Issuu on Google+

Entrevista a Àlex Seglers, profesor de Derecho Eclesiástico del Estado en la UAB Amsawal akid Àlex Seglers, d aselmad n izerfan

ENTREVISTA Número 22 P. 4 i 5 Febrer 2010 “Estem davant www.revistama.cat d’un repte de

política pública sobre el fet religiós” Àlex Seglers Professor de Dret Eclesiàstic a la UAB

GRATUÏT

Interview with Àlex Seglers, lecturer in Spanish Ecclesiastical Law at the UAB Interview avec Àlex Seglers, professeur de Droit Ecclésiastique de l’État à l’UAB

i Prem el, nidsta Ca co v e r PUan a emi m, Pr totho 08 0 r e p via me 2 mi!! Ci Agsafae’m i Pr 09 Laus

5 3

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensemble à Osona 手杂志 为了在欧松纳共同生活 estrangeria P. 10

REPORTATGE P. 6 I 7

Clam popular contra la jubilació als 67 anys

7 6 s y n a

L’autorització de residència per a reagrupament familiar

Información sobre el reagrupamiento familiar Ineghmisen xef tmissit n rwacun ghar lxarij

No hay consenso sobre qué reformas hacen falta para salir de la crisis

Ur dinni bu ijj uxarres waha x mamec gha neg ad neffegh zi tzawa

There is no consensus on what reforms are needed to get out of the crisis

REPORTATGE P. 6-7

El Catalunya Cricket Club guanya un torneig al Marroc

El Catalunya Criquet Club gana un torneo en Marruecos Tarbih’t n krikit n Katalunya arebh’en di Lmaghrib

The Catalunya Cricket Club wins a tournament in Morocco Le Catalunya Criquet Club remporte un tournoi au Maroc

2

:

Absence de consensus sur les réformes nécessaires pour sortir de la crise

Information about reuniting families Informations sur le regroupement familial

@

cultura P. 12

noticies P. 9

Manlleu tindrà una biblioteca nova

Unnim serà el nom de la nova fusió de caixes

Manlleu recibe el proyecto de su biblioteca y archivo municipal Manlleu yettef lmesru3 n lmektaba n lbaladiyya d reh’wayej tiqdimin

Unnim será la nueva marca de la fusión de Cajas Unnim ad tiri d l3alama tamaynut n lmasarif

Manlleu receives the project for its new municipal library and archive Manlleu reçoit le projet de sa bibliothèque et des archives municipales

Unnim is to be the new name of the merged Savings Banks Unnim sera la nouvelle marque de la fusion des Caisses

l

1


2

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation


Revista Mà Un espai de convivència

Hem de diferenciar entre les diverses pràctiques en què hi participen els toros. Per una banda, existeixen espectacles com ara les corrides de toros en què l’únic objectiu és la mort de l’animal, i d’això se’n fa una festa. És per aquest motiu que considero que haurien d’estar prohi· bides, ja que no es pot celebrar la mort de cap animal. D’altra banda, hem de ser prou intel·ligents per diferenciar els actes que se succeeixen a diverses poblacions de Catalunya, com els correbous, i que són una festa de caire tra· dicional on no hi ha mort de l’animal. En aquest sentit, des del Parlament de Catalunya aprovàvem

g

LA PRÓXIMA PREGUNTA: ¿Qué opinas de la ley de veguerías?

el passat 11 de febrer una proposta de llei que prote· geix els correbous, mentre que ara fa uns mesos ja manifestàvem la voluntat de prohibir les corrides de toros. El límit està en la mort de l’animal. Sergi de los Ríos TOROS NO, GRÀCIES Roser Santos i Hortet No a la tortura animal. Txevi Rovira 29 anys. Sta.Eulàlia de Riuprimer (On vaig presentar una moció antitaurina que el ple de l’ajuntament va aprovar) No. Raül Vilanova Evidentment que no m’agrada que es maltracti els animals, però penso que de vegades se’n fa un gra massa. Independentmenat de les arrels profundes i antigues de la festa, de la tradició, la cultura literària,

ASEQSI ID GHAYASSEN: Mamec twarid azref n veguerías?

ta

un preg

era p o r P nses

ies? r e e u en p veg Què llei de t de la a.ca a: m inió a p t o s teva revi ia la @ o Env i cc reda

artística, monumental, etc, la tauromaquia també in· clou el valor del respecte al medi ambient i conservació de la naturalesa. Francesc Vila

NEXT QUESTION: What do you think of the proposed Law on Vegueríes?

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensezvous de la loi qui institue les vigueries ?

LES MENTIDES DEL RACISME:

“Els immigrants són el problema dels pressupostos municipals” Els experts entenen que les motivacions dels ajuntaments de Vic i Torrejón de Ardoz de tancar el padró a les persones “sense papers” es reparteixen entre les electorals i fins a cert punt les socials, però poc tenen a veure els problemes del finançament local que ells edueixen. Principalment, perquè els serveis amb factures més oneroses són els sanitaris i els educatius, ambdós de titularitat autonòmica. Sí que és de responsabilitat municipal la política d’integració, però el seu pes en els pressupostos és rela· tiu. “El pes dels immigrants en el pressupost dels ajuntaments no és gaire alt. La recessió afecta el finançament dels ajuntaments, però poc tenen a veure els estrangers”, diu Alfonso Utrilla, profes· sor del departament d’Hisenda i Sistema Fiscal de la Universitat Complutense de Madrid.

3

a space of communal life un espace de cohabitation

www.revistama.cat Web o Víde www.youtube.com/revistamatv Blog revistama.blogspot.com

La pregunta d’aquest mes:

Toros si o toros no?

un espacio de convivencia amchan iwamachar

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Los inmigrantes son un problema para las cuentas municipales” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA Ine3raq nihni d ijj n umxumber di reh’sabat n lbaladiyya

THE LIES OF RACISM “Immigrants are a problem for Council budgets” LAS MENSONGES DU RACISME « Les immigrants sont un problème pour les comptes municipaux »

r

EDITORIAL

L’eix econòmic de la C-17 Explica Pierre Vilar, en el pròleg de “Catalunya dins l’Espanya moderna”, que des de l’època del romans, fa més de 2000 anys, el terri· tori català funciona a partir del corredor mediterrani, l’antiga Via Augusta paral· Cesc Poch i Ros lela al mar i els corredors nord-sud que baixen seguint els rius des del Pirineu. Ara fem una nova Llei de Vegueries on els osonencs anem a petar a la Catalunya Central. Una notícia recent apuntava que amb el futur tren transversal Vic quedarà a només 18 minuts de Manresa. L’endemà el Director general d’infraestructures de la Genera· litat ens diu també que aquest tren no se l’espera per abans del 2030. Siguem clars, les inèrcies i sinèrgies de més de 2000 anys d’història no es poden canviar sols a cop de decret. Els osonencs continuarem funcionant situats mentalment, social i econòmica en l’eix del Ter i el Congost, i de fet el tren actual baixa cap a Barcelona i puja cap a Ripoll. A més, la dinàmica econòmica tant de l’Eix de Bracons com de l’Eix Transversal ens han obert sobretot cap a l’est, apropant-nos cap a Europa i cap al mar. No em sembla malament una llei d’organització territorial de Catalunya que superi l’obsoleta i imposada divisió provin· cial. Però la realitat és la que és i és difícil de canviar per via administrativa. A més el corredor de la C-17 i Bracons articula un dels eixos importants de l’activitat econòmica catalana actual i de futur que és el de la indústria agroalimentària. 7000 treballadors i treballado· res a Osona i 5000 a la Garrotxa que suposen més del 30% de l’activitat industrial respectives. Una activitat que és difícil de deslocalitzar i que ha crescut al llarg de la crisi recent, una opció de futur plena de reptes, que s’allarga de Granollers fins a Castellfollit de la Roca i Sant Joan de les Abadesses. Cal tenir-ho en compte. EDITORIAL El eje de la C-17 Bracons es el eje de crecimiento de la industria agroalimentaria de Cataluña AR’MATBA`A Abrid n c 17 bracons netta d abrid ghr-s rhimmet temghar di tyumi n macca d usenne3 di Katalunya

EDITORIAL The C-17-Bracons axis is the focus for growth of the Catalan agro-food industry EDITORIAL L’axe de la route C-17 Bracons est l’axe de croissance de l’industrie agroalimentaire de la Catalogne

*


4

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Entrevista

Entrevista

“Estem davant d’un repte de política pública sobre el fet religiós”

g

F: Sara Blázquez

Àlex Seglers, Doctor en Dret i Professor Agregat de Dret Eclesiàstic de l’Estat

Entrevista a Àlex Seglers, profesor de Derecho Eclesiástico del Estado en la UAB Amsawal akid Àlex Seglers, d aselmad n izerfan

Interview with Àlex Seglers, lecturer in Spanish Ecclesiastical Law at the UAB Interview avec Àlex Seglers, professeur de Droit Ecclésiastique de l’État à l’UAB

Àlex Seglers, Doctor en Dret i Professor de Dret Eclesiàstic de l’Estat

L’arribada de persones d’origen estranger ha suposat un canvi en el panorama cultural i religiós català. Per intentar entendre alguns dels dubtes que sovint apareixen hem entrevistat Àlex Seglers, Doctor en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i Professor Agregat de Dret Eclesiàstic de l’Estat. Ha publicat alguns llibres, entre els que destaquen ‘Autogovern i fet religiós. Una gestió del pluralisme religiós a Catalunya’, ‘Musulmans a Catalunya’, o ‘La laicidad y sus matices’. Sara Blázquez/Jordi Gené Sabadell

5 Quins són els principals conflictes que hi ha entre el món laboral i el món interreligiós? Jo crec que de conflictes n’hi ha de dos tipus. Els primers, quan els immigrants demanen uns drets de llibertat religiosa, com per exemple festivitats o menús concrets, dins les empreses, i no hi ha una infraestructura empresarial que pugui acomodar aquestes peticions que en altres països, que tenen més tradició de pluralisme religiós, si que les tenen previstes. La segons esfera de conflictes són qüestions que afecten a les esglésies tradicionals, com per exemple si determinats professors o professores de religió, seleccionats pel bisbat, poden ser acomiadats per no seguir els preceptes o la moral catòlica. Perquè les normes

de l’església catòlica són les que són i tots els treballadors que treballen per aquesta empresa han de complir uns requisits. Aquí poden col·lidir dos drets: el dret a l’autonomia de l’església catòlica (o qualsevol altra) versus el dret del treballador a la seva vida privada, a la seva orientació sexual. Potser l’esfera de conflicte més habitual és la primera: com s’acomoden les demandes religioses i culturals dels nouvinguts dins el món del treball. No és incompatible una cosa amb l’altra, però també hi ha uns certs límits. El calendari laboral està molt influenciat per les festivitats cristianes. Com es podria fer un calendari laboral totalment laic? El calendari ja és laic, perquè és

l’estat qui convalida les propostes que fa l’església, com la setmana santa, o determinats dies. En el moment que és l’autoritat civil o estatal, no l’eclesiàstica, qui fa el reial decret cada any de les festivitats, se suposa, formalment, que és un calendari laic. Que algunes festivitats tenen un origen religiós? És cert, però a efectes jurídics, com diu el Tribunal Constitucional en una sentència de 1985, aquest origen religiós s’ha secularitzat, per tant, la festa ja no té una finalitat religiosa, sinó que té una finalitat de descans pel treballador. Jo defenso que si, democràticament, hi hagués una majoria d’aquí uns anys que volgués canviar les festivitats per fer-les més paganes o laiques, tampoc no passaria res. Hauríem de veure si els cristians, a títol


Revista Mà Un espai de convivència

“Els sindicats han de defensar els drets fonamentals. Encara que no els agradi la religió, han de defensar la llibertat religiosa”

g

“La mayoría de fiestas no tienen una finalidad religiosa, sino de descanso para el trabajador” Azyen ameqran n uraren ur ghar-sen ca awad ghar ddin,maca teqnen ghar uswah’er n uxeddam

“Most of our festivals do not have a religious tone, but are about giving workers time off” « La plupart des fêtes n’ont pas de finalité religieuse. Elles visent plutôt au repos du travailleur »

personal, podrien anar a missa del gall sense cap problema amb el seu empresari, llavors situaríem el cristianisme a la mateixa situació de minoria religiosa que tenen ara els jueus, protestants o musulmans, encara que gràcies als acords de l’any 1992, i sobretot a la normativa europea, ja tenen garantit el dret a commemorar les seves festivitats. Hi ha la possibilitat de pactar amb l’empresari altres dies festius, o recuperar hores, o no rebre la remuneració a canvi de poder fer aquestes festivitats. Fins a quin punt la societat i els empresaris han assumit que la realitat ha canviat? Es tracta que l’empresari respecti la llibertat religiosa dels seus treballadors. La llibertat de religió és un dret fonamental, però també té límits. És a dir, si es posa en perill l’exercici de la llibertat de religió al funcionament de l’empresa, aleshores es posa en perill també els altres treballadors. S’han de mirar d’acomodar raonablement les demandes que es fan a l’empresari. En el cas de la festa del xai no és tant una qüestió empresarial, sinó de tenir uns espais dignes per celebrar el culte musulmà i cooperar amb les autoritats locals, en aquest cas amb els responsables dels escorxadors, i de vetllar per una sanitat i un comerç, en aquest cas de la carn halal. Hi ha un buit legal important, només hi ha una certificadora halal. No és només una qüestió que afecti els empresaris, és que afecta a la pròpia comunitat musulmana. Suposo que vindrà una aplicació més contundent de la llei de l’any 1992, que marca l’estatut jurídic de l’Islam, o una reforma de l’estatut, perquè la demanda de mesquites, de classes de religió, de parcel·les als cementiris, etc, no està regulat. Està contemplat en una llei, però no hi ha protocols d’actuació, llavors cada municipi té la seva pròpia guerra, quan s’hauria de donar suport als municipis des de dalt, i deixar ben clar a tota la societat quins són els drets i els deures de la comunitat musulmana. Estem davant d’un repte de política pública sobre el fet religiós, i el que falla a Espanya és l’enteniment del que ha de ser el fet religiós. Es tracta d’integrar una realitat religiosa, que no té res a veure amb la nostra història. Jo crec que no es pot anar amb dogmes clericals o amb dogmes laïcistes. Com s’han de regular els convenis col·lectius per tal de garantir el dret de llibertat religiosa?

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

S’acosten les eleccions i hi ha certs col·lectius que podran votar, però d’altres no...

Els partits polítics no són innocents, perquè fan càlculs i saben amb quines nacions poden fer convenis i també saben cap a on pot anar el vot. És una qüestió d’interès polític, no ens podem equivocar. Jo penso que l’efectiva integració de les persones nouvingudes passa per un cert arrelament social, laboral, deures, com té la societat d’aquí, i quan això s’ha consolidat, lògicament, el dret de vot l’han de tenir. Penso que s’integraran més podent exercir el dret a vot, perquè la integració té moltes facetes: té una faceta cultural-religiosa, una laboral, una socioeconòmica, que puguin gaudir d’un habitatge digne, d’una seguretat social, d’hospitals, de pensions, però també té una dimensió política.

“Hay que dignificar los lugares de culto” Itxessa ad irin imucan

El laïcisme està per sota dels drets fonamentals en l’escala jeràrquica de la Constitució espanyola. Per tant els musulmans, els catòlics i els ateus tenen dret a la seva llibertat de consciència, a la seva llibertat de pensament, a la seva llibertat ideològica i religiosa, i el que no s’hi val és que en nom del laïcisme no es deixi que les persones manifestin la seva fe o la seva ideologia. En democràcia, el pluralisme de valors existeix, i el que no podem fer en nom de l’estat laic és potenciar a uns en detriment d’uns altres. No podem ser ideòcrates. Els sindicats han de defensar les llibertats públiques, els drets fonamentals, encara que no els agradi la religió, han de defensar la llibertat religiosa de tot ciutadà. No es pot apostar per un laïcisme que retalla la llibertat religiosa del ciutadà. En determinats llocs els nouvinguts tendeixen a agrupar-se per col·lectius. Quins són els efectes d’aquest procés de creació de gueto? Jo confio en la política urbanística, en no concentrar moltes persones en un mateix barri, fer una diversificació urbanística també de cara a la integració

“Places of worship must be made dignified” « Il faut dignifier les lieux de culte »

dels escolars, però com que tenim un mercat urbanístic absolutament liberalitzat, això és difícil d’aconseguir, molt difícil. Confio molt en les segones, terceres generacions, que si ja s’han escolaritzat, ja han viscut amb la gent del país, i la interrelació és més fàcil. Jo no tinc una resposta màgica i penso que en cinc o deu anys veurem si efectivament hi ha hagut integració o no. Hi ha dos elements d’integració: l’escola i el treball. Hem d’entendre què vol dir un gueto, perquè les xarxes d’immigració reprodueixen els seus esquemes dels seus països d’origen, estan més còmodes així. No sé si és dolent o és bo, però sí que convindria que la societat, urbanísticament, no concentrés un índex d’una població determinada en un lloc, per la interacció, per l’interculturalitat, que estigués la cosa més repartida. Com es poden casar els “interessos” de les diferents comunitats religioses? Les comunitats religioses jo crec que no presenten problemes d’integració, en general. Les entitats religioses tenen la possibilitat de fer diàleg interreligiós entre elles, els ajuntaments em consta que estan fent polítiques

5

Entrevista

d’integració en el sentit de crear un consell d’entitats religioses dins el propi municipi, llavors aquí poden expressar les seves necessitats o demandes, i canalitzar-les a través de l’administració, aquesta és una via legítima. Però el que no podem fer és immiscuir-nos dins la vida de les pròpies comunitats, no és missió dels poders públics, perquè la neutralitat que exigeix la laïcitat ho impedeix. Quina ha de ser la posició d’un ajuntament en l’àmbit religiós? Jo diria que tenir en compte els acords de cooperació de l’estat amb les minories, que són d’aplicació municipal en el 70% de matèries. Cal veure com s’aplicarà la llei de centres de culte, jo insisteixo que potser complicarà més les coses, però s’han de dignificar els llocs de culte, perquè sovint estan en baixos, en garatges que no reuneixen les condicions. Legalment hi ha solució, la llei d’urbanisme ja preveia espais per a usos religiosos, la qüestió és si hi ha voluntat política per fer-ho i si hi ha rebuig veïnal, i gestionar aquest rebuig veïnal. Jo crec que té més pes l’exercici de la religió com a dret fonamental de tota comunitat religiosa, que les queixes d’uns veïns. El que s’ha de fer és molta pedagogia i l’escola té un paper important d’acceptar la diversitat cultural que tenim a Catalunya. I com s’ha d’incloure el fet religiós a l’educació? Jo estic a favor d’una classe de religió que no sigui catequesi, que no sigui adoctrinadora, però que expliqui bé les tradicions religioses que tenim, i el professorat ha d’estar ben format, seleccionat o bé per les autoritats religioses corresponents, o bé pel propi estat. Com veuen els musulmans la nostra estructura social? Aquí hi ha una qüestió que no és tan religiosa, sinó nacional. La comunitat marroquina té una integració de fa molts anys, ja estan en una segona o tercera generació, i un volum de persones molt gran en un país que està a una hora i mitja d’avió. No és la mateixa situació dels musulmans de l’Àfrica subsahariana, perquè també la seva interpretació de l’islam és diferent. El Marroc està desenvolupant unes estructures positives, que afavoreixen la integració del col·lectiu marroquí perquè tenen, per exemple, el Consell de la Comunitat Marroquina a l’Estranger (CCME).


6

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Reportatge

El tema del mes

7 6 ys n a

g No hay consenso sobre qué reformas hacen falta para salir de la crisis

Ur dinni bu ijj uxarres waha x mamec gha neg ad neffegh zi tzawa There is no consensus on what reforms are needed to get out of the crisis Absence de consensus sur les réformes nécessaires pour sortir de la crise

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha fet en les últimes setmanes una exhibició del seu caràcter reformista amb algunes decisions controvertides. Per una banda, l’Executiu va aprovar una reforma del sistema de pensions, que contempla mesures com elevar l’edat legal de jubilació als 67 anys. A més, ha posat sobre la taula una retallada de la despesa, amb un estalvi de gairebé 50.000 milions d’euros. En principi, el Govern vol pujar l’edat de jubilació fins els 67 anys de forma gradual, un mecanisme similar al que s’utilitzarà a Alemanya. L’any de partida per iniciar aquesta pujada podria ser el 2013, encara que d’altres fonts apunten que aquesta data podria deixar-se a la negociació amb els partits polítics. En qualsevol cas, es prendria un període d’almenys 12 anys en el que cada any s’augmentaria l’edat legal de cotització dos mesos. Per exemple, l’any 2013, un jubilat es podria retirar quan fes els 65 anys i dos mesos. Un cop s’arribi al llindar dels 67 anys, l’idea del Govern és que s’introdueixi un factor de sostenibilitat, és a dir, que es lligui d’alguna manera l’edat de jubilació a l’esperança de vida de cada moment.

Aquest model de càlcul de pensions és el que es segueix a Portugal o Finlàndia, i introdueix una variable automàtica per regular l’edat de jubilació, de tal manera que aquesta varia anualment en funció de l’evolució de l’esperança de vida. Segons els experts, aquests mecanismes d’ajust automàtic despolititzen la gestió del sistema i el lliguen a la longevitat, una de les variables que més l’afecten. Però no tothom hi està d’acord, amb aquestes reformes. Desenes de milers de treballadors ja es van manifestar el passat 23 de febrer a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, convocats pels sindicats UGT i CCOO de Catalunya, per protestar contra la reforma del sistema de pensions i exigir al govern que actuï per crear activitat econòmica. Molts treballadors pensen que l’endarreriment de la jubilació no és una bona solució, ja que hi ha professions dures on no es pot plantejar un endarreriment de la jubilació, com la construcció. El secretari general d’UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, va explicar al final de la manifestació a Barcelona que “no hi ha raons” per encetar ara aquesta reforma laboral, ja que el sistema de pensions “gaudeix de bona salut”. Va insistir en que “hi ha línies vermelles” que el govern “no hauria de travessar” i que queden definides “pels

Les propostes de reforma del govern no generen consens social El Govern de l’Estat vol reformar el sistema de pensions. Entre d’altres mesures vol ampliar la jubilació fins als 67 anys, fet que no ha generat consens social. Els treballadors ja han sortit al carrer per demostrar el seu malestar. drets dels treballadors”. Álvarez va acusar el sistema financer internacional de ser el causant d’aquesta crisi, i va acusar també l’oposició del PP de tenir un “programa ocult d’acomiadament lliure”. També va avisar que els treballadors sortiran al carrer “les vegades que calgui” per impedir que aquests projectes arribin a bon port. El secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, per la seva banda, va dir que la reforma de les pensions és “innecessària i injusta” i que pretén acontentar els mercats financers “responsables de la crisi econòmica”. La manifestació va coincidir amb les celebrades a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, i va comptar també amb el suport del sindicat USOC, encara que no com a grup convocant. A

Girona, unes 800 persones van recórrer els carrers de la ciutat per dir al Govern que “la retallada de les pensions és una mesura injusta” i no és prioritària en aquests moments. Al voltant de 1.400 persones, segons els convocants, van participar a la manifestació a Tarragona. El secretari general d’UGT de Tarragona, Jordi Salvador, va advertir que la manifestació va ser un “toc d’atenció” al Govern, que, segons la seva opinió, “ha de saber que no acceptarem retallades socials i laborals”. Prop de mil persones ho van fer a Lleida, amb el suport del sindicat agrari Unió de Pagesos, en canvi a Tortosa es van mobilitzar prop de 400 persones, segons els organitzadors. Els canvis que introduirà el Govern estan relacionats amb l’envelliment progressiu de la població, que suposa una pressió creixent sobre el sistema. La taxa de dependència (la relació entre cotitzants i pensionistes) passarà del 24,4% actual al 34,4% en 2030, segons Eurostat. En qualsevol cas, la Seguretat Social manté encara un superàvit molt ample. El saldo positiu va ser de 8.502 milions d’euros l’any 2009. D’aquests, dos mil milions es destinaran a ampliar el Fons de Reserva (la guardiola de les pensions), que acumula 71.000 milions. El programa del govern, a més, contempla ampliar el tram de vida laboral que s’utilitza per calcular les pensions, actual-


ment 15 anys. No està clar fins on s’ampliarà el nou còmput que pot afectar o beneficiar els cotitzants, segons hagin estat els seus últims anys de vida activa. Molts experts consideren que extendre el període de còmput és més just per ser més proporcional a l’esforç del cotitzant. No és el cas dels sindicats, que consideren la mesura regressiva, ja que qualsevol treballador necessitaria més de 15 anys de cotització per tenir dret a una pensió, diuen. Els sindicats van emetre un comunicat on deixen clar que “la solució no és retallar la protecció social”. Els representants de CCOO i UGT de Catalunya creuen

que abans d’iniciar un nou procés de negociació per la reforma de les pensions, és convenient que culminin els temes que encara queden pendents de l’Acord de Pensions de 2006: la integració al Règim General del Règim Especial Agrari i el Règim Especial d’Empleades de la Llar, i rebaixar l’edat de jubilació als treballadors i treballadores sotmesos a condicions laborals penoses, tòxiques, perilloses o insalubres. Com que no hi ha consens sobre quines són les millors mesures per sortir de la crisi, els sindicats en proposen algunes, com afavorir i millorar la figura de la jubilació flexible, de manera que, mantenint l’edat legal de

un espacio de convivencia amchan iwamachar

jubilació als 65 anys, els treballadors i les treballadores puguin voluntàriament triar entre anticipar o endarrerir l’edat de jubilació; millorar el finançament del sistema de pensions: culminar la separació de fonts, de manera que el finançament públic assumeixi íntegrament , entre d’altres, els complements a mínims, i millorar el salari mínim interprofessional per millorar les cotitzacions. Una altra de les mesures proposades és continuar millorant les pensions mínimes per situar-les per sobre del llindar de la pobresa, i adoptar mesures que fomentin la permanència dels treballadors i les treballadores de més

a space of communal life un espace de cohabitation

edat al mercat laboral, reforçant les polítiques actives adreçades a aquest col·lectiu i contra la discriminació per raons d’edat. També proposen millorar el model productiu, de manera que tots els treballadors i les treballadores tinguin una ocupació de qualitat i amb drets, amb salaris suficients, que permeti assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini. A part, proposen crear mesures que millorin la protecció social dels treballadors més grans de 50 anys que han estat expulsats del mercat de treball, i que en lloc de situar l’objectiu únicament en la reducció de despeses, s’abordi una nova

7

Reportatge

estructura d’ingressos que garanteixi la suficiència financera del sistema de Seguretat Social.

Los trabajadores se movilizan contra la jubilación a los 67 años Ixeddamen nhezzen deg udem n azref n taqa3ud iyedjan ar 67 iseggussa

Workers mobilise against retirement at 67 Les travailleurs se mobilisent contre la retraite à 67 ans

F: Juan Antonio Zamarripa (UGT de Catalunya)

Revista Mà Un espai de convivència


8

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Opinió

Opinió

Capafonts a l’avançada en les TIC Existeixen nuclis de població que han tingut dificultats en l’accés a les noves tecnologies de la Informació i la comunicació. Capafons n’és un Francesc exemple. El municipi ja Tarragona i Baró gaudeix, per fi, de coberDepartament de tura de Telefonia mòbil Governació i com de TDT i Internet de Administracions PúBanda Ampla. Això ha bliques a Tarragona estat possible pel treball realitzat conjuntament entre l’ajuntament i la Secretaria de Telecomunicacions i societat de la Informació. A través del Pla Catalunya Connecta (20072010) impulsat pel Departament de Governació s’ha estès a tot el territori la xarxa de telecomunicacions, que facilita les comunicacions al país, tot facilitant cobertura de telefonia mòbil, Internet de Banda Ampla i TDT, a tots els nuclis de més de 50 habitants, com a mínim. L’objectiu és contribuir al desenvolupament econòmic, social i cultural del Camp de Tarragona, millorar l’accés de la població a les noves tecnologies, i principalement fomentar l’equilibri entre territoris, així com convertir les telecomunicacions en eines de desenvolupament. Ha permès que els ciutadans puguin arrelar-se en el territori i crear les xarxes econòmiques necessàries per tal que el benestar de les persones augmenti, no solament en termes materials, sinó també amb espais d’autoestima i benestar. Contribuir, millorar i fomentar, no sorgeixin del no res. Quan l’any 2000, el Consell Europeu ja preveu el creixement de les TIC i ens diu que el sosteniment social i el creixement econòmic s’ha de fer a través de la societat del coneixement, ja apunten el paper clau que la informació i la comunicació telemàtica tindran en el futur. La universalització i la disponibilitat de les tecnologies de la informació i del coneixement han contribuït a generar ocupació i ho seguiran fent, essent un filó d’ocupació.

g

Objetivo: contribuir al desarrollo económico, social i cultural del Camp de Tarragona

Narezzu: ad negg tizemmar di min yeqnen ghar tadsa d tusna n weydud deg iyyar n Tarragona Objective: to contribute to the economic, social and cultural development of the Camp de Tarragona Objectif : contribuer au développement économique, social et culturel d’El Camp de Tarragona

Opinió

Solucions d’esquerres

David Aliaga

Las soluciones para garantizar un sistema de pensiones. Ane3raq d twiza qnen attas ghar lh’kuma tazermat suya nzemmar a xafes netcer di manaya

A government of the left should focus on immigration and maternity benefits to guarantee the pension system L’immigration et les aides à la maternité doivent être la mise d’un gouvernement de gauche pour garantir le système de pensions

La crisi i la participació política Hassan El Jeffali

La participación social y política de los nuevos catalanes Acrac asertan d min yeqnen ghar weydud n iktalanen imaynuten

The social and political participation of the New Catalans La participation sociale et politique des nouveaux catalans

Endarrerir la jubilació fins als 67 anys és impropi d’un govern d’esquerres. Si bé l’equip de Zapatero ha tingut la valentia d’encarar els problemes del sistema de pensions, no ho ha enfocat des d’un punt de vista socialista. Demanar als ciutadans que treballin durant dos anys més potser és una solució, però n’hi ha d’altres que miren més pel benestar del ciutadà. Una d’elles és la incorporació de joves immigrants a la Seguretat Social. Una població envellida com l’espanyola requereix de més treballadors que estiguin allunyats de l’edat de jubilació per poder pagar les pensions de qui les han de rebre aviat. S’ha de compensar el desequilibri generacional que existeix. Fer-se càrrec que molts estrangers treballen il·legalment, sense que els empresaris aportin a la tresoreria la quantitat que se’ls

exigiria normalment, i arreglar aquesta situació milloraria l’estat del sistema de pensions. Aquest desequilibri que ajuden a corregir els immigrants, possiblement és fruit de la dificultat per tenir fills. Una altra solució, doncs, és recolzar la maternitat. Facilitar al màxim la decisió de tenir nens és una bona aposta a llarg termini. En termes pragmàtics, l’Estat fomentaria el naixement de nous contribuents en lloc d’esprémer els ja existents. Així, sembla que corregir l’envelliment de la població per garantir la bona salut del sistema de pensions ha de ser l’aposta d’una esquerra que no ha d’atemptar contra uns drets que els nostres besavis van aconseguir amb molts esforços.

Els nous catalans del Camp de Tarragona es troben en una situació de pobresa i molts d’ells s’han plantejat el retorn als països d’origen fins que no hi hagi un creixement econòmic que millori la situació. Ho vulguem o no, la crisi que patim ha generat tensions entre la població autòctona i els nouvinguts. Tots nosaltres, des de la societat civil, hauríem de fer la pedagogia i sensibilització necessària per evitar-ho. Al Camp de Tarragona, com a la resta de Catalunya, els fluxos migratoris han passat per tres etapes. Primera, la visibilitat d’una immigració magrebina de joves solters; la segona amb la combinació d’una immigració femenina gràcies al reagrupament familiar d’aquests joves legalitzats i la nova immigració procedent des d’Amèrica Llatina; i la tercera amb l’obertura de fronteres per els

nous països d’Europa de l’est. El Camp de Tarragona ha canviat amb la inclusió de noves poblacions d’orígens diversos, i caldria reflexionar-hi. Cal cercar la participació, no nomes social (que ja s’està fent) sinó, també, política participant i donant visibilitat a persones d’origen estranger i permetre que assumeixin responsabilitat d’alt nivell. El principi de reciprocitat, és a dir la participació dels espanyols en les eleccions municipals dels països que acceptin que els seus ciutadans participin en els eleccions municipals espanyoles i europees, ha portat a molts països a signar els convenis pertinents amb Espanya, per una participació en les eleccions municipals de 2011.

Edita: SOCIALCAT President: Cesc Poch i Ros Coordinadora editorial: Imma Bové i Vinyet Plaça d’Osona, 4, 1er, 08500 Vic T. 938895590 redaccio@revistama.cat www.revistama.cat Seu Camp de Tarragona: C. Ixart, 11, 1er. 43003 Tarragona T.977242525 tarragona@revistama.cat

Director: Jordi Salvador, edició Camp de Tarragona Cesc Poch, edició Osona Consell de direcció: Raquel Gil Miquel Àngel Escobar Chaquir El Homrani Mohamadi Bouziane Jannete Vallejo Julià Garcia Sara Blázquez Cap de redacció i edició Osona: Sara Blázquez

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadors de Catalunya UGT-SICO

Redacció edició Camp de Tarragona: Jordi Gené Consell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador) Glòria Carbonell Jordi Casals Saoka Kingolo James Kwasi Jamel el Meziani Carlos ordoñez Ramon Ripoll Edwin Tunjar Joan Vera Roberto Villaescusa

d

d

Col·laboradors: CNL Osona (Llengua) Josep Camprubí (Treball) Xevi Quirante (fotografia) Mari Moyano Albert Portell Eduard Soler Disseny original i maquetació: Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design) Traduccions: Babel Traductors Dipòsit legal B-52647

5


Revista Mà Un espai de convivència

Breus

un espacio de convivencia amchan iwamachar

9

a space of communal life un espace de cohabitation

Noticies

Societat

Els Premis Innovacat arriben a la tercera edició

Ja s’ha encetat la tercera edició dels Premis Innovacat, que s’adrecen a empreses catalanes relacionades amb la comarca d’Osona. Són una iniciativa pública i privada, i els convoquen l’Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu i les empreses osonenques Bon Preu, Girbau, La Farga Group i Fundició Dúctil Benito. Els Premis Innovacat volen donar suport a projectes empresarials que ens facin més competitius, que ens aportin més coneixement i que generin llocs de treball qualificats en el nostre territori, Osona. Los premios Innovacat llegan a la tercera edición Awardi n Innovacat iteffeghd wis 3 n twaratin

La C-17 estarà desdoblada fins el Ripollès l’any que ve

The 3rd Innovacat Awards are held Les prix Innovacat en sont à leur troisième édition

Unnim serà la marca comercial de la Unió de Caixes d’Estalvis de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa. La denominació comercial parteix del concepte “Unió” inclòs en el nom social expressat en el projecte d’Estatuts i en els registres i documentació oficial de constitució. Des de fa mesos s’ha estat treballant en la creació de la marca comercial; un procés que va tenir una primera fase consistent en la convocatòria d’un concurs intern, a fi que els empleats de les quatre caixes poguessin fer les seves propostes de noms. Es van presentar més de 9.000 noms. Unnim será la nueva marca de la fusión de Cajas Unnim ad tiri d l3alama tamaynut n lmasarif

Unnim is to be the new name of the merged Savings Banks Unnim sera la nouvelle marque de la fusion des Caisses

2

Segons les previsions del govern, l’any que ve es donaran per superats els vells dèficits de comunicacions entre Osona i el Ripollès, amb una carretera completament desdoblada. Això és el que va assegurar, si més no, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, durant la seva visita a les obres del desdoblament aquest mes de febrer. El conseller també va confirmar que el desdoblament de la C-17 entre la variant de les Masies de Voltregà i l’enllaç de Sora entrarà en servei al setembre d’aquest any, mentre que no serà fins el setembre de l’any que ve quan estarà desdoblada fins a l’entrada de Ripoll. Nadal va rebre l’explicació dels responsables de les obres i va explicar que els túnels del tram fins a Sora estan completament calats i reforçats. Són els túnels paral·lels als actuals de Sant Quirze de Besora, el Ginestet i Codines. En determinats trams de l’obra ja s’ha començat a fer una primera fase de pavimentació. Segons va dir, es treballa “intensament” en els punts més delicats de l’obra com un mur sobre el riu Ter o en els viaductes de l’obra com el de Cussons

d’uns 170 metres de longitud. En el cas del tram entre Montesquiu i Ripoll, que es preveu que estigui acabat el 2011, és una obra “complexa” per la seva orografia. Actualment s’ha excavat el túnel de la Fraga de Bebié i s’estan excavant els túnels de Bellavista i Ripoll. També es treballa en les boques dels túnels de Terradellas i Montesquiu. El conseller va destacar que l’obra no presenta obstacles seriosos i que al 2011 es podran donar per superats els dèficits comunicatius entre les dues comarques. La inversió total del desdoblament de la carretera entre Vic i Ripoll és de 312 milions d’euros. L’obra l’executa la concessionària Cedinsa, la mateixa que executa les obres de desdoblament de l’Eix Transversal. Nadal va explicar que l’empresa ara es bolca en acabar aquesta obra per posteriorment bolcar-se en la C-25, on va recordar que ja s’han iniciat alguns treballs en determinats trams. Les obres en execució s’emmarquen en el conjunt d’actuacions que el departament de Política Territorial i Obres Públiques du a terme per potenciar i millorar les prestacions de l’Eix Vic-Ripoll, i a més d’afavorir les comunicacions entre Osona i el Ripollès, afavorir la connexió amb l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta actuació inclou el desdoblament de la carretera entre Manlleu i Ripoll i la millora del tram que ja té quatre carrils entre Centelles i Manlleu.

g

La nova marca que uneix les caixes fusionades es diu Unnim

Redacció

La C-17 estará desdoblada hasta Ripoll el año que viene

C 17 ad ibda asegwas id itasen ar Rippoll The C-17 will be a dual carriageway as far as Ripoll next year L’année prochaine, la C-17 sera dédoublée jusqu’à Ripoll


10

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

zats ja poden votar a tots els processos electorals, xifra que augmenta als 650.000 estrangers residents quan ens referim a les eleccions municipals, ciutadans que desitjablement exerciran aquest dret en les properes eleccions. Però no només els partits polítics han de ser responsables de generar un debat rigorós entorn a la immigració sinó que és la societat qui ha de donar resposta a les injustícies, sent els mitjans de comunicació els que tenen la oportunitat de donar-li veu sense caure en la demagògia i la notícia sensacionalista, tal i com es va ja establir a les resolucions del II Congrés de la Immigració a

Catalunya, celebrat per AMIC l’any 2004 a la ciutat de Reus. Des d’AMIC seguirem reivindicant el respecte als drets laborals, socials i polítics de tots els ciutadans i ciutadanes i demanant responsabilitat a tota la societat, la participació política i social de tota la població serà determinant en la consolidació d’una societat democràtica, respectuosa i políticament responsable.

Estrangeria

La participació política dels immigrants, una qüestió pendent AMIC-UGT de Catalunya

instrumentalització de la immigració a més de ser una garantia de integració i cohesió social. Reconèixer el dret al vot a les persones immigrades els permetria defensar-se d’aquests prejudicis i a l’hora desenvolupar-se com a ciutadans. Tal i con recull el Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012 la participació política és l’exercici de la democràcia per excel•lència i la titularitat d’aquest dret és la màxima expressió de la salut política d’un país. No és una feina fàcil doncs és un procés que requereix del compromís de totes i tots però cada vegada és una realitat més propera. Aproximadament 85.000 estrangers nacionalit-

g

Són necessaris els debats polítics, i sobretot socials, entorn a la qüestió de la immigració. Ara bé, en els darrers temps, com bé van demostrar els últims esdeveniments de Vic i les posteriors reaccions, s’està generant un debat entorn a la immigració basat en la criminalització i la seva utilització per a treure’n un rèdit electoral sense parar-se a pensar en les conseqüències que aquest pot comportar en la cohesió social i contradient els pactes assolits per evitar precisament que la immigració sigui un element per a aconseguir vots. Sens dubte la participació política seria una eina eficaç per a lluitar contra aquesta

Sobre el derecho a voto y la no instrumentalización de la inmigración en las campañas electorales.

Tasghart di lintixab d ubeddi ss tiraret zeg ne3raq deg himur n lintixab On the right to vote and the non-exploitation of immigration in election campaigns À propos du droit de vote et de la non-instrumentalisation de l’immigration dans les campagnes électorales

Fitxa d’estrangeria www.associacioamic.com

La reforma de la Llei d’estrangeria 4/2000, que va entrar en vigor el passat mes de desembre, ha introduït alguns canvis en el reagrupament familiar: En relació a les persones que poden ser reagrupades: • A més del cònjuge, també es pot reagrupar a la persona amb la que es mantingui una relació anàloga a la conjugal, lo que podríem entendre per una parella de fet, la forma d’acreditar-lo es

detallarà al reglament que ha de desenvolupar la Llei. • Es continua podent reagrupar als fills menors de 18 anys propis i als del cònjuge o parella, també als majors d’aquesta edat que no siguin objectivament capaços de proveir a les seves pròpies necessitats per raons de salut, així com als tutelats però només quan aquesta tutela pugui ser reconeguda com a vàlida al nostre país. •En relació als ascendents es on més canvis s’han produït, ja que ara només es podrà reagrupar als pares o sogres quan tinguin més de 65 anys, el reagrupant tingui la

residència de llarga durada (abans denominada permanent), estiguin al seu càrrec i existeixin raons que justifiquin la necessitat de qui vingui a viure a l’Estat espanyol amb ell. Excepcionalment es podrà reagrupar a menors de 65 anys en els casos que es determinin reglamentàriament. En relació als requisits econòmics: • NO computaran els que provinguin del sistema d’assistència social • Es tindran en compte els ingressos del cònjuge que convisqui amb el reagrupant.

g

Autorització de residència per reagrupament familiar

* La cònjuge víctima de violència de gènere podrà obtenir una autorització de residencia i treball independent sense necessitat d’acreditar mitjans de vida propis o d’aportar un contracte de treball, quan es dicti al seu favor una ordre de protecció o el Ministeri Fiscal elabori un informe en el que s’indiqui la existència d’indicis de violència de gènere.

Recursos de extranjería Información sobre el reagrupamiento familiar Lmawarid n rbarrani Ineghmisen xef tmissit n rwacun ghar lxarij

Immigration law resources Information about reuniting families Recours d’extranéité Informations sur le regroupement familial


VIVIM JUNTS

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 20

Nou servei a partir de 2010

febrer 2010

Editorial

Conveni per al reconeixement professional dels nouvinguts E

Un vincle important

Signatura del conveni amb (d’esquerra a dreta) Marc Simón, Joan Josep Berbel, Màrius Rubiralta, Oriol Amorós, Xavier de las Heras i Montserrat Feu

E

xement de l’experiència professional i la l secretari per a la Immigració del creació de mecanismes d’inserció laboral Departament d’Acció Social i Ciuper als sectors qualificats”. Es parteix de tadania, Oriol Amorós; el director la convicció que l’arribada de treballadors del Servei d’Ocupació de Catalunya, i treballadores estrangers, especialment Joan Josep Berbel; el secretari general en els darrers anys, representa una opordel Consell Interuniversitari de Catalunya tunitat per a millorar el nivell de qualificadel Departament d’Innovació, Universitats ció professional del conjunt de la població i Empresa, Xavier de las Heras; el secretreballadora. De fet, segons l’Enquesta tari general d’Universitats del Ministeri Demogràfica de Catalunya de 2007 de d’Educació, Màrius Rubiralta; el director l’Institut d’Estadística de Catalunya un 6,5 de l’Àrea d’Integració Social de la Funda% de la població estrangera és diploció “la Caixa”, Marc Simón; i la presidenta mada i un 9,2 % llicende l’Associació Atlàntida, ciada o doctorada. Montserrat Feu; van sigTindrà la seu al nar el passat 15 de gener un conveni per a districte de Ciutat Principals objectius principals accions promoure l’assessoraVella de Barcelona Les que contempla la poment sobre els tràmits sada en marxa d’aquest necessaris de cara a obprojecte són: orientar i informar sobre els tenir el reconeixement de les qualificatràmits de procediment en el reconeixecions professionals aconseguides per ment de títols; oferir una primera acollida persones estrangeres en els seus països en els casos necessaris; recollir les sol·lid’origen. El projecte té dos objectius focituds de reconeixement i fer seguiment namentals: d’una banda orientar i inforde la seva tramitació; acompanyar als mar sobre el tràmits del procediment de usuaris durant el procés de reconeixereconeixement de títols i, de l’altra, asment dels seus títols; oferir orientació per sessorar i afavorir la inserció laboral d’aa la realització dels requisits formatius quest col·lectiu. complementaris als que queda condicioL’acord respon a una de les mesures innat el reconeixement del títol, així com l’ocloses al Pacte Nacional per a la Immirientació per a la realització d’estudis gració, en la qual s’aposta per “fer aflorar superiors complementaris; i assessorar i els sectors de la població qualificada a afavorir la inserció laboral de les persotravés de l’agilització dels tràmits per a nes acollides en sectors laborals afins a l’homologació de la formació, el reconei-

la seva titulació. Tot plegat es concentrarà a través del creació del Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari (SARU) que es preveu obrir entre els mesos de març i abril i compartirà seu amb l’Oficina d’Orientació per a L’Accés a la Universitat, ubicada a la plaça BonSuccés de Barcelona.També s’editaran materials informatius en diverses llengues, entre d’altres. L’abast territorial del projecte és tot Catalunya, si bé la seva implementació serà progressiva. Els beneficiaris seran persones d’origen estranger residents a Catalunya en situació administrativa regular, que tinguin un títol universitari de grau mitjà o superior. Més informació: http://www.gencat.cat/dasc/immigracio http://www.lacaixa.es/obrasocial

reconeixement: reconocimiento signar: firmar promoure: promover afavorir: favorecer es parteix: se parte anys: años millorar: mejorar de fet: de hecho accions: acciones recollir: recoger tot plegat: todo esto

n arribar al nostre país, les persones nouvingudes inicien un procés d’adaptació que comença amb l’exploració del nou entorn. S’han de conèixer els veïns, les botigues més properes, les escoles, el transport i els hospitals... tot és important per a establir vincles i adaptar-se a la nova realitat. Un dels primers actes d’integració que fan les persones migrades és el de l’empadronament. Aquest instrument d’àmbit municipal permet establir un doble vincle: d’una banda, l’administració intenta conèixer els habitants del seu territori amb una informació mínima sobre ells mateixos (nombre, circumstàncies, ubicació...), mentre que per a la persona empadronada suposa un acte positiu d’integració mínima en la comunitat humana més propera (els seus veïns) i també en la comunitat institucional (el municipi). És, per tant, una de les vies principals per a la integració a la societat de les persones nouvingudes. És una obligació de l’Administració local empadronar a totes les persones que viuen al municipi i que acreditin la seva identitat i la seva residència habitual a la població amb documentació legal i en vigor, però cap altre requisit. Així ho diu la Llei de Bases de Règim Local i així ho diu l’article 6è de la Llei d’Estrangeria. Per tant, això inclou també les persones sense autorització de residència. Excloure’ls no només obstaculitza el seu accés a drets com la salut i l’educació, sinó que també dificulta la planificació de serveis i de polítiques de convivència per a tothom. Ajuntaments com el de Berlín, a Alemanya, o Rotterdam, a Holanda, on les lleis no permeten empadronar aquests ciutadans, veuen amb bons ulls aquest model inclusiu, ja que permet mirar la realitat de cara, tal com és, i servir millor el conjunt de ciutadans

vincle: vínculo comença: empieza botigues: tiendas establir: establecer conèixer: conocer nombre: número propera: próxima


2

VIVIM J UNTS

Un nou espai d’intercanvi i apropament entre cultures

S’inaugura la Casa Amaziga de Catalunya A mazic és el nom dels pobladors originaris del nord d’Àfrica. Es calcula que, avui dia, la població amaziga suma més de vint milions de persones. La seva llengua, l’amazic, s’ha mantingut fins els nostres dies, en què

comença a tenir un ús escrit important, com a llengua principalment oral. A Catalunya es calcula que el vuitanta per cent de la població magrebina és d'origen amazic per la qual cosa la llengua amaziga és la tercera més parlada en el nos-

tre territori, després del català i del castellà. És per això, que el passat mes de gener es va inagurar a Barcelona la Casa Amaziga de Catalunya, que neix amb la voluntat de ser el referent del Poble Amazic a Catalunya i també un punt de trobada entre la ciutadania amaziga i la catalana. La Casa Amaziga té, entre d’altres, els objectius següents: realitzar cursos de llengua amaziga i de català; dur a terme activitats culturals; difondre material de sensibilització, de divulgació, educatiu i lúdic; organitzar viatges d’intercanvi, i disposar d’un centre de documentació. La seva seu, que comparteix amb Òmnium Cultural, és al carrer Diputació 276 de Barcelona. Més informació: Tel. 933 198 050 www.casaamaziga.cat info@casaamaziga.cat

Territori d’origen dels amazics, al nord d’Àfrica

Acord amb les emissores locals

Línies estratègiques de la Casa Amaziga de Catalunya:

-Enfortiment institucional i treball en xarxa - Promoure el fet propi i diferencial amazic a Catalunya - Promoure el fet propi i diferencial català al país d’origen - Enfortir el teixit associatiu amazic - Orientar als amazics de Catalunya - Impulsar el codesenvolupament amb el territori amazic - Promoure l’equitat de gènere

parlada: hablada neix: nace dur a terme: realizar seu: sede

Estudi de la Fundació Jaume Bofill

El “Vivim Junts”, Els efectes de la crisi ara també a la ràdio en la immigració

E

l Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, i la Federació de Ràdios Locals de Catalunya acaben de signar un conveni de col·laboració per promoure el coneixement i la comprensió sobre el fet migratori i la interculturalitat, especialment entre la societat autòctona catalana. L’acord es concreta a través de la producció i emissió d’un espai radiofònic promogut per la Secretaria amb la col·laboració d’Unescocat i la mateixa Federació. Amb el títol de “Vivim Junts”, es tracta d’un programa que inclou -de momentuna dotzena de capítols, d’uns cinc minuts de durada, cadascun dedicat a un dels principals col·lectius d’origen estranger presents a Catalunya. La previsió és emetre’n un a la setmana. El “Vivim Junts“ aproparà a l’audiència els principals trets culturals de cada col·lectiu, els motius que motiven la seva emigració, la seva presència en el territori català, explicarà les realitats que viuen un cop són aquí o com aconsegueixen integrar-se. La Federació de Ràdios Locals de Catalunya treballa, des de fa temps,

per incorporar progressivament en la programació de les emissores adherides la diversitat cultural. Actualment, la Federació aplega a més d’un centenar de ràdios locals i comarcals, la majoria de titularitat pública, d’arreu del Principat i suma una mitja aproximada de 300.000 mil d’oients.

Oriol Amorós (Secretaria) i Manel Ramon (Federació) després de signar el conveni

ara: ahora espai: espacio inclou: incluye trets: características d’arreu: de todo aplega: se compone mitja: media

L

a Fundació Bofill ha presentat recentment l’estudi “Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l'any 2008”, elaborat per Andreu Domingo i Albert Sabater del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’informe analitza l'evolució recent dels fluxos de la migració internacional cap a Catalunya, de la qual se’n desprenen dues conclusions principals: que l'impacte de la crisi sobre els fluxos és desigual en funció de les nacionalitats analitzades, i l'inici de processos de disgregació familiar a causa de les estratègies seguides per adaptar-se a les conseqüències de la crisi. En efecte, després d’un ascens ininterromput i sense precedents durant tot el segle XXI, l’any 2008 van caure a Catalunya els fluxos migratoris internacionals. Degut a la crisi econòmica, les entrades, que havien arribat a poc més de 170.000, van caure un 12,7% respecte al 2007. Aquest descens, però, és molt inferior a l’enregistrat en altres comunitats autònomes (on superava el 25%), en part degut a la major antiguitat dels corrents migratoris i al caràcter d’assentament que el

territori català té per a la població estrangera. També durant el 2008 van augmentar notablement les sortides de Catalunya cap a l’estranger, arribant a poc més de 81.000 aproximadament. Com a resultat d’aquesta inflexió de l’onada migratòria i de l’augment de les sortides, el creixement de la població de nacionalitat estrangera empadronada a Catalunya s’ha ralentitzat en el seu conjunt, arribant a un total de 1.184.192 persones (el 15,9% del total) a 1 de gener de 2009 segons les dades provisionals del Padró continu. Aquesta evolució està marcada per una gran heterogeneïtat dels comportaments per nacionalitats. Més informació: www.migracat.cat

recent: reciente fluxos : flujos desprenen: derivan sense: sin van caure: cayeron degut: debido enregistrat: registrado sortides: salidas onada: oleada creixement: crecimiento


VIVIM J UNTS Conèixer Catalunya

3

per a més informació consultar www.carnavalsolsona.com

La festa del Carnaval arriba a Solsona D

eclarat festa d’interès nacional, el Carnaval de Solsona és únic a tot el país per molts motius. Recuperat a finals de la dictadura l’any 1971, gràcies a la iniciativa d’un grup de joves solsonins, el Carnaval de Solsona va ser el primer en recuperar-se a Catalunya, després d’anys de prohibicions. D’aquesta manera, les tradicions tornaven a reviure per donar pas a la parodia i la burla pròpies d’aquesta festa. El Carnaval

Apendre català

comença el dijous gras amb el pregó i l’arribada del Carnestoltes (del 5 al 17 de febrer). Després, balls i disfresses fins el dimecres de cendra, quan es crema i s’enterra el ninot. Entremig, música i cercaviles amb els Gegants Bojos, paròdia dels gegants de la Festa Major, que dansen al so del Bufi, himne del Carnaval, mentre estomaquen tothom a mida que avancen pels carrers. I dissabte, el moment més esperat per tothom: la penjada del ruc.

Ara fa molts anys, als solsonins els deien els mata-rucs pel costum que tenien de penjar un ruc del campanar d’acord amb una antiga tradició. Avui dia, la paròdia segueix amb un ruc de mentida que és penjat pel personatge popular que aquell any s’encarrega de fer la lectura del pregó de les festes. Tot plegat, una pila d’actes lúdics i amens que, durant dies, animen una festa única i molt divertida que barreja modernitat i tradició i que mostra el tarannà dels solsonins i la seva ciutat. Una ciutat viva i plena d’història que val la pena conèixer. Capital de la comarca, Solsona és coneguda per ser una ciutat activa i bella. Activa, pel gran nombre de comerços que omplen els carrers estrets del seu nucli antic i pel moviment dels mercats que es celebren dimarts i divendres a la Plaça del Camp i els Passeig Pare Claret. I bella, pels seus portals, les cases senyorials, els seus palaus i, sobretot, per la seva catedral i l’aire tranquil i serè que s’hi respira. Passejant per Solsona trobarem infinitat d’indrets bonics i curiosos: les fonts gòtiques ubicades a gairebé totes les places, les muralles i el Portal del Pont per on entrem a la ciutat i ens adrecem a la Catedral, el Palau Epis-

copal, la Plaça Major, la Torre de les Hores, el Portal del Castell o l’edifici de l’Ajuntament entre molts altres. Solsona respira història i tradició i encisa tothom que la visita. Malgrat tot, si el que volem és conèixer-la de veritat, el millor que podem fer és viure les seves festes i, en especial, el Carnaval.

Ajuntament de Solsona Castell, 20 25280- Solsona Tel. 973 480 050 ajuntament@ajsolsona.net www.ajsolsona.net www.carnavalsolsona.com

motius: motivos reviure: revivir pas: paso balls: bailes disfresses: disfraces cendra: ceniza ninot: muñeco entremig: en medio dansen: danzan


VIVIM J UNTS

4 Entrevista

Juan Elías Pérez, odontòleg i premi APRODOCAT 2009

Breus

“És important tenir interès pel país que t’acull” M

Exposició “La pell d’Amèrica” a Vic

arc Simón (Esplugues de Llobregat, 1960) és el director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”. Des d’aquest departament, creat el 2006, de la principal entitat financera del país es treballa activament per eradicar les diverses formes d’exclusió social que es manifesten a la nostra societat. En aquesta entrevista parlem de la seva feina al respecte. Què és l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”? És l’encarregada d’afrontar tots els processos de lluita contra l’exclusió social, que es tradueix, per una banda, en el suport a projectes aliens, de tercers, que vagin en aquesta línia i, per l’altra, en l’elaboració de projectes propis. Els nostres projectes tenen com a objectiu canviar la realitat d’aquelles situacions concretes que considerem de risc. Com per exemple? Des de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa” treballem en diversos fronts: les famílies amb perill de pobresa infantil, el suport a persones que pateixen malalties avançades, amb dones maltractades, les aules hospitalàries (per a nens ingressats en centres mèdics), en programes de conciliació de la vida laboral i familiar, en prevenció del consum de drogues, en incorporació al mercat laboral de persones amb dificultats per incorporar-s’hi, en la formació de la població reclusa, i també en la interculturalitat. En tots els àmbits on actuem ho fem sempre en col·laboració amb entitats del tercer sector, perquè, per a ser efectius, cal evitar la duplicació d’estructures.

De tots aquests programes, quins en destacaria especialment? N’hi tres que són molt importants per a nosaltres. Les famílies amb risc que els seus fills pateixin pobresa, les persones amb problemes per accedir al mercat laboral i la interculturalitat. En el primer cas, el de les famílies amb pobresa infantil, hem destinat 12,5 milions d’euros, només a l’àrea metropiltana de Barcelona, per treballar-hi. Pel què fa a la incorporació a una feina de la gent que més li costa, apliquem una programa novedós d’inserció laboral, en col·laboració amb les adminis-

El doctor Pérez a la seva consulta de Guissona (la Segarra)

tracions, que cerca les necessitats de l’empresa en cada cada cas. Gràcies a aquesta metodologia aquest any 2009 hem augmentat en un 30% el nombre de contractes laborals signats. I pel que fa a la interculturalitat? La treballem a dos nivells, la mediació intercultural pròpiament dita i la mediació dins l’àmbit sanitari. Aquest darrer camp, compartit amb la Generalitat. Però com enteneu la interculturalitat des de la vostra Àrea? És una eina per afavorir la convivència, a partir de dues concepcions individuals compatibles i complementàries: l’orgull de pertinença i els lligams al territori d’acollida. Aquests valors, com dèia, han de ser compatibles entre ells, ja que ningú no està per sobre de ningú. La presència de persones nouvingudes és superior en algun dels sectors on treballeu per davant dels altres? La immigració és un element present en tots els sectors en els quals actuem, però amb una incidència especial en les famílies en situació de vulnerabilitat i amb risc de patir pobresa infantil. En aquests dos grups els índexs de persones immigrades és superior a la resta. Quin és vostre mètode d’actuació al respecte? Tenim diferents programes dins d’aquest àmbit, com l’ajut econòmic a les entitats es-

pecialitzades en el tema, l’edició de materials específics de difusió com la guia “Cómo es este país”, la publicació de directoris d’entitats del sector i la mediació intercultural. En concret, aquest darrer arriba aquest any a la fi de la seva primera fase. I a partir d’ara? Després del període 2006-09 ara arribem a la seva conclusió, i a partir d’ara iniciarem un nou projecte, que anomenem d’intervenció comunitària. En que consistirà? Buscarem territoris on existeixi una important diversitat cultural i hi desplegarem diferents actuacions amb l’objectiu d’afavorir-ne la convivència. Aquestes actuacions incidiran sobre els àmbits que considerem més idonis a tal efecte, com són l’escolar, el de la salut i el del teixit associatiu. A més, es faran també convenis amb l’Administració per donar suport a iniciatives que vagin en aquesta línia. Nosaltres no aportem únicament el finançament dels programes sinó que hi introduim un mètode de treball. I això es tradueix en les eines que posem a disposició dels professionals i en la creació de grups interdisciplinars on s’aplica aquesta manera de fer.

acull: acoge tarannà: carácter desenvolupa: desarrolla

El Museu de l’Art de la Pell de Vic acull des del passat 20 de gener l’exposició “La Pell d’Amèrica”. Es tracta d’un recorregut per l’Amèrica del Nord, el Perú, Mèxic i l’Argentina a través de les peces del museu, explicades per persones nascudes en aquests països que, a través de records, anècdotes i vivències, ens aproximen a les cultures americanes presents a la comarca d’Osona. La mostra permet al visitant endinsar-se, a través d’un conjunt de peces de pell, en la realitat personal i cultural d’aquestes nous osonencs i es complementa amb informació audiovisual sobre els objectius generals del projecte, i amb els testimonis enregistrats dels informants i la seva relació amb les peces del museu. L’exposició romandrà oberta fins el 28 de març. Al llarg del 2010 es podran veure les exposicions monogràfiques restants, “La Pell d’Àfrica” i “La Pell d’Europa”. I, més endavant, tota la informació recollida durant el projecte serà utilitzada en la remodelació de l’exposició permanent del museu. Paral·lelament, aquest projecte ha d’esdevenir el punt d’arrencada per promoure accions socioculturals i pedagògiques construïdes a partir del fet intercultural.

“Viatge a Tatinutropo” Amb el nom de “Viatge a Tatinutropo”, el Consell Comarcal del Vallès Occidental i l’Ajuntament de Ripollet, amb la col·laboració de la Secretaria per a la Immigració, han organitzat una exposició itinerant per combatre els prejudicis i rumors sobre la diversitat de la nostra societat. La intenció de les administracions implicades és fomentar la convivència als municipis de la comarca i contribuir a l’integració de totes les persones que hi viuen. Tatinutropo és la terra de l’oportunitat, una ciutat acabada d’inventar, però paradoxalment massa real, on el dia a dia no és gens fàcil. L’exposició inclou unes visites guiades per aquest territori desconegut, que es faran els dies i hores següents: 11 de febrer (de 15.30 a 17h.), 20 de febrer (de 10 a 11.30h.) i 25 de febrer (de 18.30 a 20h.).Cal inscripció prèvia, enviant nom i cognoms a l’adreça de correu csanjuan@ripollet.cat o trucant al telèfon 935 046 040 .

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

comunicacio.immigracio@gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio www.acollida.gencat.cat


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Què fem aquest cap de setmana?

La cuina d’en Camil

Ruta per la Tàrraco romana Visitar Tarragona és fer un viatge de més de dos mil anys d’històries. Avui us parlarem del que sense dubte és el període històric més important de la ciutat, l’època romana. Jordi Gené Tarragona

Macarrons al all i bitxo amb verdures al te verd

Els romans arriben a l’actual Tarragona l’any 218 aC en el marc de la segona guerra púnica; i tant els hi va agradar que s’hi han quedat per a sempre. Però no van ser els primers. Els ibers ja hi eren des del segle V aC. La ciutat està farcida de restes romanes i ara us farem un petit esbós dels principals espais a visitar a la ciutat. La muralla: Del s. II a.C. Destaca per la seva base de megàlits que sustenta els murs de carreus. També és digna de mencionar, la torre de Minerva, que conté un relleu d’aquests divinitat, l’escultura romana més antiga de la península. Una bona part de la muralla es pot visitar des del Passeig arqueològic, habilitat a la contramuralla edificada pels anglesos durant la Guerra de Successió.

g

Un viaje a la antigüedad.

Ticri ghar radjagh n umezruy A journey back in time Un voyage à l’Antiquité

11

a space of communal life un espace de cohabitation

Recinte de culte: Ubicat a sota de l’actual Catedral. Imponent temple dedicat a August. Tàrraco va ser la primera ciutat en retre culte a l’emperador. Només es poden veure algunes restes a la catedral i al claustre. Fòrum provincial: Una de les places més grans de l’imperi. Acollia grans actes i cerimònies. A l’època medieval es va ocupar amb habitatges (part de l’actual casc antic de la ciutat). Com a restes accessibles hi ha, entre d’altres, la torre del

Pallol i la del Pretori (a banda i banda de la muralla) que comunicaven el fòrum i el circ (salvant-ne el desnivell). Circ Romà: Construït a finals del s. I d.C es dedicava a les curses de carros. Tenia capacitat per a uns 25.000 espectadors. L’arena està ocupada per l’actual plaça de la Font, la zona d’on sortien els carros es troba sota l’Ajuntament. La capçalera del circ es pot visitar i, a la Plaça dels Sedassos i al carrer Trinquet vell, són visibles les restes del sistema de galeries i voltes que sustentaven les graderies. Amfiteatre: S’hi feien lluites de gladiadors i feres. La seva capacitat era d’una 14.000 espectadors. Es va construir a les afores de la ciutat aprofitant un desnivell proper a l’actual platja del miracle. En el seu interior hi ha les restes d’una església aixecada en honor del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, martiritzats en aquell lloc l’any 249. Fòrum local: Construït aproximadament cap a l’any 30 aC era el centre religiós i social de la ciutat. Estava constituït per una plaça envoltada d’edificis públics, com temples, la basílica, la cúria i comerços. A més, també hi havia escultures dedicades als personatges més importants de la ciutat i de la història de Roma. Fora de la ciutat hi trobem l’aqüeducte, la pedrera del Mèdol, Centelles a Constantí, els Munts a Altafulla i l’arc de Berà.

Més enllà dels macarrons amb tomata i carn rostida hi ha vida, tot i que s’ha de dir que són insuperables, per tant el millor és anar a un plat de macarrons diferents. De sortida, quan dius macarrons amb verdures, et contesten “vols dir?”, doncs si!, només cal fer la proba, veure com el plat queda net causa ganes de repetir. En una paella amb el foc al mínim posem al mateix temps l’oli, alls laminats una mica gruixuts, bitxo i llorer, deixem que vagi confitant a foc lent, quan els alls estiguin ben daurats, ho reguem amb una copa de vi blanc, deixem que es redueixi i cremi l’alcohol i ja està llest. Els macarrons els haurem bullit amb sal i un raig d’oli, fins que ens quedin al dente, un cop llestos els escorrem i els passem per la paella com a molt un parell de minuts, el temps just perquè agafin el gust de l’all i bitxo, i els posem al fons d’un centre de taula i per damunt les verdures al té verd, que ara us explico com es fan. Al mateix temps haurem fet al vapor unes verdures tallades ben petites –carbassó, mongeta verda, bròquil, tomata, all tendre, pastanaga,...- , abans de coure les verdures amb dos dits d’aigua posem tè verd, deixem fer l’infusió, quan sentim l’aroma del tè posem les verdures a coure el temps just perquè ens quedin cruixents. La verdura agafa l’aroma del tè i li dona un toc de gust molt interessant. Queda molt bé posar el macarrons amb verdures al centre de la taula i que la gent vagi agafant, el blanc dels macarrons amb els colors de les verdures crea un plat amb molt color, la sorpresa de la gent és quan comença a menjar i descobreix els sabors amagats, que no saben d’on venen. Els macarrons amb l’all, bitxo, llorer i vi, agafen un bon sabor aromàtic i amb un toc picant, i per més sorpresa, les verdures resulta que no són rebullides, sinó que són cruixents i amb l’aroma del té, i si us agrada per damunt espolseu formatge parmesà. Macarrones al ajo y bicho con verduras al te verde Maqarunis akid ticcart d rxudart d watay aziza

Macaroni with garlic and chilli and vegetables in green tea Macaroni à l’ail et piments de Cayenne aux légumes et au thé vert

*


12

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Manlleu disposarà d’una nova biblioteca i arxiu municipal, l’Ajuntament ja ha aprovat el projecte executiu. El nou equipament disposarà de 150 punts de lectura, 40 punts d’informàtica, una sala polivalent per a 80 persones i l’arxiu municipal. La Diputació de Barcelona va lliurar el projecte a principis de mes a l’alcalde de Manlleu, Pere Prat. Ara començarà el procés administratiu d’aprovació del projecte, el concurs per la contractació i un cop hi hagi l’adjudicació de les obres el termini d’execució serà de 18 mesos. L’edifici s’ubicarà al carrer Sant Joan, al solar de l’antiga fàbrica

de la Piara, i comptarà amb una superfície total construïda de 2.740 metres quadrats. Serà un referent de sostenibilitat amb la qualificació energètica classe “A”, ja que aconseguirà un estalvi energètic de 207.454 kWh, equivalent al consum de vuit habitatges per any i una reducció de les emissions de CO2 de 127. 638 Kg, equivalents a les emissions produïdes per 71 cotxes per any. El nou equipament estarà format per la biblioteca, una sala polivalent i l’arxiu municipal. La zona de públic de la biblioteca s’estructurarà en dues úniques plantes (baixa i primera), i l’arxiu estarà a la segona planta, i disposarà d’un accés alternatiu per funcionar independentment de la biblioteca. La sala polivalent, amb un aforament de 80 persones, estarà ubicada a la planta baixa, amb un accés directe des de la plaça pública, fet que li permetrà funcionar de manera autònoma. El cost total de l’obra serà de 5.208.218,80 euros. La Diputació

Cultura

Cultura

Manlleu tindrà una nova biblioteca

Redacció Manlleu

g

Manlleu tindrà una nova biblioteca i arxiu municipal. Ha rebut el projecte per part de la Diputació de Barcelona. Ubicat al carrer Sant Joan, el nou equipament disposarà de 150 punts de lectura, 40 punts d’informàtica, una sala polivalent per a 80 persones i un arxiu municipal.

de Barcelona assumeix el cost de la redacció del projecte per un import de 206.880 euros, i fa un suport econòmic a l’obra de 760.000 euros, a través del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat. I la Generalitat de Catalunya aportarà un finançament de 876.208 euros, i la resta de l’import s’assumirà amb els pressupostos municipals d’aquest any i els dos següents.

Manlleu recibe el proyecto de su biblioteca y archivo municipal

Manlleu yettef lmesru3 n lmektaba n lbaladiyya d reh’wayej tiqdimin Manlleu receives the project for its new municipal library and archive Manlleu reçoit le projet de sa bibliothèque et des archives municipales

Ressenyes

Llibre:

Pel·lícula:

Música:

Web:

Blog:

Olor de Colònia

Distrito 9

www.festacatalunya.cat

Sílvia Alcàntara Edicions de 1984, 2009

Direcció i guió: Neill Blomkamp Nova Zelanda, 2009. 111’

La bola extra Los Ronaldos

http://joguinessensefronteres.vicentitats.cat

En aquest lloc web hi ha informació sobre les festes i fires que es fan a Catalunya, recomanacions d’activitats d’oci en familia, turisme cultural i esport i aventura. Esta web recoge información de las ferias, fiestas y el ocio en Catalunya

Joguines sense fronteres és una ssociació sense ànim de lucre que ajuda al desenvolupament emocional dels nens i nenes en situació de desavantatge social proporcionant joguines amb la finalitat que els nens i nens es diverteixin, juguin i estiguin contents.

Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. ‘Olor de colònia’ recrea la vida en una colonia textil en los años 50

Arrih’et n waman n rwad itawid tudert di dcar n usenne3 di iseggussa n 50 ‘Olor de colònia’ recreates life in a textile ‘colony’ in the 1950s ‘Olor de colònia’ retrace la vie d’une colonie textile des années 50

Una nau extraterrestre aterra a Sudàfrica per error. Els humans en prenen el control i no deixen que se’n vagin. Manipulació i secretismes per posar la humanitat sencera en contra dels alienígenes. Distrito 9 tuvo 4 nominaciones a los Óscar el año pasado

Dcar n 9 itrecceh’ 4 imuren i luscar deg segwas ye3dun ‘Distrito 9’ was nominated for 4 Oscars last year L’an dernier, Distrito 9 a reçu 4 nominations aux Oscars

Warner Music La bola extra és un disc i DVD gravat en un concert que Los Ronaldos van fer l’estiu de 2007 a Madrid, després d’anunciar la seva separació, i es va posar a la venda el 2008. El disc inclou la cançó “No puedo vivir sin ti”. La bola extra es el último disco de Los Ronaldos

Tabulat n zyada d adebsi aneggaru n Los Ronaldos ‘La bola extra’ is the latest recording by Los Ronaldos ‘La bola extra’ est le titre du dernier album du groupe ‘Los Ronaldos’

Es el blog de la asociación Juguetes sin fronteras

Site a dayes marra min yeqnen ghar tiraret d imarsan iyetwaggen This web brings together information about all the fairs, festivals and leisure entertainment in Catalonia Ce site web contient toutes les informations relatives aux salons, foires et expositions

Wanita d blog n tmesmunt n tiraret mebra afray The blog of the Joguines sense fronteres (Toys without Borders) Association Voici le blog de l’association Jouets sans frontières


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Preguntes Creuades

F: Maulets Osona

Les preguntes de l’Anna La Lila respon: Quina és la professió a la que et dediques? Té relació amb la formació que vas realitzar al teu país d’origen? Actualment sóc mediadora intercultural. Al meu país vaig estudiar dret i sí que té relació amb el meu treball actual però em vaig haver de reciclar aquí a Espanya, sobretot en temes relacionats amb la immigració (i la llei d’estrangeria). T’has sentit recolzada i motivada a Espanya tant per les persones com pels organismes oficials? Porto 13 anys a Espanya i la veritat és que quan vaig voler especialitzar-me en aquest treball vaig tenir tot el recolzament per part de la meva família i sobre tot dels organismes oficials. En el moment de crisi actual que estem vivint hauries valorat de forma diferent la migració a Espanya? Sí, sí, l’hauria valorat diferent i no només per la crisi. Consideres que Espanya i Algèria tenen el mateix nivell de respecte envers les cultures diferents? Quin és el país en el que es respecta més la diversitat religiosa, cultural...? La pregunta que em fas no és senzilla de respondre, podria ser un tema d’estudi. Hi ha molta diferència entre acceptar i respectar.

La llei del cinema segueix endavant. El Parlament de Catalunya ja li ha donat llum verda, i tot i que caldrà que els diferents grups parlamentaris es posin d’acord amb els detalls de la llei, es preveu que al mes de maig estigui aprovada. El Parlament va acceptar la tramitació de la Llei del Cinema de Catalunya, desestimant les esmenes a la totalitat que hi havien presentat els grups del PP i Ciutadans. Els grups del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA), però també CiU, han votat en contra de les esmenes, tot i que el PSC ja ha indicat que desitja presentar esmenes i que hi hagi “canvis” en l’articulat. D’aquesta manera, s’obre la porta a la discussió en comissió d’algun dels aspectes polèmics que inclou el projecte de llei, com el que estableix que el 50% dels films siguin doblats o subtitulats en català. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicaciói, Joan Manuel Tresserres, va subratllar que “el cinema no només és entreteniment” i que “qualsevol cultura que aspira a la viabilitat ha d’aspirar a un sistema cinematogràfic potent”. Tresserres va assegurar que vol el màxim consens possible, però a la vegada va reivindicar “el dret del Parlament a fixar quotes per el català, ja que la cultura catalana ha de tenir el mateix tracte que altres”. El projecte de llei del cinema ha generat polèmica perquè obliga, quan s’estreni un llargmetratge a Catalunya, doblat o subtitulat, que la meitat de còpies hagin d’estar en català. Si la llei s’aprova sense modificacions, les pel·lícules de Hollywood hauran de ser doblades al català, una mesura que ha provocat la protesta d’exhibidors i distribuïdors i l’elogi d’entitats com l’Acadèmia del Cinema Català. L’objectiu del govern és obligar les grans distribuïdores (les “majors”) a tenir en compte el català, una llengua que actualment només és present en el 3% de les pel· lícules que s’estrenen en les sales catalanes.

La Generalitat vol pal·liar així el gran desequilibri que hi ha entre l’oferta de cinema en castellà i en català, ja que en altres productes culturals com poden ser la premsa, el teatre o la ràdio l’oferta està molt més equilibrada. Amb aquesta nova llei la Generalitat vol promoure el doblatge i també les versions originals subtitulades en llengua catalana, que es finançarien amb el cobrament d’una taxa a les pel·lícules doblades. La nova llei aplicarà aspectes ja previstos a la llei de normalització lingüística de 1998. Segons el document de bases d’aquesta, són objectius estratègics del govern “garantir el dret dels ciutadans a poder veure cinema en les dues llengües oficials i fomentar la distribució i exhibició de cinema en versió original subtitulada”. A part de l’aspecte lingüístic, la nova llei vol “oferir un nou marc per a la creació, la producció, la distribució i la comercialització, així com els aspectes relacionats amb la formació i la preservació de les arts del cinema”

g

Les preguntes de la Lila

Cultura

La llei del cinema tira endavant

Voldria saber a què et dediques i si el teu treball actual t’agrada i et fa sentir realitzada. En aquests moments no treballo per motius personals. Però la meva professió i el meu treball sí que m’agrada i espero aviat poder tornar-hi. Si l’he de definir, assessorament jurídic, entre d’altres.

Si et donessin el poder de decidir en el tema de la immigració, què faries o què canviaries? Només puc saber que en qualsevol tema intentaria basar-me en els principis de justícia i equitat i per suposat del dret a una vida digna. Dins d’aquests paràmetres hi ha moltes coses per canviar tot i que amb difícil solució.

13

Cultura

L’Anna respon:

Per què vas decidir estudiar el Màster de Migracions? Ha suposat per tu un abans i un després en la teva manera de veure la immigració i els immigrants? Vaig estudiar el Màster perquè volia profunditzar en el tema, i a més ho veia imprescindible per la meva reincorporació al treball ja que existeix una certa relació amb persones estrangeres. I sí, hi ha certs aspectes que han canviat la meva forma de veure la immigració. Crec ser una persona que comprèn i es posa en la pell dels altres. Si no, es difícil veure la realitat de la vida.

a space of communal life un espace de cohabitation

La nueva ley de cine quiere garantizar que la mitad de la oferta de cine sea en catalán

Azref amaynu n usaru yexs ad yuc tasghart i usaru akatalan ktar zi azyen The new Law on Cinema aims to ensure that half the films shown here are in Catalan La nouvelle loi relative au cinéma veut garantir que la moitié de l’offre cinématographique soit en catalan


14

Revista Mà per espai Un a conviure de convivència a Osona

un espacio de en convivencia para convivir Osona amchan iwamachar Hima anem`acher di Osona

Guia de serveis

OFICINES Guia AMIC UGT

de Serveis

Guía de servicios Arguid anwamàawan

Guide des services Guide to services

TELÈFONS D’INTERÈS RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra 088 Emergències mèdiques 061 Bombers 085

OFICINES AMIC-UGT

CURSOS DE CATALÀ

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya Informació i orientació sobre documentació i assumptes laborals. Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 93 889 55 90

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona) Català i formació d’adults C/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 Vic Tel. 93 886 65 88

AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11 Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a planta Tel. 977 77 14 14

Oficina de Català de Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis Tel. 93 851 50 22 CNL Tarragona Pl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència) 43003 Tarragona Tel. 977243527 CNL Reus C/ de l´Amargura, 26, 1r 43201 Reus Tel. 977128861

a spacetogether of communal life Living in Osona un espace de cohabitation Vivre ensemble à Osona 为了在欧松纳共同生活

Consolats estrangers a Barcelona Consolat de Bolívia Carrer Roger de Flor, 3 08018 Barcelona Tel. 93 322 65 12

Consolat de l’Equador C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de Colòmbia Carrer de Pau Claris, 102 08009 Barcelona Tel. 93 412 78 28

Consolat de la República de Ghana C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: n.gene@enege.net

Consolat del Pakistan Ronda del General Mitre, 126 08021 Barcelona Tel. 93 451 27 56 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’Índia C/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: lvg@safinter.com Consolat del Regne del Marroc C/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de Polònia Av. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234 Correu electrònic: polonia@kgbarcelona.org www.kgbarcelona.org Consolat de Romania C/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108 Correu electrònic: consuladogeneralenbarcelo@telefonica.net Consolat de la República del Senegal Carrer de Balmes, 185. 08006 Barcelona Tel. 932009722


un espacio de convivencia amchan iwamachar

Revista Mà Un espai de convivència

15

a space of communal life un espace de cohabitation

Esports i oci

Esport a Catalunya

EsportCAT

El Catalunya Criquet Club guanya un torneig al Marroc

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC) Des del començament de la Lliga de Futbol Professional ja s’han jugat onze partits de la nostra Lliga de Futbol dels Països Catalans, que enfronta els equips de primera divisió dels territoris de parla catalana. Segueix al capdavant de la classificació el F.C. Barcelona, amb

un partit menys que el Mallorca i el Villareal. El Mallorca ja se situa a dos punts del Barça i del València, amb 8 punts cadascú. L’Espanyol segueix a la cua amb dos punts i quatre partits jugats. Classificació

Partits jugats

Punts

1 Barça 2 València 3 Mallorca 4 Villareal 5 Espanyol

4 4 5 5 4

8 8 6 3 2

Taula de resultats

F: Catalunya Cricket Club

Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Barça 0-0 Espanyol 1-0 1-0 0-0 Mallorca 4-2 1-1 1-1 1-1 València Villarreal 1-1 1-0 4-1

va escollir el bat després de guanyar el sorteig. Una vegada més, Catalunya va guanyar el partit. Armaghan va llançar la pilota cinc overs econòmics per només 11 curses. L’últim partit del torneig va ser contra la secció nacional del Marroc. Aquest partit final el van veure els ambaixadors del Regne Unit, Bangladesh i Sudàfrica, juntament amb els representants del Ministeri d’Esports i el de Cultura. El Catalunya Criquet Club va guanyar els tres partits i va ser el campió del torneig. “Volem agrair a la federació de criquet marroquina tot el recolzament cap a l’equip català i l’excel·lent tracte que vam rebre al Marroc”, diu Masih. Després de l’intensiu torneig en terres marroquines, el Catalunya Criquet Club no descansa, i ja ha organitzat el II Torneig Català de Criquet, que ja va inaugurar l’any passat. El torneig es va disputar el cap de setmana del 19 de febrer al Camp de Beisbol de Montjuic, a Barcelona, i hi van participar 10 equips.

In this league only first division teams from the Catalanspeaking territories play Ce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partir-se de riure

El Catalunya Criquet Club gana un torneo en Marruecos

Tarbih’t n krikit n Katalunya arebh’en di Lmaghrib The Catalunya Cricket Club wins a tournament in Morocco Le Catalunya Criquet Club remporte un tournoi au Maroc

g

El Catalunya Criquet Club ha viatjat aquest mes de febrer a la ciutat de Salé, al Marroc, demostrant que és el gran ambaixador del criquet a Catalunya. L’equip català va participar en un torneig, que, a més, va guanyar. El primer partit va ser contra l’equip de la zona nord del Marroc en un concurs Twenty20. El Catalunya Criquet Club va guanyar el sorteig i va batre primer, sumant un total de 143 pel 7 Wickets en els seus 20 overs assignats. En resposta, l’equip local va tenir un començament lent i va perdre tres wickets ràpids, i mai va amenaçar amb superar el total de Catalunya. L’equip català va guanyar fàcilment el partit, tot i que “no oblidem l’equip marroquí per les seves bones demostracions amb la pilota i la seva defensa en el camp que va limitar a Catalunya a un total de 143 curses”, diu Robert Masih, president del Catalunya Criquet Club. El segon partit del torneig, el van jugar contra l’equip de la zona central del Marroc. El partit era de 40 overs i Catalunya

g

Sara Blázquez Barcelona

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalana Di ddawri ttiraren ghir lfraqi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

Humor. Partirse el pecho Tadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sides Humour. Se tordre de rire


16

Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

a space of communal life un espace de cohabitation

Llengua

Parlem de Pasqua

Història

La Pasqua és la festa en la qual la tradició cristiana celebra la resurrecció de Jesús. La Pasqua sempre s’escau entre març i abril. Aquest any el diumenge de Pasqua és el dia 4 d’abril i el dilluns de Pasqua, el 5 d’abril. Tradicions de Pasqua: Les caramelles. Es fan cantades de cançons satíriques i populars pels carrers dels pobles. Els cantaires solen anar vestits amb el vestit tradicional català. La mona de Pasqua. És un pastís que els padrins regalen als seus fillols el dilluns de Pasqua. Aquests pastissos solen anar guarnits amb els ous de pasqua.

En un moment en què és tan important aprendre català, la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència i l’Institut Ramon Llull en col•laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, han posat a la vostra disposició l’espai web Parla.cat. Parla.cat presenta una modalitat d’aprenentatge on el materials objecte d’estudi i la relació entre els docents i els alumnes es duu a terme exclusivament a través d’Internet. Les principals característiques d’aquest tipus de formació les podem resumir en: • Separació del professor i l’aprenent tant en l’espai com en el temps • La utilització de mitjans tècnics per accedir als continguts per a l’aprenentatge i per relacionar-se entre els membres de la comunitat donats d’alta a la plataforma. L’objectiu final és que les persones aprenguin a usar el català en contextos reals i que aprenguin a comunicar-se. A més, el Parla.cat proposa materials d’aprenentatge innovadors

i facilita l’autoformació. Els destinataris dels cursos són les persones que desconeixen el català i que el volen aprendre i també les persones que volen millorar el seu nivell de coneixements, ja que s’organitza en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència i cadascun d’ells està dividit en tres graus: bàsic 1, bàsic 2, bàsic 3; elemental 1, elemental 2, elemental 3; intermedi 1, intermedi 2, intermedi 3; suficiència 1, suficiència 2, i suficiència 3. En els graus de nivell bàsic, per facilitar-ne la comprensió, es poden traduir els enunciats de les activitats i dels continguts teòrics en castellà, francès, anglès i alemany. Modalitats d’aprenentatge Els cursos s’ofereixen en dues modalitats d’aprenentatge: lliure i amb tutoria. La modalitat lliure permet un aprenentatge totalment autònom, pautat i organitzat, i els materials dels cursos són de lliure accés. Els cursos d’aquesta modalitat són gratuïts.

LENGUA Vocabulario de la fiesta de Pascua TOTALAYT (IRAS) Amawal n l3utla n Pascua

LANGUAGE Vocabulary of Easter LANGUE Vocabulaire des fêtes de Pâques

La modalitat amb tutoria permet l’aprenentatge amb el suport d’un tutor o d’una tutora que guia i motiva l’alumne i dinamitza el seu aprenentatge. L’aula virtual de la modalitat amb tutoria inclou eines de comunicació que faciliten la interacció entre els membres del grup. L’alumne haurà de resoldre, a part de les activitats autocorrectives, activitats comunicatives obertes que les corregirà el tutor i haurà de participar en activitats col•lectives amb els alumnes del seu grup. En aquesta modalitat, la relació dels alumnes amb el tutor sempre és a través de les eines de comunicació que ofereix la plataforma, correu electrònic intern, xats escrits, fòrums, xats de veu. Els cursos d’aquesta modalitat són de pagament. Trobareu tota la informació a http://www.parla.cat a l’apartat Inscripció, Calendari fent clic a Consorci per a la Normalització Lingüística o Institut Ramon Llull.

Era tradició que els padrins donessin la mona als nens des de dos anys i fins a dotze. La mona tenia tants ous com anys tenia l’infant. Per tant, les més petites eren de dos ous i les més grosses, de dotze.

g

Aprèn català a Internet!

Curiositats: Origen del mot Mona prové del llatí MUNDA, plural de MUNDUM (panera adornada i plena d’objectes (especialment coques i pastissos), que els romans ofrenaven a Ceres en el mes d’abril. Hi ha una curiosa coincidència amb l’àrab mûna o mu’na (proveïments o queviures)

Les mones de pastisseria són modernes. Daten, si fa no fa, d’un segle enrere. Una de les més famoses pastisseries de l’època va establir el costum de posar-hi una figureta que representava un mico. Això va refermar la designació de ‘mona’ per al pastís. Des d’aleshores deriva el rematament dels pastissos amb figures i nines, que, un cop menjat el pastís, constitueixen una joguina per a l’infant.

Puedes aprender por internet Tzemmared ad tremded s tagracna

You can learn through Internet Vous pouvez apprendre au travers de l’Internet


Revista Mà Un espai de convivència

un espacio de convivencia amchan iwamachar

Treballa amb dignitat Pep Camprubí

Treball

Entrevista a Ester Nadal Administrativa a la UGT de Terres de Lleida

La llibertat sindical

El consell del mes Com hem dit abans, encara que sembli una temeritat o una contradicció, segons es miri, no és una mala idea que l’empresa sàpiga i sigui públic i notori, amb testimonis, que us presenteu com a candidats. És una manera d’evitar que l’empresa pugui venir a judici i dir que no tenia coneixement que aquest o aquell altre treballador acomiadat –ves quina casualitat!- seria candidat a les eleccions. El mateix passa, com explicarem en un altre número de la revista, quan existeix algun problema o greuge amb l’empresa, és a dir, quan heu de reclamar algun dret. El millor sempre i el que més us protegirà en un futur és presentar una demanda o una queixa per escrit, que provi que l’empresa l’hagi rebut. Perquè si com a conseqüència d’aquest problema o queixa, l’empresa us acomiada, tindreu la possibilitat amb posterioritat, quan fem la demanda d’acomiadament, de reclamar la nul·litat de l’acomiadament: l’empresa no us pot acomiadar pel fet d’haver reclamat justament els vostres drets.

g WORKING WITH DIGNITY We deal with your employment queries UN TRAVAIL DIGNE Nous répondons aux questions se rapportant au travail

“S’ha de ser valent, amb esforç tot és possible” T’ha costat adaptar-te al lloc de treball i a l’equip? No. Al sindicat la gent m’ha tractat molt bé des del primer dia i això m’ha ajudat molt a integrar-me en aquest equip. Al principi em va costar una mica aprendre’m el nom de totes les federacions que conformen la UGT, els noms dels seus responsables i de tots els treballadors i treballadores de la casa, però ara això ja ho tinc superat. L’Ester Nadal Tarragó va entrar a treballar a la UGT de Terres de Lleida a finals del 2007 com a administrativa. Té 22 anys, viu a la població de Bellpuig, a la comarca de l’Urgell, on des de cada dia es desplaça en tren per venir a treballar a la ciutat de Lleida. És una treballadora especial, ja que el fet de tenir síndrome de down fa que cada jornada laboral sigui un repte per a ella. En què consisteix la teva feina a la UGT? Aquí a la UGT faig moltes feines i això m’agrada molt. Estic a la recepció d’atenció al públic, oriento i atenc visites, contesto el telèfon, faig fotocòpies i gestions cada dia a correus, als serveis territorials de Treball i als bancs. També ajudo a fer el recull de premsa. Cada dia tinc contacte amb molta gent.

Quins consells donaries a altres persones amb algun tipus de discapacitat a l’hora de buscar feina i d’integrarse al món laboral? Que siguin valents, ja que amb esforç tot és possible. Què podem fer els altres treballadors i treballadores per facilitar la integració dels companys amb necessitats especials? Senzillament un comportament normal, ja que no volem que ens tinguin un tracte diferent.

g

M’interessa presentar-me com a Delegat dels Treballadors a la meva empresa, però em fa por que l’empresa m’acomiadi. Em poden acomiadar? En aquest cas hem de tenir en compte dues coses: si l’acomiadament es produeix abans que comencin les eleccions o si es produeix un cop ja hi ha escollits els delegats. El més perillós és el primer cas, perquè un cop s’anuncia que hi haurà eleccions, o l’empresa en té coneixement extraoficial, molt sovint actua ràpidament acomiadant a aquells treballadors que possiblement es presentaran i poden sortir escollits i que són molestos per l’empresa. Ens referim a aquells treballadors respectats pels seus companys que coneixen -mínimament o molt- els seus drets i els han fet valer en algun moment davant l’empresa. Aquesta, per evitar que aquest o aquests treballador passin a ser els delegats i quedin protegits –tal com explicarem més endavant- per les seves actuacions com a delegats, actua i els acomiada fulminantment, fins i tot pagant un indemnització de 45 dies. Quan això passa, s’ha de presentar una demanda d’acomiadament sol·licitant la nul·litat; és a dir, encara que l’empresa hagi pagat els 45 dies, si es declara que l’acomiadament ha estat nul, per vulnerar el Dret de Llibertat Sindical, l’empresa està obligada a readmetre de nou al treballador. Per tal de poder guanyar fàcilment aquesta demanda, si patiu que l’empresa pugui actuar d’aquesta forma, el més recomanable és que ho feu el màxim de públic que podeu, perquè l’empresa no pugui al·legar en cap moment que no sabia que el treballador acomiadat s’anava a presentar de candidat. Per tant, si ho feu públic i ho dieu a encarregats, companys, etc., més protegits estareu. Per què demanaríem i es declararia la nul·litat de l’acomiadament? Perquè està completament prohibit acomiadar algú per la seva significació sindical o per evitar que es pugui presentar i exercir com a delegat. És un dret poder presentar-se i defensar els companys inclòs en una llista electoral sindical i per tant, això forma part del Dret a la Llibertat Sindical.

TRABAJA CON DIGNIDAD Resolvemos consultas laborales IXEDDEM SE’L ÄZZ Imcawaren x min yeqnen ghar rxedmet

17

a space of communal life un espace de cohabitation

Que és el que més t’agrada de la teva feina ? El contacte directe amb la gent, poder ajudar, ser una treballadora com la resta…

Entrevistamos a alguien relacionado con el mundo del trabajo Ntemsawar akid ijjen ghar-s min gha yini di amadal n rxedmet

Every month we interview someone connected with the world of work Nous avons un entretien avec une personne liée au monde du travail


Publicitat


Revista Mà Un espai de convivència

Publicitat

un espacio de convivencia amchan iwamachar

19

a space of communal life un espace de cohabitation

Societat

Esports

F: Amic Amazigh

Un equip d’equatorians guanya un torneig de futbol 7 benjamí

Sara Blázquez Vic

La veu del barri

A la majoria d’infants els agrada el futbol, fins i tot a aquells que, encara que vulguin, no poden jugar en cap equip de la comarca d’Osona. Aquesta és la idea de la que parteix l’associació Amic Amazigh per organitzar, cada any, un torneig de futbol per infants

www.bitjove.cat Acosta’t al barri seguint o participant al programa de la ràdio jove de Vic

del barri d’Osona van quedar segons, el Montseny tercer, i el Sucre quart. El camp mde Remei va aplegar molta gent, “els nanos en tenen ganes, i la gent està molt interessada perquè ningú organitza aquest tipus de tornejos i tenen ganes de participar”, diu Bouziane. L’associació Amic Amazigh va comptar amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Esports (IME) per a l’organització d’aquest torneig de futbol 7 de categoria benjamina.

g

de futbol del Remei, a Vic. Una de les novetats d’aquesta nova edició és que els equips estaven formats per barris, i hi van participar un total de quatre equips: el barri d’Osona, el Sucre, el Montseny, i un equip organitzat per l’Associació d’Equatorians residents a Vic, a més d’un equip de la Plaça dels Màrtirs, els jugadors del qual es van repartir amb els altres equips. “Hi ha nanos que no juguen a cap equip, i el nostre objectiu és formar equips que després continuen entrenant, a més es coneixen entre els barris”, diu Aziz Bouziane, un dels membres d’Amic Amazigh, encarregat de l’organització del torneig. Els quatre equips van jugar una lligueta, tots contra tots, i l’equip que va obtenir més punts va ser el format per l’Associació d’Equatorians residents a Vic. Els representants

Una ràdio feta per joves de la ciutat Escolta-la i participa!

d’entre 8 i 11 anys. Enguany, el torneig es va celebrar el passat diumenge 14 de febrer a la tarda, al camp

Vic acoge un torneo de futbol infantil

Vic dinni ijjen umh’izwar n tacurt udar Vic hosts an under-14 football tournament Vic accueille un tournoi de football infantile


OPINIÓ

La convivència de la diversitat cultural

Vic, la història, la civilització. És l’indret de la convivència de moltes races amb Mohamadi diferència Bouziane cultural, religiosa. Hi han passat des dels romans, els amazics, els andalusos, durant segles, fins l’actualitat. Amb una societat d’una riquesa cultural enorme, de gairebé tots els punts del món, amb una diversitat lingüística, cultural, tradicional, religiosa, que dóna a la societat riquesa i fortalesa. La polèmica sobre el padró ja és història, encara que molts n’han tret profit i sobre tot els mitjans de comunicació, a través de reportatges, entrevistes, programes, però s’han de concentrar més en l’ocupació, que ara mateix és la protagonista de veritat. Per la bona convivència que hi ha en aquesta comarca, alguns volen crear malestar. No ho han aconseguit i no ho aconseguiran. Mentrestant seguim sent tots responsables del bé de la nostra ciutat. Tot això amb el treball, el respecte, la participació, la invenció, l’aportació de cadascú de nosaltres, dones i homes. Tot depèn de nosaltres. Hem de ser eficaços, actius i participatius, sinó serem víctimes fàcils per absorbir.

g Vic, capital de la convivencia

Vic tamdint tameqrant n umsaddar Vic, capital of peaceful coexistence Vic, capitale de la cohabitation

JO JA NO SÓC IMMIGRANT!

“Quan sigui vell tornaré a Ghana” ¡Yo ya no soy inmigrante! Uhu necc ur djigh ca d ane3raq

I’m not an immigrant any more! Je ne suis plus un immigrant !

Mohammed Suraka 36 anys

Era l’any 2001 quan en Mohammed Suraka va venir a Vic, després de passar dos anys a Almería, treballant al camp. Va pensar que a Catalunya podria trobar una feina millor i, de fet, va treballar 8 anys en una fusteria. Ara, però, està a l’atur. Com que li costa trobar feina, vol aprofitar per formarse, perquè considera que “ara es necessiten títols”. Durant els anys que porta a Vic, en Mohammed ha format una familia, ha tingut dos fills, “ells es quedaran aquí, però jo em plantejo tornar a Ghana quan sigui vell”. Suraka està convençut que els avis viuen millor a Ghana que a Catalunya.

%

Revista Mà Febrer 2010 www.revistama.cat

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.


Revista Mà 22 Osona