__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

NÚMERO 61 | JUNY DE 2017 | ANY XXI | REVISTA QUADRIMESTRAL D’INFORMACIÓ GENERAL | 2,50 €

|12| Alcoi lliure de feixisme, racisme i xenofòbia |13| Entrevista: Paco Picó Silvestre, arquitecte |15| La ciència s’indigna |16| Fonèvol. La festa millora |17| Els negocis de l’advocat del poder |19| Recuperació de la gestió pública de l’aigua |20| Jornada sobre «Patrimoni ocult» a la UPV |21| Unitat didàctica de l’IEVM sobre Pastor Aicart |22| Joan Fuster, un desfici pertinent |23| Poetes: Miren Agur Meabe

Mallaeta | 7 | Urbanització de la Mallaeta

Camí de la Mallaeta

Camp de futbol

Sector 6 - Fase 2

Camí de la Mallaeta

Cases de Villa Interlaken

La Pedrera

Sector 6 - Fase 1

Cementeri municipal

Camí de la Mallaeta


Crida pel finançament Més de vint-i-cinc entitats de les comarques de l’Alcoià i el Comtat s’han adherit a la Crida pel Finançament Valencià, un moviment plural, divers i transversal, on s’han sumat associacions culturals, esportistes, veïnals i socials. A tot el País Valencià ja s’han comptabilitzat més de tres mil adhesions personals i s’han adherit un centenar d’entitats. La manifestació del 10 de juny a València només ha estat la primera d’una sèrie d’accions previstes. El lema de la convocatòria: «Volem les claus de la caixa! No als Pressupostos Generals de l’Estat. Prou espoli!» Mentre la inversió mitjana de l’Estat espanyol es situa en 185 euros per habitant, els valencians i les valencianes rebem sols 119 euros per persona, a la cua de totes les comunitats autònomes. Davant d’aquesta situació que es porta repetint els últims quinze anys i davant la

manca de recursos i infraestructures al nostre territori, fruit del maltractament financer sostingut a que ens sotmeten els governs espanyols any rere any, hem de donar una resposta social contundent per a fer-nos escoltar com a poble maltractat que som. No volem pagar i callar. La situació actual del nostre autogovern és crítica i cal revertir la situació sense esperar un moment més. Estem davant d’un estat d’emergència social i de falta de recursos per al nostre territori a causa d’un sistema de finançament profundament injust que ens castiga com a societat. Moltes són les necessitats del nostre país i molts els anys que portem denunciant-les: sense el corredor

mediterrani, ni infraestructures per al creixement empresarial, sense un sistema financer propi i demanant els nostres diners a Madrid, uns diners que ens corresponen per llei i que hem de tornar pagant interessos a través dels perversos crèdits del Fons de Liquiditat Autonòmica. Per això cal denunciar l’espoli sistemàtic que no ens deixa avançar. Les organitzacions convocants fan una crida a la societat valenciana per a sumar-se a manifestar el rebuig als Pressupostos Generals de l’Estat. El Col·lectiu Serrella s’ha adherit a la crida i esperem que aquest clam de la societat valenciana acabe amb aquesta situació inadmissible. BARCELLA. ❦

Salvador Llosà REVISTA D’INFORMACIÓ GENERAL Número 61 - juny 2017 - any XXI Quadrimestral (febrer, juny i octubre) Redacció: Paco Albero, Immaculada Antolí, Damià Aparicio, Rosa M. Belda, Vicent Belda, Eduard Beneyto, Clara Berenguer, J. Ricard Berenguer, Vicent Berenguer, Joanma Conejero, Lorena Ferre, Toni Francés, Francesc Garcia, Frederic López, Josep Miquel Martínez, Vanessa Martínez, José Antonio Miró, Tello Navarro, Anna Pascual, Pep Pont, Salvador Puerto, Majo Ripoll, Pep Revert, Antoni Sanjuán, Francesc Sarrió, Enrique Sempere, Joan Enric Sempere. Maquetació: Josep Miquel Martínez. Publicitat: Enrique Sempere. Dipòsit Legal: A. 562-1997. Impressió: Nou Gràfic Impresores SL, Banyeres de Mariola. Portada: vista de la zona de la Mallaeta presa des del cim del Morro del Porc.

Apartat de Correus 140 03450 Banyeres de Mariola (l’Alcoià) www. barcella.cat revista.barcella@gmail.com

Barcella | 2

Juny 2017


DL © 2017

RA © 2017

Tram de la via verda Alcoi-Gandia.

Cristóbal Cabeza i Felip Pineda.

Adif es nega a cedir l’antic traçat del ferrocarril abandonat als ajuntaments perquè puguen acondicionar la via verda

Obri Detroit Llibres com a llibreria de referència a Alcoi

La conversió de la via verda del Serpis en una ruta ecoturística està aturada per l’actitud dels gestors de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif). El consorci creat per a posar en marxa aquest ambiciós projecte porta més d’un any paralitzat. Els ajuntaments s’han trobat que Adif s’ha negat a cedir la titularitat de la via i exigeix el pagament d’un cànon pel seu ús. L’última reunió del consorci format pels dotze municipis pels quals transcorria l’antic Tren dels Anglesos es va celebrar al gener de l’any passat. Més d’un any després, el projecte està completament estancat i davant els escassos intents d’avanç han aparegut nous obstacles. És el cas de l’Ajuntament de L’Orxa, que ha sol· licitat a Adif la cessió de l’antiga via. L’alcalde, Arnaldo Dueñas, ha explicat que,

Juny 2017

malgrat la bona predisposició inicial dels responsables autonòmics d’Adif, la resposta va ser finalment negativa. L’alcalde diu que es volia avançar aconseguint la titularitat dels terrenys i les edificacions, que són propietat d’Adif, però l’entitat estatal va contestar que per a poder utilitzar-los s’havia de pagar un cànon. El traçat de quaranta dos quilòmetres de la via acaba a Gandia. El preu anual per quilòmetre de via que demana Adif és de cent euros. Per tant, el cost fix per any que haurien de pagar els municipis seria de 4.200 euros. Segons Dueñas, Adif vol que els municipis paguen per a conservar i millorar una via que l’Estat manté abandonada. Segons el projecte de 2005, el cost de la conversió de la via en una ruta turística per a ciclistes és de 9,2 milions d’euros. ❦

Després del tancament a Alcoi de llibreries de referència com Llorens i Exlibris, ha obert un nou establiment al carrer Oliver. Es tracta de Detroit Llibres, un nou punt per a la compra de llibres que, a més, disposa d’espai per a fer activitats relacionades, com presentacions d’edicions, animació lectora, lectures, concerts, etc. El local, que va estar inaugurat el 25 de març, està a càrrec de Felip Pineda, periodista i gestor cultural, i Cristóbal Cabeza (Tòfol), traductor i professor. Aquests dos nous llibreters han manifestat que hi ha un espai i una demanda per a obrir un establiment com el d’ells, que preste especial atenció a les editorials independents, a la literatura de petites edicions, a autors locals i a edicions acurades de llibres infantils. Així han començat a demostrar-ho amb les primeres presentacions, com la de Sueños eléctricos, d’Eduardo Guillot, el documental feminista Entre el dia i la nit no hi ha paret o el llibre sobre ecologisme Encara no és tard, d’Andreu Escrivà. El dia de la inauguració es van representar al local dues obres de teatre i va actuar El Diluvi i Pelandruska. Felip i Tòfol utilitzen les xarxes socials per a mantindre informats els clients sobre les novetats que arriben a la llibreria. A través de facebook ressenyen les obres més interessants o les edicions més acurades que poden interessar al public d’Alcoi i comarques. ❦ Barcella | 3


LC © 2017

AM © 2017

ED © 2017

Festa d’inauguració del casal.

Presentació oficial de la 2a Trobada.

La jornada es va celebrar a la Sala Àgora d’Alcoi.

El Col·lectiu La Foraca inaugura un nou casal a Castalla

Segona Trobada de Pobles per la Diversitat

Jornada informativa «Desmuntant Alcoinnova»

El Col·lectiu La Foraca de Castalla ha habilitat un casal popular situat al centre històric del poble. L’espai allotjarà activitats i projectes culturals de tot tipus, sempre basats en l’autogestió i el respecte. El nou casal popular pretén ser un lloc «on tothom tinga cabuda, un espai de treball autogestionat, sa, respectuós, lliure d’agressions de qualsevol tipus i accessible per a totes les edats», segons ha manifestat el col·lectiu. La presentació oficial es va fer el 12 de maig i va comptar amb un concert acústic a càrrec de Manel Espinosa, un sopar popular i música de la mà del punxadiscos Abaexo DJ. A través de les xarxes socials s’anirà informant de les novetats i s’arreplegaran suggeriments. El col·lectiu convida a acudir directament a les assemblees obertes del casal. ❦

El col·lectiu LGTBI MARIola va organitzar la Segona Trobada de Pobles per la Diversitat a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i els voltants. La cita va tindre lloc a Benillup el dia 10 de juny. La jornada va comptar amb diverses activitats, com ara excursions, jocs, exposicions i un dinar popular. Es van organitzar tallers, una visita guiada pel poble, una exposició sobre els drets humans, una xarrada d’Amnistia Internacional, una cercavila i diverses actuacions, com la del mag Lumaki, el cantacançons Dani Miquel i una festa per la nit amb els Germans Quartet. Després de l’èxit de la primera edició a Tibi (l’Alcoià), la trobada torna per a seguir reivindicant la plena igualtat legal i social de totes les persones, amb independència de la seua orientació i identitat sexual. ❦

El 20 de maig va tindre lloc la jornada informativa «Desmuntant Alcoinnova» per a donar a conéixer al públic tres dels informes pericials aportats per Salvem l’Aqüífer del Molinar i La Carrasca. La primera intervenció va estar a càrrec del doctor Andreu Bonet i de Roque Belenguer, de la Universitat d’Alacant, per a abordar l’afecció del projecte al medi natural, ja que el projecte de La Española tindria greus conseqüències ecològiques. Vicent Altur, professor de la Universitat Politècnica de València, va desmuntar l’estudi del promotor destacant les seues deficiències amb la falta de professionalitat i d’ètica en la seua redacció. La jornada es va tancar amb el geòleg i hidrogeòleg Alfredo Barón, que va parlar sobre la possible afecció del projecte Alcoinnova a l’aqüífer del Molinar. ❦

Barcella | 4

Juny 2017


Barcella

AB © 2017

Timonet a Urbà Lozano i Rovira per guanyar el XXII Premi Enric Valor de Novel·la –que atorga el poble de Castalla– amb l’obra Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.

El Pla d’Igualtat va estar redactat després d’un procés participatiu.

Argelaga al Banc de Sabadell per tancar l’única oficina bancària que quedava a Benilloba. Els veïns estan molt indignats perquè el banc vol que només quede un caixer automàtic i que s’instal·le a les dependències municipals per a estalviar-se pagar el lloguer i la llum.

L’Ajuntament de Banyeres de Mariola aprova la creació del Consell d’Igualtat per a fer el seguiment dels objectius del Pla d’Igualtat L’Ajuntament de Banyeres de Mariola va aprovar en el darrer ple municipal la creació del Consell Sectorial d’Igualtat amb els vots a favor de Compromís, PSOE i Ciudadanos i l’abstenció del PP. Aquest nou instrument servirà per a fer un seguiment del compliment del Pla d’Igualtat que es va aprovar l’any passat. Les estadístiques segueixen mostrant que al nostre entorn encara persisteixen importants desigualtats entre sexes. El Pla són un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de fer un diagnòstic de situació, tendents a assolir a l’entorn del municipi la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe. L’objectiu d’aquesta acció és la coordinació i unificació de totes les actuacions municipals. El Pla d’Igualtat que

es va aprovar el 2016 recull en l’Eix 1, titulat «Paper exemplificador de l’Administració», la següent recomanació: «Creació d’una comissió de seguiment del Pla d’Igualtat formada per personal tècnic i polític de totes les àrees de l’Ajuntament de Banyeres de Mariola.» Aquest consell de treball intern municipal estarà format per personal tècnic de Benestar Social i per representants polítics de tots els grups de l’Ajuntament. Tot i això, hi haurà un representant convidat, que serà de l’associació Mariola Violeta, triada per ser una entitat que té com a principal objectiu treballar per l’igualtat entre homes i dones. Segons l’Equip de govern, el motiu de convidar aquest grup és que puga aportar una visió externa a la del personal de l’Ajuntament de Banyeres de Mariola. ❦

Timonet al Museu Valencià d’Etnologia per organitzar l’exposició Joan Pellicer, la saviesa de les nostres plantes. La tasca divulgadora de Pellicer sobre l’etnobotànica de les comarques centrals és un llegat impagable.

Argelaga al grup de festers de la filà Moros Vells de Biar que van organitzar una carrossa on una dona feia un striptease agafada a una barra per a mostrar els pits a un grup d’homes asseguts. Un espectacle masclista i denigrant que s’hagueren pogut estalviar.

Timonet a l’Ajuntament de Bocairent per dedicar el nom d’un carrer a Pilar Molina, una destacada investigadora, fotògrafa i documentalista llibertària bocairentina.

Argelaga a les comunitats de regants per acció, i a l’Administració pública per omissió, en les extraccions d’aigüa de l’aqüífer VillenaBeneixama. Les previsions de la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó són que la sobreexplotació provoque l’assecament l’any 2031. Juny 2017

Barcella | 5


ST © 2017

Donald Trump. JS © 2017

[Ara, 11-10-2016] El conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, va pronunciar la conferència inaugural.

El conseller Marzà anuncia en la XXII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi la creació d’una oficina de drets lingüístics La Jornada de Sociolingüística celebrada al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València ha estat marcada enguany per la presència del conseller d’Educació i els directors generals de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Una crida a imprimir un ritme més clar i decidit a la normalització, amb mesures raonables i raonades, va ser l’aportació de Ramón Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a la inauguració de la jornada, en un breu parlament on va reivindicar que «la llengua és de tots els valencians i ha d’estar al marge d’ideologies». A les sessions va estar sempre present la idea de la llengua com a element que cohesiona una societat i la visió del seu coneixement i ús com un dret.

Barcella | 6

Entre altres actuacions, Marzà va anunciar un pla de xoc per a formar els docents, un pla d’acompanyament lingüístic per als funcionaris i la creació d’una oficina de drets lingüístics que intervinga en els conflictes i servisca de registre de les vulneracions d’aquests drets, a més de sensibilitzar les institucions públiques i privades. Entre els projectes hi ha la creació d’un segell de qualitat lingüística per a les empreses, un pla estratègic cultural i una campanya publicitària orientada a canviar actituds. La jornada es va tancar amb el debat entre els tres directors generals sobre l’homologació acadèmica. L’adaptació dels títols de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià al Marc Europeu Comú i el canvi que això comportarà en el contingut dels exàmens. ❦

No discuteixis mai amb un imbècil

Carles Capdevila No discuteixis mai amb un imbècil: et portarà al seu terreny i un cop allà et guanyarà per experiència. Aquesta màxima coneguda sintetitza a la perfecció el cas Trump. […] Fingim sorpresa perquè un personatge així sigui atractiu i hagi arribat tan lluny, sense assumir que estem creant el caldo de cultiu ideal per a aquesta mena de perfectes imbècils. […] ¿Per què un racista i masclista té tants pilotes al voltant? […] ¿Quin cost social té un aparell sociomediàtic que dóna veu al que més crida, que confon la mala educació amb la valentia, que redueix els debats a anècdotes i ha convertit l’escàndol en entreteniment? Passa a les organitzacions, a les feines, a tot arreu. L’emprenyador, el provocador, que per regla general sol ser persistent, acaba acaparant l’atenció de tothom, guanya protagonisme i marca l’agenda. Pot acabar fent que actuïs només en contra d’ell i treu el pitjor de tu: et descentra, et descol·loca. Fa que t’hi obessionis, que perdis els papers. […] La clau és sempre detectar-los i frenar-los abans, però això requereix un canvi profund, una societat madura i respectuosa que ignori la provocació barata i admiri més els valors que no els resultats a qualsevol preu. Una societat que no els rigui les gràcies als imbècils ni quan en fan. ❦ Juny 2017


Urbanització de la Mallaeta Barcella

Barcella © 2017

desestimar consEl passat mes d’abril truir l’institut enapareixia una tanca front del cemenpublicitària enfront teri municipal i es del cementeri de va decantar per fer Banyeres de Mariol’edifici de l’IES la que anunciava la Professor Manuel pròxima construcció Broseta allunyat i venda de cases al del nucli urbà, al paratge de la Mallaeparatge de l’Estata. Molts veïns es van ció. D’altra banda, veure sorpresos per un fet important aquesta iniciativa, era que s’havien tot i que el procés ha anat construint al sigut públic i gestat llarg dels anys dial llarg de les passaverses cases pardes dècades. Davant ticulars sobre la d’aquesta qüestió zona de la Mallacomplexa i de la neeta anomenada Vicessitat ciutadana de De dalt a baix, camp de futbol, cases de Villa Interlaken i camí de la Mallaeta. lla Interlaken. disposar del màxim d’informació per a Antecedents entendre el problema, Barcella ha recoDates clau del procés pilat la cronologia d’aquesta actuació. Abans de l’aprovació definitiva de les 1997: Després de tots els estudis previs Normes Subsidiàries el 1997, el paratReglamentació legal i el procés legal, el sector urbanitzable ge de la Mallaeta ja s’havia tingut en de la Mallaeta és aprovat de manera decompte per a fer equipaments municiTots els municipis fan un planejament finitiva dins de les Normes Subsidiàries pals. La proximitat a la trama urbana a llarg termini per a ordenar i disposar de Banyeres de Mariola que són les que i a les instal·lacions esportives del Pla d’espai urbà sobre on hauria de crèixer el es troben ara en vigor. Era la legislatupoble de manera ordenada en cas de nera 1995-1999, amb un govern municipal cessitat. Això queda recollit en les Noramb majoria absoluta del Partit Popular mes Subsidiàries. Els Plans dissenyen el presidit per Roberto Calatayud. Aquell model territorial i preveuen la seua exemateix any són aprovades per la Comiscució, és a dir, prefiguren i anticipen el sió Territorial d’Urbanisme, de manera model futur del que serà el poble i l’ús del que el Sector 6 de la Mallaeta apareix sòl. La competència per a aprovar-los la al plànol de les normes de planejament tenen les Comissions Territorials d’Urcom a sòl urbanitzable per a ser desenbanisme, que arrepleguen les propostes volupat mitjançant un futur pla parcial. aprovades als plens municipals. El seu desenvolupament es duu a terme mitjan2007: Deu anys més tard s’obre un conçant Estudis de Detall i Plans Parcials. curs per a desenvolupar el sector al qual La redacció de les Normes Subsidiàries van optar diverses empreses urbanités un procés llarg i complex que ha de zadores. Era la legislatura 2003-2007, complir diversos tràmits legals: esboramb un Govern PSOE-Bloc presidit per Roig va fer que la Mallaeta es valorara ranys, estudis previs, diversos periodes M. Encarna Francés. Eixe any s’aprova com a possible emplaçament per al nou d’al·legacions i exposicions públiques, el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Nainstitut de secundària que s’havia de aprovacions provisionals i després detural de la Serra de Mariola. Conselleria construir en la dècada dels 80 del segle finitives en el plens municipals, procés fixa el perímetre protegit del parc, que passat. El consistori d’aleshores va cond’aprovació en la Comissió Territorial es fa a partir de les zones urbanitzables siderar com un avantatge l’aprofitament d’Urbanisme, etc. Per tot això, els plans recollides en les Normes Subsidiàries de les pistes esportives que ja estaven urbanístics municipals es fan a llarg terdels set pobles que l’envolten: Alcoi, fetes. Després de valorar diversos emmini i el vigor és de llarga durada per a Cocentaina, Muro d’Alcoi, Agres, Alfaplaçaments, finalment, l’Ajuntament va evitar el costós procés d’elaboració. fara, Bocairent i Banyeres de Mariola.

«El Pla Rector d’Ús i Gestió de la Mariola va deixar la Mallaeta fora perquè deu anys abans s’havia qualificat com urbanitzable»

Juny 2017

Barcella | 7


Com que deu anys abans s’havia aprovat que el sector de la Mallaeta fóra urbanitzable, aquest paratge queda exclós de la protecció del parc natural. 2008: L’any 2007 es produeix un nou canvi municipal (legislatura 2007-2011) i passa a governar el Partit Popular amb l’Ajuntament presidit per l’alcalde Toni Belda. L’any 2008 l’Ajuntament adjudica la construcció del sector 6 a Promociones la Mallaeta SL. 2012: Arriba la legislatura 2011-2015 i Toni Belda revalida l’alcaldia. L’any 2012 el promotor demana la suspensió del projecte urbanitzador per motius econòmics i sol·licita una pròrroga a l’Ajuntament. En aquest moment, el Govern municipal haguera pogut suspendre de manera definitiva la urbanització sense cap cost al·legant incompliment del contracte per part del promotor. Però l’Equip de govern decideix concedir la pròrroga i el termini és ampliat. 2016: El 2015 passa a governar Compromís-PSOE amb Josep Sempere com alcalde. El juliol del 2016, Promociones la Mallaeta SL demana poder reemprendre el desenvolupament del sector 6 amb les mateixes condicions del 2008. L’alcalde consulta amb els serveis jurídics de la Conselleria d’Habitatge quins mecanismes té per a poder aturar la urbanització i se li explica que la paralització del projecte pot acabar amb un judici del promotor contra l’Ajuntament amb moltes probabilitats que el municipi el perda. Conselleria informa que, segons la jurisprudència d’altres casos semblants, Banyeres podria tindre que pagar una indemnització al promotor que podria ser de deu a quinze milions d’euros, atés que anys arrere aquest havia fet legalment la compra i les inversions de l’acometuda dels serveis. Aleshores, amb un pressupost anual d’uns sis milions d’euros, l’Ajuntament desestima eixa opció pel seu alt risc, quan el municipi ja va perdre un judici que ha provocat que encara es trobe pagant els diners cobrats de més per la revisió cadastral de la legislatura 1999-2003 de Roberto Calatayud. L’opció que tria l’Equip de govern és replantejar les condicions anteriors del projecte i exigir canvis al constructor perquè millore les condicions mediambientals, disminuisca l’ocupació i baixe la densitat de construcció de les cases. Barcella | 8

2017: El juliol de 2016 arriba el final legal de la pròrroga. Promociones la Mallaeta SL accedeix a fer tots els canvis que li ha exigit l’Ajuntament i en abril de 2017 presenta un projecte modificat.

Creació de la plataforma Salvem la Mallaeta Després de l’anunci de l’imminent començament de les obres, un grup de veïns va convocar una reunió informativa per a crear la plataforma Salvem la Mallaeta. La primera cita va ser el passat dissabte 6 de maig a la Casa de Cultura i van acudir una vintena de persones. Els convocants li van demanar a l’alcalde, Josep Sempere, la seua assistència a la reunió perquè explicara de primera mà la informació de la qual disposava l’Ajuntament de Banyeres de Mariola. Sempere va acceptar la invitació i va ex-

«S’han fet restriccions: la construcció estarà determinada per la demanda i fins que no s’ocupe la primera unitat no es podrà edificar sobre la segona» plicar els detalls de les reunions que havia tingut amb Conselleria i la dificultat d’aturar l’obra per les seues conseqüències. En el diàleg que es va establir en la reunió, l’alcalde va explicar que, en totes les ocasions que s’ha reunit amb la promotora, els ha manifestat que mai anava a agradar a l’Equip de govern que s’edificara la Mallaeta, per moltes modificacions que es feren del projecte. Sempere va dir que l’Ajuntament s’encarregaria de fer arribar al Consell de primera mà el descontent per la urbanització. La plataforma ha repartit fulls de firmes i s’ha reunit més vegades. Les darreres setmanes han confeccionat pancartes de protesta que han penjat pel municipi i preparen una sol·licitud a Conselleria perquè el Consell amplie la delimitació del parc natural i declare no urbanitzable el Sector 6 de la Mallaeta.

Modificació del projecte Segons ha manifestat l’Ajuntament de Banyeres de Mariola en un comunicat, al llarg d’un any s’han fet treballs tècnics per a exigir al promotor una sèrie de canvis en el plantejament urbanístic perquè l’impacte de l’obra sobre la zona de la Mallaeta siga mínim. Segons el comunicat: «Les actuacions exigides pretenen millorar l’integrament paisagístic de les cases en un paratge que compta ja amb altres construccions prèvies». La nota segueix explicant que «perquè es produisca un menor impacte, a la reducció d’habitatges del perímetre exterior s’afegiran unes zones verdes al voltant perquè hi haja un amortiment entre la zona urbana i la rural». L’Ajuntament diu que «S’ha exigit una reducció del 36% d’habitatges en la part que fita amb el camí de la Mallaeta, de manera que s’han reduït de 25 a 16 parcel· les i s’han eliminat definitivament les de 400 metres quadrats d’edificació aïllada al llarg del vial limítrof. També s’explica que «es crearà un carril bici de 1.132 metres que discorrerà per les vies principals de la proposta amb la intenció de connectar-la amb el poble, el poliesportiu i les zones verdes vinculades a l’accés. Això comportarà una major seguretat i ordenació en un camí on s’ha tingut en compte que és molt transitat cada dia per ciclistes i vianants, així com esportistes de tot tipus». L’Ajuntament ha exigit un augment d’arbrat i s’ha incrementat un 21% respecte al projecte inicial.

Construcció amb condicions L’Ajuntament explica en la nota les restriccions que s’han imposat a la promotora: «perquè la consolidació urbana de l’àrea siga natural i progressiva, l’àrea s’ha dividit en tres unitats d’execució. Es construiran per ordre de proximitat a les vies principals». El comunicat informa que «la primera unitat en executar-se serà la més pròxima al cementeri municipal; la segona, la més propera a les construccions que ja hi han al camí que puja des del marcador del camp de futbol a continuació de Villa Interlaken; i la tercera, retorna al vial principal del camí de la Mallaeta. La construcció estarà determinada per la demanda i, fins que no s’ocupe la primera unitat, el promotor no podrà edificar sobre la segona». ❦ Juny 2017


Barcella © 2017 Barcella © 2017

Accés oest al Sector 6, Fase 1, de la Mallaeta. La via principal és l’av. Vint-i-cinc d’Abril.

Barcella © 2017

Accés sud al Sector 6, Fase 2, de la Mallaeta des de l’entrada del marcador del camp de futbol.

Accés nord al Sector 6, Fase 3, des del camí principal de la Mallaeta.

Juny 2017

Barcella | 9


Dipòsit d’aigua municipal Sector 6 - Fase 1 Camí de la Mallaeta

Cases preexistents

Cementeri municipal

Av. Vint-i-cinc d’Abril

Cases de Villa Interlaken

Av. Pla Roig

Barcella | 10

Piscina municipal

Juny 2017


CamĂ­ de la Mallaeta

Sector 6 - Fase 3

Sector 6 - Fase 2

Cases preexistents

Cases de Villa Interlaken Cases preexistents

Costera de la Cova ForadĂ

Camp de futbol

Juny 2017

Barcella | 11


Alcoi lliure de feixisme, racisme i xenofòbia Declaració institucional dels grups polítics de l’Ajuntament d’Alcoi

Ara Multimèdia © 2017

Existeix un alarmant augment del racisme i de la xenofòbia a la nostra societat i un clar creixement de grups d’ultradreta a Europa: Grècia, França, casa nostra, etc. La gent del País Valencià sempre ha sigut un exemple de convivència. Les seues administracions públiques han de vetlar pel respecte i l’extensió dels drets humans. La igualtat de drets i el respecte als deures per al conjunt de la societat. Garantint una ciutadania basada en el pluralisme, la igualtat i el civisme com a norma de convivència. Promovent l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per afavorir la igualtat efectiva, eliminant condicions o circumstàncies arbitràries. I incorporant la lluita contra el racisme i la xenofòbia en totes les accions dels municipis, diputacions, mancomunitats i Generalitat. Sobre la discriminació de les persones parla el Punt 2 de l’Article 9 i l’Article 14 de la Constitució Espanyola. I la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, al Punt 1 de l’Article 39 bis. I, també, el Punt 1 de l’Article 84 del Capítol II de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, Reguladora de las Bases del Règim Local per a garantir que totes les persones tinguen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació. Tenen dret al lliure desenvolupament de la seua personalitat i capacitat personal. A la nostra ciutat s’han començat a fer activitats obertament xenòfobes, discriminatòries i racistes envers una part de la població d’Alcoi. Aquestes actuacions a la nostra ciutat estan basades en una ideologia discriminatòria i racista que es recolza en la difusió de rumors sense fonament respecte de la població immigrant, per tal de culpabilitzar-la de la crisi social i econòmica que patim i que té com únic objectiu dividir la població en favor de polítiques feixistes i antidemocràtiques. Hem de continuar reivindicant junts espais de convivència, amb una societat que siga més justa, igualitària i sota Barcella | 12

Recapte d’aliments només per a «nacionales» de l’organització xenòfoba Lo Nuestro als carrers d’Alcoi.

un règim democràtic que respecte els drets de totes les persones. Per tot això que s’ha exposat anteriorment, l’Ajuntament d’Alcoi, manifesta: 1) declarar Alcoi espai lliure de feixisme, racisme i xenofòbia. 2) definir i aplicar de forma immediata el compliment de normatives, llicències d’activitats en via pública; horari, activitat, justificació, eslògans, espais i ordenances d’espais públics referents a salubritat i altres consideracions higienicosanitàries, consum i ús d’equipaments

«A la nostra ciutat s’han començat a fer activitats obertament xenòfobes, discriminatòries i racistes» o elements de comunicació, prohibició de qualsevol activitat discriminatòria i regularització d’un règim sancionador. 3) fer d’ofici les indagacions pertinents per tal de verificar el compliment real d’aquestes normes d’ús. 4) prendre, en el menor temps possible, les mesures jurídiques necessàries per a garantir l’adequat compliment d’aquestes normes. 5) la posada en marxa d’una campanya permanent antirumors que con-

sistirà en la creació d’estratègies amb la finalitat de desmentir els rumors racistes i l’elaboració d’una guia en la qual es publiquen les dades reals de la incidència de la població immigrant en la nostra societat, dades que actualment ja tenim disponibles. Aquesta campanya s’adequarà al projecte que confeccionen els tècnics pertinents. 6) proposar a la Plataforma Crida Contra el Racisme d’Alcoi, que s’incorpore al Consell de Benestar Social d’Alcoi. 7) mostrar el rebuig públicament a qualsevol manifestació, activitat o concentració discriminatòria, xenòfoba, racista i antidemocràtica, ara i en el futur, i molt especialment quan aquesta provinga de grups vinculats a plataformes feixistes i racistes. 8) l’Ajuntament d’Alcoi es compromet a donar suport i difusió a jornades de solidaritat antifeixista, antiracistes i antixenòfobes promogudes per entitats del municipi que fomenten la no-discriminació. 9) l’Ajuntament d’Alcoi fomentarà la cooperació i coordinació amb la Plataforma Crida Contra el Racisme, per tal de garantir la correcta aplicació d’aquesta moció. 10) s’insta a Subdelegació del Govern a actuar d’ofici davant la proliferació d’activitats d’odi a les nostres comarques. 11) comunicació a la Fiscalia Antidiscriminació del relat dels fets esmentats, acompanyant-hi la prova de que es dispose, per tal que avalue si poden ser constitutius d’algun il·lícit penal. 12) comunicació al president del Govern d’Espanya, al president del Govern valencià, als grups parlamentaris del Parlament Valencià, del Congrés dels Diputats, del Parlament Europeu i a Subdelegació de Govern d’Alacant aquests acords. Els drets són de totes les persones. Firmat per: Jordi Martínez (portaveu del PSOE), Estefanía Blanes (portaveu de Guanyar Alcoi), Jorge Sedano (portaveu de Ciudadanos), Rafael Miró (portaveu del PP), Màrius Ivorra (portaveu de Compromís). ❦ Juny 2017


Paco Picó Silvestre, arquitecte Josep Miquel Martínez Juan Francisco Picó Silvestre (1958) és arquitecte, professor associat de la Universitat Politècnica de València (UPV) del Departament de Composició Arquitectònica i professor de diverses assignatures. És membre de l’Equip d’Investigació Innovació i Excel·lència en la Configuració d’Entorns Humans de la UPV.

FP © 2017

–A banda d’impartir classes al campus d’Alcoi de la UPV ets l’autor de la reforma de la seua seu, l’antiga fàbrica de Ferràndis i Carbonell… –És un treball que em va comportar un dels reptes més gran en l’apartat de rehabilitació. El projecte naix el 1996. És un moment amb pocs referents pel que fa a rehabilitació d’edificis industrials, sobretot per a tindre un ús universitari com el que es pretenia. En teoria, els antics espais industrials eren diàfans i cabia tot, cosa que després descobreixes que no és tan certa. Va ser una obra molt complicada de fer per ser una antiga fàbrica construida en altura. –L’acondicionament de l’edifici per a l’ús com aulari també va comportar una remodelació en el plantejament urbanístic amb la peatonalització i reordenació del trànsit. ¿Quina va ser la reacció de la ciutadania alcoiana? –La peatonalització la voliem fer des d’un principi, però no es va habilitar fins al final. La seu es va inaugurar tenint la plaça plena de cotxes i de trànsit. Això sabiem que havia de canviar perquè els edificis generaven molta vida en l’espai urbà. Primer l’Ajuntament d’Alcoi ens va obligar a mantindre un carril permanent per als vehicles. Vista l’experiència dels primers dies vam decidir fer la plaça tota peatonal ràpidament. És una qüestió molt interessant, perquè és la prova que quan poses en funcionament una cosa, de seguida la gent s’adona del que passa. També hi poden haver temptacions per part dels governants de tornar Juny 2017

L’arquitecte i professor Paco Picó Silvestre.

arrere. Per exemple, ara hi ha a Alcoi un problema en els accessos provocats per les solsides de les últimes pluges i sempre hi ha algú que diu: «la plaça del campus hauria d’estar oberta al trànsit». Però la plaça segueix mantenint-se peatonal i els ciutadans s’acostumen.

«Si no limitem l’ús del cotxe, l’activitat humana i econòmica es veu desplaçada pels vehicles» –En aquests casos, ¿s’ha d’atendre a la crítica ciutadana o s’ha de fer cas als professionals i tècnics en la matèria? ¿Quin criteri ha de prevaldre? –Si fem cas a la voluntat ciutadana en moments puntuals podem precipitar-nos i cometre errors. Crec que en aquests casos hem d’analitzar el que ha passat històricament a altres ciutats arreu del món i analitzar quines solucions han pres elles. Les solucions immediates a vegades ixen de mirar-nos massa el

melic. En algunes ocasions el plantejament ciutadà és: «com que em trauen de la tradició i dels hàbits que tinc i això va a trasbalsar-me, no m’interessa». Contra la peatonalització del centre històric d’Alcoi hi ha molts veïns que diuen coses com que fer una zona peatonal augmenta la inseguretat, quan és totalment al revés. Crec que cal escoltar la gent afectada, però s’ha de fer cas dels especialistes. Per exemple, si vosté té una malaltia i fa una enquesta a tots els veïns del seu barri perquè ells prenguen la decisió sobre quin tractament s’ha de fer, malament anem. Millor consultar un metge especialista. –Sempre que algú fa un intent de racionalitzar l’espai ocupat pels vehicles sorgeixen les protestes. Ha passat a València amb el carril bus, a Banyeres en impedir l’aparcament en doble fila i ara a Alcoi amb l’anunci de remodelació del carrer Entença. ¿Què hi ha de cert en que les peatonalitzacions perjudiquen els comerços? –Crec que és totalment al contrari. De fet, l’eix comercial d’Alcoi (que és l’Alameda) es va convertir en un punt d’atracció per a les compres en el moment que es van ampliar les voreres i es va fer desaparèixer un carril d’estacionament. Ara només hi ha un costat per a aparcar, de pagament, i el comerç segueix funcionant perfectament. A més, està en creixement. Totes les mesures de peatonalització afavoreixen el comerç i això ho diré sempre. Es poden veure molts exemples. Una ciutat com Pamplona va fer peatonal una zona immensa de la ciutat com és el seu eixample. És com si a Alcoi férem peatonal des del centre comercial d’Alzamora fins els jutjats de la plaça Al-Àzraq. I tot i això, a Pamplona funciona des de fa molts anys molt bé el comerç. És una qüestió d’acostumar-se: si no limitem l’ús del cotxe, l’activitat humana i econòmica que es produeix a l’espai urbà es veu desBarcella | 13


Barcella | 14

una ciutat hem de fer un esforç per dissenyar uns edificis que siguen accesibles per a tothom i per a tot el cicle vital dels usuaris, des dels xiquets i xiquetes fins les persones majors o els adults que van carregats de coses. Es tracta que pugues

UPV © 2017

plaçada pels vehicles que acaben ocupant tot l’espai i desvirtuen el caràcter propi dels pobles i ciutats. Això és radicalment cert en qualsevol lloc, des de la ciutat de Londres fins a Bolonya, Madrid, Barcelona o Alcoi. El ciutadà ha de saber que van a llevar-li l’aparcament de la porta del seu comerç, però també ha d’entendre que els aparcaments de l’Alameda estan sempre mig buits. El criteri no pot ser poder estacionar a la mateixa porta de la botiga. –¿Què ens fa tan diferents als valencians i valencianes dels ciutadans de Praga o Florència que quan algú intenta guanyar espais peatonals el veïnat es posa en peu de guerra? –Les ciutats centreuropees i italianes han tingut sempre molt de mirament pel seu patrimoni històric. Ací, tot i que tenim alguns centres històrics molt potents, mai els hem donat el valor que tenen. De fet, la burgesia o els hereus de l’antiga aristocràcia sempre han fugit de les seues propietats per a anar-se’n a llocs «millors». Preferien anar a viure a València que quedar-se a Alcoi. Això ha fet que hi haja cert desprestigi o menyspreu per la ciutat menuda perquè sempre ha sigut un espai urbà menys cuidat que el de la metròpoli moderna del segle xix. Això passa també perquè els mediterranis estem molt acostumats a viure al carrer i no tant dins de les cases, com els nòrdics o els centreeuropeus, que han de passar molt de temps en espais interiors. Sempre hem estat agrícoles i fragmentaris en l’organització territorial. És una qüestió antropològica de menysteniment de l’espai urbà. El caràcter individualista té a veure amb com s’ha conformat aquest país en els últims cinc-cents anys, que ha fet que no tinguem ara la potència que tenien les ciutats que abans eren el centre de l’activitat econòmica d’un determinat territori. –Coneixes bé la realitat de Banyeres de Mariola i la seua orografia. És possible fer una ordenació de la mobilitat o no s’hi pot fer res efectiu? –És un problema general de moltes ciutats. Els pobles de muntanya tenen una topografia molt marcada i això fa una cosa molt curiosa: que les normes sobre accesibilitat costen molt d’interpretar-se i aplicar-se. A vegades s’han d’aplicar en l’accés a un edifici certes mesures que l’espai urbà no pot complir pels grans desnivells que hi ha als carrers. Els professionals que ens dediquem a pensar en la forma que ha de tindre

Picó amb alumnes de la UPV.

moure’t per l’espai urbà d’una manera còmoda. Això comporta a vegades entrar en contradicció amb les normatives que són generals per a qualsevol tipus de ciutat. Ara estem en una etapa d’adaptació a les normatives europees.

«La mobilitat hauria de resoldre’s a Banyeres d’una manera més senzilla. La gent ha d’acostumar-se a que el cotxe no és un element necessari» El problema de la mobilitat hauria de poder resoldre’s a Banyeres d’una manera més senzilla. I per a això la gent ha d’acostumar-se a que el cotxe no és un element necessari. Fa cinquanta anys, a la ciutat de Siena, la gent que es movía amb vehicles pel centre històric per a distribuir les mercaderies circulava al ritme dels vianants. Qui manava era el que anava a

peu i els vehicles havien d’anar al seu ritme. El valor del ciutadà que transitava era més important que el de la persona motoritzada. ¿Quina és la solució òptima? Crec que els serveis d’emergència haurien de poder arribar a qualsevol punt, però el vehicle particular hauria de tindre certes restriccions. ¿Com podria humanitzar-se el centre històric de Banyeres on el veïnat està acostumat des de fa anys a accedir amb el vehicle a tots els carrers i fins i tot a estacionar en doble fila? –La gent que diu que ha fet una cosa «tota la vida» l’ha fet tota la vida «seua», però oblida que les coses no han estat sempre igual. Nosaltres anàvem a peu a escola i ara fem llargues cues de vehicles per als desplaçaments escolars. ¿Per què…? És un costum roïn, de la mateixa manera que abans fumàvem dins dels hospitals i ara no se li ocorre a ningú fer això. Cal anar canviant els costums a poc a poc, segurament parlant amb els veïns per a convencer-los. Estic segur que el problema del trànsit escolar es podria solucionar de manera progressiva. Quan descobrírem tots que la solució és la més senzilla, és a dir, anar a peu, el problema estaria en vies de solució. És cert que algunes vegades no en queda una altra que obligar a canviar comportaments ciutadans. Es pot pendre una decisió, tot i que de moment hi haja gent que s’enfade. Es tracta de fer veure a la ciutadania els avantatges que té modificar els hàbits viciats. Jo, a vegades, quan he de vindre per alguna cosa a Banyeres a les 9 del matí, ho ajorne per a més tard per no haver de fer les cues que s’hi formen al carrer La Creu. –¿Potser que siguem alhora les víctimes quan exercim de vianats i els causants del problema quan agafem el vehicle? Perquè som vianants i conductors a temps parcial… –És un fet molt comú que una persona que va a peu es queixe dels cotxes i que quan puge a un vehicle proteste pels vianants, justament pel contrari que s’havia queixat un moment abans. Hi ha ciutats que han optat per anar fent les coses cada vegada més difícils als vehicles. Si primer es podia anar fins a la porta, després només fins a cinquanta metres i després a dos-cents, fins que, al final, l’usuari decideix anar a peu o amb un mitjà públic. És una qüestió de formació de la gent a través d’explicar moltes vegades el per què de les coses. ❦ Juny 2017


La ciència s’indigna Sílvia Moncho

ST © 2017

El passat 22 d’abril de 2017, Dia Internacional de la Terra, va ser convocada de manera mundial l’anomenada March for Science o Marxa per la Ciència amb epicentre a Washington. La celebració sense precedents d’aquesta marxa va consistir en un conjunt de manifestacions, marxes i col· loquis esdevinguts a més de sis-centes ciutats del món i que pretenien reivindicar la importància de la ciència en un context polític i social que cada vegada prescindeix més d’aquesta. Aquesta iniciativa sorgeix en Washington com a protesta enfront les polítiques de Donald Trump i es veu reforçada davant l’èxit de la Marxa de les Dones, esdevinguda a aquesta mateixa ciutat el 21 de gener de 2017. Amb les polítiques de Trump, 38 programes mediambientals seran eliminats completament, entre els quals trobem els dedicats a la descontaminació d’àrees industrials, el del control del radó o la investigació climàtica. A més a més, el president nord-americà ha negat l’existència del canvi climàtic, opinió a la qual es suma el nou director de l’Agència de Protecció Ambiental, que ha declarat que no creu que el co2 contribuisca especialment a un canvi del clima. Pel que fa al pressupost per a la ciència, Trump retallarà investigacions en salut, energies renovables, clima, oceanografia, etc., i transferirà 54.000 milions de dòlars propis de despeses civils a despeses en defensa. Tot això sumat a la censura i a la desaparició de dades que ha patit el món científic dels Estats Units, s’ha creat una situació en què la ciència, els científics i la política basada en l’evidència científica s’han vist negats i deslegitimats, fins al punt que les afirmacions ideològiques s’han equiparat de manera perversa a les proves científiques. El resultat és un clima de dubte social de cara a la credibilitat de la comunitat científica. Juny 2017

L’investigador d’Elx Francis Mojica.

Amb tot, la marxa es configurà entorn tres pilars bàsics: celebrar la passió per la ciència i el pensament crític, demandar cura i respecte cap a la comunitat científica i reivindicar l’ús del

«La investigació de l’il∙licità Francis Mojica no va rebre finançament estatal i la patent ha anat a parar a Masachussets i Califòrnia» coneixement científic i humanístic en la presa de decisions democràtiques. Cal destacar però que la marxa ha rebut matisos locals en cada ciutat. A Espanya, la marxa ha esdevingut a Madrid, Barcelona, Sevilla, Valladolid i Girona, sent aquesta última ciutat la primera que es va sumar al moviment. L’aspecte que ha destacat a les marxes espanyoles ha sigut la protesta davant

les retallades i presenta com a objectiu millorar les condicions de la investigació a Espanya. A la marxa de Barcelona més concretament s’ha fet èmfasi en establir un diàleg entre la ciència i la societat, reivindicant una ciència més implicada en resoldre qüestions en matèria social. La suma de les ciutats espanyoles a la Marxa per la Ciència no és d’estranyar si es té en compte la situació actual, ja que ens trobem davant el país europeu que més ha retallat en I+D durant la crisi econòmica. Des de l’any 2009 s’han retallat les inversions en ciència de manera que el pressupost del 2016 va representar el 66% del pressupost en 2009. La inversió en ciència en la Unió Europea se situa en el 2% del PIB per càpita, mentre que a Espanya és del 1,2%. Aquestes retallades han debilitat de manera significativa les infraestructures i, sobretot, els recursos humans destinats a la investigació científica, que es debaten entre la precarietat laboral i l’exili. De fet, la taxa de reposició en investigadors és del 10%, això vol dir que de cada cent investigadors que es jubilen se’n contracten deu. Davant això dotze mil investigadors espanyols s’han vist obligats a buscar feina a altres països entre l’any 2010 i el 2016, de forma que l’Estat ha invertit nombrosos recursos per formar unes persones que finalment s’han vist obligades a marxar sense saber si podran tornar. A Espanya se segueix una política cíclica d’inversió, de manera que solament s’inverteix en ciència quan l’economia va bé. Per contra, els països punters en investigació científica segueixen polítiques anticícliques, ja que confien en aquest sector com un mitjà que pot contribuir (entre altres coses) a incentivar l’economia. Una de les conseqüències de les polítiques d’inversió espanyoles és que els investigadors no poden plaBarcella | 15


Technology té la major part de la patent i es disputa un mercat de 40.000 milions de dòlars amb la universitat de Califòrnia, gràcies a un descobriment que va esdevindre a les nostres terres. És un (de tants) exemples que ens fa veure que els descobriments científics i

«A la marxa de Barcelona s’ha reivindicat una ciència més implicada en resoldre qüestions en matèria social» la innovació són una part imprescindible per a la nostra societat, la ciència ben utilitzada protegeix el nostre planeta, ens proporciona salut i qualitat de vida, contribueix a l’economia i ens permet comunicar-nos i col·laborar amb persones de tot el món. És necessari fomentar una societat basada en el coneixement, tant per salvar el planeta com per salvar-nos a nosaltres mateixos. ❦ Barcella | 16

La festa millora Fonèvol La cara de la moneda: està clar que hi ha més dones de ple dret en moltes filaes. Hem vist participar en l’Alardo un bon número de dones, encara que moltes menys que homes, per descomptat. A més, el Govern municipal ha utilitzat imatges de dones per a felicitar les festes; i també ha usat fotografies de dones la propaganda del concurs fester de Radio Alcoy. Cinc dianes amb dones, moltes dones portadores dels guions de les seues filaes, una que portava la relíquia de Sant Jordi, una dona de Cop de la seua filà durant l’Entrada, dues cartutxeres amb el capità moro i, fins i tot, una d’elles va substituir al capità en un tram de la plaça, una altra dona com a representant del Sant Jordiet en les assemblees de l’Associació de Sant Jordi, també va ser una dona qui va pintar el cartell de festes, les dones de la filà Gusmans van poder eixir en la segona diana i hi ha esquadres mixtes a desdir en eixa diana. La creu de la moneda: la meitat de la població alcoiana són dones i hi ha moltes filaes que no les deixen inscriure’s. La barrera continua existint, és invisible però la societat no la pot RA © 2017

ST © 2017

nificar a llarg termini i, per tant, la ciència que fem se’ns escapa de les mans perquè ací no tenim suficient potencial. Un exemple d’això és el que ha passat amb la investigació de CRISPR, la tècnica d’edició genètica més barata, eficaç, específica i senzilla mai abans creada i que va ser descoberta per l’il·licità Francis Mojica a les salines de Santa Pola però que no va rebre finançament estatal quan el va demanar els anys 2008 i 2011. Actualment, el Masachussets Institute of

ignorar. Cap esquadra amb dones a l’Entrada, algunes filaes amb els xiquets fent esquadra i les xiquetes no, cap dona amb dret de vot en l’A s s emble a de l’Associació, solament tres dones en les juntes directives de les filaes que seran unes duescentes huitanta persones. Continuem sense esquadres mixtes en l’Entrada i en les filaes no hi ha distinció entre les dones que paguen i les que no. De vegades s’intenta fer-les desfilar juntes, una forma de suggerir a les dones que paguen que deixen de fer-ho, ja que no hi ha diferència entre els drets d’unes i les altres. I després està la pressió, cada volta major, a les primeres dones que van ser membres de les filaes, un càstig immerescut a les pioneres que haurien de ser les més respectades, ja que són elles les que han estat obrint pas amb constància i amb el vent en contra, suportant dificultats. De fet, elles haurien d’haver gaudit de les primeres esquadres, de les primeres dianes i, per descomptat, han de ser les primeres glorieres, tot i que pensar que algun dia hi haurà una dona en la Glòria és encara ficció. ❦

«La barrera continua existint, és invisible però la societat no la pot ignorar: cap esquadra amb dones a l’Entrada»

Juny 2017


Els negocis de l’advocat del poder Moisés Pérez

El Temps © 2017

El despatx, que va Fill de l’històric començar fent trelletrat assassinat balls puntuals, va per ETA i candiconvertir-se l’any dat in pectore de 2003 en l’assessor la dreta valenciajurídic de l’emprena, Manuel Brosesa fins a la seua ta Dupré ha seguit liquidació. La conles passes del seu tractació externa pare. Dirigeix el fou polèmica, ja bufet més imporque la societat pútant de València i blica comptava és president d’un amb quatre advodels lobbies més cats en plantilla. influents del País Entre ells, hi havia Valencià, Coneuna filla de Vicent xus. Tanmateix, Sanz, ex-cap de està assenyalat recursos humans pels seus negocis d’RTVV i condemamb la GeneraliManuel Broseta Dupré en la comissió d’investigació per les irregularitats en Ciegsa. nat per assetjament tat Valenciana dusexual. Se sospita rant l’etapa del PP. que els lletrats de l’empresa eren, en reaCiegsa, l’empresa que va construir les Amb els ex-presidents Zaplana i Francislitat, treballadors zombis. aules prefabricades al País Valencià, és co Camps tenia fil directe. Una connexió «Camps va imposar el despatx Broseel seu principal maldecap. Broseta Duque va traduir-se en l’obtenció de nomta», va declarar a la Guàrdia Civil Javier pré compareix en la comissió d’investibrosos contractes públics. Ciegsa, l’emGarcía Lliberós, ex-gerent de Ciegsa i gació per les irregularitats en la gestió presa encarregada de construirles aules parella de l’ex-consellera zaplanista Alid’aquesta empresa. cia de Miguel. La mercantil és una peça Només un tret. La bala, que portava clau de l’entramat del cas Taula i és conel segell d’ETA, impactava de ple al cap. siderada per la Unitat Central Operativa La víctima era un professor d’universitat. (UCO) d’aquest cos policial com un insPerò no un professor qualsevol. Es tractrument per cobrar comissions il·legals. tava de Manuel Broseta Pont, un dels adEls suborns van acabar presumptament vocats més prestigiosos del País Valena la butxaca d’alguns dirigents populars cià. Broseta era l’assenyalat per dirigir i adreçats a nodrir les diferents caixes B la dreta valenciana abans que Eduardo del PP valencià. Mentrestant, però, els soZaplana abandonara Benidorm (Marina brecostos de les obres han costat més de Baixa), l’intel·lectual liberal que havia 1.000 milions d’euros als valencians i les abraçat les tesis anticatalanistes després aules dels xiquets han acumulat un regall de militar en el nacionalisme. ampli de desperfectes i queixes dels pares. Dels tres fills del lletrat, Manuel D’aquestes qüestions, el despatx no Broseta Dupré va ser l’únic a seguir fil en va dir ni pruna, segons les actes del per randa els seus passos. No debades, consell d’administració de Ciegsa a les ha aconseguit situar el despatx Broseta quals ha tingut accés El Temps. Ni quan Abogados com un dels bufets més imprefabricades al País Valencià –coneguels diferents gerents o consellers deleportants de València i el País Valencià. des popularment com a barracons–, n’és gats donaven compte de les adjudicaciBroseta Dupré també ha cultivat la l’exemple paradigmàtic. ons sota sospita ni quan va aprovar-se la seua vida social. És president del Consell Segons la documentació a què ha accompra d’una nova seu per huit milions Social de la Universitat de València. El cedit El Temps, Broseta Abogados va d’euros a la qual mai van traslladar-se. mateix càrrec que ocupa al lobby emprepercebre 1.039.196,67 euros de l’empreManuel Broseta Dupré era secretari del sarial Conexus, que aixopluga empresasa pública entre els anys 2001 i 2015. consell d’administració a causa dels serris valencians amb interessos a Madrid. Els conceptes? Assessorament legal de veis d’assessorament legal que prestava Un advocat ben lligat al poder. I com el tot tipus: fiscal, administratiu, laboral, a l’empresa. Amb tot, Beatriz Montes, pare, a l’òrbita de la dreta valenciana. mercantil i en matèria de contractació.

«Broseta Dupré ha cultivat la seua vida social. És un advocat ben lligat al poder. I com el pare, a l’òrbita de la dreta valenciana»

Juny 2017

Barcella | 17


I. Caballer © 2017

l’advocat al parlamentari que, junt amb pilotar-lo com a secretari autonòmic del una de les advocades del bufet, va subsla també diputada de la coalició, Belén Sector Públic Empresarial. tituir-lo en bona part de les reunions. Bachero, s’ocupa d’aquest assumpte. Les possibles incompatibilitats van Ana Barceló, diputada socialista a Al marge de l’empresa encarregaxocar amb els negocis de la nit de Manules Corts Valencianes, va denunciar da de construir les aules prefabricades, el Broseta Dupré. L’ex-diputat d’Esqueruna operació en Ciegsa de la qual Brora Unida a les Corts seta Abogados «no Valencianes, Ignacio va avisar de la possiBlanco, va denunciar ble il·legalitat, ni de la un suposat conflicte responsabilitat patrid’interessos en l’adjumonial en la qual podicació de la discoteca den incórrer els admiL’Umbracle. Amb el nistradors». Segons la seu germà de número seua intervenció en la dos de la Conselleria comissió d’investigació d’Economia, Broseta del parlament valencià acaparava aquest consobre l’empresa públitracte a través de la ca, i de la qual no va mercantil Explotacifer-se ressò cap mitjà, ones de la Sierra Maaquesta maniobra va riola SL. La societat tenir un cost addicional controlava el 62% de de 2.054.238 euros. La la firma que havia rejugada consistia a conbut la licitació, Ocio y vertir els pagarés impaManuel Broseta Dupré en la comissió d’investigació de les Corts Valencianes Entretenimiento Costa gats en deute comercidel Este SL. Aquesta al, però reconeixent un mercantil té un treballador, va facturar Broseta Abogados va aconseguir uns alinterès de demora als subministradors tres treballs de la Generalitat Valencia700.000 euros i va néixer vint-i-tres dies que xocava amb l’adhesió del Consell després de signar-se el contracte de llona que van despertar polseguera. El desal pla de proveïdors. Aquest mecanisme guer d’aquest espai privilegiat. L’arrenpatx, entre 2008 i 2010, va formar una financer prohibia la contrapartida dels dament va firmar-se abans de l’adjudiUnió Temporal d’Empreses (UTE) amb interessos. Barceló va assenyalar que, si cació. I amb un preu inferior al dictat en la firma Caaz, de Luis Castel Aznar, tots els abastadors reclamaven el cost, aquell moment pel mercat, que se situaimplicat en el cas Cooperació. El bufet augmentaria a 4.988.792 euros. «Espere va sobre el milió d’euros. El Consell va feia treball de consultoria i avaluació que el departament que ha creat la Gefixar un cànon de 90.000 euros per un neralitat Valenciana per recuperar els local amb 580 metres quadrats de sala diners malbaratats de manera irregular de discoteca i 6.500 per a terrassa. actue en aquest cas», va rematar la dipuSense sortir del complex de les Arts i tada del PSPV-PSOE. les Ciències, i en un altre edifici amb soAquella operació va comptar amb el brecostos de quasi el 330% –el Palau de vot afirmatiu d’un altre Broseta Dupré les Arts– va fer negoci el més gran dels que no era Manuel. Es tractava del setres fills, Pablo Broseta Dupré. Cònsol a gon dels germans, Bruno Broseta DuFrança, publicista i imputat en el suposat pré. Com a secretari autonòmic del Secsaqueig de l’òpera, va cobrar de Les Arts tor Públic Empresarial, Bruno disposava 700.000 euros en fullets, malgrat no had’un seient al consell d’administració de ver-hi adjudicació, segons la intervenció Ciegsa. Durant la seua etapa a l’òrgan general de la Generalitat Valenciana. La directiu de l’empresa pública, el seu gerpolicia espanyola va acreditar la relació mà Manuel va facturar 156.140 euros. entre l’ex-administrador del recinte, ErBroseta Abogados, de fet, va obtenir un nesto Moreno, i Bruno Broseta. La dona total de noranta-un contractes públics de d’aquest últim, Anne de Vicente, va ser la Generalitat Valenciana per un import adjunta a la direcció del Palau. Anticorde 2,4 milions d’euros entre 2005 i 2011. externa de projectes de solidaritat. rupció, a més, ha establert que l’empresa El diputat de Compromís, Josep NaTanmateix, la controvèrsia va ser del més gran dels Broseta, Radcliffe & dal, però, va apuntar més lluny. En la més gran quan Broseta Abogados va Asociados, era «una mera comissioniscompareixença de Manuel Broseta Duencarregar-se de l’assistència jurídica ta». És a dir, que bona part dels treballs pré en la comissió d’investigació de Cide l’expedient de regulació d’ocupació els realitzava una altra impremta. Una egsa, va preguntar: «Vostè va assessorar de l’Institut Valencià de l’Habitatge. Els nissaga amb tradició tacada pels negocis alguna empresa contractista de Ciegsa acomiadaments formaven part del pla amb l’Administració pública. ❦ mentre prestava aquests serveis en la de reestructuració del sector públic que mateixa empresa pública?». «No ho rehavia impulsat el Consell d’Alberto Facorde, però crec que no», va contestar bra. I Bruno Broseta era l’encarregat de El Temps, núm. 1720, 29 de maig de 2017.

«Francisco Camps va imposar el despatx Broseta Abogados, va declarar a la Guàrdia Civil Javier García Lliberós, exgerent de Ciegsa»

Barcella | 18

Juny 2017


Recuperació de la gestió pública de l’aigua Colla Ecologista la Carrasca

Barcella © 2000

acabe el període de Ara fa 17 anys va concessió. tindre lloc a Alcoi Potser l’exemuna important mople més destacat bilització popular siga París, on duen defensa de la rant el primer any gestió pública de després de la recul’aigua, davant de peració el rebut de l’anunci realitzat l’aigua va baixar pel Govern muniun huit per cent cipal de privatiti es van obtindre zar aquesta gestió. uns beneficis de Entre els mesos trenta-cinc milid’abril i juliol de ons d’euros; això l’any 2000, l’anova anar acompamenada Iniciativa nyat de mesures Ciutadana per la socials, creació de Gestió Pública de nous serveis medil’Aigua va orgaambientals, gestió nitzar nombrosos Manifestació contra la privatització de la gestió de l’aigua. Alcoi, 2000. més democràtica i actes informatius, participativa, etc. una gran manifesFins i tot el Banc Mundial ha fet una tació, concentracions, un tancament en da per entitats públiques. A més, davant crida a «repensar» les polítiques de prila sala de plens de l’Ajuntament, etc. del fracàs de les experiències de privavatització, en reconéixer els problemes per demanar un referèndum en el qual tització (increment del preu de les taride regulació relacionats amb els proveel poble d’Alcoi poguera decidir quin fes, pèrdua del control financer i tècnic ïdors multinacionals d’aigua i en veure model de gestió de l’aigua volia. del servei, corrupció, portes giratòels efectes d’un model de prestació de En un temps rècord (12 dies!) es van servei amb finalitat de lucre sobre els aconseguir reunir 6.902 firmes de pertreballadors, les families d’ingressos sones majors de 18 anys i empadronades baixos i el medi ambient. a Alcoi, moltes més de les necessàries L’any 2020 finalitzarà la concessió per a demanar un referèndum segons el de la gestió de l’aigua potable d’Alcoi Reglament de Participació Ciutadana a l’empresa Aqualia (del grup Fomento que s’acabava d’aprovar (en dies postede Construccions i Contratas). Consiriors encara se’n van arreplegar 1.856 derem que ara és el moment de trebamés, més del 17% del cens electoral). llar per convéncer el poble d’Alcoi i els Malgrat això, l’Ajuntament d’Alcoi responsables municipals que la gestió va imposar una fosca privatització de la pública de la nostra aigua és més benegestió de l’aigua durant vint anys, sense ficiosa, tant des del punt de vista ecovoler escoltar l’opinió del poble i amb nòmic, com també ambiental i social; promeses que s’han vist desmentides i, a més, que pot fer-se incorporant la per la realitat, com s’ha pogut comprodemocratització, la transparència i la var amb les anàlisis realitzades: el preu participació com a eixos bàsics d’eixa de l’aigua ha augmentat per damunt de gestió. Per això, i perquè continuem l’IPC, no s’ha complit el Pla d’Inversiries…), s’està produint una tendència pensant que l’aigua no és un negoci prions, els objectius de millora d’eficièncreixent de la remunicipalització, tant vat, sino un dret humà, hem vist convecia s’han quedat curts, hi ha opacitat a nivell internacional (amb ciutats tan nient reactivar la Iniciativa Ciutadana informativa, etc. importants com París, Berlín, Buenos per la Gestió Pública de l’Aigua i aniEnfront del model especulatiu espaAires o Atlanta), com al mateix Estat mem les diferents entitats locals i totes nyol –amb més d’un cinquanta per cent espanyol (Valladolid, Terrassa, Torreles persones interessades a participar de la població que rep el subministralavega, Manacor, Ermua, Rivas Vaciaen les activitats que caldrà fer per a prement per mitjà d’empreses privades–, madrid, Lucena, Arenys de Munt…), on parar la recuperació de la gestió pública en la immensa majoria de les ciutats ja s’ha recuperat la gestió del servei o d’aquest bé comú. ❦ més grans del món l’aigua és gestionas’ha aprovat que aquesta tinga lloc quan

«Davant del fracàs de les experiències de privatització s’està produint una tendència creixent a la remunicipalització de la gestió de l’aigua»

Juny 2017

Barcella | 19


Jornada sobre «Patrimoni ocult» a la UPV Vicent Berenguer Amb l’exposició «Patrimoni ocult», el dia 1 de juny actual, es va presentar aquesta mostra ideada per Vicent Giménez i Enrique Collado, directors del Màster en Gestió Cultural de la UPV, amb la col·laboració d’un grup d’alumnes, en una jornada dedicada a dotze celebracions festives del conjunt del País Valencià que, per les seues característiques, de bé immaterial i de celebració oculta, no solen ocupar primeres pàgines d’actualitat festiva general, sense que això els reste interés. Les dotze festes que s’han elegit són: Moros i Cristians de Banyeres de Mariola, Carnaval de Bèlgida, Carnaval d’Énguera, Santantonada de Forcall, Enfarinats d’Ibi, Carnaval de Pego, Passió en Viu de Sagunt, Mojiganga de Titaigües, el Pa Beneït de la Torre de les Maçanes, els Pelegrins de les Useres, Carnaval de Villar de l’Arzobispo i Carnaval de Vinaròs. No hi ha cap dubte que es tracta d’un ventall sorprenent i molt significatiu de les manifestacions festeres del país, és clar que n’hi ha altres, però aquestes tenen plena vitalitat. Carnavals, pantomimes de diables i foc, moixigangues, moros i cristians, pelegrins, representacions parateatrals o no, entre altres, són models

Barcella | 20

«Ha sobtat el Dia del Sant Crist de Banyeres dedicat a disparar fins el cementeri» de festivitats que presenten variacions i alteracions en cada població, les que ara s’han agrupat ací transmeten tot l’atractiu de la seua singularitat o excentricitat local, també evoquen el marc festiu de què procedeixen, per això parlem de tradicions, és a dir, de transmissions, costums festius, que s’han acollit i cultivat. Aquestes iniciatives sens dubte és d’esperar que provocaran una admiració d’aquestes manifestacions, però també poden picar un poc l’interés per conéi-

xer un poc millor totes aquestes festes, algunes vagament conegudes. S’endevina que cada una té els seus aspectes que la personalitzen, en el cas dels moros i cristians de Banyeres de Mariola sembla que ha sobtat el quart i últim dia, el Dia del Sant Crist, dedicat a eixir del poble disparant arcabussades els festers –amb les bandes de música– fins al cementeri, entrar-hi i retre un homenatge als familiars, «fer un tro» davant del nínxol. El dia segueix amb una missa, l’esmorzar, una ambaixada en què el moro es converteix en cristià i, a la fi, anar proclamant els capitans de cada filà per a l’any següent. És un dia ben diferent de la vistositat de les entrades de moros, és tot ben senzill i ben alegre, i per això convoca tot el poble. És segur que passa exactament el mateix en la resta de festivitats tradicionals com les que ara s’han posat de relleu, perquè és de veres que hi ha patrimonis ocults que no cal encaparrar-se perquè s’hi mantinguen i que convisquen al costat d’altres més vistosos i davant del públic o les masses, són patrimonis ocults. Un punt de vista interessant que es desmarca positivament dels llocs comuns. ❦

Juny 2017


Francesc Sarrió Unitat didàctica de l’IEVM sobre Pastor Aicart Pastor Aicart. Un escriptor prolífic, Francesc Sarrió. Institut d’Estudis de les Valls de Mariola, Beneixama, 2017, 64 pàgs. El desembre de 2017 es compliran cent anys de la mort de Joan Baptista Pastor Aicart. Va ser un escriptor molt prolífic i polifacètic, va escriure gran part de la seua obra en castellà i en valencià. La seua obra abraça tot tipus de gèneres: poesia, assaig, teatre, articles de premsa, crítica literària, narrativa curta, etc. Fins ara la seua figura havia passat quasi desapercebuda dins del moviment de la Rena i xenç a va lenc ia n a, tot i ser l’autor més premiat al llarg dels territoris de parla catalana entre el final del xix i el principi del xx. Gràcies a la publicació de l’assaig Joan B. Pastor Aicart. Més enllà de la poesia per part de Josep Martínez Sanchis (Joan Benesiu en literatura de ficció) dins la col·lecció «Literatura oberta» de les Publicacions de la Universitat de València (València, 2010), va poder ser conegut dins de l’àmbit universitari. Ara, amb la mateixa voluntat de divulgació, hem editat un llibre de 64 pàgines (en format A4, en color) enfocat especialment –però no únicament– als estudiants de Secundària dels instituts en forma d’unitat didàctica. Hi conté un conjunt de materials que tenen com a centre la vida i l’obra de Pastor Aicart. Hem pensat d’oferir en la primera part informació sobre el context, la vida i l’obra de Pastor en forma de text expositiu; i continuar amb la segona part més didàctica amb l’aproximació a la Renaixença i l’obra de Pastor. Apareixen textos d’índole diversa i una formulació d’activitats adequada per tal que l’alumne puga dur a terme Juny 2017

el seu procés d’aprenentatge. Tant en 4t d’Educació Secundària Obligatòria com en 1r de Batxillerat tenen en el seu currículum l’estudi de la Renaixença. La idea és que l’alumnat, en lloc d’abordar el moviment com un seguit de característiques teòriques i algun text de Teodor Llorente, puga acostar-se al moviment a partir d’un autor proper i conegut a la zona com era Pastor Aicart i puga extraure les característiques del moviment amb la lectura dels textos de l’autor de Beneixama. És a dir, fer el trajecte des de la particularitat d’un autor en un context a la generalitat del moviment cultural. Aquest llibre està impulsat per l’Institut d’Estudis de les Valls de la Mariola, IEVM, i en forma part de les publicacions escomeses per aquest entitat.

medi d’actuació: Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola, Bocairent (recordem que son pare era metge procedent d’aquest poble), Agres i Alfafara (en biblioteques, casa de cultura, xarrades, etc). La publicació també s’emmarca dins les activitats programades per l’Ajuntament de Beneixama amb motiu de la commemoració del centé aniversari de la mort del poeta. Ha constituït una comissió de persones per a celebrar 2017 com Any Pastor Aicart. Així mateix, ha posat en marxa la pàgina web dedicada a l’autor www.pastoraicart.org, on anirà posant-se tot allò relacionat amb la seua vida i l’obra (informació, textos digitalitzats, poemes del Concurs de Poesia Poeta Pastor). També és l’Ajuntament qui allotja a la plaça el Museu dedicat al

«Hem editat un llibre enfocat als estudiants de Secundària dels instituts en forma d’unitat didàctica» L’Institut de les Valls de la Mariola va nàixer l’any 2009 i tenia –té– entre els seus objectius principals: 1. Defensar el patrimoni cultural, històric, artístic i mediambiental dels pobles que conformen el seu àmbit d’actuació. 2. Fomentar i divulgar el seu coneixement mitjançant estudis, investigacions, publicacions, etc. 3. Reforçar el lligam comarcal dels pobles integrants. És per això que mitjançat la publicació de la Unitat didàctica es pretén donar a conéixer la figura literària de Pastor directament als instituts de secundària de Biar, Banyeres de Mariola i Bocairent, tres de les localitats que formen part de l’àmbit de l’IEVM i, per descomptat, al poble on va nàixer i residir gran part de la seua vida Joan Baptista Pastor Aicart, Beneixama. Així mateix, tal com fa l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida amb els pobles del seu àmbit, estem oberts a presentar el llibre en activitats culturals que puguen programar-se al nostre

Poeta Pastor. Allí s’ha ajuntat mobiliari de la casa de l’escriptor, objectes personals i decoratius, un bon grapat de premis, manuscrits, obra editada, etc. Paga la pena visitar el Museu i conéixer de primera mà algunes de les obres i premis de Pastor: la Flor Natural dels Jocs Florals, el Diploma rebut de Lo Rat Penat, les ulleres de lectura, un exemplar de La novela moderna, un de Ecos del Alma, exemplars de les ambaixades de moros i cristians, etc. Recordem, per últim, que Pastor va ser autor també de les ambaixades de Fontanars i de Banyeres de Mariola. L’original de les ambaixades d’aquest poble porten la data d’abril de 1902 i no contenen l’acte de conversió del moro. Miguel Sempere Martínez li va escriure al fill de Pastor Aicart, Juan Pastor Valdés, comunicant-li que son pare havia escrit les ambaixades de Banyeres per l’amistat que l’unia a l’avi de Miguel Sempere, Victoriano Martínez Francés. Juan Pastor li va contestar dient que entre els escrits de son pare no figurava l’acte de la conversió del moro. ❦ Barcella | 21


Vicent Berenguer Joan Fuster, un desfici pertinent Joan Fuster. Notes d’un desficiós. Pròleg Nel·lo Pellisser; epíleg: Emili Piera; edició: F. Pérez Moragón i N. Pellisser. València: Institució Alfons el Magnànim, 2017 El desfici, recordem-ho, és una agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig, etc. Açò fa el cas perquè s’han publicat amb el títol de Notes d’un desficiós (2017) tots els articles que Joan Fuster va escriure per a la guia d’espectacles Qué y Dónde de València, durant prop de cinc anys, del juny del 1979 a l’abril del 1984. Després va tornar al silenci civil que ja havia practicat en la llarga Dictadura. Amb el mateix títol, el 1980, l’editorial Almudín en va publicar una breu selecció. Les dates d’escriptura són molt significatives. L’autor ja havia col· laborat en altres publicacions satíriques i combatives de la Transició (Triunfo, Por Favor), caracteritzades de manera notable per la mordacitat i l’humor hàbil contra el règim del general Franco, però ara en Qué y Dónde Fuster, per la brevetat de les notes, mostra una lucidesa novament encisadora en tots els temes o politemes que tracta. En ell no hi ha res intocable, i en res s’hi fica si no és per a reblar-ho, sense tabús ni circumloquis. Així, aquestes són unes pàgines «amb ganes de bronca» inspirades per l’actualitat social i política, per les dèries personals de Fuster, coetànies de la Batalla de València (1976-1981), dels tendres anys de la preautonomia del Consell del País Valencià (1978-1983), del Colp d’Estat de Tejero (1981), de l’Estatut d’Autonomia de la CAV (1982), de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983) i de la victòria del PSOE amb Lerma (1982). Tot un inesperat marc imposat pels Broseta, Attard i Guerra que, damunt, de Barcella | 22

retruc el 1981 condueix a l’ensulsiada definitiva de la UCD i la victòria estatal del PSOE (1982-1995). «Després resultà que els Abril, els Maigs, els Junys i els (18) ‘juliols’ van perdre les eleccions. No calia Benicàssim o Benigànim», Fuster dixit. Mentrestant, la virulència de la dreta valenciana ja havia provocat una fractura política i social amb l’enviliment d’una guerra de símbols que encara cueja amb la demonització del terme País Valencià, etc. Amb l’absurd d’una censura lingüística que ha impedit homologar aquest terme, si comparem, amb el cas, en l’actualitat, de la denominació Comunidad Autónoma Vasca (CAV), en èuscar o basc: Euskal Autonomia Erkidegoa (EAE), utilitzat amb

principalment contra els plans d’ensenyament del conseller Marzà, faltaria més. Així, ja en una nota del 1981, Fuster dedica una sucosa glossa als precedents, una més, a «un senyor que es diu Manglano», de la UCD, «preocupat perquè els volen imposar una llengua estranya, a ells que se’n foten del valencià i que estan clarament per altres assumptes». Han fomentat unes ires idiotes contra la recuperació nacional del poble valencià, i no cediran, però millor des de l’oposició. El cas és que el citat Manglano, familiar descendent del baró de Càrcer, du el nom del probablement primer cas d’especulació urbana, ja que son pare va aconseguir que l’any 1948 l’arquebisbe Marcel·lí perpetrara l’assolament total

«La vigència de Fuster es torna a posar de manifest amb el renovat atac a la llengua i contra els plans d’ensenyament del conseller Marzà» freqüència, junt amb un ús habitual de les denominacions històriques Euskadi i País Basc, o bé Vascònia o Euskal Herria per a denominar conceptes diferents de la comunitat autònoma. De «fauna grotesca», per posar-ho fi ara, qualifica Fuster la ultradreta, que amb l’excusa de defensar-se del «catalanisme» sempre ha anat pels seus interessos, com ja s’ha vist en què consisteixen avui quan la saturació i les delacions han col·lapsat els Jutjats. Així, per aquestes notes del desfici de Fuster desfilen o es crucifiquen amb plena causa desficacis, actituds i noms d’aquesta fauna grotesca que, quan governava omnipresent es presentava –i es presenta!– com l’autèntica salvadora d’una idea de pàtria, para ofrendar. Pense que ara la vigència de Fuster en aquests judicis –finals o inicials– es torna a posar de manifest, entre altres, en una de les fòbies dretanes i de les escoles catòliques o arquebisbals, com és el renovat atac a la llengua, el qual amb el canvi de la Generalitat ara es dirigeix

de l’església de Sant Bartomeu, vist que els bombardejos franquistes no van acabar la tasca –carrer Serrans-plaça Manises, davant del Palau de la Generalitat–, només s’hi ha salvat el magnífic campanar, testimoni cínic, o clínic, del sentit de la pasta que tenen les aquestes nobles elits catòliques, espanyoles i valencianes, para ofrendar. La virtut d’aquests notes per a fer memòria impertinent és considerable. En Fuster qualsevol qüestió històrica pot tornar-se actual i un detall menor del present pot fer-lo especial dins de la història general. No és possible ignorar aquesta escriptura tan travada en el pensament occidental més exigent, dirigit a desemmascarar la injustícia i la mentida intel·lectual. L’absència d’escrúpols burgesos i la cruesa dels seus adjectius qualificatius només es regeix per aquests criteris, vinga al cas sant Vicent Ferrer, la política local o les festes de Nadal. Diverteix, excita, desinfecta o provoca desfici. ❦ Juny 2017


Miren Agur Meabe Lekeitio, País Basc, 1962 Notes breus, 1

Ohar Laburrak, 1

Ahir se’m va cremar un llençol. El vaig cremar jo, amb la planxa. Li vaig estampar un triangle color de pa torrat per culpa de la tele. Sempre tinc engegada la tele petita de la cuina quan toca planxa: un xiquet negre de la guerra xuplava el pit de sa mare morta. Se’m féu un nuc de pèl a la gola.

Atzo izara bat erre zitzaidan. Erre egin nuen lisaburdinaz. Ogi xigortuaren koloreko triangelua estanpatu nion telebistaren erruz. Beti izaten dut piztuta sukaldeko telebista txikia arropa lisatu behar dudanean: gerrako haurtxo beltz bat ama hilaren titia miazkatzen ari zen. Ilezko korapiloa egin zitzaidan eztarrian.

No se m’oblidarà: la llet em va mullar el sostenidor.

Ez zait ahaztuko, esneak sujetadorea umeldu zidan eta. El codi de la pell Carcaixent: Edicions 96, 2006 Traducció de Maria Josep Escrivà

Trieu una opció i envieu la butlleta per correu ordinari a Barcella, Apartat de Correus 140 - 03450 Banyeres de Mariola

Subscripció a Barcella vull ser subscriptor NOM

Soci del Col∙lectiu Serrella

8 euros l’any

vull ser soci + una subscripció a Barcella COGNOMS

ADREÇA

TELÈFON

CORREU ELECTRÒNIC

POBLACIÓ

CODI POSTAL

COMARCA

BANC IBAN E

OFICINA S

COMARCA

ADREÇA POBLACIÓ

CODI POSTAL

FIRMA

15 euros l’any


Profile for Revista Barcella

Barcella 61  

Barcella 61  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded