Issuu on Google+

B30 N. 1 /// 8.02.2008

Revista de l’eix empresarial B-30

David Vegara, secretari d’estat d’Economia /// 32 José Manuel Lara, ponent al Santcugatribuna /// 13

LA B-30, més que una via de comunicació/// 24


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

Entrevista a Joan Torres, president FGC

RADAR

5

ROTONDA

12

Vers un creixement econòmic de més qualitat DAVID VEGARA/// SECRETARI D’ESTAT D’ECONOMIA

GAS A FONS

24

LA B-30, més que una via de comunicació

GPS

32

El Port de Barcelona, la gran oportunitat RAMON TREMOSA/// PROFESSOR DE TEORIA ECONÒMICA DE LA UB

ÀREA DE DESCANS

ESTACIÓ DE SERVEI

Al febrer, un Bentley i a l’agost, un Ferrari

Gadgets

38

43

Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. Presidents: Antoni Cambredó i Ramon Grau. Carles Flo i Pere Esquerda. Directora: Carmen S. Larraburu. Sotsdirector: Josep M. Vallès. Col·laboradors: Ramon Aymerich, Xavier Barba, Carme Colomina, Eva Díaz, Concha Forteza, Isabel Hortal, Ramon Luque, Claudia Molins, Isabel Sánchez Larraburu, Ramon Tremosa i Ivanna Vallespín. Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx. Producció i maquetació: pecomunicacio.com Administració: Anna Comella i Ivan Grau. Impressió: Rotocayfo. /// Premsa Local Sant Cugat, carrer Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès. (93 590 86 00). dipòsit legal: B-9826-2008 Edita:

Direcció Editorial:

KM ZERO



8.02.2008

B-30, UN EIX DE COMUNICACIÓ I DE PROGRÉS AMB UN MITJÀ PROPI Fruit de l’acord entre Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local, empreses editores del diari Avui i del Diari de Sant Cugat, respectivament, neix B30, la revista que mensualment aproparà l’actualitat sobre l’activitat econòmica d’aquesta zona del Vallès, la més dinàmica del país i amb una gran projecció de futur. Una zona que inclou ciutats com Rubí, amb una gran tradició industrial; Sant Cugat, seu de grans corporacions i referent pel que fa a formació amb la implantació, aviat, del campus d’ESADE i l’edifici Creàpolis; Cerdanyola, ciutat universitària i científica, amb la UAB i la construcció del sincrotró; Molins, Ripollet, Barberà o Mollet del Vallès, també amb una gran activitat, sense oblidar-nos de la influència de les capitals, Terrassa i Sabadell, entre altres pobles i ciutats d’aquest espai econòmic de gran vitalitat, amb un eix de comunicacions central, l’anomenada B-30, que ens connecta des del sud de la península cap a Europa, discorrent per l’antiga Via Augusta, eix de progrés i ara amb un mitjà que li dóna veu pròpia.


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008



RADAR L’INDICADOR

10

MIL EMPRESES

El triangle empresarial integrat pels municipis de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat acull 10.000 empreses nacionals i estrangeres. El nombre d’habitants d’aquest territori és de 200.000 habitants. /// FOTO: GERARD SÒRIA

RADAR B30 Parets Mollet Santa Perpètua Sabadell

Barberà 3 1

Cerdanyola

UAB

2

Sant Quirze Terrassa 4

Sant Cugat

Rubí Castellbisbal El Papiol

Parc de Recerca de la UAB per acostar-se a les empreses 1 El Parc de Recerca de la Universitat Autò-

noma de Barcelona (UAB) ha encetat una nova etapa aquest curs després d’haver tancat una aliança amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Els principals objectius són impulsar i millorar la transferència de la investigació dels instituts i centres de recerca del campus a les empreses privades i enfortir els serveis cientificotècnics. El Parc de Recerca de la UAB disposa actualment de 25 centres de recerca. D’aquí a dos anys és previst tenir enllestits el Centre de Recerca Agrogenòmica i el Centre de Nanociència i Nanotecnologia.

Cerdanyola vol posar fi als problemes del riu Sec 2 Cerdanyola prepara un ambiciós pla perquè a mitjà i llarg termini es pugui posar fi d’una vegada per totes als problemes del riu Sec al seu pas pel municipi. Els anys han demostrat que els milions que s’han invertit en el

riu no han servit per a res. El primer pas ha estat la creació d’una comissió especial integrada per regidors de tots els grups municipals que, amb el suport dels tècnics municipals i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), elaborarà un pla integral de millora del riu.

cursos la previsió és ampliar fins a 60 les places per curs. Les previsions del Taulí són arribar als 240 alumnes anuals. Actualment, la UAB té unitats docents als hospitals de la Vall d’Hebron, el Germans Trias i Pujol, el Sant Pau i l’Hospital del Mar.

El govern de l’Ajuntament de Cerdanyola (ICV-CiU) proposa fer dos parcs fluvials, un gran parc central i desfer la canalització del riu pel centre de la ciutat. La presidenta de la comissió, Mónica Álvarez (PP), alerta que la solució als mals del riu “no arribaran en quatre ni en vuit anys”, però tots els regidors tenen el convenciment que aquesta vegada serà la definitiva.

Fundació per la candidatura de Sant Cugat per ser seu de l’IET

El Parc Taulí de Sabadell serà docent 3 L’hospital Parc Taulí de Sabadell s’estrenarà el curs 2008/09 com a hospital docent universitari després de la proposta feta per la junta de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’any 2010 la Generalitat designarà oficialment el centre hospitalari de Sabadell com a Unitat Docent.

D’aquesta manera, el curs vinent s’oferiran entre 25 i 30 places per a alumnes de tercer curs de Medicina, mentre que per als pròxims

4 L’Ajuntament de Sant Cugat, la Fundació BioRegió de Catalunya, l’associació del Pla Estratègic Metropolità i la Fundació ESADE han acordat crear una fundació per impulsar la candidatura de Sant Cugat per acollir la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia (IET). Entre les primeres decisions que haurà de prendre el patronat de la nova fundació hi ha la constitució de dues comissions executives: una per impulsar específicament la candidatura de Sant Cugat com a seu de l’IET, i una altra per promoure la creació de comunitats del coneixement i la innovació, que formaran part de l’estructura de l’institut. La seu de l’IET s’ha d’escollir aquest any. L’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero serà l’encarregat de presentar oficialment una candidatura estatal a la Comissió Europea, una voluntat que fins ara han mostrat Sant Cugat i, recentment, Segòvia.




ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

Joan Torres/// President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

EL PERFIL Joan Torres i Carol Nascut a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) el 16 d’agost del 1943. És enginyer industrial (1969) i diplomat en Enginyeria Ambiental (1975) AD. IESE. Universitat de Navarra (2001). Va començar com a enginyer municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1970-80). Posteriorment ha estat president de Transports de Barcelona S.A. (1990-95) i de Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (1990-95). Durant els Jocs Olímpics 1992 va ser responsable local i membre de l’organització en els temes de mobilitat i seguretat. Així mateix, ha desenvolupat tasques de coordinador de la Fundació del Reial Automòbil Club de Catalunya (1995-2004). Des del 2004 és president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, actualment presideix l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Joan Torres explica els projectes d’ampliació de la línia del Vallès, ressalta la 1 /// importància de fgc en el desenvolupament del Vallès Occidental i comenta els projectes futurs de la companyia TEXT: EVA DÍAZ /// FOTOS: FGC i LLUÍS LLEBOT

Podrem fer circular un comboi cada 90 segons

C

om a president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya vull remarcar la importància cabdal que aquesta empresa ha tingut per al desenvolupament del Vallès Occidental. No és només un mèrit de FGC, òbviament, però crec que és important saber valorar la visió de futur que van tenir els primers impulsors del ferrocarril quan el van fer arribar fins als dos principals pols econòmics d’aquesta comarca, com són Terrassa i Sabadell”, afirma Joan Torres. Ambdues ciutats estan, actualment, molt ben comunicades per transport ferro-

viari. Són certament privilegiades, perquè disposen de dues línies ferroviàries que les comuniquen amb Barcelona de manera còmoda, segura i ràpida.

Quins són els principals projectes d’expansió de FGC en aquests moments? Si entenem com a projecte d’expansió el creixement físic de FGC, els perllongaments de Terrassa i Sabadell són l’exemple més gràfic del que podem aportar a Catalunya. Amb aquests dos projectes de perllongament dotarem ambdues ciutats de tres i quatre estacions més, respectivament, a

banda de les actuals, i contribuirem definitivament a la potenciació de la mobilitat urbana, ja que la gent podrà fer ús del tren i del metro. Tanmateix, pel que fa als projectes d’empresa, no tot se centra en obres o en perllongaments de línies: FGC té projectes empresarials que van més enllà. Em refereixo al fet que, per exemple, ara per ara, treballem per situar la línia entre Lleida i la Pobla de Segur, traspassada l’any 2005, en els mateixos estàndards de qualitat i velocitat que les nostres línies metropolitanes. També enllestim la posada en marxa imminent dels metros comarcals a la línia Llobregat-Ano-

ia, que suposarà un increment de l’oferta de trens als ramals de Manresa i Igualada i el fet de passar a tenir freqüència de metro. TERRASSA

En el marc del perllongament de la línia que passa per Terrassa, quines són les inversions i els terminis d’execució previstos?

Aquesta obra, que executa l’empresa GISA, té una inversió total prevista de 321 milions d’euros. En aquests moments es fan les obres de construcció de les estacions de Can Roca i UPC-Vallparadís, així com el muntatge de la tuneladora que perforarà, a partir de la propera primavera, el primer dels dos túnels del perllongament. Si tot va com ens marca el calendari, es preveu que els treballs finalitzin el 2010.

Per garantir la intermodalitat, cal disposar de zones d’aparcament a les estacions per als usuaris de cotxe. Com s’han previst aquestes zones en l’ampliació de la línia?

Efectivament, la fórmula del park and ride és la més idònia per a ciutats com Terrassa, per això les estacions de la UPC-Vallparadís i Can Roca disposaran d’aparcaments per a gairebé 300 places i oferiran la possibilitat de fer intermodalitat tren-bicicleta.

L’intercanviador amb Renfe és un element clau per a la intermodalitat dels transports vallesans. És una infraestructura amb una execució complexa, ja que ha de realitzar-se per sota l’actual línia de Renfe. Quines complicacions es preveuen per als usuaris i ciutadans de Terrassa?

Qualsevol actuació de l’envergadura del per-


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

RADAR



És important saber valorar la visió de futur que van tenir els primers impulsors del ferrocarril quan el van fer arribar a Terrassa i Sabadell La tendència de creixement en nombre de viatgers a la línia Barcelona-Vallès ha estat aproximadament del 2% La fórmula del ‘park and ride’ és la més idònia per a ciutats com Terrassa Vull remarcar la importància cabdal que aquesta empresa ha tingut per al desenvolupament del Vallès Occidental

llongament que comentem suposa, sense excepció, molèsties per als ciutadans. Molèsties, però, que a la llarga es convertiran en compensacions i millores substancials per a la seva qualitat de vida. Efectivament, es tracta d’un treball complex, però es prenen totes les mesures necessàries i s’apliquen els mètodes per garantir l’absoluta seguretat de les obres. De fet, el traçat del perllongament s’excavarà amb tuneladora, tret de les zones de les estacions, que s’executaran a cel obert o en mina. Aquest sistema permet una millor adequació a les necessitats del traçat i les característiques del terreny, a més a més, la utilització de la tuneladora permet minimitzar l’afectació sobre la superfície i maximitzar les condicions de seguretat de l’obra. SABADELL

L’ampliació de la línia de Sabadell esdevindrà una gran infraestructura que donarà servei a més de 7 milions de persones l’any. Quines són les inversions i quins els terminis previstos?

La inversió global per a aquesta actuació serà del voltant dels 400 milions d’euros, tot i que encara no és definitiu. Es preveu que els treballs puguin finalitzar abans que s’acabi el 2011. Hem de tenir en compte, tanmateix, que les obres tot just fa un mes que van ser adjudicades.

Quin procediment constructiu se seguirà per construir els túnels previstos en les obres?

Com a Terrassa, les obres inclouen la construcció de dos túnels paral·lels de 4,9 quilòmetres de longitud amb dues tuneladores de 6,8 metres de diàmetre, per tal de mini-

mitzar les afectacions en la superfície i garantir al màxim la seguretat de l’obra. Les tuneladores s’introduiran pel pou d’atac ubicat en una zona propera al camp de futbol de Ca n’Oriac i avançaran fins al pou de sortida situat a l’actual aparcament en superfície de Sabadell-Estació. La major part de la resta de trams de túnels i pous, així com totes les estacions, s’executaran aplicant un sistema constructiu que minimitza l’afectació en superfície, ja que permet construir primer els murs pantalla i la llosa superior, per recuperar l’espai en superfície per a l’ús ciutadà mentre es treballa per sota de la llosa. EL FUTUR

Tenint en compte la tendència de creixement del nombre de viatgers de la línia Barcelona-Vallès, quin servei es preveu oferir als nous clients que optin per FGC un cop finalitzats els perllongaments?

En els darrers anys, la tendència de creixement en nombre de viatgers a tota la línia Barcelona-Vallès ha estat aproximadament del 2%. Tanmateix, un cop finalitzin els treballs de perllongament a Terrassa i Sabadell, hem calculat que l’increment podria arribar a superar el 50% en cadascuna d’aquestes ciutats. L’objectiu de FGC, doncs, no és només construir noves estacions i fer més quilòmetres de via, sinó donar un servei més eficaç i eficient a tots els nostres clients. Per això, tenint en compte aquest futur creixement, en aquests moments ja treballem en la compra de nou material mòbil, les futures unitats 113 i, sobretot, en la construcció de la futura cua de maniobres

de la plaça Catalunya, que permetrà incrementar la freqüència de pas de trens en tota la línia.

En quina mesura s’incrementaria aquesta freqüència?

Actualment el pas de trens entre plaça Catalunya i Provença és d’un tren cada 120 segons. Les característiques actuals del tram entre aquestes dues estacions no permeten la circulació de més combois. Quan tinguem aquesta nova cua de maniobres que he comentat, podrem fer circular un comboi cada 90 segons. Aquesta millora farà que, paral·lelament, les andanes de l’estació de Provença es vegin menys col· lapsades gràcies a l’increment de circulacions de trens i, per tant, que l’espera del client sigui més confortable.

La cua de maniobres, doncs, pot ser la solució definitiva per a la línia del Vallès?

No és la solució definitiva, però els ciutadans del Vallès se’n veuran molt beneficiats. Per altra banda, en aquests moments continuem treballant en nous projectes que sí que poden aportar millores molt importants en aquesta línia, com seria el desdoblament i/o perllongament d’alguns trams de la línia que, en un moment donat, permetrien fer circulacions directes, o semidirectes des d’algunes ciutats del Vallès fins a Barcelona. Es tracta d’un projecte que encara estudiem i que, en qualsevol cas, decidirà el govern de la Generalitat. Aquest fet demostra que FGC es preocupa pel futur de les seves línies, per la vertebració correcta del territori i, sobretot, per la millora del servei als nostres clients.


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

UNIVERSITAT /// CERDANYOLA

Conveni estratègic entre la UAB i Cerdanyola

RADAR



INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS OCC.

Comissió d’alcaldes per a les infraestructures

L’acord permetrà a l’Aut��noma la seva ampliació dins del Centre Direccional i a la ciutat i als veïns del municipi, gaudir de serveis universitaris

L’

Ajuntament de Cerdanyola i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han signat un conveni que defineix les accions conjuntes que les dues institucions tenen previst impulsar durant els pròxims anys –inicialment fins al 2015– i que posa fi a molts anys de litigis i relacions no gaire fluides. Arribats al 2015, l’acord es pot prorrogar per períodes de quatre anys.

Senyalística de la B-30/// GERARD SÒRIA

E

ls alcaldes dels 23 municipis del Vallès Occidental han constituït una comissió permanent per elaborar un document consensuat amb les propostes de millora de la mobilitat i les infraestructures que necessita la comarca i altres accions estratègiques.

Tant el rector de la UAB, Lluís Ferrer, com l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, consideren que l’acord és “una aliança estratègica” i que ha arribat el moment de fer la ciutat més universitària i la universitat més ciutadana. “Arribar fins aquí no ha estat fàcil”, reconeix Morral, però considera que l’acord permetrà al consistori i l’Autònoma “mirar el futur amb una sola mirada”. Per Ferrer, després d’anys resolent problemes, ara ha arribat el moment de “construir projectes comuns seriosos”.

E n e l d e c u r s d ’ u n a p r i m e ra r e u n i ó informativa, celebrada a finals de gener, alcaldes i regidors representants dels 23 municipis de la comarca van poder conèixer de primera mà la configuració actual de la xarxa d’infraestructures del Vallès Occidental. De la mateixa manera, la trobada va servir per posar de relleu el planejament vigent i les actuacions ja previstes per desenvolupar en un futur. Tota la informació facilitada permet que cada ajuntament tingui una primera radiografia de la situació actual.

Un dels acords més importants del conveni de col·laboració institucional és el que defineix i permet l’expansió de l’Autònoma més enllà de la B-30 i l’AP-7, dins dels terrenys del Centre Direccional i del futur Parc de la Ciència, a tocar del laboratori de llum sincrotró. Les dues institucions treballaran per definir un nou planejament urbanístic del campus i del seu entorn. També hi ha el compromís d’encarregar la redacció d’un pla de mobilitat que inclogui els desplaçaments que generen la UAB, el Centre Direccional i el Parc Tecnològic del Vallès, i tenir-lo operatiu abans d’acabar aquest 2008. L’acord també fa net dels litigis i acords posteriors entre la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola sobre les quotes pendents de l’impost de béns immobles (IBI) d’alguns dels edificis del campus universitari. Tot i que el març del 2006 les dues institucions van arribar a un acord que fixava els imports a pagar, l’Autònoma proposa en aquest conveni bescanviar els prop de 707.000 euros que encara no ha pagat al consistori per terrenys que actualment són propietat de la universitat. A més, el conveni també fixa que l’Ajuntament ha de cobrar més diners –que no han estat xifrats– per altres conceptes pendents de liquidar. Paral· lelament, l’Ajuntament també es compromet a prestar dins de l’àmbit del campus serveis municipals com la vigilància, la recollida d’escombraries, la retirada de vehicles mal aparcats o el transport públic. Però no només la UAB treu beneficis d’aquest acord. La ciutat i els cerdanyolencs podran fer

El document sobre les infraestructures recollirà totes les connexions i propostes de millora de la mobilitat viària i ferroviària, tant en l’àmbit comarcal com a la resta de Catalunya. El text estarà redactat a finals de març i s’entregarà a la Generalitat perquè el tingui en compte a l’hora d’elaborar el Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona que, entre d’altres paràmetres, establirà una nova formulació de les necessitats d’infraestructures viàries i ferroviàries de la zona. Columnes de l’entrada de la UAB per la B-30/// GERARD SÒRIA

707 MIL EUROS

Cerdanyola deixarà d’ingressar-los a canvi de terrenys que ara són de la universitat un pas endavant per acostar-se als serveis que l’Autònoma ofereix actualment als seus estudiants. En aquest sentit, la UAB ha redactat durant l’últim trimestre d’aquest any una llista de serveis que la universitat posarà a disposició dels ciutadans de Cerdanyola. Inicialment és previst que cerdanyolencs puguin ac-

cedir a les instal·lacions del Servei d’Activitat Física (SAF), a la programació cultural i també al servei de borsa de treball propi de la UAB. En l’àmbit institucional, l’Ajuntament de Cerdanyola podrà fer ús d’aules i espais del campus –com ara la Casa de la Convalescència i la Vila Universitària– durant els mesos de juliol i agost, podrà fer anàlisis cientificotècniques als laboratoris universitaris i utilitzar recursos dels serveis de publicacions, idiomes o de l’Hotel Campus. L’acord entre les dues institucions també preveu que personal docent de la UAB imparteixi cursos formatius a treballadors municipals i també mostra la voluntat de la universitat d’organitzar actes culturals al recinte del campus. /// REDACCIÓ

L’objectiu dels alcaldes vallesans és, d’una banda, descriure l’estat actual de la comarca, el conjunt de polítiques de planificació, les directrius i els programes de planejament territorial, així com el marc legislatiu que afecta totalment o parcialment la mobilitat i la xarxa d’infraestructures del Vallès Occidental. Un altre objectiu és recollir les necessitats i les propostes formulades per tots els ajuntaments vallesans en matèria de mobilitat territorial i d’infraestructures de la comunicació. La creació d’aquesta comissió neix d’un encàrrec del consell d’alcaldes al Consell Comarcal l’octubre passat. A la primera trobada hi van assistir els alcaldes de Sabadell, Montcada, Cerdanyola, Sant Llorenç, Rubí i Sant Quirze i regidors de Terrassa i Sant /// REDACCIÓ Cugat.


10

RADAR

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

POLÍGONS INDUSTRIALS /// RUBÍ

CONVENI /// SANT CUGAT

La Cambra recomana Neix ‘B30’, la revista una gestió mixta dels econòmica de la comarca polígons de Rubí per a F un funcionament òptim La patronal Cecot evidencia les mancances de Can Jardí i Rubí Sud, les zones industrials més antigues de la ciutat

ruit de l’acord signat entre la Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Sant Cugat, empreses editores, respectivament, del diari AVUI i el Diari de Sant Cugat, neix la nova publicació B30, revista econòmica de l’àrea d’influència d’aquest eix de comunicacions que va des de Molins de Rei fins a Mollet, amb un gran protagonisme de ciutats com Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola, sense oblidar la gran influència de les capitals vallesanes: Terrassa i Sabadell.

B30 és una publicació mensual que sortirà cada primer divendres de mes i que es distribuirà encartada al diari AVUI i al Diari de Sant Cugat, a banda de ser distribuïda en punts d’interès, com empreses, organismes i institucions del Vallès. B30 vol ser portaveu del dinamisme econòmic d’aquesta zona, capdavantera al país en molts aspectes, i donar veu pròpia a empreses, institucions municipals i organismes empresarials. A banda de l’actualitat, B30 també disposa d’una secció d’opinió amb la participació de professionals destacats. La col.laboració entre ambdós mitjans es va iniciar amb la publicació de l’especial “Sortim” dedicat a Sant Cugat el passat mes de novembre. /// REDACCIÓ Ramon Grau i Carles Flo a la firma /// LLUÍS LLEBOT

Vista parcial del polígon industrial de Cova Solera /// AJUNTAMENT DE RUBÍ

L’

estudi de valoració de les necessitats dels 10 polígons industrials de Rubí fet per la Cambra de Comerç de Terrassa conclou que per gestionar-ne seu manteniment i aconseguir millores l’opció més adequada és un associacionisme voluntari i de naturalesa mixta amb les aportacions de l’administració pública i dels mateixos empresaris i promotors dels polígons. El treball està dividit en tres parts i analitza el subministrament de serveis; la infraestructura viària i el paisatge, i els serveis als usuaris i la gestió del polígon. A partir de les respostes de 94 de les 900 enquestes fetes, els empresaris consideren que els pitjors aspectes vinculats als serveis són el manteniment dels elements urbans, la neteja de voreres i calçades, la seguretat i el servei de recollida d’escombraries. En canvi, els aspectes més valorats són el subministrament elèctric i d’aigua, i l’estat del clavegueram. Pel que fa a les infraestructures viàries, es consideren insuficients les places d’aparcament i es critica l’estat dels jardins i del ferm dels carrers, però es valora la conservació dels solars no edificats. Pel que fa als serveis als usuaris, reben una baixa valoració els serveis d’atenció i informació, així com la coordinació de la gestió entre les empreses i l’Ajuntament. La millor valo-

ració d’aquest àmbit la reben els serveis de restauració dels polígons. A través de l’estudi de la Cambra, els empresaris també han posat nota als polígons. De mitjana, la valoració de satisfacció se situa en el 4,7. El més ben valorat ha estat el de Sant Genís (7,5), però també aproven el de La Llana, Can Sant Joan i Ca n’Alzamora. Per sota del 5 se situen el de Can Rosés (4,8), Molí de la Bastida (4,5), el de la carretera de Terrassa (4,4) i el de Cova Solera (4). Els que pitjor satisfacció generen són els de Can Jardí (3,2) i Rubí Sud (3). L’anàlisi feta per la Cecot posa de manifest que els polígons més antics –Rubí Sud i Can Jardí– són els que tenen més mancances i als que els calen actuacions urgents i una inversió important. Els que millor estat de conservació presenten són els més nous –La Llana i el Molí de la Bastida–, mentre que dels de Can Rosés i Cova Solera la patronal en destaca els problemes de convivència amb les zones residencials. Una de les recomanacions de la Cecot és que alguns polígons s’agrupin per solucionar interessos comuns: d’una banda, els quatre del nord –carretera de Terrassa, Molí de la Bastida, Can Rosés i La Llana– i, de l’altra, els tres del sud –Can Jardí, Rubí Sud i Cova Solera. /// REDACCIÓ


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

URBANISME ///RUBÍ

Rubí preservarà 146 ha de Can Ramoneda La proposta del nou pla urbanístic crea un parc urbà d’una gran extensió, preveu arribar el 2015 als 95.000 habitants i proposa un creixement extensiu per substituir el pla del 1981

L’

equip de govern de l’Ajuntament de Rubí (PSC-ERC) ha presentat la seva proposta de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per dissenyar la ciutat dels pròxims 15 anys, i que inclou la protecció de les 146 hectàrees de Can Ramoneda per fer-hi un parc públic, el més gran de l’Àrea Metropolitana segons assegura el consistori. Lluny d’apostar per un urbanisme que es menja el territori, la proposta del nou POUM es basa en un creixement compacte i que omple els buits existents a la ciutat ja construïda. El document preveu la construcció de 14.342 habitatges nous, dels quals 7.800 es faran en sòl que es requalificarà com a urbanitzable procedent, en bona part, del sòl industrial no consolidat en espais a tocar dels nuclis habitats. La intenció del govern rubinenc és que d’aquests 7.800 pisos, 4.200 siguin de protecció oficial. I és que en cas de seguir al ritme de creixement actual, en 15 anys Rubí podria arribar als 95.000 habitants. Ara n’hi ha 72.000.

11

ESPORTS ///SANT CUGAT

Visita al CAR de la ciutat holandesa de Papendal

U

na delegació integrada per la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Cugat va visitar al gener les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de la ciutat holandesa de Papendal. L’Olympic Training Centre de Papendal, fundat el 1971, és l’únic d’Holanda i disposa d’un parc tecnològic i empresarial –amb empreses dedicades a la innovació tecnològica– i d’un hotel-centre de congressos. L’objectiu de la comitiva catalana era comparar el model d’aquest centre amb la nova etapa que la Generalitat està impulsant a les instal· lacions santcugatenques, on durant els pròxims anys s’executarà un pla director per ampliar el CAR i convertir-lo en un centre d’innovació en l’àmbit esportiu. Durant la visita, els responsables municipals van visitar centres adscrits a l’Olympic Trainig Centre, com ara la companyia InnoSport –especialitzada en innovacions tècniques de material esportiu–, l’Sport Medical Centre Papendal i l’empresa ISA, especialitzada en innovacions tècniques de residències per a esportistes. El nou CAR de Sant Cugat, que podria ser una realitat d’aquí a un any i mig, suposarà una inversió de 36 milions per part del Consell Català de l’Esport, i disposarà d’un centre de recerca tecnològica aplicada a l’esport, una piscina olímpica i una altra de salts en un nou edifici de prop de 20.000 m2 pensat per a la pràctica d’esports /// REDACCIÓ en pista coberta.

L’alcaldessa de Rubí, Carme García (PSC), té molt clar quin és l’objectiu del POUM: “Està pensat, sobretot, per a les persones que ja vivim a la ciutat, per millorar la nostra qualitat de vida i permetre que el creixement moderat que es preveu doni joc perquè els nostres fills puguin continuar vivint a Rubí”. La intenció de l’equip de govern és fer l’aprovació inicial del document en un ple extraordinari a finals de febrer. El text es pot consultar, de forma resumida, a la web municipal –www.ajrubi.cat–. Si la tramitació del document del POUM no tingués gaires entrebancs, l’alcaldessa creu que el POUM podria estar aprovat per la Generalitat a finals d’aquest 2008 i substituir així el planejament urbanístic vigent des del 1981. La preservació de Can Ramoneda inclou una reserva de sòl per a usos universitaris, amb la intenció que s’hi ubiqui alguna facultat o algun centre de recerca i desenvolupament. Ca n’Oriol, amb 84 hectàrees, passarà a ser el segon pulmó verd de la ciutat i es complementarà amb la ubicació de nous equipaments al seu entorn. El nou POUM de Rubí aposta per la creació de cinc àrees de nova centralitat ubicades ara en espais buits a l’entorn de la riera. En el cas de La Llana, l’actuació afavorirà la construcció de la segona estació dels FGC a la ciutat i la promoció de nous habitatges, així com la reconversió del sòl de l’edifici Rubí Desenvolupament i el canvi de fesomia de l’Escardívol. El document també inclou un pla per fer 6.200 places d’aparcament subterrànies en diferents espais de la ciutat. Les urbanitzacions també patiran transformacions amb la creació dels anomenats portals

RADAR

HABITATGE///TERRASSA

Adigsa fa treballs de rehabilitació en 178 pisos

L’ La masia i els entorns de Can Ramoneda es preservaran i es convertiran en el parc més gran de la ciutat /// AJ. DE RUBÍ

14.342 PISOS NOUS

Són els que preveu el POUM de Rubí. D’aquests, 7.800 s’edificaran en sòl que es requalificarà a urbanitzable i n’hi haurà 4.200 que seran de protecció oficial. de ciutat, uns espais on es construiran pisos, petits comerços i serveis municipals. “És una forma de vertebrar i d’aproximar les urbanitzacions a la ciutat”, ha explicat el director del POUM, Luis Calvet.

L’aposta de Rubí per la indústria es manté en l’avanç del nou planejament urbanístic, ja que per preparar la ciutat davant els canvis econòmics d’un futur impredictible es faran alguns canvis normatius als polígons industrials. Es permetrà més edificabilitat a les parcel·les –augmentant-ne el coeficient–, hi haurà més flexibilitat d’usos per poder-hi ubicar activitats industrials, d’oci, hoteleres, comercials i terciàries. Per últim, s’autoritzarà la possibilitat que dins d’una mateixa nau s’hi faci més d’una activitat. A grans trets, aquestes mesures, segons l’alcaldessa, han de facilitar que el tancament d’empreses vagi seguit de l’arribada d’altres que trobin a la ciutat facilitats per instal·lar-se i generar riquesa i llocs de treball. /// REDACCIÓ

empresa pública Adigsa té en marxa tres projectes de rehabilitació de 178 pisos públics en edificis ubicats als municipis de Terrassa, Sabadell i Badia per un import total de 601.543 euros. En el cas de Terrassa, l’empresa adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge ha encarregat la reparació de les escales dels blocs 44, 47, 48 i 49 del barri de Sant Llorenç. El pressupost d’aquesta actuació és de gairebé 282.000 euros i s’enllestirà al juliol. A Sabadell, els treballs serviran per reparar les façanes d’habitatges situats als carrers Aprestadors i Drapaires del barri d’Espronceda. Com en el cas de Terrassa, els treballs també s’allargaran mig any i tenen un pressupost de 113.000 euros. A Badia, s’està treballant per fer la instal·lació completa per a la col·locació de rentadores i calderes a l’exterior de les galeries amb sortida des de les cuines. D’aquesta manera, Adigsa vol posar ordre a totes les sortides de gasos i productes de la combustió que es produeixen dins de les cuines d’un bloc de l’avinguda del Mediterrani i un altre de Bètica. Aquestes obres tenen un pressupost de gairebé 20.500 euros i /// REDACCIÓ s’acabaran a l’abril.


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

POLÍTICA /// SABADELL

HABITATGE /// BADIA

Bustos presideix el consorci del Parc Vallès

La Generalitat farà 32 pisos de lloguer per a joves a Badia

L’

L’

alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ocuparà durant els pròxims dos anys la presidència del Consorci del Parc Central del Vallès i rellevarà en el càrrec l’alcaldessa de Barberà, Anna del Frago. Segons ha informat el consistori sabadellenc, aquest 2008 serà un any clau per a aquest parc situat entre Sabadell i Barberà perquè s’impulsaran millores d’infraestructures i s’avançarà en la urbanització del perímetre del parc, alhora que se seguiran organitzant i millorant les activitats mediambientals, lúdiques i culturals que ja fa anys que s’hi celebren. Un dels primers projectes que s’impulsarà és la urbanització del segon tram del vial de Barberà fins al Parc Central, que també inclourà un vial per als vianants, carrils bici, enllumenat públic, mobiliari urbà, zones enjardinades i noves places d’aparcament. Aquesta fase té un pressupost de 606.000 euros. Aquesta actuació estratègica es complementarà aquest any amb la redacció del projecte executiu corresponent a la urbanització del vial perimetral a la via del tren, que connectarà la fase I del parc amb el carrer Moragas i Barret de Sabadell. Activitats de tota mena. Les activitats me-

diambientals, lúdiques i culturals que fa anys que se celebren al Parc Central del Vallès se seguiran fent durant aquest 2008, ja que els dos consistoris consideren que s’han convertit en

Manuel Bustos, alcalde de Sabadell /// AJ. SABADELL

tot un referent. D’aquesta manera, se seguiran impulsant programes d’educació ambiental escolar –entre els mesos d’octubre i juny– amb l’objectiu d’apropar els més joves al medi urbà i les energies netes. La Festa del Parc es tornarà a organitzar perquè les famílies puguin conèixer les instal·lacions i l’oferta del parc –els últims anys hi ha una assistència de 2.500 persones–, mentre que la Fira del Cavall ja té reservada la seva cita per al maig d’aquest any, de la qual ja s’han celebrat vuit edicions. La que també repetirà és la Mostra d’Eficiència Energètica i Energia Solar. En aquest sentit, el programa de formació professional i ocupacional en energies renovables se seguirà impulsant gràcies a la col·laboració del Gremi d’Instal·ladors Electri///REDACCIÓ cistes i Fontaneria de Sabadell.

SANITAT /// SANT CUGAT

MC Mutual obre un nou centre assistencial L

a primera mútua d’accidents de treball i malalties professionals, MC Mutual, ha obert un centre assistencial a la carretera de Cerdanyola de Sant Cugat. Les noves instal· lacions ocupen una superfície de 320 m2 i hi treballen un total d’11 professionals. El centre assistencial de Sant Cugat està pensat per donar cobertura a 14.000 treballadors de la ciutat. MC Mutual va néixer de la fusió entre les empreses Mirat Mútua i Cyclops i actualment disposa de més de 20 centres repartits per la demarcació de Barcelona. El director general de MC Mutual, Francesc Hernández, va explicar que les instal·lacions de Sant Cugat segueixen la filosofia de treball que s’ha fixat la companyia: “L’objectiu de MC Mutual és no tenir un macrocentre centralitzat, sinó estar a prop dels treballadors. Aquest és l’objectiu d’aquest centre”. Per la seva part, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, es va mostrar molt safisfet pel fet que MC Mutual hagi triat Sant Cugat i va destacar que “si aquesta mútua ara està al capdavant dels rànquings és perquè ha fet una molt bona feina i, per tant, s’ha guanyat la confiança de treballadors i empreses”. L’alcalde santcugatenc també va voler assenyalar que “tot i que el creixement de la ciutat s’està tancant, el nombre d’empreses i de serveis aug///REDACCIÓ menta a Sant Cugat”.

Recoder a les instal·lacions de MC Mutual /// LOCALPRESS

Ajuntament de Badia i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat han signat un conveni per a la construcció de 32 habitatges dotacionals de lloguer en règim de protecció oficial que s’adreçaran al col·lectiu de joves del municipi. L’immoble s’aixecarà al carrer Saragossa, tindrà pisos d’entre 40 i 50 m2, quatre plantes d’altura, 24 places d’aparcament i un local comercial a la planta baixa. Les obres duraran un parell d’anys i es podrien entregar el primer trimestre del 2010. Segons el conveni, l’administració, la conservació i el manteniment dels habitatges serà assumit per la Generalitat a través de l’empresa pública Adigsa. Les dues administracions han fet una aposta perquè la promoció sigui una edificació sostenible. En aquest sentit, s’hi instal·laran sistemes d’estalvi d’aigua en aixetes, lavabos, bidets, dutxes i cisternes. El sistema de producció d’aigua calenta es farà a través d’energia solar sempre que es disposi d’un 70% de producció solar. A cada habitatge es reservarà un espai de 150 dm2 per afavorir la separació selectiva de la brossa. Per últim, en els pisos no hi haurà barreres arquitectòniques i es dissenyaran perquè a l’interior hi puguin viure per///REDACCIÓ sones amb cadira de rodes.

Panoràmica de Badia /// CEDIDA


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

RADAR

13

Santcugatribuna /// Retrat d’un empresari El president de Grupo Planeta defensarà la seva intervenció, ‘La responsabilitat de l’empresariat català’ a la quarta edició del fòrum empresarial Santcugatribuna davant dels agents econòmics i financers locals

José Manuel Lara Bosch al descobert

E

l president de Grupo Planeta, José Manuel Lara Bosch, obre les sessions d’aquest any del fòrum empresarial Santcugatribuna, que organitza l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El tema de la seva exposició és La responsabilitat de l’empresariat català. Grupo Planeta és una companyia de capital íntegrament familiar, fundada l’any 1949 per José Manuel Lara Hernández (1914-2003). Des de la seva mort, la presideix el seu fill, José Manuel Lara Bosch (1946), nomenat conseller delegat el 1996. Durant aquests darrers 12 anys de gestió, el grup ha viscut una transformació espectacular. És un dels principals grups de comunicació espanyols, amb més de cent empreses i gairebé 12.000 empleats, que actua en els àmbits de la cultura, la informació, la formació i l’entreteniment. S’ha convertit en el primer grup editorial a Espanya i Amèrica Llatina i en el setè del món. El període encapçalat per José Manuel Lara Bosch es caracteritza per l’enfortiment del negoci tradicional (llibres, enciclopèdies, grans obres de referència i col·leccionables) i l’expansió cap a nous negocis de creació de continguts (informació i entreteniment) a través de la premsa, la ràdio i la televisió, la producció i distribució de cinema, i la formació per a professionals i directius d’empresa. Lara acostuma a explicar que durant els gairebé 60 anys d’història de Grupo Planeta la filosofia sempre ha estat la mateixa: posar en contacte els escriptors amb el seu públic. El que sí que ha canviat en aquest temps és que els suports i els continguts s’han multiplicat. Tanmateix, Lara remarca que es tracta de continuar fent el mateix: facilitar que el món de la creació literària, de l’entreteniment o de la informació pugui arribar a totes aquelles persones interessades en qualsevol dels seus aspectes. En totes les intervencions que ha fet sobre Grupo Planeta, Lara insisteix sempre que el més important és el client, i en alguna ocasió ha explicat que aplica la mateixa màxima que el seu pare aplicava al món dels llibres: “No confonguis –li deia– el catàleg de títols que ofereixes al mercat amb la biblioteca que tens a casa. Pensa què pot interessar als diferents tipus de públic i de lectors que tens i no en allò que t’interessa a tu com a editor”. José Manuel Lara és una persona apassionada per la lectura, amb una gran curiositat

1 /// L’autor preferit de José Manuel Lara és el mexicà Juan Rulfo.

2 /// L’empresari afirma que lI agradaria tornar a ser estudiant

Des de la societat patrimonial de la família Lara, Inversiones Hemisferio, s’han dedicat també a engegar altres projectes empresarials creadors de riquesa però sense estar relacionats amb el negoci tradicional de Grupo Planeta. En són exemples la inversió a Vueling –en són els accionistes de referència– o el Banc Sabadell, on tenen una participació important i formen part del seu Consell. També ha establert aliances en el món de la telefonia, la informàtica, la logística o el sector immobiliari, a més de la seva coneguda relació amb el Reial Club Esportiu Espanyol. José Manuel Lara, de 61 anys, va anunciar recentment que deixarà la presidència executiva de Grupo Planeta quan compleixi els 70. “És molt romàntic veure aquests propietaris que moren a l’empresa, però alhora també és dolent per a l’empresa, perquè en la majoria dels casos han retingut tot el poder i això ha ajornat considerablement la presa de decisions”, ///REDACCIÓ / FOTOS: LLUÍS LLEBOT va dir.

1 ///

MÉS INFO GRUPO PLANETA

2 /// intel·lectual per aprendre coses noves i una gran empenta per engegar projectes. “A la vida, en general, i a l’empresa, en particular, no pots parar de pedalar. Si ho fas, caus”, acostuma a dir. Al llarg d’aquest temps, al capdavant del grup, Lara, llicenciat en Ciències Econòmiques, ha demostrat tenir una gran visió pels negocis i ha sabut crear una cultura d’aliances amb altres grups empresarials –fins i tot amb alguns que podria considerar com a competència– per aconseguir objectius més ambiciosos. José Manuel Lara participa de manera molt activa en la societat civil: presideix el Cercle d’Economia i, anteriorment, havia presidit també l’Institut de l’Empresa Familiar i era membre del Consell de la Fira de Barcelona, així com d’altres institucions públiques.

durant els gairebé 60 anys d’història de Grupo Planeta la seva filosofia sempre ha estat la mateixa: posar en contacte els escriptors amb el seu públic

Grupo Planeta, fundat a Barcelona l’any 1949, és un grup de comunicació multinacional, de capital íntegrament familiar, que opera en l’àmbit de la cultura, la informació, la formació i l’entreteniment i que té en l’actualitat més de 100 empreses, entre pròpies i participades. És el primer grup editorial a Espanya i Llatinoamèrica. Està present en la distribució cinematogràfica i de continguts audiovisuals, la formació per a professionals i la venda a distància a través de diferents suports, entre els quals destaca internet. És també accionista del Grup Zed, líder mundial en la distribució de continguts per a telèfons mòbils. Una de les principals apostes de Grupo Planeta, des de finals dels noranta, ha estat la inversió en mitjans de comunicació, fins a convertir-se en un dels grans líders espanyols. Des de l’any 2003 José Manuel Lara presideix, com a principal accionista, el Grup Antena 3. Grupo Planeta és també accionista de referència dels diaris La Razón, ADN i Avui. Des del setembre del 2007 és propietari de la majoria del primer grup de comunicació colombiana, Casa Editorial El Tiempo.


14

RADAR

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

ECONOMIA /// VALLÈS OCCIDENTAL

El Vallès Occidental presenta una recuperació positiva del sector industrial i de serveis L’avenç de la indústria reflecteix la menor empenta de la química, la principal producció comarcal que va tenir un creixement nul, molt inferior al del 2005

E

l Vallès Occidenta va registrar l’any 2006 un avanç del VAB (valor afegit brut) comarcal d’un prou elevat 3,94%, per sobre el registre mitjà català (3,71%) i força superior al del 2005 (2,48%). Aquesta és una de les conclusions de l’Anuari Comarcal de 2007 de la Caixa de Catalunya, estudi que reflecteix l’evolució de l’economia de les comarques catalanes de forma detallada i exhaustiva.

Aquests registres situen el creixement acumulat entre el 2000 i el 2006 en el 18,0%, inferior a la mitjana catalana (19,1%) per la menor expansió industrial dels darrers anys. La indústria. L’avenç de la indústria re-

flecteix la menor empenta de la química, la principal producció comarcal (amb un

Els serveis. Finalment, en l’àmbit del

sector terciari, cal destacar els avenços de les immobiliàries i els serveis empresarials i de la intermediació financera. L’activitat de la branca rellevant de la comarca, les immobiliàries i els serveis empresarials (amb vora un 2 6,0% del total del terciari el 2005), va accelerar el seu creixement, fins a un important 9,1%, mentre que la intermediació financera va avançar menys, un 3,7%.

La millora industrial no es reflectí en el mercat de treball del sector, que continuà perdent efectius afectat per les deslocalitzacions i pels necessaris augments de productivitat, de manera que l’afiliació al règim general va caure un 3,0%

El treball, realitzat per l’equip de recerca del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per Josep Oliver i integrat pels investigadors Guillermo Celso i Esaú Soto, afirma que aquesta accentuació del creixement reflecteix la millora del sector terciari (4,47% el 2006, davant el 4,20% del 2005), que, amb un 56,2% de tot el VAB el 2005, aportà 2,51 punts percentuals al creixement. La recuperació industrial (des del –1,39% del 2005 fins al 2,62% del 2006) es va afegir a la dels serveis, mentre que la construcció augmentà amb intensitat, encara que no tant com el 2005 (5,82%, davant el 8,06% del 2005), i el sector primari afegí creixement, tot i la seva baixa aportació, avançant un 3,64%, molt per sobre la caiguda del 2005 (–4,80%).

va traduir en una forta empenta en el seu mercat de treball, de manera que els afiliats al règim general de la Seguretat Social avançaren un important 10,9% (per sobre el 7,2% del 2005).

Les activitats terciàries més directament vinculades a les llars no van augmentar tant, ja que el comerç ho féu un 0,4%, mentre que l’ hoteleria va progressar més intensament (3,8%).

/// Caixa Catalunya

17,5% del VAB industrial el 2005), que va tenir un creixement nul, molt inferior al del 2005 (5,2%). Altres branques, tanmateix, van empènyer l’augment industrial. Aquest fou el cas de la metal·lúrgia i els productes metàl·lics. La millora industrial, però, no es reflectí en el mercat de treball del sector, que continuà perdent efectius afectat per les deslocalitzacions i pels necessaris augments de pro-

ductivitat, de manera que l’afiliació al règim general va caure un 3,0%. En l’àmbit de la construcció, la millora expressa la del conjunt dels subsectors que la integren. Pel que fa al residencial, la forta expansió dels habitatges iniciats (un 19,9%) és la principal raó de l’augment dels que hi havia en construcció (un 18,8%, des dels 3 9.7 72 del 2005 fins als 47.242 del 2006). Aquest avanç de la construcció es

Finalment, els serveis col·lectius, en especial els directament vinculats al xoc demogràfic del país, van continuar també aportant fort dinamisme al creixement agregat: els d’educació van augmentar un 5,6%, els de sanitat i serveis socials un 6,1% i les AP un 0,9%. Amb aquests registres, l’ocupació del sector va avançar un 3,3% el 2006 (per sota el 7,0% del 2005), menys que la mitjana de Catalunya (5,3%). El conjunt del mercat de treball del Vallès Occidental va presentar un moderat augment del nombre d’afiliats, del 2,1% (3,5% el 2005), per sota del conjunt català (4,1%). /// REDACCIÓ

ECOLOGIA /// VACARISSES

L’ecoparc de Vacarisses començarà a construir-se a finals d’aquest trimestre L

a construcció del futur ecoparc de Vacarisses començarà a finals d’aquest trimestre i les previsions del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental són tenir-lo enllestit abans d’acabar el 2010. A partir d’aquest moment, començaran els treballs de clausura i restauració paisatgís-

tica de l’abocador de Coll Cardús després de 30 anys d’activitat. Les empreses encarregades de construir i gestionar el futur centre de tractament de residus són Grup Hera, FCC i Urbaser. La instal·lació té un pressupost de 75 milions i tindrà capacitat per gestionar fins a

245.000 tones anuals de residus de la fracció resta i 40.000 tones a l’any de matèria orgànica. Amb aquest nou model de gestió de residus, el president del consorci, Joan Carles Sánchez, explica que es tanca una llarga etapa basada en un model econòmic però “de mediambientalment insostenible” i en comença una altra “més costosa però més respectuosa amb el medi ambient”. L’alcalde de Vacarisses, Carles Canongia, assegura que el municipi vol aprofitar la posada en marxa d’aquesta nova instal·lació per convertir el poble en un referent mediambi/// REDACCIÓ ental.

Projecte de l’ecoparc /// CEDIDA


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

RADAR

15

SANTCUGATRIBUNA /// SANT CUGAT

Santcugatribuna, l’èxit de la cooperació Algunes aportacions del fòrum empresarial aporta una millora de les condicions de vida de les empreses Santcugatribuna té un important paper dinamitzador del teixit econòmic a través de la potenciació de les relacions entre els protagonistes de la vida empresarial, de sectors i dimensions diversos. Ha prestat una poderosa contribució a la millora de les condicions de vida de les empreses, i per tant de les persones, en àmbits molt diferents. El fòrum ofereix la possibilitat de crear relacions i coneixences personals, i això facilita les relacions comercials i de molts altres ordres. D’alguna manera, marca la diferència entre estar al rovell de l’ou o no. Les empreses que presten serveis a les altres empreses hi troben un espai idoni per projectar-se i, en definitiva, per esdevenir més competitives. També les altres empreses tenen les seves oportunitats comercials, tant en el sentit de la venda com en el del seu aprovisionament. Les relacions institucionals de les empreses tenen també una potent eina d’enforti-

ment a través del Santcugatribuna. Sens dubte l’exemple més important ha estat el naixement de l’Associació Sant Cugat Empresarial (AESC), un lobby que ha assolit sobrada representativitat per exercir de portaveu de les empreses locals. La seva magnitud fa que l’AESC tingui un fort potencial negociador i de posicionament, que és exercit amb independència i tenint en compte estrictament criteris de millora en les condicions en què l’activitat econòmica ha de desenvolupar-se i en els resultats que aporta. Destaca la seva contribució a la integració de les empreses en la vida local, les seves iniciatives en pro del transport públic o col·lectiu o en favor de la posada en marxa de més i millors eines de responsabilitat social corporativa. A partir del Santcugatribuna i de l’AESC, avui copromotora del fòrum, el teixit empresarial de Sant Cugat ha sabut projectar-se amb molta més força com a motor econòmic de Catalunya, cosa que es concreta a través de l’enriquiment de les relacions amb les patronals, les cambres, les agru-

Ponència de Francesc Xavier Mena al Santcugatribuna /// LLUÍS LLEBOT

pacions empresarials veïnes i altres administracions supramunicipals.

la candidatura per acollir la seu de l’EIT o la posada en marxa del CIT.

En definitiva, han nascut eines que permeten posar de manifest la comunió d’interessos que existeix entre les empreses, la ciutat i el seu entorn, i fer-ho de forma molt més eficient.

Moltes ciutats s’emmirallen en Sant Cugat per la qualitat de la seva vida econòmica. Santcugatribuna és un element clau en aquest sentit.

La història del fòrum, d’altra banda, reflectida en la qualitat dels seus ponents, en l’èxit de les seves convocatòries i en la participació entusiasta dels seus patrocinadors i de les empreses vinculades, constitueix una de les millors targetes de presentació que Sant Cugat pot oferir a les empreses i institucions exteriors. Molt especialment, també, ha facilitat la posada en marxa de projectes molt ambiciosos, com ara

Pensant en ell futur, cal incrementar la projecció exterior del fòrum i de les marques associades, millorar les eines relacionals, estendre els seus beneficis a altres tipologies d’empreses i aportar una contribució més decisiva al desenvolupament d’una economia més basada en el coneixement i més capaç de crear valor a través de la cooperació entre els diversos agents: empreses, universitats i administracions. /// REDACCIÓ

panell info 13 de febrer, a les 13.30 H

Catalonia Innovation Triangle

El proper 13 de febrer, a les 13.30 h, a l’Auditori del Parc Tecnològic del Vallès, tindrà lloc l’acte de constitució del Consorci de l’Eix de la B-30 i la presentació de la marca que designarà el conjunt del territori: Catalonia Innovation Triangle, CIT

2a EDICIÓ DE LA REUNIÓ DE JOVES INVESTIGADORS EN METAMATERIALS LLOC: UAB – Casa de la Convalescència (Sant Antoni M. Claret, 171) Barcelona

CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TECNOLOGIES DEL PTV. LES JORNADES DEL PTV: UNE 166002:2006

FINS AL 10 DE FEBRER

LLOC: CERDANYOLA DEL VALLÈS ORGANITZA: Parc Tecnològic del Vallès

EXPOSICIÓ ITINERANT BUSCO FEINA. IMMIGRACIÓ I MÓN LABORAL LLOC: Foment de Terrassa (carretera de Martorell, 95)

12 DE FEBRER – 19.30 H

CAFÈ AMB LLETRES 6 DE FEBRER – 9.30 H

JORNADA DE PORTES OBERTES CECOT

LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa (Blasco de Garay, 29-49) TERRASSA MÉS INFO: 93 733 98 32 formacio@cambraterrassa.es

LLOC: CECOT (Sant Pau, 6) TERRASSA MÉS INFO: www.cecot.es

FINS AL 8 DE FEBRER

6 DE FEBRER – 10 H

METAMATERIALS WEEK 2008 IN BARCELONA

EDICIÓ DE L’ESCOLA SESSIÓ INFORMATIVA: LA 9a EUROPEA DE PROTECCIÓ DE LES DADES METAMATERIALS I PERSONALS

14 DE FEBRER – 17 H

LLOC: Espai Granados (plaça Enric Granados, 1) CERDANYOLA DEL VALLÈS

12 DE FEBRER – 21 H

SOPAR-TERTÚLIA AMB EL CANTANT RAIMON LLOC: Restaurant La Masia (av. de les Corts Catalanes, s/n) SANT CUGAT MÉS INFO: mvm@stcugat.net

21 DE FEBRER – 9.45 H

II JORNADA DE MOBILITAT, CAIGUDES I EXERCICI FÍSIC EN LES PERSONES GRANS

LLOC: UAB – Casa de la Convalescència (Sant Antoni M. Claret, 171) Barcelona MÉS INFO: www.envelliment.org/formacio/ docsformacio/caigudes2008.pdf ORGANITZA: Institut de l’Envelliment – IE UAB

28 DE FEBRER – 21 H

XERRADA INICI DE L’ADOLESCÈNCIA: FACTORS DE RISC, FACTORS DE PROTECCIÓ LLOC:CEIP Pi d’en Xandri (Santa Teresa, 61) SANT CUGAT ORGANITZA: Coordinadora d’AMPA de Sant Cugat (Llorenç Ferrer, s/n) MÉS INFO: www.firaenquestio.cat


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

Infraestructures /// Sinistralitat a les carreteres El 50% de les carreteres catalanes més perilloses es troben al Vallès, segons l’estudi EuroRAP presentat pel RACC. El treball analitza el risc d’accidentalitat en funció del volum de trànsit i les característiques de la via TEXT: IVANNA VALLESPÍN

Les carreteres del Vallès tenen un alt risc de sinistralitat En el rànquing de les deu carreteres catalanes on un conductor té un risc més elevat de patir un accident de trànsit, cinc són trams viaris que es troben al Vallès, segons dades de l’estudi EuroRAP sobre la sinistralitat a la xarxa viària catalana durant el període 2004-2006. Aquest estudi analitza el risc d’accidentalitat de les carreteres en funció del volum de trànsit i de les característiques de la via i, posteriorment, classifica els trams de la xarxa viària segons aquest índex. En aquest sentit, l’EuroRAP considera que hi ha quatre punts viaris amb un risc molt elevat de sinistralitat, i dos d’ells es troben al Vallès: la C-35, entre Parets del Vallès i Granollers, i la BV-5108, entre Cardedeu i Cànoves. No obstant això, el tram potencialment més perillós és la variant d’Olot N-260. A més a més, hi ha altres vies del Vallès que també obtenen l’etiqueta de trams amb risc elevat de sinistralitat, com per exemple de la B-140 entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, la N-150 entre Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès i la C-59 entre Caldes de Montbui i Moià. Per altra banda, l’EuroRAP també recull la sinistralitat real i indica els punts on hi ha una concentració més elevada d’accidents per quilòmetre. En aquesta classificació, les vies vallesanes també hi ocupen posicions destacades, com és el cas del segon lloc: la C-58 des de Barcelona fins a la connexió amb l’AP-7 a Cerdanyola. A la següent posició hi trobem la B-140, entre Sabadell i Santa Perpètua, i ja en la cinquena posició s’hi situa la N-150 entre Cerdanyola i Montcada. La C-31 entre el Prat de Llobregat i l’Hospitalet es troba al capdavall d’aquest rànquing. També cal destacar el novè i el desè lloc que ocupen dos trams del Vallès Oriental: la C-35 entre Parets del Vallès i Granollers, i la C-17 entre Mollet del Vallès i Canovelles, respectivament. D’altra banda, amb relació a les carreteres on no s’han produït accidents mortals en el període 2004-2006, destaquen dues vies vallesanes amb un elevat volum de trànsit –entre 40 i 50 mil vehicles diaris–: la C-1413a, entre Sant Quirze del Vallès i Sabadell, i la C-16 al seu pas per Terrassa, on connecta amb la C-58.

Finalment, l’EuroRAP també analitza la sinistralitat dels vehicles pesants, ja que segons l’estudi realitzat aquests tipus de vehicles estan implicats en la major part dels accidents mortals: fins a un 71% en punts com l’autovia A-2 entre Cervera i la Panadella, tram on aquests vehicles pateixen més accidents.

L’estudi conclou que els accidents greus i els mortals han disminuït un 15% a Catalunya, mentre que la mobilitat ha augmentat un 2,9% en el darrer trienni

S’ha de tenir present que aquesta via, juntament amb la N-340 i l’AP-7, són les dues rutes catalanes més importants de transport de mercaderies i alhora les que registren més sinistres d’aquest tipus de vehicles.

ES DUPLIQUEN ELS ACCIDENTS DE MOTO

L’EuroRAP constata que el 50% dels accidents greus de moto es concentren en només el 13% de la xarxa viària

En la darrera edició de l’estudi EuroRAP d’abast europeu, presentada a finals de desembre, s’analitzen 420 trams –que representen 6.325 quilòmetres– de la xarxa viària catalana, fet que equival al 52% del conjunt de carreteres i autopistes i al 80% de la mobilitat de Catalunya. L’estudi conclou que els accidents greus i els mortals han disminuït un 15% a Catalunya, mentre que la mobilitat ha augmentat un 2,9% en el darrer trienni. No obstant això, adverteix que el risc de patir un accident greu o mortal continua sent elevat o molt elevat en un 23% de la xarxa viària catalana. Per altra banda, les dades no són tan positives en el cas de les motos, ja que la quantitat d’accidents amb aquest tipus de vehicles s’ha duplicat entre el 2004-2006. El nombre de morts i ferits greus també ha augmentat un 2% al llarg d’aquest mateix període. L’EuroRAP constata que el 50% dels accidents greus de moto es concentren en només el 13% de la xarxa viària i gairebé exclusivament a la regió metropolitana de Barcelona. La C-31 entre el Prat de Llobregat i l’Hospitalet és també el tram amb més sinistralitat, tant en cotxe com en moto, seguit de la B-140 entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda i la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès. La N150 entre Sabadell i Montcada i Reixac és una altra de les vies on es registren més accidents de moto.

1 ///

1 ///

PUNTS AMB RISC ELEVAT DE SINISTRALITAT. LA C-35, ENTRE PARETS I GRANOLLERS, I LA BV-5108, ENTRE CARDEDEU I CÀNOVES ///Cedida


18

RADAR

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

Empreses familiar /// Estambril i Qualitex El tèxtil és avui un sector en migració i el Vallès n’és un dels seus grans escenaris. Aquestes dues empreses familiars són protagonistes d’aquest procés

Estambril i Qualitex: en procés de migració 1 /// ELS GERMANS LLIVINA, JOAN I ANTÒNIA, RESPONSABLES DE L‘ EMPRESA ESTAMBRIL FOTO: ISABEL MARQUÉS

2 /// PEP TACHÉ, DIRECTOR GENERAL DE QUALITEX /// FOTO: ISABEL MARQUÉS

El punt fort de Qualitex, que va ser creada el 1989 per unes famílies propietàries que es dedicaven al tèxtil des de feia gairebé un segle, eren els tints i acabats de llana per a vestits d’home en un segment d’alta qualitat i amb clients com El Corte Inglés, Zara, Caramelo o Burberry, entre d’altres. Fins a l’any 2000, el 90% de la producció de Qualitex era el clàssic i convencional vestit de color blau marí, negre o gris, sempre en teixits llisos, de llana merina o caixmir. “En els darrers anys hem ampliat el ventall de productes. Hem mantingut la llana, perquè és un producte que sempre torna, però hi hem incorporat materials com les poliamides, polièsters, raions, soja, bambú... Hem canviat també la nostra manera de treballar. Hem deixat de ser una empresa de tirades llargues per passar a fer sèries curtes, amb molt de disseny i un aspecte molt semblant al Made in Italy”, explica Pep Tatché, director general de Qualitex. Tatché va entrar a l’empresa el 1999 procedent del sector de l’automòbil, i va ser en bona part el vector del canvi. També és un home optimista: “Mai no ens hem sentit amenaçats pels xinesos. Hem intentat subcontractar la nostra producció en aquell país, però ho hem deixat de fer. És veritat que es redueixen els costos, però acabes tenint problemes de qualitat i això als clients no els agrada. Personalment, penso que el tèxtil pot sobreviure sense la Xina”. La Xina ha estat la inductora dels canvis que s’han viscut al sector tèxtil en els darrers anys en absorbir gran part de la producció mundial de teixits, afavorida per uns costos de mà d’obra que les empreses occidentals no poden assumir. Fins als anys vuitanta del segle XX, el tèxtil català va jugar la carta dels baixos costos, però amb l’obertura a l’exterior i amb l’entrada de les importacions asiàtiques, aquesta estratègia va entrar en crisi i va obligar les empreses locals a retallar dimensió o a innovar.

1 ///

L

’empresa la va crear el meu avi als anys cinquanta en un altre entorn i amb una dedicació ben concreta, la moda”. I així va continuar fins als anys vuitanta, quan l’economia espanyola es va obrir de manera definitiva a l’exterior i el sector tèxtil va entrar en una crisi profunda. Aleshores, Tejidos Estambril, l’empresa de Sabadell de la família Llivina, va saber reorientar la seva activitat. “Ens vam anticipar als canvis que venien i vam triar els teixits tècnics. Va ser així com vam garantir el futur de l’empresa”, explica Joan Llivina, nét del fundador i responsable, juntament amb la seva germana Antònia, dels canvis viscuts els darrers anys per aquesta empresa de Sabadell. Els teixits tècnics o intel·ligents són capaços de reaccionar a estímuls externs o in-

terns; utilitzen nous materials amb propietats molt especials –polímers– o aprofiten les troballes de disciplines com la nanotecnologia, que permet afegir microencapsulats en els teixits que reaccionen al fregament o a la calor, entre d’altres. Estambril va llicenciar una sèrie de fibres de la multinacional Du Pont –Nomex i Kebler– per a l’elaboració de teixits de protecció per a activitats d’alt risc –bombers, siderúrgia, treballadors d’empreses energètiques...–, una activitat que es va veure beneficiada per la potenciació de les polítiques de riscos i prevenció a tot Europa. “Nosaltres fem el teixit i trobem els clients, ja siguin del sector elèctric, petrolier o del cos de bombers de Qatar, escoltem els seus problemes i els fem propostes a mida de les seves necessitats”.

Estambril i Qualitex estan entre les empreses tèxtils catalanes que innoven. Estambril facturava el 2006 al voltant de 26 milions, tenia una plantilla de 65 persones i exportava el 60% de la seva producció

Estambril i Qualitex estan entre les empreses tèxtils catalanes que innoven. Estambril facturava el 2006 al voltant de 26 milions, tenia una plantilla de 65 persones i exportava el 60% de la seva producció. Qualitex facturava el 2006 uns 4 milions d’euros i tenia una plantilla de 60 persones. Formalment, el tèxtil treballa encara amb la vella nomenclatura de filadors, teixidors, acabadors…, o encara amb la de llaners, cotoners, seders… Però aquesta divisió ja no ens serveix per explicar què es fa. Les empreses s’estructuren avui al voltant de sectors d’activitat. N’hi ha una pila que treballen per a l’automoció; d’altres que fan tèxtil per a la llar, i d’altres encara que treballen per a diversos sectors, com l’aeronàutic, el sanitari, l’agrotèxtil, la roba esportiva... TEIXITS TÈCNICS Qualitex ha entrat de ple en els teixits tècnics. En el camp dels microencapsulats, Qualitex ha aconseguit un teixit de polièster que transpira molt més que els teixits tradicionals, redueix per tant sensiblement la suor, presenta un acabat especial i evita les pudors habituals en aquesta mena de roba. “Ho tenim tot resolt des de fa un any. L’oferim i tothom li veu la gràcia. Però no s’acaben de decidir a fer-nos comandes. En el fons, el problema és que el mercat està poc sensibilitzat. Pots invertir moltes hores en


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

2 /// el nou producte, però a l’hora de la veritat, el client s’inclina per allò que és més barat. El mercat sempre és difícil davant la innovació”, afegeix Tatché. Amb tot, el director general de Qualitex considera que l’esforç val la pena: “La gent es desanima, perquè la majoria de projectes que endeguem acaben en un calaix. Però, gràcies a aquestes investigacions, s’obren noves portes. Avui Qualitex treballa per al sector de l’automoció. Abans no hi era”. Llivina ha anat més enllà, fins al punt d’abandonar, en part, el tèxtil. “Un dia em vaig preguntar què era el millor que sabíem fer. I vaig arribar a la conclusió que era escoltar la gent, els seus problemes, saber com afrontar-los i resoldre’ls.” Va ser d’aquesta manera com Llivina va crear la filial TAG, Tecnologías Avanzadas de Gestión, l’any 2005. “Allà hi tinc economistes i enginyers, gent que fa treballar el cervell i que s’està especialitzant an resoldre problemes de gestió de les empreses”. A TAG, hi ha ara cinc persones i un sol client, Estambril. El 2008 seran onze empleats i s’obriran a nous clients. TAG és fora de Sabadell, amb l’objectiu que tingui una cultura empresarial pròpia i no vinculada a Estambril. “Al final te n’adones que allò que és important en l’economia no són les màquines, sinó el coneixement”. El tèxtil és avui un sector en procés de migració. I el Vallès n’és un dels seus grans escenaris. /// Ramon Aymerich

Fins als anys vuitanta del segle XX, el tèxtil català va jugar la carta dels baixos costos, però amb l’obertura a l’exterior i amb l’entrada de les importacions asiàtiques, aquesta estratègia va entrar en crisi i va obligar les empreses locals a retallar dimensió o a innovar

RADAR

19


20

GPS /// ASSOCIACIONS

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

PIMEC /// BARCELONA

Els reptes empresarials del futur

Les pimes s’han de centrar més que mai en millorar la productivitat i aprofundir en la internacionalització de les empreses

D

es dels últims mesos del 2007, l’economia catalana i espanyola està vivint un canvi de context econòmic que ve definit per uns indicadors desfavorables. És una situació marcada per la ralentització en el creixement, tot i que Catalunya ha tancat l’exercici amb una pujada del PIB del 3,8 %, un augment de l’atur i de la inflació, i per la restricció del crèdit a les empreses, malgrat que ho neguin els bancs i les caixes.

A més, els problemes d’aquestes entitats per obtenir finançament en els mercats internacionals han coincidit amb l’ajustament del sector immobiliari i amb la caiguda dels mercats de valors, sense cap fet o pauta que ho expliqui: els tipus d’interès s’estan retallant lleugerament a la baixa, com les matèries primeres; les estimacions de béns empresarials, si bé més modestes, segueixen en zona positiva i els indicadors

macroeconòmics només tendeixen moderadament a la baixa i no de forma unànime. No es tracta d’una recessió, però sí que la successió d’indicadors desfavorables ha afectat la confiança dels ciutadans, dels bancs i les caixes, i dels empresaris. Senzillament, estem davant d’un possible nou cicle en el qual els creixements de l’economia no seran tan

espectaculars, però sí suficientment significatius com per anar absorbint aquest menor creixement. A diferència de cicles anteriors, l’economia espanyola s’enfronta a la nova situació amb unes finances sanejades, que atorguen importants marges de maniobra per compensar, parcialment, la debilitat de la inversió i el consum privat. L’Administració ha de fer una forta inversió en infraestructures, R+D+I i millorar el sistema educatiu. En el cas de Catalunya, cal una major dotació pressupostària per anar posant al dia l’endarreriment de les infraestructures. Un bon començament seria la publicació de les balances fiscals, ja que serviria per constatar i demostrar el dèficit fiscal real de Catalunya i reconfigurar el mapa de la solidaritat de les regions. Altres decisions de l’Administració, com la pujada de preus de béns i serveis regulats per sobre de l’objectiu d’inflació fixat, repercuteixen de forma directa en la competitivitat empresarial. Les pimes fan un gran esforç per competir en el mercat lliure, però mentrestant, l’Administració permet l’augment dels preus regulats, fet que provoca una evident pressió inflacionista, i al mateix temps demana la contenció dels preus, contenció que ella mateixa no practica.

Cal una major dotació pressupostària per anar posant al dia l’endarreriment de les infraestructures Així doncs, ara les pimes s’han de centrar més que mai en els aspectes clau següents: continuar millorant la productivitat per poder mantenir les exportacions fora de la zona euro, ser una mica més agosarades i aprofundir en la internacionalització de les empreses, impulsar els avenços tecnològics i la innovació i no descuidar l’estructura financera i de capital per resistir moments difícils i tenir els recursos suficients per prendre les decisions que calgui en tot moment. Per afrontar aquests reptes, les pimes necessiten un impuls en el finançament, no sols amb polítiques fiscals, com la reducció o supressió d’alguns impostos, sinó també amb fórmules que comporten implicació directa en els projectes, com ara capital risc o crèdits participatius per als emprenedors. Aquestes són algunes de les propostes que PIMEC ha fet arribar als partits polítics perquè les incorporin als seus programes, ja que, com agents socials, les patronals veiem i analitzem dia a dia el context econòmic de ben a prop. /// Josep González, PRESIDENT DE PIMEC


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

GPS /// JOVES EMPRENEDORS

21

Francesc Germain /// Enginyer de forests Són molts els joves que davant les dificultats que troben al mercat laboral opten per crear la seva empresa amb ajuts de l’Administració o simplement amb l’empenta de la iniciativa pròpia. En aquest espai s’exposaran algunes d’aquestes iniciatives TEXT: IVANNA VALLESPÍN /// FOTOS: ORIOL SABAT

El fet d’afrontar reptes i de treballar en la professió que t’agrada resulta molt gratificant

F

rancesc Germain, enginyer de forests, és el responsable de l’empresa e-MEDi Enginyeria i Gestió del Medi Natural, que es dedica principalment a la realització de projectes d’enginyeria dins de l’àmbit rural, forestal o agrícola, així com també estudis i projectes relacionats amb l’urbanisme o la construcció d’infraestructures. L’ empresa, creada fa 4 anys, aborda temes com la planificació i ordenació del territori, inundabilitat i estudis dels cursos fluvials, gestió forestal i prevenció d’incendis forestals o avaluacions ambientals i d’impacte sobre el territori.

Quin any va ser creada i quantes persones hi treballen?

L’empresa és unipersonal, amb col·laboracions externes puntuals per formar equips multidisciplinaris quan és necessari o com a suport en determinats projectes, i va començar la seva activitat l’abril del 2004, ara farà 4 anys.

Com va ser el seu procés de creació?

Després d’haver treballat més de dos anys en una gran empresa d’enginyeria ubicada a Barcelona em va sorgir l’oportunitat de realitzar diversos projectes com a treballador autònom i d’aquí va néixer la idea de continuar la meva activitat com a professional liberal. L’experiència adquirida a l’empresa anterior em va ser molt útil a l’hora d’encarar aquest repte i una vegada finalitzats aquests primers projectes, el fet que continués tenint ofertes de nous treballs em va fer decidir a donar un caire més empresarial a la meva activitat com a autònom.

Com situa la seva empresa dins el context del mercat del Vallès, Barcelona, Catalunya?

En els tres àmbits geogràfics els professionals que treballem amb dedicació exclusiva a l’activitat com a autònoms som relativament pocs, de manera que les oportunitats de feina són, a priori, interessants. És evident que, dins del mercat, les empreses mitjanes i grans tenen més recursos i opcions per a l’adjudicació de grans projectes –especialment els promoguts per l’Administració–, però crec que és important que hi hagi espai per a les petites empreses o per als professionals liberals, que poden abordar projectes de menor magnitud o col·laborar de forma externa en aquests grans projectes. D’alguna manera es tracta d’una simbiosi, en la qual cada una de les parts necessita de l’altra i hi ha cabuda per a les dues dins del mercat professional.

De quines ajudes va disposar per muntar l’empresa?

Vaig consultar les ajudes del Departament de Treball de la Generalitat, però arran de no poder accedir-hi per no complir tots els requisits, finalment vaig afrontar la inversió inicial que suposa començar l’activitat mitjançant un préstec d’una entitat bancària. Igualment pel fet d’haver començat a treballar com a autònom abans dels 30 anys em vaig acollir a les ajudes de la Seguretat Social –aplicació d’una base de cotització més baixa, amb quotes mensuals inferiors fins a complir els esmentats 30 anys– i l’Agència Tributària, que dóna l’opció de retenir un 7% de l’IRPF en comptes del 15% durant els primers tres anys d’activitat.

Quins entrebancs va trobar en aquest procés? Principalment, com he dit abans, no poder accedir als ajuts de la Generalitat, que són

principalment de tres tipus: subvencions per amortitzar préstecs, subvencions a fons perdut i subvencions per obtenir assessorament tècnic. Per optar-hi cal que et trobis en situació d’atur i aquest no era el meu cas.

Com valora la marxa del negoci?

Des que vaig iniciar l’activitat no he deixat de tenir projectes i encàrrecs en cap moment. Econòmicament, és evident que els primers anys són els més difícils, però la motivació pel treball realitzat també és molt important i a poc a poc es van remuntant aquestes dificultats dels inicis.

Quins són els avantatges i desavantatges de treballar com a autònom?

Els desavantatges de treballar com a autònom són força coneguts per la majoria, tot i que les reformes legislatives van millorant aspectes com l’accés a la baixa laboral o les prestacions quant a reduccions i exempcions fiscals. No obstant això, encara no podem optar a cobrar prestacions d’atur. Igualment, el fet de no tenir un salari fix cada mes et fa passar períodes de més o menys estabilitat econòmica. Pel que fa al dia a dia, els horaris acostumen a perllongar-se moltíssim, i fins i tot cal treballar sovint els festius i caps de setmana.

Quina valoració fas de la teva experiència com a emprenedor?

La valoro molt ja que, més enllà dels resultats econòmics, el fet d’afrontar reptes i de treballar en la professió que t’agrada resulta molt gratificant. La motivació que suposa l’inici de cadascun dels nous projectes i la satisfacció de poder realitzar-los amb la qualitat i els mètodes que coneixes o aprens fa que valgui la pena l’esforç que suposa cada dia. Ho tornaria a fer, sí.

El principal entrebanc és no poder accedir a les ajuts de la Generalitat Des que vaig iniciar l’activitat no he deixat de tenir projectes i encàrrecs en cap moment


22

GPS /// ASSOCIACIONS

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

GABRIEL TORRAS /// DIRECTOR DEL CENTRE METAL·LÚRGIC

CAMBRA DE TERRASSA/// TERRASSA

Ja no és vàlid el sentiment tradicional que l’empresa suposa un refugi en el qual emparar-se

La Cambra de Terrassa obrirà una seu pròpia a Sant Cugat

Reflexions sobre l’empresa del futur L

a Cambra de Comerç de Terrassa té previst inaugurar el maig d’aquest any una delegació pròpia a Sant Cugat i substituir així l’oficina de serveis que des del 2004 té a les instal·lacions de la Casa Aymat. Segons ha explicat el president de l’ens cameral, Marià Galí, la nova seu corporativa vol potenciar la presència territorial i oferir a les empreses ubicades a Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal uns serveis de qualitat i proximitat. Segons dades de la Cambra, els tres municipis concentren 13.253 de les 33.078 empreses de la demarcació. L’aposta de la Cambra per Sant Cugat ha estat motivada pel creixement demogràfic i empresarial de les dues últimes dècades, per les bones comunicacions per carretera i autopista, i perquè el nou edifici “reuneix les condicions requerides”. La nova delegació ocuparà 200 m2 de l’edifici d’oficines Sant Mamet, al carrer Vallespir, i suposarà una inversió de mig milió d’euros. Tot i que els òrgans de govern de la Cambra encara han de dir l’última paraula, Galí ha explicat que David Chaler, responsable de relacions territorials de la Cambra, “té tots els números” de ser el delegat de la nova seu.

E

ncara que parlar del futur sempre resulta arriscat, la simple anàlisi de les actuals tendències indica cap a on es dirigeixen les expectatives, els canvis i fenòmens econòmics, polítics i geogràfics causants de profundes mutacions no només en l’àmbit de l’economia sinó des d’una perspectiva global i empresarial. A aquests últims aspectes em vull referir, encara que òbviament, amb especial atenció a les pimes. Des dels primers anys de l’inici d’aquest segle, s’han produït, en un curt espai de temps, un gran nombre d’esdeveniments, tant en nombre com en intensitat. La interacció entre els països buscant oportunitats de negoci en els mercats mundials; la transmissió de cultures empresarials entre Occident i Orient difuminant diferències seculars; el gran nombre d’aliances estratègiques, i deslocalitzacions a la recerca de competitivitat; la floració d’enormes corporacions amb tot allò que es crea al seu voltant, són alguns dels aspectes que estan conduint el curs i les seves regles a compondre un nou model més universal i convergent. L’empresa del futur ha de ser entesa com una inversió, sí, però no necessàriament d’alt risc, com si es tractés d’aventures només aptes per a temeraris i insensats. L’empresa ha de recuperar el seu veritable valor, que consisteix a cobrir necessitats i crear riquesa per a la societat. D’altra banda, és just que els inversionistes, –no sempre empresaris– desitgin obtenir rendibilitats superiors a altres alternatives d’inversió, però eradicant la cultura d’enriquiment a curt termini, que tant ha perjudicat i desprestigiat en temps no molt llunyans. Ja no és vàlid el sentiment tradicional que l’empresa suposa un refugi en el qual emparar-se, al marge de la contrapartida que s’ofereix. Prestar els serveis a una empresa ha de ser un acte professional pel qual es percep una retribució equivalent a la qualitat d’aquesta aportació. Sense exclusió d’uns altres, els aspectes més excel·lents que han de prevaler en aquelles empreses que no vulguin perdre el tren de la competitivitat i romandre en el futur són: a) gestionar l’empresa, independentment del moment econòmic, és a dir, sense vaivens ni polítiques pèndol, b) desenvolupar unes relacions laborals estrictament professionals, la qual cosa no suposa deshumanitzades, basades en l’aplicació de les habilitats directives més convenients, c) dissenyar l’empresa

/// redacció

COMUNICACIÓ /// SANT CUGAT

Façana de la seu del Centre /// CEDIDA

partint del que se sap fer i en funció de la seva missió i del seus objectius, subcontractant el que convingui i desenvolupant el que aporti major valor afegit, d) prioritzar els aspectes d’innovació, internacionalització, qualitat, investigació, atenció al client i realització de les persones, entenent que aquests resultats només es veuran a mitjà i llarg termini, i) optimitzar el nivell de coneixement de competitivitat, control dels costos, nivell de producció, destacant el coneixement dels mercats a tots els nivells, f) entendre que l’empresa ha de ser viable i, quan no ho sigui, reconvertir-la a temps, i fins i tot tancar-la o vendre-la; quan una empresa no és viable, és més recomanable tancar-la avui que demà. La cultura empresarial. Tots aquests as-

pectes exigeixen l’adaptació a aquests nous entorns. Els alts directius i executius, professionals o no, han de desenvolupar la seva activitat en virtut de la relació cost-eficàcia, inclòs el seu propi cost. El responsable de tota empresa ha de ser, per sobre de tot, un conductor, un líder, un professional de la direcció, que sigui seguit per les seves qualitats personals i professionals i per la seguretat que emani de la seva actuació, no pel rang que ostenti. La cultura empresarial suposarà un fonament molt important en la presa de decisions, sota

el principi de “val més equivocar-se en quatre de cada deu decisions, que no prendre’n cap”. El comportament dels components de l’organització es basarà en els principis de la professionalitat: entendre l’empresa com el mitjà on desenvolupar els coneixements, experiències o professió, a canvi d’una retribució de mercat que satisfaci les seves expectatives. El predomini dels principis ètics passarà a ostentar un major grau d’importància, per a unes actuacions justes i honestes en qualsevol moment i situació. L’ancestral cultura basada en el contracte laboral fix, l’antiguitat en l’empresa com a mesura per a ascensos i retribucions i altres prebendes històriques ha de donar pas a l’establiment de contractes estrictament professionals, igual que el teletreball o treballador mòbil que des de casa seva fa la feina, de manera que estalvia costos a la seva empresa i a la seva butxaca. Ningú no és capaç encara de preveure quin és el futur més estable per a unes relacions òptimes entre els països productors, els països consumidors i els mercats, però no hi ha cap dubte que si la consigna del futur és la innovació, hem de començar de seguida a adaptar les estructures empresarials als nous i inevitables entorns.

OAMCIC estrena el seu nou portal multimèdia, Cugat.cat

C

oincidint amb el 25è aniversari de Ràdio Sant Cugat i amb els primers cinc anys de funcionament de la web de l’emissora municipal, l’Ajuntament de Sant Cugat ha impulsat la creació del nou portal multimèdia: Cugat.cat que integra els productes comunicatius de l’Organisme Autònom de Comunicació i Informació (OAMCIC) del consistori. El nou portal recull la informació general i esportiva de la ciutat, la programació de Ràdio Sant Cugat i els vídeos de la productora audiovisual de l’OAMCIC. Cugat.cat s’ha convertit així en el primer grup de comunicació local associat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) després d’un conveni entre les dues institucions per potenciar el grup comunicatiu municipal. Per a la rectora de la UOC, Imma Tubella, “Cugat.cat marca un model a seguir per a la resta de mitjans de proximitat del país”. El director de Cugat.cat, Xavier Fornells, assegura que “s’ha fet un pas endavant molt important, l’aliança entre la convergència digital i el concepte de xarxa ens permet oferir continguts en format multicanal que han de servir per arribar a molts més santcugatencs”. /// redacció


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

GPS /// ASSOCIACIONS

23

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA ///BARCELONA

A les ordres de l’ordinador “Deixem de donar-li la importància d’un oracle, que no és més que una màquina”

A

l’hora de posar títol a aquest article vaig dubtar entre La dictadura de l’ordinador, La presumpció de certesa del que diu l’ordinador i el que, finalment, he posat.

Francisco Torres Verdugo /// CEDIDA

Consultori fiscal En aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat, d’interès per a particulars i empreses

Sóc gestor administratiu i a la meva empresa en el moment d’escriure aquest article estem en ple mes de gener, és a dir, amb una acumulació de feina extraordinària, ja que, en els 18 o 20 dies de treball efectiu que té el mes, hem d’aplicar modificacions legals que afecten directament les empreses, els treballadors o els contribuents (que no tenen per què ser només empreses i treballadors); hem de fer actualitzacions de convenis col·lectius, declaracions fiscals de tota mena i resums anuals també de tots colors (també de tot tipus de models i números); hem de fer tancament d’exercicis, increments salarials, etc. I tot aquest treball el farem, gairebé amb un atac de nervis, gràcies a les persones del meu equip i als programes informàtics, gràcies, en definitiva, a l’ordinador.

Sóc autònom i he rebut una comunicació de la Tresoreria de la Seguretat Social pel que fa a la cobertura per incapacitat temporal. A què es refereix? Què he de fer? El nou Estatut del Treballador Autònom preveu l’obligatorietat de tenir coberta la incapacitat temporal –és a dir, cobrar de la Seguretat Social en cas de malaltia– a partir de l’1 de gener del 2008. Per això, tots aquells treballadors autònoms que no estiguin cotitzant per aquesta contingència hauran d’escollir una Mútua d’Accidents de Treball per poder-ho fer. També preveu que per als TRADE (aquells autònoms que treballen predominantment per a un sol client del que perceben com a mínim el 75% dels seus ingressos) i per a aquelles activitats de risc que es determinin reglamentàriament sigui obligatòria la cobertura d’accidents i malalties professionals. Per aquest motiu és convenient revisar quines són les prestacions que tenim contractades per posar-nos al dia segons quin sigui el nostre cas.

No tinc més remei que dependre d’aquests artefactes. Jo, que vaig començar en aquest ofici a principi dels anys vuitanta, quan encara utilitzàvem la màquina d’escriure i les còpies es feien amb paper de calca i en paper ceba. Jo, que no m’avinc bé amb les noves tecnologies. Jo, que no sé per a què serveixen tants botons. Jo, repeteixo, he de dependre absolutament d’aquests aparells, i això em molesta. Recordo quan a finals dels vuitanta vam informatitzar el despatx. L’empresa que llavors ens servia (i que encara ens serveix) em feia intuir, ja aleshores, que això de la informàtica era una vertadera revolució. I ho ha estat. També em deien que treballaria menys i que faria molta més feina en menys temps. Encara que això últim ja ningú no ho discuteix, no és veritat que treballi menys, i què els he de dir sobre tenir més temps lliure. Jo diria que ben al contrari. Hem creat una vertadera (i perillosa) dependència de l’ordinador. Tanta, que tremolem quan el sistema falla. En fi, reconec la utilitat d’aquests aparells. Admiro els programadors que són capaços de traspassar l’ordinador per ser dutes a la pràctica complexes normes fiscals o laborals. Em sorprèn, potser des del meu vessant més rústic, la tantíssima informació que contenen aquestes maquinetes. En reconec la utilitat, ho repeteixo, però detesto la dependència. Així, tinc amb aquests aparells una relació d’amor-odi. L’ordinador mana, en mi i en tot el que es relaciona amb el meu treball. Tots en depenem. Tan important és l’ordinador que ja es parla de la societat en xarxa, de les facilitats de la comunicació interpersonal i transnacional, de la societat de la informació, de la

És cert que el 2008 puc donar diners al meu fill pagant menys impostos? És cert que la Llei de mesures ha millorat la tributació de les donacions a favor de contribuents dels grups de parentiu I i II, rebaixant els tipus impositius de l’impost sobre successions i donacions, sempre que es compleixin determinats requisits. Queden fixats en el 5% fins a 200.000 euros; el 7% entre 200.000 i 600.000 euros, i el 9% a partir de 600.000 euros. També ha establert una reducció del 95% de l’import o del valor de l’habitatge donat, fins a un màxim de 60.000 euros, per la compra del primer habitatge habitual dels fills o descendents, sempre que el donatari, o sigui qui rep la donació, tingui 32 anys o menys o un grau de discapacitat igual o superior al 65%; tingui una base imposable –menys els mínims personal i familiar– inferior a 30.000 euros en la seva darrera declaració de renda, i adquireixi l’habitatge en el termini de tres mesos des de la data de la donació. És important tenir en compte que, per poder aplicar aquests tipus i incentius, la donació s’haurà de formalitzar en escriptura pública.

globalització. Tan important és que el trobem a totes les cases, a totes les empreses, a totes les feines, a tots els bancs, a totes les administracions i… a totes les habitacions dels joves, on viuen i dormen, pendents d’ell i al seu costadet. Alguna vegada ens hem aturat a pensar què passaria si per qualsevol causa, posem per cas una baixada de tensió, s’espatllessin tots els ordinadors del món? Seria una catàstrofe?, caurien governs?, què passaria amb els bancs?, i les empreses?, es desplomaria l’economia? Millor que no passi... Així doncs, no tinc cap mena de dubte que en els temps que corren l’ordinador és qui mana, i si algú no n’està del tot convençut, que faci la prova davant qualsevol administració pública sobre algun assumpte que l’afecti. El funcionari consultarà l’ordinador i dirà lacònicament: “Aquí diu tal cosa”. I si el vol acabar de convèncer girarà a la pantalla i dirà: “Vegi-ho vostè mateix”, com si fos la suprema prova de la veritat més absoluta. O sigui, que el que diu l’ordinador va a missa. A això jo ho anomeno: “la presumpció de certesa del que diu l’ordinador”. Torno a repetir que l’ordinador és un gran invent, com ho van ser al seu dia la màquina de vapor, el telègraf, el cinematògraf, la ràdio o la televisió. Sí, senyor, un gran invent, necessari i útil per al progrés de la humanitat. Però, un cop dit això, deixem de donar-li la importància d’un oracle, que no és més que una màquina, del mal funcionament de la qual la majoria de vegades no en respon ningú. Res ens obliga a actuar segons /// FRANCisco TORels seus dictàmens, o sí? RES VERDUGO, President d’ Honor

Com hauré de declarar els rendiments que han produït els diners que tinc al banc en la declaració de la renda del 2007? Potser la modificació més destacable de la nova Llei de l’IRPF és l’aparició de l’anomenada “renda de l’estalvi”. Per calcular l’impost a pagar haurem de classificar les rendes en dos grans grups: la renda general, que tributarà de forma progressiva com fins ara; i la renda de l’estalvi, que inclou la majoria de rendiments del capital mobiliari i els guanys produïts en la transmissió d’elements patrimonials; aquestes rendes tributaran a un tipus fix del 18% i a més, en el cas dels dividends, s’ ha establert una exempció per als primers 1.500 euros rebuts. Ja no tindrà cap importància si el rendiment o el guany s’ ha obtingut en pocs mesos o en més d’un any, sempre ho faran al 18%. El llarg termini ha perdut l’incentiu que tenia amb la reducció del 40% quan el rendiment es generava en més de dos anys.


24

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

3O anys de la B-30

LA B-30, més que una via de comunicació el lateral de l’actual ap-7, la b-30, des dels seus polèmics inicis sempre ha estat d’actualitat. primer pel seu pagament i actualment per ser un nucli important de comunicació i una zona de gran concentració empresarial TEXT: RAMON LUQUE /// FOTOS: ARXIU DIARI SANT CUGAT

1 /// ELIMINACIÓ PEATGE DE LA B-30 EL GENER DEL 2000 ES VAN OBRIR LES BARRERES PER, POSTERIORMENT, ELIMINAR-NE DEFINITIVAMENT EL PEATGE 2 i 3 /// INAUGURACIÓ DELS LATERALS DE L’AP-7 EL JULIOL DEL 1994 S’INAUGURAREN ELS LATERALS DE L’ACTUAL B-30 /// MANÉ ESPINOSA

1 ///


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

E

l 9 de juliol del 1977, a dos quarts de set de la tarda, van circular els primers vehicles per la B-30, la via ràpida que connecta Montmeló amb el Papiol i enllaça l’AP-7 amb l’AP-2. La polèmica va envoltar la posada en marxa de la B-30, ja que dos comunicats diferents del govern espanyol explicitaven, per raons diverses, diferents hores d’obertura d’aquesta nova via ràpida. D’altra banda, el debat sobre la gratuïtat també va planar en la inauguració. Inicialment, el govern presidit per Adolfo Suárez, que un mes abans havia guanyat les primeres eleccions de la present etapa democràtica, va optar per la gratuïtat. Aquesta mesura va durar poc, ja que l’1 de juliol del 1978, just un any després de l’obertura, es va situar un peatge a l’altura de Sant Cugat. Fins fa poc més de trenta anys, els conductors que es desplaçaven del nord al sud de Catalunya per autopista havien de creuar Barcelona. L’autopista del Nord, l’AP-7, finalitzava a l’avinguda Meridiana, des d’on era obligat transitar per la capital catalana fins a arribar a la Diagonal i enllaçar amb l’AP-2. El trànsit de milers de cotxes, i especialment de milers de camions de gran tonatge pels carrers de Barcelona, va fer que el govern espanyol d’aquella època decidís construir un

enllaç alternatiu que a la vegada fes de tercer cinturó de la capital del país. Aquest nou enllaç, la B-30, es va obrir al trànsit a dos quarts de set de la tarda del dissabte 9 de juliol del 1977. El govern estatal va encarregar la construcció i explotació de la nova via ràpida a l’empresa Autopista de Enlace Concesionaria Española SA, la qual tenia dret a cobrar un peatge als conductors que en fessin ús. Tot i la intenció de fer pagar un peatge per circular per la B-30, la via es va obrir, no sense polèmica, gratuïtament. Una nota del Gabinet de Premsa del Govern Civil de Barcelona explicava que “el ministre d’Obres Públiques i Urbanisme, Joaquín Garrigues Walker, ha signat avui una ordre ministerial per la qual, a partir de les zero hores del diumenge 10 de juliol del 1977, s’obrirà al públic, amb caràcter gratuït, l’autopista B-30 Papiol-Montmeló”. La polèmica sobre la gratuïtat o no de la via es va allargar un any. La tensió política al voltant d’aquesta qüestió no va ser l’única que va marcar els inicis de la B-30, ja que el mateix dia de l’obertura també hi va haver missatges contradictoris. La citada nota de premsa del Govern Civil, que anunciava l’obertura de la B-30 a les zero hores del 10 de juliol, va quedar en paper mullat quan es va fer públic un comunicat de la Prefectura Provincial de Carreteres

de Barcelona, un òrgan adscrit al Ministeri presidit per Garrigues Walker. La Prefectura Provincial de Carreteres de Barcelona assegurava que l’obertura de la via es faria efectiva a les sis de la tarda del 9 de juliol i no a les zero hores del dia 10, com anunciava la nota de premsa del Govern Civil. Finalment, segons van informar els diaris de l’època, els primers cotxes van començar a circular a dos quarts de set de la tarda del dia 9 de juliol. El diari La Vanguardia del diumenge 10 del juliol de 1977 explicava: “La rapidesa amb què es va produir l’obertura de la B-30 es va acordar el matí d’ahir (dissabte 9 de juliol del 1977) a Madrid”. Segons aquesta crònica informativa, l’alcalde de Barcelona, José María Socías, i una comissió mixta encarregada d’estudiar tot el projecte de la B-30 es van reunir per separat, dissabte 9 de juliol, amb el ministre d’Obres Públiques i Urbanisme, Joaquín Garrigues Walker. L’alcalde barceloní va ser el primer a trobar-se amb el ministre. Explica la crònica de La Vanguardia que Socías “va sortir del despatx del ministre amb el rostre visiblement contrariat”. Seguidament, els membres de la comissió mixta es van reunir també amb Garrigues Walker, no per demanar-li la gratuïtat de la B-30, ja que l’acord de la circulació sense peatges ja s’havia adoptat, sinó per demanar explicacions sobre “els motius pels quals des de feia un mes el tercer cinturó, que ja era acabat, no s’havia obert encara al trànsit”. El ministre, pels volts de la una del migdia, va fer diverses trucades telefòniques i va acordar obrir la B-30 poques hores després de la trobada amb l’alcalde Socías i els membres de la comissió mixta. 1 ANY GRATIS I MÉS DE 21 DE PAGAMENT

2 ///

3 ///

A banda de la data i l’hora oficial d’obertura de la B-30, l’altra polèmica que va envoltar els inicis d’aquest projecte fet realitat se centrava en la gratuïtat o el pagament del servei. Davant de la pressió política i social de l’època, el govern espanyol d’Unión de Centro Democrático, presidit per Adolfo Suárez, va optar per obrir la B-30 lliure de peatge. Una ordre ministerial del 9 de juliol del 1977 establia que, “amb caràcter provisional i lliure de peatge, s’obrís al trànsit, fins al 31 de desembre del 1977, l’itinerari Montmeló-Papiol... El Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme i la societat concessionària havien de convenir les condicions i sistemes compensatoris adequats que poguessin derivar de la no utilització de l’itinerari en règim de peatge.” El termini fitxat per arribar a un acord amb la concessionària s’esgotava. Per aquest motiu, el govern espanyol va decretar una pròrroga de la gratuïtat fins al 30 de juny del 1978. En un reial decret publicat un mes abans d’acabar-se el termini inicial de finalització de la gratuïtat, el govern estatal va afirmar que es mantindria el funcionament provisional lliure de peatge de l’itinerari Montmeló-Papiol fins al 30 de juny del 1978. Aquest segon termini va ser el que es va complir. El govern espanyol i la concessionària van arribar a un acord sobre el sistema de compensació de la construcció de la B-30. Aquest sistema va ser, i continua sent en moltes altres vies ràpides, el que els catalans coneixen com a peatge. Dels 25 quilòmetres d’extensió que té la B-30,

GAS A FONS

25

El govern estatal va encarregar la construcció i explotació de la nova via ràpida a l’empresa Autopista de Enlace Concesionaria Española SA Davant de la pressió política i social de l’època, el govern espanyol d’UCD, presidit per Adolfo Suárez, va optar per obrir la B-30 lliure de peatge El govern espanyol i la concessionària van arribar a un acord sobre el sistema de compensació de la construcció de la B-30

MÉS INFO Planificada des de 1953 Un document oficial del govern franquista de l’any 1953 manifestava la necessitat de disposar d’un via ràpida al Vallès que funcionés com a ronda de circumval·lació de Barcelona i reduís el trànsit de vehicles pesants a la capital catalana. El desenvolupament dels anys seixanta i l’ampliació del Port de Barcelona va plantejar novament la necessitat de construir aquesta via. No va ser, però, fins a principi dels setanta que la proposta va avançar fermament. L’obra es va pressupostar en 8.000 milions de pessetes, una xifra no assumible pel govern estatal de l’època, que invertia 20.000 milions de pessetes anuals en el conjunt de la xarxa espanyola de carreteres. La solució va ser buscar un inversor privat que rendibilitzés la inversió a través d’una concessió administrativa i el cobrament d’un peatge. La Llei de carreteres de l’any 1952 prohibia cobrar peatges en autopistes sense vies ràpides alternatives lliures de pagament. El projecte final preveia la construcció d’una autopista central de peatge amb carrils laterals gratuïts. La construcció dels laterals al llarg de tot el recorregut entre Montmeló i el Papiol no ha arribat a finalitzar-se mai.


26

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

1 i 2 /// Transports i telecomunicacions El lateral de l’ap-7, b-30, és un pas molt important per al transport amb França 3 /// Aixecada de barreres L’aleshores Conseller d’obres públiques, Pere Macies, en un moment de la Roda de Premsa

un tram de 10 quilòmetres, el que connecta Rubí amb Sant Cugat i Cerdanyola, va passar a ser de pagament. L’alternativa al pagament eren les calçades laterals, que automàticament es van col·lapsar. L’aixecament definitiu del peatge de Sant Cugat, el 10 de gener del 2000, després de 21 anys i 183 dies de pagament, no va posar fi al col·lapse de les calçades laterals, ja que més de dues dècades després, la capacitat, tant de la calçada central com de les laterals, està completament superada pel volum de cotxes i, sobretot, de camions de gran tonatge que passen diàriament per la B-30. PROTESTES A BARCELONA I SANT CUGAT La instauració del peatge de Sant Cugat de la B-30, l’1 de juliol del 1978, va mobilitzar la societat i la classe política catalana. El 29 de juny de 1978, a les set de la tarda, milers de cotxes van col· lapsar el centre de la capital catalana amb una caravana de protesta sense precedents. A la mateixa hora, els vehicles també es van concentrar davant les barreres del peatge de Sant Cugat. La mobilització social també va tenir el suport polític i institucional de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona va fer pública una nota on l’alcalde Socías afirmava: “Òbviament les conclusions adoptades pel Ministeri d’Obres Públiques no han reflectit el criteri dels veïns de Barcelona, ni de la Comissió del Trànsit Pesant, ni del mateix Ajuntament de Barcelona, a qui no s’ha consultat ni ha tingut coneixement previ de la solució adoptada”.

1 ///

2 ///

21 anys i 183 dies Va ser el temps que va estar instal·lat el peatge a la calçada central de l’actual ap-7

La concentració de Barcelona va ser un èxit. La caravana de vehicles va col·lapsar durant dues hores els principals carrers de la capital catalana. La manifestació es va iniciar en tres punts diferents de la ciutat: la Diagonal, el carrer Aragó i la Gran Via. El punt d’arribada era la plaça de Sant Jaume. El lema més repetit durant la concentració va ser: “El poble ha decidit, tercer cinturó gratuït”. Els organitzadors de la concentració, quan van arribar a la plaça de Sant Jaume, van trobarse amb l’alcalde Socías i amb el president de la Generalitat, Josep Tarradellas. El president va dir aquell dia: “La Generalitat no pot acceptar que les decisions del Ministeri d’Obres Públiques li siguin comunicades sense que, prèviament, s’hagin negociat i, evidentment, no està disposada a acceptar la solució que s’ha donat a l’autopista B-30”. Els partits polítics també es van pronunciar sobre el final de la gratuïtat i la protesta ciutadana que va comportar. Convergència Democràtica de Catalunya va considerar “inacceptable el tracte diferencial que es dóna a Catalunya en matèria de transport comparació amb altres indrets, com per exemple Madrid”. El PSOE va demanar el cessament del sotssecretari del Ministeri d’Obres Públiques i del seu director general a Catalunya. Unió Democràtica de Catalunya va protestar pel procediment centralista i arbitrari del govern de Madrid. L’ANUNCI PUBLICITARI DEL PEATGE

3 ///

Malgrat les mobilitzacions socials i les protestes dels partits polítics i de les principals institucions catalanes, l’1 de juliol del 1978 els diaris van publicar un anunci de l’empresa Autopista de Enlace Concesionaria Española SA. L’anunci deia el següent: “D’acord amb l’ordre del Ministeri d’Obres Públiques

“El poble ha decidit, tercer cinturó gratuït” va ser el Lema de la concentració la b-30 té 25 quilÒmetres d’extensió total i en són 10 els que connecten rubí amb Sant cugat i cerdanyola la b-30 és una via ràpida de comunicació estratègicament situada. Aquesta circumstància ha fet que moltes empreses de primer nivell internacional s’instal·lessin a la zona

i Urbanisme del dia 28 de juny, a partir de les dotze hores d’avui dissabte, primer dia de juliol, es procedirà al cobrament de peatge a la barrera de Sant Cugat de l’autopista A7 (itinerari Montmeló-Papiol). Aquesta barrera està situada en el tram d’autopista que disposa de calçades laterals, les quals estan degudament senyalitzades en totes dues direccions”. El peatge tenia un preu inicial de 20 pessetes per a les motocicletes, d’entre 50 i 55 pessetes per als turismes (segons la cilindrada), i d’entre 85 i 105 pessetes per als camions i autocars (segons el nombre d’eixos)”. L’anunci de la concessionària explicava que el peatge se situava en el tram de la B-30 amb calçades laterals gratuïtes. La realitat que amagava això era que el peatge de Sant Cugat acumulava la suma dels preus dels tres peatges pactats amb la concessionària per a tot el recorregut de la B-30. De fet, el preu de 50 pessetes per a la majoria de turismes era força elevat tenint en compte les economies domèstiques de l’època. La instauració del peatge va convertir la circulació per les calçades laterals en un autèntic viacrucis per a tothom, però especialment per als ciutadans de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola, que veien com una via ràpida d’intercomunicació entre tots tres municipis es convertia en una via col·lapsada de camions de gran tonatge i de vehicles de tot tipus que preferien fer cua als laterals en comptes de pagar el peatge. Durant més de 21 anys, la imatge de la B-30 al seu pas pel Vallès sud ha estat paradoxal: les calçades laterals plenes i els carrils centrals amb circulació fluida. Segons dades de la concessionària Acesa de començament de l’any 2000,


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

poc abans de la supressió del peatge, cada dia circulaven pel tram de la B-30 del Vallès sud 65.000 vehicles pels laterals i 35.000 pels carrils centrals. ELIMINACIÓ D’UN PEATGE ABSURD L’esbombat efecte 2000 que havia d’afectar tots els ordinadors del món no va ser tan terrible com s’havia previst. De fet, a Catalunya, tots els serveis van funcionar amb normalitat a les zero hores i un minut de l’any 2000. El servei de cobrament de peatge de la B-30 no en va ser l’excepció. Tanmateix, l’arribada de l’any 2000 sí que el va afectar decisivament. A les zero hores del 10 de gener del 2000, les barreres del polèmic peatge de la B-30 es van aixecar per sempre, almenys aquesta va ser la voluntat política d’aquesta decisió. El nou segle va arribar acompanyat d’un fet històric que suposava l’eliminació d’un peatge del segle XX, un peatge absurd, que va néixer envoltat de polèmica i d’una forta oposició social i que, segurament, no s’ajustava a la realitat d’una via fonamental per connectar el nord i el sud de Catalunya, per comunicar el Vallès Oriental amb l’Occidental i per actuar com a tercer cinturó de Barcelona. La supressió del peatge va ser una notícia ben rebuda pels alcaldes dels principals municipis beneficiaris d’aquesta decisió històrica. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va dir aleshores que la supressió del peatge era “una reivindicació històrica i una decisió que serviria per evitar col·lapses i millorar les zones del municipi situades a amb-

dós costats de l’autopista”. Eduard Pallejà, que l’any 2000 era alcalde de Rubí, va manifestar que “la gratuïtat de la B-30 convertirà de debò aquesta via en cinturó de ronda metropolitana”. La supressió del peatge de la B30 va servir també per reivindicar amb més força l’eliminació d’un altre peatge que dificultava les entrades i sortides de Sant Cugat i Rubí. Es tractava del peatge de les Fonts de l’autopista E-9, que també es va eliminar el passat mes de febrer tot i que, malauradament, només de manera parcial, Des d’aleshores, el peatge de les Fonts és gratuït per a aquells habitants de Sant Cugat, Rubí i Terrassa que disposen d’un aparell, el teletac, amb domiciliació bancària en algun d’aquests tres municipis. De fet, la decisió del passat mes de febrer n’ampliava una d’anterior que obligava els usuaris a fer un mínim de vuit viatges mensuals per gaudir de la gratuïtat. No obstant això, des del febrer, la mesura de gratuïtat d’aquest peatge no té en compte el nombre de viatges que es realitzen. Les reivindicacions de gratuïtat dels peatges dels municipis del Vallès sud continuen vigents. El maig de l’any 2005, el ple municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar una moció que instava el govern de la Generalitat a treballar per eliminar el peatge dels túnels de Vallvidrera. UN PUNT ESTRATÈGIC DE COMUNICACIÓ Ara fa trenta anys, quan es va obrir la B-30, les poblacions més pròximes a aquesta via de comunicació, des de

Montmeló fins al Papiol, eren municipis petits amb una activitat econòmica moderada. La majoria d’aquests municipis han fet esforços importants per no convertir-se en ciutats satèl·lit de Barcelona, ciutats residencials o de serveis. Tots ells han experimentat en aquestes tres dècades un creixement urbanístic important acompanyat d’un creixement econòmic espectacular. Sens dubte, la B-30 ha tingut un paper fonamental en aquest creixement urbanístic i, sobretot, econòmic. La B-30 és una via ràpida de comunicació estratègicament situada. Aquesta circumstància ha fet que moltes empreses de primer nivell multinacional, i també altres empreses més petites, s’hagin instal· lat al voltant de la B-30. També hi trobem importants centres universitaris, com la UAB. Tot plegat ha fet que la B-30 sigui considerada un punt estratègic del creixement econòmic de Catalunya. L’arribada d’infraestructures i projectes com el metro del Vallès, els Ferrocarrils de la Generalitat, la construcció dels túnels de Vallvidrera, o l’eix de l’E-9, ha fet créixer, encara més, el potencial de la B-30 com a espai d’impuls econòmic. Lluny d’aturar-se, el creixement econòmic d’aquesta zona avança a passes de gegant. Projectes que ja estan en marxa com el sincrotró o el centre Creàpolis d’ESADE faran que l’espai econòmic de la B-30 sigui un dels més importants del sud d’Europa.

4 ///

GAS A FONS

27

MÉS INFO La Via Augusta romana moderna La construcció d’una via ràpida de comunicació paral·lela al corredor mediterrani no és pas un invent modern. L’Imperi Romà ja va constatar la necessitat de construir una via d’aquestes característiques. Prop de l’actual B-30 passava l’antiga Via Augusta romana, que comunicava Roma, la capital imperial, amb el sud de la Península Ibèrica. Al voltant de la Via Augusta es van generar petits nuclis de població que, en major o menor mesura, aconseguien un rendiment econòmic de l’activitat humana que generava la mateixa via. Alguns d’aquests petits nuclis de població són l’origen de municipis actuals pròxims a la B30. En molts d’ells, les restes de l’activitat de l’Imperi Romà i de la Via Augusta són evidents. L’actual B-30 té un cert paral·lelisme amb aquesta antiga via romana: és també una important via de comunicació, amb una accelerada activitat humana que ha beneficiat molts municipis propers. Importants empreses multinacionals s’han instal·lat en aquests municipis, que han experimentat, en els darrers trenta anys, un creixement econòmic sense precedents.

4 /// TRÀNSIT INTENS EL CONTINU PAS DE CAMIONS PESANTS DIFICULTA LA CIRCULACIÓ FLUIDA PER LA B-30


28

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

DAVID VEGARA /// SECRETARI D’ESTAT D’ECONOMIA, MINISTERI D’ECONOMIA I HISENDA

VERS UN CREIXEMENT ECONÒMIC DE MÉS QUALITAT

E

l segon semestre de l’any 2007 s’ha caracteritzat per l’aparició de turbulències en els mercats financers internacionals. L’efecte més evident d’aquestes turbulències és una reconsideració del risc per part dels agents que afecta la valoració de certs actius i el funcionament d’alguns segments de mercat. A aquesta major incertesa i a l’encariment del finançament s’hi han afegit tensions en els preus internacionals de les matèries primeres energètiques i d’algunes altres matèries utilitzades en l’elaboració d’aliments. En aquest escenari, la situació actual de l’economia espanyola i la seva capacitat per plantar cara als nous condicionaments de l’economia mundial han creat alarma en molts sectors. No obstant això, i en vista de les dades de què disposem avui, podem considerar que la nostra economia està preparada per afrontar aquests episodis i mantenir, en conseqüència, un creixement sòlid a mitjà i llarg termini, que permeti seguir avançant en el procés de convergència real cap a les principals economies de l’eurozona. No oblidem que Espanya disposa d’un sistema financer molt sòlid i sanejat, basat en elevats estàndards de prudència. L’existència d’elements contracíclics en la dotació de provisions ha permès a les entitats financeres aprofitar el període de bonança econòmica per crear un marge de seguretat important. Altres indicadors, com les taxes reduïdes de morositat o l’alt percentatge de crèdit cobert per dipòsits, es troben en nivells també molt favorables. A més, l’exposició de l’economia espanyola al segment subprime del mercat hipotecari nord-americà és pràcticament inexistent, fet que comporta, sens dubte, una reducció de la vulnerabilitat del nostre país respecte als esdeveniments ocorreguts en aquell mercat. Compromís amb l’estabilitat pressupostària. La solidesa financera també s’acom-

panya de les bones dades macroeconòmiques que reflecteixen clarament la fermesa dels fonaments de l’economia espanyola i les millores que comporta la qualitat del creixement. El procés de desacceleració ordenada que s’ha produït en els últims trimestres dóna lloc a un patró de creixement més sanejat, més equi-

Espanya disposa d’un sistema financer molt sòlid i sanejat, basat en elevats estàndards de prudència

librat i, per tant, més sostenible a mitjà i llarg termini. Són tres els elements bàsics d’aquest reequilibri: una millora en la composició de la demanda nacional gràcies al vigor que han aconseguit mantenir les inversions en béns d’equip, que han pres el testimoni de la demanda de consum privat i d’inversió residencial com a principal motor del cicle; una menor contribució negativa del sector exterior, gràcies al renovat dinamisme de les exportacions, i finalment, una recuperació de la taxa de creixement de la productivitat, amb ritmes de creixement entorn de l’1%, molt per sobre del que s’havia observat en els últims anys. La solidesa de la nostra economia respon a una estratègia de política econòmica responsable, orientada a afavorir un creixement econòmic més sòlid i de qualitat, i millorar el funcionament dels mercats, gràcies a la diversitat de reformes empreses. Una estratègia que també s’ha basat en un compromís amb l’estabilitat pressupostària, que ha permès combinar les rebaixes d’impostos i dels nivells de deute amb l’atenció a les despeses prioritàries, tant en l’àmbit social com en la capitalització de l’economia en els seus tres vessants de capital: físic, humà i tecnològic. Aquesta estratègia és coherent amb les necessitats de la nostra economia i ajudarà a mantenir ritmes apreciables de creixement econòmic i a avançar cap a un creixement de més qualitat, basat en el dinamisme de la productivitat, en l’aposta per la innovació tecnològica i en la sostenibilitat ambiental, de manera que l’economia espanyola pugui seguir augmentant el benestar dels ciutadans a mitjà i llarg termini.

La solidesa de la nostra economia respon a una estratègia de política econòmica responsable

CARMEN S. LARRABURU /// DIRECTORA DE ‘B30’

L’èxit de la B-30

Q

uan es va projectar la B-30 es va fer amb l’objectiu de comunicar el nord de Catalunya amb el sud sense necessitat de passar per Barcelona. En aquella època el camions de gran tonatge i els cotxes que anaven de Granollers a Vilafranca o de Mataró a Vilanova havien de passar inexorablement pel centre de la capital catalana, per una Diagonal i una Gran Vía que estaven ja aleshores constantment col·lapsades. Quan es va projectar la B-30 –es va fer amb la mentalitat d’aquells anys i es va dibuixar amb un peatge, com molt bé explica Ramon Luque en aquestes planes– pocs podien imaginarse l’èxit que tindria aquella nova via de comunicació que, no per casualitat, passava per trams on els romans –grans enginyers com eren d’infraestructures de tota mena– havien fet circular la seva Via Augusta, entre la Tarraconense i la capital de l’imperi. Un èxit que ha transcendit el seu ús com a via de comunicació, ja que, un cop aixecats els peatges, s’ ha convertit en un eix fonamental no tan sols per a Barcelona, sinó per a les relacions entre Espanya i la resta d’Europa. Més que una via de pas, objectiu pel qual fou concebuda, la B-30 és avui un espai de vida –en el sentit més ampli del terme–, on han crescut i s’han multiplicat indústries, empreses de serveis i financeres, mitjans de comunicació, escoles, universitats, zones culturals, esportives i d’oci, la qual cosa ha demostrat fins a quin punt una via de comunicació és molt més que una via de circulació. La B-30 és avui, per l’especial cruïlla en què es troba, una via que relaciona el nord i el sud, l’est i l’oest. El nostre objectiu és reflectir aquest aspecte tan vitalment dinamitzador d’aquest nou mitjà de comunicació, per tal que en coneguem allò que, malgrat ser nostre i estar tan a prop, ens és més desconegut. Tot això, sense oblidar que una de les característiques principals de la B-30 és que la seva influència no s’acaba uns metres més enllà de les seves estrictes voreres, sinó que transcendeix el seu espai físic. Va més enllà de les dues comarques del Vallès i la del Baix Llobregat, que uneix i travessa. Comencem, doncs, aquesta revista B30 amb la voluntat de ser, al mateix temps, mirall i finestra. Mirall on veure’ns reflectits. Finestra oberta al món.

Més que una via de pas, objectiu pel qual fou concebuda, la B-30 és avui un espai de vida, en el sentit més ampli del terme


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

ROTONDA

29

CARME COLOMINA /// SECRETÀRIA GENERAL DE L’ ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES EUROPEUS

BRUSSEL·LES VOL LIMITAR EL PODER DELS ‘LOBBIES’ 15.000 ‘lobbistes’ treballen a Brussel·les per influir en les institucions que redacten i aproven més del 70% de la legislació que s’aplica a tota la Unió Europea

B

russel·les és la segona capital del món, després de Washington, amb més lobbistes per metre quadrat. L’art d’influir en la presa de decisions comunitàries ha pres unes dimensions tan grans com fosques els últims anys i ha obligat les institucions europees a intentar regular els més de 4.000 grups de pressió presents a la capital belga. Més de 15.000 persones treballen permanentment a Brussel·les amb la missió d’influir en unes institucions que redacten i aproven més del 70% de la legislació que s’aplica a tota la Unió Europea. Al costat dels grans poders empresarials, hi ha també organitzacions de defensa d’interessos col·lectius, com els sindicats, organitzacions agràries, ONG, organismes internacionals i el lobby institucional amb representacions permanents d’estats i delegacions de governs regionals i locals. La capital comunitària es debat entre aquells que consideren que el lobbying és una part legítima del sistema i els qui l’entenen com una pràctica obscura d’influència sobre la política, que acaba afavorint els qui tenen més recursos econòmics. Objectiu: l’Eurocambra. El Parlament Euro-

peu, crescut pel pes legislatiu guanyat els últims anys i a punt d’ampliar poder gràcies al nou Tractat de Lisboa, s’ha convertit en el terreny de joc preferit d’uns 5.000 lobbistes que tenen accés permanent a l’Eurocambra, amb una acreditació específica per a ells que els permet assistir sense restriccions a debats, comissions i votacions. Fins i tot hi ha hagut lobbistes que, en algun moment, han arribat a treballar des del despatx d’algun eurodiputat, segons denuncia una representant d’una institució catalana a Brussel· les. La presència d’aquests grups al Parlament provoca imatges curioses –per no dir esperpèntiques– on periodistes i lobbistes s’han de situar darrere del mateix cordó de seguretat a la sortida dels eurodiputats de l’hemicicle d’Estrasburg. La feina informativa acaba acompanyada d’un grup de capellans repartint fulls de mà en favor del dret a la vida i d’estudiants polonesos que promouen la candidatura de la ciutat de Wroclaw com a seu de l’Institut Europeu de Tecnologia. Una candidatura que també per-

Els ‘lobbistes’ s’han convertit en una part essencial del procés parlamentari segueix l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que ha contractat els serveis d’un despatx d’advocats danesos amb seu a Brussel·les perquè els assessorin en els passos que cal seguir. És part del lobbying. L’eurodiputat finlandès Alex Stubb, encarregat de proposar una legislació que reguli la presència i l’accés d’aquests grups de pressió al Parlament Europeu, calcula que cada eurodiputat contacta setmanalment amb uns 36 lobbistes de mitjana, ja sigui amb entrevistes personals, telefòniques o per correu, que pugnen per explicar als legisladors el punt de vista de l’organització que representen. Stubb admet que “els lobbistes s’han convertit en una part essencial del procés parlamentari” perquè amb els informes tècnics que elaboren per argumentar les seves tesis els “proporcionen informació útil”. S’ha creat una dependència mútua. El poder dels lobbies a Brussel·les va entrar en l’agenda política comunitària l’any 2005 quan la Comissió Europea va denunciar la falta de transparència amb què operen els grups de pressió. Les acusacions d’opacitat han afectat el mateix executiu comunitari. El Defensor del Poble europeu va condemnar l’any passat la pràctica d’alguns comissaris d’esborrar els noms dels lobbistes amb qui s’havien entrevistat abans de fer públiques les actes d’una reunió. La Comissió ha anunciat ara l’obertura, durant la primavera del 2008, d’un registre voluntari de tots els lobbies que treballen a Europa, ja siguin corporacions, think tanks, consultores, firmes d’advocats o ONG, perquè declarin públicament a qui representen i amb quins objectius.

Un registre que els Estats Units, després d’algun escàndol sonat, han decidit fer obligatori.

CONVÉ SABER...

Aquest primer pas de l’executiu comunitari, que dependrà de la bona voluntat del sector, suposarà, com a mínim, posar fi a una dècada d’autoregulació en què, emparats pel secret professional, s’ha actuat amb opacitat.

Més transparència en els crèdits al consum

El pitjor ‘lobby’ de l’any. El Corporate Eu-

rope Observatory (CEO) és una organització que des de fa anys denuncia la falta de transparència en aquest sector i organitza anualment el premi europeu al pitjor lobbying de l’any per denunciar les campanyes d’influència més agressives contra propostes legislatives comunitàries. El 2007 el CEO va posar el punt de mira en la pressió exercida per la potent indústria de l’automòbil contra la decisió de la Comissió Europea de limitar les emissions de CO2 dels vehicles a 130 grams per quilòmetre a partir del 2012 per ajudar a combatre el canvi climàtic (tot i que inicialment es volia restringir encara més, fins a 120 g/km). L’Observatori acusa directament els industrials alemanys, i més concretament BMW, Daimler i Porsche, d’orquestrar una “bruta campanya de premsa” amenaçant amb una pèrdua massiva de llocs de treball i el tancament de fàbriques. L’organització considera que la indústria va acabar arrossegant el govern alemany, el comissari europeu d’indústria, Günter Verheugen, i bona part dels eurodiputats alemanys del Parlament, que es van sumar a pressionar la Comissió perquè rebaixés les restriccions. ‘Lobby’ català. El lobby institucional repre-

senta només una tercera part de tots els grups de pressió que actuen a Brussel·les. Catalunya hi és present a escala governamental amb la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea. També hi té oficina pròpia la Diputació de Barcelona i, a través de nombroses xarxes regionals, locals i sectorials, governs i empreses treballen perquè les decisions comunitàries tinguin en compte els seus interessos polítics i econòmics. Entre les diverses plataformes d’influència hi ha la Conferència de les Regions amb poder legislatiu, Eurocities, les xarxes i organitzacions agràries o els despatxos d’advocats, que en el cas de Cuatrecasas és present a Brussel·les des de l’any 1986. Són només una petita mostra dels milers de grups que es mouen per la selva comunitària.

El Parlament Europeu aprova impulsar la competència en els crèdits al consum per incrementar l’oferta i reduir els costos d’uns préstecs que, en aquests moments, tenen 490 milions de clients a la Unió Europea. Aquesta mesura afecta els préstecs personals des de 200 fins a 75.000 euros i no inclou ni les hipoteques ni les targes de dèbit. Amb aquesta normativa, els bancs estaran obligats a facilitar la mateixa informació estandarditzada perquè el consumidor pugui comparar millor ofertes. També s’haurà d’oferir la possibilitat de desdir-se d’un crèdit en un termini de 14 dies, un dret que no existeix a gairebé la meitat dels països de la Unió Europea.

El tèxtil a Europa El sector tèxtil, la confecció i la pell van generar un valor afegir de 68.000 milions d’euros a la Unió Europea i va donar feina a 3,4 milions de persones, segons dades del 2004 recollides a l’últim informe d’Eurostat. Itàlia lidera aquest sector amb una aportació del 30% del total del valor afegit, seguida d’Alemanya (14%), França i el Regne Unit (les dues amb un 11%). Dinamarca lidera la productivitat laboral del sector i Romania i Bulgària se situen a la cua dels 27.

Universitat i empresa La Comissió Europea presenta a Brussel·les el nou programa Marie Curie per a l’intercanvi de personal entre empreses i universitats. Des d’ara i fins al 2013 es destinaran 400 milions d’euros a promoure la col·laboració entre centres de recerca públics i privats, de com a mínim dos països de la Unió Europea, amb petites i mitjanes empreses per garantir que la generació de coneixement es tradueix en un millor desenvolupament econòmic. L’objectiu és donar una nova eina a les pimes, que suposen la major part del teixit empresarial de la Unió Europea.


30

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

OPINIÓ /// QUÈ PENSEN ELS VIANANTS

HABITATGE I COMUNICACIONS, PREOCUPACIONS DEL CIUTADANS DEL VALLèS OCCIDENTAL Són moltes les qüestions que preocupen als ciutadans del Vallès Occidental, però n’hi ha algunes que apareixen com a prioritàries, especialment la manca d’infraestructures, l’encariment del sòl i l’elevat cost de l’habitatge. El futur del territori, consideren, passa per millorar notablement aquests factors

1 /// Segons el seu parer, quins són els principals problemes del Vallès Occidental?

CARLES PADROS Arquitecte

Meritxell Company Economista

JOSEP MILÀ Economista i sociòleg

Maria Sallés Infermera

Anna Caballero Estudiant de Ciències Polítiques UAB

Marc Dinarés Economista

ROSA PERIS Empresària

1 /// El fet que el Vallès estigui en l’àrea d’influència de Barcelona és l’origen, penso, dels seus principals problemes. Les complicacions de la gran ciutat afecten en gran mesura el Vallès: l’augment de la demanda d’habitatges i la manca de sòl han fet augmentar molt ràpidament el preu dels immobles, i això ha comportat un desplaçament de la població cap a l’àrea metropolitana i, fins i tot, més enllà, a la recerca de preus assequibles. Com a conseqüència, el Vallès també ha experimentat un ràpid augment de la població i del preu del sòl i dels habitatges. A tot això, cal afegir-hi la manca o escassetat d’ajudes públiques per a l’obtenció d’un habitatge, que fa que l’emancipació dels joves sigui molt difícil.

1 /// El ràpid creixement de la població ha estat conseqüència, per una banda, de l’afluència de persones immigrants i de col·lectius que busquen sòl més econòmic on establir el seu habitatge fora de Barcelona ciutat, i per l’altra, de les dificultats de mobilitat en una àrea molt congestionada pel trànsit i que és un dels principals accessos a l’àrea metropolitana de Barcelona. Cal garantir els serveis necessaris per al creixement de població, com ara la sanitat i l’habitatge de protecció oficial i, alhora, afavorir polítiques que permetin millorar la mobilitat entre el Vallès i l’àrea metropolitana de Barcelona.

1 /// Els principals problemes que té actualment la nostra comarca són conseqüència sobretot del seu dinamisme (és el centre de gravetat socioeconòmic del país) i que la majoria de les infraestructures de comunicacions no s’han adequat a les necessitats actuals de la mobilitat social i econòmica , de persones i de mercaderies. Les inversions públiques en aquestes infraestructures en els darrers trenta anys han estat mínimes. Tant les viàries com, encara més, ferroviàries. Aquest fet suposa un fre al desenvolupament qualitatiu i de competitivitat de la nostra comarca, que és capdavantera en activitats econòmiques, amb una presència destacada de la indústria, i amb una gran tradició i potencial exportador.

1 /// Un dels principals problemes que pateix el Vallès són les comunicacions, tant viàries com ferroviàries. Tot i que els Ferrocarrils de la Generalitat funcionen prou bé, sempre van molt atapeïts. La Renfe és un altre tema, perquè directament no funciona. Quant a carreteres, la C-58 està sempre col· lapsada i la resta de vies són de pagament. Als túnels de Vallvidrera has de pagar peatge i, just després, a l’entrada de Barcelona, al túnel del Tibidabo, et trobes el col·lapse per entrar a la ciutat. D’altra banda, quant a sanitat, tot i que a Terrassa funciona prou bé, falten metges especialitzats en les guàrdies de caps de setmana, perquè segons quina urgència et sorgeix, has d’anar a Barcelona.

1 /// El canvi més visible dels darrers anys és l’augment de la població a tota la comarca, tant a causa dels canvis de domicili de la capital cap a l’àrea metropolitana com per l’arribada d’immigrants. Aquest fet pot suposar un problema en diversos àmbits, com per exemple la mobilitat i els serveis, si no es preveu i s’actua amb temps. Els transports públics massificats i la dificultat de mobilitat per carretera són una realitat, juntament amb les desigualtats en l’oferta de serveis entre ciutats i entre barris. És important també tenir en compte l’impacte que té en l’entorn, ja que dia rere dia es redueixen els espais verds, especialment els connectors ecològics entre ciutats veïnes.

1 /// Un dels principals problemes del Vallès és la repercussió que ha tingut el gran creixement urbanístic que la ciutat ha experimentat en els darrers anys. Aquest creixement no s’ha estructurat de manera global, sinó que cada municipi ha ordenat el seu territori segons el seu parer. La conseqüència més evident és la manca d’infraestructures que garanteixin la mobilitat i un accés a Barcelona en condicions. Un impuls en la inversió pública i privada pot contribuir de manera significativa a la dinamització econòmica de la comarca, ja que actualment gran part de la despesa ciutadana associada a aquests conceptes es realitza a Barcelona.

1 /// En l’actualitat hi ha dues paraules clau que marquen el pols del desenvolupament econòmic de qualsevol àrea geogràfica: la innovacio i l’excel·lència. Trobem totes dues paraules en les activitats econòmiques que es duen a terme en els municipis que formen l’eix de la B-30, però, segons el meu parer, hi ha un gran repte que cal afrontar: la mobilitat. En aquests moments les infraestructures actuals no solucionen els problemes que sorgeixen dia rere dia. En un futur, aquestes problemàtiques, de ben segur, s’agreujaran si no aportem solucions. Arreglar aquest problema és important –bàsic, diria jo–i cal concentrar tots els esforços per trobar-hi una solució en un futur immediat.


32

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

RAMON TREMOSA I BALCELLS /// PROFESSOR DE TEORIA ECONÒMICA DE LA UB

El turisme de creuers pot proporcionar a LA CIUTAT COMTAL molts vols directes a altres continents

El port de Barcelona, LA GRAN oportunitat

L’

any 2006 el port de Barcelona va ser el primer port europeu en creixement del tràfic de contenidors: amb un 12% va superar els creixements d’Hamburg (9%), València i Anvers (8%). El port de Barcelona ha duplicat entre 1995 i 2006 el tràfic de tones, amb un creixement de 23,8 a 46,4 milions. Productes químics, alimentaris i automòbils (el 2006 va moure 855.410 vehicles) fan del port de Barcelona el primer port de la Mediterrània. En tràfic de cotxes el port de Barcelona també és el líder, i és el segon d’Europa després del port flamenc de Zeebrugge. Pel port de Barcelona s’importen matèries primeres i productes semielaborats i s’exporten una bona part dels productes acabats de mitjà i d’elevat valor afegit de Catalunya: el port ja és una infraestructura clau en la nostra creació de riquesa. La interconnexió de tots els mitjans de transport (port, aeroport, autopistes i ferrocarril) en un radi de només cinc quilòmetres pot fer de Barcelona una de les portes principals del comerç entre Europa i Àsia al segle xxi. En aquest sentit, el port de Barcelona és clau per al futur de la indústria catalana: ser porta d’entrada del comerç intercontinental serà clau en els propers anys per reforçar i renovar la indústria que ja tenim al nostre país, la qual, com la indústria d’altres països europeus, està amenaçada per la deslocalització cap a altres països emergents. De fet, la Mediterrània, que des del descobriment d’Amèrica havia quedat arraconada en favor de l’oceà Atlàntic, s’espera que sigui al segle xxi un dels principals corredors de comerç marítim mundial: no només perquè el comerç entre Europa i Àsia es duplica cada cinc anys (i ja és tan important com el comerç entre Amèrica i Àsia), sinó també perquè s’espera que el nord d’Àfrica es vagi desenvolupant també en aquesta primera meitat del segle xxi. L’ampliació del canal de Suez i la connexió futura entre el mar Negre i el mar Caspi, que permetria portar per mar mercaderies des de tota l’Àsia Central cap a Europa, faran encara més important la mar Mediterrània al segle xxi. Les sinergies potencials entre el port i l’aeroport de Barcelona poden ser notables si es reforça la plataforma intermodal logística, atès que no tots els ports europeus tenen l’aeroport i el port a tocar i tant a prop del centre de la ciutat. Així, per exemple, cada vaixell que descarrega contenidors asiàtics a Barcelona pot generar vols directes des de les principals ciutats asiàtiques fins a l’aeroport del Prat, plens d’executius per vetllarne la distribució. Les sinergies més importants, però, les pot proporcionar el turisme de creuers. A

DADES Tràfic de creuers al món Any 2007

Vista aèria parcial del port de Barcelona /// PORT DE BARCELONA

Barcelona aquest turisme ha crescut un 30% en els darrers anys. L’any 2007 han passat pel port 1,7 milions de turistes, dels quals 500.000 són dels EUA, fet que explica per què Delta i Continental ofereixen vols directes des de Barcelona fins als EUA: són turistes de renda mitjana i alta que demanen de manera creixent vols directes al port origen o final del seu creuer, sense haver de fer escales en altres aeroports. De fet, l’any 2007 per primera vegada el port de Barcelona s’ha situat en aquest tipus de tràfic entre els deu primers ports de món: aquest rànquing fins ara sempre havia estat reservat als ports de Carib, amb Miami al capdavant. De la mateixa manera, aquesta és l’única possibilitat que tenen les ciutats de Mallorca i València per aconseguir vols directes a altres continents, que el gestor aeroportuari AENA vol reservar només per a Madrid: ser origen o destí de creuers per la Mediterrània. El port de Barcelona espera un notable creixement del turisme de creuers i en cinc anys es podrien rebre ja uns quants centenars de milers de turistes asiàtics, per la qual cosa companyies d’Àsia estaran també interessades a oferir vols directes a Barcelona. Aquests vols són els que poden consolidar Barcelona i Catalunya en la primera divisió global al segle xxi: gràcies al turisme de creuers tota la indústria catalana, els serveis avançats, la R+D+i, les seus de multinacionals, la sanitat privada, les escoles de negocis i les universitats, tots els altres tipus de turisme de Catalunya, les fires i els congressos globals... podrien disposar dels vols directes a altres continents, imprescindibles per poder ser eficients en un món cada dia més competitiu.

Port

Tràfic estimat de passatgers

Miami

3.500.000

Port Everglades

3.200.000

Cozumel

2.345.000

Port Canaveral

2.340.000

Nassau

1.885.000

Grand Cayman

1.860.000

San Juan

1.847.000

Saint Thomas (illa)

1.736.000

Barcelona

1.700.000

Saint Maarten (illa)

1.600.000


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

GPS /// UNIVERSITATS

33

UAB /// TROBADA

UPC /// PROJECTES

Projectes per eliminar barreres, a l’EUETIT

Setmana dels Metamaterials a la UAB

Els estudiants de l’Escola d’Enginyeria Tècnica de Terrassa presenten vuit propostes tecnològiques per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitats

L’

estudiantat de l’assignatura de Projectes de Sistemes i Equips Electrònics de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) ha presentat vuit propostes o idees per fer més fàcil la vida de les persones amb discapacitat. La major part de les propostes van dirigides a millorar la vida de les persones invidents. El vestíbul de l’EUETIT al Campus de la UPC a Terrassa va ser una plataforma de presentació d’idees que facilitin la vida a les persones amb discapacitat. El professorat de l’assignatura Projectes de Sistemes i Equips Electrònics fan servir aquesta fórmula, des de ja fa 5 anys, per posar a prova les capacitats comunicatives i la imaginació de l’estudiantat. La normativa de l’assignatura preveu l’obligatorietat d’idear un projecte tecnològic destinat a les persones amb discapacitat i, enguany, la major part de les propostes van dirigides a millorar la vida de les persones invidents.

/// UAB

O

rganitzada pel CIMITEC, la Setmana dels Metamaterials acull, del 5 al 8 de febrer, a UAB Casa Convalescència, investigadors per posar en comú els avenços en aquests materials i les seves aplicacions. Els metamaterials són materials no disponibles a la natura, dissenyats específicament al laboratori per obtenir comportaments del tot inusuals. Així, per exemple, recentment un equip d’investigadors dels EUA i del Regne Unit va presentar una estructura de metamaterial capaç de tornar invisible un petit tub de coure al seu interior, això sí, il·luminat amb microones en comptes de amb llum visible. Es tracta d’un camp de recerca emergent amb interessants aplicacions tecnològiques en àrees com l’òptica, les telecomunicacions o la microelectrònica.

Un bastó detector d’obstacles elevats.

El bastó detector d’obstacles elevats és una idea senzilla que amplia la utilitat del bastó tradicional. Segons el grup d’estudiants que va proposar aquesta innovació, es tracta d’instal·lar un sensor d’infrarojos al mànec del bastó. Aquest sensor envia constantment un feix de raigs que rebota en els obstacles que s’identifiquen per sobre del mig metre d’altura. Aquest sistema dóna seguretat per caminar a les persones cegues.

Per tal de posar en comú els avenços en metamaterials d’investigadors d’arreu del món, especialment dels més joves, el Centre d’Investigació en Metamaterials per a la Innovació en Tecnologia Electrònica i de Comunicacions de la UAB (CIMITEC) organitza la Setmana dels Metamaterials, del 5 al 8 de febrer, a l’edifici UAB Casa Convalescència.

Identificació de productes als supermercatS. Una altra idea innovadora, una

mica més complexa, és la de crear un sistema integral de detecció i informació de productes per a grans superfícies comercials, destinat a persones amb disminucions visuals parcials, a partir de la tecnologia Zigbee (un protocol de telecomunicacions sense fils). Es proposa que un ordinador central contingui la informació de tots els productes i de les prestatgeries en les quals s’ubiquen, per zones. El carretó de la compra estaria equipat amb un sistema de comandaments —instal·lat a la vora de la ranura per introduir les monedes—, el qual permet, a través d’un botó, sol·licitar informació dels productes a la venda. Aquest sistema inclou un petit altaveu i un detector de codi de barres. Tant les prestatgeries com el carretó estarien equipats amb emissors i receptors basats en tecnologia Zigbee, de manera que el client, prement el botó, pot demanar la in-

Estudiants de l’assignatura de Projectes de Sistemes i Equips Electrònics de l’EUETIT de Terrassa /// UPC

formació sobre el tipus de producte que pot adquirir i la zona en la qual està situat. La informació dels productes li arriba al consumidor un cop l’ha passat pel detector de codi de barres, a través de l’altaveu instal· lat també a la consola. Ambdues idees poden ajudar a fer més autònoma la vida de les persones amb ceguesa, segons consideren els responsables de la càtedra d’accessibilitat: Arquitectura, Disseny i Tecnologia per a Tothom de la UPC.

Les altres sis idees proposades dins d’aquesta convocatòria de treballs són: un nou sistema d’identificació de l’estat del semàfor per a persones invidents; un sistema de captació i distribució d’imatges d’actes per a persones amb disminucions visuals parcials; una cullera que indica la temperatura del menjar; un mapa virtual sobre sistemes de sons; un sistema identificador d’autobusos, i finalment, un sistema d’indicació i validació d’estacionament per a persones amb minusvalidesa. UPC

La Setmana dels Metamaterials, amb una cinquantena de participants, consisteix en dos esdeveniments: d’una banda, la novena edició de l’Escola Europea Distribuïda en Metamaterials i, d’una altra, la segona Trobada de Joves Científics en Metamaterials (YSMM 08), la primera edició de la qual va tenir lloc fa dos anys a Sevilla. Així, la setmana pretén ser un fòrum de discussió entre científics joves que treballen en aquesta matèria. L’Escola estarà adreçada, principalment, a l’estudi de l’aplicació dels metamaterials a l’enginyeria de microones i de radiofreqüència. També es faran lliçons específiques sobre la gestió de la propietat intel·lectual i de les patents, ja que es tracta d’una àrea d’investigació amb molt potencial per al desenvolupament de noves tecnologies. UAB


Cerdanyola dóna la benvinguda a la revista ‘B30’


35

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

ÀREA DE DESCANS Enologia/// Vins i caves La viticultura va néixer a Armènia i de forma ràpida es va estendre per tota la Mediterrània. Aquí, va trobar-hi sòls propicis i climes amics. Tanmateix, no tots els vins de la vora del mar són iguals

Elsvinsmediterranis

E

ls vins reben cada vegada més adjectius que els classifiquen, de manera encertada o no, en diferents grups. Això facilita molt la feina als aficionats a l’hora de conèixer un determinat vi. En els darrers temps, ha sorgit la tendència d’agrupar tots els vins que es fan a la vora del mar dins d’una mateixa qualificació: els vins mediterranis. No obstant això, aquest adjectiu s’utilitza una mica a la lleugera ja que no té gaire sentit comparar els vins d’Alacant amb els vins empordanesos o els d’Alella. Afortunadament, tot i que és veritat que hi ha una certa tendència a uniformitzar les tècniques de producció, moltes regions conserven trets característics que les diferencien de la resta. Les diferents varietats de raïm, com per exemple la boval, la monastrell, la garnatxa,

Jané Ventura DO Cava

Celler de la Muntanya de Muro DO Alacant

Bodega Can Bonastre DO Penedès

la importància de la copa

la pansa blanca, o els diversos tipus de terra, com ara la llicorella, el sauló o les terres més argiloses del sud, fan que els vins mantinguin característiques molt particulars. Tots tenen trets que els fan únics. Si aprenem a diferenciar-los, de ben segur que encara els gaudirem més. EMPORDÀ Aquests vins podrien arribar a comparar-se amb els del Priorat, tot i tenir un marcat accent mariner gràcies a la beneïda tramuntana. ALELLA Són vins delicats i fràgils, sense que per això es puguin considerar fluixos. Els enòlegs d’aquests terrers han de demostrar la seva habilitat. PENEDÈS A la zona de Sant Pere de Ribes, Sitges i el Vendrell podem trobar vins molt diferents dels que es fan a la resta del Penedès i altres regions mediterrànies. La influència del

A l’hora de tastar un vi hi ha dos objectes clau: el llevataps i la copa. Començarem parlant de la copa. El primer que hem de procurar és que estigui neta d’olors que puguin interferir en la fase olfactiva. Després, hem d’escollir-ne una que sigui adequada per al tipus de vi que tastarem. En el cas dels vins amb molta criança necessitarem copes molt obertes per a una ràpida oxigenació, encara que utilitzem decantador. En canvi, en el cas de vins blancs o negres joves, és adequada una copa de boca més tancada, que ens proporcioni més concentració i claredat a l’hora d’olorar. Vi blanc. Erumir blanc 2007 – blanc de sauvignon blanc, macabeu i riesling amb una relació qualitat-preu espectacular i una

vent i el caràcter sorrenc del terreny hi tenen molt a veure. TARRAGONA Tot i estar arran de mar, les seves vinyes acostumen a estar situades més cap a l’interior. MALLORCA Són un altre món. Amb una varietat com la callet, estan dotats d’una força educada molt convincent. ALACANT És el gran descobriment dels darrers anys. Aconsegueixen un monastrell contundent i aromes de mar en tot moment. MÀLAGA Destaca sobretot pels vins dolços, tot i que a la subzona Sierras de Málaga ja s’han començat a elaborar vins secs molt interessants. /// XAVIER BARBA

aroma molt seductora. Ideal per acompanyar escamarlans, pollastre a l’ast i llenguado. Bodega Can Bonastre DO Penedès Vi negre. Almoroig 2005 – Negre de monastrell, giró i garnatxa tintorera. Tot el potencial d’Alacant a la copa. Fruites vermelles i madures al nas i calor en boca. Per maridar amb carns vermelles i caça. Celler de la Muntanya de Muro DO Alacant Cava. Cava Jané Ventura Brut Nature macabeu , xarel·lo i parellada. El saber fer d’aquest celler del Vendrell es reflecteix en aquest cava fresc, atractiu i llarg. Per acompanyar els plats al llarg de tot el dinar. Jané Ventura DO Cava

Tot i que és veritat que hi ha una certa tendència a uniformitzar les tècniques de producció, moltes regions conserven trets característics que les diferencien de la resta


36

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

Psicologia /// Treball No existeix a la societat cap altra addicció més premiada i estimulada que l’addicció al treball. Se l’anomena ‘addicció ben vestida’ i també ‘vici respectable’

Una addicció respectable

E

n Ferran és un amic i pacient que acaba de fer els seixanta-tres i s’adona que la jubilació és cada vegada més a prop. No li agrada d’admetreho, però fa temps que hi dóna voltes: Què farà quan no hagi d’anar cada dia a l’oficina? Haurà de dedicar-se al bricolatge, fer la bugada o tenir cura de bonsais? Potser, fins i tot, se n’haurà d’anar a jugar a la petanca? Certament, qualsevol opció que es planteja li sembla horripilant. Va tenir la sort de ser dels pocs que, amb trenta anys, ja gaudia d’una situació professional que li va permetre comprar la primera casa i també una segona residència sense grans patiments, portar tres fills a la universitat i oferir a la seva dona i als seus fills tots els capricis recreatius i sumptuosos. Va acceptar amb plena satisfacció i orgull convertir-se en peça indispensable de l’engranatge d’una companyia multinacional que, al mateix temps que l’amanyagava, li xuclava la sang durant gairebé tota la vida. I ell es va deixar estimar. Li agradava que fos notori que ell era lleial a la companyia, que hi invertia tota l’energia, hores i neurones. No importava que el treball s’allargués fins a la matinada o que hagués de viatjar o treballar els caps de setmana. N’estava secretament orgullós, de la seva condició d’addicte al treball. La feina és, sens dubte, l’activitat que més l’ha divertit i omplert al llarg de tota la vida. I a més a més, això mai no va representar un problema per en Ferran, ja que coincidia amb els objectius de l’empresa, la qual estava encantava amb l’actitud del seu treballador, sense oblidar que aquest esperit lluitador estava molt ben vist a la societat. Aquest enamorat del treball menysprea la gent que dóna més importància a la qualitat de vida que als guanys professionals. A diferència d’aquells que se senten atrapats en contra de la seva voluntat per la seva incapacitat per dir no, a ell sempre el va entusiasmar la feina i els avantatges que li va reportar. Sempre va presumir d’estar encantat amb la seva feina. Però ara està a punt de quedar-se sense la seva joguina preferida. No hi ha res al món que la pugui substituir. La sensació de buit és intolerable. Ha caigut en una depressió i ni ell mateix s’aguanta el mal geni.

Realment, una setmana de 70 hores és signe d’eficiència? /// Cedida

Si l’addicte ha de fer vacances (o és forçat a fer-les per pressió de la família), les viu de la mateixa manera que treballa: posant-se fites i objectius

No existeix a la societat cap altra addicció més premiada i estimulada que l’addicció al treball. Se l’anomena addicció ben vestida i també vici respectable. Tot plegat és un tema poc detectat perquè, aparentment, la persona té cura de la família i del seu benestar. Però, a l’hora de fer un balanç, s’hauria d’avaluar si una úlcera, les conseqüències psicològiques derivades d’un pare inexistent per als fills o una parella desfeta han valgut la pena. Realment una setmana de 70 hores és signe d’eficiència? Al Japó s’estima que l’any 1990 uns 10.000 treballadors van morir a conseqüència de jornades de treball de 60 o 70 hores setmanals. Això fins i tot té un nom al Japó, karoshi, que significa ‘morir per excés de treball’. ADDICTE O TAN SOLS TREBALLADOR? Caldria preguntar-se quina és la diferèn-

cia entre un bon treballador i un addicte. No sempre ser molt treballador equival a ser addicte al treball. Per saber-ho, ens hauríem de fer la pregunta següent: Som capaços de gaudir de la vida i sentir-nos plens d’energia quan no som a la feina? Si la resposta és no, podríem estar en situació de risc perquè l’addicte pensa que els altres aspectes de la seva vida són més aviat avorrits. Aquell que és dependent de la feina pateix una addicció a l’adrenalina que la feina genera. Aquesta substància li dóna una falsa sensació d’energia i vitalitat. Si l’addicte ha de fer vacances (o és forçat a fer-les per pressió de la família), les viu de la mateixa manera que treballa: posant-se fites i objectius. Tot allò que faci falta per superar el mono. No pot adelitar-se amb el procés de les coses: intenta assolir-les i sempre està actiu. /// Isabel S. Larraburu, Psicòloga Clínica


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

TEST QUAN UNA CONDUCTA ES TRANSFORMA EN NECESSITAT

El fet que un comportament sigui addictiu ve determinat per la relació que s’estableix entre la persona i el comportament, i no pel comportament en si. Aquestes són les etapes de l’evolució d’una activitat cap a l’addicció psicològica: 1) La conducta provoca benestar i recompensa. 2) Increment de pensaments referits a la conducta en moments en què no s’està realitzant. 3) L’activitat es realitza amb més freqüència i, al mateix temps, es perd l’interès per altres tipus d’activitats que abans sí que eren gratificants. 4) Es nega l’interès que s’experimenta per l’activitat i es pretén treure-li importància. 5) S’experimenta un desig intens (periòdicament) de realitzar l’activitat i s’anticipa el plaer que s’obtindrà quan es pugui dur a terme. 6) La conducta es manté malgrat les conseqüències negatives que provoca. L’afectat es justifica i intenta convèncer els altres. 7) A mesura que els efectes adversos augmenten, pot aparèixer certa consciència de problema i la persona intenta infructuosament controlar la situació. 8) La conducta es reprodueix només per reduir el malestar. 9) Increment de la intolerància davant les petites frustracions i irritabilitat. Disminueix la capacitat de plantar cara a l’estrès, i la conducta addictiva es transforma en l’única manera de fer-li front. 10) L’addicció s’agreuja i afecta la família. L’addicte cerca tractament. Com a resultat final d’aquesta progressió, les conductes es tornen automàtiques, activades per les emocions, sense un control intel·lectual que permeti prendre decisions correctament. L’addicte es regeix pel plaer immediat i no en valora les conseqüències negatives a llarg termini.

els motius interns Les motivacions internes són diverses i nombroses L’addicte és més complicat del que pot semblar a primera vista. No únicament treballa per fugir i evadir-se, ni tampoc només pels avantatges que percep, com guanyar diners i estatus. Les seves motivacions internes són diverses i nombroses. És incapaç de relaxar-se. Necessita acabar les tasques per aconseguir-ho. Quan n’acaba una, ja en té una altra al cap. Té la sensació que les ha de fer encara que no en tingui ganes. Té por de parar i perdre el ritme. Està tan acostumat a fer allò que s’espera d’ell que, finalment, no sap què vol ni què necessita. La seva autoestima rau en la seva percepció sobre com els altres valoren el seu treball i la resta d’àrees de la seva vida.

Sovint es traeix a si mateix acceptant sense pensar-s’ho les exigències de la gent que ell considera important. No coneix la serenitat veritable. Vol entendre-ho i controlar-ho tot a la seva vida, fins i tot la més insignificant de les emocions. L’atemoreix la pèrdua de control. Per això es resisteix a expressar les seves emocions. Es valora pels seus guanys. Per això, necessita el reconeixement dels seus companys i caps per sentir-se satisfet. Creu que si es mostra molt competent serà més apreciat i valorat. Per aquesta raó, tendeix a comprometre’s a més funcions de les que pot abraçar. Oculta els seus fracassos i exagera els seus èxits per por de perdre el respecte dels altres.

ÀREA DE DESCANS

37


38

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

Cotxes /// Club automobilístic Un club de Sant Cugat ofereix vehicles d’alt standing als seus socis per una quota anual a partir de 14.000 euros

Al febrer, un Bentley i a l’agost, un Ferrari

1 ///

E

ls amants privilegiats de l’automobilisme de luxe –sovint també addictes al prestigi i la diferència, a la discreta ostentació de tot allò que esdevé distinció i excel·lència– poques vegades es decanten per conformar-se amb la conducció d’un sol vehicle. L’atracció per les prestacions úniques, el control de la potència en estat pur, el domini harmònic de la màquina, s’acompanya a voltes d’una necessitat constant i curiosa d’experimentar més sensacions excepcionals, constatar els mites que envolten les llegendes del motor, els referents de la perfecció mecànica. Ferrari, Aston Martin, Porsche, Bentley o Maserati, per

citar-ne alguns de significatius –amb preus de venda que superen els 150.000 euros–, figuren entre els objectes de desig de qui té l’oportunitat de calçar més de 300 cavalls de potència i distinció integrals. És partint d’aquesta circumstància –i de la tradició col·leccionista dels seus impulsors– que neix a Sant Cugat del Vallès el club GT Gentlemen Drive, un entorn social que posa a disposició compartida dels seus membres –autèntics escollits– els models més selectes de les firmes automobilístiques més respectades, mitificades i, alhora, envejades, com les citades anteriorment,

entre d’altres. Una “fórmula intel·ligent”, en veu del seu gerent, Oriol Vilanova, per evitar despeses milionàries que poden esdevenir “innecessàries”. Atenent a això, comprar un cotxe de 200.000 euros per després convertir-lo en objecte de culte exposat al garatge pot esdevenir un model caduc, cosa que es reforça, a més, si tenim en compte els costos derivats del seu manteniment i assegurança, i inconvenients com la depreciació. “El nostre servei és òptim”, diu Vilanova, perquè l’associat “pot escollir el cotxe que més desitgi atenent les seves preferències”, que no són sempre les mateixes. A l’aguait d’experiències similars que ja són un valor en alça en

Cares conegudes habituals d’entorns mediàtics, esportistes de prestigi configuren el perfil de l’entitat


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

alguns països europeus, com Anglaterra, la família Vilanova –col·leccionista i propietària de l’empresa de lloguer de vehicles antics i singulars New GeviCar– va apostar amb fermesa pel desenvolupament d’aquesta fórmula d’explotació compartida de vehicles d’alta volada i luxe, que aporta valor afegit a l’empresa i passió familiars, fet que l’ha convertit en pionera en el marc de l’Estat. Exponents del saber fer compartIT Els seus membres esdevenen, segons explica Vilanova, autèntics gentlemen, com ja resol d’entrada el nom del club; gent “seriosa, apassionada pels vehicles, exponents del saber fer, oberta a canviar de mentalitat per cercar fórmules per al gaudi de la vida, sense el compromís de la propietat”. La majoria dels membres de Gentlemen Drive són autòctons, malgrat l’interès creixent forà. Cares conegudes, habituals d’entorns mediàtics, esportistes de solvència i prestigi contrastats –el pilot de Fórmula 1 Marc Gené n’és membre honorífic– configuren el perfil de l’entitat, que té una clara tendència a créixer, indica Oriol Vilanova, ja en el seu primer any d’existència. El volum màxim d’associats que admet el club ha quedat establert en 150, defugint la massificació, per oferir “un servei òptim”. Les quotes d’accés a l’entorn social tenen

ÀREA DE DESCANS

39

quatre nivells en funció de diferents criteris, com per exemple la freqüència d’ús que se’n vol fer i els quilòmetres. Qualsevol dels nivells dóna accés a tota la gamma de vehicles. Cada soci pot escollir anualment la quota d’associat adequada al pressupost i al seu temps de lleure. Existeix la possibilitat d’accedir a tarifes compartides amb altres socis. Per poder entrar com a soci cal pagar una matrícula de 6.000 euros (8.500 en el cas de les empreses). Al marge d’aquest pagament, que es fa una sola vegada, la quota anual oscil·la entre els 14.800 euros i els 29.000 euros segons el nivell. Altres serveis Els abonats a aquest servei tenen la possibilitat d’accedir a uns serveis exclusius, a més dels cotxes. Així, poden gaudir d’hores de vol en jets privats i de setmanes en increïbles iots de luxe de tot tipus: des de velers fins a catamarans, encara que això impliqui uns punts i una quantitat de diners afegits variables. Sembla que el servei interessa a determinats clients i per això Gentlemen Drive pretén ampliar el seu negoci a altres ciutats. De moment, començaran per Madrid (Espanya), per veure si així poden obrir-se a camps internacionals. /// Marc Colomer /// Fotografies: GTDrive 1 /// A la pàgina anterior, un Ferrari i un Bentley 2 /// Aston Martin, Porche i Bentley. alguns dels models en estoc de GentelmEn drive 3 /// Els propietaris de GTdrive, Albert Vilanova, Josep Vilanova i Oriol Vilanova (d’esquerra a dreta) 4 /// detall del davantal d’un ferrari 599 GTB 5 /// Avionetes també a disposició dels socis

2 ///

3///

4///

5///


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

Salut /// Estètica dental L’ interès per l’estètica de les dents ha evolucionat acceleradament els darrers deu anys. També els tractaments i les cures de la dentadura s’ han convertit en una demanda més estesa entre la població

Dents noves, en una hora M

arta Comella, especialista en periodòncia i implants, de la Clínica De Udaeta, afirma que l’evolució dels tractaments dentals ha fet molt menys agressives les tècniques emprades fins ara. Per això l’actitud de resistència al dentista s’ha anat modificant a poc a poc i ara, gràcies també als avenços en l’àmbit dels tractaments i la conscienciació que és un bé per a la salut, els pares porten els fills des de petits a la consulta del dentista. També el factor estètic compta més que en el passat.

Procés d’implantació

Pel que fa a la seva especialitat, els implants, Comella afirma que actualment existeixen mètodes molt innovadors que permeten, en molts casos, la col·locació d’implants dentals en una hora i sense postoperatori. Es tracta d’un mètode que utilitza a fons les noves tecnologies i representa un pas endavant de gran importància per a les persones que necessiten substituir dents perdudes. El nou sistema, conegut pel nom de Nobel Guide o cirurgia dental guiada, va ser introduït al nostre país l’any 2004 per la multinacional sueca Nobel Biocare, la qual va heretar i continua desenvolupant la feina del professor Branemark, fundador de la implantologia moderna. El procés consisteix a fer un TAC al pacient (radiografia digital en tres dimensions) de la distribució dels ossos dels maxil·lars. Les dades que se n’obtenen es passen a un programa d’ordinador preparat per dissenyar amb exactitud i de forma personalitzada la situació dels implants. Posteriorment, aquest estudi s’envia a un laboratori de Suècia, que confecciona una plantilla personalitzada per a la col·locació guiada dels implants. És un tractament per a persones de qualsevol edat a les quals els falti alguna dent, tres,

Marta Comella, especialista en periodòncia i implants de la Clínica De Udaeta /// Cedida

quatre o tota la boca sencera. També resulta adequat per a aquelles persones que disposen d’una petita quantitat d’os als maxil·lars o que pateixen alguna malaltia coronària o diabetis, per ser un tractament poc invasiu. “Tenir amb tant de detall la posició dels implants, conèixer exactament l’os del qual disposa el pacient facilita un màxim aprofitament”, diu Marta Comella. La intervenció dura tan sols una hora, ja que la posició dels implants ja ha estat prèviament planificada amb exactitud i es col·loquen guiats per la plantilla. Aquest sistema permet confeccionar les dents prèviament amb la mateixa plantilla i tenir-les preparades el dia de la intervenció per col·locar-les immediatament després. I per a les persones que el necessiten és un canvi total i una obtenció d’una millor qualitat de vida, tant per alimentar-se com per a la seva imatge personal.

La intervenció dura tan sols una hora, ja que el procediment està mecanitzat amb una plantilla guia

l’emblanquiment DE DENTS

Qui recorre més als tractaments d’estètica dental, els homes o les dones?

Les dones tenen més tradició de cuidar-se en aquest àmbit. Els homes, cada vegada més, decideixen millorar la seva imatge fent servir els avenços estètics existents i per això realitzen consultes freqüents.

Això inclou l’emblanquiment de dents? Efectivament, hi ha molta gent que demana l’emblanquiment de dents. Aquest és un procés senzill i molt efectiu, que consisteix a aplicar un gel que s’activa amb làser.

Es pot dir que s’han reduït els percentatges de càries després de les campanyes educatives realitzades?

Sí. Es pot dir que efectivament s’ha apreciat un descens rellevant en les càries, a causa particularment de les campanyes educatives sobre la higiene bucal. La Seguretat Social disposa d’un programa de prevenció molt adequat. El més important és la higiene i el manteniment bucal. I això els nens ho han d’aprendre des de petits. Rentar-se les dents com a mínim dues vegades al dia és molt important, igual que una revisió cada sis mesos, tal com aconsella el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC). /// redacció


42

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

Itineraris /// Ruta dels monjos És un recorregut de 25,3 quilòmetres que uneix, encara avui, els monestirs de Sant Cugat i Sant Llorenç del Munt. El Camí dels Monjos és una vella via ben coneguda pels excursionistes del Vallès

ElCamídelsMonjos

de canvis de propietat i de jurisdicció característica de l’època feudal, Sant Llorenç va tornar a passar a la casa costal de Barcelona. QUATRE ITINERARIS

1 ///

2 ///

El primer seria el de Sant Cugat a Sant Quirze, amb un recorregut de 6,28 km i una durada aproximada d’1 h 50 min. A Sant Cugat podeu visitar el monestir, fundat al segle IX, un dels principals centres monàstics de la Catalunya medieval, que es regia segons la regla de sant Benet. També es pot visitar el Museu de Sant Cugat, que trobareu al claustre del mateix monestir. També podeu passar per les voltes del carrer Major, unes porxades integrades en tres edificis sobre diferents arcades que tenen un origen medieval; la capella de Sant Domènech, situada dalt de la carena que forma la divisòria d’aigües del Llobregat i el Besòs, o l’edifici de l’antic Celler Cooperatiu, projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell l’any 1921 tot i que, avui, aquest edifici en fase de remodelació no està gaire ben protegit. El segon itinerari va de Sant Quirze a Terrassa (3,87 km) i té una durada aproximada d’1 h 15 min. Durant el recorregut podeu visitar el Parc de les Morisques, l’ermita de Sant Feliu de Vilamilans i la Casa de Cultura Vila-Puig.

L

a llegenda del Camí dels Monjos explica que els monjos de Sant Llorenç del Munt patien fortes penúries. Arran d’aquesta situació, els monjos van demanar permís al bisbe de Barcelona per instal·lar-se en un indret millor. El bisbe els ho va permetre, però havien de complir una condició: que caminant rectament i sense travessar cap riu, torrent o xaragall, s’establissin on millor els anés. Aquella comunitat religiosa ho va fer i es va instal·lar a la vila de Sant Cugat, on aixecaren el monestir i van constituir la seva nova comunitat en un espai menys agrest i en unes condicions molt més favorables. Amb el pas del temps, els monjos tornaren una altra vegada al cim, unint les dues comunitats i construint l’edificació de la Mola que coneixem actualment. AVUI, UN CAMÍ PER A EXCURSIONISTES El Camí dels Monjos, vella via ben coneguda pels excursionistes, travessa els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera. Aquest camí

3 /// de 25,3 quilòmetres uneix, encara avui, els monestirs de Sant Cugat i de Sant Llorenç del Munt, dos grans exemples del romànic i del gòtic al nostre país. Al llarg dels seus 25 quilòmetres va pujant des dels 100 metres d’altura de Sant Cugat fins al 1.050 del cim de la Mola, on hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt. Com qualsevol sender, es pot recórrer en dos sentits. La primera notícia de l’existència d’una comunitat monàstica a la Mola és de mitjans del segle X, i la seva consagració de monjos benedictins, de l’any 1064 fins a mitjans del segle XIX, moment en què fou abandonada. Malgrat la llegenda, hi ha constància de l’existència d’un fort lligam que posà en relació ambdós monestirs. L’any 975, el comte Borrell II, que hi tenia el domini, va vendre Sant Llorenç al monestir de Sant Cugat, que en va prendre el control i hi va establir la regla benedictina. Des de llavors, la comunitat va estar sotmesa als interessos feudals de Sant Cugat. Tanmateix, l’any 1013, dins la dinàmica

4 ///

El recorregut es pot complementar amb una oferta gastronòmica de principis del segle XIII 1 /// Masia FreixA Terrassa 2 /// Ermita de Sant Feliuet de Vilamilans Sant Quirze 3 /// Monestir de Sant Llorenç del Munt Matadepera 4 /// Monestir Sant Cugat

El tercer itinerari va de Terrassa a Matadepera (7,74 km) i dura 2 h. Al seu pas trobareu el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere (Museu de Terrassa), el Vapor Aymerich, Amat i Jover (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya), la Masia Freixa i les Masies del Camí. Finalment, podeu fer l’itinerari de Matadepera a Sant Llorenç del Munt (7,11 km), amb una durada d’1 h 50 min. Veureu Can Pobla, la torre de l’Àngel, la font de la Tartana i el monestir de Sant Llorenç del Munt. Per a més informació podeu consultar-ne la web: www.santcugat.cat/camidelsmonjos LA CUINA DELS MONJOS Coincidint amb aquest recorregut, les quatre ciutats implicades proposen a través dels seus restauradors una oferta gastronòmica medieval i adaptada a la cuina actual, basada en plats del Costumari del segle XIII del Monestir de Sant Cugat, llibre que descriu amb gran detall aspectes molt variats de la vida dels monjos. Plats que passen pel morterol d’arròs, peix fregit amb baborada, espinacs amb formatge, faves pelades o peix /// REDACCIÓ amb pebrada.


ARRIBA LA REVISTA ECONÒMICA DEL VALLÈS El primer divendres de cada mes, encartada a l’Avui i al Diari de Sant Cugat

B30 Revista de l’eix empresarial B-30

redacció /// av. can picanyol, 43-45, 1r 1a 08173 sant cugat - barcelona tel. 93 675 49 56 - 657 85 28 81 a/e redacciob-30@periodistes.org publicitat /// premsa local sant cugat c. sant antoni, 42-44 - 08172 sant cugat - barcelona tel. 93 590 86 00 a/e b30@premsalocal.com


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

NOU PLA GENERAL COMPTABLE /// TERRASSA

La Cambra programa 110 cursos de formació empresarial Durant l’any 2007, la Cambra de Terrassa va formar més de 1.600 persones

L

a Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha previst una àmplia oferta de cursos de formació orientats a l’empresa per a l’any 2008. Amb un total de 110 cursos, la programació inclou formació a directius, formació de postgrau i una àmplia oferta de formació continuada. Destaquen 4 programes presencials de desenvolupament directiu, 3 programes de postgrau amb reconeixement universitari, 103 programes de formació continuada i una important oferta de cursos de formació a mida, la demanda dels quals ha augmentat un 50% respecte al 2007. En total, un 10% de la programació correspon a cursos de nova creació.

sa. Així, la Cambra ofereix accions formatives de 24 hores adaptades a les necessitats de les empreses grans i unes edicions específiques adreçades a les petites i mitjanes empreses. A part, l’entitat imparteix accions de 12 hores destinades a actualitzar els coneixements a les empreses que van cursar les edicions durant el 2007 a partir dels continguts definitius de la normativa del Pla Comptable. Àmplia oferta de cursos durant el segon semestre. Per al segon semestre,

Nou Pla General de Comptabilitat per al primer semestre. Durant el primer semes-

tre, i per cobrir la demanda sobre el nou Pla General Comptable, la Cambra ha previst la realització de 10 edicions destinades a donar a conèixer als empresaris de la seva demarcació aquesta nova regulació. Aquestes sessions es realitzen en funció del tipus d’empre-

Seu de Cambra de Terrassa /// CEDIDA

la Cambra impartirà la sisena edició del postgrau en Gestió Integrada de la Prevenció, el Medi Ambient i la Qualitat, una titulació atorgada per la Universitat Politècnica de Catalunya que ha proporcionat als participants els coneixements, les eines, la metodologia i les competències necessaris per gestionar de forma integrada tots els aspectes que afecten aquests camps. A part, destacarà també l’inici, en aquest període, de la segona edició del postgrau de Logística Integral, que compta amb titulació de la UPC i tindrà una

durada de 200 hores. A més, en aquest període s’impartiran també 3 programes per a directius: el Programa de Direcció General, el Programa de Direcció Comercial i de Màrqueting i el Programa de Direcció de Persones. Aquests programes tenen com a finalitat oferir als empresaris una formació d’alt nivell i immediatament aplicable a partir d’una metodologia que afavoreix la reflexió i la presa de decisions amb rapidesa i seguretat. Més de 1.600 persones formades l’any 2007. Durant l’any 2007 la Cambra de Terras-

sa va formar un total de 1.628 persones, un increment important davant els 1.100 de l’any anterior. En total, l’entitat va impartir més de 4.500 hores de formació durant l’any passat, a través d’una programació que ha comptat amb una elevada valoració per part dels participants i que està dissenyada específicament per donar resposta a les demandes de la gestió empresarial de la petita i mitjana empresa. Reconeixement a la tasca de formació de la Cambra. La Cambra de Comerç i Indústria

de Terrassa dissenya i imparteix des de fa 30 anys serveis de formació innovadors, permanentment adaptats a les necessitats de la petita i mitjana empresa i al desenvolupament de les competències del seu equip humà. En reconeixement a aquesta tasca, l’entitat presideix la Comissió de Formació de les 13 cambres de comerç de Catalunya, un òrgan consultiu a través del qual l’entitat està en constant diàleg amb les principals institucions del país en matèria educativa i de formació. /// CAMBRA DE COMERÇ de terrassa

CURSOS I SEMINARIS 14 de febrer

18 de febrer

Jornada UNE 166002 El procés d’innovació comença amb les idees, però una idea no és suficient per ella mateixa, sinó el punt de partida. Les idees són fruit de l’esforç i el treball continuat. El fet que es duguin a la pràctica i s’obtinguin resultats satisfactoris en els projectes de R+D+i no és una simple qüestió de sort. La innovació requereix una gestió i un control per garantir-ne l’èxit i maximitzar els recursos de l’empresa destinats a aquesta innovació. Per aquest motiu, és essencial per a les empreses sistematitzar la R+D+i dins la cultura empresarial. Aquesta adopció permet a les empreses dotar-se de capacitat pròpia d’innovació i, per tant, de proposar al mercat nous productes i serveis. L’objectiu de la jornada és dotar als assistents dels coneixements necessaris sobre: Els requisits específics per implantar un sistema de gestió de la innovació segons la Norma UNE 166002:2006 Recursos necessaris per implantar la norma. Metodologia d’implantació La jornada s’adreça a directius d’empreses, responsables de departaments d’innovació, de R+D, enginyeria i disseny, directors financers i tècnics d’empreses de tots els sectors. Organitza: Parc Tecnològic del Vallès i EuropaInnova. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del Vallès

programes públics de suport i en l’accés al crèdit bancari La jornada té com a objectiu donar resposta a una de les principals problemàtiques de les empreses que comencen amb nous projectes empresarials: la mancança de garanties per presentar en programes d’ajut públic. Exemples de programes són els préstecs CDTI, el Programa Torres Quevedo del Ministeri d’Educació, el Programa PROFIT del Ministeri d’Indústria, etcètera. LLOC: Parc Tecnològic del Vallès MÉS INFO: www.clipmedia.net

1, 3, 8, 10, 15, 17 i 22 d’abril

VISITES COMERCIALS Obtenir eines i tècniques efectives per a la concertació, la preparació i el desenvolupament de les visites comercials. Conèixer les fases d’una visita comercial i aprendre les tècniques per a què es desenvolupi de manera efectiva. Lloc: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa Blasco de Garay, 29-49 08224 Terrassa Més info: Cambra de Comerç de Terrassa

20 i 27 de febrer

Funcions i estratègies del director de producte (product manager) Obtenir una visió pràctica de les funcions que desenvolupa un director de producte. Assimilar la importància d’aportar valor als productes i serveis com a element de diferenciació. Destacar diferents estratègies de producte, en relació amb el llançament de nous productes, estratègies de packaging, estratègies de marca... lloc: Cambra de Sabadell més info: mafernandez@cambrasabadell.org

7 de MARç

NETWORKING: COM NEDAR EN UN MAR DE CONTACTES Transmetre un mètode fàcil i entretingut per gestionar sense esforços la xarxa de contactes personals. Conèixer el potencial del capital relacional de cada participant: financer, industrial, empresari, funcionari, màrqueting, comercial, recursos humans Lloc: cecot Més informació: www.cecot.cat

Del 26 de febrer al 19 de juny

Evening Track II

Pensat i dissenyat per a tots aquells que poden encaixar la formació en anglès durant la setmana. Aquest és el track més popular, juntament amb l’Evening Track I, ja que la combinació d’horari i dies, els dimarts i dijous, de 19 a 22 h, el fan idoni per compaginar-lo amb la feina. LLOC: ESADE MÉS INFO: www.esade.edu/idiomas


B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

‘Fet a casa’ /// Ramon Aymerich

ESTACIÓ DE SERVEI

45

D’INTERÈS

Ramon Aymerich, redactor en cap de ‘La Vanguardia’, és també l’autor del llibre ‘Fet a casa’. L’obra fa un recorregut expositiu per diverses empreses catalanes per explicar com treballen i com innoven per créixer i crear nous mercats

Les empreses que apareixen al llibre necessiten mà d’obra qualificada Després d’haver escrit Fet a casa, com definiria l’empresa familiar actualment?

Penso que l’empresa familiar ha estat –i és– un element bàsic en el teixit empresarial català. És un model que ha funcionat molt bé els darrers anys, però que ara, en una economia més globalitzada, mostra algunes limitacions. A les empreses catalanes els costa molt cooperar. També s’hauria de trobar un model de suport en el qual s’hi impliquessin les caixes d’estalvi; els fa molta mandra pensar en l’endeutament i en els mercats de capitals, però això avui és bàsic per créixer. Al llibre, hi surten empreses que són familiars i d’altres que no ho són. Al meu parer, el més important és que innovin, que creïn marques globals i puguin competir a l’exterior.

trair la seva naturalesa. L’altre problema, que amb els anys es farà més gran, és la manca de mà d’obra qualificada. En aquest aspecte, penso que Catalunya ha anat enrere. Costa cada cop més trobar gent preparada.

Considera que l’Administració ofereix les facilitats suficients a aquestes empreses?

En això sempre hi ha allò del vas mig ple i mig buit. Jo crec que l’Administració fa el que pot i amb els anys ha entès quines són les necessitats de les empreses. Ara bé, Catalunya no té el finançament suficient per sostenir apostes en sectors capdavanters. Altrament, l’Administració també ha de canviar, s’ha de fer més àgil, menys burocràtica. Per posar un exemple, fa quinze anys gairebé no teníem ni un sol centre tecnològic, ni un parc científic. Ara, per fi, en tenim uns quants... Però és que en tenim una quarantena! Totes les universitats, tots els hospitals, tots els sectors, per petits que siguin, volen tenir el seu centre tecnològic i, és clar, això és difícil de sostenir, sobretot per a un país tan petit. S’ha de racionalitzar tot el sistema de suport a les empreses.

Amb quins reptes de futur es troben aquestes empreses?

Les empreses que apareixen al llibre són empreses que es mouen molt, que necessiten mà d’obra qualificada. I això implica una Catalunya ben connectada amb l’exterior. Per exemple, amb l’aeroport i les connexions ferroviàries. Però també cal millorar les connexions dins l’àrea metropolitana, que està en una situació pràcticament de col· lapse. Penso que aquests reptes ja han estat detectats, però no tinc tan clar que resoldre’ls sigui una tasca fàcil. El debat polític ho enfosqueix tot i impedeix que es pugui arribar a un consens necessari per fixar les /// REDACCIÓ prioritats bàsiques del país.

Quins són els problemes amb què es troben?

Un problema bàsic és el finançament. Ara mateix, gairebé totes les societats de capital risc es troben a Madrid. Podem dir el mateix dels fons de capital privat, que són bàsics avui en el creixement de les empreses. Hi insisteixo, s’hauria de trobar un model de suport en què s’impliquessin les caixes d’estalvi. Una mica a la manera de com ho fan les caixes basques i navarreses, que estan darrere del seu teixit industrial, sense per això

Fet a casa La innovació a les empreses catalanes Ramon Aymerich Pròleg de Pedro Nueno Carta Blanca - Viena Edicions

‘Catalunya serà logística o no serà’ /// Ramon Tremosa

Tremosa: “En infraestructures, el que no doni l’Estat ho donarà el mercat” El professor de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona Ramon Tremosa va explicar en la presentació del seu llibre Catalunya serà logística o no serà que, en matèria d’infraestructures, “el que no doni l’Estat ho donarà el mercat”. L’investigador va manifestar que si Catalunya no aconsegueix les inversions que li falten per ajudar l’economia, la societat catalana haurà d’exigir que siguin les regles del mercat les que ajudin a desenvolupar el territori, i va posar de

relleu que en un futur el mar Mediterrani se situarà en una posició clau, gràcies al desenvolupament del nord d’Àfrica, l’ampliació del canal de Suez i l’intens trànsit marítim ÀsiaEuropa, per la qual cosa serà transcendental impulsar el port de Barcelona, que, d’altra banda, va créixer un 30% el 2007 en turisme de creuers, un turisme que demanda vols intercontinentals des de l’aeroport del Prat. L’economista va dir que el món econòmic és “poc racional” i que Catalunya és una cantona-

da en un racó que genera “riscos i oportunitats”. Com a futur motor de l’economia del territori, Tremosa va dir que l’oportunitat més fiable és desenvolupar el port perquè sigui capaç de captar el comerç marítim que hi ha entre l’Àsia i Europa, i que ara descarrega als ports de Flandes, cosa que convertiria Catalunya en un punt logístic, un sector que als ports de Bèlgica ha creat una gran riquesa i ha fet desenvolupar, entre altres, el mercat automobilístic de la zona. Finalment, Tremosa va avançar que els agents econòmics catalans estan preparant un nou acte reivindicatiu, en aquesta ocasió per demanar que es faci un tren de mercaderies que uneixi Barcelona amb la frontera francesa. /// REDACCIÓ

www.ipyme.org

Direcció general de política de la pime Es tracta de la web de la Direcció general de Política de la Pime. Resulta pràctica per a la consulta d’ajudes i incentius de l’Administració pel que fa a la petita i mitjana empresa. També s’hi pot trobar la normativa d’ajuts de la Unió Europea, ofertes de contractació pública i adjudicacions de concursos públics. En l’apartat d’eines interactives ofereix un autodiagnòstic d’actituds emprenedores, plans d’empresa, la secció “Simula” i l’autodiagnòstic per a l’accés a nous mercats. Disposa igualment d’un espai destinat als estudis i informes relacionats amb la temàtica de les pimes, per ser descarregats. Resulta de gran interès per mantenir actualitzada la informació sobre les novetats fiscals, laborals i administratives de la petita i mitjana empresa.

www.ico.es

Institut de Crèdit Oficial L’Institut de Crèdit Oficial és una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Economia i Hisenda. La seva web resulta interessant per la informació força actualitzada sobre les línies de crèdit a les empreses i les novetats existents al voltant d’aquesta qüestió. Un dels seus espais de lectura recomanada és l’apartat d’informació actualitzada sobre els empresaris autònoms. També es poden conèixer les característiques de l’anomenada Línia ICO 2008 de suport a l’empresa. Un estudi elaborat per la mateixa institució ofereix dades sobre l’índex de confiança del consumidor, així com un estudi força complet sobre les comunitats autònomes de Catalunya i Madrid.


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 8 DE FEBRER DEL 2008

1. La millor manera de despertar-se Ja podeu dir adéu als irritants sons del vostre despertador. En aquesta base hi podreu col·locar el vostre iPod, que se situarà automàticament en mode rellotge i el podreu programar perquè us faci sortir del llit amb la vostra cançó preferida. De Planeta Plutón, costa 54 €.

2. Instants clàssics Una man-

2

1

sió anglesa, una xemeneia, el foc crepitant, un parell d’amics i un conyac dels bons. Aquesta estampa clàssica l’hem vist repetida en centenars de pel·lícules antigues. Si us falten la casa anglesa i la xemeneia, almenys ara podeu adquirir un conyac com el Très Vieux-Xo Impérial de la família Fillioux. El trobareu a la botiga Los Vinos del Mundo, al carrer Gran de Gràcia de Barcelona, per 70 €.

3. L’hora negra Estem acostumats als rellotges farcits de colors i pedreria de la firma Guess. Però el rellotge masculí Byblos de la firma trenca amb aquesta línia. Sobri i elegant, és perfecte per als amants de la puntualitat sense estridències.

4. L’espurna de la festa En els pròxims tres dies brindarem de valent. El celler català Gramona ens proposa fer-ho amb l’Argent 2004, un cava que s’elabora tot buscant la màxima maduresa del raïm chardonnay. Només se n’elaboren 8.000 ampolles i costa 30 €.

3 4 6

5. La cullera que escriu La jove dissenyadora Júlia Mariscal és l’autora d’aquesta original cullera, que es pot usar per escriure quan us agafi un moment d’inspiració tot prenent un cafè. De la col·lecció Faces, de Ferran Adrià.

6. Homenatge a Stradivari

5

La prestigiosa firma d’estilogràfiques Montegrappa ha presentat Tributo a Antonio Stradivari, una sèrie limitada d’estilogràfiques, rollers i bolígrafs que homenatja Antonio Stradivari, el luthier italià que va elaborar autèntiques obres d’art instrumentals.



B30 Nº1