Issuu on Google+

Revista gratuïta

“No me siento representado por España, sino por un país imaginario, Andaluña” wathisigh ca ila nac mumatal zi Espanya walakin as yij nadawla xayaliya Andaliña

ENTREVISTA P. 4-5 “No em sento representat per Espanya, sinó per un país imaginari que es diu Andalunya”

F: Xevi Quirante

Número 8 Octubre 2008

Lluís Cabrera President del Taller de Músics

“I don’t feel represented by Spain but by an imaginary country, Andalunya” «Je ne me sens pas représenté par l’Espagne, mais plutôt par un pays imaginaire, l’Andalogne»

5

ta revis , a n U m totho a r e p a’m!! f a g A

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensemble à Osona 手杂志 为了在欧松纳共同生活

REPORTATGE P. 6-7

NOTICIES P. 9

Torna l’atur

Un nou espai per a infants, l’Escola de la Pau

La crisi a Osona

Un grupo de jóvenes crean un espacio gratuito para niños i niñas ij naljamàa ihamucan aguin ij anwamcan anbatar itahramin adyahraman

A Osona hi ha més de 7.600 persones a l’atur. El sector de la construcció és el més afectat

? CULTURA P. 12

A group of young people create a free space for boys and girls Un groupe de jeunes a créé un espace gratuit pour les enfants

F: Xevi Quirante

l

El índice de paro sigue creciendo en Osona alqaima sa sumaj aqat àad atgàad di Osona

The unemployment rate in Osona continues to rise

Le taux de chômage toujours en hausse dans le canton d’Osona

a

La Gimcana de les llengües

Ha empezado la Gincana de las lenguas yabda la Gincana anyirsawan antutalayt

The Languages Gymkhana begins Coup d’envoi du «Gymkhana des langues»

4 4

SOCIETAT P. 19

NOTICIES P. 9

Un curs per assessorar famílies immigrades

Premi Candel per a la Revista Mà

Un grupo de jóvenes se forma para poder orientar a las familias extranjeras ij majmuà ihamucan aswajdan adsramdan imsarmad an familyat an yamhajan

La Revista Mà, premiada por su vocación integradora aljarida Ma traba kwadi sarxadmat anas natàayuc

A group of young people receive training to orientate foreign families Un groupe de jeunes suit une formation en matière d’assistance aux familles immigrées

The Revista Mà, winner of an award for its work for integration Le Magazine Mà reçoit un prix pour son travail en matière d’intégration

4

l


2

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Participa! redaccio@revistama.cat

EL CATALÀ T’AJUDA A LA FEINA! La Unió Comarcal d’Osona de la UGT de Catalunya, conjuntament amb l’associació SOCIALCAT i amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya inicia una campanya per fomentar el coneixement de la llengua catalana en el món laboral. Amb l’eslògan “El català t’ajuda a la feina”, es vol animar als treballadors i treballadores que no el saben a aprendre l’idioma perquè puguin accedir a més i millors llocs de treball. El material editat és un posagots que es distribuirà a comerços i locals destinats a la restauració.


Revista Mà per a conviure a Osona

Jo, com a marroquina i resident durant molts anys a Espanya, penso que el Ramadà no influeix en el treball, encara que sí que influeix quan el Ramadà s’escau en els mesos més calorosos i la persona que el fa està treballant. Això només és qüestió d’acostumar-se. A mi, precisament, m’agrada molt el Ramadà, penso que és un mes en què els musulmans estan molt units entre ells i un mes en què la nostra religió es practica més. Souad Bobouh Abakouy 18 anys. Santa Eugènia de Berga

Sóc una jove catalana i afortunadament fa 2 anys i mig vaig entrar a l’Islam. Aquest any he pogut gaudir per tercer cop el dejuni del Ramadà, viscut amb fe i alegria. El fet de sentir la gana dins nostre ens fa més propers als que la pateixen dia rere dia. És un esforç molt valorat i evidentment en l’àmbit laboral pot afectar, sobretot en feines més feixugues, però mai portar problemes. Déu no dóna a una formiga la càrrega d’un elefant.

g

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Has dejado de comprar algo por culpa de la crisis?

La fe ajuda a resistir, perquè la recompensa és molt més gran. Cristina Vilaplana 23 anys. Gavà

No crec que porti cap problema a la feina, ja que les perosnes que celebren el Ramadà estan acostumades a fer-ho cada any. Conec persones que l’han celebrat al llarg de la seva vida i mai han tingut cap problema a l’hora de complir les seves obligacions laborals No és una celebració incompatible amb el treball, i crec que qui pensa el contrari és que desconeix i està mal informat sobre aquest celebració musulmana. Dúnia El-Atmani Sabaté 23 anys. Vic

No crec que la celebració del Ramadà porti cap problema a la feina. La il·lusió i el desig, i la fidelitat a la religió musulmana no porta cap problema. El problema es que en els països musulmans treballen de 8 del matí fins al 3 de la tarda, i aquest horari no es pot fer aquí. Això fa que alguns treballadors no gaudeixin bé del mes del Ramadà, el mes més sagrat pels musulmans de tot el món. Un altre problema és que algunes empreses no donen cap dia de festa per celebrar la festa del Ramadà.

No crec que la celebració del Ramadà hagi de portar problemes a la feina, tot i que entenc que pels treballadors musulmans ha de ser dur, sobretot si treballen en sectors com el de la construcció, i no poden fer ni un glop d’aigua! En tot cas, el problema deu ser passar els primers dies del mes. Clara Pla 26 anys. Manlleu

a! p i c i Part regunta

ar mpr a o c p e era at d er culp Prop x i e p d Has na cosa algu crisi?ió a: .cat a m n i de ilaala teva op revista v @ En ccio reda

NEXT QUESTION: Have you not bought something because of the crisis?

LES MENTIDES DEL RACISME (8):

“Els immigrants tenen un nivell cultural baix” Un dels tòpics més estesos sobre les persones immigrades és que “són ignorants” o que “tenen un nivell cultural baix”. Un estudi fet pel Departament de Benestar i Família i la Universitat de Barcelona mostra que les persones estrangeres de les comarques de Barcelona tenen un bon nivell cultural. Un 20’3% d’aquestes ha acabat els estudis universitaris i un 44%, els secundaris. Només el 2% es declara analfabet. Pel que fa a Vic, segons dades del cens municipal de l’ajuntament, la majoria de persones immigrades tenen estudis primaris, mentre que un alt percentatge de persones que provenen de països com Bolívia (34%), Colòmbia (38%) i l’Equador (46%), en tenen també de secundaris.

EDITORIAL

De la crisi del totxo a la crisi financera

Mustapha Bouziane Edat. Vic

ASEQSI ID GHAYASSEN: ¿ma atsamhad watasighad ca haja zagami tabda akrisiz?

3

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

www.revistama.cat Web o e d www.youtube.com/revistamatv í V g o Bl revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Creus que la celebració del Ramadà porta problemes a la feina?

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

LA PROCHAINE QUESTION : Vous êtes-vous refusé quelque chose à cause de la crise ?

Aquest mes en Cesc Poch no ha pogut fer l’editorial i m’ha demanat que parlessim de la crisi. La percepció que se n’extreu del dia a dia a Osona és la següent: el que va començar amb la desbandada del sector del totxo està derivant a una crisi estrictament financera. Però no ens referim a “Wall Street”, ni a “Down Jones”, ni a “Nasdaq”. Parlem d’una situació més propera: els bancs han decidit tancar l’aixeta per als particulars i per a les empreses, sense distinció del sector d’activitat. La sensació que dóna és que tot es deu a una gestió dubtosa dels bancs i d’algunes entitats d’estalvi que han acostumat a tothom (particulars i empreses) a viure a crèdit i en alguns casos molt per sobre del poder adquisitiu real. Això sembla que es tradueix en un efecte dòmino i que, per tant, els treballadors que venen al sindicat o a l’Inem amb extincions de contracte no són estrictament del sector de la construcció, si no també del sector serveis, del metall o fins i tot del sector alimentari. Estem en una primera fase: de moment els ha tocat rebre principalment a treballadors de la construcció i del tèxtil i també als que estaven treballant en empreses de treball temporal o amb contractes temporals sense distinció del sector d’activitat. Però dóna la sensació que el pitjor està per arribar i que el 2009 pot ser realment dur. Les prespectives no són bones i s’està començant a tancar el cercle: comencem a atendre treballadors principalment estrangers que no poden pagar préstecs i hipoteques, de les quals, un cop analitzades, se’n desprèn una certa actuació amb mala fe de les entitats bancàries que no van informar correctament de les condicions d’aquests préstecs, alguns amb tipus d’interès que esgarrifen. Per tant, un es pregunta realment si existeix un control tècnic i polític efectiu sobre aquests bancs que porten anys declarant beneficis astronòmics. Són ells els responsables principals de les cues que han tornat a les oficines de l’Inem? Josep Camprubí

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Los inmigrantes son ignorantes i tienen un nivel cultural bajo” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA imhajan daysan aljahl oghasan mustawa antwusna yadàaf atas

THE LIES OF RACISM “Immigrants are ignorant and uneducated” LAS MENSONGES DU RACISME « Les immigrés sont ignorants et ont un niveau culturel médiocre »

r

EDITORIAL La crisis tiene un impacto muy fuerte en la comarca de Osona AR’MATBA`A al azma taga ij natatir yamghar aswatas di comarca an OSONA

EDITORIAL The crisis is hitting Osona very hard EDITORIAL Les effets de la crise sont particulièrement sensibles dans le canton d’Osona

*


4

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Entrevista

“Em sento més representat en un país imaginari que tinc al meu cervell, Andalunya” Lluís Cabrera, president d’‘Els altres andalusos’ i director i fundador del Taller de Músics

Interview with Lluís Cabrera, founder and president of the Musicians’ Workshop Un entretien avec Lluís Cabrera, fondateur et président du Taller de Músicos (L’Atelier des musiciens)

Des que va arribar a Catalunya l’any 1964, Lluís Cabrera no ha deixat de lluitar pels drets de la classe treballadora. Procedent de la filosofia llibertària, va impulsar la Peña Flamenca Enrique Morente, l’Ateneu Popular Nou Barris i l’entitat Els altres andalusos. No se sent representat pels tòpics andalusos i reivindica una cultura andalusa allunyada dels estereotips procedents del franquisme. Sara Blázquez Barcelona

Com explicaria què és la cultura andalusa? És tot el que fan els éssers i les persones que habiten en aquell territori, però si no posem cap cànon es confon cultura amb oci i entreteniment, que és el que a mi em preocupa més. Els estereotips de la cultura andalusa són els faralaes, les sevillanes... Una barreja que per a mi té poc a veure amb la cultura andalusa. No es parla ni de poesia, ni de cinema, ni de gent jove que fa coses molt interessants, ni de literatura. Segons el que es pensa, Andalusia és igual a Espanya, com va fer creure Franco. Tots els tòpics han recaigut sobre Andalusia. És una cultura molt rica, i el flamenc, que és una de les músiques i danses més riques del món, hauria d’haver estat motiu d’orgull pel govern andalús. Ens hem quedat amb les qüestions més superficials, que és el que aquí a Catalunya els ha interessat al PSC-PSOE i a CiU. Han jugat amb els tòpics, igual com hi va jugar el franquisme, i hi ha una visió estereotipada del fet

andalús. Jo no em sento representat per Espanya, malgrat que no sóc hispanofòvic, em sentiria més representat en un país imaginari que tinc al meu cervell, Andalunya, perquè és el bressol de la barreja d’un país, Andalusia, i un viatge cap a Catalunya, un empelt que em van fer i que no he rebutjat. Va impulsar la Peña Flamenca Enrique Morente per explicar tot això? La vam inaugurar l’any 1969, jo tenia 15 anys. Era una penya flamenca molt atípica perquè hi havia molta agitació. Ens van cedir un soterrani de la parròquia de Sant Sebastià, a Nou Barris, i allà hi havia classes d’Economia, de Català, de Ciències Socials, fèiem cinefòrum, teatre... Va ser una cosa molt interessant. Hi havia molta gent gran i també de molt jove, era molt curiós. Els grans provenien de la cultura llibertària, i nosaltres, que érem més joves, vam començar a conèixer aquesta filosofia. Allà vam

conèixer l’Enrique Morente, i vam fer gires, i al 77, després de les primeres eleccions, ens vam dissoldre, vam considerar que la feina ja estava feta. Era molt diferent que la resta d’associacions andaluses? Molt diferent. El diputat Josep Maria Balcells ens feia cursos de català, i en Pasqual Maragall ens feia de professor de Ciències Socials i d’Economia, ens explicava perquè allà, a Nou Barris, érem pobres, i a Pedralbes eren rics. I ell ja anava pensant com solucionar això... I quan es desfà la Peña us veu integrar a l’Ateneu Popular Nou Barris... Era una planta asfàltica i la vam enderrocar. Va ser la primera lluita en què es va reivindicar cultura i ecologia, reivindicàvem cultura per als barris de treballadors, i la figura, era l’Ateneu. Ara encara funciona, hi ha un sistema autogestionat, no és com un centre cívic, però clar, el

F: Xevi Quirante

g Entrevista a Lluís Cabrera, fundador i presidente del Taller de Músicos amsawar ak Lluis Cabrera;amuasis u darayas natmsmunt imaghnaj

Lluís Cabrera, Fundador del Taller de Músics

L


g “Los gitanos hace siglos que cantan en catalán” imadyazan atas anraqrun zigami atghanjan sa atkatalant

“The gypsies have been singing in Catalan for hundreds of years” « Cela fait des siècles que les Gitans chantent en catalan »

sistema va partir de la filosofia llibertària. Vostè presideix l’entitat Els altres andalusos, què vol dir amb “els altres”? Vam muntar aquesta associació a partir d’una enrabiada que vaig tenir quan el juliol del 2004, a La Vanguardia, va sortir Francisco García Prieto, president de la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña analitzant la Feria de Abril d’aquell any, i deia una frase terrible: “Som 882.000 andalusos a Catalunya, les autoritats catalanes tampoc ens donen tants diners, no arriba ni a un euro per andalús.” Vaig pensar que aquest home demanava subvencions i parlava en nom de tots els andalusos. Al marge de l’origen de cadascuna de les persones que avui formem Catalunya, políticament, som tots catalans. La meitat de Catalunya és una barreja, hem tingut fills en comú. Aquest senyor no pot demanar ajuda de part de 882.000 persones. Vaig pensar que havia de fer alguna cosa per contrarestar aquest discurs que pot confrontar i segmentar Catalunya per l’origen de les persones. I el més important és la feina que fem, com el llibre Els altres andalusos. La idea és que Catalunya és mestissa o no serà. No creu que el diner públic hagi de pagar la ‘Feria de Abril’... No s’ha de confondre l’oci i l’entreteniment amb la cultura. Nosaltres no estem en contra de la Feria de Abril, el que diem és que ja que es fa, que s’apliqui el model econòmic que s’aplica a Sevilla. A més, encara que hàgim nascut a Andalusia, no ens sentim representats ni per El Rocío, ni per la Semana Santa, ni per la Feria de Abril. Som uns andalusos atípics, per això ens diem “els altres”.

5

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Què en pensa de l’associacionisme de les persones immigrades?

Amb això hem de vigilar, jo crec que l’associacionisme ha de ser intercultural, barrejat. A més, jo crec que la majoria de les persones immigrades no s’associen. S’associa una minoria, i aquesta minoria parla davant dels polítics en nom de tot el col·lectiu, i això és molt perillós. Es converteixen en interlocutors i demanen ajudes que tenen a veure amb l’oci i l’entreteniment, i els polítics estan molt interessats en això.

g

“I tant que es pot fer flamenc en català! De fet, ja fa segles que els gitanos canten en català”

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

F: Xevi Quirante

Revista Mà per a conviure a Osona

“La cultura andaluza carga con muchos estereotipos” atwusna an andalusya atàamar atas sacakliyat

“The Andalusian culture is weighed down with clichéd stereotypes” «La culture andalouse est pleine de stéréotypes» Quines diferències hi ha entre la immigració que va arribar els anys 50 i la que ha arribat els últims anys? A Catalunya arriben persones perquè hi ha feina que els que vivim aquí no la volem fer. Hi ha una tendència ideològica intel·lectual que considera que aquell desplaçament del sud cap aquí va ensorrar la llengua catalana. Això no és cert. Les classes populars nouvingudes i les d’aquí es van ajuntar i, colze a colze, van construir el país. I ara diuen que el problema són els llatinoamericans. Què el va portar a fundar el Taller de Músics? Vam conèixer molts músics a

l’Ateneu Popular Nou Barris, i vam pensar a muntar una escola de música que utilitzés la música moderna i la música popular, no la música clàssica, per ensenyar la gent, i vam anar creixent. Hem crescut, hem consolidat un programa d’estudis autòcton, i ja fa trenta anys que treballem. A part de l’Escola, tenim música en directe, tenim una petita discogràfica, fem produccions... Hem creat com una institució que és com una facultat i ve gent de tot el món. Es pot fer flamenc en català? I tant! Hi ha enregistraments de principis de segle, de gitanos d’Hostafranc, que canten en

català. No és que es pugui fer, és que ja s’ha fet. Canten tangos, soleás, rondeñas en català... I no és un tema del Miguel Poveda d’ara, sinó que fa segles que els gitanos canten en català. El Miguel Poveda ha fet un disc de poetes catalans, però només es pot considerar flamenc Tenim la boca seca. Fins quan s’és immigrant? Jo crec que mai. El 19 d’agost de 1964 vaig sortir d’Arbuniel (Jaén) i em vaig instal·lar a Nou Barris. El 20 d’agost vaig deixar de ser immigrant. Em vaig fer amic de l’únic nen català del meu carrer, el Joan, i al cap de tres mesos ja parlava català, molt malament, però el parlava.


6

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Reportatge

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

El tema del mes

Torna l’atur Torna l’atur. Un temps enrere, l’atur representava aproximadament un 7 o un 8%, i era pràcticament tècnic, mentre que l’atur femení representava el doble, a conseqüència de la crisi del tèxtil i els temps de bonança que vivía la construcció. Les xifres actuals van pujant i tot fa pensar que se superaran les xifres anteriors.

F: Xevi Quirante

Sara Blázquez Vic

g El sector de la construcción es el más afectado por la crisis alqitaà anrabni adwani itarqaf azma atas

The construction sector is the hardest hit by the crisis Le secteur du bâtiment est le plus directement touché par la crise

“Es pot dir que abans, el perfil de persona aturada era una dona, major de 45 anys, procedent del tèxtil”, diu Imma Bové, tècnica d’ocupació de l’UGT d’Osona. Ara, però, el perfil ha canviat. Es comença a notar que hi ha més homes, la majoria provenen del sector de la construcció, molts dels quals són d’origen estranger. “Són de difícil recol·locació”, diu Bové, “presenten dèficits de formació i ocupaven llocs de peonatge”. En els darrers mesos es detecta que les empreses tenen problemes de liquiditat per pagar els treballadors, i proposen reduccions de nòmina o d’horari, és a dir, reduccions de salari, a més “a l’atur estructural femení de la comarca se li sumen expedients de regulació”, diu Bové. I és que les xifres parlen per si soles. Segons dades de l’últim informe de l’Observatori d’Osona per al desenvolupament local (ODLO), l’índex d’atur de la comarca segueix creixent, i el mes de setembre se situava en 7.600 persones, la xifra més alta dels darrers tres anys. L’augment respecte del mes anterior és d’un 2,47%, mentre que si es comparen les dades amb les del mateix mes de l’any anterior, l’increment ha estat d’un 36,62%. Actualment, a Osona, la taxa d’atur és d’un 11,62%, una

xifra lleugerament superior a la de Catalunya, que se situa en un 11,30%. Del total dels aturats a Osona, 3.336 són homes, mentre que 4.264 són dones, la taxa d’atur és, doncs, d’un 8,85% la dels homes i d’un 15,39% la de les dones. Per sectors d’activitat, el sector de la indústria, amb 3.122 aturats i el de serveis, amb 3.026 aturats, són els que registren el nombre més elevat de persones en situació d’atur. Malgrat tot, el sector de la construcció és el que percentualment registra un nombre major d’aturats respecte al mes anterior (11,60%) i respecte l’any passat (107,40%). Pep Camprubí, advocat laboralista, assegura que darrerament li ve molta més gent “que els acomiaden, sobretot de la construcció”. Diu que “hi ha casos de tot tipus, n’hi ha que arriben a un acord amb l’empresa i els paguem els que els toca, d’altres que els paguen només 20 dies per any treballat, i d’altres casos en que l’empresa tanca i deu salaris, indemnitzacions, i no els dóna als treballadors ni els documents per anar a l’atur”. I és que la crisi no ha perdonat ningú. Camprubí assegura que els aturats són tant “gent del país, com d’origen estranger, el que passa que les persones immigrades treballen en les pitjors empreses i no tenen tanta facilitat per negociar amb l’empresa”. “No hi ha un perfil concret de persona aturada, per desgràcia hi ha molta gent a l’atur”, diu una representant de l’equip tècnic de l’Oficina de Treball (OTG). Des de l’OTG creuen que la formació és bàsica, i que la gent se n’ha de conscienciar, “cal un reciclatge continu, així, la inserció seria molt més fàcil, tot i la crisi”. De tota manera, a l’Oficina de Treball també han notat l’augment de l’atur, sobretot des del mes de juny, per això insisteixen en que “la formació obre les portes a una nova feina més qualificada”. Segons l’equip tècnic de l’OTG “hi ha polítiques actives d’ocupació”, dividides en sis grans branques, que totes funcionen. Hi ha programes d’informació i orientació professional, formació, programes de promoció de l’ocupació, progra-


para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

7

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Reportatge

F: Xevi Quirante

Revista Mà per a conviure a Osona

els darrers mesos són moltes les empreses que han anat acomiadant molts dels seus treballadors. Moltes, a causa de l’efecte dòmino, per la baixada de vendes, o per les dificultats financeres, “és evident que hi ha hagut una baixada de vendes real, però moltes empreses també s’han trobat que els bancs els han deixat de donar crèdits”, diu Camprubí. És cert que moltes de les

compte que molts d’ells tenien contractes temporals, treballaven per alguna ETT, o a la construcció. “És com una primera fase, si tot això segueix, al final hauran de treure gent de plantilla. El que passa és que moltes empreses estaven treballant per sobre de les seves possibilitats”. Segons les da

persones afectades per l’atur són persones d’origen estranger, però s’ha de tenir en

des de contractació de l’últim estudi de l’ODLO, el total de contractes que hi ha formalitzats a la comarca d’Osona és de 3.403. D’aquests, 2.654 són temporals, mentre que només 749 són indefinits. Això situa la taxa de temporalitat en un 77,91%. La variació respecte del mes anterior és molt significativa (60,97%), mentre que si es comparen les dades amb les del darrer any, la variació ha estat d’un -12,45%, una tendència que es va seguint durant el període postvacances dels darrers anys. Del total de persones contractades de forma temporal, 1.227 són homes i 1.427 són dones. Pel que fa als contractes indefinits, 338 són homes i 441 són dones, és el segment que ha experimentat un augment més important comparativament amb el mes anterior. Tots aquests fets, evidentment, tenen unes repercussions a les famílies. L’atur no els dóna per arribar a final de mes, i les famílies que més ho pateixen són aquelles en què només treballa un membre de la família, per exemple, el pare.

g

mes mixtos de formació i treball, programes internacionals i projectes innovadors. Cada vegada hi ha més gent interessada en fer cursos, i fins i tot en rebre una orientació, “En el moment de crisi la gent està més conscienciada de formar-se, i és que la preparació és clau”. El primer sector que va patir la crisi va ser el tèxtil, mentre que darrere seu van caure les pells i llavors la construcció, “tot i que a la comarca hi ha un teixit empresarial important, no ens n’escapem, passem un moment difícil”, diu l’equip tècnic de l’OTG. Segons diuen, són les feines menys especialitzades les que més han patit, “i la formació és clau en tots els àmbits, obre unes perspectives que una persona no formada no té, fins i tot té un ventall de feina més ampli”. Segons Pep Camprubí són el sector de la construcció i els seus derivats (la fusteria, la pintura, els fabricants de materials de construcció...) els que més pateixen la crisi. “Pel que fa a les indústries han començat a treure gent d’ETT, i no renoven els contractes temporals, aquest és el primer pas”. Durant

Los trabajos menos especializados son los más afectados

raxdayam iwa ghayadji ataxasus atini iyadaran atas sal azma The unskilled are the most affected Les emplois les moins qualifiés sont les plus touchés

F: Xevi Quirante

FONT: ODLO

Atur registrat a Osona per sectors d’activitat. Setembre 2008

Sectors d’activitat

Nombre d’aturats

Agricultura

143

Indústria

3122

Construcció

981

Serveis

3026

No Ocup. Ant.

328

TOTAL

7600

g

Evolució de l’atur a la comarca d’Osona (2006-2007-2008)

En Osona hay más de 7.600 personas en el paro di OZONA dini aktar zi 7.600 antawdan waxadman acallan di asomaj

In Osona there are more than 7,600 people unemployed Le canton d’Osona compte 7 600 chômeurs


8

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Opinió

Opinió

Beneït o indigne any 1492? Quina pregunta... És la que ens fem milions d’immigrants del continent americà avui dia, sobretot quan veiem i sentim, actualment, l’orgull d’un país d’haver estat Omar Castillo els primers d’arribar a Comunicador descobrir un nou continent al qual van posar el nom d’Amèrica. La història ja la coneixem, qui no la sap? Segons qui en parli deixa clar que va ser un “gran descobriment”, considerat un dels fets més importants de la Història Universal. És cert, també, que va donar pas, uns anys després, a la conquesta del món per part d’Europa. Però les conseqüències d’aquell “descobriment”, i de la importància del mateix per a Espanya i els altres països d’Europa, es passen per alt, o bé no se’n vol parlar, dels mals que avui encara persisteixen. El contagi de malalties que portaven els europeus (verola, tifus, febre groga, etc.) va produir una gran mortaldat; la imposició de l’idioma espanyol i el portuguès en les seves respectives zones d’influència, a més de la religió catòlica, que va passar a ser oficial, va generar una població amb alts nivells genètics i culturals entre pobles originaris, africans subsaharians i europeus. Sense deixar de banda la qüestió principal, que va ser la riquesa generada a través de l’extracció de plata i or. Una altra important conseqüència de l’arribada dels europeus a Amèrica va ser la difusió mundial dels aliments que havien estat desenvolupats per les cultures americanes, que avui s’estima que constitueixen el 75% dels aliments consumits per la humanitat, entre els quals hi ha el blat de moro, la papa, la batata, la carabassa, el tomàquet, el cacau, la vainilla... Encara es debat per sectors, cultures i estudiosos el fet d’anomenar-lo Descobriment d’Amèrica, Dia de la Raça, Dia de la Hispanitat, o bé Dia de la Resistència indígena, tot i que és el menys important, és veritat que quedarà per a la història. Vaig sentir una entrevista feta, amb motiu de la commemoració, a una immigrant que viu i treballa aquí i va dir “això va succeir i ningú ho canviarà, només demano que siguem tractats com quan van anar cap allà, i que encara avui ho seguim fent”. Després d’escoltar-la vaig pensar i, de fet, no em queda més remei que tornar al títol d’aquest article.

Opinió

La societat de la desinformació Clara Miralles Coordinadora General d’AMIC

Es miembro de la asociación AMIC-UGT dalàodw di atmasmunt an AMIC-UGT

She is a member of the association AMIC-UGT Elle fait partie de l’association AMIC-UGT

Pla de barris Ramon Ripoll Membre del Consell Editorial

Ramon Ripoll nos da su opinión Ramon Ripoll adangh yawc aray anas

Ramon Ripoll gives us his opinion Ramon Ripoll nous fait part de son opinion

akticaf umarikan ma ijabi nigh ghayr nafià Is the “discovery of America” positive or improper? La « découverte de l’Amérique » vous semble-t-elle plutôt positive ou plutôt condamnable ?

Altra vegada la immigració torna als mitjans de comunicació. Cada dia ens llevem amb un titular nou: l’arribada d’immigrants en situació irregular, la tassa d’atur dels treballadors immigrants, el col·lapse de les escoles a conseqüència de l’arribada d’alumnat estranger, la possible modificació de la llei d’estrangeria, .... Notícies, la majoria de vegades, tractades d’una forma poc rigorosa i tenyides d’un to negatiu. Llegint entre línies sembla que la immigració és una causa més de la situació economicosocial actual; responsable de la crisi, del col·lapse dels serveis públics, de la situació del mercat de treball, etc. La immigració no és un “element”, no és la inflació, ni l’euríbor, sinó que són persones. Durant anys els immigrants han cobert llocs de treball imprescin-

dibles per a l’economia productiva i per a la societat en general. Treballadors i treballadores sense els quals hagués estat impossible mantenir l’estat del benestar. Però no només com a treballadors han fet una aportació imprescindible, sinó que ens hem enriquit de la cultura i tradicions que ens han mostrat i hem compartit. Els mitjans de comunicació han de ser responsables i tractar aquest fenomen amb rigor, ja que un sol titular pot engegar en orris la feina realitzada durant molt anys.

De cop els nostres polítics s’han adonat, a causa de la degradació social dels nostres barris, que convenia fer un Pla de Barris, sobretot urbanístic, pagat per la Generalitat, l’Ajuntament i els veïns. La Generalitat proposa, l’Ajuntament decideix i els veïns, que també paguen i paguen tots (el diner no coneix races ni religions), no decideixen. Però, qui els pot donar cap garantia que amb els carrers lluents i pentinats no tindran mai més cap problema de civisme i convivència? M’agradaria tenir uns representants polítics amb més sensibilitat social, que convidessin a totes les entitats de nouvinguts a l’ofici de la festa major, a l’aperitiu del Palau Bojons, a l’ofrena floral del 10 de setembre, a la presentació del Mercat del Ram o del Mercat

de Música Viva, a les diferents mostres gastronòmiques, a l’Escola de Música, a la inauguració del futur complex cultural Ramon Montanyà, etc. Això serviria per afavorir que tots plegats poguéssim viure millor. Si tot això fos possible de ben segur que els caurien els anells.

Edita: SOCIALCAT Plaça d’Osona 4, 1er O8500 Vic T. 938 895 590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

g El “descubrimiento de América” ¿es positivo o indigno?

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳���同生活

Amb la col·laboració de:

Revista Mà per a conviure a Osona para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport de:

d

Director: Cesc Poch i Ros Sotsdirectors: Mohamadi Bouziane Mustapha Bouziane Redacció: Sara Blázquez Col·laboradors: CNL d’Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Mia Coll (Fotografia) Xevi Quirante (Foto) Amic Amazigh Coordinació editorial: Imma Bové Jordi Llop Disseny original: Xavi Roca Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal: B-52647

d Consell Editorial: José Manuel Bueno Glòria Carbonell Jordi Casals Raquel Gil Zouhir Jaddi Saoka Kingolo James Kwasi Doroteo Marco (President) Jamel el Meziani Carlos Ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

5


Revista Mà per a conviure a Osona

Breus

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

9

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Societat

La Revista Mà, premiada per la seva vocació integradora La Fundació Lluís Carulla ha atorgat un dels premis Francesc Candel a la Revista Mà. S’ha valorat el fet que és una iniciativa compromesa a construir espais d’interculturalitat i convivència, i que duu a terme una tasca de sensibilització, reconeixement i normalització de la immigració, a través de la informació periodística. Els altres premiats varen ser el CEIP Mestre Morera i l’Associació Punt d’Intercanvi, la Confederació del Comerç de Catalunya, i Òmnium Cultural.

L’Escola de la Pau, un nou espai per a infants i adolescents

La Revista Mà, premiada por su vocación integradora aljarida Ma traba kwadi sarxadmat anas natàayuc

El Museu de l’Art de la Pell acoge la exposición En un país estranger almathaf an Art di pell yastadaf almaàrid di ij nadawla anagnit

The Museum of Leather Art hosts the exhibition En un país estranger Le Musée de l’Art du Cuir accueille l’exposition En un país estranger (Dans un pays étranger)

I

ha ludoteca, i jocs al pati, i està previst fer reforç escolar si els nens ho necessiten”. Paral· lelament també es faran tallers, els dimecres i els divendres seran els dies dels infants, i els dijous el dels adolescents. El primer taller previst per als infants serà de teatre i expressió corporal, mentre que els adolescents faran un taller de Manga. “A mesura que vagin venint, ja veurem què els interessa que organitzem.” Totes les activitats són gratuïtes, i els professors dels tallers seran, en gran mesura, voluntaris. El primer dia d’obertura, el 8 d’octubre, ja hi havia 23 nens inscrits, ja que els responsables havien anat a presentar el projecte a llocs propers, com ara l’escola Santa Caterina, l’EBE, i l’escola nova. Tot i que és gratuït, els nens s’han d’inscriure, “hem de tenir un registre per poder-los assegurar”, diu Matavera. Tot i així, són conscients que alguns nens aniran venint i d’altres deixaran de fer-ho, així que cada mes aniran actualitzant el registre. Els nens, lògicament, necessiten una autorització dels pares. Sara Blázquez Vic

Un grupo de jóvenes crean un espacio gratuito para niños i niñas

ij naljamàa ihamucan aguin ij anwamcan anbatar itahramin adyahraman A group of young people create a free space for boys and girls Un groupe de jeunes a créé un espace gratuit pour les enfants

F: Xevi Quirante

El Museu de l’Art de la Pell (MAP) acull una exposició fotogràfica anomenada “En un país estranger”. Els reportatges fotogràfics els han fet persones amb malalties mentals, que han plasmat la seva visió dels espais més emblemàtics de Vic. Segons Emili Bayón, director del MAP, “s’ha volgut jugar amb la idea que la bogeria pot ser un país estranger”. L’exposició es podrà visitar fins el 8 de desembre.

“S’ha de pagar alguna cosa?”, preguntava incrèdul un dels nens que va assistir el primer dia a l’Escola de la Pau, “No, no, és gratuït”, deia la monitora. “Segur?”, “Sí, sí, segur.” Sembla que no pugui ser, però és. Un grup de joves ha engegat un projecte anomenat Escola de la Pau. Es tracta d’un espai on els infants i adolescents poden anar els dimecres, dijous i divendres a la tarda, a fer tallers, a jugar, a fer reforç escolar, a utilitzar els ordinadors, a divertir-se i relacionar-se amb altres nens. “L’objectiu és crear vincles entre nanos de diferents orígens, crear noves actituds davant de noves situacions i conflictes”, diu Laura Matavera, una de les responsables. L’Escola de la Pau està situada al carrer de la Ramada, als locals del Casal Claret, “el Casal sempre ha estat vinculat amb aquests temes, i ens han cedit els locals”. Són quatre plantes d’un edifici nou, que es poden aprofitar per fer gairebé qualsevol activitat. En una d’elles hi ha una aula d’ordinadors amb accés a internet, que s’han pogut comprar gràcies a l’aportació de la Fundació Girbau. També compten amb un gran pati per fer activitats a l’exterior. “D’entrada es va pensar a crear un espai per a nanos amb recursos limitats, però no només per a nens d’origen immigrant, sinó per a nens de tot arreu”, diu Matavera, “hi

g

El MAP acull l’exposició ‘En un país estranger’

F: Xevi Quirante

Le Magazine Mà reçoit un prix pour son travail en matière d’intégration The Revista Mà, winner of an award for its work for integration


10

Revista Mà per a conviure a Osona

El Quedem? és un programa de lleure, llengua i cohesió social. Òmnium Cultural, en compromís amb el país i la seva gent, engega un projecte que ofereix activitats en el lleure, de manera gratuïta, al conjunt de la població -sigui quina sigui la procedència dels participants- i per a majors de 16 anys, perquè es coneguin i es relacionin alhora que coneixen totes aquelles propostes socioculturals que tenen al seu abast.

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

QUEDEM? Anem a ballar música tradicional Diumenge, 26 d’octubre de 2008 a les 18.00 Hi col·labora: IMAC

QUEDEM? Dijous de l’Òmnium. Xerrada i tast de vins amb Denominació d’Origen Catalunya Dijous, 30 d’ octubre de 2008 a les 20.00

QUEDEM? Visitem el Museu del Coure Dissabte, 8 de novembre de 2008 a les 9:15

QUEDEM? Coneixem el Centre Social Autogestionat La Torratxa Divendres, 14 de novembre de 2008 a les 21:30

Totes les activitats són gratuïtes Places limitades. Inscripcions al 938852244

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活


vivim junts10 diari:Maquetacion 1

25/9/08

13:52

Página 1

VIVIM JUNTS

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 6

octubre 2008

Notícies

Editorial

Sis DVD per viure a Catalunya

Eines per una bona acollida

E

l Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, ha editat un nou material audiovisual multilingüe (català, castellà, anglès, francès, romanès, rus, xinès, urdú, àrab i amazic) per tal que les persones immigrades d’origen estranger que han vingut a viure a Catalunya en els darrers temps s’adaptin millor i més ràpidament a la seva nova societat. L’objectiu principal és promoure la informació i l’accessibilitat de la població immigrada als diferents serveis de l’administració pública de Catalunya mitjançant un format didàctic, amè i informatiu. Es tracta d’un pack de sis DVD, dels que s’han editat 3.000 exemplars que seran distribuits entre els professionals dels ens locals i de les entitats que fan tasques d’acollida. Cada DVD té una durada de 15 a 20 minuts on es barregen “veus en off” i diàlegs entre persones autòctones i nouvingudes, actrius i actors escollits aleatòriament per representar la diversitat d’orígens i cultures que conviuen a Catalunya. La iniciativa d’aquests DVD s’emmarca en el procés d’elaboració de la futura Llei d’acollida i és un dels projectes inclosos en el Programa Integral d’Acollida del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008.

C

En la foto: la consellera Carme Capdevila i el secretari Oriol Amorós envoltats per alguns dels col·laboradors i actors que han participat en els DVD

Habitatge i convivència:

Educació:

Aquest DVD inclou informació sobrehabitatges de lloguer, contractes de lloguer, rellogar una part de l’habitatge, conservació de l’habitatge, habitatges de compra i hipoteques, l’empadronament, convivència i civisme.

Inclou dades imprescindibles sobre el sistema educatiu, despeses que comporta l’educació, aprendre català, aules d’acollida, calendari escolar i matrícula, participació de les famílies i educació per a persones adultes.

Treball:

Serveis socials:

Aquí trobareu informacions útils per treballar a Catalunya, treballar per compte propi o aliè, buscar feina, la Seguretat Social, contractes de treball, organitzacions sindicals i formació i treball.

Què són els serveis socials?, serveis socials d’atenció primària, serveis socials especialitzats, entitats socials, infància i adolescència, prestacions i ajudes, violència familiar, gent gran, persones discapacitades, addiccions.

Salut:

Catalunya:

La targeta sanitària i els serveis de salut a Catalunya, què cal fer davant una malaltia?, els equips d’atenció primària, els hospitals, les receptes, embaràs, l’atenció sanitària per als teus fills, salut sexual i reproductiva.

Aquest DVD fa una presentació del país d’acollida, de la seva geografia, amb trets bàsics de la seva història, explica la importància de la llengua pròpia del país: el català, aporta algun dels pilars de la seva cultura i explica les tradicions més arrelades.

sis: seis nou: nuevo darrers: últimos temps: tiempos

millor: mejor nova: nueva promoure: promover mitjançant: mediante

amè: ameno ens: entidades tasques: tareas barregen: mezclan

om haureu vist ja a la notícia de portada d’aquest “Vivim Junts”, el Govern català ha elaborat un pack de sis DVD per facilitar l’acollida de les persones nouvingudes d’origen estranger que han vingut a viure i treballar a Catalunya. L’objectiu és promoure l’autonomia i, en definitiva, les oportunitats dels nous catalans i catalanes a través d’uns continguts audiovisuals traduïts a les principals llengües de la nostra immigració. Sabem que quan es disposa d’una bona informació del país on s’arriba, amb una explicació sobre els serveis essencials o les normes bàsiques de convivència, la predisposició i les possibilitats d’incorporar-se plenament a Catalunya són molt més grans. Per això acabem de presentar i posar a l’abast d’ens locals i entitats que fan tasques d’acollida aquest nou material. Una eina que complementarà les sessions de benvinguda i assessorament que es fan habitualment. També serà un nou instrument per a les persones immigrades que, a títol individual, vulguin conèixer com és el seu nou país, com accedir a la sanitat pública o quins són els seus drets i els seus deures, per exemple, en l’ús de l’espai públic o en la convivència diària amb els seus veïns. És per aquest motiu que en breu podreu trobar a la pàgina web de la Secretaria per a la Immigració (més concretament a la direcció www.gencat.cat/dasc/immigracio/dvdacollida) els continguts íntegres i en totes les llengües d’aquests DVD, que volem que esdevinguin de referència a l’hora de garantir una bona acollida a les persones nouvingudes. Esperem, doncs, que siguin també de la vostra utilitat.

haureu: habréis traduïts: traducidos abast: alcance fan: hacen també: también breu: breve


vivim junts10 diari:Maquetacion 1

25/9/08

13:53

Página 2

2 Notícies

Recomanacions per accedir a l’habitatge C

Portada de l’opuscle editat per Càritas

áritas de Girona, a través del seu programa d’Acció social, promou la promoció humana i el desenvolupament integral de les persones nouvingudes, així com a la promoció de la justícia social i vol contribuir a fer possible els processos d’integració social, laboral i cultural d’aquelles persones que per un motiu o altre han hagut d’emigrar del seu país, des d’una opció intercultural equitativa. Una iniciativa recent vol contribuir a la consecució d’aquests objectius. Es tracta de la “Guia Bàsica d'ajut per a la Compra d'un Habitatge i la Contractació d’una Hipoteca”, una publicació informativa, elaborada amb l'assessorament d'experts de reconegut prestigi, tot i que aconsellen contactar sempre amb una institució o professional de confiança, com ara l’Oficina del Consumidor, el Servei d’Orientació Ju-

rídica, el Col·legi d’Notaris o d’Advocats, un API, etc. Aqueta publicació es pot trobar en català, castellà, anglès, francès, àrab, xinès i rus. La seva intenció és oferir una relació dels aspectes a tenir en compte a l’hora d’escollir i adquirir un habitatge, agrupats temàticament en aspectes arquitectònics, jurídics i econòmics. Més informació: www.caritasgirona.cat/immigracio

habitatge: vivienda recent: reciente oferir: ofrecer compte: cuenta

Consultori Jurídic

Escolarització de menors

T

inc un nebot de 12 anys d’edat de nacionalitat colombiana, viu amb els seus pares a Medellín, i aquest any s’han plantejat enviar a estudiar el fill a Barcelona, per la qual cosa s’allotjaria a casa meva. N’hi ha prou amb sol·licitar un visat d’estudis al Consolat espanyol a Bogotà? No, no és suficient, el tràmit per tal d’autoritzar l’estada temporal per l’escolarització d’un menor d’edat, sense l’acompanyament dels seus pares, és més complex. En aquest cas, es necessària tant l’autorització expressa dels pares sobre el desplaçament del fill, com la tramitació prèvia, per part de vostè, d’un informe governatiu per estada de menors davant la Subdelegació del Govern a la província on vostè resideix. Aquest informe haurà d’anar acompanyat d’una comunicació emesa per la Direcció general d’Atenció a la Infància i Adolescència de la Generalitat de Catalunya, on consti que vostè es farà càrrec de l’acollida temporal del seu nebot per motius d’escolarització, ja que aquest és l’organisme competent per a garantir l’absència de risc de desprotecció del menor durant la seva estada a Espanya. A més a més, vostè

haurà de manifestar explícitament en un acta notarial el seu compromís de cura, manutenció i allotjament del menor, el motiu de desplaçament i durada de l’acollida, així com que vostè coneix que el programa no té per objecte l’adopció i, per tant, ha d’afavorir el retorn del menor al país de procedència quan finalitzi el curs escolar, sense que això impliqui cap cost públic. Una vegada hagi obtingut favorablement l’informe governatiu de la Subdelegació del Govern, els pares del seu nebot podran dirigir-se al Consolat espanyol a Bogotà per tal de sol·licitar el visat d’estudis, aportant la documentació que correspongui en aquest cas. Cal tenir en compte, que l’estada temporal per escolarització d’un menor s’exhaureix al finalitzar el curs acadèmic, per la qual cosa si volgués continuar els estudis per a més d’un curs acadèmic, s’haurà incloure el menor en un nou programa.

www.gencat.cat/especial/habitatge/cat

Notícies

Ulisses desembarca al Poble Sec

E

n el marc de l’any de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, la Fundació Societat i Cultura, amb el suport de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, impulsa el “Projecte Ulisses”. L’arribada de noves cultures a les nostres societats occidentals està produint una sèrie de canvis que són una oportunitat per a fomentar el diàleg i el coneixement mutu. En definitiva, el respecte a la diversitat. El “Projecte Ulisses” pretén ser una eina més

Per a més informació: Servei d'immigració en línia al tel. 012 www.gencat.cat

nebot: sobrino complex: complejo vostè: usted risc: riesgo

Paral·lelament als opuscles que ha editat Càritas Girona, la Generalitat de Catalunya ha publicat també una “Guia de l’habitatge” amb informació pràctica sobre com comprar o llogar un habitatge, com accedir a ajuts o a habitatge protegit, o bé quins són els punts d’informació on la ciutadania pot adreçar-se. La podeu consultar a través d’aquesta pàgina web:

Un vaixell construit pels veïns del Poble Sec acompanyarà la festa.

al servei d’aquests objectius. En aquest cas, lúdica. Utilitzant la música, l’arquitectura efímera, el vestuari, la coreografia; en definitiva, utilitzant les arts com a vehicle amb la participació ciutadana i la col·laboració d’artistes i especialistes en cada matèria, els carrers del barri del Poble Sec de Barcelona viuran una festa popular que tindrà el seu centre al Parc de les Tres Xemeneies, el proper 19 d’octubre. El programa, a més, inclou tot un conjunt variat de tallers gratuïts i oberts a tothom, a banda d’actuacions en escoles i altres actes. El format festiu està pensat expressament perquè conté tots els elements que fan possible la cohesió social. A través de la festa és possible posar les bases de convivència, sense pretensions d’integració o d’assimilació, perque l’espai festiu és el gresol natural de la societat. La festa concentra i assumeix la diversitat en ella mateixa. Tothom deixa de ser ell per un moment i es fon en un tots que fomenta la convivència. Aquesta és la filosofia d’aquest original i participatiu projecte. Més informació: www.projecteulisses.cat

any: año suport: apoyo inclou: incluye festiu: festivo conté: contiene gresol: crisol vaixell: barco


vivim junts10 diari:Maquetacion 1

25/9/08

13:53

Página 3

VIVIM J UNTS Conèixer Catalunya

3

per a més informació consultar www.catalunyaturisme.com

Ja és temps de bolets D

urant els mesos de tardor, anar a buscar, collir o caçar bolets és una de les aficions preferides de molts catalans que omplen els boscos per gaudir d’aquest producte. N’hi ha de moltes classes i amb aplicacions culinàries diferents. Així, els boscos reben la visita dels boletaires que es disposen a tornar a casa amb el cistell ple de bolets. A la primavera trobem múrgoles, moixernons i carreretes; al final de l’estiu, els bo-

Aprendre català

lets primerencs de boscos de pi alpí, com rossinyols, rovellons i ceps, i ja ben entrada la tardor, llenegues, ous de reig, fredolics, camagrocs, carlets o trompetes de la mort. Dels Pirineus a l’Ebre, qualsevol zona de bosc o de muntanya pot ser bona per collir bolets, però n’hi ha algunes, com el Berguedà, on l’ambient boletaire està assegurat. Els caps de setmana d’octubre se celebren actes i jornades dedicades al bolet, com la Fira del Bolet de Sant Hilari

Sacalm o la Festa del Bolet i Bergabolet els dies 4 i 5 d’octubre, o les Jornades Gastronòmiques del Bolet a l’Alta Ribagorça, tots els caps de setmana d’octubre. L’octubre és el millor mes per degustar els bolets. Es pot anar a algun restaurant de Berga, una de les capitals micològiques de Catalunya, juntament amb el Parc Natural del Montseny i la Serra de Marina. A la Cerdanya, també hi ha diversos establiments on es poden tastar o comprar bolets, especialment als pobles de Ger i Bor. Si passem al Pallars, les valls, boscos espessos i paisatges de muntanya garanteixen trobar-hi bolets. Els boscos d’Arós o de Virós, al Pallars Sobirà, o les zones forestals de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà, són bons llocs per anar-ne a buscar. Si no es vol anar de restaurant, al portal www.gastroteca.cat trobareu informació i receptes per cuinar bolets fent-ne, saltats, truites, la clàssica vedella amb bolets o un bon arròs, plats que han esdevingut veritables clàssics de la cuina en aquesta època de l’any.

bolets: setas tardor: otoño collir: recoger gaudir: disfrutar cistell: cesto estiu: verano pi: pino bosc: bosque tastar: probar paisatges: paisajes truites: tortilla vedella: ternera cuina: cocina


vivim junts10 diari:Maquetacion 1

25/9/08

13:53

4 Entrevista

Página 4

VIVIM J UNTS Miquel Àngel Essomba, director d’Unescocat

“Cal garantir la convivència i la cohesió social” iquel Àngel Essomba (Barcelona, 1971) és professor de pedagogia a la UAB i director d’UnescocatCentre Unesco de Catalunya des del 18 de febrer del 2008. Els objectius d’aquesta entitat són difondre els ideals, documents i activitats de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) en els àmbits educatiu, del patrimoni, d’accés al coneixement i de sostenibilitat ambiental; i fomentar la cultura de la pau, l’educació en valors i en els drets humans, la diversitat cultural i lingüística, i el diàleg interreligiós.

sitat cultural és perfectament aplicable en àmbits com els barris, l’escola i el món professional.

Quines activitats realitza Unescocat? Les nostres activitats són molt variades, com ara la publicació de materials didàctics per a centre educatius, la formació de professionals en temes de Drets Humans, l’organització de jornades i congressos, amb seu a Catalunya, que serveixen de punt de trobada d’experts internacionals, o l’assessorament en la gestió de la diversitat per a ajuntaments.

Per últim, ens queda la diversitat lingüística. A Unescocat tenim Linguapax, una organització internacional creada l’any 2001 que gestiona els nostres programes lingüístics a partir de la idea

M

La diversitat avui és un fet. Sí, l’arribada de persones nouvingudes comporta un augment de la diversitat cultural, religiosa i lingüística. I el que cal és propiciar accions que garanteixin la convivència i la cohesió social. Les noves immigracions provoquen canvis en la societat, i nosaltres intentem formar les persones que han de gestionar aquests canvis, proporcionar-los els referents adequats, però no substituir-los. Parlem una mica de les diferents cares de la diversitat. En primer lloc, la diversitat cultural. El nostre model és la interculturalitat, que ningú hagi de renúnciar als seus valors ni a la seva identitat, però sense pretendre una fusió que no és possible. La idea principal és que les identitats poden ser compartides, sense renúncies. Això no vol dir que la societat hagi d’estar compartimentada, però tampoc que hagi d’existir una gran cultura per a tothom. La gestió de la diver-

La gestió de la diversitat religiosa és més complicada? És un cas apart. La identitat pot ser compartida, però la religió no. O ets d’una religió o d’una altra. Per això allò fonamental en aquest tema és el diàleg interreligiós, un espai comú compartit en el qual les diferents confessions posen en comú la seva fe.

llida als nouvinguts es faci en català i que es disposin dels recursos necessaris. Per l’altra, que la població catalanoparlant faci una tasca de difusió de l’idioma a través, per exemple, de l’escola i d’iniciatives com les parelles lingüístiques. Quina opinió li mereix la directiva europea de retorn de persones immigrades irregulars aprovada recentment? La directiva aprovada pel Parlament Europeu tracta l’estranger únicament com a treballador, no com a ésser humà. Jo crec que suposa aixecar l’acta de defunció dels valors dels Drets Humans. Trenca les cartes del joc del dret internacional, perquè aquesta directiva comporta polítiques contràries als Drets Humans.

Breus

"La Diada: altres mirades" El passat 17 de setembre el Museu d'Història de Catalunya (MHC) va acollir l'acte "La Diada: altres mirades" organitzat per la Secretaria per a la Immigració i el MHC, on es van aplegar més de 100 persones. Hi van participar el director del museu, Agustí Alcoberro, el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, el periodista Enric Calpena, qui va explicar de forma didàctica el sentit i història de la Diada Nacional de Catalunya. Alhora, diverses persones d’origen estranger van explicar la seva visió de l’11 de setembre català amb l’objectiu de compartir i contrastar amb els assistents les diferents aproximacions i significats que té la celebració per a les persones nouvingudes. En concret, van intervenir Salwa El Gharbi (Magreb), Mariana Llanos (Perú), Keita Karounga (Àfrica central) i Mihaela Ciorba (Europa de l’Est). Catalunya commemora cada 11 de setembre la derrota el 1714 de les tropes catalanes contra l’exèrcit espanyol del rei borbó Felip V que, posteriorment, va retallar les llibertats i els drets del poble català amb el Decret de Nova Planta. Amb aquest acte la Secretaria i el MHC van voler aproximar a les entitats de persones immigrades la Diada i, alhora, obrir les portes del museu als nous catalans i catalanes, en la línia d’un dels objetius principals que s’ha marcat el nou director de l’equipament museísic.

Àfrica a Barcelona

que la diversitat lingüística és una eina de diàleg intercultural. Però a Catalunya tenim un problema afegit, que és el fet que la llengua catalana encara no estigui normalitzada plenament. Això vol dir que, mentre que tothom ha de tenir el dret a parlar en la seva privacitat la seva llengua primera, en l’espai públic és necessari un impuls decidit a favor del català a causa del predomini de l’ús social del castellà. I això com es fa? Per una banda, seria molt important que la futura Llei d’Acollida contempli l’eix lingüístic com a element central, que l’aco-

difondre: difundir valors: valores fet: hecho referents: referentes mica: poco hagi: tenga espai: espacio eina: herramienta afegit: añadido decidit: decidido eix: eje faci: haga

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

vivimjunts@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio

El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Museu Etnològic de Barcelona (MEB) ofereixen, en seu compartida, l’exposició “Àfriques”, que ens explica les visions tant d’africans que han vingut a casa nostra com europeus que han anat més enllà, han tornat, i ens expliquen allò que han vist. Al MAC trobem la primera versió d’aquest recorregut d’anada i tornada, la mirada occidental, a partir dels testimonis d’europeus captivats per Àfrica, com l’etnògraf Quim Arnal, el percussionista Toni Espanyol i el missioner Antoni Calvera. La visió inversa, la de les històries de vida d’africans que viuen a Catalunya i que comparteixen amb el visitant els seus records sobre la seva cultura d’origen, es localitza a la seu del MEB. Aquesta exposició suposa una magnífica oportunitat per desfer alguns tòpics massa consolidats entre nosaltres. Podeu visitar-la fins al 30 d’abril del 2009.


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

11

Altres llengües

Parti socialiste : Le soixantième anniversaire célébré à Kaolack le 31 octobre

El partit socialista celebra el seixantè aniversari a Kaolack el 31 d’octubre

Le Parti socialiste (Ps, opposition) du Sénégal va célébrer son soixantième anniversaire le 31 octobre prochain à Kaolack. Il s’agit, pour les socialistes, d’interroger le reste du message de Léopold Sédar Senghor. Soixante ans après la création du Parti socialiste, que reste-t-il du message d’un des pères fondateurs, Léopold Sédar Senghor ? C’est sur cette question que les héritiers du premier président de la République du Sénégal vont plancher le 31 octobre prochain, date anniversaire de la création du Ps. Ce sera à Kaolack, ville où fut portée sur les fonts baptismaux cette formation politique, après une lettre que Senghor a adressée le 28 septembre 1948 à Guy Mollet, Secrétaire général de la Sfio, l’informant de sa démission du Parti socialiste français, annonçant ainsi « de façon responsable et marquée la naissance, au Sénégal, d’un nouveau parti politique ». Me Aïssata Tall Sall, porte-parole du Ps, qui a fait face à la presse hier, a souligné que ce soixantième anniversaire sera le temps d’une rétrospection salutaire, destinée à davantage lustrer les instruments utiles au combat présent de la formation socialiste. Cette option se justifie, selon Me Sall, par « la morosité ambiante et des difficultés conjoncturelles que vivent nos compatriotes ». Le porte-parole du Ps plonge déjà sur ce qui, selon lui, reste de Senghor. « Le message que portaient alors Senghor et ses compagnons n’a rien perdu de sa pertinence et de sa justesse surtout, au regard de la situation calamiteuse que vit notre pays à tous les niveaux », affirme-t-il. Ainsi, poursuit la socialiste, « si la thématique d’ensemble de cet anniversaire est bien consacrée à « l’actualité de la pensée des fondateurs face aux mutations d’aujourd’hui, c’est bien parce que le message de Senghor est encore utile ». Pour le porte-parole, le message de Senghor « est utile parce que pouvant servir de boussole dans notre société politique gagnée par la confusion, la coexistence et la superposition de thèses politiques fumeuses ». Il est également utile parce que fondé sur des valeurs comme la solidarité. Partant de cela, Me Sall réaffirme la « ferme conviction » du Ps en sa « capacité à maîtriser son avenir collectif et à construire un Sénégal plus juste, plus libre et plus solidaire ».

El Partit Socialista del Senegal (PS, a l’oposició) celebrarà el seu seixantè aniversari el 31 d’octubre a Kaolak. Per als socialistes, el tema serà preguntar-se sobre el que queda del missatge de Léopold Sédar Senghor. Què queda, al cap de seixanta anys de la creació del Partit Socialista, del missatge d’un dels pares fundadors, Léopold Sédar Senghor? Els hereus del primer president de la República del Senegal treballaran sobre aquest tema el 31 d’octubre vinent, data de l’aniversari de la creació del PS. La trobada es farà a Kaolack, ciutat en la qual aquesta formació política va rebre les aigües baptismals, després d’una carta que Senghor va enviar el 28 de setembre de 1948 a Guy Mollet, secretari general de la Sfio, en què l’informava de la seva dimissió del Partit Socialista francès, fet que va anunciar i marcar «de forma responsable el naixement d’un nou partit polític al Senegal». La Sra. Aïssata Tall Sall, portaveu del PS, que es va trobar amb la premsa ahir, va destacar que en aquest seixantè aniversari serà el moment de tenir una visió retrospectiva sana per tal d’enllustrar les eines útils per a la lluita present de la formació socialista. Aquesta opció es justifica, segons la Sra. Sall, per la «morositat ambient i les dificultats conjunturals que viuen els nostres compatriotes». La portaveu del PS se submergeix ara en el que, a parer seu, roman de Senghor. «El missatge que portaven aleshores Senghor i els seus companys, era igualment pertinent, i sobretot just, respecte de la situació desastrosa que viu el nostre país a tots els nivells», va afirmar. Així, la socialista, «si el tema de conjunt d’aquest aniversari es dedica totalment a «l’actualitat del pensament dels fundadors davant els canvis actuals és perquè el missatge de Senghor encara és útil». Per a la portaveu, el missatge de Senghor «és útil perquè pot servir de brúixola en la nostra societat política en què avança la confusió, la coexistència i la superposició de tesis polítiques confuses». També serveix perquè es basa en valors com la solidaritat. A partir d’aquí, la Sra. Sall reafirma la «ferma convicció» del PS en la seva «capacitat de controlar el seu futur col·lectiu i construir un Senegal més just, més lliure i més solidari». Babacar DIONE Le Soleil. Senegal

Babacar DIONE Le Soleil. Senegal

En Río Negro, Cristina volvió a mostrarse a favor de medidas para que no caigan la producción y el empleo

Cristina es va tornar a mostrar a favor de les mesures que afavoreixen la producció i la feina a Río Negro

La presidenta Cristina Kirchner volvió a mostrarse esta noche a favor de medidas para proteger la producción y el empleo ante la crisis financiera internacional, al tiempo que aseguró que la Argentina, frente a las turbulencias, se encuentra en “condiciones más firmes y seguras que en otras oportunidades”. La jefa de Estado se pronunció de esta manera en Viedma, donde participó del acto de presentación del estatuto de la Universidad Nacional de Río Negro. Allí, se pronunció de acuerdo con “salvaguardas para que nuestros trabajadores conserven los empleos y nuestras empresas sus niveles de producción”. Y llamó a “aunar esfuerzos, juntar recursos, no sólo materiales sino también intelectuales” para enfrentar los temblores financieros. Cristina, asimismo, defendió la política económica oficial. “Quiero decirles a todos los argentinos que en este momento de gran tembladeral en el mundo, estamos en condiciones más firmes y seguras que en otras oportunidades, y esto es resultado de políticas que hemos aplicado a partir de 2003 y porque creamos una economía real”, dijo. Asimismo, consideró que “lo que realmente perdura y vale es la economía real”. Y agregó: “Esta burbuja que vivió el mundo a partir de capitalismo financiero despiadado, lo vivió Argentina cuando estalló el país en 2001, pero aprendimos que lo que realmente perdura y vale es la economía real, y de lo que hablamos es de producción y trabajo”, explicó. En ese sentido, la jefa de Estado aclaró que “el dinero no se empolla, el dinero crece con inversión, en un modelo de economía real de producción y trabajo. Este es el gran resultado de estos años, y lo que debemos profundizar es el modelo”. Y aseguró: “Teníamos cuando hablábamos de construir un modelo propio”.

La presidenta Cristina Kirchner s’ha tornat a mostrar aquesta nit a favor de les mesures per protegir la producció i la feina davant la crisi financera internacional, mentre que va assegurar que l’Argentina, davant de tirbulències, es troba en “condicions més fermes i segures que en altres vegades”. La cap d’Estat es va pronunciar d’aquesta manera a Viedma, on va participar a l’acte de presentació de l’estatut de la Universitat Nacional de Río Negro. Allà, es va pronunciar a favor de “salvaguardes perquè els nostres treballadors conservin les feines i les nostres empreses els seus nivells de producció”. I va fer una crida a “conjuminar esforços, ajuntar recursos, no només materials, sinó també intel·lectuals” per fer front als tremolors financers. Cristina, tanmateix, va defensar la política econòmica oficial. “Vull dir-los a tots els argentins que en aquest moment de gran tremolor al món, estem en condicions més fermes i segures que en altres moments, i això és el resultat de polítiques que hem aplicat a partir de 2003 i perquè creiem en una economia real”, va dir. Tanmateix, va considerar que “el que realment perdura i serveix és l’economia real”. I va agregar: “Aquesta bombolla que va viure el món a partir de capitalisme financer despietat, el va viure l’Argentina quan va esclatar el país l’any 2001, però vam aprendre que el que realment perdura i compta és l’economia real, i del que parlem és de producció i treball”, va explicar. En aquest sentit, la cap d’Estat va aclarir que “els diners no es coven, els diners creixen amb inversió, en un model d’economia real de producció i treball. Aquest és el gran resultat d’aquests anys, i el que hem d’aprofundir és el model”. I va assegurar: “Teniem quan parlàvem de construir un model propi”.

Clarín.com Argentina

Clarín.com Argentina


12

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

La Gimcana de les llengües a Osona ja ha començat. És un projecte del Centre per a la Normalització Lingüística (CPNL) que té per objectiu “passar-ho bé, buscar, remenar i aprendre”, segons la directora del CPNL, Dolors Solà. Va començar el 17 d’octubre aprofitant que la UNESCO ha declarat el 2008 l’Any Internacional de les Llengües. La Gimcana és un concurs obert a tothom que durarà cinc setmanes, fins al 14 de novembre. Hi ha cinc categories, una per a grups d’escolars de 1r i 2n de primària, una altra per als de 3r, 4t, 5è i 6è, una altra per als estudiants d’ESO, una altra per a grups de persones a partir de 16 anys, i la darrera és una categoria individual a partir de 16 anys. Cada setmana es publicaran set preguntes, una per a les categories A, B i C, i dues per a les categories D i E. Cadascú ha de respondre la que li pertoqui abans de mitjanit del dijous següent, i amb les preguntes encertades s’aniran acumulant punts fins al final del concurs. Els interessats a participar no caldrà que s’inscriguin, només han de respondre una pregunta,

encara que no sigui la primera. Les preguntes es podran trobar els divendres a les pàgines d’El 9 Nou, al web http://gimcanaosona.cpnl.cat i a les bústies de la Gimcana, i estaran repartides per la comarca (universitat, instituts, biblioteques...). “Les biblioteques tindran recursos per trobar les solucions a les preguntes”, deia Solà en la inauguració. L’acte de presentació va comptar amb el televisiu Roger de Gràcia, presentador del programa de TV3 Caçadors de paraules, que va reconèixer que la gimcana i el programa “són projectes amb el mateix esperit”, després d’explicar anècdotes i curiositats del Caçadors de paraules. Al final de l’acte, Dolors Solà va animar els assistents a convertir-se també en “caçadors de paraules”. Segons el CPNL, a Osona hi viuen persones de 115 nacionalitats diferents, s’hi parlen més de 100 llengües, entre les quals hi ha l’amazic, el panjabi, l’àrab, el twi, el wòlof, el bàmbara, el romanès i el xinès, a més del català i el castellà. Cal remarcar que la diversitat lingüística d’Europa representa només el 3% del total de les llengües del món. La

Cultura

Cultura

F: SARA BLÁZQUEZ

Inaugurada la Gimcana de les llengües

Sara Blázquez Vic

g

La Gimcana de les llengües a Osona ja ha començat. És un projecte del Centre per a la Normalització Lingüística (CPNL) que té per objectiu “passar-ho bé, buscar, remenar i aprendre”, segons la directora del CPNL, Dolors Solà. Va començar el 17 d’octubre i s’acabarà el pròxim 14 de novembre. Els interessats a participar-hi només hauran de respondre les preguntes plantejades.

presentació es va fer al Museu de l’Art de la Pell, on també es va inaugurar l’exposició Mots amb arrels, una exposició que explica la procedència lingüística d’alguns topònims, dividits per temàtiques, per reivindicar l’origen dels noms catalans. L’exposició es pot visitar durant tot el mes al MAP.

Ha empezado la Gincana de las lenguas

yabda la Gincana anyirsawan antutalayt The Languages Gymkhana begins Coup d’envoi du « Gymkhana des langues »

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

A sang freda

Tierra y libertad

www.softcatala.org

Truman Capote Proa, 2006

Direcció: Ken Loach Gran Bretanya, 1994. 110’

En blanc Nour

http://corollariculinari. blogspot.com/

Softcatalà va néixer amb l’objectiu de fomentar l’ús del català a la informàtica, internet i les noves tecnologies. Organitza el desenvolupament, la traducció i la distribució de programari en català, i té un traductor en línia. Softcatalà quiere fomentar el uso del catalán en las nuevas tecnologías

Corol·lari Culinari és un bloc fet a les Masies de Voltregà, on es poden trobar multitud de receptes materialitzades i fotografiades pas per pas. Són receptes senzilles i molt bones, explicades fotogràficament pas a pas. Es tracta d’un bloc molt treballat i molt útil. Un blog donde se pueden encontrar recetas de cocina paso a paso

Softcatala tazu atag takatalant di atiknulujya ans najdid Softcatalà wants to promote the use of Catalan in the new technologies Softcatalà veut promouvoir l’usage du catalan dans les nouvelles technologies

ij nablog mani atzamam atafam arisitas an kuzina surf su surif A blog where you can find step by step cookery recipes Un blog qui nous propose des recettes de cuisine très détaillées

A mig camí entre la novel·la i el periodisme d’investigació, A sang freda és un estudi sobre un múltiple homicidi que va ocórrer a EUA, aparentment sense sentit. Va consagrar Truman Capote com un dels grans escriptors del segle XX. A sangre fría, entre la novela i el periodismo de investigación

si daman disamadan ,ja riwaya da atahqiqat asahafiya A sangre fría, half way between a novel and investigative journalism A sangre fría, à mi-chemin entre le roman noir et le journalisme d’investigation

David, un jove comunista anglès, s’incorpora a la Guerra Civil espanyola. Ingressa a la secció Internacional de la milícia republicana al front d’Aragó. Tierra y libertad muestra algunos episodios de la Guerra Civil española

tamurt atirali tasbayan rabàd nalhalaqat di arhab adaxilya jar isapunya Land and freedom met en scène divers épisodes de la guerre civile espagnole Tierra y libertad depicts some episodes of the Spanish Civil War

Kasba Music És el segon disc de NOUR. Onze noves cançons que utilitzen el català, l’àrab, el castellà i el francès indistintament com a vehicle per expressar els somnis creats a partir de l’especial barreja d’occident i orient. Les noves cançons de NOUR reflexionen sobre un territori i plasmen un nou paisatge musical que ja és una realitat. En blanc, nuevo disco de NOUR

su camiar dij oghanij najdid an NOUR En blanc, new recording by NOUR En blanc, le nouveau disque de NOUR

Blog:


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Preguntes Creuades

I el que més t’agrada de Catalunya? M’agrada molt la varietat de paisatge. Hi ha muntanya, plana, costa... És el que més m’agrada perquè ho tens tot a mà. És un país molt complet.

Què et sorprèn de la gent estrangera? Em va sorprendre que no volieu sortir de nit, perquè al vostre país no podieu sortir soles, ja que hi ha una cultura més agressiva, la gent beu més i és normal que es barallin.

Les preguntes de l’Svetlana

L’Svetlana respon: T’agrada viatjar? Sí, m’agrada molt. Em va agradar molt Sant Petersburg, quan vaig estar a Rússia. Hi ha moltes coses, té de tot. Què t’agrada de Vic? Que hi ha moltes esglésies, molts edificis antics... Això m’agrada molt, a Sant Petersburg em va passar el mateix. M’impressiona perquè la meva ciutat és molt nova, no té gaire més de 200 anys d’història. Què és el que més t’ha sorprès de la gent? Que sou molt simpàtics, sou molt oberts, parelu de la vostra vida, del vostre país. Els russos i els ucraïnesos són més tancats, sobretot amb els estrangers. El meu país va estar molts anys tancat, encara que ara la gent ha viatjat més, ha rebut immigració... Hi ha molts ucraïnesos a Vic? No en conec gaires. De vegades n’he vist però no ens diem res. Som més tancats. En canvi els catalans us trobeu pel món i sempre us dieu coses! Et fa il·lusió trobar-te a una persona d’Ucraïna? No, em fa gràcia conèixer catalans.

v

Què t’agrada dels nois catalans? Em sorprèn que tothom diu guapa, maca, reina... Utilitzeu aquestes paraules de manera molt diferent a com les utilitzem nosaltres. No m’agrada que tots els nois porten barba, al nostre país són els avis que van així!

Secretaria per a la Immigració, i el cònsol de l’Equador. Gràcia Ferrer va destacar que “la suma de diverses cultures ens farà més rics a tots”, i va anticipar que la pròxima exposició serà sobre Bolívia. Caiza, autor del llibre Voces inconclusas. Ecuatorianos en Cataluña, va fer un repàs de la història de l’Equador i va afirmar que “l’Equador té potencial cultural, necessitem el suport de la societat d’acollida”. L’escriptor va reconèixer que els equatorians “som una mica melancòlics” i va reivindicar la riquesa cultural de l’Equador. A l’exposició s’hi poden veure mapes, fotografies de l’Equador i dels equatorians d’Osona. La inauguració va acabar amb un tast de menjar tradicional equatorià i l’actuació musical dels Hermanos Garcia Vargas. Sara Blázquez Vic

En el Centro Cívico Remei-Estadi hay una exposición sobre Ecuador

F: SARA BLÁZQUEZ

Quin llibre t’agrada més? Ara m’ha aficionat a llegir Haruki Murakami, un japonès que he descobert recentment.

Les preguntes de la Judit

L’Equador és un país ric en paisatge, en història, en cultura, però des dels anys noranta també és un país submergit en una forta crisi econòmica, que ha obligat a quatre milions de persones a abandonar la seva terra i buscar noves oportunitats en altres llocs. És el cas dels més de 1.000 equatorians que viuen a Osona, i dels que formen part de l’Associació d’Equatorians de la Comarca d’Osona (AECCO), que han volgut explicar, a través d’una exposició, la riquesa del seu país d’origen. L’exposició es va inaugurar el 3 d’octubre i es pot visitar al Centre Cívic Remei-Estadi (antic Centre Comunitari) fins al 25 d’aquest mateix mes. A l’acte, hi van assistir la regidora de Cooperació al Desenvolupament, Gràcia Ferrer, el president d’AECCO, Carlos Ordóñez, l’escriptor equatorià Ramiro Caiza, també Saoka Kingolo, representant de la

g

Per què ets voluntària? Tenia temps lliure i em vaig apuntar. Em va sorprendre que em toqués una russa. Vaig pensar que seria divertit i que, potser, faria amics.

Cultura

Una exposició al Centre Cívic Remei-Estadi mostra la realitat de l’Equador

Quin és el país que més t’interessa ara? Ara em crida molt l’atenció el Sud-est asiàtic. Em ve de gust conèixer la Xina, Japó, el Vietnam...

Fas molts viatges? Sí, m’agrada molt viatjar.

13

Exposició

La Judit respon:

Què no coneixes de Catalunya? El que menys conec és la província de Tarragona, encara que he voltat bastant.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

di Centro Civico narimay-Estadi dini ij maàrid ax ikwatur The Remei-Estadi Community Centre hosts an exhibition on Ecuador Une exposition sur l’Équateur à voir au Centre civique RemeiEstadi

NOTÍCIES D’ENSENYAMENT

La LEC: una llei trampa o sepultura del Pacte Nacional per a l’Educació Ens ha de quedar clar, que la LEC serà una llei històrica, com l’estatut, que portarà unes conseqüències nefastes (si no canvia molt l’actual redactat), imprevisibles. Ja no m’atreveixo a pronosticar la font de conflictes que pot originar amb la LOE i la LODE, que juguen amb avantatge en algun apartat. Hem d’acceptar que és una llei molt complexa per la seva envergadura i la temàtica, on entren en joc els poders fàctics intocables per tradició, i els seus interessos, malgrat s’hagi volgut remarcar que la llei, pretén bàsicament reforçar l’escola pública amb una gestió més dinàmica. Una mostra de l’enterrament del PNE és la degeneració que ha sofert el contracte programa tant ben definit en el pacte i el seu desenvolupament. Per una banda, hem observat l’apatia de les patronals en acollir-s’hi i per una altra, la retallada injustificada de diners per part del departament. Tota una sèrie de contradiccions inexplicables, a més de les declaracions irrisòries que es fan en pro de l’acolliment dels nouvinguts, amb una manca de recursos i de personal que avergonyeixen al col·lectiu del professorat impotent. En resum, que amb una revisió en profunditat del sistema actual per solucionar el fracàs escolar actual tan estrepitós, víctima de tants experiments inútils, era suficient. D’acord, que cal introduir innovacions. Molt em temo que tot seguirà igual, i més burocratitzat, per les múltiples interferències dintre el mateix sistema, quan moltes vegades la solució està centrada fonamentalment en la cultura de l’esforç per part de l’alumnat, el professorat i la col·laboració més positiva de la família. Es qüestió de valors i hàbits de treball, més que de conceptes o de metodologia. La sopa d’all fa anys que està inventada. Més tecnologia a l’aula, sí. Més formació del professor, evidentment. Però, sobre tot, més dedicació i exigència per millorar el rendiment efectiu. Ramon Mas Sanglas. Delegat sindical FETE-UGT


14

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

consorci per a la normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem d’oficis... aPunts De LÈXIc

El pintor és la persona que té per ofici pintar parets, sostres, portes... Per fer-ho utilitza diverses eines, entre les quals hi ha:

1. Quan hem pintat un banc, per exemple, cal posar-hi un rètol que digui: “Acabat de pintar”.

Lengua Este mes, el vocabulario del pintor totaLaYt (IRas) di ac-hara ismawan anrahwayaj upintur

El corró

Els pinzells

guia de serveis Guía de servicios Arguid anwamàawan Guide des services Guide to services

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

La massilla

La rasqueta

El cúter

Guàrdia Urbana Tel. 93 885 00 00

Hospital General de Vic C/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 11 11

Bombers Tel. 93 886 25 25 oficines Tel. 93 885 10 80 urgències

Càritas Arxiprestal C/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbà Tel. 93 889 25 77 Estació d’autobusos C/ Pare Gallissà, 4. Vic Tel. 93 889 19 17

3. Amb el paper de vidre (o paper esmeril) es poden polir les superfícies abans de pintar-les.

Les brotxes

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat) C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 27 67

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88

Language This month, the vocabulary of the painter Langue Ce mois-ci, le petit lexique du métier de peintre

2. Quan es cobreix la paret dues vegades amb la pintura, es diu que hem donat dues capes de pintura.

Mossos d’Esquadra Tel. 93 881 57 00

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 Deixalleria Municipal del Verdaguer P.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/n Tel. 93 850 75 23

InstItucIons

consoLats estRangeRs a BaRceLona

Consorci del Lluçanès C/Vell, 3 Santa Creu de Jutglar Tel. 93 888 00 50

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consell Comarcal d’Osona C/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 Vic. Tel. 93 883 22 12

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Ajuntament de Vic C/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic Tel. 93 886 21 00 Ajuntament de Manlleu Plaça Fra Bernardí, 6 Tel. 93 850 66 66 Ajuntament de Torelló C/Ges d’Avall, 5 Tel. 93 859 10 50 Ajuntament de Centelles C/ Nou, 19 Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Què fem aquest cap de setmana?

Sara Blázquez Vic

g Con el otoño llega el tiempo de ir a buscar setas

di armacta atawad arwaqt bac adahan adazun sitas Autumn is the season for collecting mushrooms L’automne marque le retour de la cueillette des champignons

Ha arribat la tardor, i amb la tardor, la fal· lera per anar a buscar bolets. L’interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, molts diuen que per l’emissió del programa de TV3 Caçadors de bolets, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten. A Catalunya es poden trobar moltes espècies comestibles, algunes amb un gran interès gastronòmic, i d’altres de tòxiques que poden ser, fins i tot, mortals. Pels entorns de la comarca d’Osona és habitual trobar pinenques o pinetells, rovellons, brumoses o mucoses (també se’n diuen llanegues), llengües de bou, o rossinyols de pi. És ben coneguda la tradició boletaire de Catalunya. Els bolets són ingredients imprescindibles en la preparació de molts dels nostres plats; en alguns en són el component principal o, fins i tot, l’únic. Aquest consum ha originat un comerç important, tant de bolets que creixen espontàniament en els boscos, quan n’és la temporada, com dels cultivats. Però els bolets no es poden anar a buscar de qualsevol manera. Hi ha qui diu que la millor manera de collir-los és tallar-los amb un ganivet arran de terra, d’altres prefereixen arrencar-lo amb molta

Mongetes de santa pau amb rovellons i cansalada cura. No cal remoure la fullaraca amb rasclets, ja que els micel·lis es localitzen a les capes superficials del sòl i si es malmeten provoquen la mort del bolet. Allà, ja no tornarà a haver-hi bolets. És molt important recollir els bolets en cistells, i no en bosses de plàstic, d’aquesta manera, les partícules generatives dels bolets, les espores, són recuperades pel bosc. És evident que només s’han d’agafar aquells bolets que s’identifiquin sense cap mena de dubte, cal tenir en compte que n’hi molts que són tòxics i que tenen molta semblança amb d’altres que són comestibles. Tot i així, els bolets que no s’agafin s’han de deixar intactes, no s’han de trencar ni arrencar. És important no remenar la fullaraca amb cap eina, això perjudica el bosc i els bolets.

Un plat amb majúscules pot ser aquest, la combinació de les mongetes, els rovellons acompanyats de la cansalada viada. Anem per feina. Unes mongetes de Santa Pau, que ja en trobem les primeres d’enguany, les posem al foc molt baix en una olla i aigua, quan arranqui el bull canviem l’aigua, -si són de l’any passat les haurem de posar el remull el dia abans amb una mica de bicarbonat-, un cop canviada l’aigua i tornades als fogons, salem l’aigua i les deixem bullir a foc molt lent durant una hora aproximament, és qüestió d’anar-les provant fins que se’ns desfacin a la boca però que per fora quedin fermes i no salti la pell. Si us fa mandra sempre teniu la possibilitat de comprar-les bullides, mai serà el mateix. En una paella amb força oli saltem el rovellons, que haurem salat, quan estiguin a mig fer posem la cansalada viada, que ens ha de quedar cruixent, i quan estigui quasi a punt tirem all i julivert perquè l’oli agafi també un punt de gust d’all que amb el gust dels rovellons i la cansalada tindrem un oli exquisit per amanir les mongetes. I ja està, en un plat les mongetes amb els rovellons i la cansalada tot amanit amb l’oli de la paella i posem una mica més d’all i julivert cru per damunt dels rovellons. I a disfrutar d’un plat clàssic de la tardor que jo en menjaria tot l’any, una barreja de productes ferms i consistents. L’únic perill són els efectes secundaris de les mongetes, però val la pena arriscar-se, i si després resulta que patiu o feu patir un atac amb armes d’olor massiva és qüestió d’agafar aire i esperar que vinguin nous i millors vents. http://cuina.camilros.cat/

La cocina de Camil kozin an Camil

F: Sara Blázquez

Amb la tardor arriba la temporada d’anar a buscar bolets, una tradició molt arrelada a Catalunya, que cada vegada té més seguidors. Cal desar-los en un cistell, així les espores tornen al bosc, i no es poden agafar si dubtem, encara que sigui una mica, del tipus que són.

La cuina d’en Camil

F: Sara Blázquez

Anem a buscar bolets!

15

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Camil’s cooking La cuisine de Camil

*


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

17

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Societat

Societat

“No volem que la gent que arriba ara passi el mateix que vam passar nosaltres”

g Un grupo de jóvenes se forma para poder orientar a las familias extranjeras

ij majmuà ihamucan aswajdan adsramdan imsarmad an familyat an yamhajan A group of young people receive training to orientate foreign families Un groupe de jeunes suit une formation en matière d’assistance aux familles immigrées

“Coneixien els seus deures però no els seus drets”, diu Sílvia Sanabria. És la professora del grup de nois i noies que estan fent el curs de Joves Mentors, un curs de formació ocupacional organitzat per l’Ajuntament de Vic a través del Pla de Barris. Són joves d’entre 16 i 25 anys, nascuts a llocs tan diversos com ara la Xina, el Marroc, la Índia, Polònia, Ucraïna i l’Equador. Alguns no fa ni un any que són a Catalunya, d’altres, hi porten gairebé tota la seva vida. Aquest curs els permetrà assessorar i acompanyar les famílies nouvingudes que acabin d’arribar, i la majoria coincideixen a dir: “No vull que les famílies que arriben passin el mateix que vam passar nosaltres.” “Aquest curs és multicultural, és un espai per expressar-se, per desenvolupar la comunicació verbal i no verbal, l’empatia, l’escolta activa... per així poder treballar de mediadors entre els serveis públics i les famílies nouvingudes”, diu Sanabria. L’Aziza Boujloud té 16 anys i va néixer al Marroc, “jo pensava que amb aquest curs seria com una mena de traductora”, diu, però Boujloud s’ha sorprès gratament. Durant el curs, que els joves faran fins al mes de desembre,

coneixeran l’entorn, els recursos dels quals disposa Vic, treballaran la comunicació verbal i no verbal, la mediació i rebran orientació laboral. Al final, faran unes setmanes de pràctiques en alguns dels serveis de Vic. Els dimarts i els dijous, el grup fa

visites als diferents serveis que la ciutat ofereix als nouvinguts, tant de l’ajuntament com d’altres organismes. Un dels serveis que ja han conegut és l’Associació d’Ajuda Mútua a l’Immigrant de Catalunya (AMIC-UGT), on es van poder familiaritzar amb

els impresos i la documentació que necessiten tramitar les persones nouvingudes, mentre que a través de l’UGT també van conèixer els seus drets i deures laborals, gràcies a un divertit joc de rol. Les experiències d’aquests joves fan que coneguin les necessitats i preocupacions de les persones que acaben d’arribar, afirmen que els hagués agradat tenir un assessor que els ajudés a enfrontar-se a una nova cultura. “Nosaltres serem el camí que la persona nouvinguda pot seguir”, diu Jatinder Singh. Alguns d’ells, a més, han tingut molt males experiències. És el cas de la Kamila Julia Tomera. “M’han enganyat i he tingut molts problemes amb la feina. Vull conèixer bé els recursos perquè això no li passi a l’altra gent”. La Hanane ben Taltan creu que amb ells, “les persones nouvingudes se sentiran més còmodes i, a més, és una oportunitat per treballar”. Un dels aspectes que també es treballa força en aquest curs és l’autoestima, “són joves que tenen una càrrega molt forta a causa dels problemes i desitjos de les seves famílies. Hi ha un xoc cultural, es troben amb una societat molt diferent de la seva”, diu Sanabria.

“No és fàcil fer una nova vida”, reconeix la Fouzia Bounaanaa, “però nosaltres els ajudarem i farem tot el que podrem”. Des de l’ajuntament es va constatar la necessitat de fer un tipus de formació ocupacional que pogués millorar l’ocupabilitat dels nois i noies nouvinguts al municipi. Segons la insertora laboral de l’Ajuntament, Puri Martínez: “Vam veure que els nois i noies tenien una experiència vital que els podia servir per fer aquesta tasca i, a més, que podia ser un nou perfil laboral amb sortida al mercat de treball.” Sara Blázquez Vic


18

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Treball

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Entrevista a Àngel Celma Delegat sindical d’UGT a Girbau

Aquest mes, passem consulta

Consells del mes

Rosa, Calldetenes: “Fa tres anys vaig haver d’agafar l’atur només uns dies. Vaig començar a treballar amb una nova empresa i ara m’han acomiadat després de 3 anys. Se m’acumula l’atur d’aquesta última empresa amb l’atur de l’altra empresa que ja vaig gastar només uns dies? Malauradament, no els podràs acumular. Només que hagis gastat l’atur un sol dia en els últims 6 anys, ja no el pots acumular amb l’atur que generis amb feines futures i posteriors. És a dir, hauràs generat dos prestacions d’atur diferents i tindràs opció a agafar la que més et convingui. Això siginifica que tindràs una prestació reconeguda fa 3 anys, pel temps que haguessis treballat i una nova prestació, per aquests 3 anys que hauràs treballat de nou, que serà d’un any d’atur. Per tant, tindràs l’opció de triar, posem pel cas, dos anys d’atur anterior amb la base reguladora de fa tres anys o un any d’atur amb les noves bases més recents.

Per tenir dret a la prestació d’atur heu de tenir clar que si marxeu vosaltres voluntàriament de l’empresa l’Inem no us reconeixerà la prestació. És a dir, per tenir dret a l’atur s’ha de produir, a tall d’exemple, una d’aquestes situacions: que us facin fora per acomiadament, que s’extingeixi el contracte, que no supereu el periode de prova per decisió de l’empresa, etc. Però mai un cessament voluntari sense més. L’empresa us ha d’entregar sempre el CERTIFICAT D’EMPRESA. L’INEM només us demana que aporteu el certificat d’empresa i que ompliu un formulari. És molt important que reviseu el certifi certificat d’empresa a l’apartat on posa CAUSA DE L’EXTINCIÓ, perquè NO posi mai BAIXA VOLUNTÀ VOLUNTÀRIA. Si l’empresa no us entrega el certificat d’empresa ho haureu de denunciar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social. I penseu que teniu 15 dies per sol.licitar la prestació a l’INEM des de la data d’extinció o acomiadament i si tenieu vacances pendents i us les han pagat a la liquidació i cotitzat, els 15 dies comencen a comptar a partir del dia següent a l’últim dia de vacances cotitzades.

Quins problemes tenen els treballadors de Girbau? Sobretot hi ha queixes perquè no els canvien les categories, i que de vegades hi ha canvis de lloc de treball. Això no sempre és dolent, de vegades pot ser una sort i aquest canvi fa prosperar el treballador. Al G3 treballen en cadena, i el que reclamen és una prima. Però l’envolic fort és negociar el conveni.

En les últimes eleccions sindicals a Girbau UGT ha guanyat dos delegats. Us esperaveu aquests resultats? Erem optimistes, però no tant. Pensavem guanyar un delegat a baix, però quan vam recollir signatures, en vam recollir 75. Vam presentar llista de tècnics administratius, qua no ho haviem fet mai, i en vam guanyar un. És fàcil la feina de delegat en una empresa tan gran com és Girbau? Has d’anar voltant i conèixer la gent, sinó, la resta de treballadors també es preocupen per saber qui ets, et demanen coses, i es comencen a obrir. Girbau té tres naus, jo estic al G1, per això els recomano als altres companys delegats que es facin conèixer, que parlin de coses normals amb la resta de treballadors. Què ha de fer un delegat de Girbau? Hem de representar tots els treballadors i procurar que les decisions de l’empresa siguin legals, més que legals, que siguin justos. I si no ho són, dir-ho de manera i intentar negociar amb l’empresa una solució millor.

g TRABAJA CON DIGNIDAD Este mes, resolvemos consultas IXEDDEM SE’L ÄZZ di ac-hara anjawb ax as-ila

“L’envolic més fort és negociar el conveni”

WORKING WITH DIGNITY This month, we answer your questions UN TRAVAIL DIGNE Ce mois-ci, nos réponses à vos questions

I com ho porten? Nosaltres informem, escoltem els companys, si tenen algun dubte, els assessorem, i sempre fem el que ells volen. De vegades, però, fer una queixa pot ser contraproduent. S’han de gestionar els problemes amb tacte, una altra cosa és el que decideixi l’empresa. Creu que és important que a Girbau hi hagi representació sindical? És molt important, i més ara, que pot aparèixer un expedient de regulació. Què els diria als treballadors de Girbau? La bona educació t’obrirà totes les portes, i les poques que quedin tancades, te les obrirà la raó.

g

L’Aureli de Vic es va jubilar PARCIALMENT amb una antiguitat de més de 6 anys a l’empresa i ara té 63 anys. L’empresa ha entrat en crisi i ha de tancar. Què passarà amb la seva jubilació parcial? La jubilació parcial és aquella en que el treballador cobra de la seguretat social, normalment, el 85 % de la pensió i continua treballant amb l’empresa fins els 65 anys per una jornada del 15 %; és a dir, en lloc de fer 40 hores a la setmana, en fa 6. En aquest cas, és obligatori, per poder cobrar la pensió parcialment, que es treballi el percentatge restant de la jornada. Per tant, els dubtes de l’Aureli són totalment fonamentats. Quan acomiadin a l’Aureli, passarà a cobrar l’atur per la part de la jornada que li correspongui. Per tant, al tenir 63 anys i 6 anys d’antiguitat passarà a cobrar dos anys l’atur corresponent al 15 % de la jornada i seguirà cobrant la jubilació parcial pel 85 % de la jornada. I als 65 anys, jubilat amb el percentatge que li correspongui.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Girbau es una de las empresas más importantes de Osona GIrbau dij nacarika atamqrant ghas ahamiya tamghar di osona

Girbau is one of the most important companies in Osona Girbau est une des plus importantes entreprises du canton d’Osona

Breus sindicals

representants, mentre que UGT en tenia tres. Aquesta vegada, doncs, el sindicat UGT ha ascendit en nombre de vots, fet que s’ha valorat molt positivament, ja que demostra que als treballadors “no els ha agradat el mandat anterior”.

La empresa Girbau tiene 13 representantes sindicales

acarada Girbau ghas 13 nalmumatilin niqabayin The Girbau company has 13 union representatives La société Girbau dispose de 13 délégués syndicaux

Ofiltex subhasta maquinària per poder indemnitzar

g

L’empresa Girbau de Vic va celebrar les eleccions sindicals als seus dos centres, a Mas Beuló i al polígon Malloles. El resultat va ser de sis representants d’UGT, sis més de CCOO i un d’independent, els quals formen el Comitè d’Empresa, que haurà de tenir un president i un secretari. Tot i que les eleccions a les empreses es celebren cada quatre anys, en aquest cas s’han retardat uns mesos perquè s’estava negociant el conveni laboral. En les passadees eleccions, CCOO havia aconseguit a Girbau vuit

g

Girbau va celebrar les seves eleccions sindicals

L’empresa tèxtil Ofiltex d’Olost, que el mes de gener va paralitzar l’activitat i va deixar 14 treballadors sense cobrar, va haver de precintar la seva maquinària el darrer mes. El precinte de la maquinària el va ordenar el jutge. Van portar-ho a terme un agent judicial, representants d’UGT i alguns treballadors de l’empresa. El material serà subhastat i servirà per pagar les indemnitzacions i els salaris dels 14 treballadors, uns 300.000 euros.

Ofiltex subastó la maquinaria para pagar las indemnizaciones a sus trabajadores

Oflitez atsubasta macinat anas bac adixadas atmanyat ixadaman iyasufagh Ofiltex auctions off its machines to pay its workers’ redundancy payments Ofiltex a mis enchères son parc machines pour payer les indemnités de ses employés


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

19

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Esport a Osona

Salut i Esport

“El futbol encara és un esport molt masculí”

La força

Esports

El resultat de la força ve donat pel pes de la massa i el seu desplaçament (f és igual a m x a), però quan fem activitat física podem fer força sense desplaçament, per exemple, empènyer una paret. Per tant, segons aquesta fórmula (paret x 0 és igual a 0). Així doncs, definirem la força com la capacitat de crear tensió intramuscular. Hi ha diferents formes de manifestar la força: Força màxima, quan la massa és més gran del que la puguem desplaçar, per exemple, empènyer una paret, aixecament de peses.... Força-velocitat o explosiva, quan la massa és més petita del que la puguem desplaçar, per exemple els llançaments, xuts o salts. Força resistència, quan la massa i el desplaçament són equitatius, per exemple la bicicleta, rem... L’entrenament de la força (exagerada) per buscar musculació al cos, no seria recomanable quan la persona està en edat de creixement, ja que al augmentar les fibres del múscul es redueix el creixement ossi. Si volem fibrar el cos, o un grup muscular determinat, primer hem de fer un entrenament de força resistència, per cremar greixos, i després unes sèries de força màxima. Eduard Soler

g

Cómo trabajar la fuerza mamac ghanaxdam alqawa

How to develop your strength Quelques trucs pour travailler la force musculaire

Sara Blázquez Vic

hagi moltes diferències amb l’esport masculí. “La única categoria femenina que cobra és la Superlliga (corresponent a la Primera Divisió masculina), però tot i així, no és un sou, és una ajuda”, afirma El-Atmani, “el problema és que el futbol femení no es considera una professió, com el masculí, sinó que es considera amateur”. “S’hauria d’obligar tots els equips a tenir un equip femení”, diu la futbolista, “és important fer-ho per potenciar el futbol femení”. Un dels trets importants és començar per la base, és a dir, crear equips de nenes. El Remei ja ho ha anat fent, i ara ho fan també altres equips osonencs, com el Sant Julià, el Taradell, l’OAR o el Riudeperes. Cada vegada es veu amb més bons ulls el futbol femení, “tot i que encara riuen quan una noia diu que juga a futbol”, diu El-Atmani, “el problema és que el futbol és un esport molt masculí, només cal dir que la majoria d’entrenadors de futbol femení són homes”. Encara queden anys perquè es professionalitzi el futbol femení, tot i així, cada pas compta.

g

Dúnia El-Atmani juega en un equipo de futbol femenino

Dùnia ElAtmani atira ak ij nalfirqa natcama odar antahramin Dúnia ElAtmani plays in a women’s football team Dúnia El-Atmani fait partie d’une équipe féminine de football

EsportCAT

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC) En aquesta Lliga de futbol dels Països Catalans només competeixen els equips de l’àrea lingüística catalana de la primera divisió de futbol. Només comptabilitzen els partits jugats entre ells. A la data de tancament de la revista s’havien jugat tres partits, el València- Mallorca, amb una victòria del València de 3 a

1, l’Espanyol-Barça, on els culers van guanyar per 2 a 1, i l’EspanyolVilarreal, que va acabar amb un empat a 0. El València i el Barça, empatats a punts es situen al primer lloc de la classificació. Classificació

Partits jugats

Punts

1 València 2 Barça 3 Espanyol 4 Vilarreal 5 Mallorca

1 1 2 1 1

3 3 1 1 0

Taula de resultats Bar. Esp. Mall. Val. Barça 1-2 Espanyol Mallorca 3-1 València Villarreal 0-0

Vil.

g

A la majoria de països, el futbol és considerat “esport nacional”, és a dir, és un dels esports més importants del món. Això sí, ens referim exclusivament al futbol masculí. Malgrat tot, el futbol també és cosa de dones, i això es demostra en l’augment del nombre d’equips femenins arreu. Un bon exemple, és la comarca d’Osona. “Fa tres anys, a Osona, només hi havia quatre equips de futbol femení, i dos ja eren nous. Amb dos o tres anys n’han aparegut molts, com el Seva, el Taradell, el Riudeperes... fins i tot hi ha categories Cadet i Infantil”, diu Dúnia El-Atmani, jugadora del Vic Remei, que juga a Primera Catalana. Aquesta temporada, fins i tot hi ha un equip osonenc que juga a Nacional (categoria femenina que correspon a la Segona Divisió A masculina), l’UE Vic. “És l’únic i el primer equip d’Osona que arriba a aquesta categoria”, diu El-Atmani, que va guanyar la lliga de Primera Catalana, juntament amb les companyes que han pujat de categoria, tot i que ha preferit quedar-se al Vic Remei. La manca de noies futbolistes fa que aquest tipus de lligues es parin sovint, ja que moltes de les jugadores de les categories superiors són convocades per les seves seleccions. És el cas de la portera de l’UE Vic, Berta Noguera, que ha estat convocada per la selecció espanyola. Tot i així, aquestes noies no cobren un sou. Ja se sap que les dificultats socials i culturals que han acompanyat la dona en l’esport fan que hi

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane


OPINIÓ

Solucions reals Vic es mereix ser la ciutat de tots els ciutadans. Per afavorir la integració i la conviMustapha vència en Bouziane una ciutat com Vic, s’ha de dedicar més esforç i crear les condicions necessàries. Però abans s’ha de parlar dels problemes, analitzar els seus origens, i buscar solucions des del punt de vista social, i impulsar un pla d’integració amb mesures concretes. Un pla per escolaritzar els infants nouvinguts de manera permanent, donar més prioritat a l’educació, i que sigui el català la llengua de tots. Els problemes en alguns barris cada dia creixen més, no hi ha seguretat, ni bona convivència veïnal. El pla de civisme no és distribuir informació casa per casa, sinó que s’ha de fer un pla estratègic amb mesures, drets i deures. La situació social i econòmica d’alguns immigrants no és gaire optimista, molts estan a l’atur, sense cobrar, i no han rebut cap ajut social. Per això s’ha de fer una nova política d’igualtat, de prestacions socials per tots els ciutadans, sobretot pel que fa a l’habitatge. S’ha d’organitzar trobades interculturals, treballar des de diferents àrees amb les entitats, i no demanar col·laboracions i prou. Cal tenir en compte que gran part dels nouvinguts no saben ni llegir ni escriure en català, això provoca un problema d’analfabetisme a Catalunya, i que sigui molt difícil qualificar la mà d’obra immigrada.

g Hay que trabajar para la convivencia

ixasa anaxdam itaàyuc We have to work for peaceful co-existence Il faut travailler au renforcement du lien social

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Assessorem els subsaharians” Ansumane es miembro de la asociación ACSAO Ansumane nata dij nalàodw di atmasmunt ACSAO

Ansumane is a member of the association ACSAO Ansumane est membre de l’association ACSAO

Ansumane Dahaba 50 anys

Vivia a Mataró, però va trobar feina a l’empresa Pulit i va venir cap a Vic. D’això ja en fa 10 anys, i encara treballa a la mateixa empresa. L’Ansumane Dahaba va néixer a Guniea Bissau, i tot i que el clima osonenc no li agrada gaire, “la gent i la feina, si”. Dahaba és el president d’ACSAO, una associació que agrupa subsaharians de diversos països. L’associació va néixer l’any 2000, “quan van arribar en massa els subsaharians”. L’objectiu era “estar organitzats per atendre les necessitats dels nostres conciutadans, assessorar-los i acompanyar-los en els tràmits que han de fer”. Actualment, l’associació fa també altres activitats.

%

Revista Mà Octubre 2008 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.


Revista Mà 8 Osona