Issuu on Google+

El sol i els seus  missatges

INICI: Mercè Anguera NUS: 4t B Jaume Balmes DESENLLAÇ: 4t A Àngel Guimerà 

1


S

i plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una mica no 

passa res, però si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i  se’n recorda del meu armari desendreçat.  “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!” “Mireia, t’has d’endreçar…” L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal humor! Trobo que és injust:  com que el meu armari és meu, suposo que el puc tenir  tan desendreçat com vulgui. I , a més a més,  endreçar‐lo fa mandra. Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per fer ,  i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge a la tarda. O sigui que m’hi  vaig posar. No em quedava cap més remei!   El portasol  em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si m’hagués estat esperant. Una  pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em  va fer mal. Vaig pensar una paraulota, però no la vaig dir (mai no s’han de dir paraulotes!), i em vaig  ajupir a recollir‐la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol. De fet, no ho era, una pilota, de  cap manera, però jo això encara no ho sabia… Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda de darrera  vaig veure  que hi havia un botó petit  i un foradet amb  lletres al voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”. A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”, però sobretot sé què vol  dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra “teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta  aquella estava engegada, i que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música  però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu.  Però com que no vaig trobar la manera  de pujar el volum, no ho puc assegurar. 

2


A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si em deixo encès el llum  del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que calia fer era apagar la piloteta i després tornar‐la a  desar dins l’armari, però més cap al fons, perquè no tornés a caure.  I vaig prémer el botó petit.  Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar‐se encara més, i les lletres van  canviar. The sun is OFF, posava ara, i l’OFF era de color daurat. I llavors…

3


I llavors...va començar a sortir fum i guspires de dins la bola i el seu color daurat va canviar a vermell. A  fora cada cop plovia més i més; va començar a tronar i a llempegar fins que se'n va anar el llum de la  seva casa. El que no sabia la Mireia era que l'electricitat se n'havia anat a tot el món. Es va espantar tant que va anar   a buscar els seus amics l'Álex i la Sònia que vivien al pis del costat per explica'ls­hi el que estava  passant. Tots tres, van agafar una espelma per anar a l'habitació de la Mireia a veure la bola. Quan van obrir  l'armari quasi no podien ni mirar, estaven enlluernats, la bola s'havia fet molt més gran. La Sònia la va  voler tocar i... ­ Què podem fer?

4


­ Crema !, Crema! va dir. ­ Per què l'has tocat? va dir la Mireia. ­ Anem a posar­te gel, digué l'Álex tot preocupat. La sorpresa va ser molt gran quan van veure com el gel es  fonia  a la mà de la Sònia. ­ I doncs, què creieu que pot ser això? ­ Mireia sembla una bola de foc, com un meterorit. ­ Mireu, crema molt, us ho puc assegurar, i a més és molt gran, brilla molt, fa molta llum i escalfa, és rodó....a  veure... no creieu que aquesta descripció  pot ser la del sol ? ­ Vols dir Sònia? Ho creus de veritat ? digueren el seu germà i la seva amiga. ­ Poder si, afirmar la Mireia, perquè no plou i al cel no hi ha sol. 

5


De sobte, van veure que el sol ( que així van decidir anomenar­lo a partir d'ara) es movia i que deixava anar  guspires. Cadascuna d'aquestes guspires, quan queia a terra, es convertia en una lletra. ­ Mireu, mireu, crec que ens vol dir alguna cosa ? ­ I si en comptes d'espantar­vos mirem d'ordenar les lletres, nenes ? Van estar ven bé 10 minuts tots tres fins que van deduir el missatge: " Hola, sóc el sol i pel canvi climàtic m'he refredat i he caigut a la terra ". ­ I com et podem ajudar nosaltres? digues, digues. El sol va tornar a treure guspires i lletres. Després d'ordenar­les van tornar a llegir: "Aneu a veure l'alcalde de la ciutat i digueu­li que els digui a les fàbriques que en comptes de treure fum treguin  bombolles d'aigua, que els cotxes no contaminin tant, aneu més en bici, camineu, sinó no podré tornar al cel i  sempre estarà plovent.

6


Els nens van a veure a l'alcalde a l'ajuntament per explicar-li la situació . Els hi expliquen el que ha passat amb el sol i que sino l'ajuden mai deixarà de ploure ja que el sol no podrà tornar al cel. L'alcalde no s'ho creu i els vol fer fora de l'ajuntament. Tenen molt poc temps per convèncer l'alcalde i que els ajudin. Després d'uns segons van decicir que la millor opció era convidar a l'alcalde a casa de la Mireia perquè ell mateix veiès el què estava passant. Una vegada que van arribar tots allà li van dir al sol: -L'alcalde no es creu que ets el sol, li pots dir? El sol va començar a treure lletres, els nens les van ordenar i va sortir el següents missatge: '' Si soc el sol, sino t'ho creus continuarà plovent i s'inundarà tot. Ajudeu-me! si us plau''

7


L'alcalde finalment creu als nens i decideix ajudar-los perquè el sol torni al cel. Convoca una renió urgent a la plaça del mercat per tot el poble. La gent no sap què passa i pel camí fan hipotèsis. Quan es allà tot el poble l'alcalde els hi explica el problema que hi ha amb el sol i els hi diu que ell mateix ho ha vist i que l'han d'ajudar. Llavors l'alcalde decideix regalar bicicletes a tot el poble a canvi de què no utilitzin el cotxe i així reduir la contaminació i ajudar al sol. La gent està d'acord i en agraïment a les bicicletes recull tot el sabó que hi ha al poble i el reparteix a les fàbriques perquè en contes de fum facin bombolles de sabó tal com havia demanat el sol. El sol en veure tot això es posa molt content i decideix que ja pot tornar al cel. Quan està al cel parla amb els seus companys, els núvols, i els hi demana que possin ''gràcies a tohom'' en agraïment pel que han fet al poble. I conte contat, aquest relat ja s'ha acabat.

8


El sol i els seus missatges