Issuu on Google+

Número 9 15 juny-15 juliol 2010 www.revistama.cat GRATUÏT

“Partir” es una propuesta de denuncia social a través del arte “Partir” d ijjen nnaqd lijtima3i zi tazuri

notícies P. 9

Partir, quan l’art es converteix en denúncia

“Partir”: social criticism through art « Partir » est une proposition de dénonciation sociale à travers l’art

i Prem r pe a dereesvistú d’Ia l’ s , Un ouortehom9 m o r p r a t à 200 pe atal m!! del cgafai’P co A m a i Pre 08 el 20 Cand

3 5

Revista Mà per a conviure al Camp de Tarragona Revista Mano para convivir en el Camp de Tarragona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Camp de Tarragona Hand Magazine Living together in Camp de Tarragona Magazine Main vivre ensemble à Camp de Tarragona 手杂志 为了在欧松纳共同生活

REPORTATGE P. 7

notícies P.19

Vaga general, sobren els motius

La reforma laboral no está pensada para generar nuevos sitios de trabajo A3dar n min yeqnen ghar rxedmet war yebni ca xef tarezzut n rexdayem d timaynutin

El Camp celebra el Dia de l’orgull gai

The reform of the employment law is not about creating new jobs La réforme des contrats de travail n’est pas conçue pour créer de nouveaux postes de travail

'

Noticias y actualidad del Camp de Tarragona Ineghmisen d Imaynuten xef Camp n Tarragona

All the latest news from el Camp de Tarragona Nouvelles et actualité d’El Camp de Tarragona

*

REPORTATGE P. 6

Debat del burka: molts prejudicis, poc feminisme

En el debate del burka hay más prejuicios racistas que sensibilidad feminista Deg wawar xef nniqab dinni timesrayin n l3unsuriyya ujar zi min iddafa3en xef temghart

The burkha debate is more about racist prejudices than feminism Dans le débat portant sur la burqa, il y a plus de préjugés racistes que de sensibilité féministe

h


2

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Opinió

Més catalans

Participa! redaccio@revistama.cat

A. Daniel Juárez President Secretariat d’Immigració del Tarragonès CDC

Un ha d’estar passant per una molt mala situació per marxar de casa seva, per anar del seu territori a un altre que gairebé no coneix i que pot resultar molt diferent des del punt de vista sociocultural. En aquest procés, sens dubte difícil, hem d’acompanyar les persones nouvingudes, ajudant-les en el seu procés d’integració en la societat d’acollida. Això vol dir que han de deixar enrere la seva tradició, la seva identitat? No, cal fer-les compatibles amb les tradicions i costums del país que els acull. Un cop aquí el que es trobaran

g és un nou espai, un nou territori, persones amb costums i maneres de fer diferents i amb les quals han de viure i conviure perquè així ho han escollit. Quan una persona emigra sap que ha de deixar coses enrere i que n’ha d’aprendre de noves per poder integrar-se en el nou medi on farà la seva vida, això és quelcom que han de saber abans d’anar enlloc. Cert és que fruit de les dificultats que presenta el col·lectiu de persones immigrades, de vegades, apareix l’explotació. L’efecte crida fa que molts imaginin una realitat que molts

cops no té res a veure amb el que es trobaran. Fins ara hi havia espai per a tots, possibilitats per a tots, però i ara què? Què passa quan moltes persones s’estan quedant sense feina? Què passa amb els immigrants i amb els que no ho són? La situació de crisi pot generar conflictes, pors i desconfiança. Ara més que mai les administracions han d’actuar amb responsabilitat i tenint molta cura de quines han de ser les accions que garanteixin una convivència ciutadana que eviti el conflicte i la fractura social.

Cal un estat de garanties per a tots els ciutadans, també per als nous catalans. La fita ha de ser la transformació de la societat en clau de suma. Els nous catalans ho han de sentir i nosaltres els hem d’ajudar. Aquesta és la societat del futur i per això cal treballar des de la complicitat i des del respecte mutu.

Compartir valores comunes, confianza y respeto mutuo. Son la clave de la cohesión Lqiyyam icarcen d tiqa d lih’tiram tinni itejjan aydud ad yettef ijjen di wenneghni

Sharing common values, trust and mutual respect: the key to social cohesion Partager des valeurs communes, la confiance et le respect mutuel. Voilà la clé de la cohésion


Revista Mà Un espai de convivència

Per les següents raons: • Els polítics són escollits a dit pels partits polítics, no directament pels ciutadans, que se’ls troben imposats. • No són accesibles als ciutadans. • No s’escolten per a res al poble, i, si mai ho fan, segueixen amb el seu tarannà. • Normalment, deixen prevaldre la disciplina del partit per sobre, fins i tot, del que pensen i diuen particularment en privat. • La majoria dels polítics ho han convertit en la seva profesió, no en la seva vocació. • Hi una manca TOTAL de transparència en la gestió de les qüestions que afecten els interessos dels ciutadans. • Hi ha una corrupció gairebé total: plètora de càrrecs (molts d’ells retribuits), tràfic d’influències, etc. etc. etc.

g

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Qué piensas de los recortes sociales y de la reforma laboral?

• Manipulen el poder legislatiu i judicial. Bé, no sè què més dir. Llistes obertes, transparència i responsabilitats civils i penals si no compleixen el seu programa electoral. Màxim de temps de permanencia en la política: dues legislatures. A tot estirar, tres. Més, sota cap concepte. Josep Bruch i Miralpeix 62 anys. Vic El poc crèdit, per no dir gens, que tenen els politics. Crec que està motivat per la poca vergonya de bastants d’ells. Raül Vilanova Mata Perquè els que es dediquen a la política s’han constituit com una casta de privilegiats que viuen en un món fet a mida i separat de la realitat cotidiana dels administrats. S’aprofiten d’allò públic però no n’hi ha cap polític que vagi amb transport públic (a excepció de l’Ave i l’avió no compta) i molt pocs que portin les seves criatures a un col·legi públic o vagin a la Sanitat Pública. Quan s’eliminin els partits polítics i els cotxes oficials; quan s’obligui a tots els polítics a anar amb transport públic, a portar els seus fills a ASEQSI ID GHAYASSEN: Mamec twarid asenqess di tmesrayin yeqnen ghar weydud d min yeqnen ghar rxedmet?

col.legis públics i a anar obligatòriament als especialistes de la Seguretat Social, sense saltar-se cues; quan cobrin la mitjana del salari que cobren la majoria d’administrats; quan estiguin obligats a declarar el patrimoni

ta

era p o les r P s de

ls se pen s socia boral? è u e a Q llad ma l reta a reforió a: .cat a m n l i i deia la teva op revista Env cio @ c a d re

seu, el dels seus fills, dona i família i el que tenen a Andorra o a Suïssa; (i NO ACABARIEM MAI)...Potser aquell dia, valdrà la pena votar. Fins i tot, sense una pinça d’estendre roba que ens tapi el nas. Pep Camprubí

LES MENTIDES DEL RACISME:

“Delinqueixen per necessitat. Arriben sense res i roben” Un macroestudi recent de l’INE explica que el 75% dels immigrants estava treballant al seu país d’origen abans de venir a l’Estat espanyol. “No es tracta de ganduls, delinqüents o desocupats, perquè aquests grups no podrien pagar-se el viatge”, explica el Catedràtic de Ciències Polítiques de la Complutense de Madrid, David Reher. “El 25% restant, segurament, siguin fills menors d’edat, per tant no estaven treballant abans”, afegeix. L’estudi assenyala que els immigrants tenen un nivell educatiu similar al de la població de l’Estat espanyol. Un 59% han acabat els estudis de secundària i un 20% tenen titulació superior. En el grup amb pitjor qualificació, els africans, el 75% han acabat la primària. El problema és que falta agilitat administrativa per homologar els seus títols. Per aquesta lentitud burocràtica es dóna la situació de professionals no reconeguts.

EDITORIAL

La manipulació de la por

un g e r p

NEXT QUESTION: What do you think of social cutbacks and the reform of the employment law?

3

a space of communal life un espace de cohabitation

www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Per què creus que hi ha desafecció política?

un espacio de convivencia amchan iwamachar

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensez-vous des compressions d’ordre social et de la réforme des contrats de travail ?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Delinquen por nece-sidad. Llegan sin nada i roban” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Teggen ti3effanin minzi txessant,tasned s walu tacaren

THE LIES OF RACISM “They steal out of necessity. They come here with nothing and rob” LAS MENSONGES DU RACISME Ils commettent des délits par nécessité. Ils arrivent sans rien et ils volent »

r

Segons els serveis socials de diferents municipis, el nombre de persones que porten el vel integral es pot comptar amb els dits d’una mà, és excepcional! Això vol dir que la immensa Jordi Salvador i majoria de les dones de Duch religió musulmana no el porten. Aquesta és una primera realitat que desmunta ja mites. Una segona realitat és que l’estat de dret ja obliga a qualsevol persona a identificar-se quan calgui. En tercer lloc, també tenim una legislació que ja sanciona el maltractament, la vexació, la subordinació de la dona per part de qui sigui. Tenim igualtat legal entre persones. L’obligació de fer portar una determinada peça de roba i la seva tortura és delicte i denunciable, si no és portada amb llibertat. També tenim una societat, per sort, lliure, que permet a qualsevol persona viure la seva religió com vulgui, i expressar-la com vulgui. Així tenim religioses i religiosos que es vesteixen amb peces de roba especial, o es tanquen en un convent o monestir per viure la seva religiositat de manera més autèntica, etc. Per què si tenim els mitjans legals per combatre el que es diu que es vol combatre, hi ha hagut aquesta allau de mocions per prohibir el vel integral en espais públics, és a dir, de tothom, en els diferents ajuntaments de Catalunya? Realment cal legislar sobre el que és excepcional i alhora ja està regulat? No seria absurd prohibir, per exemple, que en Setmana Santa els fidels que vagin en processons amb “vels integrals”, s’hagin de descobrir al passar per joieries o botigues perquè és més fàcil robar? La resposta, la trobem en el fet que aviat vénen eleccions. Però hem de dir que manipular amb la por, utilitzar les mentides o les mitges veritats, criminalitzar col·lectius amb finalitats purament electorals és un acte mesquí que deslegitima els polítics.

EDITORIAL La demagogia y las falsas verdades dañan a la sociedad AR’MATBA`A Ixarriqen d dimaghujiyya ddarran aydud

EDITORIAL Demagogy and falsehoods damage society EDITORIAL La démagogie et les fausses vérités font mal à la société

*


4

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

Entrevista Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965) és un actor que ha desenvolupat la major part de la seva carrera a França. És conegut per pel·lícules com ‘Harry, Un amigo que os quiere’ (1999), ‘El Laberinto del Fauno’ (2006) o ‘Mapa de los sonidos de Tokio’ (2009), encara que té una llarga filmografia al seu darrere. En el darrer any ha estrenat les pel·lícules ‘Partir’ i ‘Ricky’. És més conegut per ser actor de cinema, però amb ‘Non Solum’ recupera els seus orígens teatrals.

“Estem contents perquè l’obra ha depassat l’intèrpret” Sergi López, Actor

Sergi López, Actor

L

Amb Sergi López ens trobem a l’aeroport per a fer l’entrevista, va cap a Brussel·les al rodatge d’una pel·lícula. Té una agenda apretada perquè quan torni, continuarà amb l’obra de teatre Non Solum. L’obra concebuda amb català ja ha estat traduïda i representada en francès i properament ja s’estrenarà en castellà. El podrem tornar a veure a Barcelona del 20 de maig al 20 de juny al Teatre Poliorama. Mònica Puntí Brun Barcelona Fotos: Ferran Mateo/David Ruano/TNC

Al principi de Non Solum deies que enyoraves el teatre. Ara encara l’enyores després de tant escenari? Ara no l’enyoro perquè el disfruto, però ni molt menys estic cansat. El teatre té alguna cosa molt forta per un actor. En cinema, estàs allà una mica sol, diuen acció i tothom calla. En canvi, el teatre tens el públic allà, t’ajuda, els sents respirar, riure... És molt xulo! La primera vegada que vaig sentir parlar d’això va ser quan estava a França i el mestre Jacques Lecqoc em va dir “el plaer d’actuar”. Primer em va semblar una idea una mica marciana, però amb el temps m’hi vaig reconeixent. El fet de gaudir actuant, més enllà que sigui una comèdia o una tragèdia, és un motor enorme. Amb el teatre de creació és on et sents més identificat o et veus fent altres tipus de teatre, potser més clàssic? Sí, sí m’hi sento més identificat. Pràcticament tot el que he fet ha sigut de creació. A vegades, quan veig obres de teatre més clàssiques i de text, em ve de gust, també m’agradaria, però la veritat és que la creació és tant rica, tant brutal... Va molt més enllà de fer d’actor, és també fer d’autor. Quan estàveu escrivint aquesta obra amb en Jorge Picó, pensaveu que tindria tant èxit? No, no. Justament l’obra és una mica marciana, una mica rara. Estem orgullosos de poder dir que és una obra poc convencional i que surt dels estereotips, però al mateix temps era un risc estrenar-la. Les primeres funcions que vam fer abans de portar-la al Teatre Nacional rarament estaven plenes. En canvi, va ser portar l’obra al TNC i va còrrer la veu. Es va començar a


Revista Mà Un espai de convivència

parlar de l’obra, del fet que no hi havia entrades, després va ser quan em vaig quedar afònic, van susprendre funcions... En la re· presa va ser quan vam començar a omplir. Estem contents perquè tenim la impressió que l’obra ha depassat l’intèrpret. La gent es queda amb l’obra. Teniu altres projectes amb Jorge Picó? Sí, bé sobretot tenim idees. Ell ara mateix està dirigint el Teatre Principal de Vilanova, també dirigeix la

companyia La Baldufa, està es· crivint, actuant i fa un munt de coses a l’hora. I jo igual, ara aquí i ara allà: Brussel·les, Vitoria, Tarragona i... Tahití (riu). Tenim moltes idees i volem escriure alguna altra cosa, però encara no ens hi hem posat. A mi ell m’inspira i jo sé que l’inspiro. Hi ha un munt d’idees que van avançant. L’any 2008 va ser l’any dels rodatges, en vas fer sis, el 2009 ha estat el de les estrenes. I el 2010, com el preveus? Aquest any hi ha, sobre· tot, Non Solum. L’havia fet en català i en francès, ara també l’estreno en castellà. Hi ha un parell de pel·lícules que estic rodant, però hi tinc un pa· per petit. Ja veurem com continuarà. La veritat és que no sé mas· sa bé què passarà aquest any. L’última pel·lícula que has estrenat a

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Espanya ha estat ‘Ricky’. Una pel·lícula que sorprèn bastant ja que és un nen que té ales. Sí, sí, cada cop busco fer pel· lícules que em sorprenguin, que em commoguin i que em diguin alguna cosa. Quan vaig llegir el guió de Ricky vaig pensar això o és una “gilipollada” absolu· ta o té algun sentit. De fet, ja coneixia al director, el François Ozon, i ell sempre explica histò· ries que no són el que semblen. Semblen històries simples, però llavors tenen alguna cosa ama· gada. Ricky és un nen que té ales, sembla molt simple, però llavors és un drama que et planteja molt més. Què fas amb un nen que té ales? En cinema, l’any passat va ser un any d’estrenes. A més de ‘Ricky’ també es va estrenar ‘Mapa de los sonidos de Tokio’, ‘Petit Indi’... Sí, també vam estrenar Partir de Catherine Corsini a Espanya, però encara n’hi ha un parell que no s’han estrenat a aquí. Una és una pel·lícula belga, La Régate, i l’altre una de francesa, Les derniers jours du monde. Si ara haguéssis de fer valoració de totes les pel·lícules que has fet amb quina et quedaries?

a space of communal life un espace de cohabitation

No, no podria. N’hi ha moltes amb les que em quedaria. No m’atreveixo, n’hi ha moltes que tenen sentit per a mi. Estic con· tent amb les pel·lícules que he fet. Western va ser la primera en què vaig prendre consciència que estava fent cinema. Aquesta va significar el pas de fer pel· lícules a ser actor de cinema. D’altres van ser més significati· ves des del punt de vista medià· tic. Com ara Harry, amb la qual em van donar un Premi Cèsar a Millor Actor Europeu, i que a França va ser una pel·lícula molt reconeguda i molt vista. Encara ara quan la passen per la televisió, molta gent la mira. També El Laberinto del Fauno va obtenir molt reconeixement a Espanya i a Estats Units. Tot i això, no em puc quedar amb una, és molt difícil.

5

Entrevista

“L’obra és una mica marciana, una mica rara. Estem orgullosos de poder dir que és una obra poc convencional i que surt dels estereotips, però al mateix temps era un risc estrenarla.”


6

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Reportatge

El tema del mes

Opinió

Debat del burka: molts prejudicis, poc feminisme

El debate de la prohibición del burka no responde a hechos reales

Awar xef lman3 n nniqab war yedji bu d awar yeqnen ghar tidett iteddar weydud There is no real basis for the debate about banning the burkha Le débat de l’interdiction de la burqa ne répond pas à des faits réels

Si es prohibeix que una dona passegi pel carrer amb burka, Espanya serà un país del qual renegar, una nacionalitat que carregar a les esquenes amb tota vergonya. Si aquesta iniciativa Cesc Poch i Ros portada als canals democràtics tant per David Aliaga ‘progres’ com per ‘carcas’ avança, els nostres polítics ens tornaran a retratar com un Estat del segle passat, d’incultes que s’espanten amb allò que és diferent, d’irrespectuosos. La mesura atempta contra la llibertat dels individus d’expressar la seva identitat cultural i religiosa. No seré jo qui defensi la dignitat i idoneïtat de que la dona s’oculti al món sota un burka i menys si s’argumenta de forma masclista; però com ja vaig escriure fa uns mesos, cal respectar escrupolosament la decisió de qui voluntàriament vulgui vestir-lo si un té veritable sensibilitat democràtica. I això és el que Espanya ha de garantir, la possibilitat de decidir, i no imposar cap norma des de l’etnocentrisme. Una comunitat seriosa no pot omplir-se la boca amb càntics d’igualtat, respecte o llibertat i prohibir una determinada manera de vestir o d’expressar la fe. Nosaltres podem, com a llunyans occidentals, no entendre o no compartir determinats dictats de la cultura islàmica, però, tanmateix, no tenim cap dret de dir a qui sí la entengui i estimi que no els pot practicar. Si PP i PSOE volen legislar a favor de la igualtat, que comencin per intentar un repartiment menys fastigosament desigual de la riquesa.

g

de forma supramunicipal. Alami acusa l’alcalde de no conèixer la realitat social, perquè hi ha problemes molt més greus de radicalisme. El president de l’Associació Ibn Batuta i diputat del PSC lamenta la mesura perquè, al seu parer, respon a pressions d’alguns partits. Chaib tem que la comunitat islàmica se senti agredida sense haver generat aquest problema. Val a dir que una normativa específica prohibint l’ús d’una peça trenca el principi general que ha de garantir un legislador, això sense fer esment que el dret sancionador ha de ser sempre la última alternativa legislativa. El simple fet de restringir el debat polític al burka denota islamofòbia. La polèmica ha reobert un altre debat: el feminisme islàmic. Totes les dones musulmanes que van ser presents al congrés sobre el lideratge de la dona musulmana, dins la Fira Musulmana a Espanya, celebrada entre el 18 i el 21 de febrer a Madrid, van coincidir a l’hora de dir que no hi ha res als textos de fundació de l’islam, sobretot a l’Alcorà, que prohibeixi el lideratge de les dones en les institucions religioses musulmanes i en la vida cultural, política i social. Ben al contrari. Els textos apunten al seu protagonisme en els diferents camps del saber i de la conducta humana: ciència, política, economia, etc. Així ho confirma la història, almenys en els primers segles, els de l’islam fundacional. Una història que s’interromp molt aviat i que avança pel camí de la discriminació de les dones, la reclusió en l’esfera domèstica, la submissió a l’home, la dependència dels imams i la invisibilitat religiosa i política.

g

La majoria de les associacions musulmanes de Catalunya no són partidàries ni del burka, ni del niqab, ni en les seves oratòries es defensen aquestes peces de roba, ni es recomana a les seves dones dur-les, tot el contrari del que succeeix amb el mocador o hiyab, que consideren una peça recomanada per l’alcorà. Però la pluja de peticions perquè es reguli el burka des de les ordenances municipals no només els ha sorprès, sinó que temen que això porti una onada d’islamofòbia, ja que va despertant recels. Molts temen que aquesta polèmica nascuda a França i ara traslladada a alguns ajuntaments catalans creï un xoc entre col·lectius. Algunes associacions i entitats ja s’hi han mostrat en contra. Tant la Ucide com la Feeri, les dues federacions que formen la Comissió Islàmica Espanyola, s’han pronunciat contra la utilització política del burka, ja que la seva utilització és gairebé inexistent a casa nostra, és una tradició d’un país en concret de tot el món àrab islàmic, que és Afganistan. D’altres representants d’entitats també han mostrat el seu rebuig, arran de la decisió de prohibir el vel integral de l’ajuntament de Barcelona. Ghassan Saliba, responsable de l’àrea d’immigració de Comissions Obreres considera que el decret de l’alcalde de Barcelona respon a una motivació electoralista i pretén desviar l’atenció social de problemes greus com ara l’atur. Segons diu, la solució és la mediació, no la prohibició. Mohamed Alami, líder de l’Associació Itran d’Amics del Poble Marroquí, recorda que la seva entitat fa anys que reclama la prohibició del vel integral, però considera que ha de ser una mesura adoptada

Coses que fan vergonya

Un país que atorga o secuestra libertades desde el etnocentrismo es un país que da vergüenza

Tmurt idi tedja tirelli yebnan xef umeyyez jar regnus d ijjen dewla n reh’cumiyyet Any country that uses ethnocentric criteria in the awarding or withdrawing of freedoms is a country to be ashamed of Un pays qui donne et qui ôte des libertés dans l’ethnocentrisme est un pays qui fait honte


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

7

a space of communal life un espace de cohabitation

Reportatge

Els motius de la vaga general afectats, ara seran de 37 dies i de 25 dies respectivament. Amb la modificació dels criteris per les causes econòmiques ens podrem trobar que una deslocalització es pugui quedar reduïda a un cost empresarial de 12 dies per any treballat. La majoria dels acomiadaments improcedents, a més, poden ser procedents, qualsevol pèrdua econòmica és suficient per acomiadar algú. La majoria de sectors d’activitat treuen els beneficis empresarials en els moments de punta de producció o consum, per exemple: el comerç

ment les millores necessàries abans d’arribar a aquesta situació. És l’última oportunitat per fer les millores tecnològiques, productives i adaptar a aquestes, mitjançant la formació, a les persones treballadores per tenir un mínim de futur. Una gran fita de la concertació dels agents socials i econòmics va ser la creació dels òrgans extrajudicials de conflictes, que sobradament han demostrat la seva utilitat i que el Decret no aprofita per traslladar, la seva utilització com òrgans de mediació i arbitratge, a la totalitat de la negociació col·lectiva, sinó que els estableix com un òrgan més i els debilita preveient la creació d’un nou organisme a tal efecte. Cal tenir en compte que la modificació substancial de les condicions de treball col·lectives decidides de manera arbitrària per l’empresari hauran de ser acordades abans de 15 dies. Aquesta reforma, a més, fa els joves eternament precaris. Amb ells sí que se’n recorden de la formació, però només en la fórmula contractual amb els contractes de Pràctiques i Formació, que bonifiquen als empresaris però no garanteixen la continuïtat de la persona treballadora y a l’empresa. Financem, n luformem i acomiadem. a t Ca

Degut a aquesta reforma laboral, una vegada més, farà que el diner públic de tothom serveixi per pagar les males pràctiques empresarials. I el sistema d’individualització de la protecció davant l’acomiadament farà que els nostres treballadors i treballadores precaris siguin més vulnerables i estiguin més desprotegits. En els processos de regulació de suspensió o reducció, així com en les modificacions substancials de les condicions de treball, el període de consultes es redueix a la meitat i en

a

La reforma laboral no està pensada per generar nous llocs de treball, sinó que determina el tipus d’ocupació que tindrem a partir d’ara; és a dir, la reforma suposarà un increment de la precarietat de la gent que ja té feina, els que trobin feina serà precària, i cap de les mesures és generadora de més ocupació. La reforma ha estat una proposta de l’Estat per donar resposta als interessos financers i de mercat, i per tant en són els responsables. I el que queda clar és que els mercats financers, creadors de la crisi, són els amos de la globalització i de les nostres vides. La desregulació existent ha deixat buits de poder als Estats, i per tant, aquests són mers executors de les polítiques econòmiques que els mercats imposen i els treballadors i treballadores, la ciutadania, les víctimes. És per tot això que els sindicats han convocat una vaga general el pròxim 29 de setembre, perquè tots els treballadors i treballadores puguin mostrar la seva disconformitat amb les mesures d’aquesta reforma laboral. Una d’elles, i potser una de les més importants és l’abaratiment del cost de l’acomiadament a 12 dies per any treballat, ja sigui el contracte indefinit o temporal. Segons els sindicats la reforma no és una reforma sinó una retallada en tota regla. UGT assegura que “encara no s’han atrevit a proposar formalment el contracte únic, però només cal lligar un parell de caps: el contracte de foment de la contractació, generalitzat per a tothom en 33 dies d’indemnització per acomiadament improcedent i 20 pel procedent, però amb un descompte per l’empresa pagat pel fons de garantia salarial de 8 dies, per tant des dels punts de vista de costos empresarials queda en 12 dies, la mateixa indemnització de 12 dies que tindran els contractes temporals el 2014, quina casualitat.” En el cas dels acomiadaments improcedents amb indemnització de 45 dies i els 33 dies, que originàriament eren els únics

T UG

de

a. rrip a m les empreses i l’alimentació per F : Juan Antonio Za on no hi ha representació Nadal, el turisme a l’estiu, la legal dels treballadors estableix venda de cotxes al juliol..., per la possibilitat que els treballatant, la resta de l’any no hi ha dors siguin representats per beneficis, i si n’hi ha, es maquiles organitzacions sindicals llen, així ja no fa falta la tutela més representatives. Han pogut judicial. La immensa majoria aprofitar per traslladar que cap dels acomiadaments improcetreballador no quedi desprotedents es poden convertir en git davant d’aquests processos, procedents. i només han situat una mera La figura del fixe discontinu declaració d’intencions ja que perd tota la seva força per no hi ha obligatorietat. aquelles feines amb una tempoEls processos de suspensió o ralitat clara any rere any. Ja no reducció es produeixen perquè cal perquè es debilita clarales empreses estan en una situament la causalitat objectiva de ció crítica i no s’han fet prèvial’acomiadament.

El govern abarateix el cost de l’acomiadament a 12 dies per any treballant ja sigui el contracte indefinit o temporal

El peor ataque a los derechos de los trabajadores de toda la historia Lhujum a3effan qa3 deg mezruy xef izerfan ufeggan

The worst attack on workers’ rights there’s ever been La pire attaque aux droits des travailleurs de toute l’histoire


8

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Opinió

Opinió

Autòctons i immigrants Que és ser autòcton? Que és ser d’aquí? Que m’ho diguin els salvapatrias. La meva àvia va ser concebuda a l’Argentina perquè allà estaven emigrats Breogán Valcárcel els meus besavis. La majoria dels que Tècnic Àrea de hem nascut a l’Estat projectes d’AMIC espanyol parlem dialectes del llatí (català, castellà, gallec, portuguès, asturià, aranès, ...). Les patates provenen d’Amèrica. Les pizzes d’Itàlia. I els pinchos morunos, això tan arrelat? Que cadascú de nosaltres investigui el seu arbre genealògic, pot trobar-hi sorpreses. Mireu el conjunt d’elements que teniu a casa vostra, mireu-los bé. Mireu on es fan: made in... Diuen alguns que no tots cabem en aquest país, però sembla ser que les coses sí que hi caben. Les persones no. Les persones. PERSONES. PERSONES? Alguns veuen les persones immigrades com “els altres”. Nosaltres, vosaltres. Jo sovint els miro. Els veig a l’obra, fent les voreres que trepitgem. Les veig cobrant-me el pa i els productes del supermercat. Els i les veig netejant “el cul d’Europa”, que deien Sabina i Pablo Milanès. I tenen ulls (generalment dos), boca (generalment una), nassos (també generalment un), cames i braços com jo. Ells immigrants. Vosaltres. Penso que és absolutament inadmissible i irresponsable que des de la classe política s’utilitzi els discurs del nosaltres i vosaltres en el debat de la immigració. Podem discutir de com gestionar l’arribada de persones i els reptes que això presenta, però és un principi històric que la gent va on hi ha més feina i riquesa, i el marc de la globalització facilita i universalitza aquest principi sense volta de full, a no ser que vulguem tancar fronteres i aïllar-nos del món com a Corea del Nord. Diuen que no hi cabem tots: com deia el Bertold Brecht, “després van venir a per mi, però era massa tard”.

g Breogán Valcárcel es técnico de proyectos de AMIC

Opinió

Quin gruix la crosta d’aquesta nit Joan Palmarola

Una poesía de Joan Palmarola Ict tqessist n Joan Palmarola

A poem by Joan Palmarola Une poésie de Joan Palmarola

Sobre l’ús de la burca Roser Prous

Roser Prous opina sobre el uso del burka Roser Prous yarezzem awar xef nniqab

Roser Prous speaks about the use of the burkha Roser Prous donne son avis sur le port de la burqa

Edita: SOCIALCAT President: Cesc Poch i Ros Coordinadora editorial: Imma Bové i Vinyet Plaça d’Osona, 4, 1er, 08500 Vic T. 938895590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

Amb la col·laboració de:

Breogán Valcárcel netta d atiqni n lmacari3 n AMIC Breogán Valcárcel is responsible for AMIC’s projects Breogán Valcárcel est technicien de projets d’AMIC

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Seu Camp de Tarragona: C. Ixart, 11, 1er. 43003 Tarragona T.977242525 tarragona@revistama.cat Director: Jordi Salvador, edició Camp de Tarragona Cesc Poch, edició Osona Consell de direcció: Raquel Gil Miquel Àngel Escobar Chaquir El Homrani

Quin gruix la crosta d’aquesta nit si gronxen sedimentades totes les nits del mon de poemes ofegats i abandó comprimida. N’ hem vist tantes i tantes de bones intencions a cau d’orella i paper mullat que el repòs supura malsons pels nostres fills i fem com si dormíssim atiats en un barranc de vi escumós i batalles barroques . La nit ancorada llepa el vessament de sang edificant el silenci. I feria el mort salvatgement però temo l’udol dels que ja no hi son dels que suportaven amb ulls desbridats el llampec de la ràbia sense veure un bri de llum . L’ànima se’m revolta i el regust de l’existència que malgrat tot

se’m desfà als dits clivellats de pus guareix les mans amb idees implacables . Travessat, s’engruna la foscor només puc pronunciar el meu nom els meus noms només escriure d’ara endavant i per tot arreu el desig permanent i la veu precisa .

Un tema ha fet córrer rius de tinta darrerament: la regulació que el consistori tarragoní vol establir per a l’ús del burca i el nicab als despatxos de l’Ajuntament, centres cívics, oficines d’atenció ciutadana, centres educatius, culturals i esportius. Evidentment és molt complicat poder atendre correctament a una persona que es presenta amb la cara tapada i incomunicada sota els metres de roba blava del burca, d’aquí la necessitat de regulació als equipaments públics. Aquesta iniciativa s’afegeix a la ja aprovada per l’Ajuntament de Lleida i que també defensen el del Vendrell i el de Cunit. La mesura ha posicionat la societat a favor i en contra usant, tanmateix, arguments semblants: la llibertat de la dona que utilitza el burca. Els uns diuen que els co-

arta la independència d’anar com vulguin; els altres creuen que l’ús d’aquesta peça les fa invisibles injustament, sotmetent-les a una imposició masculina fonamentada en la religió musulmana, tot i que el Corà no preveu la necessitat d’usar burca ni en parla en cap passatge. La polèmica està servida i va per llarg, perquè l’exercici de la llibertat individual accepta múltiples lectures. Llàstima que ningú s’ha parat a demanar què hi tenen a dir les dones que porten burca tots els dies de la seva vida. Probablement aquest seria un bon punt d’inici. I potser també, per una vegada, el més just.

Mohamadi Bouziane Janette Vallejo Julià Garcia Sara Blázquez Cap de redacció i edició Osona: Sara Blázquez Redacció edició Camp de Tarragona: Jordi Gené Consell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador) Glòria Carbonell Jordi Casals Saoka Kingolo

d

James Kwasi Jamel el Meziani Carlos ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa Col·laboradors Osona: CNL Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Xevi Quirante (fotografia) Mari Moyano Albert Portell Eduard Soler

d

Col·laboradors Camp de Tarragona: Carla Aguilar Mon Grisó Disseny original i maquetació: Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design) Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal B-52647

Amb el suport de:

5


Revista Mà Un espai de convivència

Breus

un espacio de convivencia amchan iwamachar

9

a space of communal life un espace de cohabitation

Noticies

Societat

Contra l’explotació laboral UGT inicia la campanya “Per un treball digne, contra la explotació laboral”. UGT vol aportar suggeriments que permetin millorar els treballs de la comissió de treball i immigració del Congreso de los Diputados per la necessitat d’adoptar mesures contra la explotació laboral dels immigrants. UGT considera que s’ha de donar una veritable protecció a les víctimes de l’explotació laboral, fet que també s’hauria d’incloure en el futur reglament de la llei d’estrangeria. UGT inicia la campaña “Por un trabajo digno y en contra de la explotación” UGT tbedda di “i ict n rxedmet s caraf d usbeddi n tsisst n tidi”

‘Partir’, quan l’art es converteix en denúncia

UGT starts the ‘For a decent job, and no to exploitation’ campaign UGT débute la campagne « Pour un travail digne et contre l’exploitation »

El 9 de juny, a Reus, es va presentar la Taula Territorial de Ciutadania i immigració del Camp de Tarragona. El secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós, i el director dels Serveis Territorials del Camp de Tarragona, Jordi Tous, van explicar les línies d’actuació del Govern en l’àmbit migratori, i les funcions i objectius de la Taula, vinculada al Pacte Nacional per a la Immigració. Se presenta la Mesa de la ciudadanía e inmigración del Camp de Tarragona Lmekteb n une3raq d lmuwatana di Camp n Tarragona

Presentation of the Citizenship and Immigration Committee of el Camp de Tarragona La Table de la citoyenneté et de l’immigration est présentée à El Camp de Tarragona

2

Partir és una proposta de denúncia social a través de l’art. Són nouvinguts que un dia van decidir deixar casa seva, per mil motivacions, en busca d’un futur millor. El llibre està escrit a divuit mans, en dues zones molt semblants però a 1.200 km de distància entre elles, Le Blosne, la ciutat francesa de Rennes, i els barris de Ponent de Tarragona. Els camins, les procedències i les inquietuds són diverses, com les persones escriuen. Un repte complex, relatar un escrit ple d’emocions dirigit a una persona estimada del teu lloc d’origen explicant quina és la situació que vius. Paloma Fernández (actriu, escriptora, i immigrant a Catalunya primer i a França després); una fotògrafa, Andrea Eidenhammer (immigrant austríaca), i una antropòloga, Maria Pallarès, van recórrer els carrers de Tarragona i els seus barris. A Le Blosne l’equip estava format per Bertrand Cousseau (fotògraf) i André Sauvage (sociòleg), buscaven vivències, experiències, en definitiva de persones amb una història per explicar. Fer revisió de com estic, de què sento i on estic, és un exercici que poques vegades fem de manera intencionada i menys induïda per persones que són estranyes. El resultat és colpidor. És curiós com a centenars de quilòmetres de distància els textos no són tant diferents, recullen petits detalls, sensacions i emocions. Al costat de cada carta hi una visió antropològica del text, intentant desgranar al màxim el detall de cadascun dels participants, amb vocació d’entendre

allò que hi ha entre línies amb molta cura. La proposta arriba a la nostra ciutat gràcies a l’associació L’Âge de la Tortue (l’edat de la tortuga) i de l’associació Ariadna (Tarragona), a la qual se suma la Fundació Casal l’Amic, combinant lògiques diverses, formes de fer desiguals i motivacions diferents.

g

Es posa en marxa una Taula d’Immigració

Tres entitats, un camí L’Âge de la Tortue és una entitat que espera oferir a tothom l’oportunitat de confrontar la diversitat de punts de vista que les persones tenen sobre el món. A Le Blosne, Rennes, desenvolupen projectes artístics i socials que volen denunciar, fer propostes i, sobretot, generar reflexió. L’Ariadna és una associació que neix amb la finalitat de donar a conèixer, divulgar i estimular la creació artística a tots els nivells i arreu de Catalunya, posant especial èmfasi a les comarques de Tarragona. Amb una programació creixent en el nostre entorn, que promociona una altra manera de fer incorporant propostes artesanals al circuits culturals i ciutadans. La Fundació Casal l’Amic té com objectiu principal l’acció social i educativa amb la infància, l’adolescència i la joventut, destinada a la prevenció de situacions de risc social en aquests grups de població. Amb una clara intenció de mobilització comunitària, actua bàsicament als barris de Ponent de Tarragona i, sempre que es pot, amb la complicitat d’altres entitats i institucions. Jordi Collado Tarragona

“Partir” es una propuesta de denuncia social a través del arte

“Partir” d ijjen nnaqd lijtima3i zi tazuri “Partir”: social criticism through art « Partir » est une proposition de dénonciation sociale à travers l’art


10

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Estrangeria

Planta cara a l’explotació laboral AMIC-UGT Barcelona

dents de països extracomunita· ris és clarament superior al de les espanyoles. I aquesta dada és especialment preocupant si tenim en compte que, en molts casos, els ingressos de les famí· lies d’immigrants depenen de l’activitat laboral de les dones. No és fortuïta ni molt menys banal la nostra preocupació quan ens referim a una situació que està vivint un dels col· lectius que conformen la classe treballadora del segle XXI. Amb aquesta crisi, molts treballa· dors i treballadores immigrants estan patint enganys, l’abús de la situació de necessitat, la imposició d’unes condicions de treball especialment lesives que determinen el pas d’una infracció social a un delicte contra els seus drets. Condici· ons de precarietat, d’ocupació irregular i d’explotació laboral estan a l’ordre del dia. Des d’AMIC-UGT de Catalunya, avui més que mai, creiem neces· sari assumir una responsabilitat social i política davant els pro·

ble· mes reals que afligeixen el conjunt de la classe treballadora. Els treballadors i treballadores hem de donar una resposta contundent a les mesu· res que només pretenen perjudi· car les classes més desafavorides de la societat i que afavoreixen únicament els especuladors i aquells empresaris corruptes. Si ho permetem, si acceptem condicions de semiesclavisme i de precarietat laboral estarem retrocedint en drets. Drets aconseguits en la lluita sindical d’homes i dones que, durant anys, van fer front a qui els volia sotmetre. Hem d’estar alerta i contrarestar aquells poderosos que treballen per la desaparició de les organitzacions de treba· lladors. Hi ha interessos econò· mics i ideològics que volen una

eco· nomia lliure de sindicats, empreses lliures de sindicats i amb treballadors desprotegits. L’organització de treballadors en els sindicats és la clau per a contrarestar l’ofensiva neoliberal a que assistim i lluitar pel mante· niment i la creació d’ocupació de qualitat i de protecció social. Treballador i treballadora plan· ta cara contra l’explotació labo· ral. Organitza’t sindicalment i defensa els teus drets!

g

Mentre que el debat polític i mediàtic s’ha centrat en atemptar contra alguns dels drets de les persones, com és el dret a l’empadronament i al dret a la llibertat religiosa (el primer reconegut en el marc jurídic d’aquest país i el segon tant en el dret internacional com l’estatal), s’està deixat a l’oblit una realitat: la desocu· pació i l’explotació laboral que estan patint milers i milers de treballadors i treballadores im· migrants. I sobre això, creiem, s’han de debatre i plantejar solucions urgents. La crisi econòmica i financera ha colpejat amb contundència el col·lectiu de treballadors immigrants. D’acord al Minis· teri de Treball i Emigració, de l’any 2008 al primer trimestre del 2010 la seva taxa d’atur es va incrementar en 15 punts percentuals. Si bé això és més significatiu entre els homes (comunitaris i no comunitaris) que entre les dones, la taxa de desocupació de les dones proce·

Planta cara a la explotación laboral

Udem n uqedduh’ d usxincar di tidi midden Stand up against exploitation at work Faites front à l’exploitation sociale

Fitxa d’estrangeria

La reforma de la Llei d’estrangeria 4/2000, que va entrar en vigor el passat mes de desembre 2009, ha introduït alguns canvis en lo referent als drets fonamentals del estrangers: El 22 de desembre de 2000 es va produir una de les reformes de la Llei d’Estrangeria de mes magnitud, alguns dels canvis que es van introduir van motivar la presentació de diversos recursos d’inconstitucionalitat contra la mateixa. El Tribunal Constitucional va resoldre els esmentats recursos reconeixent que la exigència que la llei imposava als estrangers per al exercici dels drets fonamentals de re· unió, associació, sindicació i vaga, de que fossin residents legals a Espanya, constituïa una restricció injustificada i, per tant, contraria a la Constitució, ja que segons la mateixa els esmentats drets arriben a totes les persones pel fet de ser persones. El Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat dels articles que a la Llei regulaven aquestes qüestions i va fer el mandat de modi· ficar la Llei, mandat que s’ha complit amb la reforma del passat desembre.

Després de la reforma introduïda per la Llei 2/2009 es reconeixen aquestos drets en completa igualtat amb els espanyols, quedant redactats com segueix: Article 7. Llibertats de reunió i manifestació. 1. Els estrangers tenen el dret de reunió en les mateixes condicions que els espanyols Article 8. Llibertat d’associació Tots els estrangers tenen el dret d’associació en les mateixes condicions que els espanyols. Article 11. Llibertat de sindicació i vaga. 1. Els estrangers tenen dret a sindicar-se lliurement o a afiliar-se a una organització professional, en les mateixes condicions que els treballadors espanyols. 2. Els estrangers podran exercir el dret a la vaga en les mateixes condicions que els espanyols. * Siguis o no resident legal tens tot el dret a manifestar-te, associar-te i sobre tot formar part del sindicat que et recolzarà sempre en la reivindicació de tots els teus drets.

g

Drets fonamentals de tots els ciutadans, inclosos els estrangers siguin o no residents legals

Recursos de extranjería Derechos fundamentales de todos los ciudadanos, incluidos los extranjeros, sean o no residentes legales Lmawarid n rbarrani Izerfan imezwura n marra lmuwwatinin, issidef ura d ine3raq i ghar yedja recwaghed

Immigration law resources Fundamental rights of all citizens, including foreigners, whether they are legally resident or not Recours d’extranéité Droits fondamentaux de tous les citoyens, y compris les étrangers, qu’ils soient ou non des résidents légaux


VIVIM JUNTS

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 24

Més eines per a l’autonomia personal

Editorial

El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’acollida de les persones immigrades

Foto de grup després de l’aprovació

E

l Ple del Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes d’abril la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, per la qual es crea un servei universal de primera acollida i es desenvolupen les noves competències de la Generalitat en l’àmbit de la integració i les migracions. Es materialitza així una de les mesures més importants del Pacte Nacional per a la Immigració, signat per la majoria de forces polítiques parlamentàries, els agents socioeconòmics i les organitzacions del sector el desembre de 2008. Amb aquesta llei, Catalunya és la primera comunitat de l’Estat espanyol en establir un marc legal de referència integral per a l’acollida, adoptant una legislació pio-

nera al sud d’Europa que té els següenst objectius: 1) Facilitar la integració de les persones immigrades; 2) Estendre un servei de primera acollida homogeni al conjunt de Catalunya; 3) Fomentar l’autonomia personal i la igualtat d’oportunitats; 4) Reduir les situacions de vulnerabilitat i de risc d’exclusió, i 5) Fer del català la llengua comuna d’acollida arreu del territori. Aquesta iniciativa pretén fomentar l’autonomia personal de les persones nouvingudes. A través del servei de primera acollida, Generalitat i ens locals oferiran una atenció personalitzada i accions de formació i informació sobre llengua catalana, mercat laboral, drets i deures bàsics, i model de societat. És la primera vegada que un text legislatiu

juny 2010

estableix el català com a llengua comuna en els sistemes d’acollida i reconeix el seu valor com a llengua d’incorporació, d’integració i mobilitat social. El text també preveu l’acollida especialitzada, que implica diversos departaments del Govern i els insta a establir, mantenir o reforçar programes orientats a les persones nouvingudes dins dels serveis normalitzats per al conjunt de la població. Entre d’altres, es contemplen àmbits d’actuació com ara la salut, l’escola, la universitat, l’atenció de menors o la justícia. Així mateix, la llei preveu el foment de mesures per incentivar l’acollida a les empreses i als centres de treball, de comú acord amb els agents socioeconòmics. La Llei reconeix i aprofita l’experiència acumulada en els darrers 20 anys per ens locals, agents socioeconòmics, entitats del sector i serveis públics de la Generalitat. També preveu crear l’Agència de Migracions de Catalunya per guanyar operativitat i agilitat a l’hora de teixir la col·laboració entre els diversos actors implicats (ens locals, agents socials, entitats col·laboradores, prestadors a l’exterior i empreses concertades).

eines: herramientas aprova: aprueba mesures: medidas signat: firmado forces: fuerzas igualtat: igualdad ens: entes oferiran: ofrecerán drets: derechos

10 anys, 1 milió

L

es últimes dades de padró a Catalunya assenyalen el primer descens de persones estrangeres en els últims 12 anys, quelcom que indica un canvi de cicle en la immigració al nostre país. La crisi ha frenat la intensitat d’entrades viscuda en els darrers anys. Alhora, el retorn als països d’origen i, sobretot, el trasllat a terceres destinacions es consoliden com a noves estratègies per a molts, especialment per a homes joves de nacionalitat boliviana, equatoriana, pakistanesa i xinesa. Però la feina que ens queda aquí en integració no s’ha acabat, tot just comença. Perquè el gruix dels nous catalans i catalanes es quedaran. En els propers 10 anys un milió de ciutadans d’origen estranger han d’esdevenir catalans i catalanes de ple dret, iguals en drets i deures. Per això des de les institucions hem d’assentar les bases d’aquest gran repte nacional que ens hem marcat en l’horitzó, per mitjà del Pacte Nacional per a la Immigració, la Llei d’acollida, les autoritzacions inicials de treball o el treball compartit amb ajuntaments i entitats. Per això les persones immigrades han de continuar posant el seu gra de sorra: amb més participació a les AMPA, més aprenentatge del català, més vinculació als sindicats, a la xarxa associativa, a la política… Per això el conjunt de la societat ha de seguir treballant en projectes d’apropament a l’altre i d’intercanvi mutu com les parelles lingüístiques, el projecte Tots som una colla de les colles castelleres, les iniciatives interculturals de la Confederació d’Associacions de Veïns, els projectes d’universitaris mentors d’estudiants de secundària, els esforços de les associacions de pares i mares per apropar-se a les famílies nouvingudes o el programa Quedem d’Òmnium Cultural. És feina de tots i totes.

dades: datos quelcom: la cual cosa viscuda: vivida trasllat: traslado feina: trabajo repte: reto


VIVIM J UNTS

2

Invitació a les persones nouvingudes

Trenta colles castelleres de tot Catalunya s’afegeixen al programa “Tots som una colla”

E

ls catalans fa més de 200 anys que aixequem castells humans per a celebrar les nostres festes. Una activitat en la que tothom té el seu lloc: homes i dones, grans i petits, tots tenen l’oportunitat de treballar per un objectiu comú. Ara, amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta tradició a les persones nouvingudes, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, juntament amb la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya han posat en marxa una nova edició del programa “Tots som una colla”. Aquest programa, plantejat com una invitació, consisteix en la organització d’uns tallers d’introducció als castells que s’adrecen especialment a la població immigrant, per tal que puguin partici-

Per a la convivència

E

audiovisual didàctic específicament pensat per aquests tallers, que consisteixen en tres sessions de dues hores cadascuna. Més informació: www.cccc.cat

trenta: treinta s’afegeixen: se añaden colla: grupo tot: todo aixequem: levantamos castells: castillos tothom: todo el mundo té: tiene lloc: sitio donar: dar juntament: junto plantejat: planteado s’adrecen: se dirigen índex: índice aquest: este mitjançant: mediante

Més consens en immigració

Nova Taula Intercultural l Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta de Barcelona ha creat una Taula Intercultural que agrupa entitats de persones immigrades amb l’objectiu de reforçar la cohesió social i la convivència al districte. És una iniciativa que compta amb el suport de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania i sorgeix de les propostes d’actuació del document “La interculturalitat en el teixit associatiu dels nostres barris”, que van presentar el passat mes de maig als mitjans de comunicació el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, i el membre de la Comissió Executiva del Secretariat, Oleguer Forcades. El document descriu el perfil de les entitats del districte, les relacions de cooperació que estableixen entre si, així com les actuacions i els projectes interculturals existents. Entre les principals conclusions de l’anàlisi destaca el fet que les entitats de persones immigrades se senten, en general, ben acceptades per la societat d’acollida. Tampoc es detecta una gran presència de racisme, tot i

par en aquesta activitat. L’any passat es va desenvolupar una prova pilot en quatre de les poblacions amb colla castellera que tenen més índex de població immigrant: Salt, Vic, Guissona i El Vendrell. Als tallers hi van assistir un total de 194 persones, i l’experiència va ser molt ben valorada per tots els implicats. Aquest 2010 el projecte s’ha ofert a les 56 colles castelleres existents en aquest moment, i 28 colles, pertanyents a una vintena de poblacions, entre les quals hi ha algunes de les més importants del país, com ara Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Mataró, Tarragona, Reus o Granollers, ja han confirmat la seva participació. Alguns d’aquests tallers es realitzaran durant tota la temporada castellera. La difusió dels tallers es fa en contacte amb els tècnics d’immigració de cada localitat i les entitats que hi treballen, mitjançant uns cartells i díptics en nou idiomes. Igualment, s’ha editat un material

que existeixen prejudicis cap a les persones immigrades i les d’ètnia gitana. També constata el desconeixement existent entre les entitats de nouvinguts i la resta d’asssociacions. La iniciativa està oberta a totes aquelles entitats que hi vulguin participar, els membres es reuneixen amb una periodicitat mensual i també es preveu la intervenció de representants de l’Administració per reforçar el treball en xarxa i sumar esforços. Entre d’altres, els seus objectius incials són: 1) Debatre i crear un espai de participació real; 2) Fomentar el coneixement entre entitats; 3) Identificar i deconstruir prejudicis; 4) Promoure el treball en xarxa, i 5) Treballar amb línies i valors compartits.

taula: mesa compta: cuenta suport: apoyo sorgeix: surge teixit: tejido mitjans: medios nouvinguts: recién llegados

El Pacte Nacional incorpora 30 nous signants

E

l Pacte Nacional per a la Immigració suma ja 68 agents signants entre partits polítics, agents socioeconòmics, organitzacions i entitats del sector d’arreu de Catalunya. Una xifra que s’ha actualitzat recentment, després de l’adhesió de 30 noves incorporacions de l’àmbit cívic, econòmic i social en un acte que va presidir la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, a la seu del Departament. Més informació: www.gencat.cat/dasc/pni


Conèixer Catalunya

VIVIM J UNTS

3

per a més informació consultar www.santjoandelesabadesses.com

Sant Joan de les Abadesses C

om cada any a finals de juliol, Sant Joan de les Abadesses recorda durant tres setmanes un dels seus personatges més populars, el Comte Arnau, amb un festival que reviu la memòria d’aquest mite i llegenda. Aquest any la festa es celebrarà els dies 11, 18 i 25 de juliol i 1 i 8 d’agost. Envol-

tats de la riquesa històrica que respiren els carrers i el paisatge de Sant Joan de les Abadesses, els visitants es sorprendran gratament d’una festa que respira cultura i que troba la seva màxima expressió en el Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau que se celebra la primera setmana. Els caps de setmana

Claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses

Apendre català

següents, Sant Joan de les Abadesses oferirà concerts i d’altres activitats populars que giren al voltant del mite i de l'època en què se situa. En són un exemple la fira artística Artivolta o els concerts de música trobadoresca, entre d’altres. Creat al voltant del monestir, el poble de Sant Joan de les Abadesses va ser fundat l’any 887 per Guifré el Pelós, que va posar la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina. Les abadesses van perdurar fins al 1017, any en què van ser expulsades acusades de desordres, episodi històric que faria néixer la llegenda del Comte Arnau. El monestir de Sant Joan de les Abadesses era conegut en els seus orígens com Sant Joan de Ripoll o Sant Joan de Ter. Al segle XII es va construir una nova església que és la que encara es pot veure a l'actualitat. El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir el cimbori així com el campanar. Autèntic senyor feudal, el Comte Arnau maltractava els seus vassalls, defraudava la soldada als mossos i seduïa les donzelles. Entre elles, l'abadessa del monestir de Sant Joan a qui va raptar una nit travessant les muntanyes per una mina

molt profunda. Tal era la seva conducta que, quan va morir, va ser condemnat a córrer sense parar amb el seu cavall de flames i la seva canilla de gossos per les muntanyes de la Serra Cavellera i, les nits de tempesta, voltat de clapits de gossos, es diu que esparvera els pagesos i la gent que es troba a la muntanya.

Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses Pl. Major, 3 17860 Sant Joan de les Abadesses Tel. 972 720 100 ajuntament@santjoandelesabadesses.com

envoltats: rodeados encara: todavía terratrèmol: terremoto cimbori: cimborrio travessant: cruzando flames: llamas canilla: jauría tempesta: tormenta clapits: ladridos


4

VIVIM J UNTS

Entrevista Jaume Lanaspa, director gral. de la Fundació “la Caixa”

“La capacitat de millorar la cohesió social en una societat plural és un repte i una oportunitat” Com enteneu la interculturalitat? La Fundació “la Caixa” segueix els corrents actuals en referència a la gestió de la diversitat, i afavoreix la interculturalitat com a model de gestió que respecta les diferències però se centra en el que tenim en comú: el context local. El seu desenvolupament és la prioritat. En síntesis, la interculturalitat assumeix com positiva la coexistència pacífica i dinàmica de diferents sentiments de pertinència per part del nous veïns, i la interrelació respectuosa amb els antics.

Q

uins són els sectors d’actuació de l’Obra Social “la Caixa” en l’àmbit de la immigració? L’Obra Social “la Caixa” des dels inicis del fenomen migratori a Espanya i Catalunya n’ha prestat atenció des d’una doble perspectiva. Per una banda, les necessitats específiques dels nouvinguts en els seus primers moments a la societat d’arribada, donant suport a la tasca d’acollida desenvolupada per l’Administració Pública i el tercer sector. I per l’altra, les iniciatives per garantir la cohesió social en una societat que s’està transformant en una societat més diversa i plural. Què és el Programa d’Interculturalitat i Cohesió Social? El Programa d’Interculturalitat i Cohesió Social és un programa que té com a objectiu afavorir la convivència intercultural generant eines que puguin ajudar els actors socials, inclosos els propis individus. També, que adquireixen competències per relacionar-se pacíficament, i per contribuir al desenvolupament propi i comú en una societat multicultural.

I quines aplicacions pràctiques té? Moltes i diverses, perqué es basa en fomentar la interacció des del respecte a les diferències i sempre en benefici del bé comú. Hi ha múltiples iniciatives dutes a terme per administracions, tercer sector, etc. però el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural, de la Fundació “la Caixa”, intenta anar un pas més enllà. Tracta de posar en valor moltes d’aquestes iniciatives, i enfortir-les, sent capaços de generar un model integral d’intervenció social que afavoreixi la cohesió social revertint situacions de mera coexistència, o d’hostilitat explícita. El més nou d’aquest programa és el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural, en què consisteix? Per primer cop a Espanya es posa en marxa, en diferents municipis i al mateix temps, un mateix model d’intervenció, que parteix d’una col·laboració triangular entre administració pública, entitats socials i comunitat acadèmica, impulsats per la Fundació “la Caixa”. Pretén convertir-se, després de la seva validació, en un referent metodològic a nivell estatal. A més, es tracta d’una intervenció integral en l’àmbit local, implicant als pilars bàsics, als professionals, al teixit social, i la ciutadania, amb especial atenció a família, infància i joventut. Per això es desenvoluparà des de l’àmbit de la educació, el social, i la salut. Per últim, el caràcter preventiu d’aquest model suposarà un dels grans reptes a nivell d’avaluació, i els dos aspectes, tant la perspectiva preventiva, com els esforços que fem per trobar indicadors que permetin avaluar resultats i impacte, seran innovadors i valuosos en el context actual.

Quins objectius té? El principal objectiu és generar un model d’intervenció que afavoreixi la cohesió social, però fent-ho a més des d’una perspectiva comunitària, que entén que la comunitat no és beneficiària de les accions, sinó protagonista i responsable del seu desenvolupament. De quina manera s’aplicarà? S’aplica de la mà d’entitats socials amb experiència en intervenció comunitària i gestió de la diversitat, amb la col·laboració de les administracions públiques locals, i amb el suport de la comunitat acadèmica i científica. L’àmbit d’actuació són barris o municipis petits on la diversitat cultural és significativa. Per acabar, quin és el repte principal que ha d’afrontar la nostra societat en relació a la immigració? La transformació de la nostra societat s’ha donat en un espai de temps molt curt, que no ha permès adaptar-se adequadament al mateix ritme, ni les institucions, ni els individus, tant pel que fa als nouvinguts, com a la societat d’acollida, que ha vist com el seu barri es transformava sense poder-hi entendre les implicacions. Així, la capacitat de millorar la cohesió social en una societat diversa i plural, amb noves formes de ser, pensar i relacionar-se, és el gran repte, però també és una oportunitat. L’experiència constatable en altres països posa de manifest que resoldre adequadament aquest repte és socialment desitjable, econòmicament rentable i humanament impagable, pel sofriment gratuït que evita, tant als immigrants, com a la població preexistent.

repte: reto quins: cuáles inicis: principios banda: lado arribada: llegada garantir: garantizar afavorir: favorecer enteneu: entendéis dutes a terme: llevadas a cabo suposarà: supondrá mà: mano suport: apoyo

Breus Nova Taula Territorial de Ciutadania i Immigració al Camp de Tarragona La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili, a Reus, acollirà el 10 de juny a les 19:30 hores l’acte de presentació de la Taula Territorial de Ciutadania i Immigració del Camp de Tarragona, la cinquena que es promou a Catalunya, després de les Girona, Lleida, les Terres de l'Ebre i la Catalunya Central. Es tracta d’un òrgan descentralitzat emmarcat dins de la Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat, l’espai de participació i consens per a les polítiques relacionades amb la gestió del fet migratori a Catalunya. L’objectiu és fomentar, de forma descentralitzada, la cooperació i participació entre el Govern, els ens locals i la societat civil en les polítiques relacionades amb la immigració, per tal de tenir en compte les realitats i les necessitats específiques de cada demarcació.

La Generalitat assumeix la inspecció de treball en la campanya de recollida de la fruita La Generalitat efectuarà, per primer cop, inspeccions per controlar el compliment de la normativa laboral en la campanya de recollida de la fruita d’enguany, de manera que aquesta tasca es repartirà entre l’administració catalana i la central. La novetat obeeix a l’entrada en vigor el dia 1 de maig del traspàs a la Generalitat d’una part de les competències en matèria d’inspecció de treball. Un altre dels temes acordats ha estat la prioritat que mantindran les administracions en relació a la contractació d’aturats. El Servei d’Ocupació de Catalunya enviarà cartes als aturats per oferir-los la possibilitat de treballar en la campanya de la fruita. En canvi, es reduirà la contractació en origen en un 24% respecte de la que es va registrar el 2009. El Departament de Treball tornarà a posar en funcionament tres oficines mòbils per facilitar als pagesos la contractació de treballadors.

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

comunicacio.immigracio@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio www.acollida.gencat.cat


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Què fem aquest cap de setmana?

Els camins de ronda T’agrada el mar i la muntanya? A la Costa Brava tens la combinació perfecta. Camins que voltegen els penyasegats amb vistes al mar, tot seguint el sender GR-92, conegut popularment com sender del Mediterrani perquè recorre tota la costa catalana, i que al seu pas per la costa gironina, coincideix en alguns dels seus trams amb els camins de ronda, des dels quals es gaudeix d’impressionants vistes de la Costa Brava.

11

a space of communal life un espace de cohabitation

La cuina d’en Camil De punta a punta de la ruta, que transcorre entre Portbou (l’Alt Empordà) i Blanes (la Selva), hi ha 12 trams, que es poden fer en diferents etapes. Són uns 215 quilòmetres, que si t’ho proposes, els pots fer en 15 dies, més o menys. Fer tot aquest camí et permetrà veure que la Costa Brava no és uniforme. Primer, trobaràs la part més abrupte de tota la costa catalana a la Serra de l’Albera i al Cap de Creus, amb muntanyes que superen els 200 metres d’alçada a tocar de costa i on la forta tramuntana no deixa crèixer els arbres. Per això, a la part més nord de la ruta, díficilment hi trobaràs ombra. Si comences el camí per aquí, et faràs una idea del que t’espera un cop arribis al Coll del Frare, a Portbou, des d’on es gaudeix d’una impressionant panoràmica de tota la part nord del Cap de Creus, de Colera a Port de la Selva. De mica en mica, els imponents penyasegats es van suavitzant i cada cop hi ha més pins. Ens acostem a la frontera entre l’Alt i el Baix Empordà, marcada pel massís del Montgrí, que separa l’Escala i Torroella de Montgrí. Si fins ara caminar arran de costa era una prova contra el vertigen, ara tot es torna molt més fàcil per a aquells que no els agrada les altures. Els camins de ronda aquí són ja un clàssic pels turistes i et porten des de l’Estartit fins a Sant Feliu de Guíxols, passant per Palamòs, Begur, Calonge i Platja d’Aro. La majoria de municipis han arreglat i senyalitzat els camins amb tots els avantatges i inconvenients que això suposa: camins més transitables però també més transitats, cosa que fa que, a l’estiu, quan més turistes hi ha, la

quantitat de gent que passi per aquí faci perdre part de l’encant del paratge. Però quan vegis aquest paisatge costaner entendràs perquè té tant èxit. La combinació de pins, mar i roca i la barreja dels seus olors t’atraparan de seguida i faran de la teva excursió un agradable passeig. Quan arribem a Sant Feliu de Guíxols entrem a la recta final de la ruta, a la comarca de la Selva, que ens porta fins a Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. En tan sols 20 quilòmetres passem de la tranquilitat de Tossa i la seva petita vila medieval al bullici del més gran centre turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar, i al municipi costaner gironí amb més vida comercial, Blanes. La massiva edificació dels darrers anys entre Lloret i Blanes han fet desaparèixer part del camí originari i l’han convertit en carreteres d’urbanitzacions. Però encara queden cales on refugiar-se del bullici turístic de l’estiu com Cala Sant Francesc, a Blanes, i Cala Canyelles i Santa Cristina, a Lloret. La millor època de l’any per fer aquesta ruta és a la primavera i a la tardor, quan fa sol però les temperatures són suaus i no hi ha massa turistes. A l’estiu, però, tens l’al·licient que pots refrescar-te a les cales que hi ha pel camí i que potser no trobaries si anessis en cotxe.

Risotto de pèsols amb perfum de menta

El risotto segurament és dels plats de la cuina italiana que tenen presència a la nostra cuina d’avui, és una demostració de la mil varietats que és cuina l’arròs a la mediterrània, el risotto no es redueix a arròs amb formatge parmesà, sinó que és tot un món saber quina varietat d’arròs i quin formatge millor amb aquells productes. Aquest risotto els productes són de la mediterrània catalana: arròs de Pals, pèsols, formatge de Maó, vi blanc de l’Empordà. En una cassola amb el foc baix fem la ceba tallada ben petita amb mantega i una mica d’oliva confitem la ceba, un cop confitada i enrossim l’arròs, una bona copa de vi blanc i deixem que s’evapori, i afegim els pèsols i unes fulles de menta i comencem a anar posant poc a poc el brou –de verdures o de pollastre i verdures- ,a mesura que el vagi absorbint anem posant-ne més que considerem que està al nostre gust –entre 17 i 20 minuts-, retirem la cassola del foc i posem el formatge de Maó de ratllat amb mantega i es remena amb l’arròs fins que quedi tot ben lligat, el risotto ha de quedar cremós, i la cremositat s’aconsegueix amb que quedi una mica de brou i fer la cremositat amb brou i el formatge. Aquí teniu un risotto a la catalana i de temporada, combinat els productes i també amb les coccions nostres, s’adapta la menta de quan fem els pèsols o les faves ofegades, i queda el seu punt anar menjant el risotto amb els seus pèsols dolços i tot acompanyat d’un perfum fresc de menta.

g

COCINA Risotto de guisantes con perfume de menta AXXAM U SANWI Macca s arruz d refwah’ n minta

Este mes caminaremos por la Costa Brava

Deg ayur-a ad nrah’ negwar ghar Costa Brava This month, walking on the Costa Brava Ce mois-ci, nous parcourrons la Costa Brava

COOKERY Risotto of mint-perfumed peas CUISINE Risotto aux petits pois parfumés à la menthe

*


12

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Aquesta xerrada és un dels actes que s’emmarca en l’exposició “Exili. Mirades creuades”, que es va inaugurar el 6 de maig i es va poder veure fins el 30 de juny. Un cop acabada la guerra, es va produir un exili cultural a gran escala, ja que mestres i intel•lectuals van abandonar el país. Aquest fet va suposar deixar tocada de mort la cultura que existia fins aleshores. Cal afegir que el franquisme no era gens popular en els llocs on s’havia bombardejat sistemàticament, com a Catalunya, per tant fuig molta gent a França pel pànic. La guerra es va perdre a causa de la no intervenció que va decidir l’Associació de Nacions, fet que va suposar que la República no tingués armament. En canvi, el bàndol colpista va tenir el suport d’Alemanya i Itàlia, que havien abandonat l’Associació de Nacions, i així Franco va poder disposar de gran quantitat d’armes, algunes de les quals van ser utilitzades de manera experimental durant el conflicte.

Durant la guerra es va mantenir el sistema parlamentari a la zona republicana, demostrant l’interès per mantenir la normalitat democràtica per part de les autoritats. La darrera sessió de les Corts es va fer a Figueres. La Llei de Responsabilitats Polítiques que es promulga després de la guerra, té efectes retroactius i no s’ha produït mai en cap altre lloc del món, ja que en d’altres conflictes al cap d’un temps es declara una amnistia; en canvi, a l’Estat espanyol, el règim dictatorial no va deixar de perseguir no només els que havien tingut responsabilitats durant la guerra, sinó abans i tot. L’arribada als Camps de concentració de França no va ser gens galdosa. Els refugiats estaven en situacions penoses i paupèrrimes, fins i tot alguns diputats francesos de dretes en demanaren l’expulsió immediata. Però cal tenir en compte que els inicis de la resistència francesa estan en els exiliats republicans, ja que tenen l’experiència militar de la guerra. A més,

Cultura

Cultura

Torredembarra acull “Guerra i exili”

Julià Garcia Torredembarra

g

El 10 de juny es va dur a terme a Torredembarra la conferència “Guerra i Exili”. L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas, l’Antena de Coneixement de la URV i la Biblioteca Mestra Maria Antònia, va ser presentat per Lluís Català, antic professor de l’IES Torredembarra i la conferència va anar a càrrec del Dr. Josep Sánchez Cervelló.

quan els alemanys van ocupar França, els perseguien pel seu passat a la guerra civil. La percepció de la realitat des de l’exili i l’interior no coincideix. Els exiliats no entenien com és que la població no es revoltava, però la situació a l’interior del país era dramàtica, com demostra el fet que els judicis militars van durar fins el 1963.

Torredembarra acogió la conferencia “Guerra y exilio”

Torredembarra tesnewju ijjen umsagar xef “ umseysi d lmenfa” Torredembarra hosts a talk on “War and Exile” Torredembarra a accueilli la conférence « Guerre et exil »

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

Blog:

After Dark

Camino Direcció i guió: Javier Fesser Espanya, 2008. 2’23’’

A la panxa del bou La Troba Kung-fú

www.prouracisme.org

Haruki Murakami Empúries, 2008

http://litteraemundi. blogia.com/

After Dark narra les històries entrelligades d’uns personatges solitaris a la recerca d’una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses mentre beuen cafè i fumen sense parar. Una història senzilla i captivadora. Historias cruzadas que pasan durante una noche en Japón

Tih’uja yemsaren deg ict n djiret di Japon Interwoven stories that take place on one night in Japan Histoires croisées qui ont lieu au cours d’une nuit au Japon

Inspirada en fets reals, Camino és una aventura emocional entorn a una extraordinària nena d’onze anys que s’enfronta alhora a dos esdeveniments que són completament nous per a ella: enamorar-se i morir. Una niña se enfrenta a dos cosa nuevas: enamorarse y morir

Ict tnibut temseysi akid sin n tmesrayin timaynutin: raxart d tayri A young girl has to face two new realities: falling in love and death Une petite fille se trouve confrontée à deux nouvelles choses : l’amour et la mort

La última proposta de la Troba Kung-fú, amb una base de rumba que sona a cumbia colombiana, amb pinzellades de reggae, que el grup l’anomena “rúmbia” (fusió de rumba i cumbia). Ja l’han passejat per tota Europa amb molt d’èxit. El último disco de la Troba Kung-fú

Adebsi aneggar n Troba Kung-fú The latest recording by La Troba Kung-fú Le dernier album de la Troba Kung-fú

Aquesta plana web és un espai d’acció antiracista. Ofereix informació sobre els temes relacionats amb el respecte als drets humans, la lluita per la igualtat de drets i oportunitats i la nodiscriminació. Una plataforma de difusió de les activitats, accions i campanyes que fomenten l’antiracisme als diferents àmbits de la societat. Prouracisme.org es un espacio de acción antirracista

Prouracisme.org netta d ijje n wemcan di internit didd i l3unsuriyya Prouracisme.org is an antiracist action space Prouracisme.org est un espace d’action contre le racisme

Literaemundi és un projecte de llibreria intercultural amb el que es vol acostar la cultura literaria dels països anomenats del Tercer Món. Aquest blog està obert a les relacions culturals, per parlar, debatre i compartir entorn a la diversitat de cultures del món. Blog intercultural i sobre la interculturalidad

Blog xef umrussun n tusnawin d umsaddar jar asent An intercultural blog that deals with interculturalism Blog interculturel et sur l’interculturalité


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Preguntes Creuades

a space of communal life un espace de cohabitation

13 Cultura

Televisió

La vida catalana dels nouvinguts, a partir del setembre, al Canal 33

La Paqui respon: Què en saps de Colòmbia? Tot el que tu m’has explicat: que els carrers van per números i les ciutats per districtes. Que molts pobles tenen noms d’aquí, com una muntanya que es diu Montserrat. Que teniu una lluita interna com el narcotràfic i un nou president, però que no és el que tu volies, doncs tu preferies n’Antona Marckus. Tu què penses que falta a Catalunya? Independència, sense que això representi cap conflicte entre germans. Com contribueixes al desenvolupament de l’entorn social? Mirant de fer la vida fàcil per tothom. A vegades només es tracta de fer un somriure o un bon dia! Conviure no ha de suposar cap problema. Perquè des d’algun sector rebutgen sistemàticament la immigració? Jo parteixo de la base que tots som immigrants però si et refereixes a l’ofensa que s’utilitza per crear diferències entre éssers humans en ple segle XXI és una vergonya.

Les preguntes d’en Daniel

Les preguntes de la Paqui En Daniel respon: Què sabies de Catalunya? Abans en sabia molt poc. Hi vaig venir una vegada fa 10 anys. Sabia l’idioma, coneixia el seu gran equip: el Barça, Montmeló, Gaudí, però no sabia, i encara ara no en sé gaire, de la seva història i tot el que neix el voltant del sentiment catalanista. Què li falta a Colòmbia? Educació, maduresa, i autonomia. Penso que sense educació som preses de depredadors tan interns com externs. Maduresa per aprofitar la riquesa i autonomia per no caure en les trampes del pseudodesenvolupament. Què esperes de la teva estada a Catalunya ? El mateix que qualsevol persona, poder contribuir a l’entorn i poder gaudir de les oportunitats que aquest entorn m’ofereix.

amb una nit temàtica, que oferirà quatre produccions: l’estrena d’un reportatge sobre històries de vida quotidiana de quatre personatges anònims de la comunitat marroquina a Catalunya, Catalans del Marroc; la pel·lícula Ali Zaoua: príncep dels carrers, el documental L’últim contacontes, i la reposició d’Una mà de contes: “Nasreddín a Barcelona. De fet, cada mes començarà amb una nit temàtica, que l’obrirà un reportatge de 30 minuts, i que es dirà Catalans de...(i el país protagonista del mes en qüestió). A més, cada dissabte es programaran pel· lícules de producció marroquina que han estat èxits de taquilla i de crítica a les sales de projecció del Marroc. Els divendres hi haurà documentals que aporten testimonis de les diverses mirades amb que les persones poden apropar-se a la societat marroquina i al seu bagatge cultural. Els programes habituals del Canal 33, a més, faran la seva aportació a l’oferta televisiva dedicada al Marroc, amb entrevistes, debats, recomanacions culturals i altres iniciatives que s’aniran emetent durant tot el mes de setembre. Sara Blázquez

g

Després de fer una aposta per apropar altres cultures amb programes com Tot un món o Karakia, ara Televisió de Catalunya “vol fer una mirada amb més profunditat des d’un punt de vista cultural de la diversitat”, segons Ester Fernández, responsable del projecte D’aquíd’allà. A partir del mes de setembre, el Canal 33 oferirà una programació especial per mostrar com viuen algunes de les comunitats d’immigrants que viuen a Catalunya, i proposarà als espectadors un viatge als països d’origen d’aquestes persones, a través del coneixement de les seves cultures i societats de procedència. Els protagonistes d’aquesta acció especial, que impregnarà la graella de manera transversal, són el Marroc (setembre), Equador (octubre), Xina (novembre), Colòmbia (desembre), Romania (gener) i Bolívia (febrer), països d’on són originàries les comunitats amb més presència a Catalunya. Cada mes, la programació es basarà en un d’aquests països. Tot tipus d’espais de la cadena (documentals, cinema, magazines culturals, programes d’entrevistes i de debat) oferiran continguts relacionats amb aquests països i comunitats. Els objectius del projecte, segons Fernández, són “donar a conèixer més aquestes cultures, aproximar-nos a aquests col·lectius, ser inclusius, i fer d’aquesta televisió també la seva; i fer una programació de qualitat, que va en la línia del Canal 33, que atregui el públic tradicional del canal i el nou”. Així, durant tot el mes de setembre, el Canal 33 oferirà diàriament diversos programes dedicats a aprofundir en el coneixement del Marroc, de la seva societat i de la seva cultura. Hi haurà produccions fetes des de Catalunya, però també d’altres fetes des del Marroc. El projecte començarà el 2 de setembre

El Canal33 inicia un proyecto de diversidad en su programación

Lida3a n 33 tegg ijj n lmecru3 xef lixtliaf di lbaramij nnes Canal33 starts a diversity project in its programming Le Canal33 commence un projet de diversité dans sa programmation


14

OFICINES Guia AMIC UGT

de Serveis

Guía de servicios Arguid anwamàawan

Guide des services Guide to services TELÈFONS D’INTERÈS RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra 088 Emergències mèdiques 061 Bombers 085

Revista Mà per espai Un a conviure de convivència a Osona

un espacio de en convivencia para convivir Osona amchan iwamachar Hima anem`acher di Osona

a spacetogether of communal life Living in Osona un espace de cohabitation Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

OFICINES AMIC-UGT

CURSOS DE CATALÀ

Consolats estrangers a Barcelona

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88

Consolat de Bolívia Carrer Roger de Flor, 3 08018 Barcelona Tel. 93 322 65 12

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de Colòmbia Carrer de Pau Claris, 102 08009 Barcelona Tel. 93 412 78 28

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11 Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a planta Tel. 977 77 14 14

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 CNL Tarragona Pl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència) 43003 Tarragona Tel. 977243527 CNL Reus C/ de l´Amargura, 26, 1r 43201 Reus Tel. 977128861

Consolat del Pakistan Ronda del General Mitre, 126 08021 Barcelona Tel. 93 451 27 56 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722


un espacio de convivencia amchan iwamachar

Revista Mà Un espai de convivència

15

a space of communal life un espace de cohabitation

Esports i oci

Esport a Catalunya

EsportCAT

Catalunya guanya la Copa Amèrica d’hoquei patins

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC) Acomiadem ja la Lliga de Futbol dels Països Catalans, fins la pròxima temporada. El campió de la nostra lliga, tal com ha passat amb l’espanyola, ha estat el Barça, que ha aconseguit 18 punts en els 8 partits que han jugat tots els equips. De cara la nova temporada,

però, tindrem una novetat: el Llevant ha pujat a Primera Divisió, per tant, tindrem un equip més a la nostra Lliga de Futbol del Països Catalans (LFPC). Classificació

Partits jugats

Punts

1 Barça 2 Mallorca 3 València 4 Villareal 5 Espanyol

8 8 8 8 8

18 12 11 7 4

Taula de resultats Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Barça 0-0 0-1 0-0 1-4 Espanyol 1-0 2-0 1-0 0-0 Mallorca 4-2 1-1 1-1 1-1 València 3-0 0-2 3-2 2-0 Villarreal 1-1 0-0 1-0 4-1

g En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

Humor. Partir-se de riure La selección catalana ha ganado la Copa América de Hoquei

Tisedma n Katalunya tiwi kuppa n lhuki n Amirika The Catalan national team wins the roller hockey Copa América La sélection catalane a gagné la Coupe de l’America de Hockey

g

La Copa Amèrica s’ha quedat a casa. La selecció catalana, aquest any amfitriona, ja que ha acollit el torneig, ha estat la vencedora d’un total de deu seleccions. El torneig es va disputar a Vic entre el 21 i el 27 de juny, i hi van participar les seleccions de Brasil, Xile, Argentina, Uruguai, Equador, Estats Units, Alemanya, Sud-Àfrica, Costa Rica i Catalunya en categoria masculina, mentre que els mateixos països, menys Equador i Costa Rica, hi participaven també en la categoria femenina. Els catalans es van endur la copa, després de guanyar l’esperada final: Catalunya-Argentina, que van superar amb el resultat de 3 gols a 0. Durant la primera jornada, però, la selecció catalana va guanyar Uruguai per 9 gols a 1, mentre que en el segon partit, aquesta vegada contra Xile, el resultat va ser de 4-1. Finalment, Catalunya va poder passar a les semifinals després de vèncer Equador per 8-1. Així doncs, la selecció catalana va quedar en primer loc, l’argentina van guanyar la

plata, mentre que la selecció del Brasil es va quedar amb la tercera posició. Les fèmines catalanes també van arribar a la final, i casualment també els va tocar lluitar per la victòria amb les argentines. Aquesta vegada, però, la sort va estar de part de les sudamericanes, que es van endur l’or, i les catalanes es van haver de conformar amb una segona posició. El bronze va ser per a les xilenes. 110 voluntaris han fet possible la brillant organització de la Copa Amèrica Open Internacional 2010 a Vic. Els voluntaris d’aquesta Copa Amèrica han col·laborat en les 25 àrees organitzatives amb les quals ha treballat la competició. I la coordinació de tot el grup humà ha anat a càrrec de Lluís Tolray al llarg dels dies de competició. Catalunya només havia pogut quedar subcampiona d’aquesta competició en les tres edicions que ha disputat (dues en masculina i una en femenina). De fet, a partir del 2008 la Copa Amèrica passava a tenir una periodicitat biennal per a cada sexe, que s’alternaven. Però la FCP ha decidit organitzar-la simultàniament en les dues categories.

g

Sara Blázquez Vic

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partirse el pecho Tadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sides Humour. Se tordre de rire


16

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

La Festa Major A Vic, la Festa Major es fa el 5 de juliol, el dia de Sant Miquel dels Sants, el patró de la ciutat. El dia de la Festa Major es duen les relíquies del sant des de la casa on va néixer fins a la catedral i es fa la missa, presidida per les autoritats municipals. L’àliga

Els gegants

Un cop acabada la missa, es fa el ball de l’àliga, surten els gegants i els nans, i es balla la dansa de l’Espígol. L’Àliga, animal del bestiari tradicional, representa el poder. És l’ocell que vola més alt i, per tant, la reina de les aus.

El dia de la Festa Major també surten els gegants. Antigament havien tingut gran tradició a tot Europa i han perviscut amb força en la cultura popular de Catalunya i de Flandes. A Vic, els gegants estan documentats l’any 1493 i la primera geganta és del 1609. Representen els comtes d’Osona i les figures actuals són de 1832, any en què es van fer nous. Amb els gegants també surten els nans, capgrossos o caps de llúpia, el més famós dels quals és el Merma. També hi ha la Vella i el Nen, que està fet segons l’estètica dels Nans Nous de la Patum de Berga.

A més de tot això, per la Festa Major es fan concerts, actuacions dels Sagals d’Osona, trobades puntaires, etc.

Per trobar informació sobre cultura popular a Osona podeu consultar el bloc del CNL d’Osona: http://blocs.cpnl.cat/ culturaosona Bibliografia: • Joan Soler i Amigó, Enciclopèdia de la Fantasia popular catalana. Editorial Barcanova

LENGUA Vocabulario sobre la Fiesta Mayor de Vic TOTALAYT (IRAS) Iwaren xef Urar Ameqran n Vic

LANGUAGE Vocabulary of the Festa Major in Vic LANGUE Vocabulaire sur les Fêtes patronales de Vic

El Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus i el de Tarragona canvien d’adreça Aquest estiu es dóna la coincidència que els dos centres de normalització lingüística (CNL) del Camp es traslladen a una nova seu. En primer lloc, el dia 15 de juny s’ha inaugurat, coincidint amb l’acte de cloenda dels cursos de català i del programa “Voluntariat per la Llengua”, el nou CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura. La seu s’ha ubicat al Mas Vilanova, un edifici de finals del 1800 que l’Ajuntament de Reus ha restaurat totalment i que triplica l’espai de què el CNL disposava fins ara. A partir del dia 23 de juny el

CNL de l’Àrea de Reus us a atén al carrer de l’Àliga de Reus, 1, 43205. El telèfon, 977 12 88 61, es manté. En podeu trobar més informació a www.cpnl.cat/reus D’aquesta manera, els cursos intensius d’estiu de nivell B1, B2 i B3 que oferirà diàriament al mes de juliol ja s’impartiran al nou local. Per la seva banda, el CNL de Tarragona, que fins ara estava ubicat a l’edifici de l’Antiga Audiència, es trasllada a la plaça Imperial Tàrraco, a l’edifici de l’antiga Facultat de Lletres. Es manté, però, el número de telèfon.

El dia 23 de juny tancarà al públic i, després de la mudança, reobrirà el dia 26 de juliol a la nova seu. Així doncs, a partir d’ara tots dos CNL podran atendre més adequadament l’alumnat, les parelles lingüístiques, els usuaris del servei d’assessorament i dinamització, les organitzacions amb qui es treballa per dur-hi a terme un pla de normalització lingüística, etc. CNL de l’Àrea de Reus Juny 2010

El Centro de Normalización Lingüística de Reus y el de Tarragona cambian de ubicación Asinag n tutlayt n Reus d Tarragona bedren amcan nsen

The Centres de Normalització Lingüística in Reus and Tarragona move to new premises Le Centre de Normalisation Linguistique de Reus et celui de Tarragone changent de siège


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

g

TRABAJA CON DIGNIDAD Este mes, resolvemos consultas IXEDDEM SE’L ÄZZ Deg ayur-a ntarra xef iseqsan n wem

formals i de procediment, comportarà directament la declaració d’improcedència, essent opció de l’empresa si vol pagar la indemnització o readmetre. Rebaixa de l’indemnització de 45 dies per acomiadament improcedent: En primer lloc, cal dir que no s’ha rebaixat directament la indemnització de 45 dies de salari per any treballat en cas de declarar-se improcedent l’acomiadament. El govern ho ha fet indirectament i ha decidit ampliar l’aplicació d’un contracte de foment de l’ocupació que ja existia, però que ara podrà afectar a tothom. Aquest contracte limita la indemnització en el cas que un acomiadament objectiu sigui declarat improcedent a 33 dies de salari per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats (2 anys de salari). Això significa que la limitació de la indemnització només afectarà a les persones que signin aquest nou contracte, però en cap cas a les persones amb contracte laboral vigent que no sigui de foment. 8 Dies d’indemnització a càrrec del fogasa: Es modifica el règim de responsabilitat del Fons de Garantia Salarial en els acomiadaments de caràcter objectiu quan els treballadors tinguin un contracte de caràcter indefinit (sigui de foment o no): el fons de garantia salarial cobreix 8 dies de salari per any treballat a totes les empreses, amb independència de la mida i sense límits. Abans hi havia un límit quantitatiu i només s’aplicava a empreses de menys de 25 treballadors. L’únic requisit és que el contracte indefinit hagi tingut una durada superior a un any.

WORKING WITH DIGNITY This month, we deal with your queries UN TRAVAIL DIGNE Ce mois-ci, nous répondons à vos questions

“No podrem evitar mai tots els grans incendis forestals” És a dir, la política d’extinció forestal és la mateixa que la de l’any passat. Els polítics han actuat unilateralment, sense el consens amb els professionals, i han pres mesures que no són de caràcter tècnic. I tot això succeeix amb l’aplicació de les retallades del 5% per als treballadors de la funció pública, en què se’ns demana que ens estrenyem el cinturó.. El cos de bombers de la Generalitat de Catalunya inicia una de les pitjors èpoques de l’any: la campanya d’estiu. Els treballadors i les treballadores del cos denuncien que se senten insegurs davant una campanya improvisada, en la qual els procediments de treball no han estat pautats per professionals tècnics. Ens ho explica José María Naranjo, membre del cos. Com preveieu la campanya forestal d’enguany? Des del cos de Bombers de la Generalitat creiem que la campanya forestal per aquest estiu és una campanya improvisada, que ens afegeix més confusió i inseguretat alhora de fer front als focs forestals. I tot això quan encara estem exigint responsabilitats pel cas Horta de Sant Joan, que el passat estiu va acabar amb la vida de cinc companys.

Què ha de canviar? Entre altres coses la mentalitat de la societat i dels polítics. No podrem evitar mai tots els grans incendis forestals que es produeixin. I tothom hauria de tenir clar que, quan un incendi forestal superi la nostra capacitat d’extinció, haurem de prioritzar vides i béns per damunt dels boscos. La principal línia de treball és i ha de ser la seguretat dels bombers i no la fictícia imatge d’eficàcia en l’extinció que es vol donar.

g

Acomiadament objectiu: 1. Es defineixen el que són les causes econòmiques, tècniques, productives i organitzatives, segons les descripcions ja realitzades per vàries sentències del Tribunal Suprem. Pel que fa a les econòmiques, s’ha introduït la següent descripció que no constava abans a l’Estatut dels Treballadors: “S’entén que existeixen causes econòmiques quan els resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa (això ja hi era abans). A aquests efectes l’empresa haurà d’acreditar els resultats al· legats i justificar que dels mateixos es dedueix mínimament la raonabilitat de la decisió extintiva (això és nou)” Significa aquest nou redactat que es facilita l’acomiadament objectiu a les empreses perquè només paguin una indemnització de 20 dies? A priori no; s’ha de veure què faran els tribunals. 2. S’elimina la declaració de nul·litat de l’acomiadament objectiu quan l’empresa no ha seguit els requisits formals. És a dir, abans, quan l’empresa no pagava la indemnització o no entregava una carta fent constar les causes econòmiques, tècniques, productives, etc, l’acomiadament era nul i per tant, es condemnava obligatòriament a l’empresa a tornar a readmetre als treballadors. A partir d’ara, el no seguiment d’aquests requisits

Treball

Entrevista a José María Naranjo, Membre del cos de Bombers de la Generalitat

La reforma laboral Alguns treballadors ens han fet varies consultes amb preocupació respecte a com la nova reforma laboral afectarà les condicions bàsiques de l’acomiadament. Per aquest motiu, en la secció d’aquesta setmana farem una breu i petita introducció a la recent reforma aprovada pel que fa al règim de l’acomiadament.

17

a space of communal life un espace de cohabitation

Quina ha estat l’actitud del departament en aquesta campanya? Els procediments de treball que han presentat no estan avalats pel comitè de salut i seguretat.

En esta sección mostramos diversas realidades laborales Di l3adad-a nesbiyyan reb3at n timesrayin yeqnen ghar rxedmet

In this section, we highlight different employment realities Dans cette section, nous montrons différentes réalités professionnelles


18

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation


Revista Mà Un espai de convivència

Notícies

Notícies

Racisme amodern, mestisatge de futur Oliver Klein

Molt poques persones en el fons poden ser considerades racistes: anar contra el mestissatge resultarà dins de poc ‘amodern’, com diuen els bons alemanys. Estic d’acord que, en la majoria dels casos, es tracta d’una qüestió de por cap al desconegut, i és per això que el millor antídot, pel qui no vol entendre o té prejudicis, resulta l’educació i la cultura. Precisament si en alguna cosa hem guanyat durant l’Era de la Globalització ha estat en el fet de conèixer allò que passa arreu del món, les seves cultures, els seus països, els seus habitants i els seus paisatges. És la Globalització de l’Espècie Humana. Podem arribar a saber, no només les coses boniques que passen més enllà de les nostres fronteres, sinó que també ens assabentem de les desgràcies al.lienes. Per exemple: la pobresa i la fam. És llavors quan a l’Escola, amb majúscula, hem d’ensenyar que no tothom viu en la confortabilitat d’Europa, i que, ans tot el contrari, gairebé tres quartes parts de la població mundial es pot considerar sense suficients recursos per a desenvolupar-se dignament. L’emigració no es dóna per gust, ja que si fos així tindria un altre nom que és ‘turisme”. Les onades immigratòries que rebem els països rics són bàsicament a causa de la necessitat econòmica. Malgrat això no som del tot solidaris i les Lleis de Visat i d’Estrangeria més que mai són restrictives i ens protegeixen de la desgràcia del Sud. La solució a la gestió de la immigració per part dels governs respectius ha de ser global. Es tracta tant de possibilitar el progrés dels països empobrits, així com d’aplicar la fórmula que fa possible la barreja dels àtoms autòctons amb els àtoms estrangers; tots, en definitiva, àtoms malgrat les petites diferències. Es tracta de pura política pública: invertir en les persones sense discriminació de cap tipus com diuen les constitucions, generant riquesa i repartint-la, defensant sempre els que més ho necessiten, essent generosos com prediquen les religions... Tornem-hi a ser en la contraposició bàsica entre aquells que opten pel bé comú i el progrés de la societat, i els que només volen salvar-se ells, de forma egoista i interessada, especulant. Hem de ser cada vegada més els que creiem que les coses de les persones les hem de gestionar prioritàriament. Cal fer-ho evidentment bé, i es pot, sota el lideratge d’un govern mundial participat per totes les nacions. La societat del futur l’estem preparant nosaltres, però la faran, de la forma que vulguin, els nostres fills i nets. Fem que es barregin i es posin mà a l’obra tots plegats sense prejudicis.

2

El Camp commemora el dia de l’Alliberament Gai, Lesbià, Transsexual i Bisexual

Julià Garcia Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona va viure intensament el 28 de juny, dia de l’Alliberament Gai, Lesbià, Transsexual i Bisexual, amb diversos actes per tot el territori. El primer d’aquests actes va ser un de caire institucional a l’Ajuntament de Tarragona, que va consistir en la penjada de la bandera de Sant Martí i la lectura del manifest, que aquest any condemnava les actituds homòfones i trànsfobes que s’han produït en diverses localitats, com ara Salou, Tarragona, Reus, Cambrils o Valls, demanava una reflexió vers aquestes actituds esmentades i que les institucions vetllin perquè no es produeixin. Per la tarda, es va dur a terme la penjada de la bandera de l’arc de Sant Martí a Reus, a la Casa Rull, seu de l’IMAC. Més tard i al mateix indret, es van donar a conèixer els guanyadors de la cinquena edició dels premis «Ploma Daurada», els quals destaquen les persones o institucions que han mantingut un compromís en favor dels drets del col·lectiu homosexual, i també denuncien aquells que han mostrat

un comportament homòfon mitjançant el guardó “Ploma de Plom”. Aquests premis són entregats pel col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual del Camp de Tarragona H20, que va ser creat inicialment l’any 1998 sota el nom de Col·lectiu per a la Igualtat de Tarragona. El Casal Despertaferro de Reus va rebre el premi “Ploma Daurada” i el grup de comunicació Intereconomia va rebre el premi “Ploma de Plom”. A més, aquest any, H2O ha acordat concedir Mencions Honorifiques a MARTA SALVANS, escriptora, poetessa i coneguda lluitadora transsexual, i MIGUEL ÁNGEL LÓPEZ, director de la revista ZERO. L’acte va ser conduït per Marta Llorens i la companyia de teatre Tebac. A més, el passat 5 de juliol es va dur a terme un acte a la Sala d’actes de la UGT que, sota el títol “Ràdio Xasi. La bona ona de la igualtat”, va escenificar un seguit d’entrevistes desenfadades a diverses persones implicades en el moviment gai i lesbià, com són en Miquel Reverté, actual president d’H20; Elena Bolaños, presidenta d’H20 durant el període

2005-2007; Lluís Romero, tècnic agent de salut; i Caterina Martí, membre del Consell de Dones a l’Ajuntament de Tarragona. Els ponents van remarcar que la visualització de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals encara té un llarg camí per recórrer malgrat l’evolució que s’ha dut a terme en els darrers anys.

g

Oliver Klein habla sobre la “globalización de la especie” Oliver Klein issawar xef usmadlan n laanwa3

Oliver Klein talks about the “globalisation of the species” Oliver Klein parle de la « globalisation du genre »

19

a space of communal life un espace de cohabitation

F: JULIÀ GARCIA

Opinió

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Noticias y actualidad del Camp de Tarragona

Ineghmisen d Imaynuten xef Camp n Tarragona All the latest news from el Camp de Tarragona Nouvelles et actualité d’El Camp de Tarragona


OPINIÓ

Arturo Prat, heroi patri xilè

El 21 de maig es celebra a Xile el dia de les “glòries navals” en commemoració del Francisco Javier 21 de maig Alvear de 1879 en el qual en la cala d’Iquique es va produir un cruent combat enfrontant a la vella corbeta xilena “La Esmeralda” i el poderós cuirassat peruà “Huáscar” Era la Gerra del Pacífic, (Xile “Confederació” Perú-Boliviana”) pel control de “l’or blanc”, el salitre; una de les principals riqueses d’un Xile precapitalista i expansionista, de la mà del capital anglès i de John North “el rei del salitre”, un aventurer anglès que va fer una gran fortuna i va donar nom al oprobiós sistema d’explotació del mineral blanc i les primeres lluites i matances obreres de començaments del s. XX. Però el llunyà 21, que avui es celebra amb una desfilada militar i el compte a la nació, al parlament, del president de la república, va inscriure per sempre en la història de Xile un dels seus noms més heroics, Arturo Prats. Valent advocat i mariner que va lluitar fins a la mort per la pàtria i la bandera. El seu poderós enemic era el capità Miguel Grau; l’incruent i irònic destí, enfrontava a la fi del món a dos fills de Catalunya, donant la vida per tant nobles ideals com per espuris i aliens interessos.

g Arturo Prat, héroe patrio chileno

Arturo Prat,Ayrad anamur acili Arturo Prat, Chilean patriotic hero Arturo Prat, héros patriotique chilien

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Vull fer Enginyeria Tècnica Elèctrica” ¡Yo ya no soy inmigrante! Uhu necc ur djigh ca d ane3raq! I’m not an immigrant any more! Je ne suis plus un immigrant !

Ossama Jaddi 19 anys

Em dic Ossama Jaddi i tinc 19 anys. Ara fa 16 anys que estic a Catalunya i xerro molt bé el català i el castellà. La meva ocupació és estudiar un cicle formatiu d’Equips i Instal·lacions Electrotècniques, peró vull intentar arribar a fer Enginyeria Tècnica Elèctrica. El meu esport preferit és el futbol, vaig jugar dos anys amb el Tona, però ho vaig haver de deixar pels estudis. A vegades em trobo amb gent que quan parlo amb ells en català, em contesten en castellà, i després la solució es seguir xerrant amb ells en castellà. Si em xerren en català també els segueixo la conversa en català.

%

Revista Mà 15 juny-15 juliol www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.


Revista Mà 9 Tarragona