CURS 2018 - 2019
RESSONET AEIG ANTONI GAUDÍ
FENT CAMÍ Fent camí per la vida ens tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com han fet molts. Compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple la joia com si em buida la tristor. Vindran dies d’angoixa, vindran dies d'il·lusióCom la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i, a voltes, diré no. I em mancarà quan calgui decisió. Però lluny, a l'horitzó (amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant) Ja lliure de l'engany (són els homes) en veure milers, com jo, que van venvent la por (que van vencent la por) Alleugeriré el pas (és la joia i l'esperit, la força del crit) duent amb mi el sarró (que em guia davant) i avivaré amb el cant (tan lleuger com el pas dels meus companys) el pas dels meus companys, endavant
OBJECTIUS DEL AGRUPAMENT
1
2
CAUCOHESIÓ
MATERIAL
Creiem que és important fomentar la relació de companyarisme i amistat entre els caps I aquel·les, els nens i nenes i les famílies.
És necessari, pel correcte funcionament del agrupament, saber respectar i valorar el material que tenim.
CASTORS I FURES
Els castors vam començar aquest curs de la millor manera possible. Els primers caus vam fer tot d’activitats les quals ens va ajudar a conèixer-nos i a perdre la vergonya. Vam fer una caminadeta fins Joncadella que ens va deixar a tots trasbalsats! Ja des d’un bon principi vam fer una sortida de cap de setmana a Cervera, la ciutat de les bruixes. Ens vam endinsar pels carrers d’aquella misteriosa ciutat a la recerca d’aventures màgiques, tot i que no vam tenir molta sort en la recerca, ens ho vam passar super bé! I per sorpresa, encara que només uns afortunats vam tenir la sort, vam veure el Marc Marquez! També van anar enterrar la ampolla a un lloc super secret el qual només els castors i les fures recorden, al mateix matí vam fer una super gimcana de jocs que ens va deixar a tots super cansats! Després de tornar a la rutina de fer caus normals, vam fer la sortida de nadal! Vàrem anar a Llinars del Vallés, al peu del parc natural del Montseny, una zona que ens va deixar a tots embadalits per la seva bellesa! Durant aquesta sortida vam fer un munt activitats i jocs. També vam fer un joc de rol que ens va dur a tots molts mals de cap! Ai els Mafiosos i les seves ceres! A la nit, amb l’ajuda d’un astrònom vam poder veure les estrelles com mai les havíem vist. Ara, encarem el que queda de curs amb moltíssima il·lusió, i amb moltes ganes de descobrir el món i també de deixar-lo millor del que hem trobat! Durem a terme projectes i activitats que no podríem fer enlloc més!
LLOPS I DAINES
Aquest curs vam coneixer les aquel·les a la sortida d’inici de curs, al Molí de la Roda, on vam poder compartir moments divertits amb elles i amb tots els nostres companys i companyes. En la nostre primera sortida d’unitat vam anar a Tarrega on, gràcies a improvitzar una dança de la castanyera, la dona d’una parada de castanyes va regalar-nos una bossa per poder compartir entre totes, estaven delicioses. A més a més, en aquesta sortida, totes vam aconseguir el nostre nom en clau per la nostre missió secreta, poder fer arribar el PEA (projecte educatiu d’agrupament) a totes les unitats i, sobretot, als pixapins! Poc a poc hem anat esquivant aquelles persones dolentes que volen atrapar-nos per tal de no poder completar la nostre missió i, de moment, ho hem aconseguit! Durant el curs I els caus normals hem conegut nous jocs on, a travès del joc, hem treballat temes diversos, com els prejudicis, el gènere, hàbits saludables i el reciclatje, entre d’altres, però sobretot ens ho hem passat d’allo més bé. A part, a travès de dinàmiques que em fet en alguna matinal hem treballat la descoberta d’un mateix a través de les emocions i els sentits. A la sortida d’hivern vam caminar des de Navàs fins a l’alberg de Castelladral a ritme supersònic, ni les aquel·les ens atrapaven I amb unes vistes espectaculars. Els dies següents vam fer de chefs tot preparant les pizzes per el nostre sopar i el dia següent vam apendre, a través d’un taller de primers auxilis, a curar-nos i prevenir a la muntanya i en la vida diaria i vam acabar amb les millors campanades.
RANGERS I NOIES GUIA
Aquest trimestre els Rangers i guies hem començat forts, a la primera sortida ens vam atrevir a escalar el gran i mític pedraforca, va ser un gran repte i un punt de partida per començar bé el curs. En un dels 'caus normals', un equip oficial de quidich (esport de harry potter) ens van ensenyar a jugar-hi i vam fer un partit, va ser molt emocionan tot i que les escombres no volessin. També hem fet una descoverta per entitats culturals i polítiques de Manresa, on vam descobrir projectes interessants que feien a manresa i desconeixiem. Per últim, vam anar de campaments d’hivern a una rectoria a sant Andreu de la Vola (Osona) on vam passar molt fred però vam gaudir molt del paisatge i d’unes fagedes increibles tot pujan el Puigsacalm de sol a sol.
PIONERS I CARAVEL·LES
Aquest trimestre els pioners i les caravel.les hem fet diverses coses del tot mes divertides. Primer vam fer una sortida on vam afinar la gola i ens vam ficar en contacte amb el nostre jo intern a part de fer els acords i enfocar el trimestre. Hem fet un munt de sopars temàtics on els plats estrelles brillaven per la seva absència, tot i que seguirem practicant. Això si el dia que vam anar a collir bolets ens ben ficar les botes amb els fredolics. Per acabar vam fer la sortida d’hivern al cau de Olesa de Montserrat on vam treballar fort per aconseguir els àpats, a mes a mes de participar en diferents tallers de sexualitat, violència policial i drogues. Cal esmentar que tot el dossier el van fer els infants i van veure que no era bufar i fer ampolles, tot i així ho vam aconseguir.
TRUCS
La tremolosa llum de les entorxes i el rintintín de les carrosses s'anaven acostant. Un moment més i caurien sobre ell. Havia perdut un temps preciós en decidir-se, i ara tot era inútil. Com fugir, com salvar-se, com salvar el tanga? El Tanga. No va ser ni un pensament ni un a decisió: de sobte se'n va adonar que ja se l'havia tret del coll i que el tenia a la seva mà. L'avantguarda de l'horda aparegué al Penya-segat, just davant seu. Llavors, es va posar el Tanga a la cintura. El món es va transformar, i un sol instant de temps va satisfer una hora de pensaments. S'adonà de seguida que sentia millor i la vista se li debilitava. Tot el què veia al seu voltant no era fosc sinó imprecís; i ell, en un món gris i emboirat, es sentia com una petita roca negra i solitària, i el Tanga, que li pesava i li tirava en les seves dues cames, era com un globus d'or incandescent. No es sentia per res invisible, sinó al contrari, horrible i nítidament visible; i sabia que des d'algun lloc un ULL el buscava.
Curs 2018 / 2019 AEIG Antoni Gaudí