@ r t
Voler parlar, en general, de l'art a la xarxa, o, millor dit, intentar explicar com la xarxa ha canviat la manera com ens relacionem amb l'art, tant des del punt de vista de la producció i la difusió com dels aspectes que afecten la seva recepció (s'està produint, des de fa ja alguns anys, art electrònic, concebut per a ésser difós exclusivament a través d'Internet), no deixa de ser encara una aposta arriscada. Si, a més a més, volem parlar de literatura sota aquest angle sempre interessant però alhora complex de la novetat digital l'objectiu esdevé encara més agosarat. En l'àmbit de l'art en general (estic pensant bàsicament en les arts plàstiques, però el que dic pot ser aplicable també a la música, per exemple), l'experimentació a través del mitjà i la superació del marc en què les obres habitualment hi són contingudes és una operació bastant habitual. Si alguna cosa defineix l'art contemporani és precisament la seva necessitat indefugible de reflexionar sobre la seva pròpia condició material, cosa que també implica repensar les relacions constants entre l'art i la tècnica. En el moment present sembla evident que assistim a uns canvis de paradigma que no únicament afecten els llenguatges i els suports artístics, sinó que, en termes molt generals, també afecta la totalitat de la producció, distribució i recepció social, cosa que fa que ens adonem que cal introduir una òptica crítica respecte a totes les pràctiques artístiques (incloent-hi les literàries) que es veuen capgirades gràcies a l'arribada de la nova societat del coneixement i de la informació. Roger Chartier (2001), per donar un exemple significatiu, ja que es tracta d'un dels principals estudiosos de la història i la recepció del llibre, en els debats posteriors a la conferència dictada en el col·loqui virtual Text-e: Écrans et réseau, vers une transformation du rapport à l'écrit?, organitzat per diverses institucions franceses i dedicat a analitzar l'impacte d'Internet sobre la lectura, l'escriptura i la difusió del coneixement, considera que l'ingrés en un nou món textual constitueix una "revolució tecnològica profunda" que transforma, per primera vegada simultàniament, les tècniques de transmissió del text, la morfologia dels suports textuals i les modalitats de lectura. Segons el teòric francès, la revolució d'avui és més important que la de Gutenberg, que no va canviar ni la morfologia del llibre ni els gestos dels lectors avesats als còdexs des dels primers anys de l'era cristiana. Amb tot, a casa nostra, des del punt de vista literari, aquesta reflexió és més aviat escassa. Que sigui escassa, però, no significa que la literatura no hagi entrat de ple en l'era digital. Durant tant de temps hem associat la literatura al llibre imprès que la situació actual en què ara ens trobem, una situació encara embrionària, però emergent, en què la literatura comença a utilitzar altres suports que no són els del paper per a la creació i la difusió dels seu discurs, és vista com una amenaça. Si bé és cert que les tecnologies digitals apunten a revolucionar el concepte que avui tenim de literatura, també hem de recordar que aquesta concepció és relativament recent, ja que la podem datar al segle XIX.
23
Aquesta idea la il·lustra Kevin Kernan amb la següent afirmació: "L'instrument principal i el símbol essencial de l'industrialisme ha estat la màquina, i la pròpia literatura és el desenvolupament cultural d'una màquina, la impremta" (Kernan, 1996: 26). Com ja va apuntar Landow (1992), "la impremta va acabar gradualment amb una manera de difusió dels textos de la cultura manuscrita, en la qual l'escrit encara és difícilment destriable de la seva execució oral". I aquest fet va tenir alguns efectes secundaris. Així ho explica Oriol Izquierdo: "El pas de la literatura oral a la literatura escrita va comportar, per exemple, la consolidació d'un procés de fixació dels textos que ha dut, en el present, fins a una certa veneració de l'objectivitat textual, del mateix caràcter material de l'escrit" (Izquierdo, 1996). Això només va ser possible quan la impremta va convertir els textos en obres, amb la qual cosa es van anar desenvolupant tota una sèrie de noves concepcions de la crítica, com la noció mateixa d'autor, així com les seves convencions interpretatives: un conjunt específic d'obres vistes com seqüències fixes i estables, agrupades segons gèneres, llegides per a un ús i un gaudi individuals i ensenyades mitjançant seleccions canòniques amb sentits autoritzats. Qualsevol innovació tecnològica veritablement penetrant, doncs, acaba produint, a la curta o a la llarga, alteracions que no només afecten l'àmbit estricte on és aplicada aquella novetat tecnològica, sinó que produeix conseqüències d'un major abast. Així, amb l'arribada de les tecnologies electròniques i digitals (l'ordinador, el disquet, el cd-rom, Internet, etc.), alguns àmbits culturals en principi poc propicis als canvis, si tenim en compte la seva condició de "migradesa tecnològica", com podria ser el de la literatura, també es veuen afectats per unes transformacions culturals i socials d'unes conseqüències encara ara impensables. També la creació literària, com hem vist, sempre ha estat deutora dels seus suports i dels seus mitjans de producció. No sabem, doncs, fins a quin punt les noves tecnologies acabaran sent una veritable amenaça per a la literatura tal com avui la coneixem, o si, contràriament, la idea que tenim de la literatura i les seves institucions es veurà revolucionada positivament quan deixem d'identificar literatura amb el seu suport actual de difusió, el mitjà imprès i, més concretament, el llibre. El que sí que és cert és que, a hores d'ara, no podem donar l'esquena a l'existència d'una nova forma de circular de la literatura a través del mitjà digital. Tot i això, també és evident que no és fàcil mesurar en el moment present quins podran ser a mig i llarg termini els efectes d'aquesta sortida parcial de la "Galàxia Gutenbeg" per endinsar-nos en una "Galàxia Internet", com l'anomena Manuel Castells, encara en gestació. Cal tenir present, però, que aquest canvi de galàxia té una transcendència que va molt més enllà d'un simple canvi de suport. Per tot allò que ja ens ofereix d'innovador i les promeses de futur que deixen entreveure, la textualitat electrònica és portadora de canvis profunds. Des del punt de vista de la literatura, per exemple, provoca una veritable reconfiguració de la creació literària i de les funcions que la institució literà-