La proposta de construcció de grans horts solars a les comarques valencianes en forma de macroprojectes i l'oposició a aquests per una part important de la ciutadania recorden a l'oposició als parcs eòlics proposats al Pla Eòlic Valencià de 2001 per part de diverses plataformes de defensa del territori i entitats ecologistes. Oposició que analitzada de manera superficial pot semblar una gran contradicció entre el desig de potenciar les energies renovables i no voler-ne la instal·lació a prop de casa, però que, analitzada amb detall, obre un debat molt complex sobre el com s'ha de fer aquesta transició energètica sobre la qual tant es parla i a quin preu (i qui ha de pagar aquest preu). I és que la necessitat d'implementar nous projectes d'energies renovables és innegable, però el com és el que hauria de centrar un debat en el qual ens hi juguem molt. Quan parlem d’energies renovables, i sobretot
Escorcoll
El repte energètic
d’energia solar fotovoltaica, parlem d’una energia que podria i hauria de ser sinònim de democratització energètica en contraposició al monopoli del sector elèctric actual, però la construcció d’horts solars gegantins (i amb minsa participació dels
Parc eòlic de Figueroles de Domenyo.
agents locals en molts casos) ens posa davant del model de sempre, el de les grans empreses que fan, del que hauria de ser un dret, un negoci milionari a qualsevol preu. La producció d’energies renovables al País Valencià té encara un llarg recorregut si
volem igualar-nos a altres països i complir uns mínims objectius de descarbonització. Caldrà assumir que la construcció de nous parcs eòlics i solars és una part molt important de la solució, amb la transformació del paisatge que això representa i els impactes inevitables, però seria un bon moment per pensar quin és el model de producció que volem, de quina forma pot aquesta producció repercutir de manera positiva en el territori i analitzar amb cura la compatibilitat d’alguns dels projectes amb altres activitats econòmiques i els valors naturals del nostre entorn. Defugir de la demagògia i assumir la corresponsabilitat en la despesa energètica de la nostra societat ha de ser compatible amb l’exigència a la classe política d’un canvi en el model energètic i de producció. Estem davant d’un repte que caldrà afrontar amb intel·ligència i esperit crític i caldria, a més a més, repensar no solament el model de gestió d’un bé bàsic que a hores d’ara està en mans d’empreses privades, sinó també el model de consum tant col·lectiu com individual. ◥
S al v a dor L los à
REVISTA D’INFORMACIÓ GENERAL Número 73 – juny 2021 – any XXV Quadrimestral (febrer, juny i octubre)
Redacció: Col·lectiu Serrella. Portada: Tere Sempere. Foto de la portada: Tere Sempere. Maquetació: Pep Pont. Publicitat: Josep Martínez i Janma Conejero. Dipòsit Legal: A. 562-1997. Impressió: Nou Gràfic Impresores SL, Banyeres de Mariola.
Carrer Pintor Sorolla, 2 03450 Banyeres de Mariola (l’Alcoià) www. barcella.cat revista.barcella@gmail.com
Barcella — 2
Juny 2021