Issuu on Google+

El Síndrome de Fatiga Crónica, una enfermedad invisible Di tmesract n rweh’ran, ijj n rehrac war itbin

NOTÍCIES Número 2 P. 9 Novembre 2009 www.revistama.cat Es presenta a

GRATUÏT

Tarragona un llibre sobre la Síndrome de Fatiga Crònica

Chronic Fatigue Syndrome, an invisible illness Le syndrome de fatigue chronique, une maladie invisible

i Prem el, nidsta Ca co v e r PUan a emi m, Pr totho 08 0 r e p via me 2 mi!! Ci Agsafae’m i Pr 09 Laus

5 3

Revista Mà per a conviure al Camp de Tarragona Revista Mano para convivir en el Camp de Tarragona Ar’majalla Fus Mah’end anemseddar deg iyyar n Tarragona Hand Magazine For harmonious coexistence in the Camp de Tarragona Magazine Main Pour vivre ensemble à Camp de Tarragona 手杂志 为了在欧松纳共同生活 CULTURA P. 12

ENTREVISTA P. 4-5

Jaume Fàbrega: “La cuina catalana incorpora productes i tècniques de tot el món, i això és un reflex del país”

La Revista Mà, premiada per promoure l’ús del català

La Revista Mà se lleva el 8º Premio de Ideas para Promover el Uso del Catalán Taneghmist ufus

Revista Mà wins the prize at the 8th Awards for Ideas to Promote the Use of Catalan La Revista Mà obtient le 8ème Prix aux Idées pour Promouvoir l’Utilisation du Catalan

4

Entrevista al enogastrónomo Jaume Fàbrega Amsawar akid Jaume fàbrega netta d amesnaw deg wanwar

Interview with the food and wine connoisseur Jaume Fàbrega Interview avec Jaume Fàbrega, l’œnogastronome

SOCIETAT P. 19

Els nouvinguts podran votar el 13 de desembre Podrán votar los menores desde 16 años y los inmigrantes Zemmaren ad sewten inni war yiwiden 16 n iseggusa d ine3raq

y

Anyone over 16, including immigrants, will be able to vote Les mineurs à partir de 16 ans et les immigrants pourront voter

4

NOTICIES P. 9

Sacrificar vedells mirant a La Meca Alguns escorxadors incorporen el ritus halal per sacrificar el seu bestiar

El sacrifico de animales según el rito musulmán Tadh’iyyet n Rmar 3lah’sab izerfan n islam

The slaughtering of animals according to the Muslim rite L’abattage d’animaux selon le rite musulman

1


2

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Participa! redaccio@revistama.cat Notícies

Alguns municipis del Camp organitzen una consulta sobre la Independència de Catalunya Després que el municipi d’Arenys de Munt dugués a terme un referèndum no vinculant preguntant a la seva població si estava d’acord en què Catalunya esdevingui un “Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea”, la taca d’oli sobre el Dret a Decidir s’ha estès al Camp de Tarragona. Diversos municipis del nostre territori duran a terme el pro·

per diumenge 13 de desembre una consulta amb els mateixos termes que a Arenys de Munt. En concret, els municipis del Camp on es durà a terme la consulta seran Constantí, Montblanc, L’Espluga de Fran· colí, L’Arboç, El Vendrell, Blan· cafort, Valls, La Riera de Gaià, Maspujols, Vimbodí i Poblet, Vilaplana, La Secuita. D’altres poblacions podrien engegar consultes més endavant en una data encara per decidir. Les consultes, malgrat no ser vinculants i no estar organitza· des per cap administració, es duran a terme amb el màxim rigor, és a dir seguint els mateixos esquemes que si fos una consulta vinculant. A tal fi, s’ha creat una Comissió a nivell nacional formada per intel· lectuals i persones de prestigi que farà tasques de coordina· ció i, a la vegada, s’han creat comissions a nivell local amb el nom del municipi i l’apèndix “decideix” formades per partits

polítics, entitats de la societat civil i persones a títol indivi· dual per organitzar la consulta a la població. A més, diputats europeus provinents de Còrse· ga, Sardenya i Irlanda actuaran d’observadors internacionals per vetllar pel correcte fun· cionament de les votacions, com s’acostuma a fer en molts països quan es produeix un referèndum d’aquest tipus. La novetat, però, que aquestes consultes suposaran pel que fa al tema organitzatiu és que les persones que podran votar hauran de ser majors de 16 anys en comptes de 18 com acostuma a passar en d’altres processos electorals. Les perso· nes immigrades també podran expressar el seu vot, fet que trenca amb l’actual sistema electoral que no permet que els ciutadans immigrants puguin votar l’opció política que més els interessa. Julià Garcia. Tarragona

g Pueden votar aquellos que no tienen derecho a voto en las eleccionesx Zemmaren ad sewten inni war ghar tedji tesghart ad sewtendi lintixab

Even those who cannot vote in elections can vote this time Les personnes n’ayant pas droit le voter aux élections peuvent voter


Revista Mà per a conviure a Osona

La grip A t’ha fet canviar algun hàbit? Cap ni un. La sobreinformació ha generat desinformació. I l’alarma social ha estat més pròpia de la premsa groga que de la premsa suposadament seriosa. Biel Barnils i Carrera 33 anys. Torelló

No. He seguit com sempre. Em vaig informar bé i realment els efectes no són tan greus com en un principi deien. Al no formar part de cap població de risc és possible que passi la grip A com una grip comú, o fins i tot que no me n’adoni. Maria Magdalena Tortella 24 anys. Pollença

Al principi sí que em vaig preocupar una mica, perquè sóc una mica aprensivai em rentava les mans més sovint, tal com recomanaven els mitjans de comunicació. Però vaig anar veient que es tracta d’una grip LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Hasta cuándo crees que se es inmigrante?

normal, que la gent l’agafa i es recupera, vaja, que no n’hi ha per tant! Crec que s’ha creat una alarma innecessària, en comptes d’informar la gent! Anna Puigdomènech 23 anys. Vic

No. Segueixo com sempre: faig petons, m’acosto a la gent, em toco la cara amb la mà... i no m’ha passat res. Suposo que els que han de vigilar més són els col·lectius que tenen més risc d’agafar-la, com els professors i els alumnes dels centres escolars, els metges, etc. Laia Capdevila 27 anys. Vic

Sí. No he arribat a posar-me mascareta, però sí que segueixo els consells que s’han donat, com per exemple rentar-se les mans més sovint (i amb un sabó especial), no fer petons, taparme la boca amb un mocador quan eixabuiro... Ja sé que no és gaire més greu que una grip normal, però no em fa cap gràcia agafar-la després de tot el que s’ha dit, i de veure que fins i tot hi ha hagut morts.

Més que hàbits, m’ha canviat la vida. Vull dir que ho notat en el dia a dia. Tinc dos fills de 5 i 7 anys i porten tota la tardo a casa, com aquell qui diu. No sé

ta

egun r p ra e p o Pr s’és

uan ? q s t : n Fi .cat a ran óa g i m i n i ta op imm teva evis r ia la v @ n E ccio reda

si han tingut grip A o no, o si els seus companys n’han tingut, però han estat més dies malalts a casa que en altres anys. I com ells, la majoria de nens de l’escola. Ramon Mercader 38 anys. Vic

Carme Rierola 40 anys. Manlleu

ASEQSI ID GHAYASSEN: Ar mani tawded ad txarsed illa cek d ane3raq

NEXT QUESTION: How long do you think a person continues to be an ‘immigrant’?

LA PROCHAINE QUESTION : À votre avis, quand cesset-on d’être un immigrant ?

LES MENTIDES DEL RACISME :

“Són els pobres els que emigren” Això no vol dir que els emigren siguin rics o els sobrin els diners, però la major part dels que han d’abandonar els seus països per manca d’oportunitats han de comptar amb el nivell adquisitiu suficient com per comprar un bitllet a un altre país, que normalment són molt costosos, com per exemple un bitllet d’avió d’Amèrica Llatina a l’Estat espanyol, o una embarcació il·legal per la qual el seu passatge es paga a un alt preu. També s’ha de recordar que en molts casos, els immigrants són titulats universitaris, una cosa que aquí sabem molt bé, ja que no són pocs els professionals catalans que marxen a un altre país en el que la seva feina està millor retribuida.

3

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

g

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Son los pobres los que emigran” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA D imezrad inni in3aqen

THE LIES OF RACISM “It’s the poor who emigrate” LAS MENSONGES DU RACISME « Ce sont les pauvres qui émigrent »

r

EDITORIAL

LEVI-STRAUSS, Un pensador per a un món més generós Clade Lévi-Strauss va morir el passat mes octubre. I la Revista Mà no podia deixar de retre-li un sentit homenatge. Levi-Strauus era, sobretot, un antropòleg rigorós a l’hora d’estudiar les Jordi Salvador Duch complexitats de les col· lectivitats humanes. Una de les figures cabdals a l’hora de demostrar l’estretor de mires de l’etnocentrisme imperant. Pensament que ja va quedar plasmat en una petita obra per encàrrec de la UNESCO el 1952 titulada “Raça i història” en què dinamitava el racisme i les seves preteses bases “científiques” que legitimaven, aleshores, les societats de l’apartheid i el colonialisme. Una època de “protectorats” on la dictadura franquista, per exemple, pretenia adoctrinar en la superioritat d’uns pobles sobre altres amb festes nacionals com el dia de la raça, ahir; i que avui continua en una festa “transicio/ nada” en celebració del genocidi americà i amb desfilades militars televisades i aplaudides per un públic ultra i ranci. Però des de Lévi-Straus sabem que no hi ha societats simples i complexes, totes ho són. Que totes les societats humanes tenen un passat: són adultes i no infantils. Que és absurd afirmar que hi ha una cultura superior. Que una cultura aïllada mai podria ser “superior”. Que la diversitat humana va paral·lela a unes estructures de pensament molt iguals i que el concepte de raça era, i és, una estupidesa en el millor dels casos, i un instrument gens innocent per classificar les poblacions en superiors i inferiors. Reflexions, totes elles, que ell analitza, descriu i explica amb una seriositat acadèmica impecable, independent, profunda, crítica, implicada en els problemes socials i en busca de solucions que fugen de l’espectacle, la superficialitat i la tertúlia. EDITORIAL ¿Todavía hay alguien que piense que una persona es superior a otra por una cuestión de raza? AR’MATBA`A 3ad din iwdan iytxarsen belli din iwdan 3dun inneghni minzi nihni zi ca n weydud nneghni

EDITORIAL Is there anyone who still thinks that one person is superior to another because of their race? EDITORIAL Y a-t-il encore des gens qui pensent qu’une personne est supérieure à une autre en raison de sa race ?

*


4

Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

Entrevista

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

Entrevista

“La cuina catalana incorpora productes i tècniques de tot el món, i això és un ref lex del país” Jaume Fàbrega, historiador, crític d’art i assessor gastronòmic

g

Entrevista a Jaume Fàbrega, historiador, crítico de arte y asesor gastronómico Amsawal akid Jaume fàbrega

Interview with Jaume Fàbrega, historian, art critic and gastronomic advisor Interview avec Jaume Fàbrega, historien, critique d’art et conseiller gastronomique

Jaume Fàbrega, crític gastronòmic

És un dels crítics gastronòmics més importants dels territoris de parla catalana, i ha escrit més de cinquanta llibres. Jaume Fàbrega ha escrit des de cuina surrealista, fent un homenatge a Dalí, fins a enciclopèdies i manuals sobre gastronomia. Acaba de publicar, amb l’escriptora gastronòmica nord-catalana, Eliana Thibaut, ‘La cuina del Pirineu’. Per parlar d’això, i de moltes altres coses, Jaume Fàbrega ens va obrir les portes de casa seva. Sara Blázquez Banyoles

L La gastronomia està de moda? Si, està de moda, i això comporta aspectes positius i negatius, com la creació d’un cert esnobisme i que, sense rigor, sovint es confon la gastronomia amb el món dels cuiners, que són ben diferents. Una cosa és la gastronomia entesa com a cultura, i una altra cosa és el món dels cuiners o dels dietistes, que ara és el que se sol difondre pels mitjans públics. Es troba en un bon moment, la gastronomia? A Catalunya està en alerta roja. La cuina nacional o la cuina tradicional està en un molt mal moment. S’ha generat, sobretot a l’entorn de Barcelona, la noció

de que s’ha de ser molt modern, i per ser molt modern has d’apreciar plats de tot el món, però menysprear la teva pròpia cuina. I això és un fet insòlit que no passa a cap altre país. Conec molt bé altres països, ja que hi viatjo sovint i tinc relació amb gastrònoms i cuiners d’arreu, i a Itàlia, per exemple, la base és sempre la cuina tradicional, i en segon o tercer lloc, la cuina d’autor. I a Catalunya passa exactament el contrari: primer és la cuina d’autor i qualsevol altra cuina del món, i després la cuina catalana. Hi ha signes de recuperació, com és el cas d’en Fermí Puig, que ha obert un restaurant de cuina catalana tradicional, però aquest moviment encara és insuficient. D’altra banda si que passa un

bon moment la cuina d’autor, el problema és que la seva projecció al món no es fa sota la forma de cuina catalana. És una situació complexa que no depèn del món culinari, sinó de la situació política de Catalunya. Quines característiques defineixen la cuina catalana? Una d’elles és la fusió. És una de les cuines més complexes d’Europa, fins i tot del món, perquè ha incorporat històricament productes i tècniques de tot el món, i això és un reflex de com és el país. Un país que sempre ha acollit gent i que s’ha anat fent a partir de capes diferents. A la cuina catalana hi trobem paladars de tot el món, coses de la Xina, de Turquia, dels països àrabs, de les cuines


Revista Mà Un espai de convivència

“La cuina és un reflex de la societat, de la història, de la manera de ser dels pobles, dels models religiosos...”

g

Es profesor de Gastronomía y director del curso de Enología de la Escuela de Turismo y Dirección Hotelera de la UAB Netta d asermad n tusna n wanwar u d amsuyar n durus n enologia n tinmel d siyyah’a d usuyar n usensu di UAB

He is a lecturer on Gastronomy and Director of the Enology course at the UAB School of Tourism and Hotel Management Professeur de gastronomie, il est aussi directeur du cours d’œnologie à l’École de Tourisme et de Direction Hôtelière de l’UAB

nòrdiques... I això no passa amb altres models culinaris. Una altra característica és que té una capacitat increïble d’autoinventar-se. Té unes bases molt ben consolidades, i a partir d’aquí es poden crear una infinitat de plats. Té la capacitat de nacionalitzar altres cuines i models culinaris. I una capacitat realment única, que no té cap més cuina d’Europa, és el repertori que tenim de plats que anomenem “mar i muntanya”. Quins canvis ha patit la cuina catalana amb l’arribada de persones d’altres països? El model culinari és tan poderós que això fa que pugui sobreviure. Ja va passar una prova de foc, que va ser la forta immigració espanyola, que portava un model culinari menys interessant que el català, i que ha aportat les tapes, el gaspatxo... Però la cuina tradicional s’ha mantingut molt bé, i s’ha enriquit, naturalment, amb les seves aportacions. Creu que això la farà evolucionar? Si, aquesta aportació és positiva. El fet que d’aquí un temps puguem fer un cuscús català o qualsevol altre plat, no em sembla gens malament. És la característica de la cuina catalana, que va incorporant coses noves. A més, la cuina tradicional, al contrari del que es creu, és una cuina que sempre ha evolucionat, no és una cuina tancada. I les que realment han creat aquesta cuina han estat les dones. Ara es parla de cuina d’autor i cuina creativa. Em sembla absurd, perquè resulta que les dones, al llarg dels segles, han innovat i encara estan innovant. Qui imagina ara que la cuina catalana de fa 200 anys no hi havia pa amb tomàquet, perquè no s’utilitzava el tomàquet, ni l’escudella i carn d’olla, perquè no hi havia patates? Les dones van incorporar aquests productes nous al gust català. Què en pensa dels productes ecològics? És una moda. Tot el que sigui defensar productes bons ho trobo bé, però jo no crec gaire en aquest concepte, és força discutible. Jo era pagès i crec en els productes tradicionals del territori, en la idea de proximitat, el que a Itàlia es diu Slow Food, que no passa necessàriament pels productes ecològics. Aquests moviments naturalistes i ecològics han oblidat, moltes vegades, el territori, han tendit a utilitzar productes exòtics i orientals, oblidant que aquí ja tenim una pròpia tradició de productes. El concepte ecològic, a

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

Quin paper té la cuina i la gastronomia en la cultura?

És bàsic. La cuina és un reflex de la societat, de la història, de la manera de ser dels pobles, dels models religiosos... és la base. És un element tan important que sorprèn que en el món acadèmic mai s’ha valorat. No s’ha valorat perquè la tradició de la cultura és masclista i sexista, i com que la cuina és invent de la dona, l’home mai ha reconegut que és l’invent més important de la història de la humanitat. Es va inventar durant el Neolític. La dona va inventar la cuina, l’agricultura i la ceràmica, tot alhora. Jaume Fàbrega ha escrito casi cincuenta libros sobre gastronomía Jaume fàbrega ghar-s 3rahar xemsin n idellisen x anwar

més, pot ser extremament classista, només la gent rica i privilegiada hi pot tenir accés, i en això no i crec. També es parla d’aliments transgènics, i no hi ha cap estudi que hagi pogut demostrar que són dolents per a la salut. Una altra cosa és la qüestió política, en la que si que hi estic en contra, perquè estan controlats per grans corporacions. Jo no crec en aquest alarmisme i en aquest classisme extrem, tot i que em sembla bé que existeixi el moviment. En tot cas, jo formo part de la gent corrent i normal. En canvi si que busco productes de proximitat. Ha escrit gairebé 50 llibres. Creu que ens falta cultura gastronòmica? No, cada vegada n’hi ha més. Fins i tot ara jo crec que el públic és més culte que els propis cuiners o dietistes. Afortunadament hi ha molta afició. Jo, a part de llibres, tinc dos blogs, un d’ells, “Bona vida”, té 270.000 seguidors. Mai he pogut somniar que els meus articles al Diari de Girona, a la revista El Temps o a Cupatges, en tinguin tants. El món d’Internet, que de vegades oblidem, és importantíssim!

Jaume Fàbrega has written almost fifty books about food and cooking Jaume Fàbrega est l’auteur de près de cinquante ouvrages sur la gastronomie

Hi ha molta gent informada, i m’agrada dialogar amb ells a través dels comentaris al blog o al facebook. Aquest feedback és fantàstic, sóc fanàtic d’Internet! Què destacaria del seu llibre ‘Manual de gastronomia’? S’adreça a dos tipus de gent, als quer no en tenen ni idea i es volen informar, i a la gent que està molt informada i vol ampliar coneixements. Està fet amb un llenguatge totalment planer, evitant l’esnobisme o la pedanteria que hi ha en el llenguatge gastronòmic, que jo no puc suportar. Parlo de vins, de menjar, de la història dels menjars, dels models culinaris, de les cuines del món, de les tècniques culinàries... Existeix la dieta mediterrània? Jo crec que això és una marca comercial. He escrit una enciclopèdia en tres volums sobre la cuina mediterrània, i té una llarguíssima introducció raonant la no existència de la dieta mediterrània. Si que existeix la cuina mediterrània, que és una altra

5

cosa. Dieta Mediterrània és una marca comercial, i no és una broma, està registrat Dieta Mediterránia S.A. com a marca comercial a Barcelona, al registre de la propietat mercantil, i mira qui són els que l’han registrat: Danone, Panrico, Bimbo, Kellog’s... que fan uns productes típicament mediterranis! Per això, jo sempre he dit que és un mite biomèdic. De fet, jo sóc burro, perquè si en parlés i la defensés, potser cobraria d’aquesta gent, com fan els que en parlen, o simplement ho fan per ignorància. A països com Itàlia o Grècia a ningú se li acut parlar de dieta mediterrània! O sigui que a sobre aquí fem contrapropaganda de la cuina catalana, en comptes de parlar de la marca cuina catalana, se’ns acut l’absoluta bestiesa de parlar de dieta mediterrània, que és una ridiculesa total. En canvi, la cuina mediterrània... La cuina és cultura. Existia una cuina sana perquè la gent era pobre, així de senzill. Però la gent per fer negoci són capaços, sense entendre-hi res, a defensar-ho. Es fa com una bola, i al final es fa difícil anar a contracorrent, però jo hi vaig perquè n’estic convençut. Quines característiques té la cuina mediterrània? Com a mínim hi ha tres grans models culinaris: un de cristià, sigui l’ortodox, sigui el catòlic o fins i tot protestant; l’islàmic, i el jueu. Aquests models basats en la religió fan diferenciar radicalment. Per exemple, els islàmics no poden utilitzar el vi i en molts casos ni tan sols el vinagre, perquè sospiten que té vi. Al Marroc no utilitzen l’oli d’oliva... Per tant, molts tòpics són falsos. Si que hi ha models comuns, però no es basa en el producte propi. La Mediterrània, justament, té una manca total de matèries primeres, és pobre, excepte en varietat de peixos, encara que en té poca quantitat, i sempre ha utilitzat matèries primeres d’altres llocs del món. La cuina mediterrània no és una cuina de carn, la carn representa el 3% del total. És un condiment, no un aliment. Per què la gastronomia uneix les persones? Crec que és la cosa que uneix més del món. Fins i tot més que la música. Per la música no tothom està dotat, hi ha gent que no li agrada, en canvi jo no conec cap persona del món que no li agradi menjar i gaudir amb el menjar. Jo crec que és l’element de més agermanament universal que existeix.


6

Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

Reportatge

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

Terra de halal g

Algunos mataderos han incrementado los sacrificios de animales según el rito halal

Ca n rgurnat teggent aghras n rmar x lqa3ida n imsermen Some abattoirs have increased the number of animals sacrificed in accordance with the halal rite Certains abattoirs ont augmenté les sacrifices d’animaux selon le rite halal

“Ningú té dret a matar un animal sense matar-lo en nom de Déu”. Això és el que diu Ali Lahraoui, un dels propietaris de la Carnisseria Nourdine, situada a la plaça dels Màrtirs, a Vic, quan parla del sacrifici halal, és a dir, el sacrifici d’animals segons el ritus musulmà. La comunitat musulmana intenta complir amb la seva religió adaptant-se a la realitat del país, però també passa a l’inrevés. Alguns escorxadors han introduït aquesta tècnica de sacrifici que dicta la Llei islàmica, veient una oportunitat de negoci amb el creixement de població musulmana. És el cas de J. Viñas, una de les empreses més importants de la comarca d’Osona, que fa més de 10 anys que mata bestiar segons el ritus halal. “Hi havia molta demanda, degut a l’augment de la població immigrant, tant aquí com a països europeus”, diu el gerent i Conseller delegat de l’empresa, Pep Viñas. “A Europa no es volen complicar la vida, però nosaltres vam veure una oportunitat de negoci, i no hi ha cap problema amb Benestar Animal”. De fet, l’únic que varia és la manera de sacrificar l’animal. Actualment, als escorxadors, el sacrifici

halal es fa amb una màquina, anomenada Box, que representa una gran inversió per a les empreses, ja que té un cost d’uns 200.000 euros, és per això que Viñas afirma que “no tothom té producte halal”. La màquina està orientada de cara a la Meca i hi ha una persona amb autoritat religiosa que certifica que realment s’ha fet un sacrifici halal. La diferència entre el sacrifici halal i el que tradicionalment s’havia fet a Catalunya abans d’introduir el ritus musulmà és que, mentre que aquest últim és un atordiment amb un tret, el halal es basa en degollar l’animal. Molts pensen que aquesta tècnica és més lenta i cruel, però Pep Viñas assegura que no és així, “no permetríem una salvatjada”. “Nosaltres tenim gent que fa la feina ben feta. La gent ja sap que Viñas és una garantia de confiança, a més, poden parlar amb la persona que fa el sacrifici”. A part d’aquesta garantia, però, l’empresa osonenca rep, cada setmana, la visita de representants de la mesquita de Paris, que certifiquen que el sacrifici es fa ben fet. La Carnisseria Nourdine, situada a la plaça dels Màrtirs de Vic, va

La comunitat musulmana intenta complir amb la seva religió adaptant-se a la realitat del país, però també passa a l’inrevés. L’escorxador J. Viñas mata el 80% del seu bestiar segons el ritus musulmà ‘halal’. Sara Blázquez Vic

F: Sara Blázquez

El tema del mes

ser una de les primeres que es van obrir a la comarca d’Osona, l’any 1994. L’Ali Lahraoui, un dels seus propietaris, explica que “ningú té dret a matar un animal sense fer-ho en nom de Déu. No es pot matar per matar, sinó que l’animal es mata per fer-lo servir”. Aquesta és la part espiritual d’aquest sacrifici, que no s’oblida dels drets dels animals. És per això que l’Islam diu que els ganivets han d’estar ben esmolats, perquè l’animal no ha de sentir dolor. Ha d’estar tranquil. “En el moment de matar, s’ha de pensar que es fa en nom de Déu, sinó, és com si no haguessis fet res, com si estiguessis jugant a alguna cosa que el Déu no vol. Ningú té dret a matar per matar”, explica Lahraoui. Quan Lahraoui va obrir la botiga a Vic, li va costar molt que la gent que ja hi vivia hi entrés, “és qüestió de confiança i de propaganda”, diu, “si respectes el primer client, vénen un darrere l’altre”. Ara, però, gent de tota la comarca s’acosta a la Carnisseria Nourdine. Fa anys, els seus clients eren tots marroquins, mentre que ara Lahraoui assegura que la seva botiga és “un centre multicultural”. Està satisfet perquè, segons diu, “ve gent de tot arreu i de tot tipus. Parlem de com es talla la carn i com es


cuina a cada país. Hi ha molt intercanvi d’idees i de receptes. Aquesta botiga és un exemple de convivència”. Una bona recepta, segons Lahraoui, seria “carn de la botiga amb espècies de l’Índia, un bon cuiner català, i amb la carn tallada com es fa a l’Argentina”, diu somrient, “encara que mengem de manera diferent, en el fons, tots mengem igual”. Un altre dels tòpics que envolta la carn halal és que si l’animal està degollat, la carn serà més bona. Molts pensen que la carn és més tendra i més bona, ja que d’aquesta manera, l’animal queda més ben dessagnat. Pep Viñas afirma que “això és una llegenda urbana, en el producte final no hi ha cap diferència”, segons

diu, “la carn és tendre segons la vida de l’animal, no segons la manera de matar-lo”. Lahraoui no sap si la carn és bona degut a aquest ritus, o degut a que treballen amb bona carn, però assegura que “els clients no es queixen, són fixos”. Si els sacrifiquen d’aquesta manera, segons diu, és “perquè tota la sang surt de cop i els bacteris estan més a la sang que a la carn”. Un 80% dels vedells que maten a l’escorxador de J. Viñas són halal. “Havia arribat un punt que a Europa el 50% de l’animal ja no valia, ara, gràcies a aquesta població nouvinguda, s’ha revaloritzat”, diu Viñas. I és que la població d’origen magribí menja parts del vedell que la

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

població “autòctona” ja no menjava. “El mateix va passar amb la població sudamericana, que va revaloritzar el menut –peces com la llengua, el fetge...-”, diu Viñas. Amb el halal ha passat el mateix, fa temps que a Europa, segons Viñas, “ningú menjava carn de segona”, i ara fins i tot “el greix que es treu de la peça es ven a millor preu als clients magribins per fer embotits, que no pas si s’hagués de destruir”. Abans d’engrescar-se en aquesta aventura, l’empresa va fer moltes proves. Han viatjat al Marroc, a Dubai, per finalment convertir-se en una empresa majorista, que té sucursals a València, Madrid i Múrcia, i que ven a altres països europeus,

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

com Portugal, França o Alemanya, “la carn halal obre moltes portes”. La carn que produeix aquest escorxador osonenc porta el segell sanitari de l’escorxador i el segell halal, que certifica que l’animal ha estat sacrificat d’acord amb aquest ritus. “Als escorxadors els interessa el negoci”, diu Lahraoui, “els diners són el que designen la resta de coses”. Però aquest carnisser no és tan pessimista, “hi ha gent que ho entén, i que té curiositat. Estan oberts i accepten altres cultures”. A Ali Lahraoui li agrada explicar als seus clients que la seva carn és tota de Catalunya, i que ells compren els xais i els vedells vius i els porten a l’escorxador.

7

Reportatge

Tant a Viñas com a Lahraoui els esperen dies de feina. S’acosta la festa del xai, una de les dues festes més importants per a la comunitat musulmana, juntament amb el Ramadà. Cada família mata un xai o un cabrit, “i com que no els poden matar ells, els carnissers s’ocupen de fer-ho”, diu Lahraoui”. Tot i que es diu la festa del xai, es tracta més d’una celebració espiritual, que no pas d’una festa, “no només es menja, sinó que s’ha de pensar en els més pobres, en com ajudar-los i donar-los la carn tal com estan acostumats a menjar-la durant la festa del xai”, diu Ali Lahraoui pensant en aquests complicats dies de crisi.

El sacrificio según la ley islámica consiste en desangrar el animal haciendo que fluya la sangre por el corte de las dos yugulares y los conductos que van por la garganta Taghast s lqa3ida n islam teqqar belli itxessa ad teqqars tmijja d izuran i ghar-s yeqnen mah’end ad fghen idammen marra

F: Sara Blázquez

Revista Mà Un espai de convivència

According to Islamic law, the sacrifice involves bleeding the animal through cuts in the two jugular veins and the blood vessels in the throat D’après la loi islamique, le sacrifice consiste à saigner l’animal en faisant couler son sang par sectionnement des deux jugulaires et des conduits passant par la gorge


8

Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

Opinió

Opinió

Osona bull Trucades, reunions, trobades, xerrades, negociacions. Aquest és el ritme que la comarca està prenent per tal d’aconseguir portar a terme la consulta Laia Jurado popular sobre la Regidora de l’Ajuntament de Vic independència el 13 de desembre. per la CUP Jo pensava que per Vic, ciutat de 40.000 habitants era una data massa propera per poder-ho portar a terme, però per necessitat s’ha de fer. Resulta que a partir de gener Espanya serà la presidenta de la Unió Europea i, per tant, les consultes que es realitzin a partir de gener, tindran moltes més dificultats per fer-se ressò fora de les nostres fronteres. Per tant, a la comarca d’Osona tots els hem posat les piles per tal d’aconseguir que el 13- D estigui tot apunt per poder anar a votar. Però la feina no només és que hi hagi tota la logística en marxa, cosa que és relativament fàcil, quan la realitzen gent especialitzada, sinó que la màxima preocupació és en que la gent vagi a votar. I aquí és on estem posant tots els esforços, en la PARTICIPACIÓ. Una jornada electoral molt ben muntada però que la gent no participi, no és vàlida. A Vic ens hem proposat que hi ha d’anar més del 50% dels ciutadans, per tenir dades vinculants. Què té de bo aquesta consulta? Que hi poden anar a votar els menors a partir de 16 anys i les persones immigrants, sempre i quan tinguin el padró de la ciutat. Aquests dos col•lectius de ciutadans , mai han anat a donar la seva opinió, per tant és un incentiu que tenen a la participació. Ara falta trobar el incentiu per la resta de la ciutadania, enganyada pels afers polítics que fa uns anys estan pervertint la política. I aquesta és la missió que tenim tots, pensar i idear plans imaginaris per motivar a la gent i anar a la cita que ens hem marcat.

g

Es necesario que todo el pueblo hable Itxessa aydud marra ad issiwer

It is necessary that everybody has their say Il est nécessaire que tout le monde parle

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

Opinió

Llengua catalana, una eina de treball Samir Kollech Allali Coordinador territorial d’AMIC

La lengua catalana es una herramienta de trabajo Tutlayt tacatalant d ict n tanga n rxedmet

The Catalan language is a working tool La langue catalane est un outil de travail

Nous ciutadans i ciutadanes Joan Ruiz i Carbonell Diputat a Corts (PSC)

Todos los trabajadores, ante todo, son personas y, además, no son de quita y ponx Marra ixeddamen qber kurci , d itarrassen ,3awed tasghart nsen waanzemmar a dasnt nekkes

Workers, above all, are people, not disposable commodities Les travailleurs sont avant tout des personnes et ne sont pas amovibles.

El funcionament del món del treball a Catalunya és completament diferent al del Marroc. Diferent sobretot en allò que fa referència a la distribució de les tasques i la terminologia utilitzada en cada sector d’activitat, terminologia que és essencial que el treballador conegui per a garantir el compliment de les mateixes. Crec que, quan es contracta un treballador estranger, és necessari fer-li un curs de llengua catalana que inclogui totes les paraules claus que utilitzarà a la seva feina. En cada lloc de treball, hi ha un vocabulari que, normalment, als cursos ordinaris de llengua catalana, no se’n fa referència perquè són expressions i paraules tècniques i la seva utilitat està estrictament limita-

da en aquest context. No obstant això, hi ha molts empresaris que, per estalviar uns quants euros i unes quantes hores de feina, prefereixen que el treballador o la treballadora nouvingut/da vagi aprenent amb el dia a dia, ignorant que aquesta opció implica una sèrie de riscos i una pèrdua de temps i qualitat del treball. Potser ja és hora que les empreses comencin a plantejar-se els cursos de català com una inversió de futur i no pas com una despesa innecessària, el coneixement de la llengua catalana no només evita riscos innecessaris sinó que garanteix fer la feina ben feta i la convivència en el lloc de treball.

El Govern Zapatero es va trobar amb centenars de milers de persones, arribades als governs del PP, que treballaven sense tenir contracte, dret a Sanitat, no cotitzaven a la Seguretat Social ni pagaven impostos. Va regularitzar la situació, amb l’opinió contraria de CIU i PP, de qui treballava que de llavors contribueixen a la nostra societat, pagant impostos per fer carreteres, centres sanitaris i escoles Havien de continuar sense documentació? amagats? sense contracte? treballant per qualsevol cosa? Va “regularitzar” una situació heretada del PP, fruit d’una política d’immigració que ens va portar, de vegades, a serveis sanitaris o escolars, col·lapsats. Va ser un pas, després que portessin la seva parella i els seus fills. Ara

amb convenis amb el seu país que puguin votar a les municipals. Tot això amb poca tensió social. Però la crisi està despertant sentiments i et trobes comentaris culpant als estrangers com responsables que gent d’aquí estigui a l’atur . “la corda sempre es trenca pel punt mes feble” Com defensem que els treballadors no son de “quita i pon”, des del món sindical cal defensar que el procés només te un final que acabin sent uns ciutadans i ciutadanes mes. Varen arribar perquè els necessitàvem i qui va arribar no va ser “ma d’obra” varen arribar persones.

Edita: SOCIALCAT President: Cesc Poch i Ros Coordinadora editorial: Imma Bové i Vinyet Plaça d’Osona, 4, 1er, 08500 Vic T. 938895590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat Seu Camp de Tarragona: C. Ixart, 11, 1er. 43003 Tarragona T.977242525 tarragona@revistama.cat

Director: Jordi Salvador, edició Camp de Tarragona Cesc Poch, edició Osona Consell de direcció: Raquel Gil Miquel Àngel Escobar Chaquir El Homrani Mohamadi Bouziane Jannete Vallejo Julià Garcia Sara Blázquez Cap de redacció i edició Osona: Sara Blázquez

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT

Redacció edició Camp de Tarragona: Jordi Gené Consell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador) Glòria Carbonell Jordi Casals Saoka Kingolo James Kwasi Jamel el Meziani Carlos ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

d

2

Col·laboradors: CNL Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Xevi Quirante (fotografia) Mari Moyano Albert Portell Eduard Soler Disseny original i maquetació: Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design) Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal B-52647

5


Revista Mà Un espai de convivència

Breus

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

9

Noticies

Societat

Es dignifica la fossa comuna de cementiri de Tarragona L’Ajuntament de Tarragona està fent el projecte de recuperació dels espais de la memòria històrica de Tarragona. Aquest procés s’ha iniciat amb la intervenció en el refugi antiaeri i continuarà, durant l’any 2010, amb la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Tarragona, la museïtzació de la presó de Pilats a la torre del Pretori romà i els refugis antiaeris de Casa Canals.

La Síndrome de Fatiga Crònica, una malaltia invisible

Recuperación de la historia de Tarragona y de la memoria histórica Adwar n umezruy n Tarraguna d tawengint n umezruy

Recovering the history of Tarragona and the historical memory Récupération de l’histoire de Tarragone et de sa mémoire historique

La Universitat Rovira i Virgili i l’Associació Allende a Tarragona van posar fi a l’any de celebració del centenari del naixement de Salvador Allende amb una completa mostra fotogràfica titulada “Allende, cent anys mil somnis”, que recull els diferents aspectes i etapes de la vida de Salvador Allende. La mostra es va poder veure a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, el passat 6 de novembre, però ara es pot veure a l’entrada de la facultat del Campus de Tarragona. Allende, siempre con Allende Allindi rebda akid allindi

Allende, always with Allende Allende, toujours Allende

h

El proper 2 de desembre a les 7 del vespre, a l’auditori de Caixa Tarragona (Carrer de Pere Matrell, 2 de Tarragona) es durà a terme la presentació de dos treballs relacionants entre si. El llibre de Clara Valverde Pues tienes buena cara. Síndrome de la Fatiga Crónica. Una enfermedad políticamente incorrecta. i Amapola y los aviones, el primer documental en castellà sobre la Síndrome de la Fatiga Crònica (SFC). Aquests treballs, que volen donar a conèixer la SFC (malaltia greu, invalidant, i menystinguda) a la societat, parlen sobre diferents aspectes que afecten tant als propis malalts com a les seves famílies: el desconeixement i la incomprensió total de la malaltia i de les persones que la pateixen per part de l’Administració pública i la societat; les dificultats diàries, la pèrdua dels seus llocs de treball, la negació d’una prestación per invalidesa, l’abandonament social al que es veuen abocats molts malalts, al no ser compresos i abandonats per la seva família i amics, el desconeixement total de la malatia, per part de molts metges, que tracten als pacients com a malalts mentals (que no ho són), la falta d’interès en investigar-ne les causes i la relació amb tòxics encara no prohibits. La Síndrome de Fatiga Crònica és una malaltia orgànica, multisistèmica i crònica que afecta a diversos sistemes del cos: el cardiovascular, l’immunològic, l’endocrí i el neurològic. És un desordre debilitant i complex caracteritzat per una fatiga profunda que no millora amb

el descans i que pot empitjorar amb l’exercici físic o mental. Causa símptomes com fatiga crònica servera, pèrdua substancial de memòria, de la capacitat de concentració i d’anàlisi, desorientació, son no reparadora, intolerància a l’activitat física, dolor musculo-articular, sensibilitats químiques múltiples, alteracions de la pressió alterial de l’equilibri ortostàtic, reduccions del flux sanguini en el cervell i de la capacitat cel·lular del consum habitual d’oxigen. La majoria d’afectats i afectades es veuen obligats a reduir molt significativament l’activitat que tenien abans de l’aparició de la malaltia. També es pot presentar dolor abdominal, intolerància a l’alcohol, inflor, dolor toràcic, tos crònica, diarrea, mareig, sequedat d’ulls i boca, dolor d’oïda, arítmia, dolor dental, rigidesa matinal, nàusea, sudoració nocturna, problemes psicològics (depressió, irritabilitat, ansietat, atacs de pànic, etc), ofec, sensacions estranyes a la pell, formigueig, pèrdua de pes, etc. Aquesta malaltia pot afectar a qualsevol persona, independentment de les seves condicions (sexe, raça, edat, nivell econòmic…)

g

Allende, cent anys, mil somnis

Jordi Gené Tarragona

El Síndrome de Fatiga Crónica, una enfermedad invisible

Di tmesract n rweh’ran, ijj n rehrac war itbin Chronic Fatigue Syndrome, an invisible illness Le syndrome de fatigue chronique, une maladie invisible


10

Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

grupament familiar és, a més a més d’un dret, un element clau per al procés d’integració de les persones immigrades i per tant la seva limitació és contrària a aquest procés vital per a la convivència. Ara bé la reforma també introdueix alguns aspectes positius. Especialment important és el fet que el projecte finalment recull una vella reivindicació de la societat catalana, i molt especialment d’AMIC, que és la concessió automàtica d’una autorització per a treballar a les persones reagrupades (fills majors de 16 anys i cònjuges) sense cap altre tràmit administratiu. Aquesta mesura és

vital especialment en moments com els actuals ja que facilitarà l’accés al mercat de treball dels reagrupats familiars que ja són més de 71.852 a tota Catalunya . Altres reformes positives són el reconeixement ple dels drets de reunió, sindicació i vaga independentment de la situació administrativa de l’estranger i les dirigides a oferir una major protecció a les víctimes de la violència de gènere, ja estiguin en situació regular o irregular. De totes formes caldrà esperar a que el text sigui finalment aprovat, i sobretot al seu desenvolupament reglamentari, per poder saber de forma exacta l’abast dels mateixos.

Estrangeria

Noticia

La reforma de la llei d’estrangeria, una realitat cada cop més propera El passat dia 28 d’octubre el Congrés va aprovar el projecte de reforma de la llei d’estrangeria iniciat a durant l’estiu. Procés de reforma que, al contrari del que hagués estat desitjable i raonable, s’ha dut a terme de forma unilateral pel govern sense comptar amb els agents socials i la seva expertesa en la matèria.

Finalment el projecte de llei, després del debat social generat, segueix recollint una sèrie de reformes que limiten els drets de les persones estrangeres, reformes que en cap cas haguessin passat el sedàs del Diàleg Social. En primer lloc, i sorprenentment després de l’evident rebuig social que ha tingut la mesura, el projecte segueix recollint la vergonyosa ampliació del període d’internament de 40 a 60 dies. L’internament de persones per trobar-se en situació irregular és una mesura del tot desproporcionada i que,

a més a més, s’ha manifestat clarament ineficient per a assegurar el retorn de les persones internades als seus països d’origen, per això no entenem la insistència de mantenir aquesta mesura i rebutgem frontalment la seva aplicació. Un altre aspecte altament negatiu que introdueix la reforma és la vulneració del dret a viure en família. El projecte gairebé elimina la possibilitat de reagrupar als ascendents ja que s’exigeix que la persona sol·licitant del reagrupament sigui resident de llarga durada (mínim cinc anys, fins ara un) i que l’ascendent a reagrupar sigui major de 65 anys. El rea-

g

AMIC-UGT Barcelona

La reforma de la ley de extranjería, una realidad cercana

A3dar n wazref n rbarrani d ict n tidet tiwed 3rah’ar The reform of the Immigration Law, a reality that is close at hand La réforme de la loi sur les étrangers, une réalité proche

Fitxa d’estrangeria

Aquest tràmit té con objectiu: que la persona estrangera reagrupada pugui treballar y ser titular d’una tarjeta de residència i treball independent a la del reagrupant. Requisits: • El reagrupat ha de comptar amb un contracte o oferta de treball feta per l’empresa o autònom, amb durada igual o superior a un any i a jornada completa. • Tenir el passaport en vigor. • Comptar amb autorització de residència per reagrupament familiar. • En el cas que el contracte sigui per

al servei domèstic el contractant ha d’acreditar mitjans econòmics suficients. • En el cas que per a la feina sigui necessària, s’ha de tenir la titulació degudament homologada o acreditar la capacitació exigida per a l’exercici de la professió. Presentació de la sol·licitud personalment pel contractant o persona autoritzada per ell, mitjançant cita prèvia a la oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya indicada. www.oficinatreball.net) www.associacioamic.com.

g

Modificaciód’autorització de residència temporal a autorització de residència i treball temporal

Recursos de extranjería Modificación de autorización de residencia temporal a autorización de residencia y trabajo temporal Lmawarid n rbarrani Abedder n nekwet iyqettan teqqen ghar rxedmet d tzeddixt

Immigration law resources The temporary residence permit will be transformed into a residence and temporary work permit Recours d’extranéité Le permis de résidence temporaire devient un permis de résidence et de travail temporaire


VIVIM JUNTS

11

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 17

A través del SOC

Editorial

Catalunya ja pot atorgar autoritzacions de treball a les persones estrangeres

E

l passat 1 d’octubre, Catalunya es va convertir en la primera comunitat de l’Estat espanyol capaç d’atorgar autoritzacions inicials de treball a les persones estrangeres que desenvolupen la seva activitat laboral dins el seu territori. Així, a partir d’ara el Departament de Treball de la Generalitat, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC); és el responsable d’exercir aquesta competència prevista a l’Estatut, però fins ara estatal, amb l’objectiu de modular i regular el flux d’entrada dels nous immigrants, sempre en funció de les necessitats del mercat laboral. Una tasca que, a més, millorarà el servei ofert fins ara als empresaris interessats en la contractació de persones immigrades per treballar a Catalunya per primer cop. Tràmits A diferència del que es feia fins ara, la tramitació d’aquestes autoritzacions ja no es gestionarà a les dependències de l’Administració General de l’Estat, sinó que es podrà fer a través de 10 oficines de Treball distribuïdes arreu de Catalunya. Una forma senzilla d’agilitzar els tràmits i facilitar tot el procediment als empresaris i empresàries. Un cop presentada la sol·licitud a la respectiva oficina de Treball, la Generalitat serà l’encarregada de valorar-la i comunicar la seva obtenció o no. L’autorització del permís de treball va acompanyada de l’autorització de residència, atorgada, aquesta sí, per l’Estat. No obstant, la persona interessada rebrà una única resolució que provindrà de la Generalitat i on

Una Oficina de Treball

novembre 2009

constaran, conjuntament, el permís de treball i de residència signats per totes dues Administracions. D’aquesta manera, els ciutadans no s’hauran de desplaçar a les dependències de dues administracions diferents i, a més, rebran una resposta de forma més ràpida. Nova pàgina web La Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament, mitjançant el SOC, un portal web (www.oficinatreball.gencat.cat ) a través del qual els ciutadans podran consultar i descarregar els formularis oficials de sol·licitud, així com demanar cita prèvia per tal de poder presentar la documentació davant l’oficina que correspongui.

Oficines de Treball habilitades

Fem ciutadania

E

l Projecte de llei d’acollida ha superat el primer pas cap a la seva aprovació definitiva. El ple del Parlament ha donat llum verda a la seva tramitació i això ens apropa més a l’objectiu d’implantar un servei de primera acollida arreu de Catalunya, universal i basat en el model d’acollida català, caracteritzat per buscar l’equilibri entre el respecte a la diversitat i la necessitat de mantenir una societat cohesionada. No demanem a ningú que renunci a ser qui és ni als seus orígens. En tot cas, convidem a tothom a ser català. Volem ser una societat plural i no una pluralitat de societats aïllades entre si. Per això hem d’evitar una Catalunya dual, amb vies secundàries que vagin en paral·lel a la via principal i circulin a menys velocitat, amb menys garanties. Hem de continuar sent una única autovia que inclogui els necessaris carrils d’acceleració, que afavoreixin

fem: hacemos cap: hacia llum: luz això: esto apropa: acerca servei: servicios model: modelo seus: sus convidem: invitamos volem: queremos aïllades: aisladas hem: tenemos

Castells per a la integració

“Tots som una colla”

Barcelona: c/Aragó, 182, c/Sepúlveda, 156 L’Hospitalet de LLobregat: c/Girona, 12 (La Farga de L’Hospitalet) Tarragona: c/Sant Antoni Mª Claret, 19 Girona: c/Av. Lluís Pericot, 86-90 Lleida: c/Mossèn Reig, 3 Manresa: c/Verge de l’Alba, 5 Sabadell: c/Sardà, 121 Tortosa: c/Ferran d’Aragó Figueres: c/Anicet de Pagès, 10

desenvolupen: desarrollan fins: hasta flux: flujo tasca: tarea ofert: ofrecido cop: vez tràmits: trámites arreu de: en toda rebrà: recibirà signats: firmados

la incorporació de les noves i els nous catalans. La Llei d’acollida vol ser un carril d’acceleració que orienti, assessori i formi les persones nouvingudes per apropar-les a la ciutadania plena. Perquè fer polítiques d’immigració vol dir fer ciutadania. Posar les bases per fer persones iguals en drets i deures, que participin i es comprometin amb la societat i el país on viuen, amb Catalunya.

E

l passat mes d’octubre la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va presentar el projecte “Tots som una colla”, que té per objectiu facilitar la integració de les persones immigrades a la societat catalana a través dels castells. El projecte compta amb el suport dels departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació i d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat i s'emmarca en els objectius del Pacte Nacional per a la Immigració, que té l’esperit de fomentar la participació dels nous catalans i catalanes en una cultura pública comuna. Actualment hi ha quatre colles castelleres adscrites al programa: Margeners de Guissona, Marrecs de Salt, Sagals d'Osona i els Nens del Vendrell, però s'espera la incorporació progressiva de més colles d'arreu del país. Mes informació: www.cccc.cat

Pilars durant la presentació del projecte

tots: todos colla: agrupación de castellers té: tiene castells: torres humanas


VIVIM J UNTS

Revista Mà per a conviure a Osona

2

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

12

Programa “Xerrem” de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua

Una eina per aprendre català conversant L a Secretaria per a la Immigració i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) han signat un conveni de col·laboració que reforça el programa “Xerrem” i que té per objectiu augmentar el seu nombre d’usuaris i voluntaris. El programa “Xerrem” és un iniciativa adreçada a les persones immigrades estrangeres que volen parlar català amb major fluïdesa i consisteix

en la formació de grups de conversa que es reuneixen en espais adequats per a les trobades, generalment cedits per les entitats implicades en el projecte. Amb la signatura d’aquest conveni, es pretén fer arribar aquest programa a noves entitats i associacions de persones immigrades d’arreu de Catalunya. Sobretot a les situades en zones amb més presència de gent d’origen estranger.

D’esquerra a dreta: Josep Ribas, president de la CAL, Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat i Jordi Esteban, director del programa “Xerrem”

Ampliant el consens

Actualment, existeixen 25 punts de trobada “Xerrem” impulsats per unes 26 associacions d’arreu del país, amb 250 xerraires de diverses nacionalitats i orígens. A través d’aquests grups, la inscripció als quals és totalment gratuïta, no només es facilita el coneixement del català, sinó que també es fomenta l’intercanvi cultural i el coneixement mutu entre les persones immigrades i la seva societat d’acollida.

Més punts de trobada El nou conveni proposa la constitució de quatre nous punts de trobada ubicats als districtes de Nous Barris, Ciutat Vella i Sants a Barcelona i al barri de Santa Eulàlia a L’Hospitalet de Llobregat. A més, es preveu que els grups es reuneixin en franges horàries diferents, per tal de facilitar l’accés de totes les persones interessades, sigui quina sigui la seva disponibilitat. Durant la presentació del nou conveni, presidida pel secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, el president de la CAL, Josep Ribas, i el director del projecte “Xerrem”, Jordi Esteban, Amorós va destacar l’interès de la Secretaria per dur a terme actuacions adreçades a millorar el conjunt d’accions de primera acollida i d’in-

Acció Social i Càritas Diocesana signen un conveni de col·laboració

E

D’esquerra a dreta: Carles Gallego, secretari general de CCOO, la consellera Carme Capdevila i Oriol Amorós

L

eina: herramienta promoure: promover adreçada: dirigida volen: quieren conversa: conversación trobades: encuentros fer: hacer només: sólo nous: nuevos ubicats: ubicados franges: franjas va assenyalar: señaló quelcom: algo es pot: se puede

Compromís per a la cohesió

Comissions Obreres s’adhereix al Pacte Nacional per a la Immigració

’ adhesió, el passat mes d’octubre, del sindicat Comissions Obreres (CCOO) al Pacte Nacional per a la Immigració fa pujar a 38 els agents signants d’aquest acord estratègic. Una xifra que evidencia la seva acceptació social. En paraules de la consellera d’Acció Social i Ciu-

tegració de les persones immigrades a Catalunya. Així, Amorós també va assenyalar el coneixement de la llengua com a un factor determinant d’aquest procés d’integració. Quelcom que, tal i com va recordar, queda recollit al Pacte Nacional per a la Immigració -quan aposta per fer del català la llengua pública comuna- i també al Projecte de llei d’acollida en tramitació al Parlament. Per a més informació sobre el programa “Xerrem” es pot contactar la CAL al número de telèfon 93 415 90 02, a través del correu electrònic xerrem@cal.cat o a través del web www.cal.cat

tadania, Carme Capdevila, “el PNI evita problemes de convivència i cohesió social”.El Pacte és un dels quatre acords estratègics que ha impulsat el Govern durant aquesta legislatura i marca les línies de les polítiques en immigració d’ara i fins l’horitzó 2020.

l Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i l’entitat Càritas Diocesana de Barcelona han signat un acord per valor de 80.000 euros, amb l’objectiu de promoure i incentivar totes les accions d’acollida i d’acompanyament de les persones immigrades que porta a terme aquesta entitat. A través d’aquest conveni, la Generalitat pretén donar un èmfasi especial no només a l’acollida de persones nouvingudes, sinó a la sensibilització sobre el fet migratori al conjunt de la societat. Així, la finalitat del projecte no és una altra que fomentar la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la comprensió de la realitat migratòria entre la població en general. El programa d’acollida i acompanyament de Càritas inclou un servei de cobertura de necessitats bàsiques dels usuaris i usuàries dels serveis d’aquesta entitat – part dels quals són d’origen estranger-; els espais d’atenció i assessorament jurídic en temes d’estrangeria; a més d’iniciatives per a potenciar la integració de

persones immigrades mitjançant l’aprenentatge de la llengua i la formació ocupacional, entre d’altres activitats. Pel que fa a les accions de sensibilització, Càritas porta a terme activitats com l’organització del Dia Internacional del Treballador Immigrant el 18 de desembre; la jornada mundial de les migracions promoguda per l’Església; un Full Dominical extra sobre migració i una jornada festiva a Barcelona. Altres accions encarades a la sensibilització són xerrades o la col·laboració amb diversos mitjans de comunicació.

acord: acuerdo promoure: promover porta a terme: lleva a cabo pretén: quiere així: así inclou: incluye mitjançant: mediante accions: acciones xerrades: charlas mitjans: medios


VIVIM J UNTS Conèixer Catalunya

3 per a més informació consultar www.vallgorguina.cat

Fira del Bosc i de la Terra de Vallgorguina

E

l cap de setmana del 28 i 29 de novembre, Vallgorguina celebra la catorzena Fira del Bosc i de la Terra. La sempre present relació entre els vallgorguinencs i el seu entorn, materialitzada en l’ofici de bosquerol, fa d’aquesta fira un bonic homenatge a les terres de Vallgorguina i a aquest ofici tan lligat a la natura.

Apendre català

Durant dos dies, Vallgorguina s’omplirà del soroll dels xerracs i les destrals dels vells bosquerols, el fum de les carboneres i l’anar i venir d’un munt de visitants que, atrets per les activitats, la música i el mercat d’artesania i gastronomia tradicional catalana organitzat per la Fira, correran distrets pel seus carrers, gaudint del més pur ambient de la Catalunya rural del segle XIX. Un ambient que s’aconsegueix de ple amb les múltiples demostracions d’oficis en directe que s’hi poden trobar. En són un exemple el cisteller, el ferrer (amb foc en directe), el forner (elaborant i enfornant en directe), el luthier (constructor d’instruments), l’apicultor o el neuler. Situada en una vall entre les serres del Montnegre i el Corredor, Vallgorguina està envoltada d’un bosc verd i frondós ideal per passejar-hi qualsevol època de l’any. Un paratge natural ric en flora i fauna on també s’hi troben vestigis del passat. És el cas del dolmen de Pedra Gentil, amb més de 4.000 anys i conegut arreu de Catalunya per les seves llegendes de bruixes; les antigues parròquies abandonades com Santa Eulàlia de Tapioles, d'origen romànic i reformada el segle XIX; o les masies de diferents èpoques i estils com la de Can Vilar, amb una torre del segle XIV de-

corada amb dues gàrgoles i finestres d'estil gòtic. És també molt interessant el nucli urbà de Vallgorguina, datat de finals del segle XVIII. Allí les primeres cases es van agrupar al voltant de la carretera vella, la plaça Maragall i el carrer Montseny, i no va ser fins l'any 1848 que es va construir l'actual església i que l'antiga va passar a ser la capella del cementiri de la vila. De tradició agrícola, Vallgorguina ha passat de ser un indret dedicat al cultiu de farratges, l’explotació del bosc (carbó, llenya...), la pela de suro, la vinya i la ramaderia, a convertirse en un centre d’estiueig als anys 70 i, finalment, en una vila moderna on fins i tot hi trobem dos polígons industrials. Una evolució gradual que ha implicat molts canvis però que, tot i així, no ha suposat la pèrdua de l’esperit d’aquesta bonica població. La Fira del Bosc i de la Terra n’és un bon exemple.

Ajuntament de Vallgorguina Pl. Vila, 4 0840 Vallgorguina Tel. 938 69 125 vallgorguina@diba.es www.vallgorguina.cat

Les actuacions en directe, els gegants, el concurs de tallar troncs i la pintura d’escuts i espases de fusta són algunes de les moltes atraccions de la Fira del Bosc i de la Terra de Vallgorguina.

bosc: bosque seu: su bosquerol: montañés lligat: relacionado natura: naturaleza s’omplirà: se llenará destrals: hachas distrets: entretenidos ferrer: herrero bruixes: brujas finestres: ventanas datat: fechado indret: lugar


4 Entrevista

VIVIM J UNTS Isatou Jarra Touray, directora de GAMCOTRAP

Breus Concurs “Som Catalunya, país de convivència”

“A Catalunya s’està fent una bona feina contra la mutilació genital femenina” I

La Secretaria per a la Immigració ha convocat el concurs “Som Catalunya, país de convivència” per commemorar el primer aniversari de la signatura del Pacte Nacional per a la Immigració. La iniciativa s’adreça a estudiants, professorat i al públic en general, conté sis modalitats de participació i pretén recollir en diversos formats les vivències compartides entre persones de diferents orígens. Hi haurà un total de 12 premis que es distribuiran entre les sis categories del concurs i que consistiran en activitats d’aventura o allotjament d’un cap de setmana en un hotel en funció de la modalitat premiada. El termini de recepció de treballs es tancarà 20 dies després de la publicació de les bases del concurs al DOGC. El lliurament dels guardons tindrà lloc el 19 de desembre, en el marc de la celebració del Dia Internacional del Migrant. Més informació al web de la Secretaria: www.gencat.cat/dasc/immigracio

satou Jarra Touray és la directora executiva del Comitè gambià per les pràctiques tradicionals que afecten la salut de les dones i els nens (GAMCOTRAP). Aquests dies visita Catalunya convidada per les associacions AMAM i EQUIS, que col·laboren amb la Generalitat en el marc del protocol per prevenir la mutilació genital femenina. En aquesta entrevista parlem sobre aquest problema i les seves terribles conseqüències sobre les dones. En què consisteix exactament la mutilació genital femenina? Es tallen el clítoris i d’altres teixits genitals de la dona. Hi ha quatre tipus diferents de mutilació de clítoris, segons el grau d’extirpació i la zona afectada, que pot variar segons el context cultural. En qualsevol cas, el que tenen en comú totes aquestes variacions és que són irreversibles.

En quins països és més comuna aquesta pràctica? A la majoria de països sudsaharians es practica. A Gàmbia, per exemple, es creu que la pateixen un 75% de les dones, mentre que a Eritrea, Etiòpia i Mali el percentatge puja al 80%. Són unes xifres molt altes, tot i que els percentatges en tota aquesta àrea poden oscil·lar entre el 20% i el 90%. En qualsevol cas, jo sóc molt positiva i penso que amb programes educatius, sanitaris i de sensibilització, aquestes xifres milloraran sense cap mena de dubte. De quina manera s’apropen a les dones per tractar aquest problema? Per a elles aquest tema és en part religiós i en part cultural. Forma part de la seva identitat. Jo mateixa estic mutilada i sé que el que mai pots fer és parlar d’aquest tema en terme de bé o malament. S’ha de plantejar com un tema que ens afecta a tots i per obtenir respostes cal oferir-los proves científiques i plantejarlos suficient informació religiosa que contradigui la conveniència d’aquesta pràctica.

Isatou ha explicat a Catalunya com prevenir la MGF

Com valora la seva feina que s’està fent aquí a Catalunya? El programa que s’està portant a terme a Catalunya és força bo. L’any passat ja vam venir per ajudar-los a trobar la manera d’apropar-se a la gent. Perquè el problema dels immigrants africans d’aquí és que no es socialitzen i no volen parlar d’aquest tema. En la majoria d’ocasions, les famílies envien les nenes al seu país perquè les circumcidin allà. És per això que jo vaig proposar l’elaboració d’un programa clar i directe dirigit per gambians. La idea és adreçar-se als homes d’aquí, que acostumen a ser els primers a emigrar, perquè ells després convencin les seves dones a Gàmbia. Però per fer això es necessita la feina i col·laboració de diverses organitzacions. Quina opinió li mereix el Protocol per prevenir la mutilació genital femenina de la Generalitat? És una iniciativa molt bona, excel·lent. El govern està mirant d’entendre l’aspecte cultural d’aquest problema i treballar-lo a través de les mediadores i les entitats. No s’està demonitzant la gent. Tothom neix en una cultura i això s’ha d’entendre. El govern

està demostrant ser molt receptiu i sensible a aquest problema. Gràcies a aquesta feina, ara hi ha molta gent capaç de dir-li als seus parents: “Si voleu dependre de mi econòmicament, no toqueu la meva filla”. I això és molt bo, és un gran avanç. Quin missatge li transmetria a les dones africanes que viuen a Catalunya? Els diria que ara que formen part d’aquesta societat, aprofitin per tenir una educació i millorar la seva situació econòmica, de manera que puguin denunciar la violència, protegir els seus drets i respectar les lleis de Catalunya. Perquè ara és aquí on viuen.

dones: mujeres teixits: tejidos pateixen: sufren percentatges: porcentajes xifres: cifras estic: estoy mai: nunca bo: bueno nenes: niñas adreçar-se: dirigirse convencin: convenzan mereix: merece

Campanya “La crisi té uns altres culpables” La culpa de la crisi no és de les persones immigrades. Aquest és el missatge central de la campanya “La crisi té uns altres culpables” promoguda per SOS Racisme amb l’objectiu d’informar a la societat sobre el perill de culpabilitzar els nouvinguts de la recessió econòmica actual. Un portal web publicat en català i castellà recull les aportacions de les persones que vulguin col·laborar amb la campanya a través del seu testimoni, en vídeo o amb comentaris penjats al Facebook o al Twitter entre d’altres espais virtuals. “Els responsables de la crisi i els que tenen les eines per resoldre-la no són les persones immigrades”, explica l’entitat al portal. “Tots i totes patim aquesta crisi i hem d’exigir solucions i responsabilitats reals. La crisi no pot en cap cas obrir les portes a cap mena de manifestació de racisme”, alerta SOS Racisme. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Secretaria per a la Immigració. Mes informació: www.lacrisiteunsaltresculpables.org

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

www.acollida.gencat.cat

comunicacio.immigracio@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio www.acollida.gencat.cat


Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

Què fem aquest cap de setmana?

La cuina d’en Camil

Els muntanyans de Torredembarra i Creixell La zona de muntanyans de Torredembarra era una zona d’esbarjo degradada i bruta. Des de l’any 1992 gaudeix de protecció com a espai d’interès natural Julià Garcia Tarragona

11

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

La zona de muntanyans de Torredembarra (35 ha) era una zona d’esbarjo degradada i bruta. Des de l’any 1992 gaudeix de protecció com a espai d’interès natural; s’hi va prohibir l’entrada de vehicles motoritzats, s’hi van definir uns itineraris i es va iniciar un procés de restauració. D’altra banda, la zona de Creixell (27 ha), el Gorg pròpiament dit, era l’estany més gran de tota la platja geogràfica, entre Torredembarra i Roda de Berà, on s’hi podien veure grups de flamencs. Des de l’any 2005 gaudeix de la mateixa protecció que la zona de Torredembarra, i les dues parts s’han unit per a formar la platja natural d’Els

Muntanyans-Gorg (oficialment: EIN Platja de Torredembarra i Creixell). Els Muntanyans-Gorg estan situats a uns 14 km al nord de Tarragona (seguint la línia de costa) i a uns 90 km al sud de Barcelona, entre la via del tren i el mar. La seva llargada és d’uns 3,5 km i la seva amplada d’entre 100 i 300 metres, depenent de la zona. Aquest EIN se situa al bell mig de l’extensió de platja entre el Roquer de Torredembarra i el Roc de Sant Gaietà de Roda de Berà, que forma un total de 7 km. L’ecosistema de platja natural és un dels pocs que queden a la costa catalana, ja que la majoria d’aquesta s’han construit urbanitzacions i passejos per al gaudiment dels turistes. Els Muntanyans-Gorg és un espai privilegiat en aquest sentit, ja que conserva els seus valors naturals. A la zona més propera al mar trobem les dunes, petites muntanyes de sorra, fixades per les arrels de les plantes adaptades al medi sec i amb pocs nutrients. D’altra banda, tenim els estanys d’aigua salabrosa, una barreja d’aigua dolça (aqüífers i pluja) i aigua salada (mar). Així doncs, podem trobar una diversitat de flora i fauna adaptada a aquestes condicions que en pocs casos la trobarem en altres medis. La sorra de la platja encara és natural, gràcies a la conservació de les dunes i de la Posidònia, que actuen com un reservori de sorra. Els Muntanyans-Gorg és especialment destacat per la seva riquesa en espècies d’ocells essent el 5è Espai d’interès natural en diversitat d’ocells. La progressiva desaparició d’altres espais naturals de característiques similars a la costa catalana han convertit els muntanyans de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries. D’altra banda, l’escassa extensió del terreny permet a l’ornitòleg o al curiós la fàcil observació d’aquestes aus, la qual cosa ha convertit l’indret en escola de naturalistes.

Rogers amb verdures al vapor

De vegades la senzillesa del plat com en aquest cas el fa sublim, tant per una cocció molt bàsica com sobretot perquè els productes siguin frescos i de qualitat: uns rogers de roca de la Costa Brava i unes verdures de les hortes de l’Empordà (l’Empordà no només té peix molt bo sinó que al mateix temps té unes hortes molt fèrtils d’on triarem a mercat les més tendres del moment). A falta de brasa, farem els rogers a la planxa i les verdures al vapor. Tallarem les verdures –carbassó, mongeta verda, pebrot, espàrrec, pastanaga- ben primes, posem a bullir aigua amb llorer i llimona per fer el vapor, courem les verdures el just perquè ens quedin cruixents i tendres, cadascuna té el seu temps de cocció però aproximadament si són tallades primes entre 5 i 10 minuts és suficient, les enplatem amb sal maldon pel cim. En una planxa ben calenta farem els rogers, els quals els untarem amb una mica l’oli perquè així no s’enganxaran a la planxa a un instants estan fets especialment si són com els d’avui ben petits, diuen que els més gustosos, un cop fets els emplatem i tirem oli, all i julivert, que una estona abans haurem deixat reposar tot junt perquè es lligui. El dubte després de menjar aquesta recepta és si són rogers amb verdures o verdures amb rogers. Unes verdures saboroses i cruixents d’uns colors intensos i uns rogers petits amb el sabor profund i aromàtic dels millors rogers de roca torrats per fora i al punt per dins. Salmonete con verduras al vapor Sarmuniti(asrem azegwagh) akid rxudart tfewwar

Salmonette with steamed vegetables Rouget et légumes vapeur

*


12

Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

El pròleg de l’acte va anar a càrrec del jugador d’hoquei damunt patins José Luís “Negro” Páez que va explicar la seva experiència com a persona estrangera que ha après català i l’ha adoptat com a llengua d’ús habitual. Aquesta mostra, organitzada per la Plataforma per la Llengua, es presenta a Reus dins els actes de celebració del desè aniversari de la Regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus i dels 20 anys de la creació del Consorci per a la Normalització lingüística. S’adreça a la población nouvinguda d’origen llatinoamericà i té com a objectiu apropar el català a aquestes persones. El contingut de l’exposició és consultable en 5 idiomes: català, castellà, quítxua, aimara i quaraní. En els diferents plafons s’expliquen aspectes de la llengua catalana que inclouen apunts sociolingüístics i mostren, també, els avantatges que obtenen els qui l’adopten. Durant l’acte, es va donar la paraula a diversos alumnes del CNL que van llegir plafons en les seves llengües maternes.

Aquesta exposició també compta amb el Suport de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de diverses associacions d’immigrants. En aquest mateix acte es va dur a terme, per part d’Empar Pont, l’entrega del 8è Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català. Aquest premi, de 2.500 €, ha recaigut en aquesta revista, una publicació mensual gratuïta que pretén ser un instrument d’integració social, cultural, lingüística i laboral per a les persones immigrades i alhora una eina d’informació per als autòctons. La publicació està escrita íntegrament en català (excepte els petits resums en diferents idiomes), amb la voluntat de fer de la llengua catalana l’idioma d’ús social. El jurat ha valorat que aquesta revista, amb una tirada de 9.000 exemplars al Camp de Tarragona, pot tenir un impacte important en la societat d’acollida i en els col·lectius de nouvinguts de la ciutat. L’accèssit, dotat amb 500 €, ha estat per a la Plataforma per la

Cultura

Cultura

F: SARA BLÁZQUEZ

El passat 10 de novembre, a Reus, es va dur a terme la inauguración de l’exposició “El català? És chévere”. L’acte va ser presentat per Empar Pont (regidora de Política Lingüísitca de l’Ajuntament de Reus i presidenta del CNL i Anna Saperas (directora del centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura). Jordi Gené Reus

g

La Revista Mà, guardonada a Reus

Llengua, que ha presentat el Projecte d’inclusió social de les comunitats nouvingudes a la societat d’acollida reusenca. El jurat ha valorat que el treball s’adapta i complementa les línies encetades en aquest àmbit a la ciutat i que hi pot ser aplicable, efectiu i global.

La Revista Mà, premiada con el 8º Premio de Ideas para Promover el Uso del Catalán

Taneghmist n ufus yiwyen awardi wis 8 nixarrisen n usuyar n takatalant ghar zzat Revista Mà, winner of the 8th Awards for Ideas to Promote the Use of Catalan La Revista Mà, récompensée du 8ème Prix aux Idées pour Promouvoir l’Utilisation du Catalan.

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

Blog:

Nadie es más de aquí que tú

Checkpoint Rock

Tudo és possible Che Sudaka

www. diadeladiversitat.cat

www.batangala.org

Miranda July Seix Barral, ANY Miranda July retrata en aquests setze relats a persones aparentment ordinàries amb vides extraordinàries. En un instant la monotonia quotidiana es trenca en mil trossos i alguna cosa inesperada reconfigura el món, obrint noves i infinites possibilitats. Dieciséis relatos que rompen la cotidianidad

Settax n tih’uja iyyarzin tudart i nteddara mkur ass Sixteen stories that break with the everyday Seize récits qui viennent rompre le quotidien

Direcció i guió: Fermín Muguruza i Javier Corcuera 2009. 72’’ Checkpoint Rock, Canciones desde Palestina és el primer documental que retrata els territoris palestins des del punt de vista de la seva riquesa musical i no a través dels bombardejos israelians sobre les seves poblacions. Pretén difondre la música tradicional, el rock i el hip hop en llengua àrab. Este documental muestra la riqueza musical de los territorios palestinos

Lwataiqi nni isbiyyan min xef tebna musica n Falastin This documentary shows the musical riches of the Palestinian territories Ce documentaire montre la richesse musicale des territoires palestiniens

Kasba Music Tudo és possible és el quart disc de Che Sudaka, un grup format per cinc músics argentins i colombians des de fa set anys. Aquest mes de novembre han passat per Tarragona. Es el cuarto disco de Che Sudaka, formado por argentinos i colombianos

El 30 de novembre l’Ajuntament de Barcelona celebra el Dia de la Diversitat, un esdeveniment de foment, sensibilització i educació en drets humans, adreçat a joves estudiants de 12 a 18 anys. A la web s’hi pot trobar el programa i el formulari d’inscripció. El 30 de noviembre es el día de diversidad en Barcelona

Wanita d adebsi wis areb3a n Che sudaka ggint sh’ab argentina d sh’ab colombia It is the fourth recording by Che Sudaka, a group of Argentineans and Colombians Voici le quatrième album de Che Sudaka, un groupe formé d’Argentins et de Colombiens

30 zi nuvumbr ass n ixtilaf di Barcelona November 30 is the Day of Diversity in Barcelona Le 30 novembre, c’est le jour de la diversité à Barcelone

És el blog d’una ONG que va néixer fa quatre anys arrel d’un viatge al Senegal. Treballen pel desenvolupament dels pobles rurals d’aquesta zona, com Ibel i Ethiolo, conjuntament amb A.R.I., un grup de joves del mateix poble d’Ibel. Batangala trabaja para el desarrollo de los pueblos rurales de Senegal

Batangala ixeddem mah’end ad issuyar iyduden izedghen idurar di Senegal Batangala works for the development of rural villages in Senegal Batangala travaille au développement des populations rurales du Sénégal


Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

Preguntes Creuades

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

13 Cultura

Exposició

Entendre el món a través de la fotografia

L’Abdel respon: Què és el que més trobes a faltar del teu país d’origen? La família i algunes celebracions populars. També alguns plats tradicionals que solia fer la meva mare. Què et va sorprendre més quan vas arribar a Vic? Vaig venir a Vic després d’haver viscut 2 anys a Barcelona i 3 a Olot. De Vic no em va sorprendre res en particular, era molt semblant a Olot. Ha canviat molt la teva vida laboral des de que vas marxar del Marroc fins al dia d’avui? Quan vaig arribar a Barcelona va ser per acabar el meu postgrau, de manera que jo mai vaig arribar a treballar de manera oficial al Marroc. Ara ja treballo, la meva feina m’agrada molt, de manera que no em puc queixar gens de la meva situació actual! Com veus el sistema educatiu de Catalunya? És molt complicat respondre breument perquè hi ha molts factors a tenir en compte. Per una banda hi ha la política i unes lleis que canvien constantment, per una altra les famílies que no sempre recolzen com haurien de fer-ho l’escola, i per l’altre els alumnes que moltes vegades no tenen cap interès en estudiar, també professors que no estan a l’alçada de les circumstàncies... Has complert les teves expectatives? La meva intenció quan vaig venir a Catalunya era la d’estudiar i conèixer altres cultures. El destí ha fet que ara com ara em senti integrat a tots els nivells a Catalunya.

Les preguntes de l’Ivan

Les preguntes de l’Abdel L’Ivan respon: En la teva vida quotidiana et relaciones habitualment amb immigrants? Sí, tinc amics immigrants i companys de feina amb els quals m’hi porto molt bé. Tu que estàs a la CUP, quines mesures creus que pot fer la política per combatre les dificultats educatives dels immigrants? En política educativa crec que a Vic hem fet un pas enrere. La solució no és segregar els immigrants de les escoles. Penso que totes les escoles sense excepció haurien de tenir un mateix percentatge d’alumnes immigrants i destinar més recursos a les aules d’acollida dins els mateixos centre educatius. Creus que hi ha conflictes de convivència en els barris de Vic que concentren més immigrants? Sí, però els mateixos que hi pot haver en qualsevol barri. El que s’ha d’evitar és la massificació d’immigrants als barris. D’aquesta manera es facilitaria més la convivència entre tots i la integració.

El CCCB acull, des de l’11 de novembre fins el 13 de desembre, l’exposició World Press Photo 2009 Per cinquè any consecutiu es pot veure a Barcelona l’exposició internacional World Press Photo, organitzada per l’entitat catalana Fundació Photographic Social Vision. La mostra es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de l’11 de novembre fins el 13 de desembre. Però ni tan sols aquesta reconeguda mostra se salva de la crisi econòmica: per primera vegada a Barcelona, i degut a la manca de patrocini, l’entrada a l’exposició serà de pagament, amb un preu de 4,5€. L’exposició mostra les 199 fotografies guanyadores del concurs anual World Press Photo, on aquest any ha estat premiat un fotògraf català, Pep Bonet, i Mattia Insolera, fotògraf italià afincat a Barcelona. L’última edició va rebre més de 35.500 visitants, i és que la mostra itinerant és considerada mundialment com la més important en l’àmbit del fotoperiodisme. Cada any, un jurat internacional independent format per tretze membres escull les fotografies guanyadores entre les enviades per fotoperiodistes, agències i diaris de tot el món. En l’edició d’enguany hi han participat 5.508 fotògrafs de 124 nacionalitats. Les seves fotografies poden participar en deu categories diferents: Personatges d’actualitat, Notícies d’actualitat, Temes d’actualitat, Temes contemporanis, Vida quotidiana, Retrats, Art i entreteniment, Naturalesa, Reportatges d’esport i Fotografies d’acció. Des de l’11 de novembre i fins el 13 de desembre es podrà veure la mostra al CCCB, però l’exposició es pot visitar en 80 ciutats de més de 40 països, amb la condició de que totes les obres es puguin exhibir sense cap tipus de censura.

L’exposició, a més de mostrar la millor fotografia del moment, es pot interpretar com un document històric que recull els principals esdeveniments de l’any. A través de reportatges documentals d’autors compromesos, aquesta exposició acosta al gran públic una visió sensible i honesta de la realitat mundial contemporània. Les imatges informen, emocionen i sobre tot, conviden a reflexionar sobre la nostra societat, amb una visió crítica dels esdeveniments més importants. Per exemple, al fotografia guanyadora mostra a un agent de la policia a Ohio registrant una casa desallotjada per impagament d’una hipoteca, reflex de les conseqüències socials de la crisi econòmica als Estats Units, documentat per Anthony Suau dins d’un reportatge per a la revista Time. És una mostra de fotografia amb valors, com ho demostren les múltiples mirades sobre situacions sorprenents com la d’un ferit en el terratrèmol de Xina, uns ciutadans georgians fugint de la guerra, o un cayuco d’immigrants a Lampedusa. També hi ha, però, imatges que reflecteixen la vida quotidiana, com el simple esmorzar d’un oficinista o dos visitants en el camp de concentració d’Auschwitz. S’ha de destacar la feina de Pep Bonet, amb una particular visió dels transsexuals que exerceixen la prostitució a Hondures

g

Quines coses dels immigrants i dels autòctons creus que haurien de canviar per tal de conèixer-nos millor? Crec que la gent hauria de viatjar més, aprendre noves experiències i valors de la vida, no tenir tants prejudicis i egoismes i sobretot perdre les pors i els complexes. En definitiva, obrir-nos tots cap a un món més multicultural.

F: LUIZ VASCONCELOS. Una dona intenta evitar el desallotjament forçós d’un camp ocupat. Manaus, Brasil, 10 de març. / 1r Premi Temes d’actualitat, fotografies individuals.

Ya se puede visitar en Barcelona la exposición World Press Photo

Tzemmarem ad tzarem rmas n World press Photo di Barcelona The World Press Photo exhibition now open in Barcelona Il est désormais possible de visiter l’exposition World Press Photo à Barcelone


Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

15

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

Esports i oci

Esport

EsportCAT

La selecció índia d’hoquei recorre a un preparador català

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC) Des del començament de la Lliga de Futbol Professional ja s’han jugat quatre partits de la nostra Lliga de Futbol dels Països Catalans, que enfronta els equips de primera divisió dels territoris de parla catalana. L’últim partit ha enfrontat el Barça amb el Mallorca, i ha

suposat el primer partit que no caba en un empat. El Barça va guanyar el Mallorca per 4-2, per tant se situa primer en la classificació, seguit del Villareal i el Mallorca. Classificació

Partits jugats

Punts

1 Barça 2 Villareal 3 Mallorca 4 Espanyol 5 València

2 2 2 1 1

4 2 1 1 1

Taula de resultats Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Barça 0-0 Espanyol 0-0 Mallorca 4-2 1-1 València Villarreal

g En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

g

Brasa és el nou seleccionador, David Pérez el preparador físic, i Eneko Larumbe, el psicòleg. David Pérez s’ha dedicat sempre a la preparació física d’esportistes d’alt nivell, individual i col•lectivament. Ara viu a Pune, 300 quilòmetres al sud de Bombai, en un centre d’alt rendiment. Allà també hi ha uns quaranta jugadors, els millors del país, que tenen entre 19 i trenta anys, que procedeixen de totes les zones del país i són d’ètnies i classes socials molt diferents. La rutina és un mes de concentració, amb cinc o sis hores diàries d’entrenament -interromputs sempre per prendre el te- i una setmana de descans, alternant amb tornejos i viatges. L’objectiu immediat per aquesta selecció és una bona posició (entre els cinc primers) en la Copa del Món, que es celebrarà a Nova Delhi el març de l’any que ve. Les claus que els tècnics han marcat per aconseguir-ho són quatre: millora física i psicològica i organització tàctica i defensiva. De tècnica individual els en sobra, als indis, que, a més, són disciplinats i humils.

Humor. Partir-se de riure

Un catalán preparará la selección india de hockey hierba

Ijj n ukatalan itixdar tasedma tahindawect n Hocky n arbi3 A Catalan is to train the Indian national hockey team C’est un Catalan qui préparera la sélection indienne de hockey sur gazon

g

Sempre ha estat un equip imbatible, fins que un canvi en les regles del joc el va fer fora de l’elit. Es tracta de la selecció índia d’hoquei herba, que porta gairebé trenta anys sense pujar al podi en una competició mundial. El pas de la gespa natural a l’artificial va revolucionar tots els aspectes d’aquest esport (tàctics, tècnics, físics i mentals), i també va matar la selecció índia, sobrada de talent individual. Ara, l’equip ha recorregut a tècnics de l’altre extrem del planeta per recuperar una part del terreny perdut. La selecció de l’Índia ha confiat en el català David Pérez. La selecció masculina d’hoquei herba de l’Índia va guanyar sis medalles d’or consecutives en els Jocs Olímpics de 1928 a 1956, amb 24 en altres partits, 178 gols a favor i només 7 en contra. A Tòquio’64 i Moscú’80 va guanyar l’or. A la Copa del Món va guanyar bronze, plata i or als setanta, i l’any 1982 va quedar tercera en el trofeu de Campions. Ara, l’Índia és tan sols l’onzena potència del món. La solució l’han buscat a Catalunya i a l’Estat espanyol: José

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partirse el pecho Tadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sides Humour. Se tordre de rire


16

Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem de La castanyada És una festa popular catalana que se celebra el dia abans de Tots Sants. En aquesta celebració es mengen castanyes, moniatos i panellets. També és típic beure moscatell (vi dolç).

Castanyes torrades

Moscatell

Guia de Serveis

OFICINES AMIC UGT Guía de servicios Arguid anwamàawan

Guide des services Guide to services

TELÈFONS D’INTERÈS RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra 088 Emergències mèdiques 061 Bombers 085

Panellets

El pelló de la castanya

Els panellets Els ingredients principals dels panellets són la patata o moniato, l’ametlla, l’aigua, el sucre i el rovell d’ou. N’hi ha de pinyons, de coco, de xocolata, de cafè... La castanyera La castanyada se sol representar amb la figura de la castanyera: una dona vella, vestida amb roba vella i amb un mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes al carrer.

Moniatos

Paperina de castanyes

APUNTS DE LÈXIC

LENGUA Vocabulario de la castanyada TOTALAYT (IRAS) Amawal n takastanyit

La paperina de castanyes Quan comprem castanyes al carrer ens les posen dins una paperina. LANGUAGE Vocabulary of the Castanyada LANGUE Vocabulaire de la castanyada

Consolats estrangers a Barcelona OFICINES AMIC-UGT

CURSOS DE CATALÀ

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88

AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11 Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a planta Tel. 977 77 14 14

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 CNL Tarragona Pl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència) 43003 Tarragona Tel. 977243527 CNL Reus C/ de l´Amargura, 26, 1r 43201 Reus Tel. 977128861

Consolat de Bolívia Carrer Roger de Flor, 3 08018 Barcelona Tel. 93 322 65 12

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de Colòmbia Carrer de Pau Claris, 102 08009 Barcelona Tel. 93 412 78 28

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Consolat del Pakistan Ronda del General Mitre, 126 08021 Barcelona Tel. 93 451 27 56 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722


Revista Mà Un espai de convivència

Un espacio de convivencia Ijj n tallunt n umseddar

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

“Teníem un sou anual pactat amb l’empresa, que estava per sobre del que marca el Conveni Col•lectiu. La diferència entre el sou i el que marca el conveni l’empresa ens ho feia constar a la nòmina com a Gratificació Personal. Durant molts anys l’empresa ens incrementava l’IPC respecte als complements del Conveni Col•lectiu i ens deixava per la mateixa quantitat la gratificació personal. Aquest any, però, el que ens ha pujat dels complements previstos al Conveni Col•lectiu, ens ho ha descomptat de la Gratificació Extraordinària. Això és legal?” El que ha fet l’empresa és el que s’anomena en dret laboral ABSORCIÓ o COMPENSACIÓ i ve regu· lada a l’article 26.5 de l’Estatut dels Treballadors. El que permet aquest article és que les empreses puguin congelar el sou dels treballadors que cobren per sobre del conveni. És a dir, que les pu· jades que es vagin realitzant sobre els conceptes del conveni col·lectiu, quedin absorbides o com· pensades pel fet que els treballadors cobren uns salari superior al del conveni. A la nòmina, això queda reflectit de la següent manera: augmenten els conceptes previstos al conveni i disminueix en la mateixa proporció el concepte -en aquest cas gratificació personal, no previst al conveni. La conseqüència és que el salari real que cobrem, com que està per sobre del conveni, segueix essent la mateixa quantitat, queda congelat. Per analitzar si l’empresa ho pot fer, hem de mirar si hi ha alguna estipulació al conveni respecte a l’absorció i a la compensació o si tenim un pacte amb l’empresa que ho impedeixi. En el primer cas, pot ser que el conveni impedeixi que les pujades pactades no puguin repercutir-se mitjançant l’absorció o compensació, aplicant algun tipus de garantia ad personam. És a dir, que les millors condicions que un gaudeixi per sobre el conveni col·lectiu es mantindran amb independència de les pujades que s’apliquin del conveni. En el segon cas, pot existir un pacte amb l’empresa, mitjançant el qual l’empresa no només pujava els conceptes previstos al conveni, sinó que aplicava la pujada també als conceptes no previstos al conveni. O simplement que el concepte per sobre el conveni no seria compensat ni absorbit.

Per evitar aquest problema generat per l’absorció i compen· sació, el millor que podeu fer és pactar amb l’empresa que el que cobreu per sobre conveni no pugui ser absorbit ni compensat o, molt millor, que la pujada d’IPC prevista en el conveni col· lectiu s’apliqui a tot el salari que cobreu. Això ho podeu fer quan negocieu amb l’empresa per co· mençar a treballar, és a dir, en el moment que negocieu el vostre salari. És evident que aquest pro· blema no el tindreu, si el vostre salari és estrictament el que marca el conveni col·lectiu. Si no esteu per sobre del conveni, no es pot produir l’absorció o compensació. Aquest consell és especialment important en els casos que pacteu salaris superi· ors al conveni, perquè en cas de no pactar-ho expressament, una vegada la relació amb l’empresa empitjori o es produeixi una mala situació econòmica, l’em· presa pot intentar emparar-se en aquest article 26 per congelar el salaris dels treballadors fins que siguin equivalents a les quantitats pactades en conveni col·lectiu.

TRABAJA CON DIGNIDAD IXEDDEM SE’L ÄZZ

WORKING WITH DIGNITY UN TRAVAIL DIGNE

17

Treball

Entrevista a Griselda Martín Metgessa de família, escriptora i responsable del Grup de Facultatius de la UGT de Catalunya

“Els metges de familia som els especialistes de la incertesa”

Con definiries en una frase la professió de metge/metgessa de família? Les metgesses i metges de família som els especialistes de la incertesa. Mai sabem qui i per què ens trucarà a la porta de la consulta. De vegades és una consulta banal, una tasca burocràtica, una malaltia greu, una persona que plora... De vegades els pacients pensen que no els dediqueu el temps que es mereixen. Quina és la vostra realitat laboral? No crec que avui sigui aquesta la impressió generalitzada que es té dels metges. Els pacients tenen normalment molta confi· ança en el seu metge de família i, sobretot, quan la relació és llarga. Sovint el pacient es quei· xa del poc temps que tenim per a les consultes, però es queixen del sistema, no del professional. Quina creus que ha de ser la principal arma d’un bon metge de família? Si n’he d’escollir una, potser seria l’empatia. T’has de saber posar a l’altra banda de la taula i entendre que la persona que consulta té un motiu que per a ella és molt important.

Al blog ‘Hacer de paciente no es fácil, de médico tampoco’, relates amb humor anècdotes amb els teus pacients. En quina situació no has pogut aguantar el riure? Recordo un dia que una pacient em va dir que venia a buscar el resultat de “la caligrafia” i que “el crucigrama” el tenia la infer· mera. Després de fer la traducció simultània i deduir que es referia a l’ecografia i a l’electrocardio· grama, em vaig posar a riure i li vaig dir que amb una sopa de lletres tindríem el joc complert. Però l’anècdota que més em va impactar em va provocar ganes de plorar, vaig riure després. Va arribar un senyor molt gran que tenia tos. Li vaig dir: “Se me sienta”. Veig que el bon home se m’apropa, dóna la volta a la taula i se m’asseu a sobre. El vaig auscultar ràpid i el vaig acompa· nyar a la cadira, pensant que si entrava algú i veia aquella escena pensaria que estava guillada. Mai més he utilitzat el “me”

g

Consell del mes

g

Absorció o compensació

A space of peaceful coexistence Un espace de vie en commun 为了在欧松纳共同生活

En esta sección entrevistamos a alguien relacionado con el mundo del trabajo Di min d-itasen anesseqsa x min yeqnen ghar umadal n rxedmet

In this section we interview someone connected with the world of work Dans cette rubrique, nous avons un entretien avec une personne liée au monde du travail.


18

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation


Revista Mà Un espai de convivència

19

a space of communal life un espace de cohabitation

Notícies

Notícies

El passaport ha de marcar diferències de tracte? Jaime Ferrer

¿El pasaporte debe marcar diferencias de trato?

Pasapurti itiri days marra timesrayin Should people be treated differently depending on what passport they hold? Le passeport doit-il marquer des différences de traitement ?

2

La normativa estableix que els rètols han d’estar redactats, almenys, en català

CNL Miquel Ventura Reus

En la societat del consum i del màrqueting, els rètols dels establiments comercials han anat adquirint cada vegada més importància com a elements del paisatge urbà. Amb l’objectiu d’informar, però també de cridar l’atenció, són objecte de la mirada i el comentari de propis i estranys i constitueixen un referent de la llengua del país. La Llei de política lingüística, vigent des de l’any 1998, regula en l’article 32.3, la senyalització i els cartells d’informació general de tots els establiments oberts al públic, que han d’estar en català, sens perjudici de poder utilitzar, a més a més, altres llengües. Pel que fa als rètols que identifiquen els establiments, la normativa d’utilitzar, almenys, el català afecta la part genèrica que informa sobre el tipus d’establiment o l’activitat que s’hi desenvolupa: taller d’automòbils, forn de pa, locutori, carnisseria, basar, etc. La norma no s’aplica a les marques i noms propis que s’utilitzen per distingir comercialment un establiment o empresa.

Abans d’obrir un establiment al públic, cal tenir en compte, doncs, la legislació lingüística. D’altra banda, utilitzar el català en un establiment significa millorar la qualitat de l’atenció a la clientela. Cal recordar que els centres de normalització lingüística presten, a comerços i empreses, un servei d’assessorament lingüístic a fi de garantir la qualitat lingüística dels rètols i d’altres documents en general. Per sol•licitar aquest servei cal adreçar-se al CNL de l’Àrea de Reus, c. de l’Amargura, 26, 1r, 43201 Reus, tel. 977 12 88 61, reus@cpnl.cat, www.cpnl.cat/ reus, o al CNL de Tarragona, pl. del Pallol, 3, 43003 Tarragona, tel. 977 24 35 27, tarragona@cpnl.cat, www.cpnl.cat/tarragona. També és interessant informarse dels ajuts que ofereixen la Generalitat i alguns ajuntaments per a la instal·lació de rètols que compleixin, entre altres requisits, la normativa lingüística.

g

A principis de setembre, procedent de Santiago de Chile, vaig arribar a Barcelona per participar en un acte vinculat a l’exili espanyol a Xile. L’entrega de l’equipatge va trigar més del normal. Juntament a la cinta transportadora, esperant pacientment les meves maletes, vaig poder sentir un comentari que no em va agradar: “Com que és un vol provinent de Sudamèrica, la revisió és més profunda”. Vaig comprendre que es referia a un tema de control de droga i em va semblar raonable. Els passatgers vam continuar l’espera de més de dues hores. Jo pensava que les persones que em rebrien a l’aeroport ja haurien marxat. Sort que no va ser així. Allà estaven Paula i Lurdes. Després de retirar l’equipatge, va venir el tràmit de passar per la policia. Jo sabia que per a mi no significaria gaire demora, doncs ingressaria amb passaport espanyol, ja que tinc doble nacionalitat pel fet de ser fill d’emigrants espanyols. Efectivament, les files de les finestretes per a ciutadans de la UE eren curtíssimes comparades amb les destinades a “altres països”. Mentre presentava el meu passaport, vaig captar que a la fila del costat un jove dialogava amb el policia de la seva finestreta: - A què véns aquí? - Vinc a recórrer Europa. - Quant de temps pretens estar-hi? - Un mes, senyor. - Ensenya’m el teu bitllet de tornada! Mentre jo rebia el meu passaport, el noi buscava el seu passatge de tornada. Mai he sabut si va aconseguir trobar-lo. Com que jo vaig ser convidat a narrar l’exili de més de 2.300 espanyols que l’any 1939 van ser rebuts amb els braços oberts pel poble xilè, vaig pensar que seria bo integrar a la meva conferència aquest fet que vaig presenciar, doncs serviria per contrastar dues formes de rebre un estranger. L’ocasió de relatar aquesta lamentable anècdota se’m va presentar quan una de les assistents a l’acte em va preguntar: - I com van rebre a Xile a aquests republicans exiliats? Després de relatar l’anècdota, vaig respondre: - A Xile, quan van desembarcar els espanyols del Winnipeg a Valparaíso, ningú els va preguntar quant de temps pensaven romandre, ni tampoc se’ls va demanar mostrar el bitllet de tornada. Tot al contrari, i això que pocs mesos abans Xile havia patit un gran terratrèmol i passava per una endèmica crisi econòmica. Recordo un aplaudiment tancat i un nus a la meva gola.

Els rètols comercials, en català

F: CNL Miquel Ventura

Opinió

un espacio de convivencia amchan iwamachar

La importancia de un buen letrero. La importancia de nuestra lengua.

Rhimmet n ijj n tawqi3 yecna, d rhimmet n tutlayt nnegh The importance of a good sign. The importance of our language L’importance d’un bon écriteau. L’importance de notre langue


OPINIÓ

Cal que el poble parli

El passat 13 de setembre el municipi d’Arenys de Munt va acollir una consulta popular sobre Sergi de los Ríos la indepenPortaveu d’ERC dència de al Grup Municipal Catalunya. de l’Ajuntament Independe Tarragona dentment de la nacionalitat, tots els arenyencs van ser els protagonistes d’una jornada de festa i de participació. El resultat va ser aclaparador: més del 40% de la població va anar a votar i el sí a la independència va recollir el 96% dels vots. En els països democràtics hauria de ser normal poder fer consultes populars a la població. Sense cap mena de dubte es tracta d’un gest de democràcia participativa i de maduresa política. Amb la mateixa intenció que Arenys, des d’ERC hem presentat a diversos municipis del Camp de Tarragona una moció de suport a les consultes populars sobre la independència. El que busquem és el suport dels consistoris a un acte obert a tothom, pacífic i democràtic, en què els protagonistes siguin els ciutadans, que lliurement puguin expressar la seva opinió. Malgrat això, a Tarragona la moció no va tirar endavant pels vots en contra del PSC i el PP. Seria bo que en aquests moments de desafecció i de desconfiança fos el poble el que parlés.

g

Unidad política i social ante el derecho a decidir

Tamunit tasertant arendatt i wazref iyetwaggen Political and social unity around the Right to Decide Unité politique et sociale face au droit de décider

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Et veuen diferent si parles català” “Te ven diferente si hablas cataln” de edrost anrachor ramdagh totalayt nigh iras natkatalant “I’ve learnt Catalan in just a few months”

«J’ai appris à parler catalan en l’espace de quelques mois»

Demba Konate 21 anys

En Demba Konate va venir de Mali amb els seus pares quan tenia 15 anys. Va cursar Formació Professional d’Administració i Finances a l’IES Vic. En pocs mesos va aprendre el català i el parla perfectament. No li va costar gens adaptar-se a la nova vida. En un futur, vol estudiar ADE a la Universitat i muntar el seu propi negoci. “El que més m’agrada és la llengua catalana”, diu, “la gent es queda molt sorpresa quan veu un africà que parla català”. En Demba recomana aprendre la llengua, “et veuen diferent si parles català, sobretot a l’hora de buscar feina”.

%

Revista Mà Novembre 2009 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.


Revista Mà 2 Tarragona