nova seu de l’IUCT, que actualment s’ubica a Mollet. Les instal·lacions, situades a l’Espai Central de Parets, estaran formades per quatre edificis, que inclouran una vila università· ria. L’activitat educativa estarà centrada en matèries com la investigació, la tecnologia i la transmissió del coneixement. El consis· tori espera que l’IUCT esdevingui un focus de creació de llocs de treball, a més d’atrac· ció de professionals i investigadors alta· ment qualificats.


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

FIRES /// BARBERÀ DEL VALLÈS

RADAR

17

FIRES /// SABADELL

La Fira Barberà Innova dobla La I Fira Catavins de el nombre d’assistents Sabadell esgota les copes M

L

és de 100 empreses i d’agents implicats en l’educació i formació de Barberà han par· ticipat en la II Fira Barberà Innova, xifra que su· posa un increment del 200% respecte de l’edi· ció anterior. La Fira es va celebrar els dies 18 i 19 de novembre a les instal·lacions de Nodus Barberà, amb l’objectiu de difondre els esforços en R+D+i del teixit empresarial barberenc, així com de presentar alguns dels principals agents institucionals del coneixement implicats en el foment i la gestió de la R+D+i. Aquest certamen ha comptat amb 18 estands, que han estat per a empreses i representants de diferents institucions. Concretament, en· tre les firmes presents hi havia Sucitesa, No· vartis, 6 PM, SEUR, CCS Agresso, Leuter, Esol, Carrefour, Pinter, Tecnomesura, CIPO, Funda· ció Tallers, CETBA i Fundació Futur. En el camp institucional, van assistir-hi el CSIC, el Cen· tre Tecnològic Leitat, la Cambra de Comerç de Sabadell i la UPC. A banda d’aquests, els orga· nitzadors calculen que un centenar d’empreses van visitar la Fira, així com agents implicats en l’educació i formació d’aquest municipi. Quant a la tipologia d’empreses que van parti· cipar-hi com a expositors, moltes pertanyien a l’àmbit tècnic i/o tecnològic, de manera que

a Fira Catavins (del 14 al 16 de novembre, a Sabadell) va posar tots els ingredients ne· cessaris perquè fos un èxit, però la realitat va superar totes les expectatives. Les previsions més dolces esperaven unes 5.000 persones, però al final en van ser més de 14.000, una xi· fra que s’ha comptat a partir de les copes que es donaven a l’entrada per poder fer els tasts. Aquest obsequi, però, va portar de cap l’orga· nització de la mostra. I és que diumenge al matí van haver de desplaçar-se per anar a buscar-ne més. Catavins s’havia quedat sense copes. Alguns assistents al Barberà Innova /// AJ. BARBERÀ

el concepte d’innovació va ser traslladat tam· bé a la resta d’àmbits socioeconòmics. D’altra banda, també van estar-hi representades les xarxes comercials alternatives (comerç just), els recursos humans i l’exclusió social (a través d’empreses del tercer sector), els nous àmbits de negocis, les energies alternatives i les noves formes d’organització empresarial. Durant la II Fira Barberà Innova es va poder aprofundir en aspectes com la construcció de marca, la gestió avançada de l’àmbit co· mercial, el networking, la cooperació empre· sarial i la cooperació entre universitat i em· presa. /// REDACCIÓ

PREMIS /// CECOT

Més de mil persones a la Nit de l’Empresari de la Cecot L

a Nit de l’Empresari de la Cecot va reunir més d’un miler d’empresaris i polítics en la seva catorzena edició. El pes específic de la patronal que presideix Antoni Abad es de· mostra amb la llista d’autoritats convidades, entre les quals hi havia el conseller d’Econo· mia i Finances, Antoni Castells; el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; el president de la Federació de CiU, Artur Mas; la líder del PPC, Alícia SánchezCamacho o el conseller delegat d’Abertis, Sal· vador Alemany, entre d’altres. En el seu discurs Antoni Abad va dir que els empresaris catalans, a més de patir la crisi financera i la crisi econòmica també patei· xen una tercera crisi generada per la manca de finançament i d’inversions en infraestruc· tures (es pot llegir el discurs íntegre d’Abad a la pàgina 29). Per la seva part, el conseller Castells es va re· ferir al procés de negociació entre la Genera· litat i el govern central i va reiterar que l’Ad· ministració autonòmica no preveu cap altre escenari que disposar d’un nou model de fi· nançament a partir de l’1 de gener del 2009, i que aquesta previsió també la comparteix el govern espanyol.

Un moment del sopar /// Isabel marquès

Premi a Mas-Colell. La Nit de l’Empresari,

que aquest any tenia com a lema el talent, va distingir empreses i persones amb els Reconei· xements Cecot. El premi a la personalitat va re· caure en el catedràtic d’economia de la Univer· sitat UPF Andreu Mas-Colell. També van rebre el seu guardó les empreses Venair Ibèrica, en l’apartat d’internacional; Estambril, com a em· presa més innovadora; Descontaminaciones e Informes Medioambientales com a servei més dinàmic; Drivania International com a millor jove iniciativa empresarial; el Centre de Recer· ca i Investigació de Catalunya com a Institució més destacada, i CataloniaBio, com a associa· ció destacada. /// F. castanyer

La nau central de Fira Sabadell va estar ocu· pada per un flux constant de visitants que es van acostar als 42 estands que hi havia a la mostra. La majoria estaven destinats exclu· sivament a la promoció del vi; en total hi ha· via representats més de 50 cellers, sobretot catalans i espanyols, tot i que també n’hi ha· via de dedicats a la restauració –en el marc de la fira es van celebrar les VI Jornades Gastro· nòmiques de Sabadell i el Vallès–, i altres de més curiosos, com un de productes d’estèti· ca derivats del vi. Paral·lelament, es va programar un ampli programa d’activitats per seduir fins i tot els paladars més exigents i propiciar un ambient

El vi va ser el gran protagonista de la fira /// J. PELÁEZ

distès, per superar així el concepte habitual d’un saló on tan sols es fa promoció d’un pro· ducte en concret. El tret de sortida el van do· nar divendres de forma paral·lela un taller d’iniciació de tast dels sommeliers del Bulli i un passeig pel món del cava. També es va comptar amb una xerrada de Marcel Gorgori, presentador del programa de TV3 En clau de vi, sobre la importància de la copa, amb ta· llers d’aromes de vi i amb la intervenció del cuiner televisiu Isma Prados, que va parlar sobre la importància del màrqueting en el món del vi. Durant la fira, també es va pre· sentar un nou vi, Nu, fet pel sommelier Josep Minguell. /// CRISTINA FARRÉS


18

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

Empresa familiar /// Villaró La pastisseria Villaró, amb 88 anys d’història, manté el procés d’elaboració artesanal PER: IVANNA VALLESPÍN

Receptes tradicionals adaptades a la societat actual

E

ntrar a la pastisseria Villaró és fer un viatge en el temps. La decora· ció rústica conviu amb els equipa· ments moderns, igual que els pro· ductes artesanals s’han hagut tam· bé d’adaptar als temps actuals. En Pere Villaró, actual propietari del negoci, calcula que la pastisseria va ser oberta pel seu avi l’any 1920, tot i que no se sap amb certesa la data exacta: “En aquell temps venien aquí i obrien, sense demanar permisos”, comenta. L’avi d’en Pere era de Cardona, però va arribar a Sabadell per treballar d’encarregat en una de les pastisseries amb més renom de la ciutat, Cal Tura, que ja no existeix. Llavors, li va sorgir l’oportunitat de comprar l’actual local, situat al carrer Major de Castellar del Vallès. Va haver de pagar 5.000 pessetes de l’època, però “feina li va costar aconseguir reunir els diners”, as· segura el seu nét. Els inicis del negoci Villaró, però, no van ser fàcils, explica el pastisser: “El primer any el meu avi va estar a punt de ple· gar, perquè estava acostumat a Sabadell, que vivia un moment d’esplendor econòmica i les vendes anaven molt bé. Però va venir a aquest petit poble, llavors amb 3.000 habitants, i no va vendre res”. Després de 88 anys, algunes coses han canvi· at, però d’altres no. En Pere guarda moltes fór· mules del seu avi, que li van arribar a través del seu pare, de qui ho ha après tot. “He intentat fer les fórmules del meu pare amb la tecnolo· gia actual”, combinant artesania i modernitat. Aquesta és la línia actual que defineix la marca Villaró. Però el negoci s’ha d’adaptar als temps i a la societat moderna, ja que els costums i els gustos canvien: “Abans, un producte, si era molt dolç, de seguida funcionava, però ara, com menys dolç, millor”, comenta el pastisser. En Pere Villaró no només conserva les fórmu· les de la família, sinó també altres tècniques i costums: “No m’agrada tenir les coses a la ne· vera, m’agraden les coses acabades de fer”. La diversificació, una necessitat El problema, però, de qualsevol pastisser és que la seva feina no és constant i la producció es concentra en caps de setmana i dates senya· lades. La solució que ha trobat aquest castella· renc és tenir un ampli ventall de productes, que s’elaboren entre setmana, com ara melmela· des, flams, nata, xocolates, bombons, etc. Fins i tot, en Pere Villaró ha patentat un gelat que ja és prou conegut al poble i rodalia. És el Villarín, un

gelat de forma gens convencional, que està fet de tres gustos –nata, maduixa i cafè– i recobert de xocolata. Però de tot el catàleg, en Pere des· taca les cinc estrelles Villaró: “el tortell de Reis, els productes de Pasqua, les coques de Sant Joan, els panellets i els torrons”. Aquests últims

En Pere Villaró ha patentat un gelat propi, format per tres cilindres i tres gustos –nata, maduixa i cafè- i cobert de xocolata 1 ///

han esdevingut, amb els anys, el producte es· trella de la marca, tot i que en Pere no li dóna un tracte de favor especial: “Jo no puc dir que els torrons els faig millor que els tortells, per a mi tots dos són iguals i els tracto de la mateixa ma· nera”, afirma el pastisser. Villaró ven els seus productes a diferents co· merços de la comarca, però també a clients particulars de tot l’Estat espanyol que, amb els anys, han conegut la qualitat d’aquests pro· ductes, especialment els torrons. Catalunya, terra pastissera “Com les pastisseries que hi ha a Catalunya, no en trobaràs enlloc més del món”, sentencia Villaró. Però si Catalunya és la primera potèn· cia pastissera, Castellar del Vallès, i en gene· ral tota la comarca, registra una concentració accentuada de bones i prestigioses pastisseri· es amb moltes dècades d’història. En Pere ex· plica que això es deu al gust dels catalans pels dolços i les tradicions. Precisament, aquest arrelament a les tradici· ons està ajudant a fer que la crisi no arribi, de moment, a aquest sector. La prova de foc es va fer amb els panellets el mes passat, però des d’aquest establiment no han notat un descens de les vendes i esperen que aquesta tendència també es mantingui al Nadal amb els torrons. El gran interrogant, però, per Pere Villaró, és la continuïtat del negoci familiar, ja que el seu fill ha agafat una altra trajectòria professional. De moment, aquest pastisser que volta la seixantena no es vol ni plantejar la possibilitat de jubilar-se: “Si et planteges plegar, ja no hi poses la mateixa il·lusió”.

2 ///

3 ///

1 ///

2 ///

3///

PERE VILLARÓ, DAVANT EL SEU ESTABLIMENT. La pastisseria Villaró de Castellar del Vallès conserva la façana història de la botiga, que va obrir el seu avi als anys 20

ELS ToRRONS són UN DELS PRODUCTES ESTRELLA. Aquests dies, a l’interior de la pastisseria el treball és frenètic per tenir llest un dels productes que ha donat el prestigi a la marca

EL GELAT VILLARÍN, PATENTAT PER PERE VILLARÓ. Es tracta d’una creació pròpia envoltada de xocolata que amaga tres gelats amb gust de maduixa, nata i cafè. /// ISABEL MARQUÈS


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

JORNADES /// SABADELL

RADAR

19

JORNADES /// SABADELL

Experts en El futur de l’aviació, a debat a Sabadell robòtica es reuneixen al aeroport de Sabadell va acollir el passat presentants del sector aeronàutic i aeroespa· L’ 30 d’octubre el II Symposium IAM i aco· cial i va servir per concretar els beneficis eco· campus de la UAB llirà, de l’1 al 4 d’octubre del 2009, la Fira In· nòmics que per al territori suposen les inver·

T

enir robots per fer feines domèstiques o per ajudar, per exemple, que un cec pugui fer servir el seu bastó amb més facilitat, avui dia es veu com a ciència-ficció. Però l’Associ· ació de Grups Robòtics de la UAB es va encar· regar de desmentir aquesta percepció i fer to· car de peus a terra tots els que van participar en les III Jornades de Robòtica Open Source, que van tenir lloc el 4 de novembre a la Facul· tat d’Informàtica de l’Autònoma a Sabadell. De fet, actualment existeixen rentadores que són capaces de detectar la càrrega de roba que te· nen i així ajustar l’aigua, el temps i els cicles que han de seguir o, en el camp de l’enginye· ria biomèdica, hi ha robots per a la rehabilita· ció, entre d’altres. Però aquests només són la punta de l’iceberg d’una tecnologia que està viva i està avançant a passos de gegant. Les jornades van comptar amb la presència d’ex· perts en robòtica assistencial i van acollir un debat sobre les propostes de finançament, ajustaments i estratègies financeres per a em· preses de base tecnològica i el present i futur de la robòtica social. A més, al llarg de la tar· da de dimarts es va fer un taller de programa· ció i control i es van presentar els projectes dels alumnes de l’EUI-ETSE. /// c. farrés

JORNADES /// TERRASSA

Analitzen el potencial de la comarca per al turisme de negoci

C

ompartir experiències sobre les potenci· alitats del turisme i, concretament, del turisme de negocis o turisme professional. Aquests han estat els objectius de la jornada Les oportunitats que genera el turisme i el turisme de negocis, organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa. Les experiències presen· tades pels diversos ponents s’han centrat a aprofundir en el potencial de la comarca en aquest sector, en com es poden aprofitar les oportunitats que genera, així com en les prin· cipals mancances del territori en aquest as· pecte. Durant les jornades es va presentar el projecte de dinamització del turisme de nego· cis a la comarca que està desenvolupant el Consorci de Turisme del Vallès Occidental. Aquest projecte, iniciat l’any 2007, pretén po· sicionar la comarca com a destí per a la cele· bració de reunions, congressos i altres activi· tats. Aquest consorci també està elaborant una Guia del congressista, que es preveu tenir finalitzada per al gener del 2009, i que inclou· rà una presentació del territori, un directori d’empreses i els espais per a reunions dispo· nibles, així com tot tipus de propostes after the meeting que donin un valor afegit a l’ofer· ta existent. /// REDACCIÓ

ternacional d’Aeronàutica de Sabadell. Així ho va anunciar Enrique Lacalle, president del co· mitè organitzador de l’International Air Mee· ting (IAM), que va assegurar que “tenim con· fiança en l’IAM com a fira de l’aviació perquè és un sector emergent, que no pateix la crisi i que, per tant, és garantia d’èxit i de competi· tivitat internacional”. La segona edició de l’IAM va reunir professionals, empreses i re·

L’aeroport de Sabadell acull l’IAM /// ARXIU

sions relacionades amb el món de l’aviació. En aquest sentit, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va remarcar la importància per a la ciutat que té un espai com l’IAM. Per la seva part, el director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, va afirmar que “la Ge· neralitat volia ser soci d’aquest projecte per· què creiem que és una idea amb un gran fu· tur”. /// redacció


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

Grans empreses /// Catalana Occident Catalana Occident va néixer a Barcelona, però als anys 70 es va instal·lar a Sant Cugat amb una aposta clara pel futur del Vallès, sense deixar d’expandir-se pertot l’Estat PER: XAVIER AMAT

Solvència i compromís amb les persones i amb el territori 1 /// OFICINES CENTRALS. L’edifici de Sant Cugat és un emblema per al Grup /// ISABEL MARQUÈS

la seva seu, obrirà l’any 2010 un edifici de més de 56.000 m2 destinat al lloguer d’oficines i places d’aparcament, que ja s’ha començat a aixecar. La companyia hi invertirà 64 mili· ons d’euros. “La potencialitat d’aquest territo· ri és enorme, tot i que té mancances en infra· estructures. Sant Cugat ha crescut molt, però les infraestructures no ho han fet amb la ma· teixa celeritat. Cal tenir en compte que vin· dran moltes més empreses a la zona, i tot hau· ria d’estar en consonància amb aquest creixe· ment”, considera Farré. Però es fa difícil en un context com l’actu· al, i més tractant-se d’un grup d’aquestes di· mensions, parlar en termes localistes. I és que Catalana Occident ja té més de mil ofici· nes arreu de l’Estat espanyol, i amb la recent adquisició d’Atradius, la segona operadora d’assegurança de crèdit més important del món, ha desembarcat de cop en 42 països. Tot i això, el grup no perd el nord: “El nostre objectiu estratègic segueix sent, com sem· pre, ser líders en el mercat familiar i en el de les petites i mitjanes empreses”, explica Far· ré. “Seguim creixent de manera equilibrada, però sense pausa, per ser competitius en un mercat tan canviant com aquest”, segueix. Una de les claus de l’èxit, segons el director de comunicació, es troba en l’elecció que fan dels seus treballadors: “Apostem per agents professionals, no a temps parcial, sinó que agafem un perfil de persona molt determi· nat i l’ajudem que faci carrera a la casa. Això els converteix en grans professionals de les assegurances, capaços de donar un servei de molta qualitat”. Aquests agents ofereixen als clients de Grup Catalana Occident una gam· ma molt àmplia de serveis. Per als particu· lars, assegurances de la llar, de l’automòbil, de vida, de responsabilitat civil..., però tam· bé la gestió d’estalvi d’inversions. De la ma· teixa manera, per a les empreses hi ha tot el ventall d’assegurances possible, tant pel que fa a la protecció del negoci com a la protec· ció dels treballadors. L’experiència com a valor

L’

emblemàtic i vistós edifici que el Grup Catalana Occident va construir al terme municipal de Sant Cugat del Vallès a mit· jans dels anys 70 del segle pas· sat va segellar una relació ja in· destriable entre la companyia d’asseguran· ces i la comarca del Vallès Occidental. Tot i néixer a Barcelona aviat farà 150 anys, Ca· talana Occident (primer La Catalana i a par· tir del 1959 Grup Catalana Occident) es pot considerar avui una empresa vallesana, i més tenint en compte que va ser de les pio· neres a apostar per aquesta zona quan en· cara ningú no veia clar apartar-se del centre de les grans capitals per poder tirar enda· vant un negoci d’aquest abast. “Algú havia de trencar el gel i potser vam ser nosaltres. Ens hem sentit sempre molt ben acollits per Sant

1 /// Cugat, ens considerem santcugatencs plena· ment com a empresa, i sempre hi ha hagut una entesa molt important amb els ajunta· ments del territori. Crec que tots hi hem sor· tit guanyant”, manifesta Manel Farré, direc· tor de comunicació del Grup. La vinculació de Catalana Occident amb l’edi· fici que n’és seu central és tan important que l’anagrama del grup és una reproducció d’aquesta seu vista a vol d’ocell, i la recent construcció de la companyia que s’ha bas· tit just al costat per acollir-hi les sales d’in· formàtica, formació i una impremta, segueix la mateixa estructura, si bé té menys alçada. Les transformacions urbanístiques impulsa· des pel grup en el seu entorn més immedi· at no s’acaben aquí, ja que aquest passat mes d’octubre es va fer públic que, just davant de

L’ENTITAT TÉ LA SEU A SANT CUGAT I MANTÉ UN ESTRET VINCLE DE RELACIÓ AMB EL TERRITORI

“Som la companyia més longeva de tot el sector, i això vol dir molta experiència acu· mulada. Hem superat moltes crisis, i per tant aquesta que tenim ara no ens fa por, que no vol dir que no ens la mirem de prop i amb respecte”, considera Manel Farré. Amb qua· si 150 de vida, Catalana Occident n’ha vist de tots colors, i avui està més que prepara· da per enfrontar-se amb els alts i baixos dels mercats, segons el director de comunica· ció: “L’empresa està molt ben gestionada, té molta solvència, i per tant pot oferir garantia total als seus assegurats. Ens movem en uns marges de solvència que multipliquen per cinc els que estableix la llei. Podem respon· dre davant de qualsevol contingència que es presenti”. Reconeix que la crisi s’està fent evident, però en el cas del Grup Catalana Occident, el que es perd per una banda es pot guanyar per l’altra: “Està clar que s’estan venent molts menys pisos i cotxes, i per tant també s’es· tan reduint de manera proporcional les as· segurances que es fan de la llar o de l’au· tomòbil. Però en canvi creixen les assegu· rances de risc i de temes d’inversió. En una


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

situació de crisi, quan les coses van mala· ment, la gent vol assegurar allò que té, hi ha una mentalització més important del que és una assegurança, per a què serveix. L’asse· gurança cada vegada es veu menys com un luxe i més com una necessitat”.

21

2 /// la seu de sant cugat. l’edifici forma part del paisatge de la ciutat /// cedida

3 /// UN EQUIP PROFESSIONAL.La companyia considera bàsic que els agents facin carrera al grup /// cedida

Independència per davant de tot Per fer front a la situació econòmica present i futura, el Grup Catalana Occident descar· ta en aquests moments cap moviment estra· tègic dels que s’estan posant tant de moda en les empreses del sector, com és la fusió amb alguna entitat financera. “És molt natu· ral que estigui passant, les companyies vo· len créixer i això es fa amb aliances que im· pliquen fusions. No és el nostre cas, creiem que hem de créixer, però totalment indepen· dents de qualsevol entitat financera”, consi· dera el director de comunicació. Per Catala· na Occident, la imatge que es té de l’empre· sa per part de la societat és molt important, i no necessàriament es crea a partir de grans fusions o grans campanyes, sinó més avi· at tot al contrari: “No som partidaris de fer cops de timó bruscos, perquè la imatge es va construint de mica en mica, i si no es fa així, la gent acaba tenint una imatge distorsio· nada de l’empresa”. I afegeix Farré: “El que sí que estem fent és adequar la nostra imat· ge als temps nous de Catalana Occident. Ara som un grup d’empreses, molt solvent i res· pectat, i la nostra comunicació, tot i seguir tenint un aire familiar, vol reflectir que som una gran companyia. Per això fem ara un pa· rell d’anuncis per televisió cada any, amb un aire molt cinematogràfic”.

RADAR

4 /// MANEL FARRÉ. Director de Comunicació del Grup /// cedida

5 /// EMBLEMÀTICA ESCALA DE CARGOL. És la columna vertebral de l’original edifici /// cedida

2 ///

6 /// DOCUMENTS PER A La HISTÒRIA. Els inicis de Catalana Occident es remunten a un segle i mig enrere /// cedida

5 ///

3 ///

“Tot, tot i tot” Per les paraules del director de comunica· ció, sembla difícil que el Grup Catalana Oc· cident repeteixi un espot d’estil tan senzill, però que al mateix temps va fer tanta for· tuna, com el de la nena que deia que el seu pare li arreglava “tot, tot i tot”. La compa· nyia va ser la primera que es va sorprendre de la popularitat que va agafar aquell es· lògan: “Ja es poden fer mil estudis de mer· cat i mil anàlisis, que al final és la gent la que acaba fent-se seu o no un anunci o una frase. Ens va anar molt bé perquè, com he dit, el grup vol tenir un caire familiar, i amb aquest espot s’aconseguia totalment”. De publicitat, però, el Grup Catalana Occident més aviat poca, “en proporció a les nos· tres dimensions”. Fins i tot el grup descar· ta una altra manera de donar-se a conèixer i que s’està fent molt habitual en els darrers anys entre les companyies d’asseguran· ces, com és el patrocini de clubs esportius, i sobretot en l’esport de la cistella. “Sempre ens ha fet cert respecte lligar-nos a enti· tats esportives d’una manera tan clara, pri· mer perquè l’aportació que es demana és molt important, i després perquè tenim una vocació d’universalitat molt gran, ens agra· daria ser l’asseguradora de tothom, no no· més dels de Granollers, els de Madrid o els de Barcelona... Des del punt que una em· presa es vincula amb una entitat esportiva amb una presència molt forta en un territo· ri molt concret, pot córrer el risc que la ciu· tat “rival” no compri el producte, tot i que m’imagino que la gent al final distingeix

4 3/// ///

Ens movem en uns marges de solvència que multipliquen per cinc els que estableix la llei. Podem respondre davant de qualsevol contingència que es presenti

6 4/// bastant el que és un club i el que és l’empre· sa que el patrocina”, assenyala el director de comunicació. Deu anys de la Fundació Les formes d’involucrar-se en el teixit social per part del Grup Catalana Occident, doncs, van per altres camins. I un dels que la companyia considera cabdal és el funciona· ment de la seva fundació, que enguany ja arriba a la primera dècada de vida, i que des de l’any 2006 porta el nom de Fundació Jesús Serra, en reconeixement al mecenatge que tant de forma particular com a través de la Fundació va fer el fundador del Grup Catalana Occident. La Fundació Jesús Serra centra la seva activitat en la promoció de l’esport, la poesia, la música i l’empresa,

quatre grans passions que van caracteritzar la vida de Serra. En aquest temps, ha dut a terme projectes especialment rellevants amb la Creu Roja i amb Metges Sense Fronteres, i destaca també per les seves inversions en la conservació del patrimoni, la docència i la investigació científica. A la ciutat de la qual la companyia se sent fill, Sant Cugat del Vallès, l’aportació de Catalana Occident va ser clau en la restauració del claustre del monestir del segle xii, mentre que fa anys que dona suport al Centre Cultural de Sant Cugat i l’Orquestra Simfònica de la ciutat. “El nostre compromís amb la zona i amb Sant Cugat és total, i creiem que se’ns veu com una empresa que va ser molt important a l’hora de fer que Sant Cugat fos el que és avui, i també d’ajudar que segueixi avançant”, acaba manifestant Manel Farré.


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

EMPRESA /// BARBERÀ

Els fabricants de fotografia diuen que han superat la crisi del sector

E

ls principals fabricants de la indústria fotogràfica espanyola, agrupats en l’or· ganització AFIF, consideren superada la cri· si que han sofert al llarg dels darrers anys, com a conseqüència de la revolució digital. Segons Antoni Peñarroya, gerent de la firma AP PHOTO de Barberà del Vallès i president de l’AFIF: “S’inicia una nova etapa per als fa· bricants espanyols del sector, després d’uns anys delicats i complexos, en què hem ha· gut d’adaptar l’activitat als canvis derivats de la irrupció de la fotografia digital”. La bona notícia, però, coincideix amb la desfa· vorable conjuntura econòmica del moment. No obstant això, Peñarroya ha assegurat que “el més important era sortir de la nostra pròpia crisi sectorial, per poder afrontar amb confiança i seguretat aquesta altra cri· si de caràcter general”. Amb vista al futur més pròxim, el sector considera prioritari potenciar la internacionalització dels pro· ductes fotogràfics nacionals. Per aquest mo· tiu, es reforçarà la participació en els certà· mens fotogràfics mundials més importants. D’altra banda, els fabricants iniciaran la seva expansió comercial per diferents paï· sos de l’Amèrica del Sud. /// REDACCIÓ

EMPRESA /// CERDANYOLA

ASCAMM farà projectes de R+D amb l’Institut Tecnològic d’Israel

L

a Fundació ASCAMM ha establert un acord de col·laboració amb Technion (Institut Tecnològic d’Israel) per fer conjunta· ment projectes d’investigació i R+D aplicats al sector industrial. Una delegació del centre is· raelià, que té quatre premis Nobel en el seu historial, ha visitat recentment les instal· lacions de la Fundació ASCAMM i ha mantin· gut reunions amb els seus màxims responsa· bles per establir les bases d’aquesta col· laboració tecnològica. L’acord establert amb l’Institut Tecnològic d’Israel s’inscriu, segons les fonts esmentades, en el Pla Estratègic 2008-2011, en què es preveu intensificar i po· tenciar l’expansió territorial i sectorial del Centre Tecnològic d’ASCAMM, amb una inver· sió de 40 milions d’euros en R+D. Al costat de l’acord amb Technion, la Fundació ASCAMM també té previst intensificar la col·laboració amb diferents centres tecnològics del Marroc i Egipte, així com de la Xina i de diferents paï· sos de l’Amèrica del Sud. El Centre Tecnològic ASCAMM el va crear el 1987 l’Associació Cata· lana d’Empreses de Motllos i Matrius; el 1996 va passar a ser una entitat independent sota la forma legal de fundació privada sense ànim de lucre. /// REDACCIÓ

EMPRESA /// TERRASSA

Mútua de Terrassa viu la primera fusió A

ssegurances Mútua de Terrassa amplia el seu mercat fora del Vallès amb la prime· ra fusió de l’entitat. L’empresa és soci protec· tor de Previsió Mutual, de Barcelona, des del passat mes de gener i el 2010 les dues entitats s’ajuntaran. D’aquesta manera, Assegurances Mútua de Terrassa es convertirà en la vuitena mutualitat de Catalunya i passarà a tenir una facturació al voltant d’11 milions d’euros i uns 95.000 assegurats. Aquesta operació és la pri· mera fusió d’Assegurances Mútua de Terras· sa, “però si hi ha l’oportunitat d’alguna altra

fusió hi estem interessats”, assegura el gerent de l’empresa egarenca, Óscar López.

Edifici de la Mútua de Terrassa /// ISABEL MARQUÈS

Assegurances Mútua de Terrassa té uns 70.000 assegurats i Previsió Mutual, al voltant dels 25.000. Actualment les dues empreses estan en ple procés d’unificar processos i productes, abans de la fusió prevista per a poc més d’un any. El grup Mútua de Terrassa va fusionar els seus la· boratoris amb els del Consorci Sanitari de Terras· sa per crear Catlab, ubicat al Parc Logístic de la Sa· lut, a Viladecavalls. /// C. ANDREU


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

FLUIDRA /// SABADELL

Fluidra redueix els beneficis nets un 14,7%

lacions, com un auditori, una showroom i un restaurant.

DEL 15 AL 19 DE DESEMBRE

CURS D’INTRODUCCIÓ AL MÓN DEL VI I DEL TAST

AEGERUS /// SABADELL

L’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB proposa la realització d’aquest curs d’introducció al món del vi i del tast, que vol ser una primera aproximació al coneixement de la viticultura i l’enologia, a la conservació i al servei dels diferents vins, així com al món del tast.

Aegerus presenta una nova imatge corporativa El fabricant de material per a piscines Fluidra ha obtingut un benefici net atri· buït de 30,4 milions d’euros en els nou pri· mers mesos de l’any, un 14,7% menys que en el mateix període de l’any anterior. Durant els nou primers mesos de l’any, Fluidra, amb seu a Sabadell (a la foto), ha registrat unes vendes de 549 milions d’euros, amb un augment del 0,8% respecte al mateix període de l’any ante· rior i una recuperació de les vendes a la zona del sud d’Europa i Espanya. Quant a l’Ebitda, el benefici operatiu brut, s’ha situat en 79,7 mi· lions d’euros, un 7,7% menys que en el mateix període de l’any anterior. Per divisions de ne· goci, la Pool –dedicada a la producció i distri· bució de components per a piscines– ha ar· ribat a vendes de 431,3 milions d’euros (un 1,4% menys) i un Ebitda de 60,5 milions (un 8,8% menys). La divisió de tractament d’ai· gües, Water, ha registrat unes vendes de 166,4 milions (descens d’un 8,1%) i un Ebitda de 19,9 milions (un 1,3% menys). iGUZZINI /// SANT CUGAT

Nova delegació d’iGuzzini Illuminazione

L’empresa iGuzzini Illuminazione ja ha iniciat les obres de construcció de la seva futura delegació, que quedarà ubicada en uns terrenys del parc d’activitats econòmiques de Can Sant Joan i passarà a ser la seu central de l’empresa a l’Estat espanyol. L’edifici projectat a Sant Cugat, obra de l’arquitecte Josep Miàs, es caracteritza per una peculiar part central en forma de globus aerostàtic. Quan estigui acabat, a principis del 2010, constarà de més de 2.000 metres quadrats de magatzem, 3.500 metres quadrats d’oficines i diverses instal·

SBD ASSEGURADORA ///SABADELL

Asefa aprova la compra de Sabadell Asseguradora

Lloc: Aula de tast de l’EUTDH-UAB Organitza: EUTDH-UAB Més info: www.eutdh.cat

DEL 9 AL 18 DE DESEMBRE

PREVENCIÓ I DETECCIÓ DE CONDUCTES DE RISC PER A JOVES Curs formatiu adreçat a monitors i monitores d’esport i de lleure que treballen directament amb jovent perquè actuïn com a agents de prevenció. Lloc: Espai Jove Torre Bassas, Rubí Organitza: Aj. de Rubí i Diputació Més info: www.rubi.cat

FINS AL 9 DE DESEMBRE

EXPOSICIÓ:‘PLANETATERRA’ Exposició sobre la importància dels processos i recursos de la terra per al desenvolupament sostenible i la cura del medi ambient. Produïda per l’Associació de les Nacions Unides a Catalunya. Lloc: Biblioteca Municipal de Ripollet. Organitza: Associació de les Nacions Unides. Més info: www.ripollet.cat

15 I 16 DE DESEMBRE

CURS: ESTADÍSTICA BÀSICA Curs de dotze hores que té per objectiu familiaritzar-se i aprendre a utilitzar les eines estadístiques en control de qualitat. Lloc: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies del Parc Tecnològic del Vallès. Organitza: Tecnomesura Més info: www.tecnomesura.com L’entitat asseguradora especialitzada en el sector de la construcció Asefa ha fet efectiva la compra de Sabadell Assegura· dora i Nueva Equitativa, després de la cele· bració de les corresponents juntes d’accio· nistes de les dues adquirides i l’autorització per part de la Direcció General d’Asseguran· ces. Segons va informar Asefa en un comu· nicat, l’adquisició de les dues assegurado· res permetrà a la companyia diversificar els seus productes i reforçar la seva posició al mercat espanyol, ja que convertirà Asefa en una “companyia de referència i molt compe· titiva”. Fruit del procés d’adquisició, el fins ara director general d’Asefa, Alberto Toleda· no, ha estat nomenat conseller delegat de les companyies adquirides.

23

panell info

Durant l’acte de col·locació de la primera pedra (vegeu foto), el director tècnic d’iGuzzini Illu· minazione, Josep Masbernat, va assegurar que l’empresa “ha apostat molt fort per Sant Cugat i ha fet una inversió monstruosa”. L’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, va subratllar que “la cons· trucció d’aquesta seu és un missatge de confi· ança en el futur. Necessitem actituds i missat· ges optimistes com aquest per esvair-nos de la crisi profunda en què estem immersos”.

Aegerus, una empresa que es dedica a elaborar sistemes d’informació per al sector de la dependència geriàtrica, acaba d’estrenar una nova imatge corporativa, que ve capitanejada per una web original. Amb seu a Sabadell, la societat va ser creada el se· tembre del 2006 per Jaume Ten i Joan Ma· tarín, dos professionals amb una llarga ex· periència en el sector de la informàtica de la salut. Fins ara, el software d’Aegerus s’ha instal·lat en més de 100 centres residenci· als, sociosanitaris i d’atenció domiciliària, una xifra que la companyia preveu que ar· ribi als 300 centres abans de la fi de l’any vi· nent. També mirant al futur, des de l’empre· sa afirmen que el seu objectiu “és que qualse· vol centre de dependència del tipus que sigui, quan es plantegi instal·lar un sistema d’in· formació, ens tingui presents”.

RADAR

INICI AL FEBRER DEl 2009

POSTGRAU EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ DE COMERÇOS I DISTRIBUCIÓ La distribució comercial està experimentant una transformació profunda a causa, essencialment, dels canvis de valors dels consumidors i la globalització. Paral·lelament, ha crescut la pressió competitiva del sector, que ha imposat a l’empresa comercial l’exigència de renovar els seus processos i el paper directiu. Per mantenir-se i créixer en aquest panorama, les empreses necessiten disposar de personal preparat, capaç d’identificar les oportunitats de negoci i dels clients, i

de saber definir i portar a terme estratègies competitives de creixement. Lloc: UAB Organitza: Escola de Postgrau UAB Més info: www.pmasters.es

INICI AL FEBRER DEL 2009

POSTGRAU EN COMERÇ I MÀRQUETING INTERNACIONAL En el context actual, les empreses necessiten personal acostumat a pensar d’una manera global, que pugui identificar les oportunitats de negoci, d’equilibrar les necessitats dels clients i de saber definir i portar a terme estratègies competitives de creixement en els mercats internacionals. Lloc: UAB Organitza: Escola de Postgrau UAB Més info: www.pmasters.es

FINS AL 31 DE DESEMBRE

EXPOSICIÓ: ‘HISTÒRIES COMPARTIDES. LA IMMIGRACIÓ A RIPOLLET ELS ANYS SEIXANTA’ Recull les vivències de moltes persones que van arribar a Ripollet tant a la dècada dels seixanta com a partir dels noranta, a partir d’un ampli treball d’investigació i contextualització, així com d’un extens material gràfic. Lloc: Local Molí d’en Rata Organitza: Centre d’Interpretació del Patrimoni Local Més info: www.ripollet.cat

FINS AL MARÇ DEl 2009

‘TREBALL,TREBALLADORS I TREBALLADORES A LA FÀBRICA’ Exposició que s’emmarca en els actes del centenari de la inauguració del Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa. La mostra recull les experiències i els molts coneixements que treballadors i treballadores de la fàbrica han transmès de generació en generació. Lloc: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Rambla d’Ègara, 270, Terrassa). Organitza: mNACTEC Més info: www.mnactec.cat


24

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

Sanitat al Vallès Occidental

C

atalunya disposa actualment de 3,9 metges per cada 1.000 ha· bitants. Potser no es parla tant de la situació de la sanitat els di· lluns als bars com de la jorna· da de futbol del cap de setma· na, però difícilment ningú deixa d’explicar als seus familiars i amics aquell dia que va ha· ver d’anar a urgències i van trigar tres hores a atendre’l, o el mig any que tardaran enca· ra per fer-li una prova. Si aquests casos són freqüents –la mitjana d’espera per a operaci· ons a la sanitat pública de la regió sanitària de Barcelona, en què està inclòs el Vallès Occi· dental, es troba al voltant dels quatre mesos, segons dades de la mateixa conselleria–, no és estrany que davant la ja famosa crisi eco· nòmica molts mirin cap al sistema sanitari preguntant-se si un dels pilars més ferms de l’estat del benestar quedarà tocat. Són molts els projectes previstos al Vallès Oc· cidental per als propers anys per millorar l’as· sistència sanitària i que, en major o menor mesura, es podrien veure afectats per la cri· si. L’any 2005 s’establia un mapa sanitari i un pla per part del govern de la Generalitat amb un horitzó de compliment d’objectius de deu anys. Hi ha en previsió l’obertura de nous hos· pitals (Ernest Lluch, Mollet, Sant Cugat-RubíCastellbisbal...), la creació dels anomenats CUAP (centres d’urgències d’assistència pri· mària), la millora en els serveis de salut men· tal... Però al mateix temps, la consellera de Sa· lut de la Generalitat, Marina Geli, ha obert debats socials com el del copagament de me· dicaments per part dels ciutadans per finançar la sanitat, o ha reconegut obertament la man· ca actual de personal mèdic al nostre país.

radiografia a la sanitat del vallès el creixement demogràfic ha acabat posant en evidència la necessitat d’actualitzarla xarxa sanitària de la comarca. EL NOU HOSPITAL ERNEST LLUCH HA DE PAL·liar el dèficit de llits a la zona d’influència de sabadell TEXT: XAVIER AMAT FOTOS: ISABEL MARQUÈS ///

Aquest darrer punt és una preocupació als hospitals. Pere Vallribera, director gerent del Consorci Sanitari de Terrassa, creu que en els darrers anys hi ha hagut “una limitació exa· gerada per part de les universitats en el nom· 1 /// bre de llicenciats que s’han format a casa nostra. Juntament amb altres factors i el gran augment de la població, ens trobem ara en aquesta situació”. Els números parlen: la xi· fra de metges nascuts a Catalunya que es van col·legiar durant l’any 2007 –col·legiar-se és requisit indispensable per exercir– va ser la més baixa de la història, 508 col·legiats, un 39% del total. De la resta d’Espanya en van ar· ribar 192, mentre que 612 metges van arribar d’altres països; cosa que superava per pri· mera vegada el percentatge de metges col· legiats en un any nascuts aquí. Davant d’aquest panorama, Xavier Mate, di· rector general de Capio Hospital General de Catalunya, considera que “és bàsic accelerar els tràmits administratius de metges estrangers en els casos en què està prou clara l’equipara· ció formativa i fomentar programes d’introduc· ció al nostre sistema o de coneixement als nous professionals”. Des de la Coordinadora d’Usu· aris de la Sanitat Pública, la seva directora, Carme Sabater, afirma que “davant d’aquesta situació, sort n’hi ha de la qualitat dels professi· onals que tenim, ja que si no els problemes en el servei sanitari serien encara molt més grans”. El sistema no es posa en dubte La unanimitat és absoluta entre les fonts con· sultades a l’hora de destacar el sistema de fun·


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

1 /// HOSPITAL PARC TAULÍ. L’únic centre hospitalari que atén actualment els sabadellencs 2 /// MANIFESTACIONS. Han estat diverses les mobilitzacions durant els darrers anys a la comarca al voltant de la sanitat

GAS A FONS

25

MÉS INFO Les actuacions principals al Vallès per al 2009 Govern Territorial de Salut (GTS) Vallès Occidental Oest Atenció primària • Construcció del CAP Matadepera • Construcció del CAP Can Parellada (Terrassa) • Construcció del CAP Sant Cugat • Construcció del consultori local de Viladecavalls • Consultori local de les Fonts Sant Quirze • Construcció del CAP Can Roca de Terrassa • Ampliació del CAP Terrassa Nord

2 /// cionament de l’atenció sanitària de què es no· dreix la nostra societat, basat en el fet que la sa· lut és un dret universal. Xavier Mate diu que “és un model del qual n’estem orgullosos”, mentre que Pere Vallribera parla de “l’excel·lent siste· ma sanitari català”. Això no treu, però, que per aquestes característiques els centres mèdics es vegin sovint col·lapsats i desbordats. “Que es deixi de dir, sisplau, des de segons quines ins· tàncies, que la culpa és dels ciutadans”, expres· sa Carme Sabater. I segueix: “El que no pot ser és que les lleis diguin que tothom pot anar al metge sempre que ho cregui necessari, i des· prés s’acusi els ciutadans de fer un abús del sis· tema”. Pere Obiols, responsable de polítiques sanitàries de l’Ajuntament de Sabadell, consi· dera que l’actitud dels usuaris o la freqüència amb què molts es van a visitar “no deixa de ser una demostració que precisament tenen mol· ta confiança en el sistema, en el metge que els atén, en les proves que se’ls fan...”.

1,4

LLITS HOSPITALARIS PER CADA 1.000 HABITANTS SÓN ELS QUE TÉ SABADELL EN AQUESTS MOMENTS, UN DELS PERCENTATGES MÉS BAIXOS DE TOT CATALUNYA. AQUESTA MANCANÇA HA DE QUEDAR EN GRAN PART RESOLTA AMB LA POSADA EN FUNCIONAMENT ELS PROPERS ANYS DE L’HOSPITAL ERNEST LLUCH, AMB UNS 200 LLITS, I LA REOBERTURA DE LA CLÍNICA L’ALIANÇA

Però tant des de la Coordinadora d’Usuaris com des de la Federació d’Associacions de Ve· ïns de Sabadell (FAV Sabadell), una de les en· titats de la comarca que en els darrers anys més s’ha mobilitzat per qüestions d’atenció sanitària, reconeixen que a vegades alguns usuaris han de replantejar-se les seves ac· tituds, per ajudar a evitar col·lapses i que la sanitat pugui ser un servei de qualitat. “So· vint anem a les urgències de l’hospital direc· tament per una qüestió lleu, sense passar pel metge de capçalera o pel CAP proper”, con· sidera Ernest Espinós, vocal de Sanitat de la FAV Sabadell i president de la Coordinadora de Federacions de Veïns del Vallès Occidental. Afegeix, però, que en gran part es dóna per· què “els usuaris tenen la imatge que a l’hos· pital trobaran metges de totes les especiali· tats, i en canvi al seu centre d’assistència no és així”. Carme Sabater recomana sempre als usuaris que “en primer lloc vagin al seu met· 3 /// ge de capçalera, i si això no és possible, que truquin al 061. A urgències de l’hospital s’hi ha d’anar com menys millor, no només per· què, com el seu nom indica, és per a temes urgents, sinó perquè és un lloc on precisa· ment la gent amb menys defenses pot agafar fàcilment virus”. Les urgències segueixen sent un dels serveis sanitaris d’on provenen una part important de les queixes dels usuaris. Xavier Mate, des de Capio Hospital General de Catalunya, creu que “s’ha millorat força pel que fa a les llis· tes d’espera de les intervencions prioritza· des pel departament, però les urgències són un problema important per la demanda crei· xent de la població i en especial la dispersió en l’oferta, cosa que ha provocat i provoca una difícil estabilització d’algunes especia· litats, com ara la pediatria”. Pere Vallribe· ra, però, en fa una lectura optimista: “Tot i l’importantíssim increment en el nom· bre de persones que atenem (de poc més de 110.000 l’any 2002, a les quasi 200.000 actu· als), els esforços per incrementar l’activitat i per introduir mecanismes de priorització dels casos ens han permès racionalitzar l’es· pera dels pacients. En qualsevol cas, seguim tenint casos amb esperes excessives tant a urgències, en èpoques d’epidèmia, com en algunes consultes i intervencions”.

Davant la crisi, però, tampoc ningú no dub· ta que sempre cal estar amatents i obrir de· bats si cal perquè la qualitat no retrocedeixi. El del copagament de medicaments és segu· rament el tema que més ràpidament salta al carrer. “Tots ens haurem d’estrènyer el cintu· ró, però el copagament ara no toca”, diu taxa· tiva la directora de la Coordinadora d’Usuaris, que reconeix que “cal treballar a fons i fer des d’ara mateix un debat seriós, i és l’Adminis· tració la que ha de moure fitxa”. “Un exercici de responsabilitat conjunta ens ha de perme· tre limitar allò que és prescindible durant la crisi, i per fer-ho caldrà una alta dosi de gene· rositat per part de cadascun dels agents: polí· tics, gestors, professionals i ciutadans”, pen· sa el director gerent del Consorci Sanitari de Terrassa. La regidora de Salut i Serveis Soci· als de Sabadell, Maria Ramoneda, per la seva part, es mostra confiada que tots els projec· tes endegats pel que fa a nous hospitals i CAP es duran a terme: “Estan tan reconegudes les necessitats que hi ha actualment en aquesta zona, i tan clars els projectes que, malgrat les dificultats, tot tirarà endavant”. Sabadell, punt calent I és que si de la comarca s’ha de destacar una ciutat on la sanitat ha estat en els darrers anys tema habitual de discussió i fins i tot de mobilitzacions al carrer, aquesta és Sabadell. El constant augment de població juntament amb el tancament de l’Aliança, i els retards en la reobertura (havia de tenir lloc l’any 2006 i encara no ho ha fet), van complicar molt les atencions a l’únic hospital de la cocapital, Parc Taulí, i va començar el malestar entre els veïns, encara present avui. “Per nosaltres l’evolució no és positiva. Hi veiem voluntat, però fins que no torni a funcionar l’Aliança i engegui l’Hospital de Montcada, el servei no tindrà uns nivells dignes”, diu Ernest Espinós. L’entitat de la qual és el vocal de Sanitat ha convocat per aquest motiu diverses concen· tracions i plantades, la darrera ara fa un any. La regidora de Salut, Maria Ramoneda, diu que entén “perfectament les reivindicacions veïnals, amb les quals en gran part estem d’acord, i a més estem contents que els veïns s’interessin pel funcionament de la sanitat. Ara és el moment de seure, parlar i treballar plegats”, acaba dient.

Atenció hospitalària • Remodelació de l’Hospital de Terrassa • Dispositiu d’atenció especialitzada a RubíSant Cugat-Castellbisbal Atenció sociosanitària • Nou centre sociosanitari a Rubí GTS Vallès Occidental Est Atenció primària • Ampliació del CAP Merinals (Sabadell) • Construcció del CAP Sud-Campoamor (Sabadell) • Construcció del CAP La Farigola (Cerdanyola ) • Construcció del CAP Sentmenat • Construcció del CAP Palau-solità i Plegamans • Construcció del CAP Polinyà • Construcció del CAP Ripollet • Construcció del segon CAP Santa Perpètua de Mogoda • Ampliació del CAP Castellar • Construcció del CAP Gràcia (Sabadell) • Construcció del CAP Can Llong (Sabadell) Atenció hospitalària • Nou edifici façana al Parc Taulí (POPT2 fase 1a) • Ampliació i reforma de la Corporació Sanitària Parc Taulí-Fase 1B (Sabadell), nou edifici Santa Fe, connexions • Projecte nou hospital Ernest Lluch (Cerdanyola-Ripollet-Montcada-Barberà) Atenció sociosanitària • Projecte del Centre Sociosanitari Ripollet Atenció en salut mental • Centre polivalent de salut mental Ripollet Font: Generalitat de Catalunya


26

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

Marina Geli /// Consellera de Salut de la Generalitat Marina Geli és al capdavant de la Conselleria de Salut des de la primera legislatura del tripartit. La consellera revisa alguns dels principals projectes previstos al Vallès Occidental. TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: CEDIDA

El projecte de l’Hospital Ernest Lluch es pot iniciar l’any vinent EL PERFIL Al capdavant de Salut des del primer tripartit Nascuda a Sant Gregori (el Gironès) l’any 1958, Marina Geli i Fàbrega es pot considerar una de les veteranes del govern català, ja que només Antoni Castells a Economia i Finances, Joaquim Nadal a Política Territorial i Obres Públiques, i Joan Saura a Participació i Relacions Institucionals –cartera ampliada amb Interior en el segon tripartit– conserven com Geli la mateixa conselleria des del primer dia del govern d’esquerres, l’any 2003. Moderada en els gestos però amb freqüència amb declaracions molt clares i que han generat un gran debat social, com és el cas del possible copagament de medicaments o la proposta d’ampliació del personal mèdic amb persones estrangeres que no tenen de moment homologat el títol, dos dels gran reptes de Geli són la reducció de les llistes d’espera per a les intervencions quirúrgiques i l’ampliació del temps que els metges de capçalera poden dedicar a cada pacient.

E

ls futurs hospitals d’Ernest Lluch o de Mollet, les llistes d’espera, les reivindicacions dels veïns de Sabadell, els nous centres de sa· lut mental... L’agenda dels pro· pers anys de la Conselleria de Salut està plena per posar al dia els equipa· ments sanitaris del Vallès. Mentrestant els usuaris es queixen del dia a dia en què es fa evident que els serveis en el camp de l’aten· ció sanitària s’han d’actualitzar.

El juliol del 2005 s’aprovava el Mapa Sanitari del Vallès Occidental, en què es detallaven les principals mancances en el camp de la sanitat i actuacions per tal de resoldre-les amb un horitzó que s’establia per al 2015. Passats tres anys, quin és el grau de compliment de les previsions?

Aquest any constituirem els governs terri· torials de salut de l’est i oest del Vallès Occi· dental previstos en el Pla Sanitari del Vallès Occidental, com un element de responsabi· litat i treball conjunt amb els ajuntaments per tirar endavant les prioritats de salut en el territori. Pel que fa a les inversions, fins ara hem avançat de manera clara en els cen· tres d’atenció primària i totes les obres pre· vistes estan o acabades o bé en diferents fa· ses d’execució. Pel que fa als hospitals pre· vistos, els terminis de maduració i execució dels projectes són més llargs i complexos, i tot i que hi treballem de manera decidida en· cara no podem disposar-ne. Tot i això, són clarament visibles l’ampliació del Parc Tau· lí, la remodelació i ampliació de l’hospital de Terrassa o la construcció de l’Aliança de Sabadell. També hem incrementat de ma· nera important els professionals d’atenció

primària i hem millorat la coordinació en· tre els hospitals i la primària. Hem reduït les llistes d’espera, especialment les de visi· tes als especialistes, incrementant l’activitat dels centres i dirigint pacients a altres hos· pitals, i hem millorat l’atenció a les urgènci· es amb nous dispositius del SEM, nous CUAP a Sabadell i Cerdanyola, l’ampliació del Parc Taulí i les noves urgències pediàtriques a Ter· rassa, entre d’altres.

Quan es va elaborar el pla no es preveia la crisi econòmica. Com pot afectar les obres en marxa o les que han d’arribar? El pressupost d’inversions del 2009 assegu· ra els compromisos pluriennals adquirits en inversió. Recórrer a noves fórmules de finan· çament i gestió de les inversions –ICF Equi· paments, models concessionals i altres mo·

dels en estudi– permet sostenir aquest es· forç inversor que, en uns moments de crisi com els actuals, té una incidència directa, no tan sols en la qualitat de la xarxa assistenci· al, sinó també en la incentivació de l’activitat econòmica associada als desenvolupaments d’aquests projectes.

Hi ha algunes execucions que clarament no compliran els terminis. És el cas de l’Hospital Ernest Lluch. A què es deuen els constants retards, i quina és la data que es preveu que es podrà inaugurar? L’Hospital Ernest Lluch ha de donar servei als ciutadans dels municipis de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Barberà, i està ubicat al millor lloc possible (l’antic polígon Redosa), just en una cruïlla de camins que assegura l’accessibilitat, i en terrenys que els munici·


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

pis, després de diversos tràmits urbanístics, ben aviat ens podran cedir. Al mes de juli· ol els municipis van convocar, d’acord amb la Conselleria de Salut, el concurs d’idees per triar l’equip d’arquitectes que tirarà enda· vant el projecte del nou hospital. El projec· te es podria iniciar l’any vinent. Els treballs de redacció d’aquest projecte demanen en· tre 12 i 18 mesos de treball. A continuació es podria licitar l’obra per iniciar els treballs de construcció. La durada de les obres d’un hos· pital pot oscil·lar entre els tres i els quatre anys. De tota manera, com sempre que par· lem de calendaris en una actuació d’inversió, cal recordar que estem parlant de projectes i d’obres complexos que depenen de múltiples factors en la seva execució –alguns de tipus tècnic i d’altres vinculats a àmbits sobre els quals el Departament de Salut no té compe· tències– que poden tenir una incidència en la programació prevista.

Hi ha veus que alerten que si la gestió d’aquest nou hospital va a càrrec de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, es crearan pocs llocs de treball perquè equips i metges que hi ha actualment a Parc Taulí podrien doblar feines, i això aniria en detriment de l’atenció a l’usuari. Què en pensa? L’Hospital Ernest Lluch serà d’unes dimen· sions considerables (més de 250 llits per do· nar servei a prop de 200.000 ciutadans) i, per tant, tindrà personal propi i autonomia de gestió, tot i que evidentment seria impen· sable que no hi hagués vincles, assistencials i de qualsevol altre tipus, molt importants, amb l’Hospital de Sabadell. Això va en bene· fici del pacient, que rebrà una atenció més propera, més accessible i de qualitat.

A Sabadell i la seva àrea d’influència el dèficit d’equipaments és evident: entitats veïnals i usuaris de la sanita pública han denunciat sovint la saturació a Parc Taulí. És, per la consellera de Salut, el principal problema en l’atenció sanitària que hi ha actualment al Vallès Occidental? La saturació fa uns anys era un problema molt important al Vallès Occidental i especi· alment al Parc Taulí. Gràcies a les actuacions que hem anat fent, i tal com els he comentat abans, la incidència és menor i confiem que desaparegui totalment quan desenvolupem en la seva totalitat el Pla Sanitari. A poc a poc els usuaris van percebent aquests canvis.

Aquests problemes de saturació a la cocapital vallesana també s’han donat perquè la clínica L’Aliança, que havia de reobrir les portes el 2006, encara no ho ha fet, tot i el pla de xoc elaborat en el seu moment per la Generalitat. L’alcalde Manuel Bustos afirma que l’Administració no hi té cap responsabilitat i que l’explicació l’haurien de donar els propietaris. Què se’n sap des de la seva conselleria de la situació de la clínica i per quins motius aquests constants retards? Les obres de la clínica del Vallès que L’Alian· ça està construint a Sabadell són finança·

des i gestionades per l’entitat mateix i, en aquest sentit, tot i que seguim de prop i mi· rem d’evitar l’endarreriment en els termi· nis de finalització, sembla que són els proble· mes en l’obra i en algunes llicències i permi· sos els que en aquest moment n’impedeixen l’obertura. En tot cas, des de la Conselleria de Salut mantenim el compromís de contractar serveis públics al centre un cop estigui dis· ponible.

El Vallès Occidental és una de les comarques més poblades de Catalunya. Les esperes per a intervencions quirúrgiques dels usuaris vallesans estan dins la mitjana catalana? Ens trobem per sobre de la mitjana de Catalunya, però l’evolució és positiva. D’al· tra banda, cal tenir en compte que les dades varien en funció de cada intervenció quirúr· gica. Les llistes més importants les tenim en intervencions per a patologies menys com· plexes com amigdalectomies o galindons.

A Mollet del Vallès hi veurem un dels primers hospitals anomenats “sostenibles”. Quines seran les seves característiques i, si la sostenibilitat està tan assumida actualment, per què no es construeixen ja tots els hospitals d’aquesta manera? Efectivament, el nou Hospital de Mollet in· corpora els conceptes de sostenibilitat en el plantejament del seu disseny, amb l’objec· tiu de reduir la demanda energètica, de cer· car un equilibri amb l’entorn, aprofitant la llum natural, utilitzant materials reciclables i millorant les solucions constructives de fa· çanes i cobertes. També, d’utilitzar recursos i energies naturals renovables, incorporant solucions com l’energia solar, l’aprofitament de l’aigua de pluja o la recuperació de la ca· lor dels sistemes de climatització. Vol assolir una alta eficiència dels equips i sistemes i in· corporar estratègies d’estalvi d’energia, com la instal·lació d’un sistema de gestió tècnica d’edifici amb control i monitorització auto· matitzada de les instal·lacions. Tots aquests aspectes es tenen cada cop més en comp· te en el disseny dels nous centres. Els més nous, com ara les bombes de calor geotèrmi· ques, que encara no s’han instal·lat mai en un hospital o edifici de característiques simi· lars, seran avaluats i n’estem esperant els re· sultats per fer-los extensius a altres edificis.

L’atenció en salut mental sembla una aposta important per part de la conselleria. Quins centres es construiran al Vallès Occidental per atendre persones amb aquest problema i com està la situació de l’atenció en aquest moment? En el territori estem aplicant de manera pro· gressiva el Pla Director de Salut Mental i Ad· diccions, del qual destaca el programa de su· port dels equips de salut mental a l’atenció primària, que s’està implantant gairebé en tot el territori. Pel que fa a les infraestruc· tures, hem construït un nou centre de salut mental a Sant Cugat, un centre de salut men· tal i hospital de dia a Terrassa i tenim pre· vist un centre polivalent i d’internament a Ripollet, un nou centre de salut mental in·

Hem prioritzat l’increment de professionals sanitaris i no sanitaris per adaptar-los a les ràtios que recomana el mapa sanitari. Això permet que els professionals puguin dedicar el temps necessari a cada pacient, i també a la coordinació amb altres nivells, a la formació o a l’activitat comunitària El sistema es troba immers en un context de canvis que hi estan impactant i que estan generant nous reptes als quals estem donant resposta El pressupost d’inversions del 2009 assegura els compromisos pluriennals adquirits en inversió L’Ernest Lluch tindrà personal propi i autonomia de gestió, tot i que evidentment seria impensable que no hi hagués vincles, assistencials i de qualsevol altre tipus, molt importants amb l’Hospital de Sabadell.

GAS A FONS

27

fantil a Sant Cugat i una important amplia· ció del dispositiu de salut mental a l’Hospital de Sabadell.

La relació més directa dels usuaris de la sanitat, però, és amb els seus CAP. En general, com valora el funcionament dels centres d’assistència primària al Vallès Occidental i en quines poblacions és urgent d’invertir-hi? Hem prioritzat l’increment de professionals sanitaris i no sanitaris per adaptar-los a les ràtios que recomana el mapa sanitari. Això permet que els professionals puguin dedicar el temps necessari a cada pacient, i també a la coordinació amb altres nivells, a la forma· ció o a l’activitat comunitària. L’objectiu del Pla Sanitari era assolir les ràtios l’any 2009 i ja hi hem arribat a la majoria dels equips del territori. Estem fent un gran esforç pel que fa a les infraestructures de primària a gairebé tots els municipis. Comptem amb el suport dels ajuntaments que cedeixen els terrenys i sovint assumeixen la construcció dels cen· tres a través de conveni. Hem fet pactes per al desenvolupament de les infraestructures sanitàries de la ciutat amb els ajuntaments de Sabadell i Ripollet i ben aviat el signarem amb Terrassa.

La comarca s’ha caracteritzat per tenir uns grans equipaments privats, com l’Hospital General de Catalunya o la Mútua de Terrassa, que en el seu moment van cobrir limitacions importants que tenia la sanitat pública. Actualment, però, sembla que sense la participació pública, major o menor, centres d’aquestes característiques no són viables. .. L’Hospital de la Mútua de Terrassa és un hospital de la XHUP (Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública) integrat a la ciutat de Terrassa i la seva comarca. Fa activitat privada, però el volum més important d’activitat la du a terme, des de fa molts anys, per compte de la sanitat pública (Servei Català de la Salut). Pel que fa a l’Hospital General de Catalunya, des de fa uns anys té contracte per realitzar l’activitat pública que no cobreixen els centres de la comarca (radioteràpia, cirurgia cardíaca i altres activitats), però aquesta és una font complementària dels ingressos del centre, els quals vénen fonamentalment d’altres asseguradores i de privats.

Ocupa la consellera de Salut des del desembre del 2003. Quina és la seva percepció del sistema sanitari català? És un model sostenible? Crec que no seria adequat considerar que en el nostre sistema sanitari proliferen els problemes. En termes generals, tot i la seva complexitat, podem dir que el sistema de salut català “gaudeix de bona salut” i així ho perceben els ciutadans. El 83,72% dels catalans afirma sentir-se satisfet amb el sistema sanitari. Actualment, però, el sistema es troba immers en un context de canvis que hi estan impactant i estan generant nous reptes als quals estem donant resposta. Sense cap mena de dubte, el sistema és sostenible, i des del govern de la Generalitat ja estem treballant per un nou pacte de finançament que la garanteixi.


28

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

CARME COLOMINA PERIODISTA

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

MESURES FISCALS PER RECUPERAR LA CONFIANÇA

TOT ESPERANT QUE PASSI EL TSUNAMI ECONÒMIC

L

L’

a crisi econòmica i finance· ra provoca nous perdedors cada dia. L’últim ha estat la confiança dels industrials i dels consumidors de la zona euro, que ha caigut fins a mí· nims històrics que no es vi· vien des del 1993. També els líders comunitaris semblen haver perdut la unitat de les primeres setmanes de la crisi en favor d’un seguit de plans de rescat nacio· nals dispars i descoordinats. La mateixa can· cellera alemanya, Angela Merkel, es queixava fa uns dies que no ens podem permetre entrar en una cursa per veure “qui aprova el pla més car”. Merkel busca solucions que no costin di· ners mentre la seva prudència exaspera alguns dels seus companys. “França treballa i Alema· nya reflexiona”, resumia Nicolas Sarkozy. Des de Brussel·les, la Comissió Europea ha optat per posar ordre enmig d’aquest reguitzell de mesures i estratègies que els governs comu· nitaris van aprovant unilateralment. El Pla de Brussel·les. El nou pla de reac·

tivació de l’economia dels 27, proposat per la Comissió, suposaria una injecció addicio· nal de 200.000 milions d’euros, mesures fis· cals i plans sectorials concrets, que encara han d’aconseguir l’aval dels caps d’estat i de go· vern de la Unió que es reuniran a Brussel·les els pròxims 11 i 12 de desembre. Amb un pres· supost comunitari compromès ja fins al 2013 i amb les finances estatals caminant indefecti· blement cap a l’endeutament, el president de la Comissió, Durão Barroso, promet que el se· cret d’aquestes noves mesures per recuperar la confiança és que s’intentarà no superar l’1% del seu PIB comunitari, un llindar gairebé “sa· grat” per als grans contribuents a les arques co· munitàries. Barroso aposta per la rebaixa d’im· postos i de les cotitzacions socials per intentar reanimar el consum i salvar el màxim nombre de llocs de treball. La crisi financera ens ha por· tat una profunda crisi econòmica i ara es tracta d’evitar de caure en una perillosa crisi social. La Unió Europea no es pot permetre que els dubtes dels seus líders i les diferències sobre les mesures i la magnitud d’aquests plans de rescat frenin una nova resposta coordinada. Un cop a casa seva, però, cadascú respon a les pròpies necessitats del seu teixit industrial i financer i, per què no, de les enquestes d’opi· nió. El premier britànic, Gordon Brown, aca·

La UE no es pot permetre que els dubtes i les diferències entre els seus líders frenin una resposta coordinada

ba d’apostar per la rebaixa d’impostos i el re· torn a les velles tesis laboristes de penalitzar les rendes més altes. Brown ha renunciat a la prudència que el va caracteritzar com a cap de l’Exchequer, però es recupera en els sondejos que el valoren com a primer ministre. La premsa alemanya, en canvi, està dividida i desconcertada a l’hora d’analitzar la caute· la d’Angela Merkel. “No hem de confondre ac· ció amb precipitació”, deia la cancellera men· tre es revelava com la més ràpida a criticar el pla de Durão Barroso. Tant ella com el presi· dent francès, Nicolas Sarkozy, no volen ni sen· tir a parlar de rebaixar l’IVA per no perdre en aquests moments cap font de recursos per a l’estat. França i Alemanya, en canvi, tenen des de fa temps una batalla comuna oberta contra l’ortodòxia del Pacte d’Estabilitat. Però aquest rigor és precisament el que permetrà avui a alguns països de l’euro, com ara l’Estat espa· nyol, comptar amb més marge per a l’endeu· tament públic. Les mesures anticrisi del govern Zapatero ele· varan el dèficit públic fins al 3% durant el 2008 i el 2009, malgrat les queixes i advertències pú· bliques del Banc d’Espanya. Unitat per salvar l’automoció. La potent in·

dústria de l’automòbil europea, pel seu pes productiu, l’alta ocupació que suposa i la seva capacitat de pressió sobre els governs, és ara per ara l’únic sector industrial de la Unió Euro· pea que ha aconseguit la unanimitat dels go· verns per dissenyar-li un pla de salvament pro· pi. Merkel i Sarkozy asseguraven la setmana passada que el punt que comparteixen al 100% és “la determinació per ajudar la indústria de l’automòbil”. França i Espanya ja dissenyen plans concrets. El president francès ha aprofi· tat, a més, per criticar la duresa europea con· tra les ajudes d’estat a la indústria. La Comis· sió adverteix, però, que no es pot entrar en un degoteig imparable d’ajudes a sectors determi· nats que acabin obrint fins i tot possibles guer· res comercials. Uns i altres miren de reüll cap als Estats Units i les ajudes milionàries que pre· paren per a les grans empreses automobilísti· ques del país. De fet, el Pla de Brussel·les pre· veu la injecció en sectors industrials molt con· crets i preferentment per a l’automoció. Els fabricants europeus, però, no s’hi posen per poc. Demanen 40.000 milions d’euros per aju· dar la fabricació de cotxes menys contami· nants. La Comissió n’ofereix 5.000.

any 2008 passarà a la història econòmi· ca del país com l’any més convulsiu i sor· prenent pel que fa a l’economia. Els llibres de text econòmics, en el futur, hauran d’ex· plicar, si poden, com va ser que vam passar de l’opulència a la crisi en tan sols sis mesos. Com va ser que vam començar l’any pensant que vivíem en una societat del benestar –en el sentit ampli de la paraula– sense límits, a una societat que discuteix els trams socials dels pressupostos perquè no siguin definiti· vament eliminats. A aquest punt han arribat les coses i el govern espanyol ha admès que es planteja trencar els límits del dèficit pres· supostari amb l’objectiu de reactivar l’econo· mia. Malgrat això, i segons va afirmar el go· vernador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, convé mantenir un mar· ge d’actuació i no malbaratar tots els recur· sos en aquests moments, perquè la situació pot empitjorar. Tenim ja comptabilitzats prop de 145.700 llocs de treball perduts i un PIB en constant contracció. Aquestes dades han tin· gut repercussió òbviament en el consum de les llars, que representa un 56% del PIB, cosa que reflecteix la desconfiança dels ciutadans davant el futur econòmic. Malgrat totes aquestes veritats i malgrat, tam· bé, el missatge de pessimisme que sovint transmeten els mitjans de comunicació, s’han de prendre actituds positives i intentar tant com sigui possible “salvar els mobles”. Com manifestava recentment el president del Cen· tre Metal·lúrgic de Sabadell, Ramon Alberich, és necessari fer un gran esforç per salvar em· preses malgrat el cost social que això pugui significar. Una empresa que tanca, afegeix, és una empresa que mai més no tornarà a obrir. La globalització conduirà els clients a proveï· dors de països emergents i això sí que serà la veritable destrucció del teixit empresarial. En definitiva, hem d’esperar ben agafats a la bar· ca el pas del tsunami, que segur que passa. Certament no per formar una societat com la que hem tingut fins ara, sinó per crear una so· cietat més ajustada a les possibilitats reals dels ciutadans i no una societat totalment “creditícia”. Des d’aquesta columna són els desitjos per a l’any que comença.

La globalització conduirà els clients a proveïdors de països emergents i això sí que serà la veritable destrucció del teixit empresarial


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

ROTONDA

29

ANTONI ABAD PRESIDENT DE LA PATRONAL CECOT

Els empresaris, davant el repte d’una triple crisi financera El president de la patronal Cecot afirma que els empresaris estan preocupats per la situació actual, però que no tenen por. Segons Abad, les empreses s’estan repensant amb il·lusió, innovació i un punt d’inconsciència i coratge

L’

aparent èxit macroe· conòmic dels darrers anys, basat en alguns excessos, ha portat al fet que, finalment, Es· panya ha descobert que està en crisi i que el seu creixement era dese· quilibrat, és a dir, relativament poc fonamen· tat. A més, es va confondre intencionadament que estar més endeutat era sinònim de ser més ric. Mentre l’autocomplaença regnava al nostre país, el Banc Mundial ens radiografiava amb el seu informe Doing Business. En cinc anys, la po· sició mundial de l’economia espanyola ha pas· sat del lloc 29 al 49. Si perdem tantes posicions és perquè durant la bonança no hem estat intel· ligents ni valents i no hem fet les reformes pro· fundes ni els deures per consolidar-nos com a país avançat i sòlid. I per acabar-ho d’espatllar, apareixia a l’escenari mundial la crisi financera més gran mai coneguda.

Patim la crisi mundial, patim la crisi espanyola i a més hem de suportar una altra crisi: la de manca de finançament prevista a l’Estatut

Els empresaris catalans suportem una triple cri· si financera. Patim la crisi mundial, patim la crisi espanyola i a més hem de suportar una altra cri· si: la de manca de finançament prevista a l’Esta· tut. I ens esparvera que alguns polítics estiguin incomplint la llei impunement!

no podem deixar d’assenyalar tot allò que ens perjudica o no està al nivell que pertoca.

En el camp de l’empresa, l’economia finance· ra està afectant seriosament l’economia real. L’ortodòxia en el finançament bancari s’ha per· dut. I si el binomi projecte i equip emprenedor ja eren poc valorats pel sistema financer espa· nyol, ara fins i tot manca la raonabilitat per re· novar una pòlissa. El señor presidente del gobierno de España, amb l’alta valoració que té del sistema financer espanyol, hauria de traslladar confiança a ciutadans i empreses. Que es podria concretar donant garantia il·limitada als dipò· sits de particulars i aconseguint que el diner ar· ribi a les pimes, oferint des del govern crèdit, ajornaments o compensacions, i també a tra· vés de condicionar els ajuts de liquiditat al sec· tor financer. Mesures molt urgents que encara no ha concretat. En la situació actual, els empresaris estem preo· cupats. Molt preocupats. Però no tenim por, per· què sabem que la por paralitza i fa perdre objec· tivitat. Aquest estat d’ànim es podria resumir dient que estem en rebel·lia positiva. Positius perquè tenim l’esperit combatiu i rebels perquè

Des de la Cecot observem que si alguna cosa és denominador comú de les empreses que conti· nuen tirant endavant, és que totes s’han repen· sat amb il·lusió, innovació, internacionalitza· ció, i amb un punt d’inconsciència i coratge ne· cessaris per assumir risc. Cecot aspira a ser més que mai un bon i útil company de camí en la tas· ca d’ajudar les mitjanes i petites empreses a sor· tir-se’n. Això es concreta des del networking in· ternacional fins a la formació i qualificació pro· fessional. Des de l’impuls de la sistematització de la innovació fins a la integració de les TIC com a eines bàsiques de la gestió empresarial. A més de nous serveis com el de licitacions internacio· nals i serveis que es renoven amb més força que mai, com el de la borsa de treball. No ens mou cap altre afany que el progrés de les empreses mitjanes i petites, que entenem que són sinò· nim de persones i de país. Actualment és prioritari salvar empreses i llocs de treball, és a dir, l’empresa mitjana i petita ha de poder redimensionar-se sense que aquest procés de reducció de plantilla li suposi costos inassolibles i propiciï el seu tancament. Els països europeus socialment més avançats han sabut introduir una nova cultura del tre·

ball: la flexiseguretat i l’ocupabilitat. L’eslògan que han sabut traslladar és: tu ets el principal responsable del teu futur professional. En con· seqüència, s’han de prioritzar els plans socials de recol·lecció dels treballadors. Cecot està pre· parada per gestionar-los.

Lectures

I aquesta nova cultura del treball passa per enter· rar l’actual Estatut del Treballador per fer renéixer un nou Estatut, on la centralitat de la norma sigui l’equilibrada defensa del treball, des de la respon· sabilitat i implicació positiva de tots els seus ac· tors. Altres dos aspectes per corregir immediata· ment són la baixa productivitat i l’absentisme. Al mateix temps, el foment de l’esperit empre· nedor i la creació de noves empreses forma part del que més necessita el país. Fa anys que insis· tim a trobar un marc regulador fiscal realment excitant per als inversors privats, els Business Angels, com del que disposen, des de fa anys, al· tres països europeus. El Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat tenir-ho com a prio· ritat. Elemental, però encara pendent. Com és que no tenim definida una política de fi· xació de talent a Catalunya? Perquè fixar talent s’aconsegueix generant-lo i retenint-lo, o atra· ient-lo i retenint-lo. Per generar-lo necessitem un bon sistema educatiu i per atraure’l necessi· tem quelcom més que un país bonic, amb bon clima. Ens queda tant per fer!

Empresa Activa

La paradoja: un relato sobre la verdadera esencia del liderazgo James C. Hunter ens recorda de manera senzilla els principis universals gràcies als quals podem arribar a col· laborar amb els altres: no hi ha autoritat sense respecte.

Ningú no pot qüestionar la Cecot en la seva clara aposta per les infraestructures a Catalunya, però permetin-me: Canviem TGV per talent, canvi· em túnel de TGV per rodalies, canviem TGV per recerca, canviem TGV per finançament a la in· novació i a la internacionalització de la mitjana i petita empresa catalana. Tenim un futur brillant al davant si col· lectivament el volem veure. El futur serà nos· tre si ens el fem nostre. Parafrasejant Barak Obama: “Aquests són els nostres temps, per donar feina al nostre poble i obrir les portes de l’oportunitat per als nostres joves; per res· taurar la prosperitat i reafirmar que avui i aquí, som molts i alhora som un; que mentre respirem tenim esperança. I quan ens trobem amb escepticisme i dubtes i amb gent que ens digui que no podem, contestarem amb aquest credo etern que resumeix l’esperit empresa· rial: Yes we can”.

Editorial: La Campana

La dictadura de la incompetÈncia Xavier Roig reflexiona en aquest assaig sobre el que ell anomena dictadura de la incompetència, comparant el sistema actual de benestar amb els sistemes comunistes d’abans de la caiguda del mur de Berlín.


30

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

OPINIÓ QUÈ en PENSEN ELS VIANANTS...

els ciutadans consideren que PER tenir UNA BONA ASSISTÈNCIA SANITÀRIA S’HA DE PAGAR Els vallesans no tenen, en general, una opinió favorable sobre la sanitat pública; les llargues esperes tant en assistència primària com hospitalària són la queixa principal. La privada, en canvi, dóna un bon servei, però és cara PER: IVANNA VALLESPÍN

1Quina /// Segons opinióel téseu de la parer, sanitat quins pública? són elsQuines prin- mancances considera que té el sistema públic cipals sanitari problemes al Vallès?del Disposa aVallèsd’algun Occidental? tipus d’assegurança privada? Per quin motiu? Veu alguna diferència entre la sanitat pública i la privada?

Olga Cedo 34 anys Mestressa de casa

José Vallejo 44 anys Electricista

Amparo Martínez 59 anys Tèxtil

Rosa Lizandra 35 anys Actuària

Lluís Garocha 27 anys Estudiant

Belén Parodi 21 anys Estudiant

Vilma Guaraní 16 anys Estudiant

Jo crec que el sistema públic no està especialitzat, sobretot quant a persones grans i a infants. Si un nen té algun tipus de malaltia greu o alguna deficiència, has d’anar a Sant Joan de Déu, a Barcelona. Jo vaig tenir un nen amb apnees, amb la malaltia del son, i m’he trobat que aquí no el saben tractar. A més, tampoc no li van saber trobar el problema que tenia, tot i que jo insistia que al meu fill li passava alguna cosa. I crec que això passa perquè no hi ha prou especialistes. Abans a Sabadell teníem el Nen Jesús; crec que aquí falten especialistes i material per a infants. Jo he hagut de recórrer a la consulta privada d’un metge del Taulí, perquè allà sí que disposava de material adient per tractar el meu fill.

Crec que l’atenció a la sanitat pública no és l’òptima. De vegades vas a la consulta mèdica i no et revisen prou i et recepten l’habitual medicament genèric i ja està. Jo aquí veig una gran diferència amb el meu país, l’Equador, perquè allà sí que els metges fan una revisió exhaustiva del pacient i li recepten el medicament adequat a la seva malaltia. Jo crec que els metges de capçalera, en aquest sentit, haurien de ser més professionals, tot i que entenc que a causa de la gran demanda que tenen no poden atendre bé els pacients. Actualment no disposo de cap assegurança privada, però m’han comentat que és una mica més eficient i t’atenen una mica millor. Jo la contractaria si fos necessari, però dependria del preu.

El gran problema que li veig a la sanitat pública és la demora, les cues que has de fer i l’espera quan vas a un ambulatori o un hospital, i això sense parlar de les llargues llistes d’espera per operar-te. No obstant això, s’ha de dir que després el tracte és molt correcte, però, és clar, t’has hagut d’esperar molt de temps. Jo no tinc assegurança privada i tampoc no m’he arribat a plantejar de tenir-ne una, perquè normalment hi ha tantes despeses que tampoc no t’ho pots permetre. Però crec que la sanitat privada és molt bona perquè el meu fill en té i quan crida un metge, de seguida el té a casa o si necessita una operació li fan de seguida. Està molt bé si ho pots pagar, és clar.

Crec que aquí al Vallès la sanitat pública està bastant malament. Jo tinc una filla petita, i he contractat una assegurança privada perquè m’han comentat que l’hospital de Sabadell està molt malament per als nens i que et pots passar hores esperant. Per això, per no arriscar-me, m’he passat a la privada a Barcelona. A més, jo visc al barri de Castellarnau i allà no hi ha ambulatori, així que hem d’anar al de Can Rull, que està col·lapsat. Normalment hi vaig a posar-li les vacunes a la nena i els pediatres van de bòlit. Les visites duren un minut o dos i de vegades t’atén la infermera. Per a mi també tinc una assegurança privada i n’estic molt contenta, ni se’m passa pel cap d’anarme’n a la pública.

La veritat és que no sabria definir com està la sanitat pública al Vallès, però sí que considero que no són gaire ràpids, sempre hi ha moltes cues i llargues llistes d’espera. Crec que aquest és el gran problema que hi ha i considero que haurien de ser més eficients en la gestió del temps. No obstant això, penso que aquí hi ha bons professionals i bons metges i el tracte és bo, així que la situació se solucionaria contractant més professional sanitari i així es reduirien les cues i les esperes. No tinc cap assegurança privada i tampoc no m’ho he plantejat mai, de tenir-ne una.

La meva experiència no és negativa amb la sanitat pública perquè no he tingut mai res greu. Però el que veig malament és que quan demanes hora amb el metge de capçalera, te la donin molt tard, de manera que el refredat o el que tinguis aleshores potser ja t’ha passat. Llavors l’única solució que tens és anar d’urgències o prendre’t alguna cosa pel teu compte, però crec que això no està bé. En canvi, penso que hi ha bons professionals i que t’atenen bé. El meu germà té una assegurança privada i crec que és una bona opció perquè si tens alguna malaltia greu no t’has d’esperar a les llargues llistes. Jo me la faria si m’ho pogués permetre, però ara no perquè sóc massa jove i sempre penses que no et pot passar res.

Crec que la sanitat pública és massa lenta, especialment traumatologia. Si ets menor d’edat, no et volen atendre sola, però hi ha temes que de vegades no vols que sàpiguen els pares, com ara els relacionats amb la ginecologia. Si vas a planificació familiar, no t’ajuden i et diuen que parlis amb els pares. A més, quan penses que estàs embarassada, però no tens diners per comprar un test a la farmàcia, el metge et diu que te’l comprin els pares. Jo crec que són coses que haurien de millorar, però som menors i contra els grans no podem fer-hi res. Jo tinc una assegurança privada i funciona molt bé, no et fan esperar tant i són més amables. És clar, a la privada, com que pagues, t’han atendre. Només tens dues opcions: o pagar molt o no pagar i que no et facin cas.


32

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

UPC /// CÀTEDRA D’EMPRESA

La UPC i Telstar creen una càtedra d’empresa a Terrassa Es tracta de la primera a Catalunya destinada a la innovació de la tecnologia del buit

L

a Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’empresa Telstar han signat un acord per a la creació de la Càtedra Telstar, que esdevé la primera de Catalunya especialitzada en la innovació i la tecnologia del buit. Aques· ta càtedra, que tindrà la seu a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàu· tica de Terrassa (ETSEIAT), té com a objectiu principal promoure el coneixement de les tèc· niques aplicades al buit i a l’esterilització i ul· trafiltració de l’aire. La tecnologia té diverses aplicacions, com ara les indústries vinculades a ciències de la vida i als sectors de l’aeronàu· tica, l’aeroespacial o l’energètic. La Càtedra Telstar desenvoluparà línies de recer· ca i tesis doctorals en temes d’interès comú, im· pulsarà trobades nacionals i internacionals so· bre temes d’interès científic i industrial i acon· seguirà projectes de recerca en l’àmbit català, espanyol o europeu. En el marc de la càtedra, també s’atorgarà un premi al millor projecte fi· nal de carrera innovador relacionat amb aquests camps d’investigació. Igualment, el conveni pre·

veu que els estudiants de l’ETSEIAT puguin fer projectes finals de carrera i estades a Telstar, una empresa de Terrassa que es dedica al dis· seny, la fabricació i la comercialització d’equips d’alta tecnologia. Amb aquesta, la UPC ja disposa de 24 càtedres relacionades amb empreses de múltiples sec· tors. Aquest tipus d’institucions suposa un element per establir una col·laboració estre· ta entre una empresa i la universitat, amb la finalitat de desenvolupar objectius de docèn· cia, recerca, difusió, innovació i transferèn· cia de tecnologia. Injecció al tèxtil. L’Institut d’Investigació

Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC de Terrassa ha posat en marxa el projecte MODSIMTEX (Modelització i Simulació Tèxtil), que té per objectiu transformar el sector tèxtil, donant-li el valor afegit que aporta la R+D. En aquest projecte, un consorci de 12 empreses i laboratoris de recerca punters a tot Europa, entre ells l’INTEXTER, dissenyaran un sistema intel·ligent capaç de reduir un 75% el temps i la matèria primera, així com estalviar fins a un 7% de l’energia als fabricants de la indústria tèxtil. Està previst que el nou sistema estarà enllestit en poc més de tres anys.

Moment de la presentació de la càtedra d’empresa Telstar a la UPC de Terrassa

/// UPC

El projecte MODSIMTEX té un pressupost to· tal de 4,6 milions d’euros, dels quals la Unió Eu· ropea n’aporta 3,3 milions i la resta, 11 socis eu· ropeus. El projecte ha estat aprovat recent· ment per la Unió Europea dins del setè Programa Marc de R+D. /// Redacció

UAB /// PLA DE MOBILITAT

La UAB crea un pla per millorar la mobilitat al campus Entre les propostes, destaquen la construcció d’una estació d’autobusos o una xarxa de carrils bici

L

a Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va aprovar l’11 de novembre el seu Pla de Mobilitat, que inclou diverses mesures per mi· llorar l’accés i la mobilitat al campus d’aques· ta universitat. Els eixos principals del pla són la potenciació del transport públic col·lectiu, així com dels desplaçaments a peu i en bicicleta, de l’ús racional dels vehicles privats i de la consci· enciació de la comunitat universitària envers aquest tema. Entre les mesures més destacades que recull aquest pla destaca la construcció d’una esta· ció d’autobusos, situada al costat de les instal· lacions del Servei d’Activitat Física, concreta· ment entre les pistes de tennis i la B-30. L’esta· ció, que vol esdevenir un punt d’interconnexió entre les onze línies de bus que existeixen al cam· pus, està previst que entri en funcionament l’any

2011. Altres iniciatives previstes pel Pla són cre· ar una xarxa de carrils bici per accedir al campus des de municipis propers, augmentar la freqüèn· cia de pas dels Ferrocarrils de la Generalitat per la universitat, estudiar la possibilitat de fer un nou vial que reculli el trànsit de pas de l’eix nord, se· nyalitzar els itineraris a peu, etc. El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va destacar durant la presenta· ció del pla que l’actuació de la UAB la conver· teix en “capdavantera i pionera”, mentre que el rector, Lluís Ferrer, va afirmar que totes aquestes mesures s’aplicaran durant els pro· pers sis anys. Amb aquest pla, que suposarà una inversió d’uns 20 milions d’euros, es vol millorar les condicions dels prop de 220.000 desplaçaments que es realitzen diàriament al campus. /// ivanna vallespín

El campus de la Universitat Autònoma a Bellaterra registra 220.000 desplaçaments diaris /// UAB


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

33

CAMBRA DE TERRASSA /// SEU REFORMADA

LaCambradeTerrassainaugura lesreformesdelaseucorporativa L’entitat amplia les instal·lacions com a resposta a l’increment de l’activitat empresarial

L

a Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa va inaugurar el 24 de novembre les refor· mes de l’edifici corporatiu situat al carrer Blas· co de Garay. Les obres han permès aprofitar espais en desús i redissenyar-ne d’altres que s’havien quedat petits per l’increment de l’acti· vitat empresarial que la institució realitza.

L’entrada a l’edifici s’ha modificat i ara l’accés principal és al carrer de Blasco de Garay /// CAMBRA TERRASSA

CAMBRA DE SABADELL /// MISSIONS COMERCIALS

La Cambra de Sabadell inicia una missió a Rússia L

a Cambra de Comerç de Sabadell va dur a terme durant el novembre una missió co· mercial a les dues ciutats més importants de Rússia, Moscou i Sant Petersburg. En aquesta missió van participar-hi un total de 8 empreses espanyoles, entre les quals n’hi havia 4 de va· llesanes: Fabric Creations-IBQ Fabrics i Fittex· port de Terrassa, Olmos Maquinaria de Castellar del Vallès i Standard Hidráulica de Montcada i Reixac; la resta de firmes eren de municipis com Gandesa, Mieres o Marbella. Aquestes compa· nyies pertanyen a diferents sectors productius, com ara la il·luminació, la consultoria, coopera· tives agràries o la maquinària. Durant la setma· na que va durar la missió comercial, les empre· ses catalanes van mantenir contactes i reunions amb més d’un centenar d’empreses i organitza· cions empresarials d’aquestes dues ciutats. Segons Vicenç Vicente, coordinador d’aquesta acció de promoció internacional, “Rússia repre· senta el paradigma d’un autèntic mercat emer· gent, una economia centrada en uns immensos recursos naturals, una població amb baix poder adquisitiu i una concentració de la riquesa en mans d’oligarquies lligades al poder”. Iran i els Emirats. Vicenç Vicente també ha

estat el responsable de la missió comercial or·

Un any d’obres. Les obres van començar el ju·

liol del 2007 i han finalitzat aquesta tardor. En· tre altres millores, s’ha habilitat una nova sala de plens, més àmplia, que incorpora dos pro· jectors de vídeo al sostre per facilitar el visio· nat de projeccions, a més d’incorporar l’entra· da de llum natural al sostre. D’altra banda, la il·luminació artificial permet crear diferents ambients segons les característiques de l’acte que s’hi celebri. També s’hi han construït au· les polivalents, que es poden subdividir en tres sales gràcies a la incorporació de panells corre· dissos i que es destinaran a la celebració de di· ferents actes, com sessions informatives. D’altra banda, s’ha habilitat una nova sala de reunions i del Comitè Executiu en un espai en desús, el pati del sostre de l’edifici. També s’han adequat les escales, que ara arriben fins al ter· cer pis, a més de fer nous sanitaris a cada plan· ta i l’adequació d’un nou ascensor i un menja· dor per al personal de la Cambra.

Durant la inauguració, el president de la Cam· bra de Comerç, Marià Galí, va destacar que “després de 18 anys des de l’obertura de la seu actual vam considerar la conveniència de fer algunes obres per adaptar-nos a les no· ves normatives, per exemple en salut laboral o l’eliminació de barreres arquitectòniques, però també per respondre a l’ampliació de l’activitat de la Cambra”. Per la seva part, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va assenyalar que eren unes obres necessàries “per poder fer més activitats i do· nar més serveis, no tan sols als membres de la Cambra de Comerç, sinó a tota la ciutat”. Navarro també va felicitar la Cambra per par·

ticipar en diferents projectes de ciutat, com el Pla de la Innovació o el Pla Anticrisi.

La missió va portar els empresaris a Moscou /// CAMBRA S.

ganitzada per la Cambra i que, en aquesta oca· sió, ha portat un total de 19 empreses a l’Iran i als Emirats Àrabs. En aquest cas, però, el vi· atge s’ha fet de forma conjunta amb el Consell de Cambres de Catalunya, el Copca i les cam· bres de comerç de Terrassa i Manresa. Amb aquesta missió, ja són nou les visites que la cambra sabadellenca fa a l’Iran. L’ob· jectiu ha estat estudiar el terreny i entrevis· tar-se amb representants d’aquests països per poder portar a terme futures internacio· nalitzacions, especialment a Dubai, una des· tinació cada vegada més atractiva per a les empreses. /// Redacció

Les reformes més visibles són a l’exterior de l’edifici, on s’ha canviat d’ubicació l’entrada principal, que abans era pel carrer d’Arquíme· des i ara és pel carrer de Blasco de Garay. Arran del canvi de l’entrada principal, la Cambra ha cedit a l’Ajuntament de Terrassa l’olivera que hi havia just a l’exterior de l’entrada de Blasco de Garay. També s’han instal·lat més bancs a l’exterior, situats en línia i a un mateix nivell. Per fer-ho s’ha remodelat la vorera, que abans tenia dos nivells. /// Cristina Andreu


34

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

Joves emprenedors /// Drivania International Drivania ofereix als executius un servei cinc estrelles de transport en vehicle de luxe amb xofer per un import competitiu. Per exemple, per cent euros es pot comptar amb el trasllat de l’aeroport a un hotel a Madrid PER: IVANNA VALLESPÍN

Un servei mundial de taxis de luxe per a empresaris i directius

P

er a moltes persones, però es· pecialment per a l’empresari, el temps és or. Però el negoci mol· tes vegades requereix de viat· ges constants a diferents paï· sos. Per estalviar el temps que es perd en un aeroport buscant un taxi o mo· vent-se per una ciutat que no es coneix, l’em· presa santcugatenca Drivania International ha creat un servei de lloguer de cotxes de ne· goci amb xofer.

1 /// els germans martrets, fundadors de drivania. l’osvald, l’igor i en gerard van decidir muntar la seva pròpia empresa ara fa set anys /// i. marquès

2 /// el xofer i el vehicle són claus en el servei. drivania disposa d’una àmplia flota de vehicles, tots de gamma alta i amb els equipaments més moderns /// drivania

Drivania és una empresa jove, creada l’any 2001, amb l’esforç i l’imaginari de tres ger· mans, Osvald, Igor i Gerard Martret, que van decidir aprofitar la seva experiència en el món del transport per crear un negoci de viatges de negocis. Així, i amb una mínima estructu· ra empresarial, van aixecar una xarxa mun· dial que és capaç d’oferir un servei les 24 ho· res del dia a gairebé tots els racons del planeta. A l’hora de crear l’empresa, els tres germans van comptar amb el finançament mitjançant crèdits bancaris i, recentment, han pogut gau· dir d’un ajut del Cidem i de crèdits de l’ICO per al desenvolupament tecnològic. De tot aquest procés, en Gerard considera que “el més im· portant ha estat aprendre que no hem de sub· estimar les nostres possibilitats”.

3 /// centre d’operacions de sant cugat. des d’aquesta seu central es coordina centenars de serveis al dia en més de 80 països. /// i.m.

1 ///

Sobre la recessió actual, aquesta jove empresa afirma estar en un bon moment, perquè han fet els deures en matèria d’innovació: “Hem invertit molt de temps i diners en el desenvo· lupament tecnològic d’un software de gestió de serveis que suposa una novetat molt im· portant per a tot el nostre sector”. Servei a 86 països El centre d’operacions de Drivania, que tam· bé és la seu central, es troba a Sant Cugat del Vallès. Des d’aquí, es gestionen les reserves i es coordinen tots els serveis. Es tracta d’una espècie de torre de control, que més aviat sembla una torre de Babel, ja que des d’aquí es processen peticions en anglès i castellà, però també en italià, alemany, holandès, àrab, rus o hebreu. “Sant Cugat és un emplaçament estra· tègic, no només per la qualitat de les seves in· fraestructures i la seva bona comunicació amb Barcelona, sinó sobretot per la seva realitat co· mercial”, afirma Gerard Martret. Des d’aquí s’estén una gran teranyina de dele· gacions comercials a 86 països dels cinc con· tinents, alguns tan llunyans com Aràbia Sau· dita, Botswana, les illes Fèroe o Kazakhstan, a més de les principals potències econòmiques

2 ///

El xofer és una de les peces clau, ja que a més de conèixer el terreny i l’idioma, ha de ser discret i adaptar-se a la conversa del client

mundials. La vocació d’internacionalització d’aquests emprenedors els va portar a analit· zar els mercats estrangers des del primer any de creació de l’empresa. De cada ciutat on es volen implantar, en recopilen dades, els ope· radors locals de transports i auditen personal· ment cada xofer. I aquesta és una de les peces clau del sistema, ja que és qui coneix l’espai per on es mou, però alhora Drivania demana que sigui un professional que conegui l’idioma del client, que sigui discret i que pugui adap· tar-se a les inquietuds i conversa del passat· ger. Així no és estrany que l’empresa disposi d’una àmplia base de dades de dos mil xofers. Drivania, que l’any passat va facturar 3,2 mi· lions d’euros, ofereix diferents tipus de ser·

3 /// veis, des del més habitual, com és la recollida a l’aeroport, fins a la disposició completa per a diferents trasllats, trasllats de grups, servei de guia turístic o de missatgeria confidencial. Drivania té una àmplia flota de vehicles, sem· pre de gamma alta, que poden anar des d’un sedan, un SUV, una limusina, un minibús o fins i tot autocars. Tot i la seva joventut, Drivania ja ha aconseguit nombrosos reconeixements, com ara el premi a la millor iniciativa empresarial el 2004, la consideració d’una de les 100 millors empre· ses espanyoles el 2005 i el premi a la millor pime el 2007. El darrer guardó, el de millor iniciativa jove empresarial, el va rebre el 6 de novembre de la Cecot.


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

ESDi /// NOU PROTOTIP

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

35

AMICS UAB /// TRASLLAT DE SEU

ESDi i Rückerlypsa Els Amics de la UAB traslladen la seu presenten al Saló Nàutic el primer Associació d’Amics de la UAB va in· per a socis i personal de la Universitat Autò· L’ augurar el 10 de novembre passat la noma fora de l’àmbit acadèmic. El nou equi· veler autònom pament també pretén oferir serveis a empre· seva nova seu a l’edifici de la Torre Vila-

Í

taca és el primer veler autònom oceànic espa· nyol. És un vaixell completament autosuficient, gràcies a les plaques fotovoltaiques i al fet que està propulsat pel vent. A més, la nau compta amb un microprocessador que és capaç d’analitzar les condicions meteorològiques i així calcular la mi· llor ruta marítima. Ítaca ha estat dissenyat per l’equip ESDi-Rückerlypsa, format per estudiants de l’Escola Superior de Disseny (ESDi) de Sabadell i l’empresa d’enginyeria i disseny Rückerlypsa, SL. L’equip va presentar Ítaca durant el 47è Saló Nàu· tic de Barcelona, que es va celebrar entre el 8 i el 16 de novembre. Els seus creadors volen atorgar a aquest veler au· tònom una utilitat científica i volen presentar-lo com una eina d’estudi dels oceans, de manera que el vaixell podria incorporar un sensors per analitzar la composició de les aigües, la tempe· ratura, el nivell de contaminació, així com reco· llir mostres i fotografiar o enregistrar sons i imat· ges de la vida marina. Igualment, està previst que aquest equip pugui ex· posar el prototip del veler a l’edició 2009 de la Mi· crotransat Challenge, una competició on vaixells de vela han de creuar l’oceà Atlàntic. /// I.V.

CREÀPOLIS /// INCORPORACIÓ D’EMPRESES

Puig del campus de la universitat, on s’ubi· cava l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona. Fins ara, l’entitat estava integra· da dins l’edifici del rectorat de la Universi· tat Autònoma.

Aquesta nova seu també acollirà el Club Uni· versitari, un projecte impulsat pel rectorat, amb l’objectiu d’establir un punt de trobada

La Torre Vila-Puig, nova seu de l’entitat /// AMICS UAB

En aquests temps ha de pendre moltes decisions importants en la seva empresa. Aquí en té una de molt freqüent.

Com quadrar el pressupost de despeses? a) Incrementant facturació b) Retallant-les c) Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

BBVA s’incorpora al futur parc d’innovació Esade-Creàpolis

Resposta correcte: Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

E

l futur parc empresarial especialitzat en innovació Esade-Creàpolis, que ja s’està construint a Sant Cugat, comença a comptar amb la participació de grans firmes empresa· rials. En aquest sentit, l’escola Esade i el BBVA van signar el 10 de novembre un acord amb el qual l’entitat financera confirma la seva presèn· cia i participació en aquest futur equipament.

Coneixem les seves preguntes i per això tenim les respostes.

El president d’Esade-Creàpolis, Pere Rifà, va manifestar la seva satisfacció per incorporar el BBVA al nou parc de la creativitat, ja que “és el primer pas per atraure empreses innova· dores i nous talents, com també per tenir una projecció important cap a Catalunya i la res· ta del món”.

Si vol tenir més respostes consulti la nostra web.

Des del punt de vista del director general d’Esa· de, Carlos Losada, “avui dia hi ha un dèficit en innovació al país i quan sortim de la crisi econò· mica ens adonarem de com n’és d’important guanyar competitivitat en aquesta matèria”. Per la seva part, el director d’Innovació, Mitjans de Pagament i Mobility de BBVA, Enrique González, va afirmar que “cal mirar el futur amb una men· talitat oberta per abordar de manera eficaç la forma de fer negocis”. /// Redacció

ses i entitats de fora de la comunitat univer· sitària per tal d’obrir noves formes de connexió entre la universitat i la societat a partir del debat. En particular, es donarà pri· oritat a les trobades i reunions de treball amb les diverses entitats i empreses de l’eix de la B-30, amb l’objectiu de promoure la comuni· cació entre els actors del projecte B-30, l’eix d’innovació de Catalunya. /// Redacció

www.sctradecenter.es o truqui’ns al

93 552 85 00


36

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA /// TEMPS DE CRISI

La necessitat de mantenir les empreses que són solvents El Col·legi de Gestors revisa les mesures per evitar que hi hagi més tancaments

Entre les moltes mesures que ja s’han dit per in· tentar mitigar el problema, des del Col·legi de Gestors en volem destacar unes que, conside· rem, poden ser de gran ajut si el govern decideix portar-les a terme:

E

ls gestors administratius estem vivint una ex· periència dramàtica. En altres períodes de cri· si –com la que va tenir lloc després dels Jocs Olím· pics, per exemple–, vam veure com el nostre client habitual –la pime– s’estrenyia el cinturó, retallava els costos, acomiadava personal, però continua· va. D’aquesta manera, quan la situació millorava, tornava a generar ocupació, i tornava a incremen· tar els seus pagaments per tributs.

1 . Utilitzar el diner ocult per afavorir la liquidi· tat de les pimes. 2. Agilitzar les devolucions tributàries pendents. 3. Flexibilitzar el sistema de garanties per poder recórrer els deutes tributaris i ampliar el mínim sense garanties. 4 . Limitar la tributació de rendes d’activitats econòmiques fins al 25%. 5. Facilitar el sistema d’ajornament. 6. Facilitar la liquiditat empresarial via reducció impositiva i de cotitzacions a la Seguretat Social. 7. Fer possible una “excedència” laboral a instànci· es de l’empresari sense perjudicar el treballador. 8. Facilitar l’acomiadament bonificat. 9. Implantar la prestació d’atur per als treba· lladors autònoms. Aquestes són algunes de les mesures prioritàri· es segons el Col·legi de Gestors. /// Comissió

Avui, les empreses s’estan morint. Això signifi· ca que, quan passi la crisi, no es crearà ocupació ni hi haurà recaptació tributària d’aquest impor· tant sector. Des del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya observem com estan morint empre· ses que són viables. Algunes d’aquestes són em· preses que ja podríem considerar com a “ami· gues”, amb moltes dècades al mercat, fins i tot d’abans de la Guerra Civil. Els gestors adminis· tratius, liderats pel col·legi professional que els aglutina, demanem mesures concretes i imme· diates per a les pimes. Hem d’evitar, en tot i per

Consultori fiscal En aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat, d’interès per a particulars i empreses

tot, la mort del teixit empresarial de les microem· preses, i de les petites i mitjanes empreses. Entre tots hem de convèncer els nostres responsables econòmics de la necessitat prioritària d’actuar amb urgència, perquè el mal que s’està produint és, ara com ara, irreversible. El marge per actu· ar és nul, ja fem tard, però si abans del 15 de de· sembre –campanyes de Nadal i Reis– a les pi· mes els arriben solucions reals, el mal haurà es· tat limitat.

Econòmica, Financera i Tributària del Col·legi de GesCartells de en venda i lloguer a la façana d’un establiment comercial /// Isable Marquès

Què cal fer per poder contractar un treballador immigrant il·legal? El podem legalitzar mitjançant la sol·licitud d’un permís de residència per circumstàncies excepcionals si la persona fa com a mínim tres anys que està il·legal a Espanya i té una oferta de treball, així com un informe d’inserció soci· al o uns vincles de parentiu amb un resident le· gal. També serà possible si el ciutadà estranger ha estat a Espanya dos anys il·legal i demostra que ha treballat en l’últim any de manera conti· nuada. Si no es pot enquadrar en un d’aquests dos casos, no serà possible legalitzar la persona que es trobi il·legal al nostre país i aquesta hau· rà de tornar al seu país per poder-la contractar en origen.

Després de les declaracions del ministre Corbacho, puc contractar un treballador en origen per al sector de la metal·lúrgia, de la construcció o l’hostaleria? En aquests moments, la tramitació de qualsevol tipus d’expedient d’estrangeria es porta a terme com s’havia fet en els últims anys. L’única dife· rència amb la qual ens trobem en les sol·licituds de permisos de residència i treball inicials és que anteriorment hi havia moltes categories profes· sionals que es trobaven en la relació d’ocupaci· ons de difícil cobertura emesa trimestralment

per l’INEM i que actualment ja no es troben en aquesta llista. És per aquest motiu que, actual· ment, hi ha més casos en què l’empresari ha de formular una oferta davant el SOC (Servei Cata· là d’Ocupació) de manera prèvia a la presentació de l’expedient a Estrangeria. D’aquesta manera té la garantia que no hi ha a l’Estat cap ciutadà es· panyol o resident legal capaç d’exercir l’activitat per a la qual vol fer l’oferta a Estrangeria i portar un treballador del seu país d’origen. La tramitació d’aquest certificat al SOC és feixuga, ja que nor· malment l’empresari ho veu com un tràmit ab· surd i burocràtic, en el qual ha d’entrevistar pos· sibles candidats que li envia el SOC, quan ell ja té la persona que vol contractar.

La contractació en origen es pot fer amb qualsevol país? En quins és més fàcil o en quins hi ha menys burocràcia? La contractació en origen es pot fer igual amb tots els països. Només hi ha dues excepcions a tenir en compte, que són les sol·licituds de per· mís de residència i treball referides a Xile i Perú, països amb els quals hi ha conveni bilateral i els ciutadans del quals, si els fem una oferta, no es· taran sotmesos a la situació nacional d’ocupa· ció. En aquest cas, en fer una sol·licitud de per· mís per contractar un ciutadà estranger en ori· gen, no caldria formular el tràmit previ davant el SOC o regir-nos per la llista trimestral d’ocu· pacions que aquest organisme emet.

tors Administratius de Catalunya

Una vegada que finalitzi el contracte d’un any, el treballador immigrant contractat en origen ha de tornar al seu país o es pot quedar a Espanya, buscar feina i cobrar l’atur? Com que se li concedeix un permís de residèn· cia i treball inicial, aquest permís li permet re· sidir i treballar a la província i en l’activitat per a la qual l’han contractat durant un any, termi· ni de vigència del permís. Una vegada aquest finalitzi, el ciutadà estranger pot renovar la seva autorització, sempre que hagi treballat durant el període inicial i hagi cotitzat com a mínim 5 mesos durant el primer any. Una ve· gada se li concedeixi la primera renovació del seu permís de residència i treball, el ciuta· dà estranger podrà treballar en qualsevol ac· tivitat per compte d’altri, sense cap limitació d’activitat i a tot el territori nacional.

Si es contracta un treballador en origen, quin tipus de contracte cal fer-li? Els contractes de treball en aquest cas s’ano· menen ofertes de treball i han de ser com a mínim per un any, a jornada completa i el sa· lari no pot ser inferior en cap cas al salari mí· nim interprofessional o al que marqui el con· veni per a aquesta ocupació.


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

PIMEC /// Mesures contra la crisi

Pimec presenta el seu decàleg contra la crisi P

imec Vallès Occidental va presentar el pas· sat 21 de novembre a Sabadell el Decàleg per fer front a la crisi, un document confeccio· nat per la patronal, que vol ser una eina per aju· dar les petites i mitjanes empreses a encaixar de la millor forma possible l’actual crisi econò· mica i financera. Segons l’entitat, els proble· mes que més afecten les pimes són, entre d’al· tres, la reducció de les vendes i dels marges de negoci, la dificultat d’accedir a crèdits, la dismi· nució de la cobertura d’assegurament de ven· des, l’excés de capacitat productiva i la frena· da de la inversió. El decàleg elaborat per Pimec s’inicia amb l’aus· teritat operativa, és a dir, evitar les despeses supèrflues i fomentar l’eficiència en l’ús dels recursos, ja sigui quant a personal, energia o matèries primeres. El segon dels punts és la pru· dència inversora en els nous projectes i apostar només pels més segurs. També es proposa l’ac· tivació de la gestió de compres, mitjançant la re· negociació de les condicions amb els proveïdors actuals, trobar-ne de nous o mirar de fer com· pres conjuntes amb altres empreses. El quart punt és tenir un control del risc de cli· ents per evitar la morositat i els impagats. El cinquè és identificar fonts de finançament no·

Pimec va presentar el decàleg a Sabadell /// PIMEC

ves que permetin a les empreses tornar a obte· nir crèdits, ja sigui negociant amb l’entitat habi· tual o buscant-ne fonts alternatives. Igualment, des de Pimec s’aconsella no esgotar la capaci· tat d’endeutament i reforçar els recursos pro· pis de l’empresa. En setè lloc, es proposa aprofitar la reducció de feina a les empreses per formar els treballadors, així com també els empresaris. El vuitè i el novè punts són, respectivament, l’optimització fiscal i l’aprofitament de les línies de suport a la pime (europees, estatals i autonòmiques). El decàleg es tanca amb la proposta d’activar l’entrada a mercats exteriors. /// Redacció

CAMBRES I GREMIS /// HABITATGE

Els gremis de la construcció calculen l’estoc de pisos E

ls gremis de la construcció de Sabadell i el Vallès, conjuntament amb les dues cam· bres de comerç de la comarca, estan ultimant els detalls per elaborar una llista dels pisos en estoc al Vallès Occidental. El president del Gre· mi de la Construcció del Vallès, Toni Palet, ha explicat que “d’aquí a uns deu dies es comen· çarà a fer carrer perquè volem detectar el nom· bre més aproximat possible de pisos en venda a la ciutat”. Les entitats promotores van afirmar que la re· collida d’informació s’iniciaria abans de finalit· zar el mes de novembre. Per aconseguir de pri· mera mà les dades, els enquestadors es despla· çaran fins a les empreses per saber l’estoc de pisos a la zona. El president del gremi egarenc ha apuntat que “s’han dit barbaritats: uns han dit que hi ha 5.000 habitatges en estoc i altres que 2.000. Entre una cosa i l’altra hi ha molta diferència i volem saber-ho”. Un cop comenci la campanya, calculen que el treball de camp durarà uns 45 dies. Els impul· sors han elaborat un qüestionari que vol deixar clar el volum d’oferta d’habitatge a la comarca actualment. Unes dades especialment significa· tives tenint en compte que la construcció nova al Vallès és pràcticament zero aquest 2008 i que

El nombre de pisos sense vendre és una incògnita /// I.M.

s’han rebaixat de forma considerable els preus dels pisos en venda. Segons Palet, “hi ha promo· cions que s’hauran rebaixat fins a un 30 o 35% del preu, però ja no baixaran més”. En alguns casos, els constructors estan venent al mateix preu de la hipoteca per poder pagar les quotes, “i no es pot demanar a un constructor que vengui per sota del preu de la hipoteca, perquè venent a aquest preu ja perd el que ha invertit”. La situació està canviant i des del gremi es con· fia que el 2009 sigui millor que el 2008, un cop els tipus d’interès han començat a baixar, i es preveu que també ho faci l’Euribor, i per tant les hipoteques. /// Redacció

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

37


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

ÀREA DE DESCANS

39

ÀREA DE DESCANS GASTRONOMIA /// Caves Sense oblidar que el fantasma de la crisi plana sobre els nostres caps, de ben segur que no deixarem escapar l’ocasió de celebrar les festes com cal. ‘B30’ us proposa un ventall d’opcions per poder assaborir un bon cava

2009 bombolles

6 · Giró Ribot

1

2

3

4

5

Calen gairebé dos anys de criança per conver· tir un bon vi parcialment envellit en bóta en aquest Avant Brut de Giró Ribot. La paciència té premi i ens trobem davant d’un escumós d’alta elegància amb una boca molt completa, però no per això pesant. Perfecte per maridar amb carns guisades o espatlleta de xai al forn. 7 · Cristina Colomer

6

7

8

9

10

El cava Cristina Colomer Brut Nature Milles· sime és un producte d’alta maduració. Elabo· rat amb les tres varietats clàssiques, més la chardonnay, es tracta d’un cava complet, ma· dur i rodó. Amb un postgust a la boca d’amet· lla torrada i un cos ample que li permet aguan· tar combinacions amb carns vermelles i ca· pons ben farcits. 8 · Cava L’Alzinar Brut Natural

T

ot i que en els darrers temps les caves del nostre país estan in· tentant desestacionalitzar el seu producte, encara un gran percen· tatge del consum d’aquesta be· guda es fa durant les festes nada· lenques. Us oferim un recull de caves diferents, d’aquells que no surten gaire a les propostes que s’acostumen a fer des de diverses publica· cions per a aquestes èpoques:

2 · Berdie Romagosa Tres germans que han heretat del seu pare les ganes de fer bé les coses. Amb uns retocs a la imatge de l’ampolla i a base de feina, aconsegueixen un cava fresc i robust. Boca neta i agradable amb un final elegant. Per· fecte per menjar amb carns blanques (po· llastre o ànec).

4· Mas Romaní Cava de finca del Penedès. Amb una comple· xió al nas (de pomes madures i lactis) fora del que és habitual. A la boca es demostra untuós al seu punt just i refrescant. Té un maridatge espectacular entrant pel vermut amb amet· lles salades, passant pels peixos i les carns i acabant amb els torrons i les neules. Complet com n’hi ha pocs.

3 · Oriol Rossell 1 · Berta Bouzy Basat en el macabeu, amb petites aportaci· ons de xarel·lo i parellada, el Berta Bouzy ens sorprèn des del primer glop. Cava modern i de boca delicada quan guanya temperatura desta· pa aromes de poma al forn. Molt equilibrat pel que fa a la dolçor i l’acidesa, és un cava ideal per a tota la família, des del tiet conco fins a la jove pubilla. Per maridar amb tot el que es vulgui, ja que segur que respon amb eficiència.

En la diferència hi ha el gust i, per a dife· rent, l’Oriol Rossell Rosat de la varietat trepat 100%. Es tracta d’un brut molt lleuger de su· cres i amb una bona criança que al nas ens re· corda els pastissos de melmelada de gerds i la vivacitat de les cireres primerenques. A la boca és fresc i suau, però llarg. Per assabo· rir tant al principi, com a copa de benvinguda, o amb uns interessants maridatges amb tor· rons de Xixona o crema cremada.

De les varietats clàssiques del cava amb l’aportació de la francesa chardonnay i amb una llarga criança, ens trobem davant d’un cava amb aromes de fruita madura i notes de mantega i torrats. A la boca és llarg i d’al· ta expressivitat. Recomanem prendre’l amb foies, ostres o canelons. 9 · Finca Valldosera La Subirat Parent marca el caràcter diferencial a Finca Valldosera i encara que sigui en una pe· tita aportació, es fa notar. Aquest cava amb 30 mesos de criança, amb un lleuger toc de tor· rats per la criança en fusta, es mostra a la boca sec i fresc, fet que el fa ideal per menjar els lla· gostins o la llagosta amb ceba.

5 · Can Ramon Provinent de les terres de sauló del Parc Natu· ral del Garraf ens arriba el Clos Lentiscus Brut Nature Blanc 2006. Vi blanc escumós amb viognier, xarel·lo i malvasia de Sitges, es des· marca de la resta dels productes per les seves aromes d’aranja, el fons de mineral i una boca llarga i d’accentuat postgust. Elaborat seguint els cànons biodinàmics, ens maridarà amb les carns de caça i el filet de porc. Diferent.

10 · Sabaté i Coca Castellroig El Brut Nature Reserva de Castellroig és creat a partir d’un gran vi base de xarel·lo i en menor mesura macabeu i parellada. Tres anys fan falta per aconseguir un cava àgil i juganer que ens farà considerar la proposta de prendre’l al llarg de tot el sopar de Cap d’Any i seguir-lo prenent per any nou. Cava de gran volada i frescor il·limitada. /// XAVIER BARBA


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

Oci /// Hípica Els boscos de Collserola són un indret ideal per fer-hi excursions a cavall. Segurament aquest és un dels motius que fan de Sant Cugat del Vallès una de les ciutats catalanes amb més centres d’hípica en el seu terme municipal

Sant Cugat, al galop

1 ///

L’

Anna Bartomeus té setze anys i, a diferència de molts joves de la seva edat, pre· fereix aprofitar les tardes i els vespres per anar a mun· tar el seu cavall Càster abans que quedar-se tancada a casa xatejant o amb el Facebook. Com a mínim un dia a la setma· na, faci fred o calor, va fins a l’avinguda de les Corts Catalanes de Sant Cugat del Vallès, on hi ha l’Hípica Sant Cugat - La Pelleria. Allà hi ha un equip de gent que li ensenya les diferents tècniques per portar el cavall. “És com una addicció. Vaig apuntar-me fa dos anys a uns casals d’estiu per provar-ho, i ara no ho vull

deixar”, diu l’Anna. Reconeix que el primer dia estava molt nerviosa: “Són animals molt alts i he caigut en un parell d’ocasions, però de mica en mica s’agafa confiança. Ara animo sempre els meus amics que ho provin”. Només fent una ullada a l’esplanada de l’hí· pica es pot observar que el cas de l’Anna no és, ni molt menys, excepcional. Més aviat al contrari: tots els cavalls que van fent vol· tes controlats de prop pels monitors porten genets molt joves. “Els caps de setmana, en les sortides per Collserola, acostuma a ve· nir gent de totes les edats, famílies senceres, però als cursos hi ha sobretot nens i adoles·

cents, tot i que també alguns adults”. Ho ex· plica Josep M. Castellet, el responsable actu· al de La Pelleria, hípica que ja ha complert els trenta anys de vida. I sembla que això dels cavalls és una afició que es transmet de ge· neració en generació: en Quim té només vuit anys, és un dels més petits del lloc, i hi ha ar· ribat a través de la seva mare. “Va pensar que em podria agradar i així fem una activi· tat plegats. Vaig començar aquest juliol, i pri· mer tenia un cavall que es deia Salt, però em va tirar a terra, i ara en tinc un altre que es diu Muíster, petitet i de color marró”, explica amb un punt d’impaciència perquè està es· perant que li toqui el torn de muntar-lo.

“Per a nosaltres la prioritat absoluta és el cavall, tenir-lo en perfectes condicions”


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

EXCURSIONS, DOMA I SALTS A l’Hípica Sant Cugat - La Pelleria no s’ense· nya només a muntar a cavall, sinó que es va un pas més enllà i també s’hi poden practi· car la doma clàssica i els salts, cursos amb força èxit d’assistència i oferts en diferents nivells. “Tenim alguns cavalls de concurs en aquestes disciplines”, diu Josep M. Castellet, que comptabilitza ara mateix una seixan· tena d’animals a les seves instal·lacions, la meitat en propietat i l’altra meitat de parti· culars que els deixen a les instal·lacions per· què els els cuidin. A l’hora d’adquirir un nou cavall per al centre, Castellet diu que no es dóna importància a la raça, sinó que el que ha de comprovar és “que vagin bé per a la nostra feina, que siguin ca· valls dòcils, i en aquest sentit acostumen a ser millors els creuats que els de pura raça”, expli· ca el responsable de La Pelleria, que també co· menta que és “una prioritat absoluta” per a l’empresa que els animals estiguin “en perfec· tes condicions, nets i ben alimentats”. “Primer és el cavall, i després el genet”, conclou. Però mantenir tots aquests animals compor· ta, és clar, la seva feina i les seves despeses. Ja els surt a compte? “Treballem a l’Hípica Sant Cugat - La Pelleria quatre persones, algunes més els caps de setmana, i entre les excursi·

2 2///

ÀREA DE DESCANS

41

ons i els cursos més o menys els números van quadrant”, diu Castellet. Cal buscar, però, més fórmules: “Fa dos anys que els alumnes de FP de les Escoles Pies fan un curs aquí, i això ens va molt bé també per tenir més moviment als matins, ja que és quan això està més apagat”. Les excursions a cavall s’organitzen els caps de setmana i, sortint directament des de les instal·lacions de l’hípica, de seguida s’és en· mig dels boscos del Parc de Collserola. La dura· da acostuma a ser d’una hora, però hi ha l’op· ció de fer-les més llargues. “Als cursos gran part dels inscrits són de Sant Cugat, però a les excursions ve gent d’arreu”, comenta Castellet. Per assegurar-se de tenir plaça és millor reser· var, ja que sovint hi van grups nombrosos i la disponibilitat de cavalls és la que és. UN CASC I PERDRE LA POR Per començar a practicar l’hípica l’únic element d’equipament totalment imprescin· dible és el casc. És evident que també va molt millor anar amb pantalons llargs i còmodes, i fins i tot portar uns guants, ja que a vegades les regnes poden cremar les mans. “A partir d’aquí, només és qüestió de perdre la por, i si el tema va endavant, aleshores ja es poden adquirir unes botes i altres complements”, explica Castellet. /// Xavier Amat /// FotoS: ISABEL MARQUÈS

3///

1 /// CURSOS D’INICIACIÓ. Els infants són majoria entre els que volen aprendre a muntar a cavall

2 /// DIVERSES RACES. El més important en aquest tipus de centres és que els animals siguin dòcils

3 /// SEGURETAT. Els instructors vigilen que tot estigui en ordre

4 /// CASC I VALENTIA. És tot el que cal per començar a muntar

4 ///


42

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

Ciutats /// Una ruta per Barberà del Vallès Una ciutat que beu del passat per forjar un futur cosmopolita. Una gent que no renuncia ni a les seves tradicions ni a les dinàmiques pròpies de les ciutats del segle xxi. Barberà apunta cap al futur amb el dolç regust del passat

BarberàdelVallès,delpassat agrarialaciutatmoderna

2///

1///

A

Barberà del Vallès encara es pot sentir el refilar de l’es· molet que recorre els carrers del barri antic o la fruite· ra del mercat dir allò de “què posem, reina?”. I és que hi ha tradicions que mai no es perden. Barberà del Vallès, amb prop de 30.000 habitants, és una ciutat, industrialment parlant, de les més im· portants del Vallès Occidental, que beu de les tradicions del passat per forjar el seu pre· sent. Barberà s’ha fet a ella mateixa com una ciutat moderna, amb tots els serveis que re· quereixen les grans metròpolis, i alhora ha sabut conservar aquell regust de l’època, amb edificis singulars de segles passats. Una passejada per la ciutat revela aquesta duali·

tat entre l’essència de sempre i la modernitat d’un Barberà que mira cap al futur. El castell de Barberà, testimoni del passat Un dels edificis més singulars de la ciutat és el castell de Barberà. La construcció, que data del segle xi, “simbolitza el passat de la ciu· tat”, explica l’alcaldessa de Barberà, Ana del Frago. A més, afegeix, “a l’entorn del castell hi ha la zona verda més gran no urbanitzada de la ciutat, el bosc de Santiga i la llera del riu Ripoll”. Ara fa vint anys, la mateixa alcaldessa va participar en les tasques de restauració de l’edifici. Tot i que avui resta tancat, “acollirà un servei públic”, informa. A tocar de l’estació hi ha la Torre d’en Gorgs, una masia fortifica·

32 /// ///

Fins fa quatre dies, vinyes, cereals i hortalisses omplien els espais avui ocupats per la indústria

da del segle xiv. Es tracta d’un “edifici històric que s’ha reconvertit en un edifici públic, d’ús ciutadà”, explica Del Frago. La Torre acull un espai per a les entitats de Barberà i un centre de formació professional. La rehabilitació de la masia ha mantingut l’equilibri entre l’edi· fici històric, que encara conserva les tines i la mola del vi, testimoni del passat vinícola de la comarca, amb l’arquitectura moderna. Aquest edifici es pot visitar. No obstant això, “el monument històric més important de Barberà és La Romànica”, desta· ca Del Frago. Es tracta d’una petita església si· tuada a la plaça del Mil·lenari, molt valorada pels frescos que hi ha a l’absis central i laterals de l’església, de pedra i amb un campanar.


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

1 /// TEATRE MUNICIPAL LA COOPERATIVA, D’ESTÈTICA CONTEMPORÀNIA 2 /// VISTA LATERAL DE LA PARRÒQUIA DE SANT ESTEVE, TEMPLE NEOROMÀNIC SITUAt A LA PLAÇA DE LA VILA 3 /// PARC CENTRAL DEL VALLÈS, EL GRAN PULMÓ VERD ENMIG DE LA CIUTAT 4 /// LA TORRE D’en GORGS ÉS UNA MASIA FORTIFICADA DEL SEGLE XVI

El Parc Europa, una mirada cap al futur La Cooperativa, una associació de tipus agrí· cola que va aplegar molts dels pagesos de la ciutat i que “va ser una mena de casa de cul· tura durant el segle xx”, segons l’Associació d’Història de Barberà del Vallès, és avui el Tea· tre Municipal Cooperativa, “un teatre modern i amb capacitat per a 500 persones”, descriu l’alcaldessa. El teatre, situat als antics terrenys de La Cooperativa, és al centre de la ciutat, al barri antic. Es tracta d’un edifici d’estètica contemporània dotat de les millors tecnologi· es. El Parc Europa, situat al barri que du el seu mateix nom, “simbolitza el creixement de la nostra ciutat”, explica Del Frago. Es tracta d’un barri nou, “una zona de 30.000 metres qua· drats on els espais verds tenen un paper fona· mental. Les places i jardins al centre de la ciu· tat són un luxe que hem de preservar”, afegeix. El mercat municipal de Barberà també retrata aquesta voluntat de mirar cap al futur. “El mer· cat té una filosofia diferent; té un supermercat a l’interior i està obert de 9 a 21 h, de dilluns a dissabte. És un gran espai de trobada ciutada· na i d’intercanvi”, segueix l’alcaldessa. Es trac· ta d’un edifici lluminós, amb sostre de ferro i amb bancs a l’interior per fer-hi petar la xerra· da. Fa goig passejar-hi. Parc Central del Vallès El Parc Central del Vallès, amb una extensió de més de 20 hectàrees, “és un gran pulmó verd al mig de la ciutat”, diu M. Elvira Maza, membre del Consistori del Parc i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barberà. Aquest gran espai, que abans eren terrenys agrícoles, “l’hem convertit en un lloc d’oci, de cultura i d’ensenyament”, afegeix. I és que el Parc Central del Vallès “és molt més que un parc. Hi ha un fil conductor, les energies renovables”. En aquest sentit, el parc proposa un “apropa· ment a la ciutadania a través de la formació i la divulgació”, comenta Maza. Com a recursos pedagògics, el Parc disposa d’un aerogenera· dor, una deixalleria o les plaques fotovoltai· ques. “La idea del Parc és fer pensar la gent què volem del nostre medi més immediat i conscienciar sobre els usos eficients dels recursos”, afegeix la regidora. /// Teresa Vallbona /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

FITXA Torre d’en Gorgs Torre d’en Gorgs, 40. Barri Can Gorgs II La Romànica Plaça del Mil·lenari. Barri La Romànica Teatre Municipal Cooperativa Plaça Cooperativa, 5. Barri antic Mercat municipal Onze de Setembre Verge de l’Assumpció. Barri Eixample -Can Llobet Parc Central del Vallès Barri Parc Central. Per a més informació: 93 712 06 57 www.parccentraldelvalles.com o info@parccentraldelvalles.com

ÀREA DE DESCANS

4///

43


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

FORMACIÓ /// TERRASSA

Com gestionar l’empresa en temps de crisi econòmica La Cambra de Comerç de Terrassa ha organitzat un cicle de sis conferències per tractar la temàtica

E

n el marc de les dificultats que viu el sec· tor productiu i comercial, la Cambra de Terrassa organitza aquest cicle, que es per· llongarà fins al gener, amb l’objectiu d’expli· car als empresaris de quines maneres es pot gestionar la crisi actual. Les xerrades van co· mençar al novembre, però encara queden tres sessions. La primera serà l’11 de desembre, amb el títol Com prevenir i gestionar la morositat. Els assis· tents coneixeran el marc legal i jurídic en la gestió de cobraments i les eines que estan al seu abast per prevenir i evitar la morositat. El 16 de desembre, la sessió La gestió dels recursos humans en temps de crisi explicarà com s’ha d’identificar el talent clau per fidelitzarlo i així ajustar els recursos humans disponi·

bles a les necessitats reals que requereix l’or· ganització. El cicle es clourà el 21 de gener amb la xerrada El procés concursal. Una via per salvar les empreses en crisi, on es posarà èmfasi en l’ajuda que supo· sa per a l’empresa l’inici d’un procés concursal. A més, es remarcarà com s’ha de gestionar una empresa implicada en un procés concursal d’un client. Aquesta darrera sessió se celebrarà a la delegació de la Cambra a Sant Cugat, mentre que la resta es faran a la seu central, a Terrassa. Anteriorment, però, el cicle ha tractat altres temes, com ara eines per redefinir l’estratè· gia empresarial i optimitzar costos, com mi· llorar la productivitat en temps de crisi o quins són els instruments de finançament per a l’empresa. /// REDACCIÓ

El teixit empresarial del vallès està patint els efectes de la crisi /// ISABEL MARQUÈS

CURSOS I SEMINARIS DEL 2 AL 16 DESEMBRE

CONSOLIDACIÓ D’ESTATS FINANCERS. LA COMPTABILITAT DELS GRUPS D’EMPRESES Cada vegada són més habituals les vinculacions i les relacions entre empreses. Les normes mercantils espanyoles obliguen les societats que formen un grup empresarial a elaborar els comptes anuals consolidats. Aquest curs va adreçat a tot el col·lectiu de persones que treballen i/o assessoren en temes comptables, en especial a aquells que estan vinculats a un grup empresarial i, per tant, tenen la necessitat de conèixer-ne el procés de consolidació.

a l’exercici per tal d’optimitzar la tributació de les societats i comptabilitzar-ne correctament les operacions. El curs està organitzat per la Fundació Privada Cecot Formació i l’horari de realització és de 9 a 13.30 h i de 15 a 18.30 h.

DEL 20 GENER AL 23 JUNY

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

LLOC: Fundació Privada Cecot Sant Pau, 6 - 08221 Terrassa MÉS INFO: www.cecot.es/formacio

15 desembre

DEL 12 GENER AL 22 JUNY

Els objectius del curs són definir una organització orientada al desenvolupament de la implicació, optimitzar l’assoliment de resultats a través de les persones, proporcionar eines per afavorir el compromís de les persones i elaborar plans d’acció per al desenvolupament i la millora dels equips. A més, es vol millorar les competències dels participants en la direcció de persones.

nistratius, responsables de comptabilitat i finances, caps comptables, auditors i, en general, a totes aquelles persones amb responsabilitat dins d’aquest àmbit de gestió.

DISTINTIU DE GARANTIA DE QUALITAT AMBIENTAL PER A OFICINES

PROGRAMA NORD DE DIRECCIÓ COMERCIAL I DE MÀRQUETING

10 DESEMBRE

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

Curs on s’analitzaran les novetats fiscals que s’hagin aprovat i publicat durant l’exercici 2008 amb vigència a partir de l’any 2009. El curs està destinat a assessors fiscals i tècnics tributaris, experts comptables, directors generals i gerents, directors financers i admi-

16 DESEMBRE

Aquest programa ha estat dissenyat i pensat per donar resposta a les necessitats de directius i professionals amb experiència que estiguin cercant un programa de perfeccionament de caràcter estratègic que els ajudi a assumir els nous reptes de la direcció comercial i de màrqueting i desitgin contrastar els seus mètodes de treball i d’actuació d’acord amb les noves situacions del mercat. L’objectiu del curs és oferir una visió global, coherent, integrada i pràctica de les variables que formen part de la funció comercial i de màrqueting de l’empresa.

Curs de només un dia que té per objectiu analitzar la normativa fiscal i comptable aplicable

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.es

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

NOVETATS FISCALS DE L’EXERCICI 2009

Sessió informativa de dues hores de durada, que organitza la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell. L’objectiu és aportar la informació bàsica i les eines perquè les empreses puguin obtenir el segell de garantia de qualitat ambiental per a les seves oficines; es tracta d’un distintiu que atorga el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

TANCAMENT FISCAL I COMPTABLE 2008

PROGRAMA NORD DE DIRECCIÓ I GESTIÓ DE PERSONES

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.es

DEL 14 GENER AL 13 MAIG

DIRECCIÓ DELS RECURSOS HUMANS Una gestió del capital humà és un dels reptes més importants per a una empresa. Aquest curs està especialment indicat per a directius i gestors de recursos humans i té en compte tots els elements clau per tenir èxit en aquesta funció tan rellevant. LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org


B30 DIVENDRES, 5 De DESEMBRE DEL 2008

WEBS

D’INTERÈS

BANC Business Angels Network Catalunya és una associació que posa en contacte inversors privats i emprenedors o empreses que busquen finançament per als seus projectes d’inversió.

Facebook Una eina social que a més de posar en contacte persones amb el seu entorn, també serveix de plataforma per a empreses que volen crear un cercle de relacions al seu voltant i millorar la seva presència a la xarxa.

www.bancat.com

www.facebook.com

Swotti Un buscador que organitza automàticament les opinions de la xarxa per fer-les accessibles a tothom de forma útil i independent. Així es pot trobar el millor producte o servei.

Dopplr Un servei on line per a viatgers de negocis. Qualsevol persona introdueix el lloc on es traslladarà i pot entrar en contacte amb les amistats que es troben al mateix lloc.

www.swotti.com

www.dopplr.com

ESTUDIS

ESADE PRESENTA UN ESTUDI SOBRE TENDÈNCIES DE LES RSC L’Institut d’Innovació Social d’ESADE ha presentat l’estudi Noves tendències de l’acció social corporativa, elaborat amb la col·laboració d’Abertis i Repsol. El treball analitza com l’acció social parteix de l’estratègia de negoci encara en temps de crisi, ja sigui com a activitat totalment integrada a la companyia o com a activitat externa que transcorre de forma paral· lela a les activitats de l’empresa. Entre les conclusions de l’estudi destaca el canvi de paradigma que suposen les pràctiques d’acció social de les grans empreses, passant d’una visió tradicional de RSC a una visió d’inversió estratègica, en què l’acció social forma part de l’enclavament del negoci. L’estudi ha pogut desgranar 4 models d’acció social: caritatiu, filantròpic, social i estratègic.

LLIBRES LA EMPRESA EN LA WEB 2.0 Les claus per elacionarse amb els clients a través de les noves tecnologies i transformar la cultura corporativa . Autors: Javier Celaya Gestión 2000 EL ÉXITO EN SEIS CAFÉS Un llibre que facilita una metodologia i un sistema per crear, desenvolupar i mantenir una xarxa de contactes útil i dimensionada. Autora: Pino Bethencourt Gestión 2000

COMUNICACIÓN DE LA ESTRATEGIA De la contabilidad a la ingeniería. Un paso útil e innovador supera el llenguatge comptable per introduir un pas desconegut, el de les Termòpiles (metafòricament), que condueix a un estadi superior que és el llenguatge de la ciència.

FENG SHUI EN LA EMPRESA El lideratge empresarial, aprofundint al voltant del Feng Shui en les últimes investigacions en comportament organitzatiu..

Autor: Francisco Javier Garrido Deusto

Autors: Maru Canales Ediciones CEAC

‘B30’

NOU RÀNQUING D’EXPORTACIÓ A LA REVISTA ‘B30’ La revista B30 ha incorporat entre els seus continguts un rànquing de les empreses que més exporten i que servirà de termòmetre per mesurar quines firmes es mantenen, avancen o retrocedeixen en els seus registres d’internacionalització. Les dades, que es poden consultar a la pàgina 5, corresponen a les empreses instal·lades a la demarcació de la Cambra de Terrassa i s’actualitzaran mensualment. La llista, estrenada en el número de novembre, està liderada per Eurofragance, empresa de Rubí dedicada al disseny i la producció de fragàncies i aromes. L’empresa té clients a més de 40 països. També de Rubí són les empreses que ocupen el segon i el tercer lloc, Elastogran, del grup BASF, especialitzada en solucions de poliuretà, i B. Braun Surgical especialitzada en productes i serveis sanitaris.

ESTACIÓ DE SERVEI

45

Leonor García Montoliu Assessora comercial

DAVANT la crisi ÉS NECESSARI FOCALITZAR

L

a focalització, tan de moda, avui més que mai s’ha de practicar. Sí! Concen· tri’s en aquest 20% de clients que li su· posen al voltant del 80% de la seva fac· turació. Per què? Li donaré una resposta òbvia: cal optimitzar els recursos disponibles! No m’agradaria que em mal interpretés i pensés que li estic recomanant que s’oblidi de la resta de clients. No! Cal ocupar-se de tenir una política comercial que tingui en compte tots els clients, però cal centrar-se en els que més ens reporten, encara que només sigui per equitat i coherència, que no és poca cosa! La qüestió, tan clara en teoria, no resulta tan fàcil portar-la a la pràctica, ja que encara avui, molts no saben amb exactitud qui són els seus clients top i, per tant, no els tracten com es mereixen. A més, vostè pot pensar, amb raó, que aques· ta dada varia, ja que ara els clients top són uns i el mes vinent seran uns altres. I aquesta dinà· mica li complica la identificació i el seguiment. I com que aquesta activitat de segmentació li de· mana molt de temps, serà millor continuar amb la seva línia comercial de sempre, és a dir, amb cafè per a tothom. Doncs s’equivoca. És important segmentar, és a dir, dividir la seva clientela en grups, segons els criteris que vostè consideri més significatius per al seu sector, ja que actualment no només és important el criteri de volum o de facturació. És tan o més important el criteri de cobrament o el de rendibilitat. Una vegada identificats els cli· ents que més li interessen per a la seva activitat, aprofundeixi, conegui’ls més a fons, assabenti’s d’on vénen, on són i, si és possible, també co· negui’n els plans de futur. D’aquesta manera els pot anar sorprenent amb noves atencions, ser· veis, informacions, propostes que aconsegueixin satisfer-los més i millor. Recordi, no tots respo· nen igual als mateixos estímuls i si porta un bon seguiment dels seus clients VIP, anirà coneixent el que més els interessa, en els diferents àmbits d’activitat comercial, millorarà la seva relació i, amb el temps, s’arribarà a un nivell de vinculació que generarà confiança mútua i fidelitat. En resum, repeteixo, concentri’s en els clients que més li interessen! Cuidi’ls amb especial cura i de· dicació, que el notin! Aconsegueixi que se sentin importants per a vostè, faci’ls partícips de les no· vetats, demani’ls opinió sobre temes que els afec· tin o que els interessi per a la seva evolució i viurà resultats espectaculars, li ho asseguro!

leonor_garcia@garciamontoliu.com


+-

<JK8:@ä;<J<IM<@

9*' ;@M<E;I<J#,;<;<J<D9I<;<C)''/

(%<cdŽY`c[\AXd\j9fe[J` \kmfcjj\ek`iZfdcË\jg`X''.#m„jXYlj$ ZXi\cdf[\c:0'):pY\i$j_fkKD[\ ZfcfiK`kXe`ldJ`cm\ihl\Jfep<i`Zj$ jfe_XccXeƒXk\e\[`Z`c`d`kX[X%yj\c dXk\`ohl\;Xe`\c:iX`^]Xj\im`iXcË\j$ g\iX[XHlXekldf]JfcXZ\#\jki\eX[X Xcd\j[\efm\dYi\%

)

(

)%Ki\jfij[\cjdXij[\c jl[CX`ejg`iXZ`\e\cjgX`jXk^\j[\cj gXiX[`jfj[\cGXZˆÔZ`c˒j[\cXgcXkX jecXdXiZX[\cXZXjX[\cXÔidXGcXkX [\GXcf%<eki\c\jefm\kXkjg\iXcXk\d$ gfiX[XkXi[fi$_`m\iem`e\ek\ejgif$ gfjXXhl\jkjXe\ccjZfekle[\ekj`[\ ZfcfiX`e\j%

*%8‹ccXi$j\[\cdeKXekj` \cjmfc\lg\i\jZfckXid’j`ZXZfd g\ial^Xifm\li\leXg\c×cˆZlcXj\ej\ dfc\jkXie`e^’#\cjXli`ZlcXijLI+'[\ Bfjj#[`jki`Yl‹kjg\i>ilgJkiXe[/.#je `[\Xcjg\iXcjdfd\ekj[ËfZ`%Jegc\$ ^XYc\j`lckiXcc\l^\ij`f]\i\`o\eleX i\gif[lZZ`eˆk`[X`[\^iXehlXc`kXk%

+

+%CXZXikXXcjI\`jJ`aX_\l Zfd\eƒXkXg\ejXihl…[\dXeX$ i\lXhl\jkXepXcjI\`j`efj\ljXZl$ [\`oi\j#ljgifgfj\dXhl\jk\c\^Xek dXc\kˆ[\cXÔidX>lZZ`#]\k[\g\cc[\ Zfcfie\^i\`m\id\cc%J\i\lcË\em\aX [\cËfÔZ`eX%

*

,%G\iXcd`ccfiXd`Z[\ cË_fd\CË`Gf[jË_XZfem\ik`k\eleX gXik`ej\gXiXYc\[\dfck\jg\ijfe\j#` kXdY„\eleXaf`Xhl\ZXcgifk\^`i%G\i Xhl\jkdfk`ljedfck\jc\jÔid\j hl\\cXYfi\e]le[\jg\igifk\^`i$cf` [li$cf[ËleXdXe\iXZŽdf[X%EfjXc$ ki\j\ejhl\[\dXdYXhl\jkX[\g\cc# [\cXÔidXG`hlX[if%

-%=fiX[Ë_fi\jCËXihl`k\Zk\`

, -

[`jj\epX[fi8e[i\X9iXeq`„jcËXlkfi [ËXhl\jkfi`^`eXci\ccfk^\#\ehl…\cj glekj_fiXi`j\jkXele`kj`[\jgcXƒXkj [\cj\lccfZfi`^`eXc%G\ikXepXcXcˆe`X Flkf]K`d\[Ë8c\jj`%


B30-10  

Revista B30-10, 5 de desembre del 2008

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you