El bandoler Alfons el Barbut revolant pels camins arrelats. Sempre s’ha tancat a la presó a qui roba poca cosa i s’ha tingut por, respecte i obediència a qui roba per decret. Els paperers als molins, els revolu-
Barcella © 2016
En aquesta replanícia de Serrella es parlaria del setge de Biar per Jaume I el 1245. Del Tractat d’Almisrà, d’Al-Azraq el dels Ulls Blaus de la Vall d’Alcalà. Per ací passaria Jofre de Loaisa discutint amb els mossàrabs i sarraïns. Pujarien a Picorromeu (camí d’arrels i aigua, un regal per a tots els sentits). ¿I quines malalties patirien? ¿Eixiria algú cap a Roma a veure els papes valencians Calixt III, Roderic de Borja? ¿I algú fugint de la Inquisició, burrets transportant estores i espardenyes, maulets, botiflers, lladres, moriscos cap a l’expulsió per mar del 1609 al 1614? Totes les religions són cruels, totes basades en la sang i el sacrifici; imposades per la força. La gent estava exposada permanentment a enganys, fal·làcies, coaccions i extorsions. S’hi sentirien bona cosa de cançons populars lliurepensadores: «Els botiflers i maulets, bé mos feren la tirana; els uns, esquilant-nos del tot, i els altres, venent-nos la llana». Continuant amb el recreacionisme, ¿es veuria perfectament el setge de Banyeres i es sentirien els trons i sorolls de la Batalla d’Almansa? ¿També passaria Cavanilles el 1792 i tastaria el resolis, principal aiguardent valencià d’aquella època, o es faria un herberet? ¿Es notaria més animació pels camins: forners de calç, fusters, assaonadors, espardenyers, teixidors, corretgers, corders, capellans, sabaters…? Panoràmica d’escenes i seqüències pels grans camps del temps. Augmenta el ritme dels segles i la fantasia m’arriba més lluny que la vista. ¿S’unirien alguns d’ací als rabosers d’Atzeneta d’Albaida o anirien a les batalles de l’Olleria pel camí Cairent d’Aielo, a la Guerra del Francés? Minerals, gens, mems (unitats de transmissió cultural) circulant per dins de les arrels (com la saba) i per fora, per damunt de les sendes, camins, cruïlles i corriols. ¿Com viurien el colp d’Estat del 1814? Ferran VII, rei absolut, Camí Ral. Barcella | 18
Restes arqueològiques de la muralla del castell de Serrella.
cionaris a fer la sublevació de Riego (1820) i la Gloriosa el 1868. Els llibres també circulant (de botànica, medicina, filosòfics, enginyeria…) teòrics purs i homes d’acció. Arguments potents, idees brillants. Camins de ferro, camins del tren
«Mentre camines, pots pensar, divagar, sommiar, i comentar les ocurrències al gos» amb travesses de fusta. Des d’ací es veuria passar el Xitxarra de Cieza a Gandia i les partides revolucionaries: Bertomeu Palloc, Froilán Carvajal, Tomaset, Pasqual Cucala… Dimensions secretes. Serrella fa olor a l’herba ruda i els camins a romer i timó. Continua el flashback i ja veien àcrates cap a Alcoi (l’AIT de l’Alcoià, el 1872 era la segona federació amb
més nombre d’afiliats després de la de Barcelona). Serrella com un escenari on, d’una manera efímera i fugaç, passen la Primera República de 1873, la Dictadura del general Primo de Rivera de 1923... Una sargantana verda ens passa prop del gos i de mi i desdibuixa la Segona República, 1931-1936. ¿La gent ha perdut el destí? El gos feia cara trista pensant en aquells moments històrics, el nas quiet però ensumador, les celles blanques i els ulls de color mel amb les pupil·les dilatant-se perquè ja està baixant la intensitat de la llum. La boca de llavis negres i penjollosos completava l’expressió de pena, dimensió tràgica, camins d’exili i presó, carregats d’aspre dolor. La gent, callats, consentint, acatant. Les idees que havien de fer canviar el món morien. Pareix que els arbres no creixen o ho fan a poc a poc, però les arrels sí. ¿Algun maqui cap a les serres de Castell de Castells, Tàrbena o Beniaia? Va tardar a vindre la democràcia, els vots, els partits, les eleccions. ¿Camins d’esperança o d’il·lusions perdudes i desencant? ¿I ara? La mateixa inèrcia de la història present, impedeix preveure el futur. ¿Qui passarà per ací? ¿Antidesenrollistes, partidaris del decreixement, situacionistes, ecologistes, pobles organitzats intentant evitar l’explotació intensiva del territori? ¿Hi haurà ètica social? ¿Estaran protegides les llibertats fonamentals i el dret dels pobles a la lliure determinació? ¿La història és una deessa com deia Hegel?, ¿és una dialèctica com deia Marx?, ¿o una Revolució com deia Bakunin? Ací dalt, a Serrella, i ara mateix, les tres coses. Està començant a fer-se de nit, el skyline de Banyeres es retalla davant mateix de la cova, difuminant-se. El gos i jo tornem cap a casa, amb el pas cadenciós i alentit, com el cor dels pelegrins de Tannhäuser. ❦ Octubre 2016