Issuu on Google+

Número 9 Novembre 2008 www.revistama.cat

GRATUÏT

TREBALL P. 18 “Oferim informació laboral de cara el mercat laboral”

Entrevista a la directora de la Oficina de Trabajo amsawar ak mudira an idara narxadmat

5

à sta M i v e R o i Pac m e r P 08 el 20 d n a C

Interview with the Director of the Work Office Un entretien avec la directrice de l’Agence pour l’emploi

Carme Anfruns Directora de l’Oficina de Treball de Vic

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensamble à Osona 手杂志 为了在欧松纳共同生活

CULTURA P. 13 ENTREVISTA P. 4 i 5

REPORTATGE P. 6 i 7

“Al barri de l’Erm hi havia fronteres imaginàries”

Fins quan s’és immigrant?

Festa sikh a Vic

Entrevista a Pere Prat, alcalde de Manlleu.

Personas de diversos ámbitos contestan nuestras preguntas iwdan zi amkur anawà ataran xi saqsan annagh

“La inmigración no es un problema, es un reto” ‘’ imhajan wadjin ca dalmuckil dij natah’adi ‘’

“immigration isn’t a problem, it’s a challenge” « L’immigration n’est pas un problème, c’est un défi »

u

People from different spheres answer our questions Des gens venus d’horizons divers répondent à nos questions

CULTURA P. 12

La cula í l · l e p u e m del i r r a b

La comunidad sij celebra el cumpleaños de un profeta iwdan antafiqt nassix tah’tafalan as mawlid annabiy

Es rodarà una pel·lícula al Barri d’Osona de Vic

V

The Sikh community celebrates the birthday of a Prophet La communauté sikhe commémore l’anniversaire d’un de ses prophètes

V

Se rodará una película en el barrio de Osona de Vic adagn ij nalfilam suqatas di ij nadcar di Osona di vic

A film is to be shot in the Barri d’Osona, Vic Tournage d’un film à Vic, dans le quartier d’Osona

4


2

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Participa! redaccio@revistama.cat Espai de Participació

Carta al director El motiu de la present és sol·licitar-li la publicació d’aquesta carta al director en el pròxim número de la Revista Mà, per matisar algunes de les afirmacions publicades en l’entrevista que em van realitzar al número 8 de la revista. En un determinat moment de l’entrevista, en resposta a la pregunta de si creia important que a Girbau hi hagués representació sindical, vaig respondre que “és molt important, i més ara, que pot aparèixer un expedient de regulació d’ocupació”. El sentit de les meves paraules no era comunicar que a Girbau SA s’estigués preparant un expedient de regulació, sinó mostrar la preocupació general que compartim tots els sectors productius per la conjuntura econòmica actual. El missatge que volia transmetre era del tot general en el sentit que a l’actualitat, arran de la situació econòmica, s’estan presentant molts expedients de regulació d’ocupació a empreses i que, en aquest sentit, la representació sindical en aquesta conjuntura és positiva per als treballadors.

Així doncs, vull aclarir que en cap cas, com a membre del comitè d’empresa de Girbau SA, ni he rebut ni disposo de cap mena d’informació al respecte d’un possible expedient de regulació d’ocupació a l’empresa. Lamento profundament el malentès i la conseqüent preocupació que les meves paraules poden haver ocasionat als meus companys de treball i a l’empresa, i els en demano disculpes. Àngel Celma, Delegat Sindical d’UGT a Girbau S.A.

TOLERÀNCIA “...desitjar canviar i controlar l’altre en benefici propi no és un acte d’amor sinó de violència.” Brenda Shoshanna

Ser tolerants no és deixar que l’altre faci el que li doni la gana, ni que ens sembli bé tot el que fa l’altre. Tampoc es tracta de ser fred i indiferent. Ser tolerant és enfrontar-se natural i obertament amb la diferència. Tolerar no és evitar el conflicte, sinó tot el contrari, és lidiar constantment amb aquest i lluitar per arribar a un concili, acords, o almenys aconseguir una vertadera comunicació entre les parts divergents o en conflicte. La tolerància és un valor que suposa el reconeixement de l’altre. Saber que l’altre existeix, que té necessitats, formes de pensar, actuar, costums, que li són propis i que poden ser tan semblants com diferents als meus. La tolerància, a més de reconèixer la diferència, la valora. Per molt diferent que sigui una persona de mi, en referència al físic, cultura, religió o ideal polític, ambdós, som abans que tot éssers humans posseïdors

d’uns drets, tal com ens confereix aquesta condició. La tolerància exigeix una actitud de respecte cap a l’altra persona i cap a l’autonomia de la mateixa. Cada individu té la plena llibertat d’escollir el model de vida que més li convingui o, a construir la seva personalitat, conforme als principis, valors i normes que ell consideri necessàries pel seu benestar, sempre que, aquesta decisió, no violi el mateix dret que tenen els altres de decidir què fer amb les seves vides. Sovint pensem que la manera com aprenem a desenvolupar-nos i actuar a la vida, és la manera correcta de ser i procedir en la vida per a tots. Però en realitat, no és que no existeixi una manera “correcta” de ser o d’actuar, sinó que existeixen milers de maneres correctes de procedir i de ser, perquè cadascú és únic i irrepetible i té el seu propi criteri i voluntat per decidir sobre el seu camí en la vida. Elba Poleo

Els Amics de la UNESCO de Sant Adrià visiten Vic A principis d’aquest mes de novembre un grup dunes 50 persones de Sant Adrià de Besòs van visitar Vic per conèixer la ciutat i l’associació Amic Amazigh. Eren representants de l’associació Cat Rif, d’Unesco i de Caritas. La visita va començar amb la rebuda del regidor Joan López i una posterior visita guiada pels indrets més emblemàtics de la ciutat. Després de la visita, la cinquantena de persones van anar a dinar al Restaurant Amazigh i al Restaurant Victoria. Havent dinat van anar al local d’Amic Amazigh, al Casal Claret, i van intercanviar opinions i experiències. L’associació Cat Rif, que tot just comença, va demanar consell a l’entitat osonenca per saber com treballen, com organitzen els esdeveniments... La jornada es va acabar amb els parlaments dels presidents de les entitats, música i una mica de festa.


Revista Mà per a conviure a Osona

“Sóc bastant estalviador i mai he malgastat els pocs calers que em dóna la carrera per la qual vaig estar quatre anys estudiant. Així que no puc dir que hagi notat la crisi ni que hagi deixat de comprar-me res. Cada dia esmorzo el meu entrepà de pernil, surto sense pensar si em gasto poc o molt i viatjo en la mesura que la meva feina m’ho permet. Em sap greu per la crisi, però a mi no em deixarà sense els meus petits grans plaers.” Jordi Molina 24 anys. Barcelona

“No, no tots estem hipotecats, ni tenim fills, ni una petita, mitjana o gran empresa que ens doni de menjar. Jo visc a Madrid, una ciutat caríssima, tinc una feina fixa que no m’aporta més de 900 euros al mes, pago un cotxe i una habitació, i l’única crisi que he notat és la que no paren de dir que ens portarà a tots a la ruïna. No, no he deixat de comprar tabac

g

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Crees que el racismo aumenta o disminuye?

ni menjar, fins i tot a vegades em permeto el caprici de no agafar el transport públic i vaig amb taxi als llocs. Encara que sí que crec que hi ha una crisi, l’oposició d’un govern, com la que tenim aquí, s’encarrega de crear més fantasmes dels que hi ha. A més, ara fan sortir als programes gent que no arriba a final de mes, famílies trencades i sense feina, que ploren desconsoladament, com si això només passés per culpa de la crisi i no passés constantment.” Quim Vera 23 anys. Madrid

“Jo fa molts anys que estic en crisi i que miro bastant els preus quan he de comprar algun producte. La veritat és que jo no la noto pas més que abans, em costa igual arribar a final de mes.”

“De moment, jo no he perdut la feina, però la meva parella si. Ara no sortim tant a sopar fora, i pensem dues vegades abans de comprar capricis. Quan anem a comprar el menjar, intentem triar els productes més barats, i recorrem més sovint a les marques blanques, en comptes de triar marques.”

“Cap ni una. Hi ha crisi però és a uns nivells molt alts i a mi no m’afecta. Jo cada mes cobro el mateix i sé pel que em basta. Particularment ja vaig passar la meva crisi i ara la meva petita economia funciona.” Maria Magdalena Tortella 23 anys. Pollença, Mallorca

ipa!

ic Part regunta

uga e sm raci ixa? ap l r e e p e a Pro s qu a a la b u t e r C o vinió a: a.ca a m t a p n meia la teva o revist @ Env ccio a d e r

“Jo si que he deixat de comprar moltes coses. M’he quedat sense feina i això m’ha obligat a prescindir del que és prescindible. En comptes d’anar a la perruqueria cada setmana, hi vaig un cop al mes, i compro just el que necessito.” Maria Bermúdez 46 anys. Manlleu

ASEQSI ID GHAYASSEN: ¿taàtaqadad ila al àunsuriya atmani nigh atnaqas?

NEXT QUESTION: Do you think racism is increasing or diminishing?

LES MENTIDES DEL RACISME (9):

“Els immigrants ens prenen la feina” Les persones que arriben a Catalunya procedents d’altres països no prenen llocs de treball als residents al país. Els immigrants ocupen llocs de treball que la majoria de catalans no accepten, tot i que el seu nivell de qualificació és superior al que requereix el lloc de treball que ocupen. Alguns sociòlegs, a més, pensen que no només no ens prenen la feina, sinó que creen llocs de treball, ja que fins l’any passat, 250.000 immigrants van crear una empresa a l’Estat espanyol.

EDITORIAL

El Premi Paco Candel 08 i la universalitat del seu pensament

Sara Pou 32 anys. Vic

Sílvia Freixa 27 anys. Calldetenes

3

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

www.revistama.cat Web o e d www.youtube.com/revistamatv í V g o Bl revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Has deixat de comprar alguna cosa per culpa de la crisi?

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

LA PROCHAINE QUESTION : À votre avis, le racisme est-il plutôt en augmentation ou en baisse ?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Los inmigrantes nos quitan el trabajo” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA ‘’ imhajan taksan anagh ar xadmat ‘’

THE LIES OF RACISM “The immigrants take our jobs” LAS MENSONGES DU RACISME « Les immigrés nous volent nos emplois »

r

Sempre hem estat convençuts de les bondats del projecte de la Revista Mà. Mai ho hem fet perquè ens donessin cap premi. Però no podem amagar que s’agraeix quan tens un reconeixement públic. És Cesc Poch i Ros per això que hem cregut el fet prou significatiu per dedicar-li aquesta editorial. La Revista Mà, amb menys d’un any d’existència, ha rebut el Premi Candel a iniciatives amb vocació integradora. És un premi atorgat per la Fundació Carulla amb el suport de la Generalitat. De les moltes coses que ens satisfà del guardó és, conjuntament amb la importància de Premi i de la Fundació Carulla, que porti el nom d’en Paco Candel. Sempre hem pensat que el nostre país té una forta vocació d’acollida i convivència. Catalunya mai ha tingut una concepció essencialista i excloent de la seva identitat. I ens podem remuntar molt enllà fins a Ramon Llull com a iniciador de la filosofia del diàleg i de la relació amb els altres. És per això que el filòsof Francesc Pujols deia que aquest pensament català tenia vocació universal i d’aquí surt la seva famosa frase del “tot pagat”. Jo sóc dels que penso que això avui, davant l’esclat de la mundialització, aquesta universalitat de la catalanitat integradora, encara agafa més força. Aquesta tradició de pensament la trobem també en les concepcions de país de la segona meitat del segle XX, tant les de dretes com les d’esquerres. I en aquestes destaca la figura d’en Paco Candel. La Revista Mà s’identifica amb en Candel amb el clar compromís amb els sectors més desafavorits i la vindicació de justícia social. Les diferències socioculturals no són prèvies i estàtiques, sinó conseqüència de les injustícies. Amb la modèstia del nostre projecte, ens il·lusiona també participar del pensament candelià.

EDITORIAL Es un honor y una gran ilusión recibir el premio Paco Candel AR’MATBA`A ij nacaraf dij nalh’amas yamghar atabh’ad alja-iza an Paco Candel

EDITORIAL It is a great honour to receive the Paco Candel Award EDITORIAL «C’est un honneur et une grande satisfaction de recevoir le prix Paco Candel»

*


4

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

g

Entrevista

ENTREVISTA A FONDO “En el barrio del Erm había fronteras imaginarias” AMSAQAR GHAR RAJJAXT ‘’ di adcar an Erm togha din h’awajiz xayaliya ‘’

“Al barri de l’Erm hi havia fronteres imaginàries ”

IN-DEPTH INTERVIEW “In the Erm neighbourhood imaginary frontiers had developed” LA GRANDE INTERVIEW « Dans le quartier de l’Erm, il y avait des frontières imaginaires »

Pere Prat, Alcalde de Manlleu Pere Prat, Alcalde de Manlleu

Tranquil i amable, Pere Prat, alcalde de tots els manlleuencs i manlleuenques, ens rep al seu despatx a l’ajuntament de Manlleu, una ciutat amb molta experiència pel que fa a la recepció de persones immigrades. Prat explica els projectes que està duent a terme la ciutat, entre ells, la rehabilitació del barri de l’Erm, i fa una valoració de la situació econòmica, educativa, del Manlleu del present, i del Manlleu del futur. Sara Blázquez Manlleu

g

Entrevista a Pere Prat, alcalde de Manlleu amsawar ak Pere Prat nata darqayad an manlleu

L

Interview with Pere Prat, Mayor of Manlleu Un entretien avec Pere Prat, maire de Manlleu

Quin paper juga Manlleu a la comarca d’Osona? És la segona ciutat més important a la comarca d’Osona i juga un paper clau. A Osona tenim una peculiaritat, a més de la capital, hi ha dues ciutats grans, Manlleu i Torelló, fins i tot moltes capitals de comarca tenen menys habitants que no pas Manlleu i Torelló. Entre Vic i Torelló hi ha uns quinze quilòmetres, i entremig hi ha Manlleu, això fa que sigui un nucli important. A més, hi ha municipis que estan creixent amb molt dinamisme, com ara Tona, Taradell, Centelles i Roda. Manlleu sempre ha estat una ciutat receptora d’immigració, però en els darrers anys hi va haver un ‘boom’. Com s’ha fet front a aquesta realitat? Manlleu és una ciutat acollidora i tenim molta experiència en aquest tema. En els anys seixanta i setanta va venir molta gent d’Andalusia, concretament d’Alcaudete. Aquest setembre hi havia 438 persones nascudes a Alcaudete al padró de Manlleu. Som 57 o 58 nacionalitats diferents. Crec que la relació sempre ha estat molt positiva, no vol dir que no hi hagi petites coses, però això passa a qualsevol família. Aquesta experiència acollidora ha fet que aquesta nova immigració, sobretot la que prové del Marroc, sigui ben rebuda. Quines diferències hi ha entre la immigració que va arribar sobretot d’Alcaudete i la que ha arribat en els últims anys? Sobretot la cultura i la llengua. Amb la immigració andalusa el tema de la llengua no va ser tan dificultós, perquè ja ens enteníem, però en canvi, amb la gent del Marroc, que representa un 70% del total de la immigració que tenim a Manlleu, fa que sigui molt diferent. Tenen una altra cultura, una altra manera de fer i la seva pròpia idiosincràsia.


Revista Mà per a conviure a Osona

Un dels projectes que hi té molt a veure és la rehabilitació del barri de l’Erm... És un barri on semblava que hi havia unes fronteres imaginàries, des de sempre, i això feia que costés aproximar-s’hi. Amb la llei de barris crec que anem aconseguint que això s’acabi.

Concretament va ser la crisi del 92, l’emblema d’aquesta crisi va ser el tancament de Can Serra. Hi havia una dita que deia que si entraves a treballar a Can Serra tenies pa per tota la vida. Aquest pa es va acabar el 92. Amb les crisis sempre hi ha les grans oportunitats, si sabem fer el nostre paper, jo crec que podem sortir-ne reforçats. L’any 92 en vam sortir reforçats. Varem crear el Consell Econòmic Social i varem crear l’Oficina de Promoció Econòmica, que és una de les oficines de referència a Catalunya. Ara, hem de reflexionar i ens hem de definir. No podem fer grans obres, però en sortirem reforçats.

g

Quins seran els canvis més importants? Trencar aquestes barreres, posar equipaments com el centre cívic, equipaments de barri, però també de ciutat. Acostar aquests equipaments ens està donant bons resultats. Molta gent es pensa que l’activitat més important és l’esfondrament dels pisos de Can Garcia, però en aquests moments s’estan fent moltes coses que donen molts resultats, sobretot pel que fa a la convivència i la cohesió. Aconseguir que molta gent de Manlleu vagi al centre cívic a fer ioga, a escoltar música, a assistir en alguna xerrada, a participar del casal de la gent gran, a fer alguna activitat de gimnàstica o de noves tecnologies... Això és molt important, trencar aquestes barreres mentals i que la gent hi pugui anar. L’obertura del pati de l’escola Puig Agut també ha estat un pas important, ja que hi havia prejudicis, i aquest fet ha provocat que sigui més transparent. A més, també hi ha la transformació del teatre, que abans només era per a l’escola i que ara és per val barri i per a la ciutat. Aquests

Durant els anys 90 hi va haver una crisi a Manlleu, quina és la situació econòmica actual?

“Manlleu es una ciudad acogedora” ‘’ Manlleu ij antandint murah’iba ‘’

elements van transformant el barri. L’enderrocament dels pisos de Can Garcia també serà una gran ajuda, ja que són una font de conflicte. De vegades s’associa la immigració amb un problema a les escoles. Què en pensa? Per mi la immigració no és un problema, és un repte. Sí que hi ha dificultats, però moltes vegades pel desconeixement que hi ha entre la manera de fer d’uns i altres.

“Manlleu is a welcoming town” « Manlleu est une ville accueillante »

Creu que els EBE en són una bona solució? Jo crec que els EBE són una solució, però en Educació les grans solucions són les aules d’acollida, les UEC (Unitat d’Escolarització Compartida), i el treball que es fa a les aules, a les escoles, tant a la pública com a la concertada. Els EBE? Jo tinc els meus dubtes. El que popularment es diu el Model Vic, en realitat és el Model Manlleu, sense voler entrar en rivalitats que no porten enlloc,

5

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

però això va començar els anys 90 a l’escola Puig Agut, al barri de l’Erm. I l’escola pública i l’escola concertada, conjuntament, van fer aquest model, que és el de repartir els alumnes immigrats per les escoles de la ciutat. La rehabilitació del barri de l’Erm és un projecte, però n’hi ha d’altres... També s’està invertint en els altres barris. Les principals inversions són dues que han d’anar a càrrec de la iniciativa privada. Una empresa ha guanyat la concessió del pàrquing de la plaça. La segona és la construcció d’un segon pont a Manlleu, i el trasllat del camp de futbol. I municipalment, a partir de l’any 2010 farem una biblioteca per una ciutat del segle XXI de 20.000 habitants. Ara tenim dos centres, que estan fent una gran funció, però ells mateixos reclamen estar equiparats amb les noves tecnologies. També hem començat a fer una segona escola bressol, farem habitatges tutelats per a gent gran i un segon ambulatori. I les infraestructures, com les veu? Estem treballant en el tema de l’estació de tren. No pot ser que una ciutat de més de 20.000 habitants tingui una estació tancada, que els usuaris del tren no sàpiguen per quina via vindrà el tren, o si el tren va amb demora o no. Estem intentant negociar i parlar-ne amb els responsables corresponents. També s’ha de mirar la connexió amb la carretera de la Gleva, és molt estreta. Com veu el Manlleu del futur? El pla general ens tanca Manlleu. Ara la Generalitat ens vol posar 2.000 habitatges, però no hi estem d’acord, nosaltres diem el que diu el pla general. En aquella zona han d’anar-hi 1.000 habitatges, no volem créixer. Volem fer unes rondes i tancar Manlleu.

g

I la manera d’acollir-los també és diferent? S’ha de tenir molt en compte l’època en què va arribar la immigració andalusa i l’època en què ha arribat aquesta última. Uns van venir en l’època de la dictadura i els altres en la de la democràcia. Això porta algunes complicacions perquè molts immigrants andalusos diuen “a mi ningú em va ajudar i ara sembla que només els ajudeu a ells”. Sortosament, són èpoques molt diferents.

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

“La inmigración no es un problema, es un reto” ‘’ imhajan wadjin ca dalmuckil dij natah’adi ‘’

“Immigration isn’t a problem, it’s a challenge” « L’immigration n’est pas un problème, c’est un défi »

“Les solucions en Educació són les aules d’acollida, les UEC i la feina que es fa a les aules. Els EBE? Tinc els meus dubtes”


6

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Reportatge

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

El tema del mes

Fins quan s’és immigrant? Augmenta el racisme al nostre entorn? Són preguntes que sovint ens fem quan pensem en els aspectes relacionats amb el món de la immigració, i són les qüestions que els hem plantejat a diverses persones de diferents àmbits de la societat osonenca: Josep Maria Reniu, sociòleg, Joan López, regidor de l’Ajuntament de Vic, Mireia Rosés, tècnica de polítiques migratòries del Consell Comarcal, Toni Iborra, advocat i membre de Veus Diverses, Sílvia Sanabria, professora del curs Joves Mentors, Santi Collell, president de l’associació de veïns del barri del Remei de Vic, i Jatinder Singh i Daysi Guananga, estudiants procedents de la Índia i l’Equador.

g

Personas de diversos ámbitos contestan nuestras preguntas

iwdan zi amkur anawà ataran xi saqsan annagh People from different spheres answer our questions Des gens venus d’horizons divers répondent à nos questions

Daysi Guananga Estudiant

Jatinder Singh Estudiant

Joan López Regidor d’Acció Social i Ciutadania a l’Ajuntament de Vic

Fins quan s’és immigrant?

Fins quan s’és immigrant?

Fins quan s’és immigrant?

Jo penso que l’idea de ser immigrant mai se n’anirà del nostre pensament, ja que per més que estiguem integrats a la societat, és la mateixa societat la que ens fa recordar que nosaltres hem vingut d’un altre lloc, a vegades ho fa inconscientment però d’altres ho fa pretenent fer mal en el sentit moral. Personalment crec que no podem determinar quan deixem de ser immigrants perquè encara que hagis nascut aquí l’ombra dels teus pares estarà sempre present a la teva vida.

És molt difícil, per a mi, repsondre aquesta pregunta, no li podem dir a una persona que és immigrant, tots ho som immigrants, d’immigrants, que venim aquí, al món, per viure i després marxem.

En un món de formalitats hom deixa de ser immigrant quan adquireix, de ple dret, la ciutadania (nacionalitat) del país d’acollida. Des de la perspectiva personal hom deixa de ser immigrant quan ha decidit assumir els paràmetres generals de la societat d’acollida, ha fet passos reals d’integració i manifesta una voluntat de continuïtat.

Augmenta o va a la baixa el racisme al nostre entorn? Jo crec que en el moment actual (crisi econòmica) aquesta situació potser va augmentant, perquè la gent d’aquí es pensa que la gent de fora (immigrants) són els que els prenen la feina i per això es posen en contra de nosaltres. Però també he de dir que no tota la gent pensa així.

Augmenta o va a la baixa el racisme al nostre entorn? Jo crec que sí, que el racisme s’està eliminant a Vic. La gent ha començat a conèixer les persones estrangeres i ho respecta, i la gent estrangera també. Han començat a conèixer les altres comunitats, religions i les seves cultures. I si tothom va fent així, el dia que el racisme deixarà d’existir en el nostre món, no està tant lluny.

Augmenta o va a la baixa el racisme al nostre entorn? Gairebé ningú es reconeix com a racista. Per tant, existeix el racisme? La xenofòbia manifesta o subtil segueix estant molt present a la nostra societat. La nova ciutadania es construirà a partir de fer compatible les diferències de cadascú amb la formulació de noves fites conjuntes.


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

7

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Reportatge

Silvia Sanabria Juárez Méxic. Psicopedagoga.

Josep Maria Reniu Sociòleg

Mireia Rosés Tècnica de polítiques migratòries del Consell Comarcal

Fins quan s’és immigrant?

Fins quan s’és immigrant?

Fins quan s’és immigrant?

Fins quan s’és immigrant?

La pregunta per la “dissolució de la condició d’immigrant” ens posa en el centre del que hauria de ser el debat en aquest tema. Aquest debat no s’hauria de centrar en què és o quines dificultats comporta la immigració, sinó més aviat quins són els camins que, com a país i com a ciutat, oferim a les persones nouvingudes per deixar-ho de ser. I dels molts camins a recórrer, creiem que el de la llengua és clau per fer possible un sentiment de pertinença comú, un “nosaltres”. El fet que Catalunya no disposi d’estat propi fa que la llengua sigui l’element articulador de la identitat, i és precisament el català el camí més ample i més gran cap a la dissolució de la condició d’immigrant. És a dir, la via per ser reconegut i reconèixer-se com a català o catalana i actuar com a tal.

Es deixa de ser immigrant en el moment en que una persona decideix fer vida en el lloc que tria per a viure. En el moment en el qual es fan arrels i es donen fruits en aquest lloc (fills, treball, amistats...). En el moment en que aquest nou lloc que no és la terra en la qual vas néixer, pertany al planeta Terra, en el qual tots els éssers humans tenen dret a viure i al que hem d’estimar sigui el lloc que sigui.

És una qüestió força paradoxal. Des del punt de vista de l’immigrant mai es deixa de ser-ho, tot i que l’esforç constant és no ser-ho. M’explico: per bé que les arrels de cadascú són sempre presents i per més temps que faci que algú està en la nova terra d’acollida mai desapareix el referent inicial, en el fons l’immigrant lluita per fer seva, també, la nova destinació. Per altra banda, des del punt de vista de la comunitat d’acollida, la percepció sembla que sigui al revés: tot i que inicialment la immigració es percep com a una situació excepcional, la rellevància de la qual és menor i per tant assumible, amb el temps malauradament apareixen reaccions d’identificació i segregació dels immigrants.

Tot i que a la condició d’immigrant li hauria de correspondre un estatus merament transitori, en la mesura que implica un passar a formar part de la societat, s’han de tenir en compte les resistències d’aquesta societat: resistència elemental al nouvingut pel simple fet que no conèixer els referents col·lectius, resistència cultural pel fet de no pertànyer al grup cultural “autòcton” o dominant i resistència legal, tot i que aquesta és de naturalesa merament jurídicoadminsitrativa. Per tant, una persona és considerada o no immigrant en funció de la mirada de la persona que té al davant. És per això que en aquest sentit, són molt importants les accions de sensibilització i de coneixement mutu que puguem fer les administracions i les entitats, com és el cas d’aquesta revista.

Augmenta o va a la baixa el racisme al nostre entorn?

No sé si disminueix el racisme, però si penso que disminueixen els prejudicis i les pors a la gent estrangera, i que hi ha cada vegada més interès per part de les dues parts de compartir, de comunicarse en definitiva, de conèixer-se. Les relacions interculturals són l’experiència més enriquidora que es pot tenir si un es dóna l’oportunitat. Intenta-ho, no tinguis por.

Augmenta o va a la baixa el racisme al nostre entorn? Jo crec que més que racisme el que creix en el nostre entorn és la xenofòbia (fa molt temps que mantinc aquesta tesi). El rebuig als nouvinguts no es fonamenta en complicades argumentacions teoricofilosòfiques, ni en la creença de l’existència de races superiors o inferiors, no… és més senzill i més perillós de combatre: és el rebuig a allò que és diferent, a allò que per desconegut provoca sentiments d’angoixa, a allò que per rar s’equipara a dolent… En resum, mentre no hi hagi l’esforç real d’entendre les realitats dels nouvinguts, no hi haurà comunicació i, per tant, continuarem compartint un espai però no estarem convivint.

Augmenta o va a la baixa el racisme al nostre entorn? Osona ha crescut 18.464 habitants amb els últims set anys, i d’aquests 12.529 són de procedència estrangera; tot i que estem en percentatges semblants als d’altres ciutats i països, en el cas d ‘Osona i també en el cas d’altres comarques, aquesta arribada ha estat en molt poc espai de temps. Des de fa temps a Osona les administracions i les entitats han abanderat molts projectes d’acollida, participació i integració que han potenciat el coneixement d’aquestes comunitats i ha fet disminuir el sentiment de rebuig cap a allò diferent, però el moment de recessió econòmica

¿Hasta cuándo se es inmigrante? ¿ ar marmi gha yaqim nata damhajar ?

When do you stop being an ‘immigrant’? À partir de quel moment cesse-t-on d’être « un immigré » ?

g

El racisme ni augmenta ni baixa en el nostre entorn; no existeix ni ha existit mai. El que acostumem a anomenar racisme és una concentració de la por que tots i totes tenim en un context d’incertesa com l’actual, en definitiva, la por a allò desconegut. El racisme, entès com l’atribució de qualitats o defectes a una persona només pel fet de pertànyer a una cultura o ètnia, és una manera de “concretar i concentrar” les pors a la pèrdua de feina, al futur, etc. en una o unes persones. Però creiem que no hi ha persones racistes (o molt poques excepcions) ni a Vic ni a la comarca.

Augmenta o va a la baixa el racisme al nostre entorn?

en el qual ens trobem activa sentiments d’incertesa i preocupació pel futur més immediat i també de preocupació pels recursos públics. Així doncs s’ha de vetllar perquè aquests recursos públics hi siguin i a la vegada fer accions d’informació a la població sobre el fet que aquests recursos són per tothom.

g

Santi Collell President de l’Associació de veïns del Remei de Vic

¿Aumenta o va a la baja el racismo en nuestro entorno?

¿ ma tanni nigh itnaqas alàunsuriya di alawsat anagh ? Is racism growing or diminishing here? Le racisme est-il en augmentation ou en baisse parmi nous ?


8

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Opinió

Opinió

Jo no parlaré d’Obama Fa dies que no tinc tele. No per voluntat, sinó perquè l’antenista em promet que vindrà un misteriós demà. D’això fa quinze dies. Ja no es respecta ni la promesa evangèlica. Quico Sallés He de dir que, de tele, Periodista a casa, poca. Algun programot distret de tafaneries del cor i anuncis de matinada, amb senyors que venen curiosos artefactes per incrementar la massa muscular del membre viril. Ara pertanyo a una nova casta social gens ociosa i intel·lectualment superior que m’encanta comentar al súper. M’agrada dir que no miro la tele. Però m’agrada més escoltar quan em diuen que només miren notícies, pel·lícules i documentals. Menteixen. Menteixen amb aquell to de saber que el seu interlocutor també mentirà quan parli del seu consum de tele. Em sento alliberat, i confesso que m’adormo amb els documentals de la “dos”. I sóc feliç com una vaca veient l’incombustible i desaparegut Steve Irving perseguint estranyes sargantanes a no sé quin desert d’Austràlia. Però, l’altre dia em vaig espantar. Era al súper en animada conversa i vaig preguntar a la concurrència: “què és millor la tele o la impremta?”. La resposta, bordada per una elegant mare de família: “Cap de les dues, és millor la rentadora”. Corprès, vaig anar a ofegar la meva pena en cervesa. Esverat el cambrer em va interrompre la lectura de la crònica del Barça tot dient “Has vist la tele? Diuen que un xicot negre és President dels Estats Units!”. Me’l vaig mirar de dalt a baix. I, efectivament, portava la camisa bruta.

g Es la opinión del periodista Quico Sallés

ij nalfikra usah’afi Quico Sallès The opinion of journalist Quico Sallés L’avis du journaliste Quico Sallés

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Opinió

L’esperança és l’última cosa que es perd... Omar Castillo Comunicador

Omar Castillo habla de la reunión del G20 Omar Castillo yasawar ax wayraw an G20

Omar Castillo talks about the G20 summit Omar Castillo nous parle du sommet du G20

Per la cultura Samir Jaddi

Samir Ben Jeddi habla de la inmigración en Osona Samir Ben Jaddi yasawar ax imhajan di Osona

Samir Ben Jeddi talks about immigration in Osona Samir Ben Jeddi nous parle de l’immigration dans le canton d’Osona

Quina expectació que desperta la reunió del G 20, que busca una sortida a la crisi financera mundial! Els líders de les principals economies del món, riques i emergents, es van reunir amb l’objectiu d’afrontar de forma conjunta, parar la recessió que irradia des dels EUA i Europa. Les mesures acordades van ser un acord sobre la llibertat de comerç, plans fiscal per a reactivar l’economia, crear una escola de supervisors per controlar els bancs, i que el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial siguin reformats i que hi tinguin més pes els països emergents. Les mesures d’aquest pla d’acció s’hauran de posar en marxa abans de 31 de març del 2009, i aquests països es tornaran a reunir el 30 d’abril del mateix any. També subs subscriuen que cap mercat, producte ni actor financer pugui escapar a la regulació, o almenys a la super supervisió. No obstant això, els líders

insisteixen en que s’ha d’evitar una regulació excessiva que arrisqui el creixement i que restringeixi els fluxos financers. Ara em pregunto, seran capaços els governs i responsables d’aquest grup de plantar-li cara a aquesta situació? Treballaran de forma conjunta, o succeirà el mateix de sempre, que cadascú tira per la seva banda oblidant el consens? Espero que es prengui consciència i que serveixi d’experiència i s’aconsegueixi sortir d’aquest embolic en el que ens hem vist submergits, que ens afecta de forma directa o indirecta a tots.

La comunitat marroquina es considera que és de les més importants dels col·lectius que viuen a l’Estat espanyol en general i a Catalunya en particular. Hi ha més de 4.700 persones procedents del Marroc que resideixen a Vic, el que observo és que la majoria són treballadors, i són de diferents generacions, i que no donen importància a la cultura, contràriament al que passa a d’altres països, on els immigrants marroquins sí que li donen importància. Això crea un obstacle a la participació, a la convivència, a la integració, a l’entorn de la societat. És per això que la societat d’aquí està molesta o neguitosa.Veuen que la majoria de la mà d’obra no participa de la societat, abandona l’escola ben aviat... Però no hem de pensar que tots els marroquins són d’aquesta mena, n’hi ha que donen una bona imatge, que tenen un bon comportament, que ajuden i treballen per tenir una bona

convivència amb els altres. I no hem d’oblidar que hi ha persones immigrades que treballen en llocs importants, a tots els nivells. Per això faig un reclam a l’estudi i a l’aprenentatge, hem d’observar i aprendre d’altres persones més avançades, això serà un exemple real de la convivència entre els uns i els altres.

Edita: SOCIALCAT Plaça d’Osona 4, 1er O8500 Vic T. 938 895 590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

Revista associada a:

Amb la col·laboració de:

Revista Mà per a conviure a Osona para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport de:

d

Director: Cesc Poch i Ros Sotsdirectors: Mohamadi Bouziane Mustapha Bouziane Redacció: Sara Blázquez Col·laboradors: CNL d’Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Mia Coll (Fotografia) Amic Amazigh Coordinació editorial: Imma Bové Jordi Llop Disseny original: Xavi Roca Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal: B-52647

d Consell Editorial: José Manuel Bueno Glòria Carbonell Jordi Casals Raquel Gil Zouhir Jaddi Saoka Kingolo James Kwasi Doroteo Marco (President) Jamel el Meziani Carlos Ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

5


Revista Mà per a conviure a Osona

Breus

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

9

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Societat

Un llibre analitza l’agrupació territorial dels immigrants

La ‘Revista Mà’, premiada per la seva vocació integradora

El professor de la Universitat de Vic, Joan Carles Martori, acaba de publicar, juntament amb l’economista Karen Hoberg el llibre Immigrants a les ciutats. Segregació i agrupació territorial de la població estrangera a Catalunya, editat i encarregat per la Fundació Jaume Bofill. El llibre analitza l’estructura i les característiques de la localització de la població estrangera a Catalunya a partir de l’estudi de la segregació residencial. La primera part presenta els indicadors de segregació residencial i les tècniques d’anàlisi de l’agrupament espacial. La segona part aporta elements que ajuden a interpretar els resultats, des de la sociologia urbana. Nuevo libro sobre la distribución de la inmigración ij nalkitab dajdid yasawar ax tawzi-à an yamhajan

La Central de Vic ha organitzat el cicle cultural catalanoamazic Tawmat/ Germanor, que va començar a Manlleu amb una xerrada i un recital de poesia catalanoamaziga. Durant cinc caps de setmana s’aniran fent xerrades, àpats, recitals poètics, una trobada de colles de cultura popular, una parada al Mercat Medieval, una festa i un concert final, amb Asanf i Marcel Casellas i La Principal de la Nit. Els actes es faran a Manlleu, Torelló i Vic. El cicle convina actes acadèmics i populars, amb l’objectiu de divulgar i prestigiar la cultura popular de catalans i amazics. Un ciclo catalano-amazig recorre Manlleu, Torelló i Vic dawarat niqac atmazight at katalant di Manlleu, Torellò, Vic

A Catalan-Amazigh cycle takes in Manlleu, Torelló and Vic Un cycle catalano-amazigh à Manlleu, Torelló et Vic

I

El passat mes d’octubre la Fundació Lluís Carulla va reconèixer la tasca integradora de la Revista Mà amb un dels V Premis Francesc Candel. Aquests premis s’atorguen cada any a projectes i experiències que facin entitats i institucions i que promoguin i estimulin la integració a la societat catalana de les persones estrangeres immigrades a Catalunya i que afavoreixin el civisme, la convivència, el coneixement del país (llengua, tradicions, geografia i història, valors socioculturals), la sensibilització sobre la cultura de la immigració, la participació de dones i joves immigrants, i una visió positiva de la immigració als mitjans de comunicació. Els Premis Francesc Candel són cinc guardons, dotats amb 3.000 euros cadascun. La Revista Mà es va presentar a la convocatòria d’aquest any, juntament amb 53 propostes més, que el jurat va haver de valorar. El jurat estava format per Imma Boj, Mohammed Chaib, Andreu Domingo, Carles Duarte, Josep González-Agápito, Saoka Kingolo, Núria Llevot i Teresa Llorens que, després d’haver-ne fet la deliberació corresponent, va atorgar un dels premis a la Revista Mà. El seu veredicte va ser el següent: “Per una iniciativa compromesa a construir espais d’interculturalitat i convivència. Aquesta publicació

gratuïta es basa en la participació activa de la comunitat immigrada i duu a terme una encomiable tasca de sensibilització, reconeixement i normalització de la immigració en l’àmbit comarcal, a través de la informació periodística”. La resta d’entitats premiades van ser el CEIP Mestre Morera de Barcelona, amb una gran diversitat d’origens dels alumnes, perquè ha estat capaç de fomentar el civisme i la convivència, l’associació Punt d’Intercanvi, per “Els llibres de la Nur”, la Conferderació del Comerç de Catalunya, per la campanya Oberts al català, i Òmnium Cultural pel seu programa Quedem?. L’acte del lliurament dels V Premis Candel va ser el darrer 20 d’octubre al Pati Llimona de Barcelona, i hi havia presents, a més dels representants de les entitats premiades, Teresa Llorens, Carles Duarte, Neus Orriols, Montserrat Carulla, Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, i Joana Gardés, vídua de Paco Candel. L’acte va ser també un homenatge pel desaparegut Candel, una de les persones que més ha lluitat per la integració de les persones nouvingudes. L’obra que el va fer saltar a la fama va ser Els altres catalans, estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants que va influir en les decisions finals de l’Assemblea de Catalunya de 1971.

g

Un cicle acosta les cultures amaziga i catalana

F: Xevi Quirante

New book about the distribution of immigration Un nouveau livre sur la répartition de l’immigration

La Fundación Lluís Carulla reconoce la tasca integradora de la Revista Mà

almu-assasa Lluis Carula taàtaraf as ataàyuc an majalat Ma The Lluís Carulla Foundation rewards the work of Revista Mà for integration La Fondation Lluís Carulla distingue le travail réalisé par le Magazine Mà dans le domaine de l’intégration


10

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

106.7 RÀDIO TARADELL

‘FRECUENCIA TROPICAL’ Conduït per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notícies i entrevistes. Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!


vj 11 diari:Maquetacion 1

30/10/08

13:57

Página 1

VIVIM JUNTS

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 7

Notícies

novembre 2008

Editorial

Una reflexió serena

E

l Palau Robert de Barcelona, ubicat a la cantonada entre el Passeig de Gràcia i la Diagonal, acull des de finals d’octubre l’exposició “La immigració, ara i aquí” que té per objectiu provocar al conjunt de la població una reflexió serena sobre un dels temes més rellevants que viu en l’actualitat la nostra societat. En efecte, pocs fets com la immigració defineixen amb tanta precisió els moments actuals de la societat d’avui dia; a Catalunya, però també a bona part

des d’un punt de vista global, avui per avui al món es comptabilitzen més de 210 milions de persones considerades immigrants. L’exposició, d’entrada gratuïta, consta de cinc àmbits temàtics: El món es mou, Catalunya a cops d’immigració, Veus, Junts, I demà? El seu comissari és Jordi Sànchez, director de la Fundació Bofill. Segons Sànchez, “l’exposició fa unes aportacions que amb tota seguretat ajudaran el visitant a conèixer millor la realitat actual i també a plantejar alguns dels reptes de present i de futur que no hauríem de defugir. La societat catalana ha estat històricament una societat que s’ha anat enriquint de les noves incorporacions, i que així ha anat construït uns escenaris de mobilitat social que, ateses les circumstàncies històriques, han estat prou bons. Ara no hi ha motius per creure que serà diferent”. Coincidint amb l’exposició, s’han programat visites i activitats didàctiques per a escolars amb la voluntat que els alumnes dels centres escolars de Catalunya reflexionin i dialoguin sobre la immigració. Més informació: http://www.gencat.cat/palaurobert

La família, d’entrada

E

l Quebec i el Canadà tenen poc a veure amb Catalunya, però en alguns aspectes ens interessa tenirlos com a referent, com és en l’àmbit de la gestió de la immigració. Vam poder prendre bona nota de la seva experiència en aquest camp el passat mes d’octubre durant la celebració a Barcelona d’un fòrum amb diversos experts d’aquests països. En aquest seminari es va fer més visible que mai la necessitat que el Govern català, en tant que administració que treballa per la integració de persones immigrades, pugui participar en les decisions que afecten la gestió de la immigració. Decisions que, a dia d’avui, es prenen majoritàriament des de l’Estat. Necessitem, com a mínim, poder preveure amb prou antelació i amb la dotació econòmica suficient, l’arribada de persones immigrades i les seves famílies. Ens interessa el model canadenc perquè preveu, ja d’entrada, la migració del conjunt de la família i el permís de treball per

dels països del món. Aquesta realitat constitueix el principal objecte de l’exposició que es pot visitar fins a finals de juny de 2009 al Palau Robert. És en aquest context Catalunya viu una important transformació, un fet que justifica per si sol una reflexió rigorosa i profunda com la que es planteja en aquesta mostra. La xifra de més d’un milió de persones arribades en poc més d’una dècada és una dada ben indicativa d’aquesta realitat. En pocs anys Catalunya ha passat de tenir sis milions d’habitants a tenir-ne set i mig. I

opuscle: folleto món: mundo porti a terme: realice transmetre: transmitir tothom: todos recull: recopilación adreçades: dirigidas transmetre: transmitir tothom: todos recull: recopilación adreçades: dirigidas

entenem: entendemos patim: sufrimos butxaques: bolsillos aturats: parados cal: es necesario s’ofreixen: se ofrecen

Notícies

Vine a l’esplai!

U

El Palau Robert està a la cantonada entre Diagonal i Passeig de Gràcia

a tota la família, una qüestió que a casa nostra encara no tenim resolta, però que el Pacte Nacional per a la Immigració planteja. Des del primer moment en què una persona decideix la vinguda a Catalunya, cal preveure també l’arribada de la seva família ja que, per una banda, separar les famílies té un cost humà molt important i, per l’altra, és molt difícil gestionar la immigració sense tenir una idea del volum real dels fluxos. Igualment, el fet de preveure l’arribada del nucli familiar permet a l’administració planificar millor els serveis i les necessitats. Amb aquest Fòrum hem tingut l’oportunitat de reflexionar i estudiar noves solucions per a tenir un model de gestió de la immigració que parteixi de la realitat familiar de les persones immigrades i, al mateix temps, ens permeti tenir una societat més cohesionada i igualitària.

n esplai és un lloc de trobada de nens i joves en el qual s’hi fan activitats educatives i de lleure (jocs, esports, excursions per la muntanya, etc.), paral·leles a l’ensenyament reglat de les classes ordinàries de l’escola o l’institut. Normalment, és a l’època de vacances, als mesos d’estiu, quan tenen una major assistència. Però la realitat és que molts esplais de Catalunya realitzen activitats durant tot l’any, que resten obertes a la participació de tots els nens i joves que s’hi vulguin apuntar també durant el curs escolar. Per a donar a conèixer aquestes activitats, i com a reconeixement de la tasca educativa i de cohesió social que duu a terme aquesta xarxa associativa, el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya impulsa la campanya informativa “I tu... Què fas? Vine al cau / esplai!”, que vol difondre les activi-

tats socioeducatives que ofereixen aquest tipus d’entitats per tal que les famílies del nostre país les coneguin i se’n puguin beneficiar . La campanya recorda que, a banda dels aspectes lúdics, els esplais fomenten els valors de compromís, participació i civisme en els i les nostres joves i infants. En aquest sentit, el Departament ha habilitat una base de dades per cercar i consultar la informació sobre totes les associacions juvenils d’educació en el lleure de Catalunya: www.gencat.cat/joventut

dades: datos només: solo xifres: cifras afavoreixi: favorezca promoure: promover cura: cuidado


vj 11 diari:Maquetacion 1

30/10/08

13:57

Página 2

2 Notícies

Notícies

Paco Candel a l’aula

E

l Govern ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Paco Candel per desenvolupar el programa “Paco Candel a l’aula”. La iniciativa té l’objectiu de fomentar la reflexió dels alumnes i del professorat entorn als processos migratoris del passat i del present. L’objectiu principal és contribuir a la comprensió, la sensibilització i la reflexió sobre el fet migratori, bo i sabent que la majoria de la població catalana comparteix un passat comú, directe o a través dels seus avantpassats, com a persones immigrades. Sens dubte, un dels vehicles més adequats per a aproximar-nos a aquesta realitat és, en bona mesura, la vida i obra de l’escriptor Paco Candel, que va morir el novembre de 2007. El programa s’iniciarà previsiblement durant el segon trimestre de l’actual curs acadèmic 2008-2009 i s’adreça a l’alumnat del cicle superior de primària, de secundària, de batxillerat i de les aules de formació per a persones adultes, tant del sector públic com del concertat dels centres educatius de Catalunya. El projecte proporcionarà a les professores i professors recursos pedagògics per tal de dur a terme activitats i treballar a les aules.

La consellera Capdevila demana competències per gestionar millor els fluxos migratoris

L

En concret, “Paco Candel a l’aula” inclourà una exposició digitalitzada a partir de la ja existent “Candel, la llibertat d’expressió”; una proposta de guia didàctica, elaborada pel Departament d’Educació, i una proposta de cicle de conferències al voltant de la figura d’en Paco Candel i d’altres experiències vitals migratòries en base a persones de reconegut prestigi que proporcionarà la mateixa Fundació i la Secretaria per a la Immigració.

avantpassats: antepasados s’adreça: se dirige dur a terme: llevar a cabo sens: sin signat: firmado entorn: sobre

a consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, aposta per preveure el reagrupament familiar en la gestió dels fluxos migratoris i demana més competències per a Catalunya per gestionar-los. En unes declaracions fetes durant la inauguració del Fòrum sobre gestió de la immigració i la diversitat al Quebec i Canadà, que ha organitzat conjuntament la Secretaria per a la Immigració i la Fundació CIDOB, la consellera Capdevila ha dit que si Catalunya és la responsable de gestionar tots els serveis que fan possible el procés d’integració, també ha de poder decidir sobre els aspectes quantitatius de la immigració, és a dir, la gestió dels fluxos. També ha explicat que s’està treballant per la consolidació d’un model d’acollida propi basat en la integració. En les seves paraules, “del que es tracta és de construir un país respectuós amb els orígens de les persones immigrades, però reivindi-

Consultori Jurídic

Retorn voluntari i prestació d’atur

S

óc un estranger que resideix legalment a Catalunya des de fa sis anys i ara estic a l’atur. Disposo de la targeta permanent però no trobo feina i vull tornar al meu país. És veritat que el Govern espanyol ha aprovat una mesura per facilitar el retorn voluntari i l’abonament acumulat de la prestació per atur als estrangers extracomunitaris? Efectivament, s’obre una via al retorn voluntari en favor d’aquells estrangers extracomunitaris que, havent cotitzat a la seguretat social, desitgin cobrar acumulada la prestació d’atur i retornar als seus països d’origen. Es preveu que aquesta mesura entri en vigor el mes de novembre i s’hi podran acollir els treballadors no comunitaris nacionals d’un dels 20 estats amb què l’Estat espanyol tingui subscrit conveni bilateral en matèria de Seguretat Social (que són Andorra, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Colòmbia, República Dominicana, Equador, Estats Units, Filipines, Marroc, Mèxic, Paraguai, Perú, Rússia, Tunis, Ucraïna, Uruguai, Veneçuela i Xile). També s’hi podran acollir estrangers d’altres països que comptin amb mecanismes de protecció social que garanteixin una cobertura ade-

quada o sol·licitants en circumstàncies específiques. Per acollir-se a la mesura, el treballador estranger s’haurà de comprometre a retornar al seu país d’origen, en el termini de trenta dies naturals i no retornar a Espanya durant tres anys. L’abonament al treballador es farà en dos terminis: el primer correspondrà al 40% i es cobrarà a l’Estat espanyol i el 60% restant es cobrarà al país d’origen en el termini dels 30 dies naturals següents al primer pagament. Per a més informació: Servei d'immigració en línia al tel. 012 www.gencat.cat

Cost de la trucada: Establiment de trucada: 0,33€ Cost/minut: 0,087€. IVA inclòs.

Aquesta és una secció que vol donar resposta als principals dubtes legals que té la nova ciutadania de Catalunya.

atur: paro cotitzat: cotizado comptin: tengan correspondrà: corresponderá següents: siguientes

cant la nostra identitat catalana com a element de cohesió”. La consellera ha convidat a obrir una reflexió sobre els models de fluxos migratoris espanyols, aprofitant la propera reforma de la Llei d’estrangeria. En aquest sentit, ha dit que és necessari revisar el model actual, basat en la primera oferta de treball i, que per tant, no preveu el flux migratori a llarg termini, en especial el reagrupament familiar. Tot i que es tracta de dos realitats diferents, la consellera troba interessant incorporar del model canadenc alguns elements que el caracteritzen.

fluxos: flujos preveure: prevenir fetes: hechas basat: basado troba: encuentra canadenc: canadiense

Notícies

La convivència, també als barris

E

l Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) han signat un conveni de col·laboració per promoure la formació en immigració i la dinamització intercultural dels barris a Catalunya. L’acord inclou l’organització de cursos que, amb el títol de “Gestió multicultural i intervenció en immigració”, s’estan duent a terme a diversos municipis del país amb una important presència de població d’origen estranger. L’objectiu és millorar i ampliar els coneixements de voluntaris, professionals de la diversitat i líders veïnals per tal de generar un major consens sobre el fet migratori, garantint així una major cohesió social i la convivència als barris. El conveni també inclou l’organització de les jornades anuals “Barris Multiculturals” que aglutinaran dirigents veïnals i les persones assistents als cursos realitzats. Alhora, l’acord permetrà promoure actuacions desenvolupades conjuntament amb la població

autòctona i els nous veïns, per fomentar el coneixement i les relacions mútues, així com també facilitar informació i formació sobre la nova realitat social i demogràfica. Amb aquest objectiu s’organitzaran conferències que a més de formar en gestió multicultural, busquen fer canviar les percepcions d’aquelles persones que demostren menys empatia cap a la nova realitat amb diversitat de cultures. En l’acte de presentació van intervenir el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, la consellera del Departament Carme Capdevila i el president de la CONFAVC, Joan Martínez. El dirigent veïnal va assenyalar que “amb el projecte volem que es posi en pràctica el concepte que la participació comença des dels barris de les ciutats i pobles, per part de tots i totes”.

veïnals: vecinales menys: menos nova: nueva posi: ponga


vj 11 diari:Maquetacion 1

30/10/08

11:27

Página 3

VIVIM J UNTS Conèixer Catalunya

3

per a més informació consultar www.catalunyaturisme.com

El català et dóna la benvinguda a la universitat D

iverses iniciatives promouen l’aprenentatge de la llengua catalana entre els estudiants estrangers que arriben a casa nostra. Amb l’inici del curs universitari arriben a Catalunya molts estudiants d’altres països que en alguns casos desconeixen la realitat lingüística del país. Per tal de donar-los la benvinguda i oferir-los una bona acollida s’impulsen diferents iniciatives per tal que puguin conèixer d’una manera lúdica aspectes culturals del país. Amb el Programa Català means feeling (www.plataforma-llengua.cat/catalameansfeeling) es vol fer compatible l’arribada d’estudiants nouvinguts amb un ús majoritari de la llengua catalana. El programa inclou activitats diverses, com ara visites culturals a ciutats catalanes com Barcelona, Lleida, Vic, Girona o Tarragona, i concerts, que tindran lloc entre el 4 d'octubre i el 8 de novembre de 2008. Està organitzat per la Plataforma per la Llengua, nou universitats catalanes (la Universitat de Bar-

Aprendre català

celona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Vic, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili, i la Universitat Ramon Llull), el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Barcelona Centre Universitari. El calendari d’activitats acaba el dissabte, 8 de novembre, amb una visita guiada per conèixer la Tarragona romana. D’altra banda, també es posa a disposició dels estudiants nouvinguts el portal Inter_cat (www.intercat.gencat.cat), on es poden trobar un conjunt de recursos electrònics per aprendre llengua i cultura catalanes, especialment pensat per a es-

tudiants de mobilitat que visiten les universitats catalanes. A part d’eines per aprendre català es poden trobar altres informacions d’interès relacionades amb la cultura catalana i la vida universitària com ara guies de conversa per a situacions quotidianes. A més, s’ofereix la possibilitat de practicar la llengua amb parelles lingüístiques i facilitar el contacte amb altres estudiants que estiguin aprenent català.

diverses: varias aprenentatge: aprendizaje arriben: llegan conèixer: conocer nouvinguts: recién llegados inclou: incluye lloc: lugar dissabte: sábado d’altra banda: por otra parte eines: herramientas conversa: conversación s’ofereix: se ofrece


vj 11 diari:Maquetacion 1

30/10/08

11:31

Página 4

VIVIM J UNTS

4 Entrevista

Mònica Terribas, Directora de Televisió de Catalunya

“La població immigrant utilitza TV3 per familiaritzar-se amb el català”

A

quest 2008 TV3 ha complert 25 anys. Quin paper creieu que ha jugat durant tot aquest temps i, sobretot, quin creieu que ha de jugar en el futur de cara a cohesionar més la societat catalana? A TV3 creiem en el compromís social dels mitjans, el compromís d’una televisió en català que escolta el màxim de veus i dóna resposta al màxim de públic, sense lluitar exclusivament per l’èxit comercial. Creiem en una televisió que ajudi la societat a entendre millor el món que l’envolta, a fer-la créixer en valors i coneixement i, sobretot, a cohesionar-se. Tot això forma part de les nostres raons de ser.

TV3 aposta des de fa temps per incloure programes i continguts que ens expliquen la diversitat cultural que hi ha al nostre país. Quin és el vostre objectiu? Reflectir la realitat en què, òbviament, hi és present la immigració. Per això, TV3 emet programes en què la població immigrada pot veure’s identificada i pot trobar elements que li facin interessar-se per la nostra programació. Però també és el nostre objectiu trencar tòpics i estereotips sobre la població immigrada, amb programes com 10 cites, NOtòpic, Un lloc estrany, Paral·lel 40 o Jugamón. També heu estat pioners a l’hora d’establir una Comissió de la Diversitat. Tot va sorgir a proposta dels professionals de la casa, de l’àrea de Nous Formats i el programa Tot un món. La comissió té l’objectiu de fer visible a l’emissió la nova rea-

litat social del país i que la programació atengui els interessos de tota la ciutadania. A més, també intercanvia experiències en fòrums amb altres televisions públiques europees i participa en l’elaboració d’un manual per al tractament de la diversitat impulsat per la Unió Europea. Aquesta temporada heu obert una corresponsalia a l’Amèrica Llatina. També oferiu resums del partits de futbol de la lliga marroquina al 33. Esteu oberts a tothom, vaja. Una de les raons que ha impulsat els Serveis Informatius a crear aquesta corresponsalia és el fet que Sud-amèrica genera un alt

volum d’informació d’interès pel públic català, en què hi ha una gran part de població nouvinguda procedent d’aquesta zona del món. Serà una corresponsalia itinerant, per atendre els principals focus d’atenció informativa, sigui al país que sigui. I també recollim la informació esportiva d’altres països, amb l’emissió que hem fet aquesta temporada del programa Futbol del Marroc. Sovint s’ha dit que l’arribada d’un milió de persones nouvingudes d’origen estranger en els darrers 10 anys ha tingut a veure amb el lleuger retrocés a les audiències que ha pogut patir TV3. I es vincula amb el fet que utilitza el català com a llengua vehicular i que això pot actuar com a barrera. Compartiu aquest diagnòstic? És possible que, en part, sigui així. Per això, per exemple, des del 2007, a través de la TDT, es va posar en marxa la subtitulació en àrab i en castellà de la sèrie El Cor de la

Ciutat i del programa Karakia. Tot i això, també tenim dades que ens indiquen que la població immigrant que desconeix el català utilitza les emissions de TV3 per familiaritzar-se amb la nostra llengua i integrar-se més. Aquest ha de ser el paper de TV3: un instrument al servei del ciutadà. I això és el que ens ha d’ocupar: tenir la màxima incidència social amb una programació de qualitat, perquè no només ens preocupen els audímetres sinó també l’opinió que la gent té de la nostra programació. Quines solucions o quines mesures es podrien adoptar?

Recentment, un estudi de la Universitat Ramon Llull, detectava que, si bé la població immigrant troba en la llengua una barrera per veure TV3, els fills d’aquests immigrants que han estat escolaritzats a Catalunya tenen els mateixos gustos televisius que els nens i les nenes catalans de la seva edat. De mica en mica però amb constància, entre totes les institucions del país –mestres i professors, serveis socials i mitjans de comunicació- contribuïm a que la nostra societat estigui més cohesionada.

mitjans: medios escolta: escucha reflectir: reflejar sovint: a menudo servei: servicio fills: hijos de mica en mica: poco a poco

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

vivimjunts@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio

Breus V Premis Francesc Candel La Fundació Lluís Carulla ha atorgat, en un acte presidit per Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, el V Premis Francesc Candel a cinc entitats que s’han distingit per les seves bones pràctiques de promoció i estímul d’integració a la societat catalana de les persones estrangeres immigrades. Les entitats premiades han estat Socialcat de Vic per la Revista Mà; el CEIP Mestre Morera de Barcelona; l’Associació Sociocultural Punt d’Intercanvi de Barcelona per la col·lecció Els llibres de la Nur; la Confederació del Comerç de Catalunya de Barcelona per la campanya Oberts al català i Òmnium Cultural de Barcelona pel programa Quedem?. En l’acte de lliurament dels premis hi van participar també Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla; Neus Orriols, directora del Serveis Territorials de Barcelona del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i Teresa Llorens, cap de Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.En la valoració de les propostes rebudes s'ha tingut en compte la seva tasca a favor del civisme, la convivència, el reconeixement del país, la sensibilització sobre la cultura de la immigració, la promoció del contacte entre persones catalanes autòctones i persones d'origen immigrant, i una visió positiva de la immigració als mitjans de comunicació. En total, s'han rebut 54 projectes que optaven a cinc mencions dotades amb 3.000 euros cadascuna.

Informació per a comerciants pakistanesos La Secretaria per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania, en col·laboració amb l'Agència Catalana del Consum, l'Associació Cultural Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses, l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya i el Centre Cultural Camí de la Pau, va organitzar el passat 2 d’octubre una sessió informativa sobre normativa comercial i d'estrangeria per a persones d'origen pakistanès. Durant la trobada es van analitzar diverses situacions administratives de persones immigrades d'origen estranger al nostre país, i es va explicar el marc jurídic d'estrangeria i la normativa legal sobre comerç i consum vigent.


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

11

Altres llengües

Guru Parab celebrated

Celebració del Guru Parab

NEW DELHI: Lakhs of people, irrespective of religion, caste and gender, gathered at the major gurdwaras in the Capital on the occasion of Guru Purab on Thursday. Even though Guru Nanak Jayanti is the most sacred festival of the Sikhs, it was heartening to see that more than half the devotees thronging the gurdwaras didn’t belong to the Sikh community. The event, which falls on Karthik Purnima, commemorates the birth anniversary of the first Sikh guru and the founder of Sikhism, Guru Nanak Dev, who was born in 1469 in a village near Lahore called Talvandi, now called Nankana Sahib. The festival was marked by prabhat pheries (early morning processions) which began from the gurdwaras and moved to other localities. The processions included singing of hymns along with the display of the Sikh flag, or the Nishan Sahib, and the palki (palanquin) of the Guru Granth sahib. Two days prior to the jayanti, the Akhand Path started at all gurdwaras during which the holy Guru Granth Sahib was recited continuously without a break for 48 hours. “Devotees from all religions participated in the festival. There were 36 gurus in the Nagar Kirtan on Wednesday, of whom six were Sikhs and rest from other religions. What draws people from all religions to the festival is the message of equality, service and togetherness,’’ said Satnam Singh Uppal, the general manager of Bangla Sahib Gurdwara. Kiran Sharma, a lawyer by profession, said at Rakab Ganj Sahib, “I’m a Hindu, but at the same time I have immense faith in Sikhism. After all, each religion teaches one to respect other religions too. I came here this morning with my family and offered prayers. One does not follow a religion only by birth. It’s the greatness of the religion which makes you believe in it.’’ While many traditions are getting less popular, this is one festival which seems to be drawing more and more devotees, not just from India but even abroad. Sheley, a foreigner from Australia at Bangla Sahib said, “This country is known for its vibrancy and diversity. Everyone covers their heads before entering and seemed to be so dedicated to the festival. I sat together with others on the floor for the first time and received blessings along with prasad.’’ Discussing the relevance of the festival, Satnam Singh said, “Guru Nanak Dev ji was a reformer and always tried harmonizing both Hindus and Muslims in the Sikh religion. He believed in a casteless religion which was non-discriminatory.’’ The day-long celebrations started with offering prayers and lightening diyas early in the morning, and was followed by people gathering in the afternoon for the langar (community lunch). A member of Gurdwara committee of Rakab Ganj Sahib, Gur kirpal said, “In the afternoon, the Karah Prasad is offered to men and women irrespective of their religion. The idea behind the free communal lunch is that people should be offered food in the spirit of seva (service) and simran (devotion).

NEW DELHI: Riades de gent, sense distinció de religió, casta o sexe, es van reunir dijous al gurdwaras de la capital en motiu del GuruPurab. Tot i que el Guru Nanak Jayanti és el festival més sagrat dels Sikhs, va ser reconfortant veure que més de la mietat dels participants en el gurdwaras no pertanyien a la comunitat Sikh. L’esdeveniment, que forma part de Karthik Purnima, commemora l’aniversari del naixement del primer Sikh, guru i fundador del Sikhisme, el Guru Nanak Dev, nascut el 1469 en un poble de prop de Lahore anomenat Talvandi, actualment, Nankana Sahib. El festival va començar amb prabhat pheries (processons a primera hora del matí) que es van iniciar al gurdwaras i es van dirigir a altres localitats. Les processons inclouen el cant d’himnes i el desplegament de la bandera Sikh, o el Nishan Sahib i el palki del Guru Granth sahib. Dos dies abans del jayanti, al gurdwaras hi havia començat l’Akhand Path, durant el qual el guru sagrat Granth Sahib va recitar sense interrupció durant 48 hores. “Fidels de totes les religions van participar en el festival. El dimecres, hi havia 36 gurus al Nagar Kirtan, sis dels quals eren Sikhs i la resta, d’altres religions. El que condueix la gent de totes les religions al festival és el missatge d’igualtat, servei i unitat”, va declarar Satnam Singh Uppal, el director general del Bangla Sahib Gurdwara. Kiran Sharma, un advocat, va dir a Rakab Ganj Sahib, “Sóc hinduista, però al mateix temps, tinc una gran fe en el Sikhisme. Després de tot, totes les religions ensenyen a respectar les altres. He vingut aquí aquest matí amb la família i hem pregat. No es segueix una religió només per naixement. El que et fa creure en una religió és la seva grandesa”. Mentre que hi ha moltes tradicions que s’estan tornant menys populars, sembla que aquest festival està creant més i més adeptes, no només a l’Índia, sinó també a l’estranger. Sheley, un estranger australià a Bangla Sahib declarava: “Aquest país és conegut per la seva vibrancy i diversitat. Tothom es cobreix el cap abans d’entrar i sembla que tots estan molt entregats al festival. Em vaig asseure amb els altres a terra per primera vegada i em van beneir amb prasad.’’ Parlant sobre la rellevància del festival, Satnam Singh va dir: “El Guru Nanak Dev ji va ser un reformador i sempre va mirar d’harmonitzar hindús i musulmans amb la religió Sikh. Creia en una religió sense castes, que fos no-discriminatòria”. Les celebracions, que es van desenvolupar durant tot el dia, van començar amb l’oferiment de pregàries i l’encesa de diyas ben aviat al matí. A continuació, s’hi va anar afegint gent durant la tarda per celebrar el langar (el dinar de la comunitat). Un membre del comitè Gurdwara de Rakab Ganj Sahib, Gur kirpal va dir, “A la tarda, el Karah Prasad s’ofereix als homes i a les dones independentment de la seva religió. La idea que hi ha darrera el dinar gratuït de la comunitat és que s’haurien de fer ofrenes de menjar en nom de l’ànima de seva (servei) i de simran (fidelion). The Times of Índia 14 novembre 2008

The Times of Índia 14 novembre 2008

Los presidentes Alan García y Hu Jintao participarán hoy en reunión empresarial Perú-China El mandatario chino cumplirá su segundo día de actividades en nuestro país previas a la Cumbre del APEC (elcomercio / Andina).- Los presidentes de Perú, Alan García, y de China, Hu Jintao, acudirán hoy a una reunión de trabajo con la comunidad empresarial afiliada a la Confiep y con empresarios chinos. El desayuno de trabajo se realizará a las 9:00 de la mañana (14:00 GMT) en el hotel Los Delfines de San Isidro, informó la Secretaría de Prensa de la Presidencia de la República. El miércoles, el mandatario chino llegó a nuestro país como parte de una gira latinoamericana que tendrá como punto culminante su participación en la Cumbre del Foro de Cooperación Económica del Asia-Pacífico (APEC). En la cita en Palacio de Gobierno, Alan García y Hu Jintao anunciaron “la exitosa conclusión” de las conversaciones con miras a concretar un Tratado de Libre Comercio (TLC), asi como la firma de acuerdos bilaterales. En tal sentido, el gobernante chino afirmó que la próxima suscripción de un acuerdo de cooperación y asociación estratégica con Perú marca una nueva etapa en las relaciones de ambos países y ayudará en el desarrollo integral de estas naciones. El Comercio (Perú) 20 de noviembre 2008

Els presidents Alan García i Hu Jintao participaran avui en una reunió empresarial Perú-Xina El mandatari xinès complirà el seu segon dia d’activitats al nostre país prèvies a la Cimera de l’APEC. El Comercio/Andina. Els presidents del Perú, Alan García, i de la Xina, Hu Jintao, acudiran avui a una reunió de treball amb la comunitat empresarial afiliada a la Confiep i amb empresaris xinesos. L’esmorzar de treball es realitzarà a les 9 del matí (14:00 GMT) a l’hotel Los Delfines de San Isidro, va informar la Secretaria de Premsa de la Presidència de la República. El dimecres, el mandatari xinès va arribar al nostre país com a part d’una gira llatinoamericana que tindrà com a punt culminant la seva participació a la Cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica de l’Àsia-Pacífic (APEC). En la cita al Palau de Govern, Alan García i Hu Jintao van anunciar “l’exitosa conclusió” de les converses amb vista a concretar un Tractat de Lliure Comerç (TLC), així com la signatura d’acords bilaterals. En aquest sentit, el governant xinès va afirmar que la propera subscripció d’un acord de cooperació i associació estratègica amb el Perú marca una nova etapa en les relacions d’ambdós països i ajudarà al desenvolupament integral d’aquestes nacions. El Comercio (Perú) 20 de novembre 2008


12

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

La primera cita era el dia 15 de novembre. Tots els interessats en participar a la pel·lícula es van acostar al Centre Cívic del Barri d’Osona. Cada veí aspirant a actor o actriu es plantava davant l’equip de Moviola Produccions, la productora de Quim Crusellas que dirigirà la pel·lícula, els deia les seves dades, somreia, ja tenien la seva fotografia. La pel·lícula explicarà la història d’un jove de Vic que treballa de missatger i cada setmana porta diversos paquets al Barri d’Osona. En un dels pisos sempre hi deixa sobres que provenen de la Índia, i veu com la família sempre mira una pel·lícula índia a la televisió, el que es coneix com bollywood. Tots piquen de mans, canten i ballen, i el noi comença a interessar-se per aquest tipus de pel·lícules i comença a intercanviar paraules amb la família, que l’animen a apuntar-se a un ball que es farà en motiu de la festa d’hivern del barri. El jove s’hi apunta amb dos amics més, i a partir d’aquí

coneixen la diversitat del barri i les diferents cultures i col·lectius que el conformen. El dia del càsting també es buscaven veïns disposats a ballar. Hi van assistir desenes de nois i noies, que van rebre les seves primeres classes dels passos i moviments que fan servir els balls bollywood, mentre el director, Quim Crusellas, els gravava. Seran els mateixos veïns del barri els que interpretaran aquests personatges. Fins i tot hi apareixeran diverses figures reals del barri, com la responsable del Centre Cívic, comerciants, membres de l’associació de veïns, que s’interpretaran a ells mateixos. La pellícula durarà uns quaranta minuts i es gravarà durant els mesos de desembre de 2008 i gener de 2009, i s’utilitzarà l’espai públic principalment. Segons l’Ajuntament de Vic, els objectius del projecte són apropar la cultura a tots els estrats de la ciutadania a través d’activitats socials i culturals, desenvolupar estratègies per aconseguir que els ciutadans del barri es converteixin en consumidors de cultura, fomentar la participació ciutadana, treballar conjuntament amb les

Cultura

La pel·lícula del meu barri Atrets pels cartells que hi havia penjats pel barri, desenes de veïns del barri d’Osona de Vic es van presentar al primer càsting per aparèixer a la pel·lícula que està preparant l’Ajuntament de Vic. De fet, ells seran els protagonistes. Es tracta d’un projecte de dinamització sociocultural, coordinat juntament amb els agents culturals i socials del barri, amb la finalitat de “fer un treball conjunt que permeti reforçar la participació ciutadana, l’associacionisme i la cohesió social”, segons diu l’Ajuntament de Vic. Sara Blázquez Vic

entitats veïnals i la resta d’associacions i agents culturals i socials del barri, fomentar la comunitat a partir de la integració i posada en diàleg dels col·lectius que la composen, a més d’aconseguir la immersió lingüística. La pel·lícula es podrà veure durant el mes de març, en un acte on tothom que ha fet possible aquesta pel·lícula hi serà present. Després, la pel·lícula es passarà per les televisions locals.

g

L’Ajuntament de Vic prepara una pel·lícula al barri d’Osona

F: XEVI qUIrANTE

Cultura

El Plan de Barrios de Vic prepara una película en el barrio de Osona

alxuta an radcur di Vic tasawjad ij pilikula di ij nadcar an Osona The Vic Neighbourhood Plan is preparing to film in the Barri d’Osona Un film tourné dans le quartier d’Osona en préparation sous les auspices du Plan de zones urbaines de Vic

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

El noi del pijama de ratlles

Buda explotó por vergüenza Direcció i guió: Marzieh Makhmalbaf Iran i França, 2007. 81’

Made in Euskal Herria Esne Beltza

http://www.parla.cat

John Boyne Editorial Empúries, 2007 És la història de Bruno, un nen de nou anys, fill d’un membre de l’elit militar, al qual destinen a Polònia. Bruno s’avorreix i s’obsessiona amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que coneix un nen de la seva mateixa edat, molt més pàl·lid i prim, de qui es farà amic. Només hi ha un inconvenient: els separa un filat. Es uno de los libros que más se venden

Exposa la quotidianitat, la crueltat i el masclisme a l’Afganistan, farcit d’imatges evocadores. És la primera producció en ficció de la joveníssima directora iraniana Hana Makhmalbaf, de 19 anys.

dijan nalkitab zaguini yatmanzan atas It is one of the best-selling books Un livre classé parmi les meilleures ventes

Una película afgana de una directora muy joven

ij pilikula an Afganistán taguit ij muxrija caba An Afghan film by a young woman director Un film afghan d’une très jeune réalisatrice

Hace Color És el primer disc d’aquesta banda de músics habituals a les gires de Fermín Muguruza. És un disc ple de vida, de colors, de ritmes. Música negra feta per blancs, blanc i negre, per ballar i gaudir d’una bona festa.

Accés al complet curs de català per a adults de la Generalitat, elaborat i gestionat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i l’Institut Ramon Llull. El curs en línia es pot fer amb el suport d’un tutor o per lliure, que és totalment gratuït.

Es el primer disco de los músicos de Fermin Muguruza

En esta web se puede hacer un curso de catalán

album amazwaro an imaghnaj Fermin Muguruza The first recording by Fermin Muguruza’s musicians Le premier disque des musiciens de Fermin Muguruza

di almawqi.à atzamad atagad adduras sa atkatalant This website allows you to do a course in Catalan Un site qui permet de suivre des cours de catalan

Blog:

http://rutesguiades. blogspot.com/ Arkeòlic ha posat en marxa un nou bloc a internet amb l’objectiu de donar a conèixer la nova ruta arqueològica guiada a Sant Bartomeu del Grau. Es pot seguir l’actualitat de l’oferta turística, els preus, el contacte… Un blog con rutas arqueológicas

ij na ablog dayas imucan attariya A blog describing archaeological routes Un blog nous propose des itinéraires archéologiques


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

13

Cultura

Preguntes Creuades

La comunitat sikh d’Osona celebra l’aniversari del Guru Nanak Dev Ji

L’Amiru respon: Quins plats catalans t’agraden? Gairebé sempre menjo plats típics de l’Àfrica, és el que cuino. Encara que el que més m’agrada d’aquí és l’amanida. Quan fa que ets aquí? Fa dos anys, vaig venir directament a Vic, encara que vaig estar un dia a Girona. Tens germans? Sí, tinc un germà, però és l’Àfrica, a Gàmbia., d’on sóc jo. Aquí a Vic hi ha un amic seu.

Les preguntes d’en Joan Carles

Les preguntes de l’Amiru

final de la celebració per tornar als peus dels seus amos. Més endavant, unes quantes persones escombraven i recollien les restes que havien deixat els que ja havien menjat, i d’altres, s’asseien a terra per menjar. Uns quants infants anaven voltant i omplien els plats dels seus companys amb col arrebossada i altres tipus de menjar. Les dones, amb els seus millors vestits, demanaven sucs pels seus fills, mentre un nen els omplia el got amb te amb llet. La jornada va començar al matí i es va allargar tot el dia. La festa, la pregària i la lectura van ser els elements que es van anar intercalant.

g

Quines aficions tens? M’agrada molt el futbol. Abans de venir a Catalunya era del Madrid, però ara sóc del Barça. També4 m’agrada ballar, anar a la discoteca.

En Joan Carles respon:

La comunidad sij celebra el cumpleaños de un profeta

D’on ets, tu? Sóc de Mollerussa, d’un poble que hi ha a prop de Lleida. Ara fa cinc anys que sóc a Vic. F: XeVi quiraNTe

Però tu també has viscut al Senegal... Sí, des dels 2 anys fins als 23. Després vaig anar a Gàmbia, ara en tinc 28.

El passat 15 de novembre va tenir lloc en un local del carrer Torelló de Vic una de les celebracions més importants de la comunitat sikh, que representa la majoria de persones provinents de la Índia. Centenars de persones es van reunir per celebrar l’aniversari d’un dels seus deu Déus, el Guru Nanak Dev Ji. El local, decorat amb globus i farbalans per a l’ocasió, estava dividit en dues parts. A la planta baixa, els homes cuinàven els plats típics que després anirien menjant homes, dones i infants sikhs, que jugaven, parlàven, feien fotografies, i seguien, a través d’una televisió connectada en directe, els parlaments que es feien a la planta superior, on hi havia centenars de persones assegudes a terra escoltant les lectures que es feien de la vida del profeta. A l’entrada, totes les sabates esperaven el

Tens fills? No, no en tinc, aquí anem més tard. Tot just em vaig casar aquest mes de juny, i la meva dona la veig conèixer fa 2 anys. Hi ha alguna cosa dels romans, aquí? Si, hi ha molts monuments històrics, un dels més importants és el Temple Romà. Quan el van trobar el van reconstruir. Un dia ja t’hi portaré. D’acord, també m’agradaria visitar Manlleu i Montserrat. D’acord. Com és que vols anar a Montserrat? A classe de català llegim alguns textos que parlen de Montserrat, i tinc ganes de conèixer-ho.

iwdan antafiqt nassix tah’tafalan as mawlid annabiy The Sikh community celebrates the birthday of a Prophet La communauté sikhe commémore l’anniversaire d’un de ses prophètes

SobRE EL DEbAT D’EDUCACió DE Tv3 (30/10/08)

Educació i els nouvinguts Va ser el camp de batalla més polèmic i controvertit. Cadascú va portar l’aigua al seu molí. Costa poc parlar del repartiment equitatiu dels immigrants entre pública i concertada! Però, que lluny de la realitat, i dins la mateixa pública! Més escandalosa és la diferència de recursos humans entre els dos sectors, que ningú va tenir la gosadia de proclamar en veu alta. No cal sortir de la zona urbana de Barcelona per trobar tots els models: des d’un percentatge gairebé nul fins a un 60% o més d’alumnat estranger en cada aula. Ens referim exclusivament al sector públic i concertat. Com ja és clàssic, s’havia de parlar de l’exemplaritat del “model Vic” que va explicar el mateix alcalde. Però, Sr. Alcalde, les medalles s’han de repartir bé. Manlleu també és de la comarca d’Osona, i va ser pioner en el repartiment d’alumnat, fa 19 anys. En fa 10 que Vic va seguir els mateixos passos. I en segon lloc, va perdre una oportunitat d’or per recordar la desigualtat laboral dels treballadors de la concertada, tot i fent idèntica feina que els seus homòlegs de la pública. Faci memòria de les 400 signatures que va rebre d’aquests docents de la concertada del seu municipi i comarca, amb contracte programa, demanant l’homologació. És bo aprofitar les ocasions per treure la pols de la paperassa dels calaixos, de tant en tant. Sobre la mateixa temàtica, però amb la boca petita, el representant d’USOC va trencar una llança a favor del personal de la concertada de Vic que acull el mateix nombre d’alumnes que la pública gràcies a la bona voluntat que hi posen i no pas pels recursos que reben. Ramon Mas. Delegat sindical FETE-UGT Noticias de enseñamiento raxburat ax ata-àlim News from education L’actualité de l’éducation


14

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem d’oficis... L’electricista és la persona que fa o repara instruments, maquinària, instal·lacions, etc., elèctrics. Per fer-ho utilitza diverses eines, entre les quals hi ha:

APUNTS DE LÈXIC 1. Quan volem expressar que connectem un aparell mitjançant un endoll, hem de dir que “endollem”. Ex: Desendolla la ràdio que he d’endollar l’aspiradora”.

La paraula “corrent” és masculina. Per tant, hem de dir “el corrent elèctric”.

L’endoll

El tornavís

El voltamperímetre

LENgUA Vocabulario del electricista ToTALAYT (IRAS) almufradat awani ixadman di atfawt

El comprovador

guia de Serveis Guía de servicios Arguid anwamàawan Guide des services Guide to services

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

El passafils

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat) C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 27 67

Guàrdia Urbana Tel. 93 885 00 00

Hospital General de Vic C/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 11 11

Bombers Tel. 93 886 25 25 oficines Tel. 93 885 10 80 urgències

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88 Càritas Arxiprestal C/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbà Tel. 93 889 25 77 Estació d’autobusos C/ Pare Gallissà, 4. Vic Tel. 93 889 19 17

Mossos d’Esquadra Tel. 93 881 57 00

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 Deixalleria Municipal del Verdaguer P.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/n Tel. 93 850 75 23

LANgUAgE Vocabulary of the electrician LANgUE Petit lexique de l’électricien

2. La paraula “llum” pot tenir gènere masculí i gènere femení. Quan és femenina es refereix a l’energia, la claror. Ex: He pagat el rebut de la llum. La llum del sol és enlluernadora. 3. Quan és masculina es refereix a l’aparell que serveix per fer llum. Ex: Apaga el llum de la cuina He comprat un llum articulat per al despatx i un llum de peu per al menjador.

INSTITUCIoNS

CoNSoLATS ESTRANgERS A BARCELoNA

Consorci del Lluçanès C/Vell, 3 Santa Creu de Jutglar Tel. 93 888 00 50

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consell Comarcal d’Osona C/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 Vic. Tel. 93 883 22 12

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Ajuntament de Vic C/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic Tel. 93 886 21 00 Ajuntament de Manlleu Plaça Fra Bernardí, 6 Tel. 93 850 66 66 Ajuntament de Torelló C/Ges d’Avall, 5 Tel. 93 859 10 50 Ajuntament de Centelles C/ Nou, 19 Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Què fem aquest cap de setmana?

Anem al Montseny Un bon lloc per visitar durant aquests dies de tardor és el Montseny. S’hi poden fer excursions tant a peu com amb cotxe, i gaudir de la riquesa dels colors de cada estació de l’any. Ara, a la tardor, la seva bellesa es multiplica, amb la varietat de tons ataronjats, grocs i marrons.

15

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

La cuina d’en Camil El tenim prou a prop per anar-lo a visitar. El Montseny és vorejat per dues planes, el fons del Vallès i la Plana de Vic, i dues valls, la de la riera d’Arbúcies i la del Congost. Al mig hi ha la vall de la Tordera. El Montseny es presenta com un gran conjunt muntanyós, destacat respecte a les terres que l’envolten. Forma part de la Serralada Prelitoral i està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre les planes. Està separat de Les Guilleries per una fractura, i els seus cims més alts són el Turó de l’Home (1.706,7 m), les Agudes (1.703 m) i el Matagalls (1.697,9 m). Gran part del Montseny es correspon amb l’espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l’any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona i la de Girona. El seu relleu fa que s’hi trobin una barreja d’ambients mediterranis, com els alzinars dels vessants del Tagamanent, eurosiberians, com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau, i fins i tot subalpins, com l’avetosa del Turó de l’Home. És un lloc ideal per fer excursions, de fet, la seva tradició excursionista es remunta al segle passat. La qualitat dels seus paisatges, la gran diversitat de

Arròs verd amb peix

les formacions vegetals i els espectaculars canvis de color estacional, especialment a les castanyeredes, rouredes i fagedes, en fan un lloc idoni per a la pràctica de l’excursionisme. Des dels punts d’informació del Parc Natural es poden conèixer les rutes, els llocs d’interès... Encara que és molt recomanat utilitzar la xarxa d’itineraris senyalitzats. Són recorreguts a peu, degudament senyalitzats, que porten el visitant per diversos llocs del Parc Natural, pensats per mostrar la riquesa del seu patrimoni natural i cultural. També es poden fer rutes amb cotxe. Fins i tot hi ha esglésies i ermites repartides per tot el massís, entre les quals s’han de destacar les esglésies romàniques i els santuaris. Els paisatges i racons naturals del Montseny, la seva gent, oficis, tradicions, rondalles i cançons, han estat font d’inspiració per a molts artistes, pintors, escriptors, poetes, músics, i científics, sobretot des de finals del segle XIX.

Aquest arròs verd, que no és de color verd –que n’hi ha– ni queda de color verd –que també podria ser–, és de la facció del capità enciam, però s’acostaria més a en Popeye, ja que la verdor li ve donada pels espinacs. Altres verds de la terra podrien fer aquesta funció però els escollits han estat els espinacs. Bullim els espinacs uns deu minuts, reservem el brou i piquem els espinacs el més petits possible. En una cassola o paella amb un raig d’oli d’oliva saltem els espinacs i a continuació rossegem l’arròs. Tot ben barrejat, posem el brou dels espinacs i un raig de vi blanc i deixem que es cogui l’arròs. A part, farem el peix –pot ser el que vulgueu–. En aquest cas, lluerna. Traiem les espines i la tallem a daus, en una paella a foc lent posem oli, llorer, bitxo, all, saltem la lluerna, a part haurem reduït vinagre, que el barrejarem amb el peix. Agafem un motllo, hi posem l’arròs i pels voltants la lluerna amb el seu oli, i ja tenim un plat senzill, suau i agradable.

http://cuina.camilros.cat/ La cocina de Camil kozin an Camil Camil’s cooking La cuisine de Camil

g

El otoño en el Montseny

armacta di Montseny Autumn on Montseny L’automne au Montseny

*


16

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

17

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Societat

Maragall diu que l’experiència de Vic fa els EBE exportables

g

La administración hace la primera valoración de los Espacios de Bienvenida Educativos

alidara taga taqyim amazwaro xi mucan natarbiya datarhib The authorities offer an initial evaluation of the School Reception Centres L’administration fait un premier bilan des Espaces éducatifs d’accueil

Després d’un mes i mig de funcionament de l’anomenat Espai de Benvinguda Educativa (EBE), el conseller d’Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, i l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ja s’han atrevit a fer un balanç del seu funcionament. Ho van fer el passat 4 de novembre al mateix EBE, davant la presència de multitud de mitjans de comunicació comarcals, nacionals i fins i tot estatals. Com era d’esperar, la valoració de les autoritats és molt positiva, tal com va dir Vila d’Abadal, “el resultat és excel·lent”. Segons diuen, l’EBE avalua les persones, “permet conèixer-les per escolaritzar-les correctament, les tracta degudament”. No és el que pensa SOS Racisme de Catalunya, que el dia posterior a les declaracions va emetre un comunicat titllant la mesura de segregadora. L’entitat denuncia la manca de rigor d’aquestes valoracions, “ja que encara no s’han definit uns indicadors en funció d’uns objectius clars que permetin valorar els resultats de l’EBE”. Creuen, a més, que la iniciativa té un diagnòstic i uns objectius poc clars, “alhora que una essència segregadora”. Cal recordar que l’Espai de Benvinguda Educativa és una eina d’acolliment familiar previ a l’escolarització, vol ser un primer contacte per al futur alumnat i les seves famílies.

Per això es treballa tant amb els infants, com amb les seves famílies, que fan entrevistes personalitzades i fins i tot, aquells que hi estan interessats, cursos de català. Des de la seva posada en funcionament, el 15 de setembre, són 52 els infants i joves que han passat per l’Espai de Benvinguda de Vic, 37 dels quals ja estan escolaritzats. La majoria dels nens nouvinguts que hi ha passat tenen entre 8 i 16 anys, i procedeixen de països molt diversos d’arreu del món, encara que

la majoria són de la Xina i de països d’Amèrica Llatina. La mitjana de temps que els nens i

les famílies han d’esperar des que entren a l’EBE fins que se’ls assigna una plaça en un centre escolar és d’entre 15 dies i un mes. Aquest és un dels aspectes que tindrà en compte una avaluació externa que n’està fent la Universitat de Vic. També avaluarà la participació en els plans educatius d’entorn, l’eficàcia en la coordinació entre totes les parts implicades, el grau d’implantació de les activitats i el grau d’assoliment dels objectius. El conseller Ernest Maragall va dir que tot i ser una “instal·lació modesta”, a l’EBE hi ha molta qualitat pedagògica. Conscient de les crítiques que va suscitar la creació d’aquest espai, Maragall va dir que les entén, i que “tota preocupació és poca”, però que estan compromesos a fer-ho bé. “Estic content, però estic atent”, va dir Maragall, i va afegir que poden aparèixer matisos, però que “tot confirma que l’hem encertat. Encara no sé si teníem raó, però crec que sí”. El projecte, segons van

dir les autoritats, és exportable. “El proper pas és allà on tingui sentit per taxa educativa arribada, si Manlleu ho demana i s’escau, no hi ha cap inconvenient en fer-hi l’EBE”, va dir Maragall. Tot i que moltes famílies nouvingudes han optat per no dur els seus fills a l’Espai de Benvinguda Educativa abans d’escolaritzar-los, l’alcalde i el conseller asseguren que la iniciativa ha tingut una bona acollida per part de famílies i alumnes. La directora de l’EBE, Núria Callís, va explicar que “és un inici per apropar-los al nostre sistema educatiu, no es pretén que el nen pugui seguir les explicacions a l’aula, però se li ensenya un vocabulari funcional”. Callís assegura que l’EBE no vol substituir l’escola. Vila d’Abadal va afegir que l’EBE forma part d’un projecte de ciutat, “ensenyem Catalunya, no només la llengua.” Sara Blázquez Vic


18

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Treball

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Aquest mes, passem consulta En Joan de Santa Eugènia de Berga, ens fa la següent pregunta: “quan vaig començar a treballar, vaig pactar amb l’empresa que cobraria el Salari Base que estableix el conveni col·lectiu més un plus de 500 Euros. L’empresa, sense avís ni negociació, aquest mes d’octubre, va deixar de pagar-me els 500 € i ara només em paga el Salari Base. Ho pot fer? L’empresa no pot unilateralment i sense explicació prèvia deixar de pagar-te unes quantitats salarials que tenia pactades amb tu. I això és així perquè s’entén que hi ha uns aspectes de la relació laboral, com són la jornada de treball o el salari, que són molt importants, fins el punt que l’empresa no pot modificar-los arbitràriament. Això vol dir que si vàreu pactar una jornada de 40 hores i un salari de, posem per cas, 1600 € bruts, l’empresa no pot ampliar-te o disminuir-te la jornada o treure’t part del sou, ja que això suposaria un greu incompliment contractual. Si l’empresa vol modificar aquests aspectes tant essencials del contracte de treball ha de pactar-ho amb tu, ha d’arribar a un acord amb tu. L’empresa pot modificar unilateralment alguns aspectes de la relació laboral com l’horari de treball, el torn de treball o les funcions, però sempre amb els límits i segons el procediment que estableix l’Estatut dels Treballadors i els Convenis col·lectius. En cap cas, el salari i la jornada de treball entren dins aquesta possibilitat que ve regulada fonamentalment a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.

Entrevista a Carme Anfruns Directora de l’Oficina de Treball d’Osona torn de treball però ha de complir els requisits i el procediment que s’estableix a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors. En aquest article es diu clarament que l’empresa només pot modificar-ho si es donen unes causes determinades i objectives, de tipus ecònomic, tècnic, productiu o organitzatiu de suficient entitat i que han de ser ben explicades i demostrades. Per tant, si l’empresa et volia canviar el torn de treball, t’hauria d’haver entregat una carta per escrit explicant fil per randa les causes que provoquen aquest canvi de torn i com aquest canvi ajudarà a millorar l’organització de l’empresa i la seva competivitat en el mercat. Així mateix, l’empresa t’ha de donar 30 dies de preavís. Si aquest canvi de torn et perjudica, el mateix article 41 de l’Estatut posdels Treballadors et dóna la pos sibilitat de plegar, de rescindir el contracte, amb dret a rebre una indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb un maxim de 9 mensualitats de sou. Això vol dir que si tens una antiguitat molt gran, com a màxim només podràs cobrar la quantitat equivalent a 9 mesos de salari. I si vols impugnar aquest canvi de torn, tens 20 dies compper presentar la demanda, a comp tar des de la notificació.

L’empresa està facultada per modificar l’horari o el

g La UGT d’Osona es trasllada als polígons

afiliats com no afiliats al sindicat. La campanay es va iniciar dimecres 22 d’octubre al polígon Mas Galí, mentre que les properes ubicacions seran, sempre en dimecres, al polígon Malloles, a Torelló i a Manlleu.

g

La UGT d’Osona ha començat una campanya informativa als polígons de la comarca. L’objectiu és portar el sindicat al carrer, concretament als polígons, on es concentren la majoria d’empreses i treballadors, per tal d’aproparlos el sindicat. Per aquest motiu, mensualment s’instal·larà una carpa als principals polígons de la comarca, en la qual hi haurà informació laboral i sindical, a part de convenis de diferents sectors laborals. També hi haurà la presència de dues persones del sindicat UGT d’Osona, a les quals se’ls podran fer consultes, i assessoraran tant

WORKING WITH DIGNITY This month, we answer your questions UN TRAVAIL DIGNE Ce mois-ci, nos réponses à vos questions

La UGT asesora a los trabajadores en los polígonos UGT tassawar atnasah ixadamn di Almasani-à

The UGT advises workers in the industrial estates Le syndicat UGT assiste les travailleurs dans les zones industrielles

“Oferim orientació de cara el mercat de treball”

Què és l’Oficina de Treball? A l’oficina hi ha dos organismes, l’Oficina de Treball (SOC), que fa les polítiques actives i depèn de la Generalitat, i el mal anomenat INEM, que és el SPEE (Servei Públic d’Ocupació Estatal, que depèn del Ministeri de Treball. Han notat l’augment de gent aturada? El mes de maig ja va haver un degoteix de finalitzacions de contractes, però molt escalonadament. Després de vacances, l’augment va ser més pronunciat. El mes d’octubre, l’atur era un 12,25%, una xifra superior a la del total de Catalunya. Quin és el perfil de persona aturada? No hi ha un perfil concret, encara que hi ha molt peonatge, que s’ha de reconvertir en formació ocupacional. Quines recomanacions els fan? Atenem la gent i els dirigim a allò que tenen dret. A les perosnes que ho volen, els fem una orientació. Hi ha dues persones que orienten els aturats de cara al mercat de treball, sobre com fer un currículum, com trobar feina...Incidim molt en l’orientació, i creiem que és molt important reciclar-se, formar-se.

Han pres mesures excepcionals per fer front a aquesta nova situació? Una de les mesures és la incorporació d’aquestes dues orientadores, a més dels programes que fem des d’aquí de formació ocupacional. Fem formació continua, tallers de formació, col·laborem amb diverses entitats per fer plans d’ocupació, fins i tot col·laborem amb les lleis de barris de Vic i Manlleu. Ara, a més, existeix la possibilitat de que les empreses puguin formar. L’empresa pot presentar un programa de formació a la seva mida, i pot oferir-ho a persones que estan a l’atur, però ha de tenir el compromís de contractar el 60% de la gent formada. Encara no s’ha fet a Osona. L’atur actual s’assembla al dels anys 80? A la dècada dels 80 va haver un tancament d’indústries important. Hi havia deslocalització, però no hi havia una crisi mundial com la que hi ha ara, que recau en mans dels polítics i la banca.

g

La Mercè de Sant Hipòlit de Voltregà ens fa la següent consulta: “L’empresa d’un dia per l’altre em va canviar el torn de treball. Abans feia el torn de matí i em van obligar a canviar-me al torn de tarda l’endemà. Això ho pot fer l’empresa?”

TRABAJA CON DIGNIDAD Este mes, resolvemos consultas IXEDDEM SE’L ÄZZ di ac-hara anjawb ax as-ila

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista a la directora de la Oficina de Trabajo amsawar ak mudira an idara narxadmat

Interview with the Director of the Work Office Un entretien avec la directrice de l’Agence pour l’emploi

No a les 65 hores setmanals Desenes de treballadors i representants dels sindicats UGT i CCOO de la comarca d’Osona es van concentrar el passat dia 7 d’octubre davant de l’edifidi del Sucre de Vic, per protestar contra la jornada laboral de 65 hores setmanals, que el Parlament Europeu va proposar de fer. Per qualsevol persona que treballa de dilluns a divendres, aquest augment d’hores a la feina significaria treballar 13 hores cada dia. El sindicat UGT ja s’ha manifestat en contra d’aquesta directiva europea. La concentració també va servir per reclamar un treball digne.


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

19

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Esports

Esport a Osona

Salut i Esport

El rugbi, també a Osona

La velocitat La velocitat és una qualitat física bàsica i ve definida pel temps que triguem a recórrer un espai determinat. Les unitats de mesura de la velocitat son els metres o kilòmetres i els segons o hores. La seva fórmula és V igual e / t. Definim 3 tipus de velocitat: •Velocitat de reacció: És l’espai de temps que hi ha entre la presentació d’un estímul i la seva resposta a la placa motora del múscul. En llenguatge planer seria el temps que triguem a reaccionar davant d’una circumstància en mil·lèsimes de segon, com per exemple la sortida d’una carrera de motos o cotxes (estímul igual semàfor, resposta igual donar gas), o d’atletisme (estímul igual so de pistola, resposta igual començar a córrer), o un porter davant d’un penal (estímul igual pilota, resposta igual fins que no xuti no sabrà on llançar-se). El procés és el següent: estímul (visual, auditiu o tàctil), nervis aferents, cervell (processa la informació), nervis eferents, placa motora i múscul. NO S’HA DE CONFONDRE AMB ELS REFLEXES. Els reflexes son inconscients (bateg del cor, digestió, tics....) •Velocitat de desplaçament: La mateixa paraula ho diu, és el temps que triguem a fer un recorregut (100mts., marató....) •Velocitat gestual: Dependrà de les fibres musculars i aquestes amb la rapidesa que poden fer un gest determinat (boxa, tennis, xuts, fintes...) Eduard Soler

g

Cómo trabajar la velocidad mamc gha taxdam tazra

Sara Blázquez Vic

EsportCAT

g

En Osona también se practica el rugbi

ora di Osona tiran rugbi Rugby is also played in Osona Dans le canton d’Osona, on joue aussi au rugby

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC) En aquesta Lliga de futbol dels Països Catalans només competeixen els equips de l’àrea lingüística catalana de la primera divisió de futbol. Només comptabilitzen els partits jugats entre ells. A la data de tancament de la revista s’havien jugat quatre partits, el València-Mallorca, amb una victòria del València, l’Espanyol-

Barça, on els culers van guanyar, l’Espanyol-Vilarreal, que va acabar en empat i el Mallorca-Espanyol, amb victòria del Mallorca. Classificació

Partits jugats

Punts

1 Barça 2 Mallorca 3 València 4 Espanyol 5 Vilarreal

1 2 1 3 1

3 3 3 1 1

Taula de resultats Bar. Esp. Llev. Mall. Val. Barça 1-2 Espanyol Mallorca 3-0 3-1 València Villarreal

Vill. 0-0

g

“El futbol és un esport de cavallers practicat per rufians, mentre que el rugbi és un esport de rufians practicat per cavallers”. És el que diu una vella dita. El rugbi, o rugby, és un esport d’equip de contacte, on dos equips de quinze jugadors cadascun, lluiten per la possessió de la pilota i per aconseguir fer un assaig al camp contrari. Aquesta acció suma uns punts i deixa una oportunitat per fer un xut als pals i aconseguir-ne dos més. Una de les característiques que més criden l’atenció és la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és avançar corrent amb la pilota a la mà o xutant-la, una pilota ovalada. És l’esport que més jugadors aporta dins d’un mateix terreny de joc. L’honor i la valentia que els jugadors han de tenir és una altra de les seves característiques, ja que és un esport en el que hi ha contacte físic, que requereix un ordre i un respecte previ i continuat. Els equips puntuen fent un toc amb la pilota a terra a la zona d’assaig de l’adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d’aconseguir el màxim nombre de punts. Tot i que és un esport nascut a la Universitat de Cambridge, i els

seus primers equips es van formar a Londres i Dublín, a Osona també hi ha equips de rugbi, el Club Atlètic Vic Crancs n’és un d’ells, i l’any que ve celebrarà el seu 28è aniversari. Un altre dels equips de la comarca, creat més recentment, és el dels Garrins i les Garrines, l’equip de rugbi de la Universitat de Vic, que va néixer l’any 2004, quan els alumnes de 2n de CAFE van iniciar els primers entrenaments, amb un professor, i van anar creant la base del que ha esdevingut l’equip de rugbi de la Universitat. L’any 2005, el professor de l’assignatura “Especialització esportiva: Rugbi”, no parava de repetir “el rugbi és un mitjà de socialització, una manera de fer amics”. Així va començar a desbordar-se l’equip. Els alumnes van començar a fer samarretes i van anar agafant responsabilitats, i alguns d’ells van crear el primer Torneig Intrauniversitari de Rugbi a la UVic, la Bóta Cup, on van participar quatre equips femenins i set de masculins. L’equip femení va anar al Campionat de Córdoba al maig del 2007, i van aconseguir el primer punt per a les Garrines contra la Universitat Complutense de Madrid. El rugbi és un esport per educar, socialitzar i divertir, transmet valors com la cooperació i el respecte.

How to work speed Quelques trucs pour améliorer sa vitesse

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane


OPINIÓ

El somriure d’Obama

No havia passat mai a la història, una persona de raça negra, fill d’un immigrant de Kènia, Mohamadi liderarà el Bouziane món. És una realitat, tot és possible. La victòria d’Obama significa la victòria de l’igualtat, de la pau, de la justícia social i racial, dels pobles que han pagat el preu de la perversa política de Bush, que ha portat el món a una crisi financera i econòmica mai vista. Ha portat la por dins de milions de famílies de tot el món. Han augmentat els tipus d’interès, el preu de les matèries primeres, el dels carburants, el que crea una baixada de les compres i acomiadaments de milers de treballadors. Bush va castigar Iraq amb una ocupació militar, però no pot ocupar la mentalitat del poble iraquià, que està lluitant cada dia per la seva història, honor i dignitat. Està donant suport a Israel per matar cada dia el poble palestí, a la seva terra. Bush no ha fet cas de la comunitat internacional, però ara la voluntat del poble americà li ha donat una lliçó. Al final, esperem que aquest canvi serà una premonició del bé per aquests pobles tocats. Esperem amb optimisme que aquest canvi portarà el bé als pobles del món. Volem la pau, la igualtat, els drets de les persones, la dignitat, el dret al treball, i no hem d’oblidar que la història no té clemència per ningú, sigui com sigui. Esperem que ens tornin el somriure que hem perdut. I la resta encara ha de venir!

g

Con la victoria de Obama gana la igualdad

ak arbah an Ubama tarbah almusawat Obama’s victory is a victory for equality La victoire d’Obama, c’est la victoire de l’égalité

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“La paraula immigrant la fan servir els polítics” “La palabra inmigrante la utilizan los políticos” “almustalah an yamhajan asawarn azayas isayasiyan”

“Politicians make use of the word immigrant” «Ce sont les hommes politiques qui utilisent le mot “immigré”»

Abdelaziz Bouziane 42 anys

L’Aziz Bouziane és a Catalunya des del 1991. L’Aziz considera que la paraula “immigrant” només la fan servir els polítics per afavorir els seus interessos, i creu que “no es pot considerar immigrant aquella persona que porta mitja vida aquí, i que el que li queda del seu país d’origen són els records de l’infantesa”. “Quan acabes d’arribar et sents immigrant, però quan coneixes la gent veus que ens afecten els mateixos problemes a tots, que tots som iguals”. L’Aziz és músic i és l’encarregat dels temes de música i esports de l’associació Amic Amazigh. Parla un català casi perfecte i se sent amazic, marroquí i català.

%

Revista Mà Novembre 2008 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.


Revista Mà 9 Osona