Compendio de simbología templaria

Página 381. “(...) A l´esplanada, al punt més alt del turó, s´aixecaven durant l´edat mitjana, plantades enfront de la vila, les forques del rei, l´instrument usat per a l´execució de la pena capital. I d´aquí li ve el nom de Collet de les Forques. Hi ha noticia d´aquest lloc en un document de la Chancillería reial, de l´any 1376, on apareix esmentat com “lo Puig de les Forques”, indret que posseia en domini directe, lluïsme i fadiga Ramón de Brusca a cens de 4 sous reials de València pagadors cada any i en el qual el rector de l´església de Sant Joan de Morella volia comprar un freginal plantat de vinya: “quoddam ferregenale cum vinea in eo plantata, situm in termino dicte ville, in loco vocato lo Puig de les Forques et los Domenges… (486). El topònim ens fa saber que s´hi aixecava més d´una forca i sabem que a Morella, com en altres viles i ciutats, n´hi havia ordinariament tres, que eren fixes, i en casos excepcionals hom en podia plantar algunes mes de provisionals que eren desmuntades després de les execucions.

Tanmateix, l´infant Joan signava a Saragossa, el 13 d´abril de 1375, la carta depermis adreçada als jurats de Morella facultant-los per arrencar les forques dels llocs on fins aleshores eren fixaments plantades. Encara que, com a Pinyeres, aldea incloa avui dins el terme de Batea, en alguns llocs hi havia forques d´obra que tenien el piló de pedra, les forques eran generalment instruments de fusta fabricats amb troncs foros, gruixuts i resistents, consistents en dos pals clavats al sól o sobre un pedestal de pedra o una tarima de fusta amb un altre pal travesser a la part superior,o bé en dos Pals reforçats en forma de 7 o de T, que dirien incorporades unes corrioles amb una corda de la qual eren penyats els condemnats a mort.

Els elements de les forques apareixen esmentats en aquest anotament de la tresoreria reial de l´any 1487: “Doni,,, a Anthoni Cornes, fuster, per lo cost de una travesa de olm y / (Página 382) metra aquella en la forqua - XVI sous. Item, al butchí Pere Trungella per ligar la dita travesa y scala y cordes y dogal per penjar i scorterar an… qui fou en la mort de mossèn Frenci Oliver, algutzir del senyor Rey. – III sous” (488). A les forques hi eren penjats solament els homes i les dones vils perquè als cavallers i nobles els era reservada per llei i costum inmemorial la mort per decapitació amb espasa o destral. (…) La pena capital era imposada quan es dictava la sentència condemnatoria si del procés resultava la culpabilitat de l´acusat. La pena de mort a la forca o per decapitació podia anar seguida de l´esquarterament del cadáver i precedida, en els delictes més greus, del transport del reu pels carrers de la vila en un carro, on el condemnat era atenallat amb tenalles roents i objecte de mutilacions succesives, o arrossegat, fins allloc del suplici final (…)”. Página 381. Cita (486). “(…) ACA. Cancelleria, reg. 929, Fol., 205v-206v (…)”. Página 381.

Cita (487). “(...) ACA. Cancelleria, reg., 1682, fol. 102 r (…)”. Página 382. Cita (488). “(...) ACA. Real Patrimoni. Mestre racional vol. 442, fol 52r (...)”. Página 387.

Condena a la horca por violación. “(…) Els violadors eren obligats a casar-se amb la noia violada o a detar-la bé; si no podien o no volien fer-ho, eren penjats en la forca (495). La mateixa pena capital havia de patir el violador d´una dona casada. Aquesta pena pesava especialment sobre els servidors que cometien violació en abús de la confianza del senyor (…)”. Página 387. Cita (495). “(…) ACA. Cancelleria, reg, 2114, fol 149 v (…)”. Página 387-388. Fiestas señaladas: Navidad, Pascua y Viernes Santo. “(…) crims tan greus com el parricidi i línfanticidi, la sodomia i l´assassinat / (Página 388) de consanguinis o l´assasinat a sou, l´enverinament i la mort a traïció eran punits amb el penjament a la forca o amb la cremacio del criminal en una foguera.

Els robatoris en camí ral eren castigats amb la pena de mort. Els ferments de persones en dies de festa molt assenyalada con Nadal, Pasqua i Divendres Sant eren 123