responsable de cada persona, es proposa que ens vinculem en xarxa, que cada relació de la nostra xarxa represente sempre un vincle valuós i no un element dins d’una categoria establida per la normativitat i els mandats socials,
© J.C. Pérez-Cortés 2018
lació principal o fins i tot als canvis que aquests puguen experimentar. En el poliamor no jeràrquic es mantenen diverses relacions íntimes o sexeafectives ben definides, de nou parelles, però de manera que no n’hi ha una privilegiada explícitament respecte a les altres. Els acords entre les diferents persones poden ser molt diferents, però cap d’aquests acords està supeditat a límits imposats per una altra. Això no significa que els projectes i vincles siguen menys sòlids ni que s’excloga la possibilitat de convivència (en parella o en conjunts de cardinalitat major de dos), de criança o de qualsevol altre tret d’afecte, compromís, cura i esforç. La preocupació i el treball pel benestar de les persones estimades no és essencialment menor ni ho és la duració de les relacions o la satisfacció assolible. Simplement, totes les relacions íntimes són igual de valuoses, com l’amor que poden sentir pares i mares per cadascun dels fills o filles, o els germans i germanes entre si, tot i que puguen tindre una intensitat diferent o dedicacions temporals, afinitats, interessos i activitats diferents. A la fi, un plantejament més crític amb el sistema hegemònic és l’anarquia relacional. Aquesta proposta no és estrictament un tipus de poliamor ni de «no-monogàmia ètica», perquè no es limita a abordar la qüestió numèrica de amb quantes persones podem relacionar-nos. És un esquema hereu de l’anarquisme polític que impugna la normativitat, l’autoritat i els privilegis de qualsevol índole. Representa una visió alternativa a l’amor romàntic, a la consideració del sexe com a element diferenciador entre unes relacions i altres, a la idea que en vincular-nos adquirim drets sobre altres persones i en definitiva a la distinció formal entre les relacions íntimes i les que no ho són, i a la càrrega de privilegi que això comporta d’unes sobre les altres. A partir dels valors propis de l’anarquisme: horitzontalitat, suport mutu i autonomia Barcella | 8
Biblioteca d’una de les edicions de l’OpenCon.
com ara «només amics», «en una relació», «en una relació oberta», etc. Això significa, en la pràctica, intentar no diferenciar les relacions en dos conjunts: les considerades de parella i la resta. Per descomptat, la intensitat, implicació, temps, etc., en unes relacions serà major que en altres (no així la sinceritat i el respecte als límits i als compromisos voluntaris responsables, que han de prevaldre sempre), però això no implica prerrogatives, autoritat ni cap jerarquia entre els vincles.
«La visibilització de les alternatives ha dut a la formació de col·lectius plurals.» La visibilització de les alternatives al sistema monògam heteronormatiu obligatori ha dut a la formació de col·lectius que són plurals, però que comparteixen cert sentiment identitari comú. Tant a València com a Madrid hi ha organitzacions formalitzades legalment: ARAEN-València (Associació per a les
Relacions Afectives Ètiques No-normatives de València), Poliamor Madrid, a Barcelona Amors Plurals; també hi ha a Catalunya Amors Rurals. A Madrid les trobades d’aquests col·lectius es diuen Policañas, a València, Polibirres i a Barcelona són de tipus més improvisat. Però els esdeveniments més esperats en aquestes comunitats són sens dubte els que inclouen dos o tres dies complets d’interacció, normalment en albergs o cases rurals, amb espais per a tallers i activitats, i capacitat d’allotjar a les persones assistents. Són llocs on es dóna un nivell de convivència important durant un cap de setmana. Els primers d’aquest tipus a Europa van ser la International PolyWeekend Girona en 2010 i les Opencon UK que es van celebrar des de 2010 fins a 2014 a Dorset. Des del 2012 se celebra a l’Empordà la International OpenCon Catalonia, que ha arribat el 2019 a la huitena edició. Des del 2015 se celebra l’OpenCon Madrid, i des del 2018 l’OpenCon València, que en l’última edició va ajuntar a més d’un centenar persones durant un cap de setmana a la Foia de Bunyol. Un altre esdeveniment molt interessant que presenta la peculiaritat de buscar explícitament una mirada interseccional travessada pel territori i la llengua, el feminisme, l’anticapitalisme, l’ecologisme, les no monogàmies, la diversitat i la lluita LGTBIQ+ és Eixams que se celebra des del 2016 al sud de Catalunya amb un equip d’organització vinculat a Amors Plurals. En alguns col·lectius, com ARA-ENValència s’organitzen també activitats periòdiques no mixtes per a dones, i al febrer d’enguany se celebra WomanXe, el primer esdeveniment de cap de setmana, estil OpenCon no mixt, per a dones cis i trans, i persones no binàries. Aquesta tendència reflecteix el necessari paper que protagonitzen les dones i el feminisme en l’àmbit activista de les diversitats afectives. ❦ Febrer 2020