Issuu on Google+

Número 5 Maig 2008

ENTREVISTA P. 4-5 “Ni hi havia explosius a l’Iraq, ni n’hi havia a Banyoles, ni n’hi havia al Raval. Com sempre, entren al domicili i no hi troben res, però tot i així, la investigació continua” Benet Salellas. Advocat dels detinguts a l’operació Estany i dels paquistanesos del Raval.

Revista gratuïta

Entrevista a Benet Salellas, abogado defensor de los detenidos en la Operación Dixan Amsawar ak Benet Salillas nta daboghaw anyini imanàan de de amsadaf Dixan

Interview with Benet Salellas, defense lawyer for the detainees in Operation Dixan Une interview de Benet Salellas, l’avocat des détenus dans le cadre de l’Opération Dixan

ta revis , Una m o toth per a ! m a’ ! Agaf

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensamble à Osona 手杂志 为了在欧松纳共同生活

QUÈ FEM AQUEST CAP DE SETMANA? P. 15

ESPORTS P. 17

CULTURA P. 12

La Patum de Berga: s’ha de viure!

Aprendre a jugar a ecuavolei, un esport de l’Equador

El Museu de l’Art de la Pell té peces de tot el món

Escolares de Vic aprenden a jugar al ecuavolei, deporte de Ecuador Imahdan di Vic ramdan adiran al ecuavolei ij nanwaà narrad an ikwadur

El MAP contiene piezas procedentes de los cinco continentes Al mathaf an Art di Pell dayas ca anrahwayaj atmatalan alqarat alxams

School children from Vic learn to play ecuavolei, a sport from Ecuador Des élèves de Vic initiés à l’équa-volley, un sport venu tout droit d’Équateur

The Museum of Leather Art contains pieces coming from five continents Le Musée de l’Art du Cuir abrite des pièces issues des cinq continents

La Patum és més que una festa. És sentiment, emoció i sobretot és molt difícil d’explicar. És un tòpic però és ben cert: s’ha de viure. És tel·lúrica, ancestral, màgica; és música, foc... i molta festa!

La Patum de Berga es una fiesta con fuego, música y mucha participación Patum an Berga dij aficta tagan dayas timáis mizika adnatas nalmucarikin

The Patum de Berga is a celebration with fire, music, and a lot of participation Fête traditionnelle qui rassemble les foules, la Patum de Berga fait la part belle au feu et à la musique

u

V

V

REPORTATGE P. 6-7

Más del 25% de trabajadores de Osona cobran menos de 1.000 euros Aktar zi 25% ixadamn an osona abhan qal 1.000 euro

Viure ys en m b am os r u e 0 de 1.00 El 65% de les osonenques cobren menys de 1.000€

Ma_1_Portada.indd 1

F: Xevi Quirante

ció de

initza

La fem

More than 25% of the workers in Osona earn less than 1,000 euros a month Dans le canton d’Osona, plus de 25 % des salariés touchent moins de mille euros par mois

resa la pob

4 15/5/08 18:12:37


2

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Participa! redaccio@revistama.cat Espai de Participació

“Desitjar canviar i controlar un altre en benefici propi no és un acte d’amor, sinó de violencia” (Brenda Shoshanna, El zen i el arte de amar) Ser tolerants no és deixar que l’altre faci el que li doni la gana, ni que ens sembli bé tot el que faci l’altre. Tampoc es tracta de ser fred i indiferent. Ser tolerants és enfrontar-se natural i obertament amb la diferència. Tolerar, no és evitar el conflicte, sinó tot el contrari, és lidiar constantment amb aquest i lluitar per arribar a una conciliació, acords, o al menys aconseguir una vertadera comunicació entre les parts divergents o en conflicte. Sí, la societat catalana és racista, i també l’espanyola i l’europea. Però el racisme català és un racisme que passa quasi inadvertit per la pròpia manera de ser dels catalans, que són persones que els agrada i es caracteritzen per actuar d’una manera correcta. Són racistes d’una manera “políticament correcte”, si és que això existeix. Però crec que aquesta forma de ser racista és més perillo-

Ma_2-3.indd 2

sa que la manera oberta i violenta de ser-ho, perquè també s’exerceix una violència, i s’agredeix, però al fer-ho d’una manera passiva, la víctima del racisme no pot actuar ni defensar-se, perquè aparentment no existeix tal agressió ni el seu causant, el que comporta una situació de racisme i violència latent o invisible permanent. I és per aquesta raó que encara que l’Ajuntament de Vic tingui les millors polítiques i programes d’“integració cultural”, lamentablement els catalans seguiran pel seu costat, i els immigrants seguirem per l’altre, si no som capaços de reconèixer obertament el problema del racisme que emmalalteix la nostra societat i que ens afecta a tots. Elba Poleo

Per Sant Jordi, la Revista Mà va ser a Vic i a Manlleu! La Revista Mà estuvo en la calle en la fiesta de Sant Jordi en Vic y Manlleu Revista Mà tughat tahdar dimkur amcan di ficta an Sant Jordi an vic ad manlleu

Revista Mà was in the street for the Sant Jordi celebrations in Vic and Manlleu Pour la fête de la Sant Jordi, le magazine Mà est descendu dans la rue à Vic et à Manlleu

15/5/08 19:09:22


Revista Mà per a conviure a Osona

La política a la sequera és una invenció, ja que fins ara s’ha estat omplint el Pantà de Susqueda. La idea dels transvasaments no és d’ara sinó que ja el govern anterior va promulgar mesures com aquestes i tothom se li va tirar a sobre, entre ells l’oposició. I ara els que es van mostrar contraris són els que ho implanten. Albert Portell 34 anys. Vic

No, no es fan prou previsions i ara que ja ha plogut tornen a donar permís per omplir piscines i regar jardins. Les pluges

g

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Estáis notando la crisis económica?

d’aquests dies no són suficients per omplir els pantans, i per tant, altre cop i si no s’omplen, s’hauran d’aplicar mesures restrictives. Per tant, no s’ha d’esperar fins l’últim moment per imposar restriccions sinó que s’ha de fer una política de l’aigua preventiva per evitar arribar a situacions extremes.

No, això es obrir una perquè al final es facin altres transvasaments cap a València, i Múrcia, tal com volia fer el PP. Amb aquesta política, perdem tots.

a!

icip Part

isi la cr t n ta u no cat Este òmica? a: ma. inió ecoianla teva op revista @ Env ccio reda

No, s’hauria de fer el transvasament del Roïna . Totes les altres opcions són pedaços, a més a més ja fa molts anys que s’exporten altres recursos naturals com el petroli i el gas que no són propis de Catalunya. Si tothom ha de viure de l’Ebre ho tenim cardadíssim. A més a més, seria la solució a la costa de la conca mediterrània (València, Múrcia...). Lluís Andrés Militant d’ERC. Vic

era Prop

preg

unta

No, els transvasaments són propis d’un altre temps i que les proposin precisament ecologistes... Iniciativa- Els Verds són al govern des del 2003, i en unes declaracions l’ex-conseller Milà afirmava als 4 vents, “crec que a l’any 2005, que els problemes de la sequera quedarien resolts al 2008”. D’això se’n diu previsió ecologista

No. La comarca d’Osona presenta altres recursos naturals propis, com són les aigües subterrànies, recursos naturals que podrien utilitzar-se per captar i recollir l’aigua necessària. Des del principi de la democràcia no s’han realitzat polítiques pròpies per a preveure situacions de sequera. I s’han menystingut recursos propis, que haguessin permès solucions més viables.

Pep Camprubí 30 anys. Borredà

Lluis Andreu Vinyet 45 anys. Vic

ASEQSI ID GHAYASSEN: Atacam ak al azma liqtisadiya?

NEXT QUESTION: Are you feeling the economic crisis?

LA PROCHAINE QUESTION : Est-ce que vous subissez les effets de la crise économique?

LES MENTIDES DEL RACISME:

“Es queden amb la majoria de pisos de protecció oficial” Medi Ambient i Habitatge desmenteix que els immigrants rebin un tracte de favor. Segons l’Institut Català del Sòl, el 2004, van obtenir 129 de les 1.683 vivendes protegides, un 7,66%. Fins al juny del 2005, 75 de les 994 vivendes protegides van ser per a estrangers. Suposen més d’un 13% de la població catalana, i el seu accés a la vivenda protegida està molt per sota del que hauria de ser, tenint en compte el seu pes demogràfic i la seva demanda de pisos. Segons un informe de Caixa de Catalunya, en el període 2001-2011 els immigrants suposaran un 21% de la demanda de compra de vivenda. Segons la conselleria, per donar un tracte just als immigrants, haurien d’accedir al 15% dels pisos protegits.

Ma_2-3.indd 3

EDITORIAL

El sabó és sabó, i les mentides, mentides

Manel Carbonell Centelles

Nathalie Tirot 38 anys. Taradell

3

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

www.revistama.cat Web Vídeo www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Creus que la resposta política a la sequera és correcte?

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

LAS MENTIRAS DEL RACISMO IKHARRIQAN N’R`UNSORIA THE LIES OF RACISM LAS MENSONGES DU RACISME

r

La frase no és meva sinó d’en Zapatero al Congrés de Diputats l’any 2003. El periodisme i els mitjans, encara que sigui un de modest com la Revista Mà, han d’intentar explicar la realitat des de la distància narrativa, però Cesc Poch i Ros també des de la implicació i el compromís dels cercadors de veritats. És per això que pensem que l’entrevista a Benet Salellas, l’advocat defensor dels paquistanesos del Raval o dels implicats en l’operació Estany, és atrevida, però per això, encertada i correcte. Si em permeteu l’atreviment filosòfic, amb això de la realitat sóc molt lacanià (de lacan): la realitat en sí no es pot conèixer sinó és amb el seu embolcall ideològoc, simbòlic i imaginari. Talment com li passa al protagonista de Màtrix en l’escena blanca de la pel·lícula, si t’acostes massa a la realitat, perds amplitud de visió i vas a topar amb el “desert de lo real”. Sols podem conèixer i explicar la realitat amb els seus embolcalls ideològics i simbòlics. I ja ho va dir Zapatero, que deu conèixer Lacan: “El sabó és sabó, i les mentides, mentides”, i tot així es pot fer una barreja explosiva amb els dos elements. Si l’operació Estany va servir per ajudar a justificar la Guerra de l’Iraq i va ser anunciada per Aznar a A Coruña en plena crisi del xapapote, les darreres detencions de paquistanesos del Raval foren fetes a 15 dies d’una visita de Musharraf, president del Paquistan, a Barcelona, poc abans de les eleccions en aquell país. I ambdues, sens dubte, ajuden a mantenir la tensió i l’estat d’excepcionalitat que ha entrat al món després de l’11 de setembre del 2001 i que intenta justificar segons quines retallades de les llibertats. I continuen criminalitzant la diversitat del qui porta barba i xilava. Cal no oblidar d’on venim: del món unipolar del trio de les Azores, i de la suposada justícia i acció preventiva similar a Guantànamo. I tampoc no diem, diu en Benet Salellas, res que la ciutadania, que per cert és, som, intel·ligents, no sabès: “no hi havia armes ni a l’Iraq, ni a Banyoles ni al Raval”. Cal llegir-se amb atenció l’entrevista a en Benet Salellas (la versió curta en aquest numero de la Mà o la llarga que tenim a la web) i s’expliquen i s’entenen moltes coses del nostre món. EDITORIAL El director de la Revista Mà explica la propuesta periodística atrevida AR’MATBA`A Almudir nalmajala Mà itcarah liqtirah asahafi

EDITORIAL The director of Revista Mà explains the daring journalistic proposal EDITORIAL Le directeur du magazine Mà revient sur une ligne éditoriale originale

* 15/5/08 19:10:21


4

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

g

Entrevista

La Operación Lago es conocida como Comando Dixan por la marca del detergente sospechoso Alhamla alitniya almaàrufa as cumando dixan di amara almacbuhin

“No hi havia explosius ni a l’Iraq, ni a Banyoles, ni al Raval”

Operation Estany is known as Commando Dixan for the suspicious brand of detergent L’Opération «Estany» a été rebaptisée «Commando Dixan», du nom de la marque de lessive suspecte

Benet Salellas, Advocat dels detinguts a l’operació Estany Benet Salellas, Advocat dels detinguts a l’operació Estany (2003)

Benet Salellas, advocat gironí, va ser la persona encarregada de defensar la innocència de les persones detingudes a l’opreació Estany (2003). Actualment porta el cas dels paquistanesos del Raval de Barcelona. La seva experiència li està permetent dur a terme un doctorat sobre com l’Estat està reaccionant davant de la suposada amenaça terrorista. Sara Blázquez/Cesc Poch Girona

g

Entrevista a Benet Salellas, abogado defensor de los detenidos en la Operación Dixan Amsawar ak Benet Salillas nta daboghaw anyini imanàan de de amsadaf Dixan

L Ma_4-5_Entrevista.indd 4

Interview with Benet Salellas, defense lawyer for the detainees in Operation Dixan Une interview de Benet Salellas, l’avocat des détenus dans le cadre de l’Opération Dixan

És l’advocat defensor dels paquistanesos del Raval. Com està aquest cas? Està en fase d’investigació judicial. Estan imputats per un delicte de pertinença a organització terrorista i tinença d’explosius per un jutjat de l’Audiència Nacional, el jutjat d’instrucció. Malauradament, en aquests casos, la investigació acostuma a ser a la fase prejudicial. Hi ha hagut una fase policial d’investigació, unes conjuntures, unes hipòtesis policials, que han portat a la detenció d’unes persones i, en base a això i sense gaires més comprovacions, és amb el que es va a judici. De moment, aquestes deu persones es troben en presó provisional. Aquí, com en altres casos coneguts, no hi han aparegut explosius. No han aparegut explosius, ni armes. No n’hi havien a l’Iraq, no n’hi havien a Banyoles i no n’hi havien al Raval. Com sempre, entren al domicili i no hi troben res, però tot i així, la investigació continua, despareixen els càrrecs de tinença d’explosius, però es manté la imputació de pertinença a organització terrorista. D’on surt l’operació Estany? Internacionalment, ens hauriem de remuntar a l’11 de setembre del 2001, i les conseqüències que a nivell internacional, cultural i polític, va comportar. En el cas espanyol, sabem que això va servir per justificar un atac primer a l’Afganistan i després a l’Iraq. Aleshores, el gener del 2003, en ple debat i en plena polèmica del Prestige, José María Aznar publica les detencions que s’han produit aquella matinada. 24 persones, de les quals 16 van ingressar a presó provisional. Casualment, van estar a la presó fins el 20 de març del 2003, el dia que va iniciar-se la intervenció militar a l’Iraq. L’endemà van ser posats en llibertat. La nostra tesi és que s’estava utilit-

15/5/08 19:01:38


Revista Mà per a conviure a Osona

I el tema del sabó, com va anar? Quan es va entrar als domicilis es van intervenir diverses substàncies. És veritat que van intervenir sabó i sèmola i es va dir que eren substàncies químiques, però també van trobar un producte per segellar la tassa del vàter. Dos dels detinguts treballaven arreglant piscines i remenaven aquest tipus de materials. La majoria de gent no ho té a casa, però ells tenien una explicació molt clara, estaven arreglant el vàter. L’FBI deia que, convinat amb gasolina o alcohol, podia servir per fabricar napalm casolà. Enlloc es va trobar que s’hagués barrejat aquesta substància amb gasolina i vam demostrar que, per arribar a produir un producte incendiari, s’han de tenir coneixements de química. La solidaritat política i social a Girona estava molt travada. Tant l’Ajuntament de Girona, com el de Banyoles, van aprovar mocions la setmana abans del judici, demanant l’absolució. La idea de tothom és que no hi havia cap mena de prova. Al Parlament

Ma_4-5_Entrevista.indd 5

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同���活

5

g

zant aquesta gent per justificar la participació espanyola a la guerra, era evident. Els van posar en llibertat i els detinguts van reclamar ser indemnitzats. Acte seguit, va aparèixer un informe de l’FBI, que deia que les substàncies trobades a Banyoles podien servir per fabricar una arma de destrucció massiva, com era el napalm casolà. Això va reobrir l’operació, i ens van imputar sis persones. . El jutge que portava el cas, Ruiz Polanco, va dir que arxivaria el cas, malgrat l’informe de l’FBI. Van passar dues coses que van canviar l’evolució de l’operació Estany. L’11 de març del 2004 i que van canviar el jutge. Ruiz Polanco va ser expulsat i Baltasar Garzón va ser qui va assumir la instrucció del cas, que va ordenar l’ingrés a presó dels acusats.

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

El cas de l’operació Estany ha fet canviar el concepte de la immigració a les comarques gironines?

La opinió que es va generar és que aquesta gent era innocent. Però penso que la societat gironina té els mateixos prejudicis que la resta de les societats occidentals. I penso que una de les grans mancances de la campanya va ser la impossibilitat d’implicar associacions de musulmans, o gent procedent del Magrib, perquè d’alguna manera intervinguessin en defensa dels seus companys. La por que hi ha per part d’aquest propi col·lectiu a involucrar-se en temes d’aquest tipus, és molt alta.

de Catalunya també es va aprovar una moció a la Comissió de justícia. Però a l’hora de traslladar això a Madrid, no ens n’hem ensortit. Com es va aconseguir tot aquest suport social? Penso que té molt a veure amb que va coincidir amb la guerra de l’Iraq, i que aquesta demanda es va gestionar des de la Plataforma Aturem la guerra, com una demanda més. Totes les entitats que estaven a la Plataforma han estat també ficades al tema de l’operació Estany.

Què li ha suposat professionalment la defensa d’aquests casos? Ens van anar sortint altres coses de terrorisme islàmic. És interessant. Aquests tipus de sumaris funcionen amb uns estendards de prova diferents de com funcionen els procediments ordinaris. Hi ha proves que s’entenen com a suficients en aquest tipus de processos que en canvi, en un procés ordinari, no serien suficients.

Los detenidos recibieron el soporte de SOS Racismo, de los ayuntamientos de Girona i Banyoles i de diversos diputados de Madrid Inahbas yiwdithand atadamun an SOS Racismo zi albaladiyath a Girfona ad Banyoles ad watas nalaàda zi amdrid

Detainees will receive support from SOS Racism, the city councils of Girona and Banyoles, and from several elected officials in Madrid Les détenus ont reçu le soutien de SOS Racisme, des mairies de Gérone et de Banyoles, ainsi que de plusieurs députés des Cortès de Madrid

“Es va intervenir sabó i sèmola i es va dir que éren substàncies químiques”

Zapatero (2003): “El sabó és sabó i les mentides, mentides” C. P. La gent de l’operació Estany, també conegut com a “Escamot Dixan”, per la marca del detergent que va ser requisat com possibles explosius, van tenir el suport de l’Ajuntament de Girona i de Banyoles, entre d’altres, del Parlament de Catalunya, i en ZP va pronunciar la famosa frase “el sabó és sabó” el febrer del 2003 al Congrés de diputats. Va passar durant els mesos previs a la Guerra de l’Iraq. El jutge Ruiz Polanco, instructor del cas, va dir a Valladolid el 23 de març que estava convençut de la innocència dels detinguts. L’estat francès, que és qui va donar la pista, va comunicar que no demanaria l’extradició dels implicats i res no obligava a retenir-los empresonats. Tot i així, una lectura més preventiva de la justícia per part del jutge Garzón va reobrir el cas. En el cas Raval, la visita de Musharraf a Barcelona, l’assassinat de Butho i el paper dels serveis secrets d’aquell país sembla que són una de les possibles claus d’un cas que encara es troba en instrucció de sumari. Paraules del jutge Ruiz de Polanco: “Yo tengo la seguridad, la tenía y la sigo teniendo, de que estos cuatro señores de un grupo de dieciséis que estuvieron una larga temporada en prisión, no han hecho absolutamente nada. Los puse en libertad porque no tenía ni un solo indicio de culpabilidad de estos señores. Los romanos mandaban a los cristianos a las fieras por el mero hecho de serlo, y los nazis a los católicos, judíos y gitanos. Tengo que pedir respeto a los musulmanes porque hay mucha gente magnífica y honrada. Apostar es muy feo, pero apuesto a que serán absueltos en su día” Quatre d’ells encara són a presó empresonats pel jutge Garzón.

15/5/08 19:01:58


6

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Reportatge

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

El tema del mes

g

Más del 25% de trabajadores de Osona cobran menos de 1.000 euros

Aktar zi 25% ixadamn an osona abhan qal 1.000 euro More than 25% of the workers in Osona earn less than 1,000 euros a month Dans le canton d’Osona, plus de 25 % des salariés touchent moins de mille euros par mois

REPORT.indd 6

El 92% de les dones osonenques cobren menys de 1.500 euros cada mes i un 65%, menys de 1.000 euros nets al mes. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi que el sindicat UGT-SICO d’Osona va presentar el darrer mes d’abril. El treball tracta l’estructura salarial de la nostra comarca, i presenta uns resultats molt clarificadors: el 25% dels assalariats d’Osona cobren menys de 1.000 euros nets al mes. Això significa el 64% de les dones que treballen i sols el 15% dels homes. “Hi ha una discriminació salarial entre els dos gèneres”, afirmava Imma Bové, tècnica d’ocupació de la UGT d’Osona i autora de l’estudi, en la seva presentació, que es va fer en motiu de l’1 de maig. “Pago sis cents euros de lloguer, i sort que comparteixo pis amb la meva parella”. Sort. Perquè S.F. cobra poc més de 700 euros cada mes, treballant a jornada completa en una perruqueria de Vic. “Cada dia treballo unes 8 o 9 hores, els divendres 11, i els dissabtes 7”. Bové, ho resumeix així: “Hi ha una clara precarietat laboral en termes salarials a Osona i a més una discriminació de gènere molt greu”. Una mirada profunda a les dades ens mostra com en el segment de 1.000 a 1.500 euros, les dones també es troben estancades: són el 58% dels homes i sols el 28% de les dones. El 92% de les dones assalariades cobren menys de 1.500 euros. “Això correspon encara a

un lloc subordinat de les dones en l’estructura laboral de responsabilitats i a un factor cultural molt clar: el salari de les dones en la majoria dels casos continua sent complementari en les famílies”, la situació empitjora quan la complementarietat no existeix, i la dona s’ha de responsabilitzar de les càrregues familiars, el que es coneix com la feminització de la pobresa. Bové també apunta que “un altre factor que explica el fenomen de la discriminació laboral i salarial és l’estructura pròpia del mercat, enormement competitiva, a on la maternitat i sobretot la baixa per maternitat encara comporta que les empreses prefereixin contractar personal masculí”. “Ara he estat un temps de baixa i m’han tret 270 euros del salari. Què puc fer amb menys de 500 euros?”, es pregunta S.F. La perruquera és un clar exemple de les condicions laborals que viu la dona al sector serveis. “En el meu ofici, comences d’aprenenta i mai et pugen de categoria. Jo ara faig la feina d’una oficiala, però cobro com una aprenenta. Si ho volen així, em limitaré a escombrar, rentar caps i posar tints”, diu S.F. La discriminació salarial de les dones no sols es produeix de manera global, “a més en les mateixes categories laborals els salaris de les dones són un 20%

En una societat amb un nivell de vida cada vegada més exigent, són moltes les persones que no arriben a cobrar 1.000 euros al mes. Així ho demostren l’estudi que va publicar el mes passat la UGT d’Osona, i alguns testimonis. Sara Blázquez/Cesc Poch Vic

inferiors”, diu Bové. En contra del que es podia creure de l’evolució econòmica de la comarca d’Osona els canvis que hem viscut en l’estructura productiva –la pèrdua de llocs de treball industrials i el creixement dels del sector serveis- molts dels nous llocs de treball són en salaris baixos com el comerç i els sector d’atenció a la dependència. Segons l’autora de l’estudi “ens trobem davant de dos fenòmens molt clars: el conegut com el mileurisme que afecta a molts segments de la societat, i les dones i el gènere com a font de pobresa. La discriminació de la dona no sols és cultural sinó econòmica, social i laboral. Tothom sap que amb 1.000 euros al mes no es pot viure”. “Vic exigeix un nivell de vida que no es pot assolir”, reconeix S.F., “tot s’ha apujat molt, menys els salaris”. En aquest sentit els responsables de la UGT a la comarca d’Osona també varen tornar a presentar la campanya que s’està duent a terme en la negociació dels convenis col·lectius perquè no hi hagi cap categoria laboral amb un salari inferiors als 1.000 euros.

F: Xevi Quirante

F: Xevi Quirante

e r Viu enys m 0€ b am 1.00 de

15/5/08 19:17:51


“de vegades hem d’arreglar gent per algun casament o festa”. Les hores extres, tenint en compte que són diumenge, les cobra a 6 euros, “mentre que en altres feines s’estan cobrant 10 o 12 euros”. La perruquera també ha d’anar fent cursos de formació, que solen impartir-se els dilluns, el dia festiu de les perruqueres, i segons diu, “si plegues o et fan fora de la feina, els hi has de pagar, perquè no pots demostrar els coneixements obtinguts en aquella empresa”. L’estudi ha estat elaborat amb les dades extretes de l’IDESCAT contrastades amb enquestes a delegats sindicals a 85 empreses de

la comarca d’Osona. S.F. ho té clar, “aquesta feina t’obliga a buscar segones feines, com per exemple fer de cambrera en un restaurant els caps de setmana”. Tot plegat, segons S.F., “és un esforç que no es veu recompensat per enlloc”. A més, quan la resta de gent té festa, diu, ella treballa. “T’ha d’agradar, per guanyar-t’hi la vida has de ser un Llongueras”.

7

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Reportatge

g

Pep Camprubí, advocat laboralista i coneixedor de primera mà de la realitat laboral de la comarca d’Osona, on exerceix, afirma que “en aquesta comarca es pot viure perquè hi ha molts sobres i diner negre i un abús de les hores extres”. Segons Camprubí “la majoria d’empreses de la comarca fan moltíssimes més hores de les que marca el conveni, algunes blanquejant-les a la nòmina sota altres conceptes i això és el que maquilla la nòmina final. Si les xifres són més impactants és per aquest motiu”. Hi ha setmanes que S.F. ha de treballar fins i tot els diumenges,

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

F: Xevi Quirante

Revista Mà per a conviure a Osona

“Muchos trabajadores llegan a final de mes gracias a las horas extras”

Atas ixadaman asawkadand anaga nac har satsàatin nazyada “Many workers make it to the end of the month thanks to overtime hours” «Beaucoup de salariés n’arrivent à joindre les deux bouts qu’à coups d’heures supplémentaires»

Precentatge de treballadors/es de la comarca d’Osona per gènere, categories i salaris (Font: UGT d’Osona i Idescat) Tipus d’ocupació

Homes

Salaris Homes

Dones

Salaris dones

10%

3245,04 €

7%

Tècnics/ques I professionals intel·lectuals

6%

1757,75 €

14%

1360,21 €

Tècnics/que i professionals recolzament

9%

1768,63 €

14%

1338,85 €

Treballadors/es de tipus administratiu

5%

1258,43 €

12%

908,85 €

Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerç

7%

972,8 €

21%

735,72 €

Treballadors/es qualificats en agricultura i pesca

4%

Direcció d'empreses i de les administracions públiques

1%

Artesans i treballadors/res qualificats de les industries manufactureres, la construcció, i la mineria, excepte els operadors/es d’instal·lacions i maquinària

33%

1178,01 €

11%

929,84 €

Operadors/es d’instal·lacions i maquinaria i muntadors

18%

1169,33 €

12%

841,29 €

8%

907,88 €

8%

729,55 €

Treballadors/es no qualificats TOTAL

REPORT.indd 7

100%

100%

15/5/08 19:18:31


8

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Opinió

Opinió

Opinió

Una lliga esportiva escolar

Poder Blanc Ramon Ripoll

Tenemos una deuda histórica con las otras culturas Ghanag ij nacak tarixi ak ataqafat anaghnit

Tothom té clar que fer esport és necessari i saludable i que ens ajuda a formar-nos en conceptes com el d’equip, el saber seguir Laia Jurado unes normes, Regidora de unes regles i el l’Ajuntament de saber comparVic per la CUP tir i respectar el company. Dins dels plans de barris que s’estan elaborant a moltes ciutats hi ha un punt que és aquest, l’esportiu, que pretén posar ordre als jocs que la canalla fan ara lliurement al carrer. Quan em van presentar aquest projecte a l’Ajuntament de Vic inicialment em va semblar bé, ja que podia ser un forma d’interactuar en un procés d’ensenyament-aprenentatge de les normes de convivència de forma lliure i divertida. Però quan vas reflexionant, t’adones que potser aquest no és el camí (o la finalitat), sinó que el que s’ha de potenciar és l’esport a les escoles, amb l’avantatge que tenim alumnes de totes les procedències i de totes les classes socials treballant en un objectiu comú i que seria també una forma d’aprofitar els patis d’aquestes per portar a terme diferents activitats esportives per la gent dels barris. Des dels ajuntaments penso que s’ha de fer una feina, que es la de crear o fomentar les lligues entre escoles. Fer un torneig que ajudi a potenciar el sentiment de pertinença a un lloc (sentiment molt valuós per la integració a qualsevol societat). Aquest és un repte que tots ens hem de plantejar: les escoles, els pares i mares, els alumnes i els representants de la societat. La lliga esportiva escolar, una petita reflexió sobre la funció que han de fer els esports dins de la nostra societat.

We have a historic debt with other cultures Nous avons une dette historique envers les autres cultures

Una exemplificació de la convivència a la catalana Saoka Kingolo

Una oportunidad de la sociedad catalana para decidir el modelo de convivencia Ij nalfursa ilmojtamaà alkatalani bac atqarar alitar natàayuc

An opportunity for Catalan society to decide the model of coexistence Une opportunité pour la société catalane de se décider pour un modèle de relations entre les communautés

Per tot això i moltes altres coses, sento el deute històric i humà de tractar les persones nouvingudes amb el respecte que es mereixen, cosa que demanaria també a tots els poders, fàctics ,econòmics, religiosos, polítics , etc, no fos cas que caiguéssim en l’error de l’explotació de l’home per l’home, aprofitant la seva feblesa.

La immigració és un dels principals factors del canvi social a Europa que, anul·lant els marges d’indiferència social, és sovint percebuda amb “obligada” referència a una amenaça per a l’accés als recursos públics. A la Catalunya d’avui dia, la realitat social s’imposa cada cop més a un atavisme d’aquella catalanitat tossudament esotèrica, que benauradament mai ha estat representativa del conjunt del poble català. Es pot observar que la societat catalana, com totes les societats que evolucionen, és culturalment sedimentària, amb un important component estructural d’origen diversificat. Comparativament al seu entorn proper, el nostre país irromp tard a l’escenari de la importació de grans moviments humans per a mantenir l’economia. No obstant, resulta interessant remarcar els 17 anys comptats d’intents, tots azimuts, de respostes públiques i cíviques catalanes a les

diferents realitats socials sorgides del fet migratori. Moltes iniciatives d’actuacions i de programes destinades a la gestió de la immigració a nivell estatal, s’han impulsat des de Catalunya. Aquesta vegada, el Govern català afronta el repte per a la convivència i la cohesió social, des de la incorporació de la nova població a la ciutadania plena, la participació social i política efectiva i transversal, i el principi d’igualtat d’oportunitats i de responsabilitats. Per tal d’assolir aquests importants objectius plantejats, el poble català és cridat a participar en l’elaboració d’un Pacte de caràcter nacional, que pretén implicar a totes les instàncies i sectors poblacionals. Aquesta constitueix sense dubte una gran oportunitat per a la societat catalana, per a decidir el seu model propi de convivència.

g

Amb la col·laboració de:

Revista Mà

Ma_8-9_Opinio-Noticies.indd 8

Fa uns anys , amb el malaurat Centre dramàtic d’ Osona, vaig tenir el goig de treballar a una obra de teatre, Víctimes del deure, de l’ Eugène Ionesco, gran mestre del teatre absurd, d’ origen romanès, resident a França. Dins el text de l’anomenada obra hi ha una frase satírica, “visca la raça blanca”, referència evident de la nostra malaguanyada relació amb les altres cultures, i amb les nostres cultures veïnes, recordem la guerra civil o les guerres ètniques de la península Balcànica. La cultura blanca s’ha imposat per tot el món a base de violència. Recordem el passeig del Almogàvers per les illes gregues, els espanyols per Amèrica del sud, els anglesos per Africa, l’Índia, etc. Inclòs el gran mercat econòmic de la Comenwel, és fruit d’ aquesta política depredadora.

Edita: SOCIALCAT Plaça d’Osona 4, 1er O8500 Vic T. 938 895 590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat

Laia Jurado es maestra y regidora en el ayuntamiento de Vic

Laia Jurado natath dalmuàalima àawad dalàodwa di albaladiya an vic Laia Jurado is a teacher and clerk in the City Hall of Vic Laia Jurado est institutrice et adjointe au maire de Vic

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

per a conviure a Osona para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona Membre de

Living Li i g ttogether g th in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Amb el suport de:

d

Director: Cesc Poch i Ros Sotsdirectors: Mohamadi Bouziane Mustapha Bouziane Redacció: Sara Blázquez Col·laboradors: CNL d’Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Mia Coll (Fotografia) Xevi Quirante (Foto) Amic Amazigh Coordinació editorial: Imma Bové Jordi Llop Disseny original: Xavi Roca Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal: B-52647

d

Consell Editorial: Glòria Carbonell Jordi Casals Raquel Gil Zouhir Jaddi Saoka Kingolo James Kwasi Doroteo Marco (President) Jamel el Meziani Carlos Ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

5 15/5/08 18:50:41


Revista Mà per a conviure a Osona

Breus

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

9 Noticies

Societat

La Revista Mà organitza un concert solidari Ja fa mesos que Equador està sotmès a un allau d’inundacions que han provocat les pitjors conseqüències. La Revista Mà, juntament amb l’Associació d’equatorians d’Osona, vol expressar el seu suport amb el país afectat i està organitzant un concert solidari pel proper dia 12 de juliol. Els diners recaptats aniran destinats a ajudar les persones afectades. Qualsevol que hi vulgui col·laborar, musicalment o amb qualsevol altra activitat, només s’ha de posar en contacte amb la revista, redaccio@revistama.cat.

Dones de diversos països fan pintura a “quatre mans”

La Revista Mà organiza un concierto solidario con las inundaciones de Ecuador Revista Mà atnadam ij nasahra tadamuniya ak alfayadanat an ikwador

Revista Mà organizes a solidarity concert for the floods in Ecuador Le magazine Mà organise en concert au profit des victimes des inondations en Équateur Ja sigui per no quedar-se sola a casa, per aprendre a pintar, per aprendre i practicar la llengua catalana, per fer relacions socials, o per desconnectar de la feina i de casa, una vintena

El passat dia 26 d’abril, la Plaça d’Osona va ser escenari del primer mercat d’intercanvi, Superintercanvi BO, on van participar prop de 150 persones. Els participants van intercanviar roba, llibres, música, joguines, i tota mena d’objectes, així com coneixements i habilitats. És una iniciativa de l’Ajuntament de Vic, que a través del Pla de Barris, ha realitzat una tasca de sensibilització amb un grup de nois i noies del barri sobre el consum responsable, ecològic i igualitari, amb l’objectiu de fomentar les relacions socials de veïnatge. Va comptar amb la collaboració de l’Associació de Veïns del barri d’Osona. La Plaza de Osona acogió un mercado de intercambio La Plaza de Osona tadwar dij nasuq ubadar almuqayada

Osona Square welcomed a swap market La Plaza de Osona a accueilli un marché au troc

I

Ma_8-9_Opinio-Noticies.indd 9

de dones de diverses generacions i procedències han participat al “Taller intergeneracional de pintura a quatre mans per a dones”, organitzat pel Pla de Barris de l’ajuntament de Vic, després d’escoltar les reclamacions d’algunes dones. L’objectiu és “crear espais de convivència, que les dones es coneguin, disminuir distàncies i ajudar a entendre’s amb els veïns”, segons Cristina Vilaró, tècnica del Pla de Barris. El grup de dones s’ha reunit quatre dies durant dues hores per apren-

dre a pintar utilitzant diferents tècniques. Es va fer per fomentar la convivència entre diferents cultures i maneres de pensar, i és que tal com deia una de les participants el dia de l’última sessió del taller, “aquí som dones de totes les edats i procedències. Som persones de diferents ambients, tenim diferents afeccions, i en canvi, aquí, coincidim en la mateixa per a totes”. De cursos de pintura, ja se n’havien fet alguns, però per no repetir el mateix de cursos anteriors, Assumpta Muntaner, una de les dues professores, va proposar fer un taller de pintura “a quatre mans”, és a dir, crear obres de dues en dues. “Cada dona tenia una parella, amb qui ha creat una obra que consta de dos quadres. A més, els catorze quadres sorgits del taller formen un mural”. Segons Muntaner, “ha anat molt bé. Amb l’excusa de pintar surten altres coses de cultura, la cuina, la dansa... Se’ns ha fet curt”. Al taller hi han participat dones procedents de diversos països, i que tenen entre trenta i vuitanta anys. Togo, Índia, República Dominicana, Equador i Veneçuela són alguns dels seus orígens. Dolors Torras és una de les

dones que hi va participar. “És molt enriquidor que hi hagués gent de tot arreu. Aquestes coses ajuden a integrar-se els uns amb els altres”. Fortunata Alta-Gracia també es mostra molt satisfeta. Ella procedeix de la República Dominicana i reconeix que “m’ha anat molt bé per practicar el català”. La feina realitzada en aquest taller es recollirà en una exposició al Centre Comunitari, que s’inaugurarà el dia 21 de maig a les set de la tarda.

g

La Plaça Osona acull un mercat d’intercanvi

Mujeres de distintas edades y generaciones pintan en parejas

Sara Blázquez Vic

Timgharin zi amara rasnin darqadat asmant munant am kur atnayan Women of different ages and generations paint in pairs Des femmes de tous les âges pratiquent la peinture à quatre mains

15/5/08 18:51:07


10 Publicitat

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Pl. Osona, 4, 1r (Vic) Tel. 938895590 C. Vendrell, 30 (Manlleu) Tel. 938513069

Matí: 11h- 13.30h Tarda: 16.30- 19h Vic: Dilluns: matí i tarda Dimarts: tarda Dimercres: matí i tarda Dijous: matí

Manlleu: Dimarts: matí Dijous: tarda Divendres: matí

- Assessorament jurídic en estrangeria - Orientació formativo-laboral - Treball comunitari i mediació intercultural. - Sensibilització - Formació

10-11-14.indd 10

15/5/08 17:57:56


vivim junts 6 diari:Maquetacion 1

24/4/08

10:42

Página 1

VIVIM JUNTS

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 2

maig 2008

Notícies

Editorial

Enllestides les bases del Pacte

Suport a l’economia de les famílies

E

L’auditori del Palau de la Generalitat va quedar petit durant la presentació de les bases del Pacte

L

a consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, van presentar recentment el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració (PNI). La consellera va justificar la necessitat d'aquest acord estratègic per tal de donar resposta a les demandes i necessitats de la ciutadania. El Pacte Nacional per a la Immigració ha de permetre resoldre, entre d'altres, la paradoxa entre la percepció sovint negativa del fet migratori i les demandes del nostre mercat laboral.

El PNI vol fixar les bases per a la convivència entre tota la ciutadania Així, per tal d’ordenar els fluxos migratoris, el Pacte proposa mobilitzar els recursos interns, gestionar els fluxos externs i coordinar-los amb el desenvolupament dels països d’origen; a través de mesures com: promoure l’accés al treball de les persones reagrupades i estendre les autoritzacions temporals de recerca de feina per al sector de serveis de proximitat i cura a les persones. Davant la necessitat d’evitar la competència pels recursos públics, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa crear un servei universal d’acollida i reforçar els serveis públics. Per últim, amb la finalitat de dotar d’elements de cohesió a una societat diversa, el document exposa la necessitat d’assegurar la integració en la cultura pública comuna, pròpia de la societat diversa diferenciada que és Catalunya, Aquestes bases són el resultat del treball de més de 120 persones que han intervingut en la diagnosi i la fase consultiva d'a-

quest acord estratègic que ha de marcar les futures polítiques del Govern en immigració i de la resta d'actors implicats. En els grups de treball hi han participat persones reconegudes en aquest àmbit, ja sigui de l’àmbit acadèmic o de les administracions públiques. En total, el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració compta amb tres eixos bàsics, 11 reptes, 65 polítiques vigents que proposa reforçar i 50 mesures noves

Fonaments del PNI El Pacte Nacional per a la Immigració és una eina adreçada a tota la població, no només a les persones nouvingudes. El fet migratori és un fenomen causat per diversos factors i amb una realitat diversa. Requereix, per tant, propostes i respostes de caràcter integral. El PNI es basa en la corresponsabilitat: el conjunt de la societat catalana, la totalitat dels agents que formen part del país -societat civil, partits polítics, govern, administracions, entitats, sindicats, patronal- són responsables i actors de les grans transformacions de la societat. En resum, reconeix la diversitat de la societat catalana , que no ho és només com a conseqüència del fet migratori, sinó perquè totes les societats es basen en la diversitat.

enllestides: preparadas permetre: permitir resoldre: resolver fluxos: flujos feina: trabajo cura: cuidado diagnosi: diagnóstico eixos: cada ejes reptes: retos fet: hecho

l fort creixement econòmic viscut els darrers anys sembla que tindrà una certa aturada. Si bé és cert que molts sectors continuen creixent i creant ocupació, també n’hi ha d’altres, algun d’ells amb moltes persones immigrades, que patiran una aturada o una certa recessió. Les crisis sempre comencen per afectar als sectors socials més febles, els que treballen amb contractes més temporals i en sectors de major volatilitat. Per tal d’evitar repercussions negatives en el conjunt de la societat, el Govern ha ideat un seguit de mesures de dinamització econòmica i de suport als treballadors i treballadores més afectats per aquesta desacceleració. Es tracta d’un pla que inclou 42 actuacions en àmbits com la inversió en obra pública, el sòl industrial, el finançament de l’activitat

empresarial, les polítiques actives d’ocupació o el foment de les persones emprenedores. Així mateix, cal destacar un nou pla d’assessorament especialitzat per a persones aturades, el reforç de les actuacions formatives per requalificar aquest col·lectiu, l’aplicació de la nova Llei de serveis socials (amb l’impuls corresponent de contractació de professionals dels serveis bàsics) o el reforç de les actuacions de millora per a l’accés al mercat de treball. Un conjunt d’iniciatives que van des del foment de la formació inicial i contínua, per exemple en serveis de proximitat i de cura a les persones, fins a l’homologació de títols acadèmics o el treball de temporada. En definitiva, parlem de mesures per promoure la mobilitat laboral, de mesures per donar suport a l’economia familiar.

suport: apoyo viscut: vivido aturada: frenazo sòl: suelo reforç: refuerzo mesures: medidas

Notícies

I tu, què en penses?

U

n cop elaborat el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració, entre els mesos d’abril a juny es preveu una fase participativa que permetrà incorporar les aportacions de persones a títol individual i de diversos agents socials, econòmics, territorials i locals de referència. Per aconseguir-ho, es faran diverses actuacions a tot Catalunya, consistens en 48 sessions amb presentació del document de bases i jornades de

dinamització i participació perquè tots els actors implicats i persones interessades puguin aportar la seva opinió i suggeriments. També està prevista per al proper mes de juny la realització de la Conferència internacional de Dones Migrades, organitzada conjuntament amb la Secretaria de Polítiques Familiars i l’Institut Català de les Dones del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Però la part més ambiciosa, i alhora participativa, d’aquesta fase és la posada en marxa de la secció “I tu, què en penses?” dins del web del Pacte Nacional per a la Immigració. A partir del formulari que trobareu a www.gencat.cat/dasc/pni podeu deixar per escrit els vostres comentaris i suggeriments sobre el PNI i sobre els diferents documents relacionats. Cap d’aquestes opinions no es publicarà al web, sinó que seran recollides en el document final resultant al final del procés.

penses: piensas un cop: una vez faran: harán seva: suya proper: próximo alhora: al mismo tiempo procés: proceso


vivim junts 6 diari:Maquetacion 1

24/4/08

10:43

Página 2

2 Notícies

El Govern crea la Taula de Ciutadania i Immigració titats, els sindicats i les patronals d'un espai de diàleg i intercanvi d'informació que fomenti la cooperació estratègica en l'àmbit de les polítiques d'immigració i d'una forma descentralitzada. La Taula dóna continuïLa Taula donarà continuïtat al Consell Assessor tat al Consell Assessor de la Immigració de la Generalitat de la Immigració, i permetrà una major participació de la societat l Govern ha aprovat la creació de la gràcies a unes normes més flexibles a l'Taula de Ciutadania i Immigració hora d'accedir als grups de debat, el que (TCI), el nou òrgan de consulta i pares traduirà amb la presència de més veus ticipació per a les polítiques de gestió del al Plenari i de més sectors de la societat fet migratori que promou la Generalitat de civil. De fet, una de les principals novetats Catalunya. La TCI serà l'encarregada d'asés la creació de taules territorials per tenir sessorar la Comissió Interdepartamental del en compte les realitats i les necessitats esGovern en matèria d'immigració. L'objectiu pecífiques de cada demarcació. La comés dotar la Generalitat, els ens locals, les en-

E

posició d'aquestes taules és oberta a aquelles entitats i ens locals que manifestin la voluntat de participar-hi, així com a aquelles persones que a títol individual o en representació de grups puguin fer aportacions d'interès. Es crearà també una Comissió Permanent i diversos grups de treball que tractaran qüestions concretes relacionades amb la immigració i el retorn. Es constituiran d'entrada i com a mínim un grup de “Dona i immigració” i un altre de “Persones retornades”. Per la seva banda, el Plenari serà l'òrgan que tracti les qüestions més estratègiques, mentre que la Comissió Permanent analitzarà els programes vinculats al Pla de Ciutadania i Immigració, farà el seguiment de polítiques locals, estatals i europees; i impulsarà i dinamitzarà els grups de treball i les taules territorials. Paral·lelament, s'ha format un grup de tre-

Consultori Jurídic

Homologació de títols universitaris

S

óc argentí, resident legal a l’ Estat espanyol des de fa 3 mesos. Em vaig llicenciar com a metge a l'Argentina i vull homologar el títol per exercir aquí. Com ho puc fer? Cal presentar una sol·licitud al Registre General o Registres Auxiliars del Ministeri d’Educació i Ciència a Madrid o, directament, a les Àrees d’Alta Inspecció d’Educació de les Delegacions de Govern a Catalunya. També ho pot fer davant les administracions de les Comunitats autònomes, de l’Administració general de l’Estat o, a les oficines de correus. Li caldrà la sol·licitud, el document que acrediti la seva identitat i nacionalitat, i la còpia compulsada del títol i de la certificació acadèmica (on hi ha de constar la durada oficial del pla d’estudis, les assignatures que ha cursat i el nombre d’hores). El Ministeri d’Educació i Ciència podrà requerir altres documents que consideri necessaris per a l’acreditació de l’equivalència del títol. Tots els documents han de ser oficials i s’han de lliurar legalitzats, en el cas d’Argentina mitjançant la postil·la del Conveni de l’Haia, feta per les autoritat competent

argentina. Pel que fa a les còpies compulsades, s’ha de tenir en compte que la postil·la s’ha de posar sobre el document original i fer les còpies després. Si es detecten carències en la formació acreditada, s'hauran de superar uns requisits formatius complementaris, per tal d’equiparar els nivells de formació entre la seva titulació estrangera i l’espanyola. Per a més informació: Servei d'immigració en línia al tel. 012 www.gencat.cat

ball integrat pels membres del fins ara Consell Assessor de la Immigració que elaborarà una proposta de criteris per a la primera selecció de les 16 entitats sense ànim de lucre que seran membres de la Comissió Permanent. En breu s'obrirà un termini per presentar candidatures que estarà obert a totes aquelles associacions i organitzacions que vulguin formar-ne part.

taula: mesa promou: promueve ens: entidades traduirà: traducirá així: así dona: mujer fins: hasta lucre: lucro breu: breve

Notícies

El model català d’incorporació d’immigrants

C

atalunya presenta unes característiques pròpies pel que fa a la presència de persones immigrades al seu territori. En primer lloc, cal destacar que el percentatge d’immigrants residents al nostre país (13,49%, segons l’INE d’1 de

ració de nous col·lectius de ciutadans, com ja ho va ser als anys 50 i 60 del segle passat amb els immigrants espanyols. Una altra de les caraterístiques remarcables és l’important presència de persones provinents del Marroc, quasi un 20% del total. Aquestes dades són el resultat d’un estudi encarregat pel Govern i que ha dut a terme el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. Les arrels d’aquest particular patró de convivència poden ser diverses, però tot indica que cal aprofundir en aquesta línia si es vol afiançar el model esmentat.

Percentatge d’immigració en diferents països del nostre entorn

Aquesta és una secció que vol donar resposta als principals dubtes legals que té la nova ciutadania de Catalunya.

metge: médico vull: quiero cal: es necesario durada: duración feta: hecha compte: cuenta després: después

gener de 2007) no ha provocat conflictes importants, com sí ha passat en altres llocs. La ciutadania catalana, en general, ha assumit sense problemes el fet migratori, un fenomen d’abast global. Aquest fet queda demostrat per la inexistència de guetos i per un procés gradual d’incorporació i no traumàtica. Catalunya, doncs, es configura com una societat d’acollida oberta a la incorpo-

percentatge: porcentaje segons: según assumit: asumido abast: alcance segle: siglo dades: datos arrels: raíces afiançar: afianzar


vivim junts 6 diari:Maquetacion 1

24/4/08

10:43

Página 3

VIVIM J UNTS Conèixer Catalunya

3 per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat

E

ls museus són una de les expressions de la cultura d’un país i un dels millors aparadors. A Catalunya n’hi ha més de tres-cents que ens permetran apropar-nos a la nostra història, tradicions i costums. Aquesta setmana volem proposarvos una ruta de museus gastronòmics d’arreu del territori dedicats a productes típics catalans com l’embotit, l’oli i el vi.

Aprendre català

El Museu de l’Embotit es troba a Castellfollit de la Roca (la Garrotxa), poble assentat en un penya-segat de roca basàltica. El local està dedicat exclusivament a la història i fabricació d’aquest producte. Va ser creat l’any 1993, quan la família Sala celebrà els 150 anys de la primera llicència fiscal concedida per a la fabricació d’embotits, i en commemoració a aquest aniversari, els Sala van condicionar un espai al bell mig del poble per muntar un petit museu. Al Museu de l’Embotit hi podem trobar tota classe d’eines que s’utilitzaren durant aquests 150 anys d’història en la conserva càrnia, fotografies de les generacions de treballadors de l’empresa i diorames que representen l’antic procés. Per acabar la visita al museu, podeu degustar els famosos embotits de la Garrotxa i comprar tot tipus de records relacionats amb aquest món i la comarca. El Parc Temàtic de l’Oli de les Borges Blanques (les Garrigues) és situat als afores de la capital de la comarca de les Garrigues, en un recinte de grans dimensions dedicat a la història i al procés d’elaboració de l’oli. En aquest espai es pot veure la premsa més gran del món, oliveres mil·lenàries de l’època romana o una espectacular col·lecció de se-

trilleres procedents de 45 nacions diferents. A la botiga del museu, també podreu tastar i comprar oli de la zona que compta amb una denominació d’origen protegida.

En acabar la visita, el millor que pot fer el visitant és passar per la taverneta d’estil modernista que hi ha als baixos del mateix edifici, on es pot fer un tast de vi del Penedès.

Foto: Pere Pons

Foto: Alt Penedes

Ruta de museus de Catalunya

Davant de la portalada de la basílica de Santa Maria i rodejat de palauets hi ha el Museu del Vi, al barri gòtic de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). El museu dóna a conèixer la història de l’elaboració i l’evolució de les tècniques vitivinícoles, des de l’època ibèrica fins als nostres dies, d’aquest producte tan arrelat a la cultura mediterrània. En el mateix edifici s’exposen diverses col·leccions d’art i també hi trobem el Museu d’Arqueologia Comarcal, el Museu Geològic i la Col·lecció Ornitològica.

tres-cents: trescientos apropar-nos: acercarnos arreu: todo embotit: embutido oli: aceite es troba: se encuentra penya-segat: desfiladero bell mig: en el centro eines: herramientas càrnia: cárnica setrilleres: aceiteras palauets: palacetes


vivim junts 6 diari:Maquetacion 1

24/4/08

10:44

VIVIM J UNTS

4 Entrevista

Página 4

Elsa Oblitas, presidenta del Centre Català Bolivià

“És imprescindible la formació dels immigrants” E

lsa Oblitas (Potosí, Bolívia, 1966) és enginyera agroquímica i viu a Barcelona des del novembre del 1994. Un temps abans havia conegut un cooperant d’Intermon-Oxfam al seu país i s’hi va casar. En arribar a Catalunya no li van convalidar el títol universitari, així que actualment ha de treballar en feines domèstiques. L’Elsa és la presidenta del Centre Bolivià Català. Quina era la situació dels bolivians quan va arribar a Catalunya? Quan jo vaig arribar hi havia pocs bolivians a Catalunya, també a Barcelona. En concret, l’any 1994 érem pocs més de 200. Ens trobàvem en reunions informals per conèixer-nos o en festes. Era una època en què no teníem gaires problemes. I després sí en van tenir? A partir de l’any 1998 va augmentar molt la immigració procedent de Bolívia. Bé, de fet és una immigració indirecta. Molts boli-

vians, quan marxen del país, van cap a l’Argentina. I, és clar, aquells anys van ser els anys del corralito a l’Argentina, així que molts d’aquells bolivians que havien emigrat cap allà van decidir venir a Catalunya. Fins i tot tenien accent argentí! Això va fer créixer la immigració. Sí, sí, i els problemes. La gent que va arribar en aquell temps tenia problemes econòmics importants i esperaven trobar feina aquí. Això no sempre va passar i, per tant, van començar els problemes. És en aquest moment quan decidim crear el Centre. No hi havia cap associació de bolivians fins aquell moment? Existia la Casa de Bolívia, però era una entitat massa elitista que no s’ocupava dels problemes dels immigrants. Pensa que en aquesta època entraven uns 800 bolivians al dia a través de l’aeroport d’El Prat i procedents de França. Per això l’any 2002 vam fundar el Centre Bolivià Català. Als inicis érem només uns quants bolivians i antics cooperants que havien treballat al nostre país i ara, des d’aquí, volien ajudar igualment. Actualment, comptem ja amb prop de 350 persones associades. Quins són els objectius del Centre? Els principals objectius del Centre són tres: 1) esdevenir un punt de trobada dels bolivians residents a Barce-

lona i a Catalunya per tal de facilitar-los informació immediata de les qüestions més bàsiques sobre permisos, temes legals, etc; 2) facilitar contactes per a les persones que han de resoldre problemes urgents, com habitatge o sanitat, i 3) reivindicar davant les administracions i els empresaris els drets fonamentals de les persones immigrades, especialment de les dones i els nens. Quines activitats feu? Com t’he dit, intentem donar la informació necessària per tota la gent que ho necessita. I també solucionar, en la mesura de les nostres modestes possibilitats, els seus problemes. Però també fem altres coses, com classes de català, tallers de planificació familiar i de drets laborals, i xerrades sobre la llei d’estrangeria o el Pla Nacional per a la Immigració que prepara la Generalitat. I tenim també una part lúdica molt important. Bé, és lúdica però també pedagògica. Cal potenciar l’autoestima dels immigrants. Per això tenim el grup folklòric Tinkuna, on hi participa molta gent. Quines són les principals necessitats del col·lectiu bolivià? En primer lloc, la regularització. Amb la implantació del visat obligatori s’ha frenat la immigració massiva però han de passar tres anys perquè una persona pugui regularitzar legalment la seva situació. Això és un problema important perquè, dels aproximadament 50.000 bolivians que viuen a Catalunya, nómés un 32% estan regularitzats. En segon lloc, hi ha el problema laboral. Amb la crisi de la construcció molts homes han anat a l’atur. Curiosament, les dones, pel tipus de feines que fem, ho tenim millor a nivell laboral.

Més informació: Centre Bolivià Català Es reuneixen els dissabtes de 17 a 20h. al Centre Cívic Drassanes de Barcelona, Nou de la Rambla 43.

abans: antes feines: trabajos començar: empezar habitatge: vivienda drets: derechos nens: niños mesura: medida xerrades: charlas visat: visado atur: paro

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

vivimjunts@gencat.cat www.gencat.cat/benestar/immigracio

Breus Prevenir la mutilació genital femenina Amb motiu de la segona edició del Protocol per prevenir la mutilació genital femenina per part del Govern de la Generalitat, la Secretaria per a la Immigració continua les jornades programades arreu de Catalunya que tenen l'objectiu de donar a conèixer aquesta segona edició i millorar el treball preventiu dels diferents actors implicats. L’objectiu d’aquestes jornades és donar a conèixer les experiències dels professionals i de les associacions per tal de posar a l’abast dels responsables pertinents els elements necessaris per prendre les decisions més idònies. Les properes sessions seran a Blanes (6 de maig), Lleida (29 de maig) i Vic (3 de juny).

V Premis Francesc Candel La Fundació Lluís Carulla, amb el suport de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, ha convocat la cinquena edició dels premis Francesc Candel. Aquests premis estan destinats a reconèixer i difondre les bones pràctiques en l’àmbit de la integració dels ciutadans catalans d’origen immigrant, i atorga cinc mencions de 3000 euros cadascuna. S’atorgaran a projectes i experiències realitzats per entitats i institucions que promoguin la integració dels nouvinguts, en clau de civisme, convivència i coneixement del país. El termini de presentació de propostes s’acaba el 23 de juliol i el veredicte del jurat es donarà a conèixer a mitjans del mes d’octubre. Podeu trobar les bases a: www.fundaciolluiscarulla.com

El català, llengua comuna La Plataforma per la Llengua i 22 associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, amb el suport de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat, van celebrar per Sant Jordi l’acte «El català, llengua comuna». Fou una jornada amb l’objectiu de destacar el català com a element d’inclusió de les persones nouvingudes i com a eina que contribueix a la cohesió social. La jornada va incloure nombroses activitats amb el català com a fil conductor, i la presentació del manifest «El català, llengua comuna», que enguany ha prologat l’escriptora Najat El Hachmi. S’hi van celebrar també tallers, actuacions, d’entre les quals va destacar l’espectacle de Miquel Gil i l’Orquestra Àrab de Barcelona.


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

11

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Altres llengües

Victimes de braquages répétés : Les pharmaciens Víctimes de constants atracaments: Els du Sénégal baissent les rideaux farmacèutics del Senegal tanquen les seves portes Ils en ont marre, les pharmaciens privés du Sénégal, d’assister aux braquages répétés de leurs officines sans aucune réaction appropriée de la part des services de sécurité. Ils ont beau tirer la sonnette d’alarme, sensibiliser les pouvoirs publics et alerter l’opinion publique, mais rien n’y fait : les malfaiteurs continuent de sévir en toute impunité, menaçant même leur vie. Alors, pour exprimer leur ras-le-bol devant cette absence de réaction de la force publique, ces membres du Syndicat des pharmaciens privés du Sénégal ont décidé de baisser demain, mercredi, les rideaux de leurs officines pour observer une journée sans vente de médicaments. Ils veulent ainsi amener les autorités à réagir d’autant que ces dernières ont bien identifié les sources de ces braquages. En effet, une corrélation a été établie, dernièrement, entre ces braquages répétés et le circuit d’approvisionnement de Keur Serigne Bi, un établissement de vente illicite de médicaments établi au cœur de la capitale. Et selon nos sources, ces vols répétés viseraient à réalimenter le circuit de Keur Serigne Bi qui serait actuellement en panne. En attendant cette journée sans vente de médicament dans les officines privées, le Syndicat des pharmaciens privés du Sénégal compte organiser ce mardi un point de presse à 10 h pour expliquer les raisons de cette mesure.

Els farmacèutics privats del Senegal estan farts de veure com atraquen els seus establiments sense que hi hagi una resposta apropiada per part dels cossos de seguretat. Per més que facin saltar l’alarma, que sensibilitzin els poders públics i que alertin l’opinió pública, no obtenen cap resultat: els malefactors continuen fent estralls amb tota impunitat fins al punt de posar en perill la seva vida. Per tant, per expressar el seu malestar davant d’aquesta manca de resposta de les forces públiques, aquests membres del Sindicat de Farmacèutics Privats del Senegal han decidit tancar, demà dimecres, les portes dels seus establiments per veure què succeeix amb un dia sense venda de medicaments. D’aquesta manera, pretenen que les autoritats responguin, atès que aquestes últimes ja han identificat el motiu dels atracaments. De fet, en els últims temps s’ha establert una correlació entre aquests constants atracaments i el circuit EFTVCNJOJTUSBNFOUEF,FVS4FSJHOF#J VOFTUBCMJNFOUEFWFOUBJMtMÆDJUBEFNFEJDBNFOUT situada al cor de la capital. Segons les nostres fonts, aquests robatoris constants pretendrien realimentar el circuit de Keur Serigne Bi, que actualment es trobaria en dificultats. Esperant aquest dia sense venda de medicaments als establiments privats, el Sindicat de Farmacèutics Privats del Senegal vol organitzar, aquest dimarts, una roda de premsa a les 10 h per explicar els motius de la mesura.

Issa NIANG 29 abril 2008 WALFADJRI

Issa NIANG 29 abril 2008 WALFADJRI

Nigerian bakers on strike again

Una altra vaga de forners a Nigèria

Loaves for a week in a protest at rising flour prices. The Association of Master Bakers said it will have to increase the price of bread by 25% after the strike. The strike might put pressure on poor working Nigerians who rely on bread as a staple meal. Last year the association went on strike for a week after President Umaru Yar’Adua refused to order flour mills to reduce their prices. Tariffs Nigeria places tariffs on imported wheat used in bakeries. The AMB says that bread production should be subsidised instead. “We are in a mess,” said chairman of the association Lateef Oguntoyinbo. “I understand the flour millers are due to propose an increase to their prices again in a few days.” The BBC’s Fidelis Mbah says the strike has already taken its toll in Lagos, as supplies are running out. It is yet another food that is being affected by the global rise in prices our correspondent says. A loaf of bread can cost as little as $0.40. A small loaf can often be the only thing poor city-dwellers will get to eat during the day

Una setmana de protestes per l’augment del preu de la farina. L’associació de forners (AMB) va informar que els preus haurien d’augmentar un 25% després de la vaga. Aquesta vaga suposarà una càrrega sobre els nigerians pobres, que basen la seva dieta bàsica en el pa. L’any passat, l’associació ja va fer vaga durant una setmana després que el president Umaru Yar’Adua no obligués els molins de farina a reduir preus. Tarifa Nigèria estableix la tarifa segons el blat importat que s’utilitza a les forneries. L’associació de forners (AMB) considera que la producció de pa s’hauria de subvencionar. “Això és un desastre,” va dir el secretari de l’associació Lateef Oguntoyinbo. “Tenim entès que els moliners de farina pensen tornar a incrementar els preus ben aviat.” Segons el corresponsal de la BBC Fidelis Mbah, la vaga ja ha tingut conseqüències a Lagos, on ja no queden provisions. Es tracta d’un altre aliment que es veu afectat per l’encariment global dels preus, diu el nostre corresponsal. Una barra de pa tan sols val 0,40 dòlars, però sovint els ciutadans pobres només arriben a menjar una petita barra de pa en tot el dia.

BBC News. 6 de maig de 2008

BBC News. 6 de maig de 2008

Números Anteriors

Aquest és el quart número de la Revista Mà, no et perdis els anteriors!

10-11-14.indd 11

Pots reservar-los escrivint a: redacció@revistama.cat

15/5/08 17:58:26


12

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

La pell és un material universal que des de sempre ha estat objecte dels usos més diversos: persones de totes les cultures l’han convertit en peces d’indumentària, recipients i contenidors d’aliments i estris diferents, elements de defensa, mobles i objectes decoratius entre d’altres. La ciutat de Vic compta amb una rica tradició en l’elaboració de pell adobada, tal com podem comprovar si passegem per alguns dels seus carrers, que encara conserven noms relacionats amb la pell (Aluders, Dues Soles...), o si ens arribem fins al barri de les Adoberies, al costat del riu Mèder. Sense deixar el centre de Vic es pot visitar un equipament que té relació amb aquesta manufactura: el Museu de l’Art de la Pell, situat a l’Antic Convent del Carme, a sobre la biblioteca Joan Triadú i l’Arxiu Comarcal d’Osona. Aquest museu acull bàsicament la col·lecció que Andreu Colomer Munmany,

pellaire de Vic, recopilà en els seus viatges durant més de 50 anys. El resultat d’aquest esforç és un conjunt de prop d’un miler d’objectes procedents de diversos indrets del planeta, i que posteriorment ha esdevingut un museu de titularitat pública obert a tothom, i que continua ampliant la seva col·lecció. Un recorregut per les sales del museu es converteix en un viatge a través del temps i l’espai que ens apropa a diferents culturesètnies. Tot i que la majoria de peces son de factura occidental, o fruit del contacte d’aquesta amb altres cultures, com revestiments murals de pell, caixes, cadires i peces de mobiliari domèstic també hi trobem tradicions artesanes d’altres països. Figures de teatre d’ombres ens acosten a les rituals cerimònies teatrals tailandeses. Els escuts turkana africans o els policromats escuts massai mostren com la pell també servia per protegir-se i alhora es convertia en un element simbòlic de status i poder. De Corea, Japó i la Xina hi ha caixes de pell lacada que mostren un rica i acurada decoració estètica. D’Amèrica del Sud, el museu conserva extraordinàries petaques,

cistelles i baguls amb diferents treballs i aplicacions de pell. Guants de boxa mexicans, “parfleches” dels nadius nordamericans, encenedors del Tíbet... Tota una llarga llista d’objectes que ens permeten apropar-nos a diferents realitats i enriqueixen un llegat cultural que els ciutadans de Vic i Osona tenen al seu abast. Fotografia: figura de teatre d’ombres de Tailàndia, de pell crua, policromada i calada

Cultura

Cultura

Pell d’arreu del món

El Museu de l’Art de la Pell, situat al centre de Vic, és un equipament cultural obert a tots els ciutadans, on s’hi pot veure una col·lecció d’objectes d’art en pell procedents de cultures i èpoques molt diverses. Parallelament el Museu ofereix un conjunt d’activitats molt variades. Museu de l’Art de la Pell Vic

g

El Museu de l’Art de la Pell reuneix peces procedents dels cinc continents

El Museu de l’Art de la Pell contiene piezas procedentes de los cinco continentes

Al mathaf an Art di Pell dayas ca anrahwayaj atmatalan alqarat alxams The Museu de l’Art de la Pell (Museum of Leather Art) contains pieces coming from five continents Le Musée de l’Art du Cuir abrite des pièces issues des cinq continents

Ressenyes

20-21_Cultura.indd 12

Llibre:

Pel·lícula:

Disc:

Web:

Blog:

Una màquina d’espavilar ocells de nit

Zaman, el hombre de los juncos

Dins la taifa La Carrau

www.immi.cat

http://emmapb.blogspot. com/

Jordi Lara Mirmanda, 2008

Direcció i guió: Amer Alwan França/Iraq, 2003. 78 min

Discogràfica: Propaganda Pel Fet

Nascut a Vic l’any 1968, Jordi Lara ha publicat Una màquina d’espavilar ocells de nit, un recull de set relats a l’entorn de la música, entre les memòries i l’assaig artístic. S’enllacen a través d’un adolescent curiós que entra a formar part d’un grup de músics vells i estrafolaris. Son siete relatos autobiográficos al entorno de la música

És la primera pel·lícula que es va produir a Iraq després de quinze anys. La dona de Zaman està malalta i ell es veu obligat a anar fins a Bagdad a buscar medicaments. Haurà de superar restriccions i dificultats imposades per la guerra. Después de quince años, es la primera película que se produjo en Irak

El tercer disc d’aquesta banda de Terrassa mescla la música tradicional amb un so desenfadat i molt ballable. Dins la taifa és un conglomerat de rumbes, cumbies, cançó valenciana, sons mediterranis, ritmes afroamericans i àrabs. Hi ha cançons populars modernitzades amb humor i molta ironia. El tercer disco de La Carrau es desenfadado y bailable

Immi.Cat es un projecte de comunicació multimèdia, que sorgeix d’un grup de persones nouvingudes que, segons diuen, no tenen mitjans de comunicació social en català. Immi.cat es un proyecto de comunicación centrado en la inmigración presente en Cataluña Immi.cat ij nalbarnamaj anwamsawar moxasas iyamhajan aguint di katalunya

Nithnin sabàa nalqisas datiya itàawaditant ax muzika Seven autobiographical stories in the music world Sept récits autobiographiques avec la musique pour fil rouge

Taàdu xamaztac asna pilickula tamazwarut iyatjasadan alàiraq After fifteen years, it’s the first film produced in Iraq Le premier film produit en Irak depuis quinze ans

Sinta wis athratha an La Carau ghas aritmu nacdih The third album of La Carrau is easygoing and danceable Très dansant, le troisième disque de La Carrau est une invitation à la joie de vivre

Immi.cat is a communication project focused on the present immigration in Catalonia Immi.cat est un projet de communication consacré à l’immigration en Catalogne

Emma Piqué dedica el seu blog a la literatura i la poesia. La majoria d’entrades de l’autora del blog són poemes dedicats a qualsevol dels temes que voltin pel cap d’Emma Piqué. També ofereix algunes reflexions sobre literatura i poesia i dóna el seu peculiar punt de vista. Es un blog de literatura y poesía

Ij nablog nal antira at qasisin It’s a literature and poetry blog. Un blog consacré à la littérature et à la poésie

15/5/08 22:28:55


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Preguntes Creuades

Què saps de la cultura del Marroc? No hi he estat mai, no sé absolutament res. Quines experiències tens amb els immigrants? Al seu costat sempre aprens coses noves, coses que et sorprenen. Treballo amb xinesos, indis, marroquins, rusos, polacs, búlgars...

Les preguntes de l’Abdelmoughit

Les preguntes de l’Emilio Abdelmoughit respon:

L’escultor lluçanenc Enric Pla i Montferrer és l’autor de l’escultura Teixit, que simbolitza el món del tèxtil, i que explica el procés que fa un teler per aconseguir un teixit. Pla Montferrer ha volgut plasmar com els fils arriben del plegador, com la pua empeny passada rera passada, i finalment, com neix un teixit. L’escultura, de ferro forjat, ha permès l’escultor d’Alpens guanyar el segon premi al Concurs d’Escultura 1 de Maig que el sindicat UGT dedica al món del treball. Pla Montferrer va estar deu anys treballant al sector tèxtil, de nit, mentre estudiava a l’Escola d’Art de Vic. “El món del tèxtil és molt important a Catalunya, va tenir molts anys d’esplendor i ara sembla que mor”, diu l’escultor, que també assegura que “tothom, directe o indirectament, hi ha tingut relació. La meva mare i les dones de la família sempre hi han treballat”. És per això que

Què t’agrada de la comarca? Hi ha cultura, sempre hi ha festes, la gent és amable. Quan estàs a Granollers, per exemple, és un altre món.

Enric Pla, galardonado por una escultura que hace referencia al sector textil

Esteu contents de treballar amb nosaltres? Sí.

Enric Pla aguinas alwisam ax aj natajsid taqafi yasawar almaydan narkatan Enric Pla, awarded a prize for a sculpture that references the textile sector Enric Pla a reçu un prix pour une sculpture évoquant le secteur textile

Has estat molt de temps sense papers? Vaig estar set anys sense papers. Ets del Barça? Sí, sóc del Barça a mort. Al Marroc hi ha gent que li agrada molt el Barça. Jo sé el nom de tots els jugadors. Penses en tornar a viure al Marroc? El destí no se sap mai. Què et va sorprendre més aquí? Que les noies són molt maques, que hi ha molta llibertat. Què et sembla el nostre menjar? M’agrada molt. Les tapes, amb formatge manxego, paella... Però no pots menjar llangonissa... Ja sé el que és, però no ho puc menjar perquè sóc musulmà i no megem porc.

ara, Pla Montferrer vol fer un homenatge al tèxtil català, explicant, a través d’una escultura, el que per a ell i per a molts catalans, ha suposat el tèxtil. “Una vegada vaig llegir que Miquel Martí i Pol, trenta anys abans, havia tingut les mateixes sensacions que jo tenia en aquell moment a la fàbrica, quan hi treballava. El sector, per tant, no havia canviat gaire”. Tot i que ja havia fet alguns gravats sobre el tèxtil, Pla no n’havia fet cap escultura, Teixit és la seva primera escultura dedicada al tèxtil. En un futur, però, no descarta fer-ne una en gran format, “és una peça que me l’estimo molt i tracta un tema que encara és actual. M’agradaria fer una escultura monumental de la peça i portar-la a alguna ciutat representativa, amb un passat tèxtil important”.

g

Aquí hi ha molts homes que maltracten les seves dones. Per què creus que passa això? Passa per moltes raons, pel gelos, perquè l’home beu i descarrega amb la dona, o perquè no estan d’acord i arriben a aquests extrems.

Cultura

Un homenatge al tèxtil català en forma d’escultura

Per què creus que costa la integració entre immigrants i autòctons? Hi ha integració a la feina, però fora de la feina costa.

Respecteu la nostra religió? Jo ho respecto, que m’agradi o no m’agradi, és una altra cosa. Jo espero que tots ens puguem respectar.

13

Escultura

Emilio respon:

Què en saps de la meva religió, l’Islam? Sé que feu el Ramadà i us passeu molt temps sense menjar i que reseu agenollats a la mesquita. A la feina quan fan el Ramadà és totalment normal.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

CONTE D’EGIPTE

La llegenda d’Isis i Osiris Segons la tradició de l’Antic Egipte hi va haver fa molts anys uns éssers divins amb els quals va començar la vida. La primera divinitat es deia Aton i va crear, a partir de dues costelles seves, un home i una dona, Shu i Tefenet. Aquests es van casar i van tenir dos fills, que també es van casar i van tenir quatre fills, Osiris, Isis, Seth i Neftis. Osiris representava tots els valors positius: la pau, l’amor i l’amistat; mentre Seth representava l’ambició, l’enveja i la crueltat. Seth tenia molta enveja d’Osiris, que el va conduir a matar el seu germà. Va organitzar una festa i va fer una caixa molt bonica, de la mida justa d’Osiris. Durant la festa va dir a tothom que qui cabés dins s’enduria la caixa de regal. Tots els convidats ho van provar, però en el moment que s’hi va ficar Osiris, els amics de Seth van tancar la caixa i la van llençar al riu Nil. La caixa aviat va desaparèixer. Quan Isis es va assabentar del que havien fet al seu marit es va posar molt trista i va començar a buscar el cos del seu marit per tot Egipte. Al final, però, el va trobar al Líban. El va abraçar i amb aquesta abraçada li va tornar la vida. Isis va quedar embarassada i van viure amagats prop del delta del Nil. Però les notícies van arribar al Palau de Seth, que va tornar a matar Osiris. Aquesta vegada, però, el va tallar a trossets i el va escampar per tot Egipte. Isis, amb el seu fill, Horus, el van intentar reconstruir, però una de les parts se l’havia menjada un peix. Quan Horus es va fer gran, va començar a lluitar contra Seth. Al final de la lluita va guanyar i va començar a governar Egipte amb amor i així es va acabar la por i l’odi. Cuento egipcio Thajit an misra Egyptian Story Un conte d’Égypte

20-21_Cultura.indd 13

15/5/08 18:34:21


14 Publicitat

10-11-14.indd 14

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

15/5/08 17:59:08


Revista MĂ  per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Què fem aquest cap de setmana?

-B1BUVN EF#FSHB TIBEF WJVSF La Patum Ês mÊs que una festa. És sentiment, emoció i sobretot Ês molt difícil d’explicar. És un tòpic però Ês ben cert: s’ha de viure. És tel¡lúrica, ancestral, màgica; Ês música, foc... i mam! Que diuen els berguedans. Cesc Poch Berga

g La Patum de Berga es una fiesta con fuego, mĂşsica y mucha participaciĂłn

Patum an Berga dij aficta tagan dayas timĂĄis mizika adnatas nalmucarikin The Patum de Berga is a celebration with fire, music, and a lot of participation FĂŞte traditionnelle qui rassemble les foules, la Patum de Berga fait la part belle au feu et Ă  la musique

18-15.indd 15

15

Living together in Osona Vivre ensemble Ă  Osona ä¸şäş†ĺœ¨ćŹ§ć?žçşłĺ…ąĺ?Œç”&#x;ć´ť

Cuina 5IBTEFQPTBSBMCVMMJDJEFMBQMBĂ B  TBMUBSBNCMBNĂ‘TJDB EFJYBSUF TPDBSSJNBSQFSBMHVOBFTQVSOB  GFSVOBiCBSSFKBwoCFHVEBUÆQJDB QBUVNBJSFJMMBWPSTFTQPEFODP NFOĂ BSBFOUFOESFTFHPOTRVJOFT EĂ…SJFTJBMUSFTGBMrMFSFTQBUVNBJSFT "USBVBMTCFSHVFEBOT BMBHFOU EFMBDPNBSDBJEFMFTDPNBSRVFT WFĂˆOFTJNPMUBHFOUEBSSFV'B VORVBOUTBOZTVOBUFTJEPDUPSBM EVOBFUOĂŽMPHBBNFSJDBOB %P SPUIZ/PZFT JOUFOUBWBFYQMJDBS FMTFOUJUEFMB1BUVNFOVOBTPDJ FUBUQPTUJOEVTUSJBMDPNMBDUVBMJ MBWBUJUVMBSi*NNFSTJĂ‹DPMrMFDUJWB  JEFOUJUBUHVBOZBEBw "RVFTUBOZTFDFMFCSBEFMBM EFNBJHÂĽTVOBGFTUBNĂŽCJMTFHPOT FMDBMFOEBSJ&MTEJFTJOJUTEFMB 1BUVNEFMMVĂˆNFOUJMB1BUVN DPNQMFUBTĂ‹OFMEJKPVTJFMEJV NFOHFBMFTEFMNJHEJBJB EFEFMBOJU"SSFVEFMBDJVUBU EF#FSHBJTPCSFUPUBMBQMBĂ BEF 4BOU1FSF %FTE0TPOBTIJQPUBSSJCBSEF EVFTNBOFSFT QFSM&JYUSBOWFS TBM $ mOTB.BOSFTBJEBMMžB #FSHBQFSMB$PUSBWFTTBOUFM -MVĂ BOĂ…TQBTTBOUQFS0MPTU 1SBUTJ (JSPOFMMB %FTEFGBNĂ‚TEFBOZTMBDJVUBU EF#FSHBDFMFCSBMB1BUVN FOVOBEFMFTGFTUFTNĂ‚T BSSFMBEFT WJTDVEFT QF DVMJBSTJFDMĂ…DUJRVFTEF MFTOPTUSFTDPOUSBEFT ÂĽTQFSBJYĂŽRVFEFT EFMBOZMB 1BUVN RVFIBBOBU QBUJOUDBOWJTBM MMBSHEFMTTFHMFTmOT BSSJCBSBMGPSNBURVF DPOFJYFNBWVJ WBTFS EFDMBSBEB1BUSJNPOJ JONBUFSJBMEFMB)VNB OJUBUQFSMB6/&4$0 $PNFOĂ BFMEJNFDSFTWJHÆMJB EFDĂŽSQVTBMWFTQSFBNCVO MMBSHQBTTBDBSSFST BNCHVJUFT  NBTTFT HFHBOUTJNĂ‘TJDTJFMTUJSB CPMTmOBMTBMB1MBĂ BEF4BOU1FSF &MEJKPVT Ă‚T$PSQVT GFTUBHSBO B MFTEFMNJHEJBJTFNQSFBMFN CMFNžUJDB1MBĂ BEF4BOU1FSF RVF QFS1BUVNTFNCMBRVFFTGBDJNĂ‚T HSBOIJIBMB1BUVNEF-MVĂˆNFOU 6OBTPMBQBTTBEBEFUPUTFMTCBMMT oTBMUTOIJEJVFOEFMB1BUVN" MBOJUBEFFOQVOUDPNFOĂ B MB1BUVNDPNQMFUBRVFTBMMBSHBSž mOTBMFTPEFMBNBUJOBEB BNC TBMUTDPNQMFUTEFUPUTFMTCBMMT  TBMUTEFiQMFOTwFOVOBPSHJBEFGPD JNĂ‘TJDBJBNCMFYUBTJTmOBMEFMT iUJSBCPMTw&MEJWFOESFTBMFTEFMB UBSEBIJIBMB1BUVNJOGBOUJMPOFT SFQSPEVFJYVOB1BUVNDPNQMFUB QFSĂŽBNCFMCFTUJBSJFOUSFNFTPT EFQBUVNBUBNBOZNFOVU FTDPMB EFQBUVNBJSFT&MEJTTBCUFIJUPSOB BIBWFSFMQBTTBDBSSFSTJFMEJV

NFOHFEF$PSQVT MB1BUVNEF -MVĂˆNFOUBMNJHEJBJBMUSBWPMUB 1BUVNDPNQMFUBBMBOJU -B1BUVNFTUžGPSNBEBJTFTDFOJm DBQFSBRVFTUPSESF&MUBCBM HSPT

Chop Suey Ingredients per a 4 persones

UJNCBM RVFNBOBMBGFTUBBMTPEFiQB UVN QBUVNw&MCBMMEFUVSDTJ DBWBMMFUT-FTNBTTFT EJNPOJT -FTHVJUFT EPTDBSBDUFSÆTUJRVFT CĂ…TUJFTRVFTFMTIJBMMBSHBFMDPMMJ FTDBNQFOGPD&MCBMMEFMžMJHB FM NĂ‚TDFSJNPOJBM&MCBMMEFMTOBOT WFMMT&MTBMUEFHFHBOUT&MCBMM EFMTOBOTOPVT&MTBMUEFQMFOT  RVBONĂ‚TEFEJNPOJTPNQMFO MBQMBĂ BEFGPDSPEBOUBMTPEF MBNĂ‘TJDB$BEBTBMUUĂ‚MFTTFWFT QSĂŽQJFTNĂ‘TJRVFT JTBDBCBBNC FMTUJSBCPMTmOBMT SPEBOUBMB1MBĂ B TFOTFQBSBS AMTCFSHVFEBOTJBMUSFTQBUV NBJSFTOPFMTBHSBEBMBHFOURVF OPTFHVFJYMFTOPSNFTQFMCPO GVODJPOBNFOUEFMB1BUVN$BM FTUBSBUFOUTJGFSFMRVFGBOFMTEFM MMPD4BMUBSBHBGBUTEFMTCSBĂ PTJ RVBOUPDB/PQPTBSTFOFSWJĂ‹T QFSMBHFOUBEB JOUFOUBSQBTTBSIP CĂ‚ EFCPOSPUMMP JTPCSFUPUBOBS CFOFRVJQBUJQSPUFHJU BNCDBNJTB CBSSFUJ NPDBEPSRVFOPFT QVHVJDSFNBS* CPODBMĂ BUQFS OPQFSESFMFT TBCBUFTJSFTJTUJS MFTUSFQJUKBEFT #POB1BUVNB UPUIPN

¡ 2 trossos de pit de pollastre cuit, a trossets ¡ 250 gr de gambetes, preferentment crues, pelades i netes ¡ 250 gr de carn de porc mòlta o picada gruixuda ¡ 2 cullerades d’olide cacauet ¡ 3 grapats de col llombarda tallada a tires primes ¡ 150 gr de mongeta tendra, sense ďŹ ls, tallada diagonalment ¡ 2 branquetes d’api tallades diagonalment ¡ 2 cebes petites, picades ¡ 1 pastanaga gran picada gruixuda ¡ 1 tassa de brou de pollastre ¡ 2 culleradetes de fècula de blat de moro ¡ 1 cullerada de salsa de soja ¡ Sal al gust ¡ 150 gr de brots de bambĂş, tallats prims ¡ Pebre al gust

PreparaciĂł t&OVOXPL FTDBMGBMPMJBGPDNJHBMU JGSFHFJYMBDBSOEFQPSD CBSSFKBOUBNC VOBDVMMFSBEFGVTUB VOTNJOVUTPmOT RVFFTUJHVJEBVSBEB t"GFHFJYMBDPMMMPNCBSEB MFTNPOHFUFT  MBDFCBJMBQBTUBOBHBJGSFHFJYMFTVOTP NJOVUT CBSSFKBOUMFTCĂ‚.FOUSFTUBOU  NFTDMBMBTBMTBBNCMBGĂ…DVMBJFMCSPV t%FTQSĂ‚T JODPSQPSBMBNFTDMBBM SFDJQJFOUEFDPDDJĂ‹ CBSSFKBOUCĂ‚QFSRVĂ… TJOUFHSJJEFJYBIPDPVSFVOTNJOVUT  mOTRVFFTUPSOJFTQĂ…T t"GFHFJYFMQPMMBTUSF MFTHBNCFUFTJFM CBNCĂ‘ JEFJYBDPVSFVOTNJOVUT PmOT RVFMFTHBNCFUFTFTUJHVJODVJUFT t4FSWFJYIPJNNFEJBUBNFOU

COCINA AXXAM U SANWI COOKERY CUISINE

* 15/5/08 18:19:57


16

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem d’oficis... QUAN ESCRIVIM PERQUÈ O PER QUÈ?

El fuster és la persona que treballa la fusta. Per fer-ho utilitza diverses eines, entre les quals hi ha:

LENGUA Vocabulario de las herramientas del carpintero TOTALAYT (IRAS) Ismawan anrahwayaj unajar

EL RIBOT

EL TREPANT

LES TENALLES (O ESTENALLES)

LANGUAGE Vocabulary of carpentry tools LANGUE Lexique des outils du menuisier et du charpentier

LES ALICATES

EL TORNAVÍS

Guia de Serveis Guía de servicios Arguid anwamàawan Guide des services Guide to services

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

18-15.indd 16

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat) C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 27 67

Guàrdia Urbana Tel. 93 885 00 00

Hospital General de Vic C/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 Vic Tel. 93 889 11 11

Bombers Tel. 93 886 25 25 oficines Tel. 93 885 10 80 urgències

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88 Càritas Arxiprestal C/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbà Tel. 93 889 25 77

Mossos d’Esquadra Tel. 93 881 57 00

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 Deixalleria Municipal del Verdaguer P.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/n Tel. 93 850 75 23

PERQUÈ: és una conjunció que introdueix una causa o una finalitat. Exemple: Arriben d’hora perquè volen ser les primeres. Va trucar-li perquè vingués més aviat. També pot ser un nom. En aquest cas és sinònim de “motiu”: Exemple: Vol saber el perquè de la seva actuació.

PER QUÈ : és una preposició + un què (=quina cosa). Normalment introdueix preguntes directes o indirectes. Exemple: Per què t’enfades? (directa) No sé per què t’enfades. (indirecta) També és una preposició + un què (relatiu= pel qual, per la qual, pels quals, per les quals). Exemple: La raó per què ho ha fet no la sap ningú.

INSTITUCIONS

CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONA

Consorci del Lluçanès C/Vell, 3 Santa Creu de Jutglar Tel. 93 888 00 50

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consell Comarcal d’Osona C/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5 Vic. Tel. 93 883 22 12

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Ajuntament de Vic C/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic Tel. 93 886 21 00 Ajuntament de Manlleu Plaça Fra Bernardí, 6 Tel. 93 850 66 66 Ajuntament de Torelló C/Ges d’Avall, 5 Tel. 93 859 10 50 Ajuntament de Centelles C/ Nou, 19 Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Estació d’autobusos C/ Pare Gallissà, 4. Vic Tel. 93 889 19 17

15/5/08 18:19:39


para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Revista Mà per a conviure a Osona

17

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Esports

Esport a Osona

Salut i Esport

Els escolars de Vic aprenen a jugar a ecuavolei

La flexibilitat De la mateixa manera que ens estirem quan ens llevem, també ho hem de fer abans de començar una sessió d’exercicis o un esport concret. Aquests estiraments els farem en la part inicial de la sessió, el què s’anomena escalfament, i haurien de ser del tipus balístic o dinàmic per tal de buscar una gran amplitud articular. En la part final de la sessió, l’objectiu dels estiraments és facilitar la relaxació muscular, promoure l’eliminació de productes residuals produïts per l’esforç i reduir el dolor muscular. S’aconsella en aquesta fase de refredament que els exercicis d’estirament siguin isomètrics o estàtics, d’una manera lenta i progressiva. Si en la part principal de la sessió volem fer un programa específic d’entrenament per tal de millorar la flexibilitat, el definirem com un programa d’exercicis planificat, deliberat i regular que pot augmentar de forma permanent i progressiva l’amplitud de moviment de les articulacions. Aquests programes d’entrenament de la flexibilitat es poden traduir en avantatges que poden ser qualitatius i quantitatius, com per exemple la relaxació de l’estrès i la tensió, la millora de la condició física, postura i simetria corporal, alleugeriment del dolor muscular, millora de certes aptituds, reducció del risc de lesions i un desenvolupament espiritual i d’autoconeixament. Eduard Soler

g Stretching is very important before and after doing sport Il est essentiel de bien s’étirer avant et après un effort sportif

Los estiramientos son muy importantes antes y después de hacer deporte Atasxinat sabhant aswatas aqbar ra awani axmi gha tagad aryada

Ma_22-23_Treball-Esports.indd 17

la comunitat equatoriana està portant a terme un programa en el que ensenyen a gairebé 500 alumnes de les diverses escoles de Vic les normes, posicionaments i història d’aquest esport equatorià. Els alumnes de cinquè de l’escola Sant Miquel van ser els primers en aprendre a jugar a l’ecuavolei, el dia 31 de març. Des de llavors, alumnes de cinquè i sisè de primària de nou escoles diferents, han passat per les pistes per conèixer aquest esport nou per a ells. “Per nosaltres és important donar a conèixer el nostre esport”, diu Ordóñez, que reconeix que ara li agradaria fer el mateix amb els instituts, “volem compartir aquest esport amb la resta de la comunitat”. És per això que Ordóñez fa una crida a la ciutadania interessada en l’ecuavolei, “qui vulgui veure-ho, participar o aprendre’n, nosaltres estem oberts”. El problema és que les pistes de que disposen a Vic no estan pavimentades i s’aixeca molta pols. Els equatorians han proposat, fins i tot, fer-se responsables de les despeses. Es dedueix, però, que l’ajuntament se’n farà càrrec, ja que es tracta d’un espai públic. El calendari de les escoles que particpen en aquesta activitat acaba el 23 de maig. Cinquanta-un alumnes de sisè de l’escola Guillem de Montrodon aprendran un nou esport i clausuraran aquesta nova iniciativa.

Escolares de Vic aprenden a jugar al ecuavolei, deporte de Ecuador

Imahdan di Vic ramdan adiran al ecuavolei ij nanwaà narrad an ikwadur School children from Vic learn to play ecuavolei, a sport from Ecuador Des élèves de Vic initiés à l’équavolley, un sport venu tout droit d’Équateur

EsportCAT

El Villareal campió de la Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC) En aquesta lliga sols comptabilitzen els partits dels sis equips dels Països Catalans (territoris de cultura i llengua comuna, format per les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el País Valencià, Catalunya i la Catalunya Nord) entre ells de la Lliga de 1a Divisió. El Villareal és el flamant campió de la LFPC després de la celebració Taula de resultats Bar. Barça Espanyol 1-1 Llevant 1-4 Mallorca 0-2 València 0-3 Villarreal 3-1

Esp. 0-0 1-0 2-2 1-2 2-0

de tots els partits. Els equips de la ciutat de València han fet una temporada per oblidar. El Barça ha fet una mala temporada malgrat el 6-0 final al València. Classificació

1 2 3 4 5 6

Llev. 5-1 1-0

Villarreal Espanyol Barça Mallorca València Llevant Mall. 1-2 2-2

3-0 0-0 3-0

0-3 1-1

Partits jugats

Punts

10 10 10 10 10 10

28 18 16 15 7 5

Val. 6-0 2-0 1-5 0-2

Vill. 1-2 3-0 0-3 0-1 0-3

3-0

g

L’Equador posseeix una rica tradició d’esports autòctons, però cap d’ells ha aconseguit mantenir-se tant com l’ecuavolei que, fins i tot, ha arribat a identificar el país. Els seus orígens no es coneixen amb certesa, però es pot afirmar que competeix en popularitat amb el futbol. Es tracta d’una variació del volei tradicional, que es practica amb equips de tres jugadors i amb una xarxa més alta, que implica utilitzar més la tàctica i la tècnica que no pas al volei, on primen la potència i les rematades. La pista on es juga medeix 9 metres per 18, la xarxa té una alçada de 2,85 metres i la pilota pesa 2,5 quilos. L’ecuavolei compta amb una història d’uns 400 anys, tot i que no s’ha donat a conèixer a nivell mundial. “A l’Equador, fins i tot en els llocs més petits, no hi pot faltar una pista d’ecuavolei. Hi juguen tant homes, com dones, com nens”, diu Carlos Ordóñez, president de l’associació d’equatorians de Vic. Fins fa poc, els equatorians de la comarca s’havien de desplaçar fins a Barcelona o Llinars per practicar el seu esport preferit. Ara, però, l’ajuntament de Vic els ha cedit un espai darrere les pistes d’atletisme per poder-hi jugar. És el mateix espai que utilitzen per donar a conèixer el seu esport. Juntament amb l’ajuntament,

g

Sara Blázquez Vic

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

15/5/08 17:02:38


18

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Treball

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Modificacions de les condicions de treball

Entrevista a Primitivo Cerezo Expresient del Comitè d’empresa de Puigneró

Consells del mes És molt habitual que les empreses modifiquin les condicions de treball sense respectar els requisits que marca la llei: ho comuniquen verbalment, no preavisen amb 30 dies d’antelació, no es dóna cap explicació i obliguen a complir als treballadors al·legant que les empreses poden modificar el que vulguin, com vulguin i quan vulguin. RES MÉS LLUNY DE LA REALITAT! En el cas de les modificacions del nostre contracte, l’empresa no ho pot imposar encara que ho vulgui. Ha d’arribar a un acord obligatoriament amb el treballador. En el cas de les modificacions substancials de les condicions de treball, previstes a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, canvis d’horari, de distribució de la jornada o de torn de treball, l’empresa està obligada a donar-vos 30 dies de preavís i fonamentar per escrit les causes i la modificació que us volen aplicar. Cal dir que teniu 20 dies per interposar demanda al Jutjat Social des de la comunicació, però mentre no s’emeti sentència s’han de complir les ordres de l’empresa. També teniu la possibilitat d’extingir el contracte amb una petita indemnització en el cas que es modifiquin horaris, torns o distribució de la jornada, si el canvi us causa algun tipus de perjudici. En aquest últim cas, per evitar problemes, és millor que presenteu l’escrit d’extinció a l’empresa abans de la data d’efectes del canvi.

g TRABAJA CON DIGNIDAD Este mes, las modificaciones de las condiciones de trabajo IXEDDEM SE’L ÄZZ Di ac hara ataàdilat nacurut narxadmat

Ma_22-23_Treball-Esports.indd 18

WORKING WITH DIGNITY This month, modifications of labor conditions UN TRAVAIL DIGNE Ce mois-ci, l’évolution des conditions de travail

“Sense el paper dels sindicats haguéssim cobrat només del Fons de Garantia”

Primitivo Cerezo, “Primi”, és qui ha estat al capdavant dels treballadors durant tota la negociació i seguiment del procés de liquidació de l’antiga fàbrica ‘Hilados i Tejidos Puigneró’. Ara, és membre de la direcció nacional del sindicat FIA-UGT de Catalunya. Com ha anat aquest final de la liquidació de Puigneró? El tema de Puigneró era molt complicat. L’empresa va deixar un deute de més de 23.000 milions de les antigues pessetes de passiu amb Hisenda i la Seguretat Social, amb un embolic d’embargaments i hipoteques creuades. Finalment els treballadors hem aconseguit cobrar el 82% del que se’ns devia, que és un resultat molt bo. Aquest últim pagament ha significat una mica més de 2 milions d’euros en total. Sempre vau pensar que cobraríeu? Esteu satisfets? Sabíem que hi hauria moltes dificultats però no pensàvem que tantes. Però sempre vam tenir clar que arribaríem fins al final. Tenim una satisfacció gran, tenint en compte l’escenari. Només ens dol el fet que un advocat particular

que portava uns quants treballadors va vendre uns actius –pisos-, i una part molt important dels beneficis se’n van anar a parar a FOGASA i no als treballadors. Heu tingut un bon recolzament dels polítics? Hem estat bastant deixats dels polítics. Una cosa és el suport formal i l’altra passar a l’acció. La clau ha estat el paper del sindicat. El darrer pagament sense els sindicats no hagués existit. Heu patit la distància VicMadrid? Ha estat una feinada coordinar tot això. Ens feien ballar entre uns i altres. A més el tema depenia dels ministeris, no de la Generalitat. És evident que amb proximitat tot hauria estat molt més fàcil. De quants treballadors i treballdores parlem? En el darrer tancament de Sant Bartomeu del 2003 érem 549 persones. Però l’any 2000, en total entre les tres factories érem 1.900.

g

Les modificacions de les condicions de treball són aquells canvis que es produeixen per iniciativa de l’empresa que afecten a la manera com desenvolupem la nostra feina, al contingut de la nostra feina, etc. Per exemple: a partir d’un dia determinat l’empresa ens redueix de forma molt important el salari; ens canvia l’horari de treball; o ens canvia el tipus de feina.Els canvis que es poden produir s’engloben en aquestes tres categories: -Els canvis que l’empresa mai pot fer, si no és amb el consentiment i l’acord del treballador. L’empresa no pot reduir o ampliar la jornada de treball o deixar de pagar una quantitat del salari que s’havia acordat amb el treballador, sense el consentiment d’aquest. Es considera que això és una modificació massa important del contracte com perquè l’empresa ho pugui decidir unilateralment. -Els canvis que l’empresa pot fer però, per la seva importància o pel perjudici que ens causa als treballadors, ha de seguir uns requisits i un procediment especial: són les MODIFICACIONS SUBSTANCIALS DE LES CONDICIONS DE TREBALL. Són canvis d’horari, de distribució de la jornada i del torn de treball, però també poden ser la modificació de les funcions que un realitza (funcions corresponents a una categoria inferiror). En aquests casos l’empresa ha de preavisar amb 30 dies d’antelació, ha d’explicar per què ho fa (per escrit) i ha de basar-se en unes causes concretes que estableix l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors. Si afecta col·lectivament als treballadors, s’ha de comunicar i obrir un periode de negociació amb els delegats o el comité d’empresa. Els treballadors tenim la possibilitat d’impugnar judicialment la mesura i si es tracta d’un canvi d’horari, fins i tot podem optar per extingir el contracte amb dret a cobrar indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb un màxim de 9 mesos de salari, si aquesta modificació ens causa algun tipus de perjudici. -Aquells canvis no inclosos en els anteriors i que l’empresa realitza en base al seu poder de direcció i, evidentment, s’entén que no són tant importants.

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Los extrabajadores de Puigneró han cobrado entre el 70 i el 80% de la deuda pendiente Ixadaman iqdiman an Puigenerò xadsan ja 70 ni 80 % an min tugha attasan

The ex-workers of Puigneró have received between 70 and 80% of the outstanding debt Les anciens salariés de Puigneró ont perçu entre 70 et 80 % de leurs arriérés

15/5/08 17:01:29


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

19

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Noticies

Entrevista

“Els ajuts a les famílies han d’anar acompanyats de serveis” Carme Porta és la secretària de Família del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Porta assegura que no existeix un sol model familiar, i que s’ha d’avançar en el reconeixement d’aquesta diversitat de models familiars. El 15 de maig es celebra el Dia Internacional de les famílies, i Vic serà un dels seus escenaris. Sara Blázquez Barcelona

Societat.indd 19

Quines són les seves prioritats de treball? Treballem en el desenvolupament reglamentari de la Llei de suport a les famílies, que es va aprovar el juliol del 2003. A partir d’aquí s’han desenvolupat alguns aspectes, el més destacat és el tema dels ajuts. Actualment el que volem és facilitar l’accés als ajuts i reconèixer el concepte de monoparentalitat com a tal. Per una altra banda, dotar de més drets a les famílies nombroses. Evidentment, hi ha molts altres aspectes que hem de desenvolupar, i el full de ruta ha de ser la llei. Està previst celebrar a Vic el Dia Internacional de les Famílies. Se celebra el 15 de maig i la idea és commemorar un dia en el que les famílies són centrals. Enguany, l’eslògan és “I la teva com és?”, que agafa com a eix central la diversitat de les famílies. Per una banda conferències internacionals amb persones expertes en l’àmbit, però també es fan activitats lúdiques amb les famílies. La festa central es fa a Barcelona, però també ho fem arreu del territori, anem descentralitzant. A Vic es farà el 18 de maig,

però també s’ha descentralitzat a Salou, Lleida i altres, durant el mateix cap de setmana. Les famílies reclamen cada vegada més ajuts. Creu que n’hi ha prou amb els ajuts que reben? Els ajuts els marca la llei de suport a les famílies, però a l’hora de la veritat tothom expressa que no n’hi ha prou, tenir una criatura és molt car, però el que entenem nosaltres és que aquests ajuts directes han d’anar complementats amb serveis, que ja es comença a desenvolupar. Hi ha pocs municipis que tinguin serveis de suport a les famílies. La llei de serveis socials, per exemple, té un impacte importantíssim sobre les famílies, que abans només es donaven per nivell de renda i ara totes les famílies hi tindran accés. Es posen els serveis socials a la mateixa alçada que l’educació o la sanitat. La Generalitat porta a terme algunes polítiques específiques per al col·lectiu homosexual. Quines? Hi ha un programa per al collectiu gai, lesbià i transsexual. És

la primera vegada que un govern en l’àmbit executiu té un programa d’aquestes característiques, Catalunya és pionera en aquest sentit i aquest programa existeix des de l’any 2005. Es va aprovar un pla interdepartamental per la OPEJTDSJNJOBDJËEFMDPMtMFDUJV J actualment funciona, des de fa uns mesos el Consell Nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals, que és un consell de participació on totes les entitats del col·lectiu hi poden participar.

g

Quin significat té per a vostè el concepte de “família”? Nosaltres no parlem de família, sinó de famílies. Entenem que no hi ha un sol model de família, sinó que la societat és diversa en quant a models familiars. Una família és una unitat de convivència a partir de d’un nucli i un entorn afectiu. Les que en diuen “famílies tradicionals” cada vegada són menys, de fet, jo crec que van de baixada. Fins i tot dins de la biparentalitat heterosexual hi ha molts i diferents models, de convivència, de rol, de manera d’educar, de valors... Per tant, a partir del reconeixement de que no hi ha un sol model, el que hem de fer és avançar en el reconeixement de nous models existents: les monoparentals, les famílies biparentals homoparentals, a partir de parelles homosexuals, les famílies nombroses, i les famílies reconstituïdes, famílies en les que els fills i filles tenen dos nuclis familiars diferents, a partir de separacions i que el pare o la mare s’ha ajuntat amb una altra persona. No volem parlar de famílies, sinó de polítiques familiars, de les responsabilitats que té un govern envers al suport a les famílies.

I per a les famílies nouvingudes? Nosaltres fem polítiques per a totes les famílies, evidentment no segreguem. El que ens preocupa és l’accés que tenen les famílies d’altres orígens al que nosaltres oferim per tothom, i com hi participen, i això vol dir que haurem de fer un esforç per dotar alguns dels continguts amb les seves necessitats. No es tracta de fer programes específics, sinó fer-les participar d’allò que existeix.

Vic es uno de los lugares donde se celebra el Día Internacional de las Familias

Vic nata dij anwamcan mani tahtafalan sanhar nadunact an familyath Vic is one of the places where International Family Day is celebrated Vic est l’une des villes qui fête la Journée internationale des familles

15/5/08 19:31:28


OPINIÓ

En català, si us plau Reconec que hi ha molts immigrants que no saben parlar el català, però hi ha un collectiu molt Mustapha important Bouziane que domina la llengua. De vegades, però, no troba gent amb qui practicar-la. Molta gent pensa que els immigrants no saben català, però és una llengua que pot obrir espais de convivència i d’integració dels immigrants a la societat catalana. He vist molts casos en els que els autòctons, que parlen català, quan s’han de dirigir a un immigrant, canvien d’idioma. Sense saber res d’aquesta persona, ni si sap el català o no. Així, no es pot dir que el català és una llengua per tots, ni tampoc que el català és molt important per la integració dels immigrants. Crec que és una discriminació canviar de llengua amb les persones que han vingut de fora. A Osona hi ha molts immigrants que hi viuen des de fa molts anys i encara no saben parlar català, no els ha fet falta. Malgrat això, hi ha molts immigrants que el dominen, gràcies a un grup minoritari de catalanistes que estan lluitant per mantenir aquesta llengua viva. Jo crec que la utilització del català entre tots és una bona manera d’integrar-se. S’han d’impulsar projectes per ensenyar el català als immigrants, i donar prioritat a les persones que el saben, per animar la resta a que l’aprengui. Les traduccions i mediacions, de vegades, no afavoreixen l’aprenentatge del català pels immigrants en algunes oficines. Mustapha Bouziane anima a todos los inmigrantes a hablar el catalán

Mustapha Bouzaian itcajaà amara imhajan adasiwran satkatalant Mustapha Bouziane encourages all immigrants to speak Catalan Mustapha Bouziane encourage tous les immigrés à apprendre le catalan

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Em diuen immigrant i vaig néixer aquí” “Me llaman inmigrante, aunque nací aquí” Atraghanayi imhaja waxa nac xarqa danita “They call me an immigrant, even though I was born here” « Bien que je sois né ici, les gens me prennent pour un immigré »

Ma_24_Contra.indd 24

Khalid Arramachi 15 anys

En Khalid Arramachi té quinze anys i va néixer aquí a Catalunya. Ha estat tota la seva vida aquí, malgrat tot, hi ha gent que el veu com un immigrant. Fa la mateixa vida que qualsevol jove de la seva edat, estudia 4rt d’ESO al Sant Miquel dels Sants, juga a futbol, “m’agrada molt jugar i em sento molt còmode amb els meus companys”. En Khalid Arramachi juga amb el Vicremei, des de la seva experiencia Khalid Arramachi diu “jo crec que tant els immigrants com els catalans haurien de posar-hi més de la seva part, els immigrants s’integrarien més ràpid i els catalans haurien de fer que les coses per ells siguin més facils”.

%

Revista Mà Maig 2008 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

15/5/08 18:11:13


Revista Mà 5 Osona