Page 1

“La interculturalidad tiene que estar presente en el ambiente” Itxessa tamusni rebda ad teh’dar di anzewi

ENTREVISTA Número 3 P. 4 I 5 Desembre 2009 “La interculturawww.revistama.cat litat ha de ser

present en l’ambient de l’escola”

GRATUÏT

“Interculturalism ought to be all around us” « L’interculturalité doit être présente dans l’atmosphère »

i Prem el, nidsta Ca co v e r PUan a emi m, Pr totho 08 0 r e p via me 2 mi!! Ci Agsafae’m i Pr 09 Laus

3

Miquel Àngel Essomba Director d’Unescocat

Revista Mà per a conviure al Camp de Tarragona Revista Mano para convivir en el Camp de Tarragona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Camp de Tarragona Hand Magazine Living together in Camp de Tarragona Magazine Main vivre ensemble à Camp de Tarragona 手杂志 为了在欧松纳共同生活

La crisi no frena e d a d a b i l’ar r s t u g n i v u no

Malgrat la desacceleració, la crisi no frena l’arribada d’immigrants i el 2009 torna a remuntar

ENTREVISTA P. 19

NOTICIES P. 9

“Som a la cua d’Europa pel que fa a l’edat d’emancipació”

Hi ha un descens dels tràmits d’estrangeria al Camp

Entrevista a Eugeni Villalbí, Secretario de Juventud de la Generalitat de Catalunya Amsawar akid Eugini Villalbi amaru yedjan x ih’udriyyen di Generalitat n Katalunya

La crisis económica golpea a la inmigración Tzawa n tadsa tarza ane3raq Interview with Eugeni Villalbí, Secretary for Youth Affairs of the Generalitat de Catalunya Interview avec Eugeni Villalbí, Secrétaire du Département de la Jeunesse du Gouvernement de la Catalogne (Generalitat de Catalunya)

u

The economic crisis hits immigrants hard La crise économique frappe l’immigration

4

NOTICIES P. 2

UGT al·lega l’ordenança de locutoris de Tarragona UGT presenta alegaciones a la nueva ordenanza de locutorios del Ayuntamiento de Tarragona UGT ttawid adilla xef usuyar n lukuturit di lbaladiyya n Tarraguna

La inmigración que llega ahora está más orientada a los trabajos especializados y calificados A3raq n rexxu itettef abrid ghar ixeddamen i ghar yedja cawahid d yenni id yewyen ixef nsen

The immigrants who are arriving now are taking specialist and highly qualified jobs

L’immigration qui arrive actuellement est plus axée sur des postes de travail spécialisés et qualifiés

5

UGT appeals against the Tarragona Council’s new by-laws on locutoris UGT présente des allégations se rapportant au nouvel arrêté relatif aux téléboutiques de la Mairie de Tarragone

l


2

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Participa! redaccio@revistama.cat Notícies

UGT presenta al·legacions al projecte d’ordenança de locutoris de l’Ajuntament de Tarragona UGT de Tarragona, a través del seu secretari general, Jordi Salvador, ha presentat al•legacions al projecte d’ordenança de locutoris de l’Ajuntament de Tarragona. Aquestes al•legacions fan un especial èmfasi a la limitació que patiran aquests establiments en la venda de certs productes i als terminis que tindran per poder-s’hi adaptar. Segons Jordi Salvador “amb una situació tan dramàtica com l’actual, cal donar temps suficient

perquè l’adaptació no suposi un tancament en cadena d’aquests establiments”. Les al·legacions que ha presentat UGT són les següents: En l’article 2.3 d’Activitats Complementàries, en els apartats h) i i) s’hi afegeixi la possibilitat de vendre consumibles informàtics (CDs verges, tinta, etc) i, no només targetes de telefonia mòbil, sinó també complements (fundes, carregadors, etc). En l’article 2.3 d’Activitats Complementàries, en l’apartat j), la prohibició de vendre aliments faci referència només a aquells que siguin cuinats, permetent la venda de productes menors com ara llaminadures, gelats, etc. A més, es permeti la venda de begudes no alcohòliques. En la Disposició Transitòria primera, s’allargui el termini de 6 mesos per adequar els locals als requisits tècnics necessaris fins a 12 mesos. S’introdueixin les següents Disposicions Transitòries:

UGT presenta alegaciones a la nueva ordenanza de locutorios del Ayuntamiento de Tarragona UGT ttawid adilla xef usuyar n lukuturit di lbaladiyya n Tarraguna

Si cal sol·licitar o obtenir llicència d’ampliació o reforma de l’activitat i/o llicència d’obres, que el període d’adequació s’allargui fins als 18 mesos. Si els locals ja existents no superen els 60m2, siguin dispensats de les mesures que s’estableixen per a les cabines i la sala d’espera.

Que, tenint en compte l’actual moment de crisi econòmica, s’estableixi un període de 24 mesos per a l’extinció de les activitats incompatibles en aquells locals ja existents.

UGT appeals against the Tarragona Council’s new by-laws on locutoris UGT présente des allégations se rapportant au nouvel arrêté relatif aux téléboutiques de la Mairie de Tarragone


Revista Mà Un espai de convivència

Jo crec que jo encara sóc immigrant perquè la gent autòctona em parla en castellà, em mira com un immigrant, i fa més de deu anys que visc a Catalunya i encara no tinc la nacionalitat espanyola. A més, no tinc dret a votar a les eleccions, no tinc dret a col· laborar a la política d’aquest país, no puc defensar del interessos de Catalunya, encara que jo faig molts esforços per integrar-me en la societat catalana, i col·laborar amb als autòctons per portar la senyera catalana mes a dalt. Mustapha Bouziane 39 anys. Vic

g

El sentiment de superioritat dels que hem tingut la sort de néixer en una societat desenvolupada ens ha cruspit la capacitat d’empatia i comprensió amb els que no han tingut la mateixa fortuna. La vida a vegades és cruel i precària i tothom ha de tenir la llibertat de lluitar per un futur digne, de la mateixa manera que tothom hauria de sentir la responsabilitat de facilitar-los aquest procés sovint dolorós. Ser immigrant depèn, doncs, dels ulls amb els que ens mirem els demés i de la generositat amb la que estem disposats a afrontar la vida. Jordi Molina 25 anys. Barcelona Penso que hi caben varies respostes. Per a l’immigrant, mentre dura l’enyor i fins que no s’hagi adaptat completament, predomina el sentiment d’immigrant. General-

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Qué piensas del cambio climático y de la cumbre de Copenhague?

ment aquí parlem dels que penso és ajustada anomenats primera a la raó, que considegeneració, és a dir, els ra que un immigrant nascuts fora del país deixa de ser-ho un cop d’acollida, però en cap arriba, te un lloc per cas, crec, es pot consiviure, treballa i viu al derar immigrant als país d’acollida. Per a mal-anomenats nta “segona u g e r i generara p e p canv de l o e r ció”, als d a P er ses fills d’impen e la cim n e Què àtic i d migrants ? clim haguen ó a: t nascuts i n a.ca n i p e al país Cop a la teva o evistam r i Env ccio @ d’acollida e r da. Per als “autòctons”, també hi aquests, la immigració ha diverses opinions. és un procés i no pas Hi ha un sector de la un estat. població, normalment Personalment, comels contraris a la immi- parteixo la última opigració i a la integració, nió tot i que, de tant que per desmarcaren tant, sorgeix algun se i per mantenir la sentiment de nostàlgia “puresa de la seva raça cap al país natal que et i procedència”, sempre recorda les arrels - que pensen que tots els és normal! que venen o descenAbdelghani El deixen de pares imMolghy migrants són i seran sempre immigrants. També hi ha l’altra opinió més oberta,

ASEQSI ID GHAYASSEN: Mamec txezzared ghar ubedder n anzewi di tqeccit n umsagar n Copenhague?

NEXT QUESTION: What do you think about climate change and the Copenhagen summit?

LES MENTIDES DEL RACISME:

“Els immigrants augmenten l’atur” Això no és cert. Segons Claudine Blasco, del Comitè Científico de Attac France, “l’immigració permet ajustar els mercats i en temps de crisi són els primers en ser despatxats”. Per altra banda, “és un fet constatat que la major part dels immigrants realitzen els treballs que els autòctons no estan disposats a fer, per la seva penositat, perquè són denigrants, o perquè les seves condicions econòmiques són molt precàries”.

3

a space of communal life un espace de cohabitation

www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Fins quan s’és immigrant?

un espacio de convivencia amchan iwamachar

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensezvous du changement climatique et du sommet de Copenhague?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Los inmigrantes aumentan el paro” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Ine3raq uryen di paru

THE LIES OF RACISM “Immigrants increase unemployment” LAS MENSONGES DU RACISME « Les immigrants font augmenter le chômage »

r

EDITORIAL

Castiguem la misèria Fa poc més d’un mes, tota Europa celebrava amb entusiasme el 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. La mateixa Europa que posa cada dia murs encara més Jordi Salvador alts i més gruixuts, i Duch perquè els extrangers pobres que fugen de la misèria no els saltin. La mateixa Europa que a aquells que aconsegueixen saltar-lo --sovint jugant-se la vida-- són internats en un dels centenars de Camps d’Internament per a Estrangers (CIEs) que hi ha a la vella Europa. Quina paradoxa i quanta hipocresia! La recent Llei d’Estrangeria aplicable a l’Estat espanyol també va en aquesta mateixa línia al augmentar de 40 a 60 dies el període màxim de reclusió en un CIEs. Per què? què es soluciona? res. Parlem clar, un Centre d’Internament per a Estrangers no és cap solució ni ho pretén ser. És només un centre per castigar amb la privació de llibertat i de drets als pobres de la terra que fugen buscant asil econòmic o polític. I amb la nova llei, vist el fracàs de l’anterior de 40, el que fa és augmentar el càstig a 60 dies. Seguint la lògica, per quan una nova llei amb 80 dies d’arrest pel sol fet de ser miserable? i dic nova, ja que el fracàs d’aquesta ja està cantat.

EDITORIAL Es la opinión de Jordi Salvador, director de la Revista Mà en el Camp de Tarragona AR’MATBA`A Manaya d rxezrat n Jordi Salvador,Amsuyar n taneghmist ufus di iyyar n Tarraghuna

EDITORIAL The opinion of Jordi Salvador, editor ofthe Camp de Tarragona edition of Revista Mà EDITORIAL C’est l’avis de Jordi Salvador, directeur de la Revista Mà à Camp de Tarragona

*


4

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

“La interculturalitat ha de ser present en l’ambient de l’escola”

g

F: SARA BLÁZQUEZ

Miquel Àngel Essomba, director d’Unescocat

Entrevista a Miquel Àngel Essomba, director de Unescocat Amsawar akid Miquel Angele Essomba,amsuyar n Unescocat

Interview with Miquel Àngel Essomba, Director of Unescocat Interview avec Miquel Àngel Essomba, directeur d’Unescocat

Miquel Àngel Essomba, Director del Centre UNESCO de Catalunya

Miquel Àngel Essomba, a més de ser professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és director d’Unescocat, el Centre UNESCO de Catalunya, que aquest any celebra el seu 25è aniversari. Els objectius d’aquesta entitat són difondre els ideals de la UNESCO en els àmbits educatiu, del patrimoni, d’accés al coneixement i de sostenibilitat ambiental; i fomentar la cultura de la pau, l’educació en els drets humans, la diversitat cultural i lingüística, i el diàleg interreligiós. Sara Blázquez Barcelona

L Com ha de ser una escola intercultural? La interculturalitat no ha de ser present com una assignatura, sinó que ho ha de ser en tot l’ambient de l’escola. És a dir, l’educació intercultural no pot ser una matèria per examinar, sinó que ha de ser una actitud i uns valors per evitar prejudicis i estereotips respecte les persones estrangeres, per tenir curiositat i interès de conèixer els altres, una actitud de respecte i reconeixement als aspectes positius de totes les cultures, i dic aspectes positius perquè també totes les cultures tenen aspectes negatius, però aquests no els hem de respectar i reconèixer, però els positius sí. No val fer la setmana intercultural un cop l’any i pen-

sar que ja s’ha fet la feina. Això no és l’escola intercultural. Creu que l’augment de la diversitat a l’escola genera conflictes? Sí, i tant. Moltes vegades un conflicte és una incompatibilitat d’objectius, i una de les coses que passen a les escoles és la competència pels recursos. Davant la situació que els ajuts eren els mateixos, arribava gent amb més necessitats, per tant aquestes persones tenien prioritat d’accés a aquests recursos per barems objectius, i persones que eren autòctones veien com aquell recurs que estaven acostumats a tenir, el perdien. Això ha generat conflictes. El que passa que les persones autòctones

no veuen que el problema està en que hi ha d’haver més ajuts socials i més estat del benestar, i carreguen contar el més feble. Quin paper té l’escola en la integració de les persones immigrades? Hem de canviar el paradigma de la integració pel paradigma de la inclusió. Parlar d’integració, en el fons, implica creure que existeix un grup de gent, més o menys homogeni, més o menys normalitzat, i que venen uns que són diferents a aquest grup i s’integren. No vol dir que s’assimilin, però es marca aquesta diferència: “tu no ets com nosaltres”. En canvi el paradigma de la inclusió indica que tots i totes som diferents , que tots ens hem


Revista Mà Un espai de convivència

“Reconec que hi ha unes necessitats importants pel que fa a la matrícula viva, però no estic d’acord en com s’han satisfet”

g “La escuela es un espacio inclusivo, donde los ciudadanos aprenden a convivir” Agherbaz netta d ijj n tallunt tekmer,dinni imezdag remden ademsaddaren

“School is an inclusive space, where citizens learn to live together” « L’école est un espace inclusif dans lequel les citoyens apprennent à vivre ensemble »

de sentir inclosos perquè tots som diferents els uns als altres. Moltes vegades hi ha més diferències entre una persones de Vic de classe alta i una persona de Vic de classe mitja-baixa, que entre dues persones de classe mitja-baixa, una nascuda al Marroc i l’altra nascuda a Vic. Pel que fa al paper de l’escola, és molt important. L’escola és un espai en el qual els futurs ciutadans majors d’edat tenen l’oportunitat de poder experimentar i de poder aprendre a conviure de manera normalitzada entre tots. L’escola és un espai inclusiu. Per això és tan important que els nens i nenes de famílies estrangeres no estiguin concentrats en una única escola, sinó que en totes les escoles hi hagi nens i nenes de totes les procedències. Què en pensa dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE)? És un tema complex. Jo reconec que hi ha unes necessitats importants pel que fa al que anomenem la matrícula viva: nens i nenes que arriben a mig curs, tan si és al febrer com si és al maig, i això genera unes circumstàncies complicades per fer una bona acollida. Però no estic d’acord en com s’ha satisfet aquesta necessitat. Sempre he fet la mateixa pregunta i mai he rebut cap resposta per part del Departament d’Educació: per què aquests espais no estan integrats dins d’un centre ordinari i estan fora, en un entorn segregat? Hi ha escoles que els sobra una aula! No hi ha cap justificació pedagògica que legitimi una mesura d’aquestes característiques, i és un error pedagògic que sigui així, perquè s’està forçant una doble acollida d’aquests infants; primer a l’EBE i després al centre ordinari. És una qüestió política, no pedagògica.

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

També encapçala Linguapax. Què és?

És un programa de la UNESCO, dels anys 90, que per les polítiques internes de la UNESCO es va decidir tancar. Però des del centre UNESCO de Catalunya vam considerar que era molt important i el vam demanar. La funció bàsica de Linguapax consisteix en defensar i promoure la diversitat lingüística, perquè veiem que en món global, de vegades, no existeixen actituds de respecte a aquesta diversitat, i de les 6.000 llengües que es parlen al món, podríem dir tranquil·lament que 5.000 estan amenaçades de desaparició durant aquest segle. Les llengües són un patrimoni fonamental de la humanitat. Fem seminaris, manifestos, elaborem documents i denunciem, si convé, els estats quan vulneren la diversitat lingüística. Essomba es director de Unescocat i profesor de la UAB Essomba netta d amsuyar n Unescocat ,3awed d asermad n UAB

Quines dificultats es troba el professorat davant la diversitat de cultures? En la seva formació inicial mai ningú els va explicar res al voltant d’aquestes temàtiques. Tenim un professorat que és bastant gran, i quan ells van estudiar no hi havia aquesta arribada de persones estrangeres tan important. També hem d’afegir que el rol de l’administració no ha ajudat gaire, no només pel que fa als recursos, sinó en la manera com els utilit-

Essomba is Director of Unescocat and a lecturer at the UAB Essomba est directeur d’Unescocat et professeur à l’UAB

zem. Hi hauria una manera molt senzilla, que seria que en els centres on hi ha un nombre elevat d’alumnat d’origen estranger, els equips de professorat estiguessin incentivats, econòmicament o amb hores, i que poguessin tenir una certa estabilitat de la plantilla. Que el professorat pogués quedar-se, almenys, dos o tres anys, consolidant un projecte. Es fa molt difícil si en una escola on hi ha un 30% o un 40% d’alumnat nouvingut la plantilla canvia el

5

50% o el 60% cada any! És pràcticament impossible poder consolidar un projecte i una bona atesa. Per què creu que hi ha gent que percep la immigració com un problema? Hi ha una característica que és comú a tots els grups que és l’etnocentrisme, és a dir, la tendència de mirar-nos les coses des del punt de vista cultural del nostre grup. Però una cosa és l’etnocentrisme i una altra és la discriminació per la diferència, que és el racisme. Una cosa és que jo pugui creure que els altres ho fan malament, però una altra cosa molt diferent és que com que l’altre és diferent jo no li dono els mateixos drets, llibertats o oportunitats. El discrimino. La immigració es veurà com una oportunitat en la mesura que veiem els efectes beneficiosos i positius, com per exemple que, gràcies a les persones immigrades, creis la taxa de natalitat, la població esdevé més jove, la Seguretat Social segueix ingressant recursos i podem pagar les nostres pensions, o que fa feines que molta gent nascuda aquí no vol fer. Aquest any Unescocat celebra el seu 25è aniversari. Quina ha estat la seva tasca en aquests anys? Unescocat ha posat sobre la taula una sèrie de temàtiques novedoses pel país. Una d’elles és el tema de la formació als cossos de seguretat en tema de drets humans. Aquesta és una línia molt forta i molt pròpia. Una altra cosa significativa ha estat la reflexió que hem generat al voltant de l’aigua com un element fonamental de sostenibilitat i de lluitar contra el canvi climàtic. També som pioners del diàleg interreligiós.


6

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Reportatge

El tema del mes

F: Xevi Quirante

a n e r f o n i s i a r d c La ’arriba uts g l n i v u o n de

g

El gobierno del Estado interpreta el descenso de entrada de inmigrantes como una nueva fase del fenómeno migratorio

Lh’ukuma n tmurt n Seppanya txezzar ghar ubeddi n warzaf ine3raq d ijjen h’ajet tamaynut di tudart n wen3aq ghar Seppanya The Spanish government interprets this decline in the number of new arrivals as marking a new phase in the phenomenon of migration Le gouvernement de l’État interprète la baisse de l’entrée d’immigrants comme une nouvelle phase du phénomène de l’immigration

Si la bonança econòmica dels últims anys va originar desplaçaments massius de persones cap als països acabalats, la crisi econòmica està desaccelerant aquesta tendència, però no l’està frenant. L’any passat, quan la recessió econòmica no era tan destacada com actualment, l’arribada de persones d’origen estranger a l’Estat espanyol i a Catalunya es va reduir a la meitat respecte a les xifres del 2007. Tot i així, la població estrangera establerta a Catalunya segueix creixent, tot i que a un ritme molt per sota de l’experimentat en el passat. Però les xifres de l’Institut Nacional de Estadística (INE) confirmen a la vegada una altra tendència. Tal com adverteixen els experts, moltes de les persones que es queden sense feina, malgrat els plans governamentals que fomenten el retorn, no tornen, ja que la situació als seus països de procedència és encara pitjor i, al no poder renovar el permís de treball, passen a engruixir la llista d’irregulars. Catalunya ha estat una de les zones que ha registrat més augment de població de l’Estat espanyol. En termes absoluts, va passar de 7,2 milions l’any 2007 a 7,3 l’any 2008. Després de superar el milió d’estrangers, aquest any segueix al capdavant de la resta de comunitats, amb

1,1 milions d’immigrants empadronats, el 15,9% del total. Les dades mostren la importància que ha assolit el fenomen migratori en la demografia de Catalunya durant els últims anys. Mostren com ha estat l’augment de població nacional d’altres països el que ha impulsat clarament el creixement poblacional a Catalunya. Mentre que la població amb DNI ha augmentat en poc més de 200.000 persones en nou anys, la població de nacionalitat estrangera ha passat de prop de 180.000 efectius a més d’un milió. És a dir, ha multiplicat per més de sis el seu volum entre els anys 2000 i 2009. En conjunt, la població de Catalunya ha augmentat en més d’un milió d’efectius en els últims vuit anys, capgirant per tant el procés d’estancament i fins i tot recés demogràfic que va experimentar durant la dècada dels noranta. A principis de 2009, la població estrangera representava a Catalunya un 15,9% del total. La població d’origen estranger, per tant, continua incrementant-se, però a un ritme inferior a l’enregistrat durant l’any anterior. Per províncies, destaca Girona, amb un 21,4% de població estrangera a 2009; seguida de Tarragona, amb un 18,5%, Lleida amb un 17,7% i finalment Barcelona, amb un 14,6%.

Malgrat una certa desacceleració, la crisi no ha frenat l’arribada de persones d’origen estranger a Catalunya, i l’any 2009 ha tornat a remuntar. Segons les últimes dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), a Catalunya hi ha 1.184.192 persones nouvingudes, 80.000 més que l’any 2008, que representen el 15,9% del total de la població. Tot sembla indicar que l’arribada d’immigrants continuarà sent el principal motor del creixement demogràfic fins a elevar el nombre de la població de l’Estat espanyol de 46 milions a 49 milions d’habitants l’any 2018. Aquesta és la projecció de població a 10 anys vista que a principis d’any va fer pública per primera vegada l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que a partir d’ara revisarà

anualment. Amb el seu creixement, l’Estat espanyol serà, conjuntament amb Holanda, Irlanda, Xipre i Luxemburg, un dels pocs estats europeus que continuaran creixent durant la pròxima dècada. La dècada començarà amb una diferència positiva entre el nombre de naixements i el de les defuncions de 122.200 persones, però el 2017 la xifra haurà baixat a només 40.000. Aquest fenomen es deu, en part, al fet que el nombre de naixements començarà a decréixer després d’haver arribat a un màxim de mig milió l’any 2008. La raó: el nombre de dones en edat fèrtil començarà a ser menys nombrós a causa de l’envelliment de la població. Aquest envelliment provocarà també que el pes de la població en edat no laboral sigui més de la meitat del total. La població de més de 64 anys i menor de 16 passarà de representar el 47% dels habitants al 53% el 2018. Per comunitats autònomes, Catalunya, Madrid, València i Andalusia continuaran sent les principals zones receptores d’immigració. Catalunya rebrà durant aquesta dècada un altre milió d’immigrants.


Any

Població total

Població amb DNI

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Població d’origen estranger

Diferència respecte l’any anterior

% població estrangera sobre el total

15,9%

2009

7.467.423

6.283.231

1.184.192

80.402

2008

7.364.078

6.260.288

1.103.790

131.283

2007

7.210.508

6.238.001

972.507

58.750

13,5%

2006

7.134.697

6.220.940

913.757

114.853

12,8%

2005

6.995.206

6.196.302

798.904

156.058

11,4%

2004

6.813.319

6.170.473

642.846

99.838

9,4%

2003

6.704.146

6.161.138

543.008

160.988

8,1%

2002

6.506.440

6.124.420

382.020

124.700

5,9%

2001

6.361.365

6.104.045

257.320

75.730

2000

6.261.999

6.080.409

181.590

15%

4% 2,9%

7

Reportatge

En los últimos años ha disminuido la llegada de inmigrantes Di iseggusa imeggura yenqes warzaf n ine3raq Font: Instituto Nacional de Estadística

Revista Mà Un espai de convivència

In the last few years, the number of immigrants arriving has fallen Ces dernières années, l’arrivée d’immigrants a diminué


8

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Opinió

Opinió

Ciutadania versus xenofòbia La immigració no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l’agenda política actual és més visible i urgent que mai, degut a la globalització però també a Oliver Klein la lluita entre posicions Professor de l’URV conservadores i progressistes. Des del punt de vista conservador encara es segueix confiant en una societat capitalista avançada que no té solució a la marginalitat del fenomen migratori. No es confia en l’Organització de Nacions Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions que no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar. La venda d’armes, els plans d’ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàncies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l’ajuda de cooperació al desenvolupament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció. Des d’un punt de vista progressista, si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hauríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col·laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demòcrates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament. Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.

g La inmigración es buena o mala según como quieras verla

A3raq izemmar ad yiri yecna nigh war yecni ,manaya 3lah’sab mamec ghas txezzared Immigration is good or bad depending on how you choose to look at it L’immigration est bonne ou mauvaise, tout dépend de la manière dont on veut la voir

Opinió

La solució a l’atur: un nou model econòmic Jamel el Meziani Portaveu del Centre Islàmic de Vic i Catalunya Plural

La solución al paro: un nuevo modelo económico Afekki n paru : d ijj n wacnaw n tadsa

The solution to unemployment: a new economic model La solution au chômage : un nouveau modèle économique

Fonamentalisme occidental David Aliaga

Tenemos que huir del fundamentalismo, sea del tipo que sea Itxessa-negh ad narwer zi lusuliyya ,inni yedjan mah’end ad djan

We must shy away from fundamentalism, of whatever kind Nous devons fuir du fondamentalisme, quel qu’il soit

L’atur és un concepte que només es dóna als països desenvolupats. En els països que formen l’anomenat tercer món no hi ha estadístiques d’atur perquè una petita part de la seva població té treball. La resta viu com pot. El causant de la pobresa en els països tercermundistes i de l’atur als països desenvolupats és el sistema econòmic i financer mundial. Per solucionar el problema de l’atur s’ha de canviar el sistema. El sistema capitalista genera crisis de forma inexorable. És conseqüència inevitable de la seva naturalesa. Es produeix una gran destrucció d’ocupació i un enorme augment de la pobresa per milions de persones. L’essència del capitalisme és el guany del benefici personal. El desenvolupament de les activitats especulatives en el sistema finan-

cer ha provocat una gran acumulació de diners en poques mans. És la lògica del sistema. Pràcticament es creen bombolles cada dia. També, de forma inevitable, totes les bombolles acaben esclatant. Mentre es va inflant la bombolla els inversors guanyen molts diners. Els preus no poden pujar indefinidament, i la bombolla esclata. Els alts preus dels valors solament sostinguts per la creença dels inversors s’ensorren, i apareix la crisi. En la seva obra Estabilització d’una economia inestable publicada l’any 1986, l’economista Hyman Minsky argumentava que l’economia capitalista estable sembra les llavors de la seva pròpia destrucció.

Les dones musulmanes han de tenir el dret de decidir si dur burka o no. Decidir. Les darreres setmanes s’ha tret la pols dels estendards dels feminismes i occidentalismes a partir d’algunes notícies. Molts diuen lluitar pels drets de la dona, però també són molts qui no han preguntat a aquestes dones si els volen en la seva lluita i si, fins i tot, existeix aquesta causa. S’assenyala amb una mà els musulmans per oprimir les dones, mentre amb l’altra se les vol arrencar el vel del cap. Hom pot pensar que vestir un burka és denigrant, però no hem de perdre de vista que es tracta d’una qüestió cultural i religiosa, i, per tant, hauria de gaudir d’un tracte sensible. Cadascú és educat en una tradició que ens pot resultar propera o no, però que és la seva. Si la dona musulmana accepta

vestir el burka, per imposició o per desig, la seva decisió ha de ser respectada, de la mateixa forma que es respecta els boiximans que van en taparrabos. I pot ser que es tracti d’una imposició masclista, així ho veiem a Occident i és possible que així ho vegin algunes mahometanes. Tanmateix, si no ho volen, seran elles qui es rebel·lin, com molts oprimits s’han aixecat contra els qui els han sotmès al llarg de la història. Però en cap cas fa falta que vingui ningú a imposar cap visió del món i a menysprear la cultura en que algú ha estat educat. Els europeus també ens podem equivocar, no som guardians de cap resposta tot i que ens ho pensem.Compte amb el fonamentalisme occidental…

Edita: SOCIALCAT President: Cesc Poch i Ros Coordinadora editorial: Imma Bové i Vinyet Plaça d’Osona, 4, 1er, 08500 Vic T. 938895590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat Seu Camp de Tarragona: C. Ixart, 11, 1er. 43003 Tarragona T.977242525 tarragona@revistama.cat

Director: Jordi Salvador, edició Camp de Tarragona Cesc Poch, edició Osona Consell de direcció: Raquel Gil Miquel Àngel Escobar Chaquir El Homrani Mohamadi Bouziane Jannete Vallejo Julià Garcia Sara Blázquez Cap de redacció i edició Osona: Sara Blázquez

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Redacció edició Camp de Tarragona: Jordi Gené Consell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador) Glòria Carbonell Jordi Casals Saoka Kingolo James Kwasi Jamel el Meziani Carlos ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

d

2

Col·laboradors: CNL Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Xevi Quirante (fotografia) Mari Moyano Albert Portell Eduard Soler Disseny original i maquetació: Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design) Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal B-52647

5


Revista Mà Un espai de convivència

Breus

un espacio de convivencia amchan iwamachar

9

a space of communal life un espace de cohabitation

Noticies

Societat

El Vendrell ja té Escola de Música El Vendrell ja té la seva nova Escola de Música Municipal, situada a la Plaça del Tívoli, l’Escola de Música Pau Casals és una obra moderna que consta de cinc plantes i dos auditoris, i que ha costat un total de 6.448.408 euros. L’arquitecte és Pau Pérez responsable, també, del Conservatori de Vila-seca. El cap de setmana anterior a Nadal hi haurà una jornada de portes obertes, mentre que l’inici de les classes es farà un cop passades les festes, el dia 11 de gener.

Per Nadal, jocs en català

El Vendrell ya dispone de la nueva escuela de música municipal El Vendrell ghar-s ijjen ugherbaz d amaynu n uzawan n tendint

El Vendrell now has its new Municipal Music School El Vendrell dispose désormais de la nouvelle école de musique municipale.

El descens dels tràmits d’estrangeria s’ha accentuat enguany amb una reducció del 42%. Les peticions de reagrupament han caigut un 53% i només s’han demanat 476 permisos de treball, mentre que fa dos anys se’n van sol·licitar més de 9.000. La Subdelegada, Teresa Pallarès, que ha atribuït aquest descens a la crisi econòmica, ha destacat que amb 614 expedients, la petició d’arrelament és l’únic tràmit que s’ha incrementat lleugerament respecte l’any passat.

La crisis económica golpea a la inmigración Tzawa n tadsa tarza ane3raq

The economic crisis hits immigrants hard La crise économique frappe l’immigration

h

Potser són els Reis d’Orient --Melcior, Gaspar i Baltasar--- potser és el Pare Noel... tant se val qui sigui l’encarregat de portar regals als petits de casa vostra, a tots els podeu demanar jocs en català. Cada any el Consorci per a la Normalització Lingüística publica un catàleg de jocs en català amb l’objectiu que tothom conegui l’oferta de jocs i joguines que hi ha disponible al mercat. En aquest catàleg hi ha la referència de més de 200 productes entre nines que parlen o canten en català, puzzles i encaixos, ordinadors de joguina, joguines educatives, jocs de taula i jocs multimèdia.

El Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona han distribuït els catàlegs de jocs per diferents punts (botigues, ludoteques, parcs de Nadal...) i tothom que hi estigui interessat el pot consultar per Internet a <http://www. cpnl.cat/jocs/cataleg/> o a www.cpnl.cat/ reus, on hi ha també les adreces dels establiments adherits de Reus, Cambrils i Falset i fins i tot la disponibilitat d’un joc determinat a les botigues adherides. A més, el CNL de l’Àrea de Reus ha distribuït més de 8.000 cartes en català per escriure als reis mags, especialment a les escoles de Reus, Cambrils i Falset, i el de Tarragona n’ha distribuït més de 20.000 per diferents punts de les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Penedès i la Conca de Barberà. A la ciutat de Tarragona els xiquets i les xiquetes podran recollir la seva carta al Parc de Nadal, a l’estand del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona, on hi haurà a més una persona dedicada a oferir ajuda per redactar-les als infants que ho sol·licitin.

g

Els tràmits d’estrangeria cauen un 42% a Tarragona

CNL Tarragona

Por Navidad, juegos en catalán

Tirarin i urar n trarit ameqran For Christmas, games in Catalan Pour Noël, des jeux en catalan


10

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

veuran abocats a la clandestinitat o a l’economia submergida per tal de subsistir. Des del nostre punt de vista, s’han de donar solucions immediates a aquesta situació, i normatives a la problemàtica específica de la migració laboral, instruments que generin seguretat en víctimes d’explotació, treball forçat o tràfic de persones, que sovint no tenen opció o senten que no en tenen cap altra que sotmetre’s. Creiem que és urgent que el Govern espanyol ratifiqui els convenis internacionals i, en el transcurs de la seva pròxima presidència semestral de la Unió Europea, assumeixi un

compromís ferm a favor de la ratificació per part d’altres estats i, aposti per la lluita contra tot tipus de discriminació cap a la població treballadora migrant.

Noticia

18 de desembre, Dia Internacional del Migrant El 4 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de Nacions Unides va resoldre declarar el 18 de desembre Dia Internacional del Migrant (R55/93), tenint en compte el creixement del nombre de migrants a nivell mundial i considerant la Declaració Universal de Drets Humans. AMIC- UGT de Catalunya

El 4 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de Nacions Unides va resoldre declarar el 18 de desembre Dia Internacional del Migrant (R55/93), tenint en compte el creixement del nombre de migrants a nivell mundial i considerant la Declaració Universal de Drets Humans, que estableix “que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i que tota persona té els drets i llibertats que s’hi proclamen, sense distinció de cap tipus, en particular de raça, color o origen nacional”. En aquesta data recordem la necessitat i importància que té la signatura i ratificació de la

Convenció Internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i els seus familiars, 1990 (ONU), i del Conveni sobre les migracions en condicions abusives i la promoció de la igualtat d’oportunitats i de tracte dels treballadors migrants, 1975 (C143, OIT), així com el reconeixement dels drets que conté. En moments com els actuals, cal reflexionar l’impacte que està tenint la crisi econòmica entre els treballadors migrants, ja que són un dels col·lectius més afectats per la desaparició de llocs de treball o estan patint la vulneració dels seus drets adquirits, i molts d’ells es

Es necesario ratificar los convenios internacionales para la protección de los derechos de los trabajadores migrantes

Itxessa ad namen littifaqiyyat timadlanin iyh’ettan tasghart n ixeddamen ine3raq International agreements need to be ratified to protect the rights of migrant workers Il est nécessaire de ratifier les conventions internationales pour la protection des droits des travailleurs migrants

Fitxa d’estrangeria

Aquest tràmit té com a objectiu: que la persona estrangera que va obtenir una autorització de residència per circumstàncies excepcionals, normalment per la via de l’arrelament, obtingui la segona targeta. Però, tot i que a la pràctica pot tenir l’aparença d’una renovació, no es tracta d’aquest tipus de tràmit sinó que legalment es considera una modificació. Requisits: • Passaport en vigor. • Permís de residència anterior. • Certificat d’empadronament si ha canviat de domicili. • Si ha cotitzat a la Seguretat Social sis o més mesos per any: — Té situació d’alta: cap documentació addicional. — No té situació d’alta: oferta de treball per un any amb la documentació de l’empresa oferent. • Si ha cotitzat tres o més mesos per any:

— Contracte de treball en vigor. — Justificació que ha estat buscant feina activament. — Justificació que l’última relació laboral va ser interrompuda per causes alienes a la seva voluntat. •Justificació de la condició de beneficiari de prestació contributiva per desocupació o de prestació econòmica assistencial. •Si ha estat treballant i en alta a la Seguretat Social, un mínim de nou mesos en un període de dotze, justificació que l’última relació laboral va ser interrompuda per causes alienes a la seva voluntat i que ha estat buscant feina activament. Presentació de la sol·licitud personalment pel treballador o persona que autoritzi a aquest efecte, mitjançant cita prèvia a l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya indicada o per Registre Oficial.

www.associacioamic.com

g

Modificació d’autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals a autorització de residència i treball C/A

Recursos de extranjería Modificación de autorización de residencia temporal por circunstancias excepcionales a autorización de residencia i trabajo Lmawarid n rbarrani Abedder n nekwet n wezdagh di ca n wakuden weh’edsen

Immigration law resources Modification of the exceptional circumstances temporary residence permit to a residence and work permit Recours d’extranéité Changement du permis de résidence temporaire par un permis de résidence et de travail, pour des raisons extraordinaires


11

VIVIM JUNTS

Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 18

“Som Catalunya. País de convivència”

desembre 2009

Editorial

Un concurs per conviure Ara comença en la diversitat la feina de debò

L

a diversitat cultural ha estat, és i serà una de les característiques del poble català. Aquesta realitat és la idea central del concurs “Som Catalunya. País de convivència” que acaba de convocar la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania. L’objectiu és sensibilitzar el conjunt de la població sobre la convivència entre cultures i sobre la importància de mantenir la cohesió social. Aquesta iniciativa s’emmarca en el pri-

Dia Internacional del Migrant El dissabte 19 de desembre se celebrarà l’acte institucional en motiu del Dia Internacional del Migrant. L’activitat tindrà lloc al Parlament de Catalunya i servirà de marc a la Jornada anual d’Associacionisme i Participació organitzada per la Secretaria per a la Immigració. La inauguració anirà a càrrec del president del Parlament, Ernest Benach, i al llarg de la jornada es farà el lliurament de premis del concurs. També hi haurà intervencions institucionals i de representants d’entitats de persones immigrades. El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, obrirà a la jornada d’associacionisme pensada com a espai de reflexió i debat sobre la participació social, els drets polítics i de ciutadania, el paper de les dones i l’estat actual del teixit associatiu vinculat a la immigració a Catalunya.

mer aniversari del Pacte Nacional per a la Immigració, un acord estratègic signat per la gran majoria de forces polítiques catalanes, els agents socioeconòmics i els principals agents implicats el desembre de 2008. Un document que conté més de 100 mesures d'ara i fins el 2020 destinades a garantir una bona gestió del fet migratori, de forma concertada i consensuada amb la societat. El concurs s’adreça a estudiants, professorat i al públic en general, conté sis modalitats de participació i pretén recollir en diversos formats les vivències compartides entre persones de diferents orígens. Entre d'altres, es podran presentar dibuixos, narracions, fotografies o vídeos que demostrin com la integració i l’intercanvi cultural en els entorns més propers són la tònica habitual al nostre país. Hi haurà un total de 12 premis que es distribuiran entre les sis categories del concurs i consistiran en activitats d’aventura o d’allotjament d’un cap de setmana. El termini de recepció de treballs es tancarà el proper dimecres 9 de desembre i el lliurament dels guardons es realitzarà durant el transcurs de l’acte institucional de celebració del Dia Internacional del Migrant. Més informació a: http://www.gencat.cat/benestar/pdf/ba ses_somcatalunya.pdf

conviure: convivir acord: acuerdo signat: firmado forces: fuerzas conté: contiene mesures: medidas garantir: garantizar fet: hecho s’adreça: se dirige sis: seis entorns: entornos hi haurà: habrá allotjament: alojamiento termini: plazo treballs: trabajos proper: próximo dimecres: miércoles guardons: premios més: más dissabte: sábado motiu: motivo lloc: lugar càrrec: cargo lliurament: entrega espai: espacio teixit: tejido

L

’Institut d’Estadística de Catalunya ha publicat recentment les projeccions demogràfiques per als propers 10 anys. Ens anuncien un progressiu envelliment de la població i una moderació en les entrades de persones d’origen estranger. Les previsions corresponen a un escenari mitjà de creixement de la població, el més probable de cara als següents decennis i que ens farà arribar als vuit milions d’habitants el 2021. Els fluxos migratoris continuaran existint, però deixarem enrere la intensitat d’arribades viscuda en els últims anys. La crisi ha marcat una aturada en sec d’entrada d’immigració. Algú podria pensar que això s’ha acabat. Doncs, no, ara comença la feina de debò. Ara és el moment de posar els esforços en la integració, el coneixement mutu, l’intercanvi perso-

nal i l’apropament a l’altre. Ara és el moment d’aprendre a viure junts i juntes els que som diferents. Perquè el milió llarg de persones amb nacionalitat estrangera que s’han establert a Catalunya han vingut per quedar-se. Per això cal la Llei d’acollida i les polítiques d’integració, perquè hem de garantir la seva plena incorporació, per evitar societats a dues o tres velocitats, per aprofitar l’energia d’aquests nous catalans, per connectar més i millor Catalunya amb el món.

ens: nos enrere: atrás arribades: llegadas aturada: parada algú: alguien vingut: venido nous: nuevos

Conclusions del Congrés “Catalunya 2.0”

Els fills i filles de les migracions seran protagonistes del futur del país

El presentador de TV3, Roger de Gràcia, va moderar el primer debat amb joves. Foto: Ivan Giménez

E

ls passats 10, 11 i 12 de novembre Barcelona va acollir el Congrés Internacional “Catalunya 2.0, els fills i filles de les migracions”. Una activitat organitzada per la Secretaria per a la Immigració que va reunir prop de 600 persones entre professionals de l’Administració, d’entitats, experts de l’àmbit acadèmic i persones migrades. Durant la trobada es van analitzar aspectes com l’impacte de les polítiques d’integració sobre aquest col·lectiu, la transició de l’escola al treball i el procés de formació de la seva identitat nacional. La majoria

dels ponents van arribar a la conclusió que cal que la societat autòctona assumeixi la diversitat cultural com una realitat estructural del país. També van posar de relleu la importància de garantir l’accés equitatiu dels joves a la ciutadania plena i d’assumir el paper clau que tindran en la construcció del futur país.

fills i filles: hijos e hijas prop: cerca nascuts: nacidos altra: otra


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

12


VIVIM J UNTS

Hi participen més de 800 persones

Nous cursos d’alfabetització per a persones d’origen estranger

A

quest darrer trimestre de 2009, 64 municipis d’arreu de Catalunya han iniciat un projecte pilot d’alfabetització consistent en 74 cursos de català adreçats a més de 800 persones d’origen estranger. Aquesta iniciativa, emmarcada dins les mesures del Pacte Nacional per a la Immigració, pretén ser el primer pas d’un programa d’abast nacional per a l’alfabetització. L’objectiu d’aquests cursos és millorar la formació de les persones immigrades d’origen estranger que manifesten dèficits en escriptura i comprensió lectora per tal d’incrementar la seva autonomia personal, facilitar la seva incorporació sociolaboral i contribuir, alhora, a l’èxit escolar dels seus fills i filles. La majoria dels cursos es fan en centres educatius per tal d’apropar les famílies nouvingudes al sistema escolar. Són cursos de 40 hores, en grups de 10 a 20 alumnes a partir dels 16 anys i en horaris adaptats a les necessitats dels inscrits. Es tracta d’una oferta que complementa la formació d’adults ja existent i que es vincula a les accions

Apendre català

locals d’acollida que promouen els ajuntaments i consells comarcals amb el suport del Departament d’Acció Social i Ciutadania. El perfil dels alumnes matriculats respon majoritàriament al d’una dona d’origen marroquí procedent de zones rurals de 25 a 40 anys, tot i que també hi ha casos amb presència destacada d’homes i procedències diverses. Per norma general, els pobles on s’imparteixen els cursos són municipis petits que no disposen d’un centre de formació d’adults (la majoria es concentren a les capitals de comarca). L’objectiu és apropar l’oferta a la demanda, sobretot entre aquelles persones que tenen dificultats per desplaçar-se a altres poblacions si volen formar-se, pel motiu que sigui.

alhora: al mismo tiempo/ a su vez dona: mujer petits: pequeños apropar: acercar dins: dentro fan: hacen necessitats: necesidades

3

La immigració romanesa

Jove, recent i ben integrada a Catalunya

L

es persones de nacionalitat romanesa conformen el segon col·lectiu d’origen estranger més nombrós a Catalunya, després del marroquí. Es tracta d’una immigració recent, que ha crescut notablement en els darrers anys i que ha entrat al país majoritàriament de forma regular, especialment des de la incorporació de Romania a la Unió Europea el gener de 2007. Es calcula que hi ha ciutadans d’origen romanès a set de cada deu municipis catalans i actualment conformen l’1,3% de la població total de Catalunya, equivalent a 96.448 persones. En general, estan distribuïts de manera homogènia pel territori català, ja que són poques les poblacions amb altes proporcions de romanesos i generalment es tracta de municipis petits. La comarca que té una proporció més alta és el Montsià, on 9,4 de cada 100 habitants són romanesos. Pel que fa a la seva estructura per edats i sexe, és una població molt jove, amb una mitjana d’edat de 29 anys i més equilibrada entre dones i homes que la mitjana dels estrangers. Es tracta d’una població amb un bon ni-

vell d’inserció al mercat laboral i al teixit social de Catalunya. Es constata, per exemple, com té un índex d’atur inferior a la mitjana dels treballadors i treballadores de nacionalitat estrangera. Per conèixer més detalls podeu consultar el darrer del butlletí electrònic “La immigració en xifres” que edita la Secretaria per a la Immigració, íntegrament dedicat a la població de nacionalitat romanesa i consultable a través de la seva pàgina web.

recent: reciente segon: segundo nombrós: numeroso crescut: crecido anys: años darrers: últimos gener: enero set: siete deu: diez es tracta: se trata on: donde pel que fa a: referente a molt: muy nivells: niveles atur: paro mitjana: media


VIVIM J UNTS

4 Entrevista

Imma Pérez, secretària d’Infància i Adolescència

Breus

VI premis Francesc Candel

Acollir és donar una oportunitat a l’infant i a nosaltres mateix

L

’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), organisme autònom adscrit a la Secretaria d’Infància i Adolescència del Departament d’Acció Social i Ciutadania, té entre les seves finalitats contribuir a potenciar l’acolliment familiar. A Catalunya hi ha molts nens i nenes que, temporalment, necessiten una família que els ofereixi espai, temps, afecte i que es converteixi en el seu referent durant un temps, mentre les famílies d’origen dels infants resolen els seus problemes. En aquesta entrevista conversem amb Imma Pérez, secretària d’Infància i Adolescència de la Generalitat sobre aquest àmbit.

fessional, adreçada a professionals del món de l’educació.

Què és l’acolliment familiar? A mi m’agrada definir-ho com la voluntat de fer un servei a un infant. Hi ha infants en situació de desemparament que no poden seguir, per diversos motius, amb els seus pares biològics. Si no són acollits acaben essent internats en un centre, la qual cosa, lògicament no serà mai el mateix que l’atenció personalitzada que dóna una família.

Quins són els drets i deures de la família acollidora? La família acollidora té dret a percebre una prestació econòmica per l’acolliment de menors tutelats per la Generalitat, que variarà en funció de l’edat de l’infant acollit i de les particularitats de l’acolliment. A més, totes les despeses que genera les necessitats de l’infant acollit a nivell psicològic, pedagògic, òptic, odontològic, logopèdic, etc… van a càrrec del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Quins tipus d’acollida existeixen? N’hi ha diverses: l’acollida temporal (que pretén el retorn del nen amb els seus pares biològics després d’un temps), l’acollida permanent (la que pot acabar, o no, en adopció i que serveix també per a infants que no poden ser adoptats pels motius que siguin), i, properament, s’aprovarà també l’anomenada acollida pro-

Qui pot acollir infants en aquestes condicions? L’acolliment infantil és un servei. Per tant, tothom que estigui disposat a donar aquest servei i a comprendre les necessitats dels infants i tingui la capacitat suficient d’afrontar les situacions que se’n derivin, pot esdevenir una família acollidora. A banda del suport que donem des de l’Institut a les famílies acollidores, abans han de ser considerades idònies per a aquesta tasca segons un protocol que tenim establert.

I pel que fa a les famílies de persones nouvingudes? L’Institut també necessita famílies nouvingudes a Catalunya que vulguin acollir nens i nenes que es troben sota la tutela de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i que també procedeixen d’altres

països. No hi ha uns requisits especials, en el cas d’aquest col·lectiu, més enllà de la seva situació legal i d’una cert arrelament al nostre país. En aquests casos els infants provenen també d’altres països? En ocasions, nens procedents, per exemple, del Marrroc, de l’Àfrica subsahariana o de l’Equador, que són els més habituals, requereixen d’un ambient familiar proper. Això és, de gent que parli la seva llengua o tingui els seus mateixos costums. Quan això és així, les possibilitats d’adaptació del nen al nou entorn –i a la nova societat que l’acull- són molt més altes. No obstant, aquesta no és una norma fixa, sinó que, com en la resta de casos, allò que mirem en primer lloc són les necessitats del nen, independentment del seu origen. Per acabar, quin missatge donaria a les famílies que s’estiguin plantejant acollir un nen? Doncs que pensin que acollir és donar una oportunitat a l’infant i a nosaltres mateixos, és una experiència molt positiva que val la pena viure.

acolliment: acogida mentre: mientras desemparament: desamparo mai: nunca tasca: faena arrelament: arraigo

La sisena edició dels premis Francesc Candel, que reconeixen les bones pràctiques d’entitats en l’àmbit de la integració de les persones immigrades a Catalunya, ha guardonat aquest any a l’Associació Sociocultural Ibn Batuta de Barcelona, pel Taller de famílies al CEIP Drassanes; la Universitat de Girona, pel Projecte Rossinyol, mentoria per a una societat inclusiva; Somni de Mico Produccions de l’Hospitalet de Llobregat, pel documentalficció Ni fàcil ni difícil i la seva aplicació pedagògica; l’Associació per a la recerca i l’acció comunitària EINA de Salt, pel programa de ràdio El món a Salt, fet per nois i noies del món que viuen a Salt i l’Associació Qâdar de Terrassa, per la col·lecció de llibres Qâdar coeditada amb Abadia Editors. L’organització va a càrrec de la Fundació Lluís Carulla i de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Els premis reconeixen l’estímul a la integració a la societat catalana de les persones estrangeres immigrades a Catalunya. També es tenen en compte criteris com l’afavoriment del civisme, la convivència, el reconeixement del país, la sensibilització sobre la cultura de la immigració, el contacte entre catalans i persones immigrades, i una visió positiva de la immigració als mitjans de comunicació.

Premi al millor Filmet per la Convivència 2009 El curtmetratge “The Job”, realitzat pel nord-americà Jonathan Browning com a denúncia irònica sobre la explotació laboral i l’atur de les persones immigrades, va ser guardonat com a millor Filmet per a la convivència en la 35a edició del Festival de Filmets de Badalona, celebrada del 6 al 14 de novembre al Teatre Zorrilla d’aquesta ciutat. La secció dedicada a la immigració i la convivència, realitzada amb el suport de la Secretaria per a la Immigració, va comptar enguany amb la participació de 15 produccions realitzades per directors d’arreu del món. El racisme, el tràfic d’immigrants, les diferències religioses o la intolerància són alguns dels assumptes retratats en els vídeos participants.

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

www.acollida.gencat.cat

comunicacio.immigracio@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio www.acollida.gencat.cat


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Què fem aquest cap de setmana?

Pugem al Pedraforca El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que té dues carenes paral·leles unides per un coll. Als que els agrada gaudir d’una bona caminada enmig de la natura no es poden perdre aquesta sortida.

g

Este mes subimos al Pedraforca

Deg ayur-a ad nari Pedraforca This month, we climb Pedraforca Ce mois-ci, nous faisons une ascension au Pedraforca

a space of communal life un espace de cohabitation

11

La cuina d’en Camil És un dels indrets més escollits de Catalunya per fer una bona excursió, ja que el Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma força peculiar: té dues carenes paral·leles unides per un coll, una forma molt atractiva pel seu perfil en forma d’U. El massís del Pedraforca està situat al nord-oest de la comarca del Berguedà. És molt recomanable visitar també el mirador de Gresolet, que queda literalment penjant d’un cingle, i des d’on, si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular. Els pobles del voltant són Gòsol, a l’oest, i Saldes, a l’est. El Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà. Es va formar fa uns 25 milions d’anys. L’erosió del vent i l’aigua li va donar la seva forma actual al cim, que està composat per materials més sensibles a l’erosió. Addicionalment, els períodes de glaç i desglaç han esmicolat progressivament la roca formant la famosa Tartera de la cara sud. El Pedraforca és una de les muntanyes mítiques dels excursionistes i, sobretot, dels escaladors, ja que als temps heroics dels inicis de l’escalada a Catalunya, les dificultats de la cara nord a l’hivern en feien l’ascensió una gesta comparable a les més famoses escalades hivernals dels Alps. Tot i això, també hi ha itineraris per pujar caminant (o amb alguna grimpada fàcil) als principals cims. El més visitat és el Pollegó superior, i les principals vies d’ascensió que hi

duen són: • Des de Gósol, pel camí de la clota, el bosc de la Tossa i la Tartera. • També des de Gósol, seguint el tram del GR-107 fins a Font Terrers i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet. • Des del Refugi Lluís Estasen, també seguint la Canal de Verdet.

Les excursions al Pedraforca cal planificarles molt bé, l’accessibilitat no és fàcil i per pujar-hi cal estar mínimament preparat tenint en compte diversos aspectes: • Preparació física personal. • Portar equipament adequat i alimentació i beguda (no hi ha fonts). • Tenir en compte els canvis de temps. L’any 1982 va ser declarat Reserva Natural d’Interès Nacional pel Parlament de Catalunya.

La flor del fred

Quan el dia es fa de nit més aviat, quan el fred arriba, mentre dels armaris trèiem les mànigues llargues, la terra ens porta les primeres flors de la tardor i l’hivern, aquella flor de textura dura i tendre a l’hora, que té bona part dels colors del verds a l’hora que les anem obrint, la primera queixalada sembla aspre per portar-nos a la seva melositat que se’ns desfà. Les carxofes venen amb la tardor i fugiran cap a la primera, una verdura autènticament d’hivern, les podrem fer de moltes maneres: al forn, bullides, fregides, en xips, en crema, en conserva, al vapor, per ennegrir els arrossos .... sense cap mena de dubte a la brasa és a on donen el millor d’elles mateixes, unes brases de llenya a foc roent, necessitem el seu temps per passar de la llenya a la brasa, a sobre de la brasa posem les carxofes amanides per dins amb oli i sal, i les deixarem fins que quedin ben cremades per fora que voldrà dir que estant ben tendres per dins, anirem desfullant la carxofa i anirem trobant les fulles cada cop més tendres fins arribar al cor. Tenim fogons d’inducció, forns ventilats, les mil i una noves tecnologies, però encara està per descobrir allò que ha de substituir a l’autentica brasa de llenya, com a mínim per fer les carxofes, per desgracia les calefaccions d’ara han substituït les estufes de llenya d’abans i les llars de foc, segur que no tenim tant de fred però segur també que no mengem les carxofes tant bones, coses del progrés. COCINA La flor del frío: la alcachofa AXXAM U SANWI Nwar n tiz3efranin : d taga

COOKERY The flower of the cold: the artichoke CUISINE La fleur du froid: l’artichaut

*


12

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

El Quedem? es tracta d’un programa d’àmbit nacional que compta amb la col·laboració del Departament de Cultura, Política Lingüística i Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya. Es va iniciar l’any 2006 a la ciutat de Barcelona i actualment, també es duu a terme a Girona, Bages, Osona, Sant Cugat del Vallès, Badalona i Lleida. L’objectiu bàsic del programa és afavorir la cohesió social per construir amb la participació de tots els ciutadans de Catalunya un projecte de futur comú com a país. D’aquesta manera el Quedem? permet que les persones que formen part de la societat catalana d’avui es coneguin i es relacionin, participant d’activitats culturals i creant un espai de trobada, de convivència, coneixement i respete mutu entre els participants emprant el català com a llengua vehicular. D’aquesta manera, suposa un espai perfecte per a tots aquells que estan aprenent la llengua i volem usar-la al carrer, al dia a dia i també per a tots aquells que la parlen i volen compartir-

la. La força del projecte és que és tant interessant pels que acaben d’arribar com pels que hi porten tota la vida. La programació de les activitats s’elabora seguint els objectius abans esmentats triant propostes que siguin de rellevància pel territori del Tarragonès. Són activitats de lleure que permeten conèixer millor el nostre entorn des d’un punt de vista diferent per descobrir o redescobrir els racons del nostre territori. Es tracta d’activitats totalment gratuïtes on l’únic que cal portar són les ganes de participar. A tall d’exemple, el proppassat mes de novembre es van iniciar les activitats de la nova edició al Tarragonès i inclouen una passejada pel litoral tarragoní, l’assistència a un assaig dels Pastorets, la visita la casa-museu Castellarnau, la ruta modernista de Tarragona i l’assistència a un aplec de sardanes amb el Casal Tarragoní, entitat del teixit associatiu de la ciutat. Totes les activitats finalitzen amb una tertúlia on els participants intercanvien opinions

Cultura

Cultura

El programa Quedem?promou la cohesió social

F: ÒMNIUM CULTIRAL

Joan Andreu Torres Òmnium Cultural del Tarragonès

g

Quedem? Amb aquesta senzilla paraula Òmnium Cultural del Tarragonès pretén promoure la cohesió social de Catalunya a través de la llengua i el descobriment del territori. Òmnium Cultural del Tarragonès, entitat de referència de la societat civil tarragonina, impulsa aquest nou projecte des de fa un any.

i experiències sobre l’activitat que s’ha realitzat. Sempre hi va un monitor que dinamitza l’activitat. Per participar només cal trucar al telèfon de la seu d’Òmnium Cultural (977216638) o inscriure’s a la web: www.quedem.omnium.cat

Quedem? Es un programa que pretende promover la cohesión social en Catalunya

Ad neqqim? ijj n prugram iyessuyaran amuni n weydud di Katalunya Quedem? is a programme that aims to promote social cohesion in Catalonia Quedem? Est un programme qui vise à promouvoir la cohésion sociale en Catalogne

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

El viaje de Kalilu. Cuando llegar al paraíso es un infierno

Frozen River

Linòleum Maria Coma

www.linguapax.org

Amniòtic Records 2009

Linguapax és una organització no governamental que té per missió contribuir a la preservació i promoció de la diversitat lingüística arreu del món. El seu objectiu principal, recollit en el seu nom, és aplegar les diferents comunitats lingüístiques al voltant de la convicció que les llengües.

Autor: Kalilu Jammeh Plataforma, ANY Kalilu Jammeh, de Gàmbia, somia amb el paradís europeu. Aconsegueix reunir els diners per fugir de la pobresa sense saber que iniciarà un penós viatge fins a la península que durarà dos anys. L’autor pretén dissuadir els joves africans d’embarcar-se rumb a Europa i aconsella treballar per assolir la prosperitat a la terra on han nascut. La historia de una experiencia migratoria Amezruy n ict n tajriba n utla3 The story of an experience of migration L’histoire d’une expérience migratoire

Direcció i guió: Courtney Hunt EUA, 2008. 97’ La desesperació per guanyar diners empeny la protagonista a passar immigrants il·legals pel riu gelat Saint Lawrence, amb patrulles fronteres a les dues bandes. La protagonista, Ray, conduirà un cotxe, i es repartirà els guanys amb Lila, una noia mohawk. Una de las películas más premiadas de la temporada pasada

Ijj n usaru zeg saruten iyewyen awardi yemghar deg wakud-a ye3dun One of the films that has won most awards over the last year Un des films les plus récompensés de la saison dernière

Linòleum és el primer disc d’aquesta jove cantant, pianista i compositora. Cada cançó és un món, i en un mateix treball s’hi troben diferents extrems: des d’allò més delicat a allò més fosc i trascendent. És un disc ple de detalls i envoltat per un imaginari felí. A principis de 2010 serà a Vic. El primer disco en solitario de Maria Coma

Adebsi amezwar aweh’dani n Maria Coma The first solo recording by Maria Coma Le premier album en solitaire de Maria Coma

Linguapax trabaja para la diversidad lingüística

Linguapax txeddem i lixtilaf irsawen Linguapax works for linguistic diversity Linguapax travaille pour la diversité linguistiquex

Blog:

www.akan.cat/blog El blog d’Àkan, vivències d’immigració, explica les vivències que es produeixen a l’associació Àkan, així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions. L’Associació Àkan és una associació de caire voluntari que es dedica a l’acollida de persones immigrades en situació especialment dificultosa. Explica las vivencias de una asociación

Asbiyyen n tajarib n ict tmesmunt It explains the day-to-day life of an association Récit des expériences d’une association


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Preguntes Creuades

a space of communal life un espace de cohabitation

13 Cultura

Espectacles

‘Le sort du dedans’, circ amb tres artistes i un cavall

En Youcef respon: Què t’agrada més de la teva feina a l’AMIC? El que més m’agrada és el tracte amb la gent, i pensar que estic ajudant una miqueta a les persones que atenc. Segons la teva experiència, què ve a buscar la gent aquí a Catalunya ? Vénen a buscar al paradís, però com ja saps, el paradís aquí no existeix.

És la gent d’Osona gent acollidora? Depèn de les gent, però en general hi ha una bona acollida si la saps buscar. Després cal que aprenguis d’aquest procés per poder acollir els nouvinguts. Però, de totes formes, aquesta mateixa pregunta la podries fer a una persona catalana que hagués vingut de Barcelona. Què demanes pel 2010? Més humanitat entre les persones, i en general demano el que demana tothom.

Les preguntes de la Nelly

Les preguntes d’en Youcef

F: PHILIPPE LAURENÇON

Quins són per tu els factors d’integració més rellevants? La llengua com habilitat de comunicació, i aquí a la comarca és la llengua catalana. Reconèixer a l’altre i respectarlo, així com sentir-se respectat i reconegut.

La Nelly respon: Com assessora laboral, tens més casos a tractar últimament a causa de la crisi? Si, s’han perdut molts llocs de feina, es retallen drets que s’havien assolit, i les persones es troben en situacions complicades econòmicament. Molts cops fas més de psicòloga que d’assessora. Quines habilitats, a part de la de psicologia, ha de tenir una assessora laboral? Una assessora laboral sobretot ha de tenir molta empatia, i facilitat de comunicació, crec que és el més important.

Penses que les vacances de Nadal faran oblidar temes pels quals ens preocupem ara? Per Nadal les persones que estan en situacions complicades s’ho passen molt malament, però, com que és un temps per estar amb la família, segurament tot passa millor, ja que ens podem recolzar els uns en els altres. I tu, què demanes pel 2010? Salut i feina per tothom.

Le sort du dedans és el sisè muntatge de Mateu i Decourtye, que porten el circ un nivell més difícil encara: ni només estètic, ni només poètic, ni tècnicament perfecte, sinó emocionant i molt divertit des del primer moment. L’estructura de la carpa és una estructura fonamental d’aquest espectacle, amb la pista central i un corredor exterior pel qual se sent trotar Bonito. Caldrà no perdre de vista aquesta jove companyia catalano-francesa, que de ben segur revolucionaran el món del circ amb noves propostes que barregin el circ, el teatre, la música...

g

Reps reconeixement per la teva feina per part de les persones que atents? A nivell personal fer aquesta feina és molt agraït, perquè pots ajudar la gent que té un problema en un moment determinat.

Tot i ser el fill de Tortell Poltrona, un dels personatges del circ més coneguts del nostre país, Blai Mateu proposa un estil de circ ben diferents del que fa el seu pare. La companyia catalano-francesa Baró d’Evel Cirk Cie, encapçalada per Mateu i Camille Decourtye, ha portat aquest mes a Catalunya (ha estat al festival Temporada Alta de Girona o a Barcelona, per exemple) l’espectacle Le sort du dedans, o el destí de l’interior. A dins de la lona no hi ha fanalets ni garlandes, només silenci. És una metàfora del nostre espai més intern, a través de cinc personatges: un home, una dona, un músic, un cavall i un contrabaix. La companyia proposa endinsar-nos en aquest racó que tenim a dins i que està format per diferents elements (el masculí, el femení, l’animal i el musical, tots ells presents a la pista). Amb aquest espectacle, la companyia ha treballat en un espai sonor i visual on es barregen l’humor del clown, la bàscula, el cant i el contrabaix, les piruetes acrobàtiques i la participació d’un cavall. Baró d’Evel Cirk Cie va ser creada l’any 2001 per Camille Cecourtye, acròbata, cantant i experta en el treball amb cavalls, i Blai Mateu Trias, fill de Tortell Poltrona i format en jocs malabars, l’art dels pallassos i la manipulació i sonorització d’objectes, entre d’altres. En un petit espai circular de just 5, 5 metres, una dona (Camille Decourtye) i un home (Blai Mateu) escenificaven amb els seus cossos el ritu de les relacions humanes: les trobades, els desacords, els fracassos i els èxits de dos éssers humans embarcats en un viatge de recerca permanent. Aquest espectacle és l’aventura de la vida explicada a través de l’humor més absurd, les justes acrobàcies, la música i el pas lliure del cavall, de nom Bonito.

Blai Mateu representa la ansiedad de los exiliados republicanos a Francia en un espectáculo de circo

Blai Mateu itqeddam lmanfiyyin ghar tammurt n Fransa di ijjen umsagar n sirku Blai Mateu represents the anguish of the Republicans exiled in France in a circus show Blai Mateu représente l’angoisse des exilés républicains en France, dans un spectacle de cirque


Si ho llegeixes, és que es veu

ANUNCIA'T Revista Mà el millor espai publicitari als millors preus

18.000 exemplars total 9.000 exemplars repartits a Osona i 9.000 exemplars al Camp de Tarragona Instituts de secundària, tots els CAPs i Hospitals, Universitats, supermercats, ajuntaments, entitats da'estalvi, biblioteques i carnisseries, bars, locutoris i empreses. Els únics que arribem a tota la població, amb especial atenció al segment de les persones nouvingudes.

Truca'ns, que ens entendrem! 938895590 o 679864518 redaccio@revistama.cat


Revista Mà per a conviure a Osona

para convivir en Osona Hima anem`acher di Osona

15

Living together in Osona Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Esports i oci

Esport a Catalunya

EsportCAT

Cruyff s’estrena com a seleccionador català davant l’Argentina

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC) Des del començament de la Lliga de Futbol Professional ja s’han jugat sis partits de la nostra Lliga de Futbol dels Països Catalans, que enfronta els equips de primera divisió dels territoris de parla catalana. Segueix al capdavant de la classificació el F.C. Barcelona, que

havent jugat 3 partits ja acumula 7 punts. L’Espanyol, però, es situa a la cua, amb només un punt, encara que també només 2 partits jugats. Classificació

Partits jugats

Punts

1 Barça 2 Villareal 3 Mallorca 4 València 5 Espanyol

3 2 3 2 2

7 2 2 2 1

Taula de resultats Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Barça 0-0 Espanyol 1-0 0-0 Mallorca 4-2 1-1 1-1 València Villarreal

g En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

Humor. Partir-se de riure

La selección catalana de enfrenta a Argentina el 22 de diciembre

Tisedma n Katalunya ad tirar akid tisedma n Arjantin ass n 22 zi dissumber The Catalan national team to face Argentina on December 22nd La sélection catalane jouera contre l’Argentine le 22 décembre

g

El 22 de desembre a dos quarts de nou de la nit, al Camp Nou. Partit estel·lar. La selecció catalana de futbol i la selecció argentina disputen un partit amistós amb totes les seves estrelles. A la banqueta, dos entrenadors que són mites del futbol mundial. Per una banda, i jugant a casa, el seleccionador català Johan Cruyff, que s’estrena en el càrrec. Com a visitant, tot i que seguint-ho des de la llotja presidencial per sanció, Diego Armando Maradona. Tot i que per a les dues institucions, l’importància del partit és diferent, el potencial futbolísitc que la quatribarrada i l’albiceleste posaran sobre la gespa de l’Estadi és únic. Per part de la selección catalana, Cruyff ha convocat a jugadors de primer nivell, entre els quals es troben els hexacampions del Barça. Del FC Barcelona hi haurà Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández, Gerard Piqué, Sergi Busquets i Bojan Krkic, del RCD Espanyol jugaran Ferran Corominas, Joan Verdú i Moisès Hurtado, del Deportivo de la Coruña hi haurà Sergio Gon-

zález i Albert Lopo, del Getafe Jordi Codina, del València Bruno Saltor, del Sevilla Fernando Navarro, del Racing de Santander Òscar Serano, del Real Betis Sergio García, del Vila-real Joan Capdevila i de l’Ajax Oleguer Presas i Gabriel Garcia. Són absències destacades, Cesc Fàbregas, de l’Arsenal i Oleguer i Gabri de l’Ajax. Intentaran doblegar una Argentina en preparació del Mundial, composta per: Gonzalo Higuaín i Fernando Gago (Real Madrid), Sergio Agüero Maximiliano Rodríguez (Atlético Madrid ), Nicolás Pareja (Espanyol), Lionel Messi (Barcelona), Mariano Andújar (Catania), Jesús Dátolo i Ezequiel Lavezzi (Napoli), Ángel Di María i Pablo Aimar (Benfica), Martín Demichelis (Bayern Munich), Ever Banega (Valencia), Cristian Ansaldi (Rubin Kazan), Diego Pozo (Colón de Santa Fe), Cristian Álvarez (Arsenal), Mario Bolatti (Huracán), Martín Palermo (Boca Juniors), Emiliano Papa i Nicolás Otamendi (Vélez Sársfield) i Javier Pastore (Palermo).

g

Jordi Gené Tarragona

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partirse el pecho Tadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sides Humour. Se tordre de rire


16

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88

Llengua

Parlem de Nadal...

També és típic:

És una festa cristiana en la qual se celebra el naixement de Jesús (25 de desembre). En aquest període també s’hi inclouen altres celebracions com Sant Esteve (26 de desembre) cap d’any (1 de gener) i Reis (6 de gener). Per l’època de Nadal és típic menjar torrons, polvorons...

• Fer la representació del naixement de Jesús en un pessebre o bé guarnir un arbre de Nadal.

• Es canten nadales, com El vint-i-cinc de desembre: A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum; a vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet, fill de la Verge Maria, n’és nat en una establia, fum, fum, fum.

Torró de Xixona

El polvoró

Guia de Serveis

OFICINES AMIC UGT Guía de servicios Arguid anwamàawan

Guide des services Guide to services

TELÈFONS D’INTERÈS RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra 088 Emergències mèdiques 061 Bombers 085

Torró d’Alacant

Torró de crema

Els mantecados

Les rosques de vi

OFICINES AMIC-UGT

CURSOS DE CATALÀ

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88

AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11 Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a planta Tel. 977 77 14 14

LENGUA Vocabulario sobre las fiestas de Navidad TOTALAYT (IRAS) Amawal xef urar n trarit ( Navidad)

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 CNL Tarragona Pl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència) 43003 Tarragona Tel. 977243527 CNL Reus C/ de l´Amargura, 26, 1r 43201 Reus Tel. 977128861

LANGUAGE Vocabulary for the Christmas festivities LANGUE Vocabulaire sur les fêtes de Noël

• Es fa cagar el tió (soca d’arbre màgica que si es pica, “caga” regals). Tió, tió, Caga torró, Pel naixement de nostre senyor. *Segons cada poble hi ha diferents versions

CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONA Consolat de Bolívia Carrer Roger de Flor, 3 08018 Barcelona Tel. 93 322 65 12

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de Colòmbia Carrer de Pau Claris, 102 08009 Barcelona Tel. 93 412 78 28

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Consolat del Pakistan Ronda del General Mitre, 126 08021 Barcelona Tel. 93 451 27 56 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Treball

Entrevista a Paco Martín Periodista i professor de la UAB

Consells del mes

Porto un any i mig treballant per l’empresa mitjançant dos contractes temporals: el primer d’obra i servei i el segon eventual per circumstàncies de la producció. Puc reclamar un cop se m’acabi l’últim contracte sense que m’hagin renovat o fet indefinit? I tant. No ens equivocaríem gaire si afirméssim que el 90% dels contractes temporals formalitzats, ho són en frau de llei. La llei configura el sistema de contractació de manera que la contractació temporal ha de ser l’excepció i per tant, obliga a definir de forma concreta i suficient el motiu que al·lega l’empresa per no contractar indefinidament. No obstant, és evident que gairebé el 100% de les contractacions inicials que es realitzen són mitjançant contractes temporals. Què volem dir quan afirmem que un contracte és en frau de llei? Que es contracta a una persona per realitzar una feina que no té cap tipus de característica o no compleix dels paràmetres que la llei estableix per poder formalitzar un contracte temporal. Això vol dir que l’empresa contracta a una persona, per exemple, al·legant que té un augment sobtat de la demanda i per tant de la producció, que no pot ser escomès amb la plantilla permanent de l’empresa, quan en realitat els nivells de demanda o producció són els normals i habituals i, per tant, haurien de ser coberts per treballadors de l’empresa amb contracte indefinit. En aquests casos, l’article 15 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors estableix que els contractes temporals celebrats en frau de llei, es presumeixen indefinits. Davant d’una situació de contractació en frau de llei podem actuar de dues maneres: - Presentar una demanda reclamant que un Jutge ens declari que el nostre contracte és indefinit. - Un cop l’empresa ens extingeixi el contracte temporal, presentar demanda d’acomiadament, al·legant que el contracte estava formalitzat en frau de llei i per tant, l’extinció del contracte suposa un acomiadament que ha de ser declarat improcedent.

Tal com hem dit, la majoria de contractacions temporals ho són en frau de llei. Per tant, la recomanació és que si l’empresa no us fa indefinits o no us renova el contracte temporal, interposeu demanda reclamant la declaració d’improcedència de l’acomiadament. Amb aquesta demanda intentarem aconseguir dues coses: - Que l’empresa s’ho repensi i per no pagar indemnització o salaris de tramitació, opti per la readmissió. - Que l’empresa es vegi obligada a pagar una indemnització de 45 dies per any treballat, més els salaris de tramitació. Heu de tenir en compte però que, al tractar-se de contractes temporals, l’antiguitat acostuma ser molt minsa i també, per tant, la indemnització que pertoqui. Moltes vegades, però, val la pena provar-ho pels salaris de tramitació, que poden ser fins i tot resultar superiors a la quantitat de la indemnització. Quan fem referència a salaris de tramitació, volem dir els salaris que legalment ha de pagar l’empresa entre la data d’extinció del contracte i la data en que hi ha una sentència o un reconeixement de la improcedència de l’acomiadament. No obstant, s’ha de dir que la cosa canvia en els contractes d’interinitat.

g

WORKING WITH DIGNITY We deal with your employment queries UN TRAVAIL DIGNE Nous répondons aux questions se rapportant au travail

“El periodisme és molt tòpic amb la immigració” de comunicació veurem que és negativa per a les persones immigrades. Gairebé sempre el periodista s’apropa a la noticia des de l’òptica del conflicte i amb prejudicis.

Com és la feina d’un periodista freelance? Què és el que més t’agrada de la teva feina i quina és la part negativa -si n’hi ha- de treballar per compte propi? La feina del freelance sembla molt romàntica: fas una mica el que vols. La veritat és ben diferent. A vegades pots triar la teva feina, però d’altres, moltes, no tens massa opció i agafes el que et ve. Tot el que té de bonic la feina de freelance ho te d’inestable. A més, el freelance normalment està menys protegit que el personal de plantilla de qualsevol mitjà de comunicació. Però no vull ser negatiu i si sóc freelance és perquè, en definitiva, ho he volgut ser. Tractes temes socials, especialment immigració i relació nord-sud. Quines són les teves principals conclusions? És ben cert que el missatge, la narració mediàtica que es fa sobre el fenomen migratori encara pot millorar molt. Som molt tòpics i reproduïm constantment arquetips. Si parlem de la relació entre el fenomen migratori i els mitjans

També et dediques a la docència, ets professor de comunicació audiovisual a la UAB. Com veus les noves generacions de periodistes que s’estan formant? Afortunadament, la gent jove del nostre país arriben amb força. Tenen clar que la professió ja no és el que era, però també que si algú pot canviar això, seran ells mateixos. Tornar a recuperar la dignitat d’aquesta professió és feina dels propis periodistes d’avui i de demà. Però també hi ha gent poc preocupada per la precarietat de la nostra professió. Gent que només pensa en ser un “bon professional”, però també és cert que cada vegada més, els nostres alumnes es preocupen per una professió que ha anat a menys.

g

Contractes en frau de llei

TRABAJA CON DIGNIDAD Resolvemos consultas laborales IXEDDEM SE’L ÄZZ Ad nfekk iseqsan yeqnen ghar rxedmet

17

a space of communal life un espace de cohabitation

Cada mes entrevistamos a alguien relacionado con el mundo del trabajo Mkur ayur ad nteg amsawar akid ca n ijjen a iyeqnen ghar tudart n rxedmet

Every month we interview someone connected with the world of work Chaque mois, nous avons un entretien avec une personne liée au monde du travail


18

Entrevista

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation


Revista Mà Un espai de convivència

19

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

Entrevista a Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut de la Generalitat

El projecte migratori, una suma d’esforços M. Victòria Forns Fernández, Consellera de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

Migrar: Una necesidad y un esfuerzo intelectual y físico A3raq d ijjen h’ajet muhimma di min yeqnen ghar tusna d macca

Migrating: a necessity, and one that requires intellectual and physical effort Migrer : Un besoin et un effort intellectuel et physique

2

Un dels sectors més colpejats per la crisi han estat els joves. Per què? L’ocupació juvenil es concentra, bàsicament, en sectors cíclics (construcció, serveis, etc.). Això es deu al fet que la gent jove troba en aquests sectors una oportunitat d’incorporar-se al mercat laboral sense necessitat de formació. Però alhora, aquests sectors han estat els primers a veure’s afectats per la crisi i, en conseqüència, als darrers dos anys, l’atur juvenil (sobretot masculí) s’ha disparat. Quines novetats incorpora el Pla Nacional de Joventut (2010-2020) pel que fa als joves immigrats i fills d’immigrats, i a les polítiques d’interculturalitat? Jo destacaria el canvi d’enfocament que donem al fenomen de la immigració. Més que plantejar polítiques i respostes molt específiques adreçades a aquests col·lectius, el que hem de fer és oferir eines a una joventut que cada cop serà més diversa i més complexa. No es tracta, doncs, de fer polítiques excepcionals per als joves d’origen immigrat, sinó d’assumir que la societat catalana ja ha esdevingut intrínsecament i estructuralment intercultural. Al febrer es presentaran els resultats del procés de

participació en una trobada a Manresa. Quines creu que són les principals necessitats del jovent català? El gran repte que tenim plantejat és facilitar l’emancipació juvenil, ja que ara mateix som a la cua d’Europa pel que fa a l’edat mitjana d’abandonament de la llar familiar. I facilitar l’emancipació implica atendre’n els tres pilars bàsics: oferir una millorar formació als i les joves, millorar-ne les condicions laborals i fer una política d’habitatge valenta, que els permeti accedir a lloguers assequibles. Aquests tres pilars són ineludibles i, a més, s’han d’abordar de manera conjunta, ja que estan íntimament relacionats entre si.

conjunt de garanties (avalades per l’administració), els propietaris lloguen els seus pisos a gent jove amb un preu inferior al del mercat. I quines són les prioritats de la Secretaria de Joventut? A més de tancar un bon Pla Nacional de Joventut (2010-2020), aprovar la llei de polítiques de joventut abans del final de legislatura. I, vista l’experiència positiva de les primeres oficines joves, donar un fort impuls al desplegament territorial d’aquests equipaments.

g

Des que l’home existeix ha migrat sempre amb l’objectiu de cercar millors oportunitats per donar resposta al seu projecte vital. És lícit que aquells que viuen en països més pobres o sotmesos a règims totalitaris, on la depressió econòmica és greu i les llibertats dels homes estan segrestades, se sentin atrets per la imatge que projectem, els mal anomenats , països del primer món. Som aquests països els responsables, en part, de l’efecte crida. Qui no se sentiria atret per un món en què sembla tothom pot tenir les necessitats cobertes amb escreix. Ara bé respon això sempre de manera fidel a la realitat que es troba el migrant un cop arriba a casa nostra?. La resposta és clara: no!. És fàcil el recorregut que els nouvinguts han de fer fins arribar a tancar el seu projecte migratori amb èxit?. No, la culminació de les expectatives del migrant és complexa, de llarg recorregut i fa necessària la complicitat de les administracions del país d’acollida, les dels països emissors, que no poden eludir la seva responsabilitat en l’expulsió dels seus ciutadans, el paper de la societat d’acollida i la pròpia actitud del migrant. Voldria destacar el paper protagonista dels immigrats per adaptar-se a un món que els resulta nou i estrany. El nouvingut ha de desplegar totes les seves capacitats per aconseguir un treball, un habitatge, una situació de regularització que el posicioni millor en el mercat laboral i pugui així fugir de situacions d’explotació. La seva regularització el permetrà també el reagrupament familiar i així tancar definitivament el projecte gestat en el país d’origen. Cal fer el reconeixement necessari de l’esforç intel•lectual i físic que suposa per les persones immigrades donar resposta al seu projecte migratori, i que els nouvinguts reconeguin així mateix que el país d’acollida no sempre està preparat per a articular els mecanismes necessaris que agilitzin el procés de normalització d’un fenomen d’altra banda tant vell com la pròpia humanitat. En definitiva la solució està en treballar plegats i sumar esforços per arribar a una societat que esdevingui inclusiva i per tant més integradora.

“Som a la cua d’Europa pel que fa a l’edat mitjana d’abandonament de la llar”

F: Secretaria de Joventut

Opinió

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Què els podeu oferir als joves? En matèria laboral, des de la Secretaria de Joventut recentment hem impulsat l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil. Un Acord consensuat amb els agents socials, que ha de contribuir al canvi estructural de l’actual model d’ocupació juvenil, combatent fenòmens com la temporalitat, la sinistralitat o l’atur juvenil. I en matèria d’habitatge, estem donant un fort impuls a les borses joves d’habitatge, que són un servei de mediació entre propietaris i joves llogaters. Amb aquest instrument, i a canvi de rebre un

Entrevista a Eugeni Villalbí, Secretario de Juventud de la Generalitat de Catalunya

Amsawar akid Eugini Villalbi amaru yedjan x ih’udriyyen di Generalitat n Katalunya Interview with Eugeni Villalbí, Secretary for Youth Affairs of the Generalitat de Catalunya Interview avec Eugeni Villalbí, Secrétaire du Département de la Jeunesse du Gouvernement de la Catalogne (Generalitat de Catalunya)


OPINIÓ

El fred que ho domina tot

Estem a l’hivern i el fred ho penetra tot: l’ocupació, el comerç, el consum... Deixa l’ecoMohamadi nomia sota Bouziane zero. Ha congelat els salaris, les aixetes financeres i les immobiliàries, aquesta és la realitat. Per fi ens acomiadem de l’any 2009, amb els seus mals moments (atur, acomiadaments, etc), el que queda de bo són les manifestacions dels treballadors, i donem la benvinguda a l’any 2010, el rebem amb l’escalfor de la lluita, la unitat, la voluntat del canvi, per trencar aquest gel de crisi, i ho aconseguirem entre tots, sí que podem. La manca de confiança condueix al menyspreu i la transformació a una personalitat negativa. Hem de buscar el que és positiu, dins dels nostres tinters i tenir una participació i rol influent en la societat. Les persones que valoren les seves capacitats i tenen sentiments positius en ells mateixos i els altres, gaudeixen d’un alt respecte. I les persones que pateixen l’aïllament retroben dificultats de les seves capacitats. Aquests perden les seves famílies i la societat. Amb l’ocupació s’aconsegueix la salut i la felicitat. Feliç any nou 2010.

g El punto de vista de Mohamadi Bouziane

Rxezrat n Mohammadi bouziane The point of view of Mohamadi Bouziane Le point de vue de Mohamadi Bouziane

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“El meu futur el veig a Catalunya” Nacido en Burkina Faso, solo habla catalán Trur di Burkinafasu tessawar ghar takatalant

Born in Burkina Faso, he only speaks Catalan Né à Burkina Faso, mais ne parle que le catalan

Souleymane Kanon

Souleymane Kanon va arribar a Vic l’any 2005, després de passar per Dakar i Portugal. De seguida que va arribar va començar a prendre classes de català. Sempre ha treballat amb temes relacionats amb el comerç i li agradaria muntar un negoci d’exportació entre Osona i alguns països de l’Àfrica. Vic li agrada perquè la considera una ciutat tranquil·la, però no sap on acabarà vivint en un futur, tot i que el seu futur el veu a Catalunya, perquè aquí hi ha fet bons amics.

%

Revista Mà Desembre 2009 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà 3 Tarragona  

Número 3 de l'edició del Camp de Tarragona de la Revista Mà

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you