Carrer 010-011 - La Barcelona de Maragall

Page 24

24

CARRER que, diuen els encapçalar les la Generalitat. la presidència que l'enfronta

Novembre-Desembre 1992

que hi entenen, el pot dur a llistes socialistes a la presidència de La seva última ocupació política és d'un organisme de ciutats europees una altra vegada amb Jordi Pujol.

Mariscal, Javier Una definició aproximada del bon dissenv apuntaria a la projectació d'objectes (des de cases a obridors d'ampolles) en funció, no només de la seva aparença estètica, sinó de la seva funcionalitat; i viceversa. Durant els anvs 90, aquest mot ha tingut un valor força diferent a Barcelona: el disseny ha estat menys una disciplina rigorosa que moda, il·lustració, decoració pinturera, definició re\'aloradora d'oficis menystinguts (ja no hi ha ni decoradors ni modistos, ara són dissenyadors d'interiors o de moda, i aviat els perruciuers seran dissenyadors capil·lars), joc (acció lúdica, se n'ha de dir), excusa per a libacions i celebració de pessebres diversos, tortura per als noctàmbuls i tòtem per a tota una generació de iuppies illetrats. I com a símbol d'aquest fenomen, una pregunta: "estudies o dissenyes?", i un nom: Javier Mariscal. Nascut a València el 1942, s'ha convertit, d'ençà l'elecció de Cobi com a mascota olímpica, en símbol d'èxit i en màxim representant de la reducció del disseny a decoració. Ha aconseguit passar de Viiudcrgwiind relatiu ciel nen de casa Dona a la beatificació en vida amb la biografia signada per un amic seu.

Masies Espècie en procés d'extinció. Els enderrocaments inexplicables i el canvi d'usos de les poques masies que encara queden a la ciutat estan fent aesaparèixer un dels signes d'identitat del pla de Barcelona. Vegeu 'Patrimoni històric'.

Mercats municipals \mb una xarxa de 41 m.ercats de propietat tnunicipal aedicats a la distribució aiimentària, amb 162.692 metres quadrats de superfície útil i 12.000 parades, Barcelona és la ciutat europea amb una incidència més alta d'aquest tipus d'establiments: el 70% dels barcelonins hi compra habitualment i el 40% dels comerciants d'alimentació hi treballen. Però els canvis d'hàbits de compra i consum han obligat a reaccionar els mercats per no perdre quota de mercat davant de les grans superfícies comercials. Els comerciants han augmentat la varietat de productes i l'Ajuntament ha desenvolupat diverses campanyes de promoció, però amb això no n'hi ha prou. Des de l'Àrea de Proveïments i Consum s'na considerat que alguns mercats poden garantir el seu futur amb una dinamització de la seva activitat, una major concentració de la propietat de les parades i facilitats d'accés, corti la construcció d'aparcaments (Santa Caterina, Sant Antoni...) En altres casos, es considera que la reforma ha de ser completa. L'experiment per posar a prova aquesta nova 'generació de mercats ha estat el de la Sagrada Família, reconstruït totalment i amb aparcament, supermercat, establiments de moda, restaurants i fins i tot oficines. Les associacions de veïns han considerat que aquesta operació pot suposar la privatitzacio d'un equipament públic. Vegeu 'Centres comercials'

Meridiana, avinguda Impressionant barrera arquitectònica construïda per Porcioles, que ara comença a trencar-se amb la construcció d'una rambla al mig de l'avinguda. El barri del Clot ja ha celebrat la seva nova rambla, construïda a la Meridiana, que ha de continuar fins a l'alçada de Sant Andreu i Nou Barris.

Metro Al metro de Barcelona circulen 85 trens en hora punta; es realitzen 280 milions de viatges a l'any; els seus 71 quilòmetres de longitud uneixen set municipis de l'àrea metropolitana. Però malgrat aquestes xifres, el metro segueix sense arribar als barris perifèrics que fa anys que el reivindiquen: - Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona plantegen l'ampliació de la línia 4 (groga) des de Roquetes. - Canyelles i Roquetes reclamen l'ampliació de la línia 3'(verda) des de Montbau. - Zona Franca reivindica la continuïtat del ferrocarril metropolità des de la Plaça Espanya. - Sant Martí, la Verneda i Sant Antoni veuen com, a la fi, les obres de la línia 2 han ct:)mençat, tot i que porten un retard considerable. - El Carmel i el Turó de la Peira sol·liciten la connexió de les línies 5 i 3. - El Bon Pastor és encara més clar: "Volem el metro vingui d'on vingui". Barris obrers i perifèrics que exigeixen que el transport públic els tingui en compte. .\'o s han acomplert els terminis del pla de metros del 1984, ; ei Pla Intermodai del TransDort (PIT) està bloquejat per irresponsabilitat de les idministracions: los comissions que l'han de ot'senvolupar no es reuneixen des de ia mesos. L'esborranv dei PIT fet Dubiic recuii ics

Can Tunis / VUinliuïc

rei\ indicacions dels barris del districte de Nou Barris, però les associacions de \eïns discrepen del lloc que se'ls atorga en les prioritats. El mateix esborranv diu que l'arribada del metro a la Zona Franca es faria mitjançant la futura línia 6, una línia de circumval·lació. Finalment, no es concreta quina iínia arribarà al Bon Pastor ni es té en compte ia connexió de les línies 3 i 5. .\ltres temes que oueden pendents són ia connexió dels ferrocarrils de la Generalitat amb el metro i el bitllet fins a Vallvidrera. Cal subratllar que en aquests moments tot està aturat. El pla, queliauria de desenvolupar-se entre 1^95 i ei 2i)ü2, pot endarrerir-se molts anvs, amb tots els costos socials que implicarà per als homes i dones que segueixen patint aquesta mancança. Vegeu 'Transport públic .

Mina, Barri de la Pertanyent al municipi de Sant Adrià de Besòs, aquest barri limítrof amb Barcelona va ser construït pel Patronato Municipal de la Vivienda. La zona de la desembocadura del Besòs s'ha convertit en objecte de plans d'altíssims vols i baixíssimes possibilitats de ser realitzats, amb centres comercials, port esportiu i habitatges nous, impulsats per l'ajuntament de Sant Adrià seguint el model de la Vila Olímpica. Però tota l'operació "de revalorització de la zona depèn de què es faci amb instal·lacions tan molestes com la central tèrmica, la depuradora i la incineradora d'escombraries i, sobretot, de què es faci amb la Mina. De moment, la intenció es reformar del tot la Mina nova, demolint els dos blocs més degradats dels carrers Venus i Saturn. Però mentre les solucions triguen a arribar, la manca d'espai per als 15.000 habitants del barri, la concentració de situacions de marginació i els conflictes interracials fan que la bomba de rellotgeria pugui esclatar quan ningú no s'ho esperi. L'ocupació d'habitatges buits a començaments de novembre en va ser un avís, com l'anomenada intifada del Besòs del 1991.

Miramar Antics estudis de TVE a Montjuïc, on es va projectar un hotel de luxe promogut pel baró von Thyssen, miss Carmen Cervera i Ricard Bofill, el primer arquitecte del país. Descartat aquest projecte, es van iniciar il·legalment les obres, després legalitzades, per construir-hi un restaurant de luxe que no ha complert els terminis d'execució fixats. Una bonica historia darrera de la qual hi ha, vés per on, Joan Gaspart.

Mitjó de Tàpies Projecte d'escultura, destinat en principi a la sala oval del Palau Nacional de Montjuïc, que va suscitar un profund debat ciutadà i cert malestar a les ments benpensants del país durant pocs dies.

Mobilitat Concepte nou que hem d'introduir en el vocabulari actual per substituir els de tràfic o trànsit, perquè aquests fan referència només al transport mobilitzat i obliden el personatge central de la vida de la ciutat, el peató.

Modernitat El màxim exponent en .són els nous fanals dissenyats per Beth Galí, que consumeixen igual o més que els models antics, però il·luminen menvs. Això sí. \ istos de dia, són molt bonics.

Molins. Ciments Empresa cimcntera familiar que va fabricar ei

ciment aluminós a Catalunya. Actualment està participada pel grup italo-f'rancès Italcementi. Un membre de la família, Joaquim Molins, és conseller d'Obres PúbHques de la Generalitat i un altre, Joan Molins, és president del Cercle d'Empresaris. Vegeu 'Aluniinosi'

Moll de la Fusta Polèmica obra que no pre\ eia i'enllaç amb ei Cinturó Litoral, per la qual cosa va ha\er de ser r-emodeiada al cap de poc temps d'haver estat •naugurada. Les terrasses que pretenien animar la .:ona no han aconseguit el seu objectiu, evidentment pels seus preus moderns i de disseny, és a dir prohibitius. .A. més a més, fins fa poc no tenien ni la llicència adient, perquè no disposaven ni de lavabos.

Montjuïc Muntanya olímpica, hereva de totes les mitologies i moments d'expansió de Barcelona, bressol de la cultura i l'oci dels barcelonins, nineta dels ulls dels organitzadors dels Jocs Olímpics, ha quedat per sempre a les retines dels telespectadors de mig món. El que segurament no haurà vist mig món és que Montjuïc continua-essent un tros inacabat de Barcelona. L'actuació feta amb motiu dels Jocs ha consolidat els seus aspectes esportius i culturals, però ha deixat de banda l'extensió de les millores als barris que l'encerclen, tant a la vessant sud (el Polvorí i Can Clos) com a la vessant nord (Poble Sec). La part positiva de l'actuació s'ha centrat en les grans instal·lacions de l'anella olímpica (estadi, palau Sant Jordi, piscines Picornell, INEFC, camp de beisbol, camp d'hoquei i pista d'atletisme), les places, i el gran dipòsit d'aigua sota la plaça Europa. Constitueixen tot un seguit d'equipaments -realitzats per Anella Olímpica de Montjuïc S.A. (AOMSA), la primera de les empreses que l'any 1985 van començar les obres pels Jocs- que converteixen la muntanya en el centre de competició esportiva més gran d'Europa. També hi ha el parc del Migdia, amb el Sot del Migdia -auditori de nefastes condicions acústiques- i l'inici del nou jardí botànic; i la millora dels accessos mitjançant el remodelat funicular i les escales mecàniques. És aquí, en parlar dels accessos a la muntanya, on comença el compte negatiu del que ha quedat per fer. Una estúpida baralla política va endarrerir la millor possibilitat de solucionar per sempre l'accés a Montjuïc: el metro. No serà segurament fins el 1996 que la línia 2 del metro arribarà prop del Palau Nacional. Esperem que aleshores les obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya ja s'hagin acabat. Tampoc no s'ha aprofitat l'ocasió per refer gran part dels jardins deteriorats de la muntanya i, de pas, donar-la a conèixer als seus ciutadans i a la resta dels visitants. Vist el panorama, és obvi que les millores als barris que envolten la muntanya han brillat per la seva absència. I si no que ho preguntin als veïns del Polvorí o de qualsevol barri de la Zona Franca.

Moto Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen una presència molt elevada de motos al carrer, aproximadament 179.000. .Aquest ús important de vehicles de dues rodes és conseqüència de les dificultats per aparcar i circular per !a ciutat, ajudat pel clima benèxol de què gaudeix Barcelona durant tot l'anv. El fort augment de motos en la circulació durant els aarrers cinc anvs vé com avantatges que i'.uigment de id ciemanda eii transport rri\'at en