Page 1

Revista

PRODIEMUS

2013

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Año 2013

Revista PRODIEMUS

NOVETATS

DISCOGRàFIQUES

per a

-ENTREVISTA

coach i músic 1


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Any 2013

ÍNDEX

EDITORIAL

EDUCACIÓ MUSICAL Lleure musical per a adolescents Diego Calderón, Josep Gustems i Caterina Calderón | 4

ENTREVISTA Entrevista a Gorka Bartolomé: coach i músic. Antoni Tolmos | 7 Any 2013 www.prodiemus.com

NOVETATS DISCOGRÀFIQUES

DIRECTORA: Marta Orts

The New Age piano album | 12 WEBMASTER: Antoni M. Muñoz

We Must Fight | 14 PARTICIPEN EN AQUEST NÚMERO: Diego Calderón, Caterina Calderón, Josep Gustems, Marta Orts i Antoni Tolmos.

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Pere Sànchez

EDITA: Ad-Prodiemus DIPÒSIT LEGAL: Gi-610-2008 ISSN: 1988-2173

2


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Año 2013

EDITORIAL

Acabem de deixar el 2013 i amb l’estrena del nou 2014 donem sortida a l’edició ISSUU de la revista Prodiemus. En els temps que corren, gairebé és un luxe tenir una feina i que te la paguin. Però massa sovint ens té tan acaparats que oblidem la importància del temps de lleure. Gustems, Calderón i Calderón, al seu article “Lleure musical per a adolescents”, ens proposen una reflexió adreçada als professionals de l’educació, principalment de secundària. Convenim amb ells que convindria prendre’ns seriosament les activitats extraescolars i educar, també, els estudiants en la seva gestió i en les possibilitats que ofereix, no només com a forma de distracció, sinó també de creixement personal, perquè permeten desenvolupar aptituds i potencialitats més enllà de la individualitat. Les diferents facetes que ens ofereix el temps –personal, laboral, de lleure...–, fan imprescindible aprendre a gestionar-les. Precisament, l’acompanyament, el guiatge, l’entrenament, l’afavorir la presa de consciència del que fem i del que no fem és una de les tasques d’un coach. L’entrevista a Gorka Bartolomé ens permetrà apropar-nos a una tasca apassionant en la qual, tot i haver estat dissenyada inicialment per a directius d’empresa, s’ha extrapolat i s’ha adaptat a nous camps, com el de la pràctica i interpretació musical o el de l’educació en general. Tots estem immersos en mil i un projectes: alguns de caràcter personal i d’altres de professionals, com Antoni Tolmos i Antoni Miquel (Tomy) Muñoz. Ambdós col·laboradors de Prodiemus han tret un nou disc. Tolmos, en solitari, al piano; i Muñoz, amb el saxo, com a membre de la banda gironina The Pepper Pots. Les seves produccions són ben diferents: l’una, més intimista encara del que ens té acostumats i l’altra, extravertida i vital, gairebé com un clam, per reivindicar el desitjable i el criticable, perquè, com deia Espriu, “a vegades és necessari i forçós”. Malgrat les dificultats, els entrebancs i els problemes que ens fan avançar a un ritme més lent del que voldríem i que ens priva de poder enllestits tots els fronts que tenim oberts, des de Prodiemus pensem que “res és mesquí” –com escrigué Papasseït– “perquè la cançó canta en cada bri de cosa”. Malgrat tot, que no perdem la sensibilitat que ens permeti escoltar la música que surt del cor i que dóna sentit a la vida. Vet aquí el nostre sincer desig per aquest 2014. Marta Orts i Alís

3


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Any 2013

EDUCACIÓ MUSICAL

Lleure musical per a adolescents Text:

Diego Calderón Garrido, Josep Gustems Carnicer i Caterina Calderón Garrido

Il·lustració:

photl.com

Entre totes les activitats que trobem en l'educació en el lleure destaquen les musicals, i mostrem aquestes com un espai on, a través de la motivació, es treballen tant l'educació en valors com el desenvolupament emocional i les relacions interpersonals.

Introducció No hi ha cap dubte que l'oferta educativa pot estar, en alguns casos, col·lapsada de propostes, de manera que es corre el perill de completar l'agenda dels nens i adolescents amb activitats des que s'aixequen fins que es fiquen al llit. En qualsevol cas, si bé l'educació formal té un paper obligatori en la formació personal de qualsevol individu, hi ha un temps, fora d’aquest àmbit formal, que s’anomena temps de lleure i al qual hem de prestar la mateixa importància pels beneficis educatius que aquest pot aportar. D'aquesta manera, si com a educadors entenem el temps de lleure com un espai sense obligacions, i concretem l'educació en l’oci com una forma d'aprofitar aquest temps, podem establir unes bases que ens poden ajudar a l'hora de plantejar les nostres propostes. En aquest sentit, la nostra obligació ha de ser: Actuar com a estímul cap a diverses activitats d'oci que despertin interessos, ofereixin possibilitats i motivin de diferents formes. Mostrar les diferents possibilitats que ens ofereix l'oci. Facilitar l'accés a les diferents propostes d'oci. Transformar i millorar els costums adquirits respecte a l'ús del temps de lleure.

Les possibilitats que ens ofereix l’educació musical en el lleure De totes les opcions d'oci que se'ns presenten, ens centrarem en les que giren al voltant de la música. D'acord amb això, la nostra primera obligació com a educadors és conèixer les diferents propostes musicals relacionades amb el temps de lleure. Per una banda, trobem les propostes centrades en l'oci passiu, o en aquest cas les que centren l'adolescent com a receptor del fenomen musical. Des de l’escolta a casa d'un disc fins a l'assistència a un concert de música, sigui quin sigui l'estil, són activitats que suposen un acte educatiu amb múltiples beneficis, como s'ha demostrat en nombrosos estudis científics.

4


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Año 2013

Per l’altra, i centrant-nos en l’oci actiu, les primeres activitats que ens vénen al cap són les classes de música, tant clàssica com tradicional o moderna, sobre les quals no entrarem en profunditat en ser un tema ja descrit en innombrables ocasions. A més a més, hi ha tot un seguit de propostes que poden abastar els interessos de qualsevol adolescent i que no es basen en l'assistència a classes, la qual cosa pot resultar dura per a alguns menors. Així per exemple, podem trobar innombrables ofertes que tenen la música com a eix central en activitats enfocades a l'acció comunitària, com ara la tasca realitzada per la Ciutat de les Arts (Hospitalet de Llobregat), la tasca de concerts al barri de la Ribera de Barcelona (Ribermúsica), les activitats musicals al Raval (Xamfrà), els grups de batucada com el de Brincadeira, el projecte musical a les 3000 Viviendas de Sevilla (Baremboin), o els nombrosos exemples a nivell internacional com la proposta desenvolupada per la ONG Música als Barris (Nicaragua), les Escoles de Samba (Carlinhos Brown), les orquestres infantils i juvenils veneçolanes (Abreu) i una llarguíssima llista d'exemples. Trobem també en tot aquest sac d'activitats fora de les aules de música, l'existència de grups formats per menors, sobretot de música moderna, encara que també hi ha la seva versió en la música clàssica, com és el cas de les corals infantils i juvenils, els grups de cambra, orquestres, bandes juvenils i big band d'adolescents. A totes aquestes propostes hem d'incloure les que directament barregen les activitats d'oci amb les musicals, com és el cas de les colònies musicals.

Els beneficis de les activitats musicals col·lectives en el temps de lleure A més a més, aquest ampli ventall d'activitats ofertes tenen diferents versions per a gairebé tots els nivells: des de principiants fins a nens amb anys d'experiència. Totes aquestes activitats que acabem de descriure tenen el denominador comú de ser col·lectives, de manera que porten implícites l'adquisició d'una sèrie d'aprenentatges i competències. En qualsevol cas, compartim les paraules de Joan Vaello quan afirmava que els adolescents estan hipermotivats per allò que els interessa segons la seva escala de valors. En aquest mateix sentit, i buscant la reciprocitat, podem realitzar un treball en l'educació en valors a través de la motivació que els alumnes demostren en el temps de lleure i en les activitats musicals.

Valors que desenvolupa la pràctica musical col·lectiva A més dels valors que històricament se li han atribuït a l’aprenentatge musical, alguns dels que podem desenvolupar en la pràctica col·lectiva són: Compromís, responsabilitat i puntualitat: tres elements essencials a l'hora de vincular-se a qualsevol grup musical, ja que l'eficàcia del treball col·lectiu quedarà supeditada a ells. Atenció i silenci: adaptar-se al treball col·lectiu requereix entendre què és prioritari en cada situació d'assaig. Per això, cal estar atents al resultat obtingut, així com a les indicacions del director o líder del grup.

5


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Any 2013

Flexibilitat i paciència: per aconseguir un rendiment òptim del col·lectiu és necessari tenir un criteri flexible i adaptar-se al ritme d'aquest grup. Participació, expressió, actitud crítica i humilitat: el treball col·lectiu requereix de la participació de tots els membres del grup, així com l'abandonament de les actituds superbes i prepotents. Entusiasme: la pràctica col·lectiva es veu reforçada per l'entusiasme a causa de la personalitat del director, les relacions amb els companys, o la motivació que suposa executar obres de gran format. A més d’aquesta educació de valors trobem, en la pràctica col·lectiva, un terreny en el qual es poden desenvolupar les competències emocionals per, d'aquesta manera, fomentar una bona educació emocional. En aquest sentit, i seguint amb la proposta col·lectiva, trobem en les activitats d’oci un espai propici per a les bones relacions entre els adolescents. Aquestes bones relacions fomenten un desenvolupament de les habilitats socials basades en les relacions interpersonals, afavorint al seu torn la comunicació receptiva, afectiva i expressiva, l'assertivitat, etc. En aquest mateix sentit trobem, en l’espai educatiu que venim descrivint, un context en el qual desenvolupar l'empatia. Entenem el terme empatia com una habilitat que ens permet saber com se senten les altres persones, o saber què estan pensant i, d'aquesta manera, poder entendre les seves emocions, a més de comprendre les seves intencions. En qualsevol cas, des de la formació de tots els possibles grups musicals que hem descrit anteriorment, podem realitzar un treball musical en què es fomenti el resultat final basat en l'aportació de cadascun dels seus membres, el que s'aconsegueix, en part, a través del coneixement dels companys del mateix grup, tant a nivell musical com personal. D'aquesta manera desenvoluparem una conducta pro-social, situada a la base de l'empatia que acabem de descriure.

Conclusió El temps de lleure és ple d'ofertes educatives que com a docents o tutors hem de conèixer, per així beneficiar-nos de la motivació que els menors senten per l'activitat que escullen. Com ja hem descrit, hi ha una àmplia oferta d'activitats musicals, les quals, i en especial les col·lectives, ofereixen un espai ideal per treballar l'educació en valors, així com per desenvolupar les competències emocionals basades en les habilitats socials i l'empatia. Per tot això, animem a qualsevol lector a buscar en el seu propi àmbit les ofertes musicals que s'organitzen i que millor encaixin amb l'adolescent o adolescents, per, d'aquesta manera, gaudir dels seus avantatges.

Bibliografia BISQUERRA, R. i PÉREZ, N. (2012). “Importància i necessitat de l'educació emocional a l'infància i l'adolescència”. Butlletí d'inf@ncia, núm. 55. CUENCA CABEZA, M. (1995). Temas de pedagogía del ocio. Bilbao: Universidad de Deusto. GUSTEMS, J.; GALE, R. i GIMENO, P. (2009). “Música i acció comunitària, un territori que cal conquerir”. GUIX. Elements d'Acció educativa, núm. 360, pp. 11-14. TERRICABRAS, J. Ma. (2002). I a tu, què t’importa?: Els valors: La tria personal i l’interès col·lectiu. Barcelona: La campana. VAELLO, J. (2013). “Motivar adolescents”. Dotze18, núm 1, pp. 7-8.

6


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Año 2013

ENTREVISTA a Gorka Bartolomé:

coach i músic per Antoni Tolmos 7


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Any 2013

ENTREVISTA Gorka Bartolomé : coach i músic per Antoni Tolmos

Sempre havia mostrat curiositat per una paraula relativament nova en la nostra societat, el “Coaching”. Tenia la certesa que aquesta paraula amagava tota una disciplina fascinant, seriosa i llaminera. Per la meva condició de docent i també de músic en actiu, em seduïa endinsar-me en la cerca de l'excel·lència en el rendiment de les persones, tant en el vessant artístic com en el personal. Com sol passar en aquests casos, la meva curiositat va topar amb una informació referent al Coaching. Volia saber-ne més. El moment clau va ser quan la persona que em podia donar la informació, a més de ser un Coach reconegut, brillant, format i amb una trajectòria espectacular, era també músic, pianista i amb una formació musical envejable. Vaig pensar, qui millor que en Gorka Bartolomé, Coach i músic, pot escoltar-me i fer-me saber si el Coaching és allò que el meu ser necessita en aquests moments? Vaig quedar amb ell, vam parlar; bé, millor dit, vaig parlar jo. Ell m'escoltava amb una atenció i dedicació sorprenent. No m'interrompia. Només intervenia quan jo trigava una estona a dir alguna cosa. I quan se'm dirigia no era per afirmar-me totalment ni per negar-me res. Era per fer-me preguntes. Era per fer-me pensar. Vaig sortir de la trobada i tenia claríssim que ho volia fer, però no recordava cap moment de la conversa on el Gorka m'ho hagués dit explícitament. Ho vaig decidir jo mateix. Això és el Coaching.

AT: Com va ser la teva trobada amb el Coaching? GB: Doncs va ser de manera bastant casual. Quan vaig arribar a Catalunya després de realitzar el meu postgrau a la Universitat de Tel-Aviv, vaig començar a treballar en una Escola Municipal de Música i poc temps després vaig passar a formar part de l'equip directiu i, en dos anys, em vaig veure al capdavant de la direcció del centre sense tenir coneixements de gestió ni empresarial ni d'equips. No em va quedar més remei que formar-me, i vaig anar a un curs organitzat per l’ACEM i ESADE on vaig sentir per primera vegada la paraula coaching. A més, en aquells moments un bon amic meu estava passant per un procés de coaching en la seva empresa i m'explicava tot el que li estava aportant; així que vaig decidir realitzar un curs introductori per conèixer el coaching més d'a prop. Aquell curs d'uns pocs dies va ser per mi com un enamorament a primera vista, ja que vaig entendre tot el que el coaching podria aportar a les meves labors

8


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Año 2013

directives així com també pedagògiques. No vaig trigar molt a decidir de formar-me com a coach professional i certificar-me.

El coaching és una disciplina no directiva AT: En quin moment decideixes endinsar-te professionalment com a Coach? GB: Aquell va ser un moment bastant complicat, ja que a un se li presenta un conflicte intern important quan ha de decidir entre seguir en un treball fix amb un sou segur a final de mes o emprendre i llançar-se a l'aventura en una professió que m’apassionava, sense tenir cap seguretat de com aniria. Cal tenir en compte que, a més, en aquell moment començaven els primers símptomes de crisi econòmica. Vaig haver de fer una reflexió molt profunda i fer cas als meus valors, mantenir a ratlla els meus sabotejadors interns, i a tots els qui al meu voltant em desaconsellaven fer aquest pas. Ara estic segur que és una de les millors decisions que he pres.

AT: Has continuat exercint com a músic?

GORKA BARTOLOMÉ

GB: Per descomptat! Crec que seria un error renunciar a un aspecte que és part de mi i que m'ha acompanyat tants anys de

Coach Professional Certificat per ASESCO, director de processos formatius de coaching, formador de coaches en diverses institucions i Coach certificat en coaching dinàmic d'equips. Expert en micro ex-pressions i en Intel·ligència Emocional.

la meva vida i que, a més, forma part de com sóc. Actualment

Llicenciat en piano i música de cambra i postgraduat per la Universitat de Tel-Aviv, i professor titulat de Técnica Alexander.

GB: En tots aquells on les persones i els equips necessitin

Té una àmplia experiència en la gestió empresarial i de projectes. És fundador de DoCeo Training SL. Està especialitzat en coaching empresarial, executiu i d'equips i ha entrenat a més de 2.500 persones a nivell mundial. En l'actualitat combina la seva activitat com coach personal i empresarial amb el treball amb pianistes per a la millora del seu potencial.

continuo preparant programació, sobretot com a acompanyant de lied i treballant amb alumnes de nivell superior de l'ESMUC [Escola Superior de Música de Catalunya] ajudant-los amb els meus coneixements pianístics i el coaching a aconseguir el seu màxim potencial com a músics.

AT: En quins àmbits pot aplicar-se el Coaching?

aprendre a aprendre i vulguin aconseguir resultats excepcionals en qualsevol àmbit que es plantegin.

AT: Quins beneficis en pot treure la música del Coaching? GB: No vull donar l'efecte que el coaching és la panacea o la solució per a tot. Sí que pot aportar molts beneficis en una disciplina tan competitiva i que se centra tant a buscar l'excel·lència. Per dir-ne alguns: Aportar autonomia de l'aprenentatge als alumnes Millorar la creativitat Aprendre a gestionar bloquejos Potenciar al màxim el talent de cadascun

9


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Any 2013

Aprendre a detectar les interferències que pot haver-hi en el nostre rendiment actual Eliminar-les per aconseguir el rendiment real... ... i un llarg etc.

AT: Com seria un procés de Coaching en un artista? GB: El coaching és una disciplina no directiva, la qual cosa vol dir que no guia la persona cap a on ha d'anar, què ha de fer i com ha de fer-ho. De manera que el primer pas de tot procés seria fer conscient a la persona d'on vol arribar, què vol aconseguir o millorar. Després la funció del coach és ajudar al coachee (client) a identificar per si mateix les interferències tan internes, com externes que el separen d’aquesta situació que vol aconseguir. A més, un dels majors beneficis és que dóna eines al coachee perquè en un futur pugui ser autònom i ser conscient de tots aquests aspectes sense haver de dependre del coach. Una vegada que el coachee ha identificat tots els obstacles passaríem a ajudar-lo, a trobar opcions que l’ajudin a eliminar aquestes interferències per traçar un pla d'acció i compromís que l’ajudi a anar caminant cap a la consecució dels objectius. El coach estarà sempre al seu costat al llarg d'aquest procés acompanyant-lo i donant-li el suport que el client necessiti.

El coaching treballa sobretot amb la presa de consciència del coachee (client) AT: A partir de quina edat es pot rebre Coaching? GB: El coaching treballa sobretot amb la presa de consciència del coachee, és a dir amb l'activació del lòbul frontal. L'edat més adequada per començar a treballar amb el coaching és a partir dels 12 anys, que és quan aquesta part del cervell comença a desenvolupar-se i la persona pot començar a treure’n el profit més gran. De fet seria molt beneficiós per als adolescents poder comptar amb un coach que els ajudés a desenvolupar aquesta consciència i a pensar de forma més potenciadora i constructiva en aquesta època de la seva evolució personal. Això ens asseguraria comptar amb adults més centrats, confiats i amb el seu potencial funcionant al màxim.

AT: Com aplicaríem el Coaching en el treball diari en una escola de música? GB: Podríem aplicar-ho en dos àmbits, en el de gestió i en l'educatiu. En el de gestió ens ofereix la possibilitat de millorar l'organització, potenciar els professors, el centre, millorar la gestió emocional dels equips de professors. En l’àmbit pedagògic suposaria realitzar un canvi en el concepte d'aprenentatge, apostant per l'autoaprenentatge, l'autodescobriment, i deixar de costat la tendència actual d'introduir coneixements en els alumnes. També atenent més l'aspecte de la intel·ligència emocional.

AT: Hi ha dades sobre els resultats que aporta un procés de Coaching? GB: En l’àmbit empresarial ja hi ha estudis que mostren els resultats positius del coaching dins de les intervencions empresarials. En altres àmbits s'està començant a investigar sobre aquest tema. De totes maneres tant el coach com el client abans de començar el procés de coaching han de dissenyar els objectius i paràmetres d'èxit que els indicaran al final de procés si han arribat a aconseguir els resultats que s'esperaven.

10


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Año 2013

AT: Coaching i psicologia, són compatibles? GB: Per descomptat. Tot i que són disciplines diferents, són complementàries. De fet és molt important que tot coach sàpiga traçar els límits del que requereix una intervenció de coaching o una intervenció psicològica.

AT: La figura del “Coach” està ben entesa en el nostre país? GB: Precisament aquesta és una de les lluites

en

les

actualment

quals

en

estem

ASESCO

immersos (Associació

Espanyola de Coaching). Tot i que el coaching és una professió amb més de 30 anys d'existència, i que en altres països d'Europa o a Estats Units és ja una necessitat i ningú desconeix ja la figura del coach,

aquí

ens

trobem

amb

un

desconeixement bastant important. A més, certs programes televisius com "La voz", "Hermano

mayor"

o

"Super

Nanni"

transmeten un concepte molt desvirtuat del que és un coach i la finalitat del coaching. A més dels professionals que sense formar-se ni certificar-se estan exercint com coaches, i

ofereixen

una

imatge

errònia,

distorsionada i poc professional. Per això recomanem que els clients se cerciorin que estan treballant amb un coach acreditat abans de començar un procés de coaching de qualsevol tipus.

AT: Ets formador de Coaches i dirigeixes el centre Doceo-Training a Lleida. Quin perfil ha de tenir un futur Coach ? GB: El coaching és una professió molt vocacional. Has de tenir moltes ganes d'aportar als altres, però amb l'al·licient de la humilitat, ja que en el procés de coaching l'estrella i el que mereix tot el reconeixement és el client. A més, el coach ha de tenir moltes ganes de treballar-se com a persona i unes ànsies incansables de continuar aprenent i millorant. I, per descomptat, tenir una ment molt oberta.

En el procés de coaching l'estrella i el que mereix tot el reconeixement és el client AT: Quina pregunta t'agradaria haver sentit avui i no t'he fet? GB: Precisament aquesta! Ja que m'ofereix llibertat per elaborar el meu camí i no sentir-me dirigit. 

11


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Any 2013

NOVETATS DISCOGRÀFIQUES 2013

Dos col·laboradors de Prodiemus estrenen nou disc Antoni Tolmos i Antoni Miquel (Tomy) Muñoz són dos col·laboradors de Prodiemus que tenen una intensa activitat musical. El primer, al piano; i el segon, al saxo, compaginen la docència amb l’ofici de músic. Com a professionals, estan avesats als concerts i a les gires, però també a l’enregistrament de les seves produccions artístiques. Aquest 2013 han publicat el seu darrer disc.

The New Age piano album d’Antoni Tolmos El nou treball de Tolmos és un espai sonor per al retrobament.

“No m’importa tant que us agradi la meva música, sinó que us agradeu vosaltres mentre l’escolteu” (A.Tolmos) Introspecció, reflexió i pau interior The New Age álbum és el novè disc d’Antoni Tolmos. No és casualitat que un treball intimista i sensible com aquest, s’hagi enregistrat en un lloc concebut originàriament per al retrobament personal. Com ens té acostumats, la nítida digitació de Tolmos al piano –en aquesta ocasió, un Steinway– i unes melodies directes i senzilles, clares i emotives, aconsegueixen unes sonoritats de l’instrument que l’espai on es va enregistrar el disc dóna una dimensió sonora que propicia la introspecció: la nau d’una catedral, la Lyndhurst Hall de l’Air Studios de Londres, una de les sales de gravació més grans del món. La sala té una acústica excepcional, pròpia de les naus gòtiques. Aquí, la música té el seu contrapunt visual en les característiques arquitectòniques d’un recinte en què la llum natural li atorga un valor afegit.

Dies de vi i... música! El merchandising d’aquest nou treball de Tolmos és acurat i, alhora, exquisit: CD amb temes personals executats de manera brillant, web específica de projecció internacional, enllaç QR (Quick Response Code o codi de barres bidimensional amb informació encriptada), àlbum de partitures per al consum d’altres pianistes i amateurs, magnífic vídeo promocional –suggerent i revelador– amb un tema molt personal – Sara–, vendes de temes a iTunes i Spotify... Tot plegat fa que les produccions d’artistes com Tolmos, professionals i acurades, alhora que altament personals i singulars, creïn addicció. Per això creiem que és un encert que, en aquesta ocasió, s’hagi establert un maridatge entre la música i l’enologia. I és que la Cooperativa Falset Marçà ha etiquetat l’edició especial de 10.000 ampolles del vi Ètim Grenach (2008) – D.O. Montsant– amb la portada de l’àlbum de les partitures del disc. Vi i música viatjaran de la mà cap a més de trenta-tres països del món. Tota una aventura.

12


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Año 2013

A diferència de la pel·lícula Days of Wine and Roses (1962) de Blake Edwards, en aquesta conjunció degustativa, del que es tracta és d’assaborir lentament i pausadament cada glop i cada instant sonor, –inevitablement fugissers–, com si fossin eterns, perquè tenen un ressò que perdura després del tast, en una memòria sensible i que fa que percebem –també– la nostra pròpia singularitat.

“Ara mateix el que em motiva és l'emoció que desperten els acords i la música com a eina de comunicació” (Tolmos) La música, com la vida, és un camí sense retorn Sona el disc i amb el llibret entre les mans, ens sentim com dins d’un vagó de tren, aïllats de l’entorn. Mentre avancem per paratges que ens semblen llunyans, inabastables... Només cal abaixar la finestra perquè el vent ens desperti de l’ensopiment, de la inèrcia del moviment cadenciós i del soroll quasi monòton d’un desplaçament que no ens demana cap esforç.

Com en cada nou treball, en aquest intuïm un gran esforç, dedicació i implicació que li han permès avançar per una via –llarguíssima– que augura més novetats en un horitzó vast i il·limitat. I Tolmos, davant del teclat d’un piano –sigui com sigui–, sempre té coses a dir.

13


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Any 2013

We Must Fight dels The Pepper Pots

Foto: David Quintana. Web official The Pepper Pots

Antoni Miquel (Tomy) Muñoz i Cuatrecasas és el webmaster de Prodiemus. Informàtic, però també músic, és un dels membres fundadors de la banda gironina The Pepper Pots que aquest 2013 ha tret el seu setè disc: WE MUST FIGHT. La formació ha sofert alguns canvis en la part vocal, però continuen fidels als seus orígens: difondre i recrear la música

tradicional

afroamericana

dels

anys

60,

principalment soul. Amb aquest nou disc ens ofereixen uns temes en què combinen l’essència de les produccions de la mítica discogràfica Motown dels anys seixanta, amb l’estètica del Deep Soul dels setanta però, també, amb ressons gospelians. I com és habitual en aquesta formació, sempre amb so analògic. A més dels instruments habituals del grup, en aquest nou disc inclouen arranjaments per a sextet de corda que donen una sonoritat més plena i profunda als temes. Alhora, reforcen el so de la bateria amb percussions que esdevenen un contrapunt rítmic imprescindible a les melodies. Tot un embolcall de luxe per als amants de la bona música, una exquisidesa que afegeix un toc simfònic que no maquilla el so original, al contrari, el reforça.

Profetes a la seva terra Els seus directes, encara resulten més singulars. Al concert realitzat el passat 14 de desembre a l’Auditori de Girona van estar espectaculars. 14


Revista

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Año 2013

Com en una carpa de circ amb actuacions simultànies, els espectadors poden gaudir en tot moment del que passa en cada pista: la dels vents, la de les cordes, la de les percussions i, per descomptat, la de les veus. La complicitat dels músics de cada secció és palpable. Per moments, la solitud del teclista arriba a entristir, si no fos perquè està prou entretingut en cadascun dels instruments que va tocant perquè, com un expert chef, escull quin és el que proporcionarà la sonoritat més adequada en cada moment. Com a contrapunt a la dinàmica i extravertida secció de vents, els tres percussionistes (inevitablement més estàtics) són el marcatge implacable i constant que teixeixen el fil invisible entre totes aquestes pistes. Crec que el nou fitxatge vocal dels Peppers ha estat tot un encert i el nou rumb que han pres, també. Va estar brutal especialment en la cançó “Time Has Won This One” en què passava d'un xiuxiueig planyívol i íntim a un clam que trencava el silenci, cosa que no hauria estat possible sense el "tots a una" que caracteritza els Pepper. Els concerts de The Pepper Pots són una declaració d’intencions: professionalitat, dedicació, implicació, entusiasme, feina ben feta, gaudi per la música..., perquè el fet de pujar en un escenari i fer bona música durant gairebé dues hores dóna fe del fet que cada disc és fruit de moltes hores de feina. Això fa que cada disc sigui una nova fita, un nou repte assolit.

Un grup amb una àmplia trajectòria The Pepper Pots va néixer a Girona (Catalunya). Eren un grup de joves amics al quals els agradava la música negra dels anys 60, la jamaicana, el Soul i R&B dels Estats Units, i la sonoritat de les gravacions de les figures llegendàries que havien treballat amb discogràfiques com Motown. En deu anys de trajectòria han treballat amb figures de projecció internacional de la música soul; han fet més de quatre-cents concerts en gires per les principals ciutats d’Espanya, d’Europa, dels Estats Units i del Japó i en festivals de soul i ska de tot el món. Tenen àlbums editats a Argentina, Brasil, Japó o EEUU, i han obtingut premis com el Millor disc de Catalunya de l’any 2009, el Premi Altaveu i el Premio Pop-Eye pel seu treball NOW!. No és una banda qualsevol, són: The Pepper Pots.

15


Revista

16

PRODIEMUS

|

www.prodiemus.com | ISSN: 1988-2173 | Any 2013

Nadal 2013  

Edició online de la revista Prodiemus de l'any 2013.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you