Page 1

Dia 4 dissabte:  Commemoració dels Beats Màrtirs Carmelites. «És just venerar els grans homes i dones del nostre poble. La seva grandesa no pot ser indiferent a ningú, sobretot quan en ells el bon Déu manifesta la seva glòria. Aquest és el cas dels nostres beats màrtirs fills d’Olot i comarca.» Dia 12 diumenge:  Missa mensual de la Família Carmelitana, a dos quarts de dotze. Dia 16 dijous,  sant Simó Stock, Prior General, mort cap al 1265 a Bordeus, França. Se li atribueix la visió de la Verge sobre l’escapulari "Aquest és un privilegi per tu i per als teus: el qui mori vestint-lo se salvarà". Com podem viure en obsequi de Jesucrist el feligresos que normalment fem les nostres celebracions a l’església del Carme?

Formant part de la Família Carmelita, que té com a model d’inspiració el zel del profeta Elies, com a interès ardent, actiu de fer possible la voluntat de Déu, que per nosaltres és expressada per Jesús el Senyor, i que ens hi acollim sota el mantell protector de Maria. Els laics que voluntàriament volem formar part d’aquest senzill, però ambiciós projecte, amb la protecció permanent de l’hàbit, Escapulari, ens recorda perennement que el viure en Obsequi de Jesucrist, és fer com ell va fer, passant per aquest món fent el bé. Ens va revelar amb paraules i obres la voluntat del Pare de iniciar la instauració, ara i aquí del Regne; per ferho possible, per aconsellar-nos, ens deixa el seu Esperit i del Pare, i que, potser, per la nostra falta de contemplació no hem sentit el seu guiatge i no el tenim per Defensor. Si vols compartir i participar més activament de la vida carmelitana, hi ha diferents graus, segons els grups: Escapulari, Orde Carmelita Seglar, Trenta-sisena i Cort Carmelitana. Si voleu més informació, podeu parlar amb el P. Jordà o trucar al telèfon 972 26 05 93, o bé al 676 877 466. Gràcies.

Associacions Carmelitanes d’Olot

Maig 2013 Núm. 104

AGENDA CARMELITANA Als feligresos de l’església del Carme, en especial als membres de les Associacions carmelitanes:

«(Sobre els primers cristians) “mireu-los com s’estimen” deien els pagans... (ara els cristians som identificats com) “els que van a missa.» Suplement Parroquial, 28 d’abril de 2013, Agrupació de Parròquies d’Olot.

Ja és ben trist que només ens distingeixin perquè anem a missa. A l’evangeli d’aquest darrer diumenge Joan posa en boca de Jesús: «Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

Si aquesta estimació ja no es manifesta entre els qui anem a missa, com podrem estimar a tota persona humana? Les nostres misses dominicals, assemblea del poble de Déu, són per celebrar a lloança del Pare, el sacrifici per la humanitat i la resurrecció de Crist, presidida per ell mateix. Com podem aprofundir en la nostra fe, compartir-la dins l’església, per viure-la després en el món, en el nostre dia a dia, si ens asseiem els uns apartats dels altres, sense haver-nos dit ni bon dia. Ens hem interessat per la seva salut? Per si podem ajudar-los d’alguna manera? Segurament que la majoria no! I d’aquella celebració que és comunitària, en marxem tant contents d’haver complert, després de creure que ja hem establert el fil directe amb el Pare que ens estima tant com el seu propi Fill. Avançarem si en comunitat celebrem, compartim i aprofundim per viure junts la nostra fe. En solitari la nostra pujada al Carmel, serà un pas de pujada i un altre de reculada.


ESPIRITUALITAT CARMELITA Un viure en Obsequi de Jesucrist, que ens agermana.

"Els Carmelites vivint en obsequi de Jesucrist i abraçant el seu Evangeli com a norma suprema de la nostra vida, en virtut del seu Esperit que reparteix a cadascú els seus dons segons el seu beneplàcit, ens entossudim a un mutu servei, tant entre nosaltres com per als altres homes . Així contribuïm a fer en aquest món el pla de Déu que vol que tots ens reunim en el seu poble sant. " (Web Cúria General). Què és per el carmelita, el laic també, aquest viure en obsequi de Jesucrist:

12. El moll del missatge de Jesús –estimar Déu amb tot el seu propi ésser i el proïsme com a un mateix. 13. Radicalitat de viure l’Evangeli en la pròpia condició de vida, no només en els actes litúrgics dins l’església. 17. La vida segons l’Esperit, la vida espiritual és la voluntat del Pare, expressada en el Fill i que ens guia l’Esperit. 18. La pujada al Mont Carmel implica seguir Jesucrist amb tot el seu propi ésser i servir-lo fidelment amb cor pur i total dedicació (Regla 2). 27. Per la seva pertinença a Crist, Senyor i Rei de l’univers, participa del seu ofici reial pel qual és cridat al servei del Regne de Déu i a la seva extensió en la història. 31. Avui, després del Vaticà II, de forma sintètica s’ha de voler viure en Obsequi de Jesucrist en actitud contemplativa, que plasma i sosté la nostra vida d’oració, de fraternitat i de servei. Reconeixent en la Verge Maria i en el profeta Elies els models inspiradors i paradigmàtics d’aquesta experiència de fe, guia segura per als ardus viaranys que porten al “cimal de la muntanya, Crist Senyor”. El centre és Crist, el cim de la muntanya és per trobar Crist, i com deia el pare Xiberta: Els carmelites sentint-se estimats per una mare tan gran i tendra no podrien fer res més que estimar-la. Així l’ideal carmelità és “perdre’s en Déu en el calor matern de la Benaurada Verge”.

RECORDA’T DE SANTIFICAR EL DIA DEL SENYOR PREGUNTES I RESPOSTES 6. Per què al començament de la pregària eucarística el sacerdot estén les mans sobre el pa i el vi? Les arrels d’aquest gest són bíbliques. La imposició de les mans en l’Antic Testament, de vegades significava benedicció; d’altres, consagració d’una persona per a una missió; altres vegades tenia un to sacrificial sobre el cap de l’animal que havia de ser sacrificat. En el Nou Testament, la imposició de les mans era per a transmetre la benedicció de Déu; per demanar la guarició, per invocar i transmetre el do de l’Esperit Sant. La imposició de les mans al principi de la pregària eucarística és un gest en el qual s’invoca l’Esperit Sant a fi que els dons que han ofert els homes, restin consagrats o convertits en el Cos i la Sang de Crist.

7. Per què desprès del gest de la pau el sacerdot fracciona el pa? Si l’eucaristia és un convit pasqual, convé, segons el manament del Senyor, que el seu Cos i la seva Sang siguin rebuts com a aliment espiritual. Per això, el sacerdot parteix el pa per a facilitar la participació i per tal que pugui ser distribuït a tothom. És el que va fer Jesús en l’últim sopar: el partir i repartir per tal de que en mengessin tots. A més a més, aquest gest significa que nosaltres que som molts, en la comunió d’un sol pa de vida, que és Crist, formen un sol cos (1Co 10,17). Abans, del pa fraccionat, se’n guardava un bocí per a la missa del dia següent, per tal d’indicar que el sacrifici eucarístic és un i que el següent és la continuació de l’anterior. En la fracció del pa, el sacerdot deixa caure un bocí en el calze, aquest gest té dues significacions: una d’històrica i una simbòlica. Històrica, perquè calia ablanir el pa eucarístic guardat per la celebració del dia següent, endurit donat que era pa àzim i que s’havia de menjar en la comunió. Simbòlica, per a significar que la separació del cos i de l’ànima de Crist en el calvari i renovada en la consagració fou passatgera, perquè es van unir en la resurrecció, de la qual vol ser una imatge la mescla del pa amb el vi consagrats. Avui, normalment, es combrega amb formes diferents de la del sacerdot. Joan Colldecarrera i Camps †, carmelita

EL CARME  

revista-religiosa

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you