Page 1

RegionalPreferent.com el portal on batega la Preferent Any

II

·

Núm.

2

·

·

revista digital

Resum Temporada

07/08

RESUM TEMPORADA 2007/08 – Totes les dades dels 36 equips de la Preferent – – Totes les estadístiques de la temporada – – Les millors imatges de la lliga –


2 | Editorial, opinió i sumari

EDITORIAL Barreja de sentiments L’equip de regionalpreferent.com ha sentit el xiulet final de l’àrbitre que ens mostra el final de temporada. Somriures i llagrimes. Això ens ha deixat el curs acadèmic 2007-08 ha tocat a la seva clausura. Durant l’exercici, com succeix un darrere de l’altre, les alegries i les decepcions s’han repartit per tot el territori del futbol català i més concretament de la categoria que cobreix la nostre web la regional preferent. Un cop més volem oferir-vos el resum del curs en una revista digital de 52 pàgines. Aquesta segona versió pretén ser un recull

interessant farcit d’imatges, textos, estadístiques i tots els moviments que ha tingut enguany la categoria que ha tingut com campions a l’Olesa i al Marianao Poblet. Els altres equips que ens abandonen per ascendir un esglaó més en la seva trajectòria són el Llagostera i el Martorell. Per la part baixa, la criba ha estat espectacular i baixen a Primera Territorial el Berga, el Taradell, l’Amer, l’Escala, el Gironella, el Mollerussa, el Josep Maria Gené, el Júpiter i el Pubilla Casas. Pugen a Regional Preferent un total de 13 equips. Que tot comenci a rodar ja!.

SUMARI Resum equips grup 1 3-22 23 Les millors imatges grup 1 Estadístiques grup 1 24 25-44 Resum equips grup 2 45 Les millors imatges grup 2 Estadístiques grup 2 46 Àrbitres 47 Promoció d’ascens 48-49 50-51Nouvinguts a la Preferent

L’OPINIÓ Jordi Sunyer -Periodista de Televisió de CatalunyaEl brasiler que no tocava els bongos Va néixer a Porto Alegre ara farà 30 anys i es va formar a les categories inferiors del Grémio. Però no se l’ha vist gaire ni amb grenyes ni fent la salutació surfera. El que sí que té és el mateix nom que un dels presidents més recordats de la història del club, que fins i tot té un carrer (un “largo”) a la capital gaúxa, just on s’eleva l’estadi Monumental. Seva és la frase “ser del Grémio és més que ser un simple aficionat”. De fet, si algú googleja el seu nom i cognom, difícilment trobarà referències del futbolista; totes són del mandatari. No només per això el seu cognom és sinònim de prestigi en aquell indret; originaris d’Alemanya, els seus avantpassats van ser pioners de l’indústria

paperera al Brasil. Ell, però, no donaria gaire feina als encarregats de posar negre sobre blanc, tinta sobre cel·lulosa. De fet, no va arribar fins al graó superior del Grémio i es va haver de conformar amb jugar en un altre equip de la regió de Porto Alegre, que oscil·lava entre els campionats “distritáis” (regionals) i el campionat gaúxo, el Sâo Luiz. Fins que l’any 2003, va aterrar a Catalunya juntament amb quatre compatriotes més, el porter Allan Cipriani, els defenses Rondinely Tavares i Rafael Nunes i el punta Douglas de Medeiros. Els va acollir el Mataró que aleshores entrenava Joan Vilà i que jugava a Segona Divisió B. Una bona porta d’entrada però que no per a tothom es va transformar en una

bona sortida. Douglas està jugant a Anglaterra, al Watford, i de Rondinely se’n han trobat referències a Grècia. Però Allan acabaria compartint categoria amb el nostre home (al Granollers) i “Musky” (així coneix la família aquest jugador) va durar només una temporada de groc-i-negre. L’estiu següent, va fitxar per un altre equip de Segona B; el Real Unión. En la pretemporada, va ser notícia. La Reial Societat (la de Champions, no la d’ara) jugava un amistós contra els irundarres. 1 a 0, gol de “Musky”. Només repetiria tres cops, però, aquella temporada a Euskal Herria. Un any després, tornava a Catalunya. I a partir d’aquell estiu del 2005, prèvia intervenció de Miquel

Corominas, una pregunta es va anar estenent com la pólvora. Què hi fa aquest tio aquí? Com pot un tio amb tanta classe jugar a Primera Catalana, a Preferent? Com domina el joc, com xuta les faltes, com s’imposa. Dos anys a Vilassar i després un a Rubí. Exhibint el seu futbol davant 150, 200, 250 espectadors. Molt lluny del Monumental. De l’estadi que hi ha al carrer que porta el nom del seu parent. Es diu Fernando Rosenfeld Kroeff Neto i és un autèntic regal del cel per a tots els seguidors i amants de la Territorial Preferent. Possiblement, la millor porta d’entrada a la categoria. Jo, de vostès, si m’ho permeten, em deixaria guiar pel brasiler que no toca els bongos.


Grup 1 | 3

Grup 1 Temporada 07/08


4 | Grup 1

1r OLESA CF (68 pts.)

DALT: Pujol, Fos, Rafa Bellés, Manolo López, Pelegrín i Dani Durán. BAIX: Arturo, Xavi Morón, Capilla, Condis i Álex Martínez

L’únic favorit que va fer bons els pronòstics Albert Pujol, Rafa Bellés, Xavi Morón, Sergi Condis, Javi Pelegrín o Raúl Cortezón. Noms i més noms. L’entrenador Quique Salamanca disposava d’una plantilla de somni per assolir el títol de Lliga del grup 1 i per sumar el seu segon ascens consecutiu. L’Olesa va complir amb el seu paper de favorit des del principi i només va patir amb la persecució final d’un Llagostera que va despertar massa tard. Els verd-iblancs van fer un inici espectacular amb un 0 a 5 contra el Vilassar de Dalt. Aquesta carta de presentació va tenir la seva continuïtat a casa contra el Taradell. Els homes dirigits per Quique Salamanca van acabar la primera volta com a campió amb només un punt de diferència estava el Canovelles. L’Olesa va practicar bon futbol gràcies a la genialitat individual de Xavi Morón. El jugador format al planter de l’Espanyol va ser la joia del grup 1 i va estar ben secundat per el Zamora de la competició, el veterà porter Albert Pujol.

LES CLAUS DE L’ÈXIT

GOLEJADORS

12 gols: Pelegrín 11: Raúl 7: Dani Durán 6: Morón 5: Arturo 3: Àlex i Rafa Bellés 2: Baroni, Fos, Condis i Palote 1: Gonzalo i Álvar

FOTO: ÀXEL AGUILAR

LA PLANTILLA FORMADA A BASE DE NOMS I FIGURES SÍ

PORTERS: Pujol (26 gols / 31 partits) Alberto (3 gols / 4 partits)

QUE VA RESPONDRE SOBRE EL TERRENY DE JOC

QUIQUE SALAMANCA VA CREAR UNA MURALLA DEFENSIVA

Pelegrín

QUE NOMÉS VA ENCAIXAR 29 GOLS EN TOTA LA TEMPORADA

EL CAMPIÓ, JORNADA A JORNADA


Grup 1 | 5 LA SORPRESA

El jove davanter Raúl Cortezón va arribar a l’Olesa procedent del Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat. El jugador va ser una de les sensacions entre tanta estrella i el

TARGETES

tècnic Quique Salamanca va disposar d’un jugador de qualitat que es va saber complementar amb el golejador Javi Pelegrín i el davanter Dani Durán. Raúl va fer 11 gols.

Raúl

GROGUES

3: Fos, Franganillo i Manotas

15 targetes: Manolo L.

2: Capilla i Palote

13: Arturo

1: Pujol, Medina, Condis,

10: Pelegrín

Gonzalo, Maca, Floren

8: Rafa Bellés

VERMELLES

7: Dani Durán i Raúl

1 targeta: Pujol, Alberto,

6: Francis

Arturo, Manolo, Morón,

5: Alberto García, Xavi

Baroni, Pelegrín, Francis,

Morón i Baroni

Manotas i Palote.≠

Manolo López

L’ENTRENADOR

L’entrenador de l’ascens a Primera Catalana. Quique Salamanca s’ha convertit en l’home de la fita més espectacular dels últims anys de l’Olesa. El tècnic complia la seva segona etapa a la banqueta blanci-verda amb només un únic objectiu: pujar a Primera Catalana. L’Olesa dirigit per Quique Salamanca va fer els deures després de reforçarse amb criteri i amb jugadors procedents de Tercera. Els resultats van acompanyar i a Primera.

ELL MILLOR

Albert Pujol El retorn a Regional Preferent va sentar d’allò més bé al veterà porter de l’Olesa. Albert Pujol va ser el segur defensiu de l’equip dirigit per Quique Salamanca. L’exporter del Martorell va ser un any més, el jugador que va salvar a l’equip en més d’una ocasió amb un repertori de col·locació i sobrietat sota pals. Pujol va assolir el Trofeu Zamora amb un balanç

de 26 gols rebuts en 31 partits jugats. Ja ho diuen, el porter és una de les peces bàsiques per un equip campió i Albert Pujol no va ser un cas excepcional. El veterà porter va deixar sense quasi bé estrenar al jove Alberto Sánchez. Per acabar-ho d’adobar, Albert Pujol va ser convocat per jugar l’All-Star per el seu entrenador Quique Salamanca.

QUIQUE SALAMANCA Sant Sadurní Vista Alegre Olesa


6 | Grup 1

2n UE LLAGOSTERA (65 pts.)

DALT: Casagran, Pau, Vallejo, Acín, Xavi Pérez i Buendía. BAIX: David Costa, Nene, Almansa, Palomeras i Christian Mora

Excepcional segona meitat de campionat Gran qualitat individual i com a conjunt. El Llagostera va apostar fort per tenir una plantilla amb grans jugadors i també bon equip. L’entrenador Oriol Alsina va construir un equip amb bon gust per el futbol. Va jugar a l’exili durant tota la temporada, però no va fallar. L’equip gironí va realitzar una segona volta de somni després de finalitzar el primer round en setena posició a set punts del segon classificat, el Canovelles. Els d’Oriol Alsina van tenir grans moments de futbol i inclús en algun moment es podrien haver plantejat lluitar per treure el primer lloc a un Olesa infalible. La davantera formada per Xavi Casagran (exPalamós) i David Costa (exFE Figueres i Palafrugell) va fer autèntics estralls a les defenses del grup 1. Els dos golejadors van sumar 31 dels 69 gols que va anotar l’equip. El Llagostera es va imposar a la promoció d’ascens al Martorell amb una sobrietat increible. I és que amb grans jugadors tot és possible.

EL MILLOR

XAVI CASAGRAN L’espigat davanter gironí va deixar el Palamós de Tercera Divisió per començar una aventura a dues categories inferiors amb el Llagostera. El golejador no va decepcionar i va marcar diferències amb 16 gols, un més que Costa.

GOLEJADORS

TARGETES

16 gols: Casagran 15: David Costa

GROGUES 15: Rubio 13: Vallejo i

10: Acín 9: Almansa 5: Patri 4:

Casagran 9: David Costa i Palomeras

Pau 2: Xavi Pérez, Ubach i Palomeras 1: Pablo, Vilà i Quintana

7: Buendía, Christian Mora i Almansa 6: Boada i Ubach 5: Nené i Xavi Pérez 4: Pau, Acín i Pablo 3: Montes

PORTERS

2: Herrera, Vilà i Estudillo 1: Oriol i

Buendía (-33) Cortina (-4) Christian (-1)

Patri. VERMELLES 3: Casagran 2: Vallejo, Rubio i Boada 1: Almansa, David Costa i Jonathan.

L’ENTRENADOR

Oriol Alsina L’entrenador és un amant del bon futbol. El Llagostera va ser un dels millors equips del grup 1. Futbol de toc, sobrietat defensiva, qualitat al mig del camp i encert rematador amb dos especialistes: David Costa i Xavi Casagran. El tècnic arenyenc va comptar amb una plantilla de luxe i el Llagostera va assolir l’ascens sense patiments.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 1 | 7

3r CF RIPOLLET (62 pts.)

DALT: Edu Marrón, Caña, Dani, Gerard, Àlex Ros, Yeste i Txiqui. SOTA: Sierra, Mayoral, Marc i Pedro Ruiz

Toni Romero va catapultar als ‘vermells’ L’entrenador ‘Tete’ Esquerda no va funcionar com el club desitjava. A la jornada 9, el club vermell va veure com l’equip estava en quarta posició després de perdre per 2 a 3 contra el Canovelles que dirigia Francesc Inglada. La directiva va reaccionar i va cessar a l’entrenador. El club va apostar per Toni Romero i aquest va saber canviar la dinàmica. L’arribada de Romero va apaivagar el foc i l’equip va començar a crèixer en tots els sentits. La direcció d’Alberto Mayoral, les arribades de Caña i l’alçada d’Edu Marrón va convertir a l’equip vermell en un dels conjunts més sòlids del grup 1. El Ripollet va derrotar i golejar a l’equip campió, l’Olesa i va començar a creure en les seves opcions d’ascens a Primera Catalana. Tot i així, la gran superioritat de l’Olesa va impedir el retorn a una categoria que el Ripollet buscava recuperar i més després del canvi de directiva. El botxí d’Esquerda, Francesc Inglada es va convertir en el nou president.

EL MILLOR

ALBERTO MAYORAL El migcampista organitzador va tornar a donar una lliçó de direcció al mig del camp. El jugador fet al desaparegut San Julián de Sabadell va arribar al Ripollet procedent del Prat on va arribar de la mà del seu ‘mestre’ Quico Díaz.

TARGETES

GOLEJADORS 9 gols: Caña 8: Edu Marrón

GROGUES 15: Pep Soler 10: Mayoral

6: Mayoral 5: Aitor 4: Sergio López

i Chiqui 9: Sierra i Dani

3: Romero 2: Marcos, David Martínez i Dani 1: Alberto, Merino,

8: Àlex Ros 7: Pedro R. 6: Gerard i

Sierra, Pep Soler, Marc, Pedro Ruiz, Àlex Ros, Chiqui i Jaime Benito.

Yeste, Caña, Edu Marrón, Romero,

PORTERS: Edu Micas (-28) Yeste (-9)

Marc 5: Alberto 4: Edu Micas 3: Caude i Albert 2: Costa, Aitor, Pol i Sergio 1: Parra, David M. i Jaime.

Barragán (-3)

VERMELLES 1: Edu Micas, Gerard, Alberto, Pep Soler, Mayoral i Chiqui.

L’ENTRENADOR

Toni Romero L’exentrenador del Vilassanès va arribar a la banqueta del Ripollet a la jornada 10 en substitució del cessat ‘Tete’ Esquerda. L’aposta de la directiva del Ripollet no va funcionar i l’arribada de Toni Romero va ser providencial. L’equip estava quart, però no acabava d’arrencar. Romero va aportar un bon joc i una ratxa que quasi situa a dalt de tot al Ripollet.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


8 | Grup 1

4t UE RUBÍ (61 pts.)

La Unió Esportiva Rubí sempre va estar a la zona mitja-alta de la classificació però mai va arribar a optar a l’ascens.

L’arribada de Dani Andreu va ser massa tard Un nom important a les banquetes catalanes, Miquel Corominas, es va fer càrrec de l’equip amb l’únic objectiu de pujar a Primera Catalana al Rubí. El glamour i la suposada saviesa de Corominas va deixar al Rubí en vuitena posició a la jornada 19 amb 28 punts i lluny de la part alta, a set punts del segon. Els rubinencs comptaven amb una plantilla espectacular. El lideratge i els gols del brasiler Fernando Kroeff, l’experimentat migcampista Cholo, la qualitat de Raúl Fernández i la potència al davant d’Àlex Villanueva. Tots aquests noms s’unien en una plantilla creada per aspirar a cotes més altes. L’arribada de Dani Andreu va provocar la recuperació d’un planter de luxe. Chapeau per Dani Andreu que després de fer una gran feina a la pedrera rubinenca va agafar l’equip i el va despertar de la seva llarga lletargia. La llàstima va ser no arribar més a temps per poder fer ombra a l’Olesa o el Llagostera. Quatre punts van faltar només.

EL MILLOR

FERNANDO KROEFF El golejador brasiler va ser el més eficaç de la Lliga amb 25 gols. El jugador nascut a Porto Alegre va marcar les diferències i va demostrar que la Regional Preferent se li queda ben petita. Va tenir com a company a un expert, Villanueva.

TARGETES

GOLEJADORS

25 gols: Fernando Kroeff 11: Villanueva 4: Raúl Fernández 3: Trujillo, Roca i Romero 2: Kiki, Cholo, Jonhy i André 1: Genís, Fran, Miki i Dani PORTERS: Pablo (-17) Ojeda (-10) Moreno (-5)

GROGUES 16: Fernando Kroeff 12: André 10: Kiki 9: Fran 5: Villanueva 4: Pol, Cristian, Romero, Cholo i Dani Domínguez 3: Pablo, Ponsich i Hamza 2: Santacruz 1: Marc López, Piera, Raúl Fernández i Trujillo VERMELLES 3: Cholo 2: André 1: Ojeda, Kiki, Ismael, Fernando Kroeff, Santacruz i Villanueva.

L’ENTRENADOR

Dani Andreu La marxa de Miquel Corominas va ser l’alè d’aire fresc que necessitava el Rubí, tot i així, l’arribada de Dani Andreu va arribar molt tard a l’hora de poder competir per una plaça d’ascens a Primera Catalana. Andreu va agafar l’equip a la jornada 19 quan els rubinencs estaven en vuitena posició. L’equip va reaccionar a ritme de samba.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 1 | 9

5è EC GRANOLLERS (58 pts.)

DALT: Allan, Vasco, Óscar, Luis, Gavilán i Cuadros. SOTA: Arnau, Fàbrega Alegre, Carlos López i Didac.

Nova decepció d’un equip amb més aspiracions Una temporada més i ja van quatre, l’Esport Club Granollers no va complir amb les expectatives que s’havien creat a principis del curs. Els noms i la mala experiència de les temporades anteriors van perseguir a un equip concienciat que havia de demostrar tot el que comporta el club i els fitxatges. El tècnic Lluís Bach va arribar procedent del Bellavista Milán i semblava una garantia d’èxit. Fitxatges estelars com cada temporada amb noms com Allan, Canario, Gavilán, Juan Cuadros, Carlos López, Alberto Espada, Valentín o el defensa Luis. Tots ells es van unir per crear un equip on l’aposta era clara: l’ascens. Els granollerins no van funcionar i quan tenien a tocar la segona posició van fallar de manera inexplicable amb el seu veí, el Bellavista Milán. El Granollers va trobar a faltar un home gol. Valentín Fuentes va ser una bona referència, però en cap moment és un golejador contrastat. El golejador Alberto Espada va viure massa lluny de l’àrea.

EL MILLOR

ÓSCAR CLAVIJO El migcampista organitzador no va decebre a la confiança que va depositar amb ell el tècnic Lluís Bach. L’exjugador del Bellavista Milán va dirigir la nau del Granollers i es va compenetrar bé amb Juan Cuadros.

GOLEJADORS

10 gols: Valentín 9: Espada 8: Carlos López i Fàbrega 7: Àlex Pérez 3: Luis i Canario 2: Navarro i Gavilán 1: Òscar, Carlos i Dídac.

TARGETES GROGUES 18: Luis 15: Arnau 13: Gerard Rosés 10: Juan Cuadros 8: Carlos López, Espada i Valentín 7: Vasco 6: Òscar 5: Navarro 4: Allan, Fitó i Àlex Pérez 3: Canario i Carlos 2: Dídac 1: Alegre, Marín i Fàbrega.

PORTERS Allan (-39) Carles (-1)

VERMELLES 4: Juan Cuadros 3: Luis 2: Arnau i Gerard Rosés. 1: Allan, Navarro, Fitó, Gavilán, Òscar i Àlex Pérez.

L’ENTRENADOR

Lluís Bach Amb gran cartell i amb una preparació sobrada per dirigir un club tant difícil com és el Granollers. Bach va arribar després de realitzar una temporada de somni amb el Bellavista Milan. L’exentrenador del Sant Celoni va apostar per vells coneguts, però la seva saviesa es va veure superada per les circumstàncies d’un club que s’espera més d’ell.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


10 | Grup 1

6è UE CANOVELLES (53 pts.)

El Canovelles va millorar amb l’arribada de Francesc Inglada a la banqueta i va arribar a liderar el Grup 1.

No va aguantar el ritme dels primers llocs El Canovelles va presentar credencials per a la temporada vinent. Els grocs van estar bona part de la Lliga a la part alta de la classificació gràcies a l’arribada a la banqueta de Francesc Inglada. L’aposta de Manolo Parralo (ànimat mater del club) per un tècnic consolidat va despertar a un Canovelles que no acabava de funcionar amb Lluís Navarrete. Inglada va crear un equip treballat. Sòlid en defensa amb Gerard Bellavista i Pol Gorchs com a líders. Complert al mig del camp amb un líder com José Luis Romero i un constructor de nivell com Aniceto Zorzano. Les arribades de Rai i Julián per banda van crear molt de perill als equips rivals i a la part ofensiva Diego Novo i Berni van ser un binomi que va funcionar a les mil meravelles. Tot i així, el Canovelles no va saber aguantar el ritme frenètic del grup capdavanter i és que l’Olesa i el Llagostera estaven un esglaó per sobre per jugadors, joc i calers. Això sí, els d’Inglada no van baixar la guàrdia mai.

EL MILLOR

JOSÉ LUIS ROMERO El migcampista va arribar com tota una incògnita perquè va fitxar procedent de l’Olímpic la Garriga. El jugador va ser la sorpresa agradable d’un equip que sempre disposa de migcampistes de luxe. Creador i destructiu, tot en un.

TARGETES

GOLEJADORS

13 gols: Novo 9: Berni 6: Zeus 5: Julián 4: José Luis 3: Aniceto 2: Piñol 1: Matito, Toro, Rai i Iñaki.

GROGUES 21: José Luis 9: Matito i Piñol 7: Gerard, Julián, Rai i Víctor 5: Salva i Aniceto 4: Joan Lloret, Chus Durán, Jonathan i Novo 3: Toro, Parra, Berni i Zeus 2: Estudillo, Diego, Iñaki i Seco 1: Pol, Sorroche i Grande. VERMELLES 5: José Luis 4: Piñol 1:

PORTERS: Estudillo (-26) Joan Lloret (-14)

Joan Lloret, Gerard, Matito i Víctor. L’ENTRENADOR

Francesc Inglada A la comarca del Vallès Oriental només li faltaria entrenar al Granollers. Francesc Inglada es coneix la zona com a pocs. Experimentat i savi en totes les seves decisions. Sap aportar coherència i Manolo Parralo no es va equivocar en ell quan va apostar per substituïr-lo per Lluís Navarrete que només va durar quatre jornades i va ser cessat.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 1 | 11

7è UE VIC (52 pts.)

DALT: Tarrés, Toni Espiñeira, Casas, Pla, Ernest i Puigdesens; SOTA: Pacheco, Carrascal, Vaqué, Carrasco i Mario López.

Un altre any sense el premi de l’ascens Si continuen a aquest ritme, el Vic serà nomenat equip d’honor de la Regional Preferent. El conjunt osonenc va sumar una nova decepció i es va quedar molt lluny de la lluita per la part alta. El golejador Pep Puigdesens continua marcant diferències. 24 gols que no serveixen per res a un Vic desesperat per tornar a Primera Catalana. Per acabar-ho d’adobar aquest curs va patir un fet sense precedents. El tècnic Juanma Pérez va repetir a la banqueta osonenca, però a la jornada 20 quan l’equip va empatar amb el Taradell i el Vic estava a la cinquena posició Juanma Pérez va decidir plegar, però tot seguit va anunciar que tornava. El tècnic només va durar sis jornades més i el Vic estava en novena posició, molt que però molt lluny de la part alta. Juanma Pérez havia deixat l’equip en una situació delicada i els dos exjugadors Ramon Carrascal i Francesc Giner van agafar les regnes del conjunt. El joc i els resultats van millorar, però no per pujar.

EL MILLOR

PEP PUIGDESENS Gols, gols i gols. El davanter Pep Puigdesens és tota una garantia golejadora per el Vic i un any més el jugador osonenc va tornar a ser el màxim golejador d’un Vic que es va quedar, novament, a les portes de l’ascens a Primera Catalana.

GOLEJADORS

24 gols: Puigdesens 7: Pacheco 6: Pla i Mario López 3: Vaqué i Marc Sala 2: Rubén i Joanet 1: Ernest, Rodri, Tarrés i Coto.

TARGETES GROGUES 16: Toni Espiñeira 13: Carrasco 12: Pla i Puigdesens 11: Vaqué 9: Ernest i Rodri 7: Pacheco 6: Carrascal i Xavi Vila 5: Rubén i Tarrés 4: Mario López i José Luis 3: Joanet 2:

PORTERS: Tarrés (-34) Prat (-3) Joanet (-1)

Marc Sala 1: Casas, Solanas i Guerrero. VERMELLES 3: Marc Sala 2: T. Espiñeira, Puigdesens i José Luis 1: Prat, Ernest, Carrasco, Pla, Vaqué, Rodri i Pacheco.

L’ENTRENADOR

Ramon Carrascal i Francesc Giner El binomi format per els dos exjugadors del Vic, Ramon Carrascal i Francesc Giner va agafar la patata calenta que va deixar Juanma Pérez. L’entrenador va aguantar fins a la jornada 20 on va realitzar una espantadá. Després de l’anunci de la seva marxa va tornar i va tornar a plegar a la jornada 26. El marró li va caure a Carrascal i Giner que van respondre bé.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


12 | Grup 1

8è CF LLORET (48 pts.)

El Club de Futbol Lloret no va passar per patiments en el seu retorn a la Regional Preferent.

Fede Domínguez va crear un fortí defensiu La tranquil·litat a la zona mitja va ser l’habitat natural del Lloret. L’equip gironí va estar molt ben treballat en defensa amb jugadors importants com Manel Pujadas, Edu Poderoso o George Florent. El Lloret es va convertir en un autèntic bloc i això que era un equip novell. Van acabar amb un somriure d’orella a orella. Van eludir la part baixa de manera folgada i va saber viure en la zona mitja sense cap tipus de problemes. El seu futbol no va ser massa vistós, però sí molt efectiu. El golejador va ser Peque que va arribar procedent del Cerdanyola Mataró. El jove Albert Marcos també va saber col·laborar des del mig del camp i Albert Batllosera va ser un dels líders de la zona mitja. L’entrenador Fede Domínguez va dirigir de manera magistral la nau i va obtenir resultats que ni els seus propis aficionats haguessin esperat. L’equip va jugar sense fisures i en defensa els jugadors van fer una tasca extraordinària. El joc d’atac no va estar massa fí.

EL MILLOR

MANEL PUJADAS No va ser el màxim golejador. No va marcar cap gol. No sortia com el millor dilluns rere dilluns, però per Fede Domínguez Manel Pujadas ha estat el jugador més sobri de la plantilla. Defensivament ha estat el jugador perfecte.

TARGETES

GOLEJADORS 11 gols: Peque 6: Marcos 5: Batllosera 4: Dani 3: Kiko, Saúl i Oriol 2: Petete 1: Héctor, Valls, Àlex, George, Edu P., David i Eric. PORTERS: Toni (-3) Jose (0) Xavi (-10) Serafín (-12)

GROGUES 24: Edu P. 12: Valls i Manel 10: Héctor i Petete 7: Marc 6: Àlex 5: George i Peque 4: Martí, Kiko i Saúl 3: David, Marcos i Batllosera 2: Toni, Oriol i Eric 1: Serafín i Dani. VERMELLES 5: Edu P. 2: Marc 1: Jose, Héctor, Manel, Àlex, George, Petete, Peque i Oriol.

L’ENTRENADOR

Fede Domínguez Davant seu tenia un repte interessant. L’entrenador va pujar l’equip a Regional Preferent i va tenir l’objectiu de consolidar-ho a la categoria. Va fer un treball espectacular en defensa i va convertir l’equip en un autèntic fortí. Els resultats van arribar des de bon principi i el Lloret va saber viure a la part mitja. Fede Domínguez en té bona part de culpa.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 1 | 13

9è FC SANT CUGAT (45 pts.)

El Sant Cugat va navegar sempre per la zona tranquila de la classificació i va ser un rival molt difícil de vèncer

Bons resultats amb els ‘grans’, però poc a fer Novè classificat. Per fí una mica de tranquil·litat. El Sant Cugat va fer bons resultats amb els equips potents. Els de Joan Esteva van derrotar al Llagostera i van empatar en els dos partits contra l’Olesa. L’equip santcugatenc es va creure fort amb els poderosos, però feble amb els altres equips. Joan Esteva disposava d’un equip farcit de joventut on destacava el golejador Jorge Salazar i el migcampista contudent i a la vegada creatiu, Marc Fons. Aquests dos joves jugadors estaven ben secundats per la veterània de Nando i Bòria. El Sant Cugat va saber viure a la zona tranquil·la i a mida que passaven les jornades se sentia més còmode. Els de Joan Esteva van oferir un joc sobri i la victòria contra el Canovelles per 2 a 3 a la jornada 18 van situar a l’equip en una posició ferma de salvació. El final de la temporada va ser per oblidar i el Sant Cugat va sumar quatre jornades sense vèncer amb tres derrotes consecutives i un empat final.

EL MILLOR

MARC FONS El migcampista del Sant Cugat es va convertir en l’autèntic tot terreny de l’equip dirigit per Joan Esteva. Va brillar a la zona mitja i es va emportar tots els reconeixements de l’equip per la seva lluita i creació al centre.

GOLEJADORS

15 gols: Jorge Salazar 13: Nando 5: Chema 4: Bòria i Miguelito 2: Alberto, Carreño, Ilzarbe, Uri, Edu i César 1: Álvaro, Marc Fons i Rodri. PORTERS Gerard (-44) Àlex (-5) Pla (-3)

TARGETES GROGUES 12: Juan i Marc Fons 10: César i Ilzarbe 9: Nando 8: Edu i Oriol 7: Chema 6: Moreno i Carreño 5: Alberto i Jordi 3: Cristian i Miguelito 2: Gerard i Jorge 1: Gomar, Javi Pardo, Álvaro, Bòria i Rodri. VERMELLES 6: Ilzarbe 3: Marc Fons 2: Jordi 1: César, Moreno, Edu, Álvaro, Carreño, Jorge, Nando i Chema.

L’ENTRENADOR

Joan Esteva Entrenador novell, però que va anunciar la seva marxa a l’Sporting Mahonés només finalitzar la temporada. Joan Esteva va dirigir un equip jove i el va situar en la novena posició. El Sant Cugat va demostrar ser un equip treballat, tot i així, només va estar a la zona mitja i va evitar el descens de manera folgada. Això sí, Esteva va tenir premi.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


14 | Grup 1

10è FC PALAU (43 pts.)

El Palau-Solità no va poder assegurar la permanència fins a la darrera jornada al guanyar al Gironella, un rival directe

La salvació va costar més del que s’esperava Fins a l’última jornada, el Palausolità no va certificar la seva salvació fins a l’última jornada on va vèncer a l’Atlètic Gironella i el va condemnar al descens. L’equip es va crear ver salvar la categoria, però ningú esperava en què es patiria tant. El conjunt tenia un porter de referència com Pepe Ragel. En defensa jugadors de qualitat contrastada com Miguel Ortega, Dani Martínez, Jordi Arguisuelas, David Salmerón o Olías. A la part mitja més jugadors coneguts amb Pep Mañosa, Albert Martínez, Adrián Romero, Butra o Cadmo Buenache. I a l’atac una garantia golejador amb el colombià Peter Mauricio Romero. L’inici va ser complicat i l’equip no es va adaptar mai a la nova categoria. Castilla va decidir plegar i es va fer càrrec del juvenil, mentre Manolo Jiménez s’erigia amb el salvador d’un equip que va millorar els seus registres amb alguns fitxatges com Cuadras, Olías i Salmerón que va millorar al conjunt. El Palau es va salvar, tot i ser un equip novell.

EL MILLOR

JORDI ARGUISUELAS El defensa molletà i format a les categories inferiors del Mollet i del juvenil del Mercantil va demostrar que és un dels millors defenses de la categoria. Va jugar tots els minuts i no va rebre cap targeta groga. Un segur de vida.

TARGETES

GOLEJADORS 15 gols: Peter 5: Marc Domènech

GROGUES 11: Cañadillas i Peter 10: A.

4: Cadmo i Pep 3: Rubén Segovia

Martínez 8: Duque, Miguel, M. Domènech

2: Butra, Albert Martínez i Agustín

i Cadmo 7: Segovia 5: Bermejo 4: Olías i

1: Adrián, Torres, Godoy, Jordi Arguisuelas, Miguel Ortega, Cañadillas i Víctor.

Agustín 3: Butra, Nandi i Ramos 2: Pepe,

PORTERS: Pepe (-31) Ismael (-19)

VERMELLES 3: Peter 2: Pepe i Agustín 1:

Yamandú (-6)

Dani, Dioni, Salmerón i Paquito 1: M. Ortiz, Pep, Cuadras i V. Torres.

Ismael, Bermejo, Miguel, Cañadillas, A. Martínez, Segovia, David i Ramos.

L’ENTRENADOR

Manolo Jiménez Va arribar al Palau-solità a la jornada 17 en substitució de Rafael González, més conegut com a Castilla. L’entrenador del juvenil va passar al primer equip i Castilla al juvenil. El cop d’efecte va servir al gran i també al petit. El Palau estava tretzè a un punt del descens i Manolo Jiménez va aportar allò que se’n diu: ratxa positiva i cop d’efecte.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 1 | 15

11è CE VILASSAR DALT (43 pts.)

DALT: Aliou, Dani Prieto, Jacobo, De la Cruz, Emilio, Rueda i Christian; SOTA: Aitor Moreno, Bustos, Pereira i Monti

Aliou i Pereira van ressuscitar als verd-i-blancs Dos jugadors van despertar al Vilassar de Dalt. Dos futbolistes d’atac diferents. Un aportava força i arribada. Aquest era Aliou Diallo. L’altre era descarat, ràpid, tècnic i habilidós. El seu nom, Sergio Pereira. Els dos van marcar diferències i van ressuscitar un equip que s’anava de cap a Primera Territorial. Els de Miguel Pirt no van fer un gran inici de competició, fins i tot, va haver moltes fugues com Dani Berrocal, Chapi, Fran Soriano, Nil Coll, Jordi Espín, Deme Melcón, Juan Carlos Molinero o Ito. L’equip va ressorgir i va ser gràcies a una societat perfecte formada per Aliou i Sergio Pereira. Van anotar 19 gols entre els dos i només van tenir competència golejadora amb Aitor Moreno que va fer 5 gols. El Vilassar de Dalt va salvar els mobles, però l’aposta no créiem que estava fet per patir tant. El golejador David Bricio va estar desconegut i no va destacar com anteriors temporades. Ja ho diuen el gol són ratxes i ell no va estar enratxat.

EL MILLOR

SERGIO PEREIRA Habilitat i qualitat individual. Aquest jove extrem va ser una aposta ferma del tècnic Miguel Pirt que el va incorporar al mercat d’hivern procedent del Cerdanyola Mataró. Va demostrar ser molt ràpid i descarat.

GOLEJADORS

12 gols: Aliou 7: Pereira 5: Aitor 4: De la Cruz i Ito 2: Bustos 1: Fran, Bricio, Molinero, Monti, Emilio, August, Rubén i Deme. PORTERS: Cristian (-41) Oriol (-7) Edu (-5)

TARGETES GROGUES 15: Jacobo i Augusto 13: Aitor 12: Monti 11: De la Cruz i Prieto 9: Llorente 8: Emilio 7: Pereira 5: Rueda i Aliou 4: Bricio i Espín 3: Gerard, Rubén i Guti 2: Christian, Bustos, Godoy, Fran, Deme i Molinero 1: Sirvent, Geni, Ito i Cusidó VERMELLES 3: Prieto 2: Monti 1: De la Cruz, Emilio, Gerard, Augusto, Aitor, Jacobo, Aliou, Pereira, Geni i Deme.

L’ENTRENADOR

Miguel Pirt Tota una vida esportiva dedicada al Vilassar de Dalt. L’entrenador suma set anys a l’equip blanc-i-verd i és tot un clàssic a les banquetes de Regional Preferent. Aquesta temporada va patir molt en un inici fluix on la primera victòria va arribar a la jornada 6. L’equip va despertar i va poder assolir l’objectiu de la salvació.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


16 | Grup 1

12è CF BELLAVISTA MILAN (42 pts.)

El Bellavista va patir una temporada molt complicada tant a nivell esportiu com institucional.

Massa convulsió interna per poder rendir bé

EL MILLOR

MARCIAL SERRANO El mataroní és tot un líder. Aporta gols, veterània i saber estar sobre el terreny de joc. L’exjugador del Castelldefels va ser el màxim golejador d’un equip que va anar a la deriva des de bon principi. Cap jugador el va seguir en atac.

Una jaula de grillos. Això va ser

tot el Bellavista Milan. L’equip de les Franqueses del Vallès va viure una temporada per oblidar en tots els estaments. En les interioritats del club no es va treballar amb massa sentit. Primer va començar Diego García i després de sumar 4 punts en quatre partits va ser cessat. Tothom volia més, però la temporada només havia fet que començar. L’arribada d’Antonio Linares va canviar la dinàmica de l’equip, tot i així continuava en onzena posició. La derrota contra el Granollers va provocar l’arribada d’un vell conegut, Antonio Muñoz, però aquest va deixar l’equip ben tocat a la 28a jornada a dos punts del descens. La directiva va contactar amb el veterà Quico Espinosa i aquest va semblar ressuscitar l’equip amb un triomf contra el Granollers. Salvats i prou.

FOTO: ÀXEL A.

TARGETES

GOLEJADORS

15 gols: Marcial 7: Idrissa 4: Ezequiel 3: Romo i Raúl Fernández 2: Joan Marín 1: Abellán, Sebas, Héctor, Rojas, León i Xavi Díaz.

GROGUES 14: Idrissa 13: Sebas i Romo 10:

PORTERS: Jordi Mondéjar (-29) Juanjo (-21)

VERMELLES: 3: Romo, Sebas, Rojas i

Abellán i Marcial 9: Rojas 7: Teruel i Roberto 6: Héctor, Rubén i Xavi D. 4: Jordi M., Juanjo i Ezequiel 2: Dani, M. Ángel, Rodrigo, León i J. Luis 1: Jordi G., Toni, J. Marín, Arturo, Piru, Fuentes i Raúl F.

Idrissa 2: Rubén i Jordi M. 1: Juanjo, M. Ángel, Marcial, Ezequiel, J. Luís i Robert.

L’ENTRENADOR

Quico Espinosa Es necessita més espai per omplir el comentari. Va començar a la cadira elèctrica del Bellavista Milan Diego García que va ser cessat a la quarta jornada. El seu substitut va ser Antonio Linares que va durar set jornades. Tot seguit va ser cessat i va arribar Antonio Muñoz. A la 28a jornada va dimitar i el veterà Quico Espinosa va agafar les regnes.


Grup 1 | 17

13è CF PARETS (38 pts.)

El Parets va protagonitzar una primera volta de cine, i una segona més pròpia del gènere de terror.

El somni inicial es va convertir en malson final L’ascens del Sant Andreu i del Barça B van salvar al Parets. Sembla mentida, però la trajectòria del Parets al grup 1 de Regional Preferent només ha tingut llums i ombres. Les llums van arribar ben aviat amb un inici amb quatre victòries d’una tacada. El Llagostera va trencar la ratxa amb una golejada, però el Parets no es va enfonsar i va sumar cinc victòries consecutives. L’equip va començar a somiar, tot i així, el somni es va convertir en un autèntic malson amb 12 jornades sense sumar cap victòria. El grup va començar a patir una alarmant inseguritat defensiva i sobretot, d’ineficàcia ofensiva. La marxa d’alguns efectius van ser cobertes de jugadors amb una qualitat contrastada. Una decisió estranya que no combrega massa amb les idees de Cuni. Van arribar a l’equip Chava Jiménez del Palafrugell, Puchi del Vista Alegre i Miguel Ángel Cobo del Sant Joan de Montcada. Tot es va complicar i el Parets estava descendit, però...

EL MILLOR

ORIOL DE LA SALUD El porter va ser dels pocs que es va salvar de l’espantosa segona volta. Oriol de la Salud es va erigir en un segur a la porteria. Bona col·locació i bons reflexos per un dels millors porters de la categoria. Va rebre 43 gols en 28 partits.

GOLEJADORS

7 gols: Carreño 6: Alexis 5: Pol 4: Quim Solanich 3: Javi Perales 2: Xavi, Ferran, Juan Carlos i Jonathan 1: Puchi, Isaac i Santi. PORTERS: Oriol de la Salud (-43) Joan Vilardebó (-16) Ponseti (-1)

TARGETES GROGUES 18: Quim 12: J. Carlos 11: Santi 10: Alba 9: Guiu 8: Gorgo 7: Isaac i Carreño 6: Jaume 5: Jonathan i Pol 4: Oriol i Jorge 3: M. Ángel, Ferran i Xavi J. 2: Puchi, Pau i Alexis 1: Vilardebó, Javi i Cobo VERMELLES 3: Santi i Quim 2: Alba, Jaume, Guiu, Jorge, J. Carlos i Carreño 1: Ferran, Pol, Puchi, Chava Jiménez i Xavi J.

L’ENTRENADOR

José Miguel Astasio ‘Cuni’ D’entrenar a un dels millors equips de la Regional Preferent a la primera volta a portar un equip que navegava sense romb. José Miguel Astasio, més conegut com a Cuni és un coneixedor com a pocs de la categoria i de la comarca. Sap treure el màxim profit a jugadors que en teòria són de categories inferiors. Un ‘crack’ de les banquetes.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


18 | Grup 1

14è AT GIRONELLA (37 pts.)

El Gironella va descendir a Primera Territorial després de realitzar una fluixa temporada

Xavi Posas va deixar el llistó massa amunt Xavi Posas. Ex entrenador de l’Atlètic Gironella va fer una temporada espectacular amb l’equip groc i blanc. El tècnic actual del Manlleu el va situar a la sisena posició amb una actuació estel·lar de Roger Pont. El llistó estava massa alt i el Gironella va voler apostar per el bloc del curs anterior i amb David Molina a la banqueta. Aquest cop d’efecte obligat no va tenir el resultat desitjat i a la jornada 13 l’equip només va aconseguir tres victòries. La directiva no va poder evitar la dimissió del jove entrenador i Jordi Torner va arribar, però l’equip no va resorgir mai. Els gols de Dani Mínguez van ser el més destacat d’un equip molt poc treballat on destacava la duresa d’alguns dels seus efectius. Poc joc per un equip que la temporada anterior va oferir altres serveis. Els nous fitxatges a banda de Dani Mínguez no van aportar quasi bé res. Per exemple, Pablo Sánchez va arribar del Vic i només va marcar quatre gols. Poc bagatge i descens.

EL MILLOR

DANI MÍNGUEZ El davanter va aportar allò que li van demanar a l’hora de fitxar. L’exgolejador de l’Avià va arribar a l’Atlètic Gironella amb la missió de fer gols i no va perdonar. Dani Mínguez va marcar 17 gols i va ser el pitxitxi dels grocs i blancs.

GOLEJADORS

17 gols: Dani Minguez 6: Martí 5: Medina 4: Pablo 3: Pol 2: Marc Moreno i Guifré 1: Ponti, Manu, Oriol i Bibi.

TARGETES GROGUES 17: Marc Moreno 14: Sibila 10: Guifré 9: Raúl, Siscu i Ponti 7: Ferran i Dani 6: Oriol 5: Martí 4: Pablo 3: Medina 2: Malet, Pol, Òscar i Marc Pérez 1: Abel i Jabardo.

PORTERS: Malet (-31) Abel (-28) Albert (-4)

VERMELLES 4: Marc Moreno 3: Sibila 2: Ferran, Raúl, Guifré i Oriol 1: Siscu, Revilla, Dani i Marc Pérez.

L’ENTRENADOR

Jordi Torner El primer tècnic de l’Atlètic Gironella va ser David Molina, però només va durar tretze jornades. L’entitat va decidir prescindir dels seus serveis ja que l’equip només va guanyar tres partits i va empatar quatre. El Gironella estava en descens i van decidir apostar per la carta de Jordi Torner. No va funcionar i l’equip va consumar el seu descens.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 1 | 19

15è FC L’ESCALA (36 pts.)

La versió sudamericana de L’Escala no va ser capaç de trobar el bon rumb i va acabar descendint de categoria

Aquesta vegada ningú va poder salvar a L’Escala L’invent sudamericà va tornar a fallar. Li va passar al Tossa i també a l’Escala. Aquesta vegada no va sorgir cap Bochi i l’equip empordanés, sense massa identitat, va baixar a Primera Territorial en acabar en quinzena posició amb només 9 partits guanyats. Pobre balanç de l’Escala que va començar amb Carlos Alberto Torales a la banqueta. A la jornada 9 va ser cessat i Miguel Ángel Bodnar va agafar un vaixell que s’anava al fons del mar. Els gols d’Agustín Barbano, la solidesa defensiva de Martín Linares i els gols des del darrere de Miguel Ángel Haro no van salvar a un equip que va utilitzar 39 jugadors. Semblava que algú aportaria la solució, però l’Escala va confirmar el que s’esperava la temporada passada: descens a Primera Territorial. A l’equip no va ni funcionar l’extrem Manel Camacho, un jugador que podria haver liderat a l’equip, però a vegades aquest esport no parla un idioma universal quan només hi ha derrotes.

EL MILLOR

MARTÍN LINARES El defensa Martín Linares va ser l’únic jugador destacat d’un equip gironí que té molt poca identitat pròpia. El veterà jugador va demostrar, com sempre ho ha fet, molta sobrietat i arribada en atac. Tot un segur al darrere.

TARGETES

GOLEJADORS 10 gols: Agustín 5: Miguel 3: Diego i Garro 2: Pablo, Martín Linares,

GROGUES 15: Miguel 12: Chino 11: Rafa i

Dambar i Cerruti 1: Sebas, Tissera, Olano, Meza, Memo, Barbera, Luis

Fernando 6: Agustín 5: M. Linares i Dambar

Enzo 8: Pablo i Tissera 7: Pipo i Luis

4: Garro, Memo i Pitu Pujol 3: Diego, Jackson

Fernando i Dopazo.

i Layús 2: Sebas, Olano, Meza i Miers 1: Eric,

PORTERS:

Júnior, Leo, Barbera, Parra, Dopazo, Mayco,

Eric (-24) Tumba (-6) Guardia (-3)

Cerruti i Camacho. VERMELLES 3: Miguel 2: Eric, Rafa i Enzo 1: M. Linares, Tissera, Olano, Memo i Luis Fernando.

L’ENTRENADOR

Miguel Ángel Bodnar Poc va poder fer Miguel Ángel Bodnar per evitar un descens anunciat. Va començar a dirigir l’equip l’argentí Carlos Alberto Torales. Només va durar nou jornades i va ser cessat amb un balanç per oblidar. Tres partits guanyats i sis derrotes. Posicions de descens. Bodnar no ho va fer millor i només va veure jugadors diferents desfilant per la banqueta.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


20 | Grup 1

16è CF AMER (35 pts.)

L’Amer va navegar sempre per la zona de descens tot i somiar amb la salvació gràcies a un gran mes d’abril

Van despertar quan ja estaven sentenciats Novell a la categoria i va pagar aquesta novatada amb el descens a Primera Territorial. L’equip dirigit per Albert Gasca van fer una primera volta per oblidar i es va instal·lar des de bon inici al pou de la classificació. Els resultats no acompanyaven i el joc menys. Els equips guanyaven amb facilitat a l’equip gironí i mica en mica signaven la seva sentència a Primera Territorial. L’Amer s’enfonsava una vegada i un altre a la part baixa. Es va retirar d’un partit per una decisió arbitral i després va viure el mateix però de l’equip contrari. Va començar a despertar a la segona volta amb l’arribada de Pau Teixidor del Banyoles de Tercera Divisió. L’equip va començar a creure quan menys pressió tenia per aconseguir la victòria. Va despertar molt tard i no assolir l’objectiu: salvar la categoria. La fita era una missió impossible i és que quan no es comença bé no vulguis aprovar amb només dos dies d’estudi. L’Amer va fer els deures molt tard i va suspendre.

EL MILLOR

PAU TEIXIDOR Va arribar de tot un Tercera Divisió. El lateral jugava al Banyoles i va fitxar per l’Amer per aportar sentit en el joc a la defensa. Ho va aconseguir, però l’equip no estava sobrat de qualitat. No va desentonar ni tampoc enlluernar.

TARGETES

GOLEJADORS

13 gols: Òscar 10: Alonso 4: Carles i Pujolrás 2: Auguet i Torné 1: Vilaró i Faura.

GROGUES 17: Faura i Carles 15: Rafel 13: Costa 12: Alonso 11: Pau 10: Vilaró, Gari, Torné i Beni 9: Leslie 8: Òscar 7: Llach 5: Bustins 3: Gerard i Falguera 1: Albert García.

PORTERS: Bustins (-38)

VERMELLES 3: Gari, Faura i Òscar 2: Pau, Carles, Leslie i Falguera 1: Costa, Rafel, Alonso i Llach.

L’ENTRENADOR

Albert Gasca Entrenador de caràcter. Els seus jugadors no es van adaptar a la categoria. Van jugar amb molta duresa a l’inici, durant i al final de la Lliga. Gasca no va poder evitar el descens, però la millora en el joc i els resultats al final van servir per donar-li un vot de confiança. L’Amer no és un equip fàcil per fer coses brillants.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 1 | 21

17è UD TARADELL (31 pts.)

El Taradell tot i mantenir el seu bloc de sempre no va poder evitar el descens a Primera Territorial

La confiança en el mateix equip no va resultar Diuen que una de les claus de l’èxit d’un equip es confiar en el mateix bloc que et va donar bons resultats, però no sempre funciona. El millor exemple va ser el Taradell que va descendir a Primera Territorial després de comptar amb la mateixa artilleria pesada que va situar l’equip en novena posició el curs passat. El tècnic Nino Triguero va apostar per jugadors de la talla de Mane Bergara, Pere Serrabassa, Jordi i Edu Morató, Joan Morcillo, Kudi, Joan Solà i David Solà. La repeteció de l’invent no va donar els resultats desitjats i l’equip mai va ser el conjunt sòlid de la temporada passada. El terreny de joc del municipal de Taradell no va ser un fortí i els partits com a forà es saldaven molts amb derrotes ajustades que eren més que tres punts sense sumar. La velocitat de Mane va marcar diferències en alguns partits, tot i així, no va estar gens secundat per el golejador Joan Canó, molt més lent que el curs passat i lluny de la seva millor forma. Una llàstima.

EL MILLOR

JORDI MORATÓ El migcampista Jordi Morató es va convertir des de bon inici en el motor de l’equip, però aquesta vegada la qualitat d’una sèrie de jugadors no va evitar la desfeta i el descens de categoria.

TARGETES

GOLEJADORS 8 gols: Mane 6: Iván Ortiz 5: Serrabasa i

GROGUES 24: Morcillo 14: Oriol 12: Jordi

Joan Canó 3: Jordi Morató 2: Joan Solà,

Morató i Mane 10: Parcet 7: Eduard, Valls i

Marcel, Jaume, Valls i Marc Cuenca 1:

Canó 6: Kudi i Solà 5: Iván Ortiz 4: Pujadas i

Escalé, Kudi, Freixas, Donaire, Morcillo,

Cuenca 3: Jaume Serra i Pere Serra 2: David

Parcet, Edu Morató i Muntal.

1: Eloi, Ochoa i Serrabassa

PORTERS: David Solà (-60)

VERMELLES 3: Oriol 2: Morcillo, Parcet,

Eloy (-1)

Eduard i Mane 1: Kudi, Ochoa, Canó i Iván

Toni Cuenca (-1)

Ortiz.

L’ENTRENADOR

Nino Triguero En la seva segona temporada, el jove entrenador Nino Triguero no va poder evitar el descens de categoria. Va confiar en el mateix bloc i sobretot en la inspiració golejadora de Joan Canó. El davanter va estar lent i només Mane va saber donar el rendiment ofensiu que desitjava l’entrenador osonenc. El Taradell baixa, però no té tota la culpa Triguero.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


22 | Grup 1

18è CE BERGA (30 pts.)

El Berga no va poder aconseguir l’objectiu de la permanència en el seu retorn a la Regional Preferent

Amb il·lusió i gent de la casa no va haver prou La fe mou muntanyes o això diuen els més entesos. El Berga va voler dibuixar il·lusió en el seu entorn, però el quadre no va quedar del tot ben pintat. Equip modest amb una plantilla molt més modesta. Els fitxatges no van fallar. Joan Viladomat venia de l’Avià i va ser el màxim golejador de l’equip i Jordi Barcons procedia del Marganell i va fer set gols. L’inici de la Lliga va ser complicat ja que es va saldar amb una derrota ajustada contra un rival directe, el Palau-solità. Aquest fet va deixar tocat a l’equip que no va saber trobar la reacció. La velocitat i l’habilitat de Litus va ser intermitent i Germán Rodríguez va intentar-ho tot per treure al grup d’aquesta dinàmica perillosa de resultats. El Berga s’anava enfonsant i enfonsant. Era carn de Primera Territorial amb el pas de les jornades, però quan el seu descens estava certificat va sortir el millor de l’equip. Golejada d’escàndol al Parets i victòria al camp de l’Olesa. No eren tant dolents.

EL MILLOR

LITUS Menut i habilidós. Coneix molt bé la categoria i es fa respectar amb la seva gran qualitat tècnica i els driblings. El tècnic Germán Rodríguez va tenir un jugador important, però al final no va evitar el descens. Un crack com a persona.

GOLEJADORS

TARGETES

10 gols: Viladomat 7: Barcons i Sisa 4: Lacalle 3: Garrido, Noguera i Litus 2: Barnada i Pau 1: Jodar i Lluís.

GROGUES 18: Cristian 14: Lacalle 9: Garrido i Marmi 8: Ángel 7: Barcons 6: Viladomat i Sisa 5: Jodar, Cortizo i Cerro 4: Garrós i Marín 3: Abel i Noguera 2: Asier, José i Oliver 1: Barnada i Siles.

PORTERS: Asier (-54) José (-6)

VERMELLES 5: Cristian 2: Marmi, Viladomat i Sisa 1: Garrido, Abel, Lacalle i Barcons. L’ENTRENADOR

Germán Rodríguez L’exjugador va dirigir un equip que mai es va habituar a l’exigència de la categoria. Germán Rodríguez va mostrar moltíssima il·lusió i en cap moment va perdre la confiança en un bloc que no va respondre en resultats, però sí en treball. El Berga torna a Primera Territorial, tot i així, el tècnic va deixar emprempta en més d’una ocasió.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Les millors imatges | 23


24 | Estadístiques del Grup 1 REGIONAL PREFERENT Grup 1 CLASSIFICACIÓ FINAL

Maratonians

Altres estadístiques

El central del Palau, Jordi Arguisuelas, va ser l’únic jugador del que va disputar tots els minuts de la Lliga, un total de 3.060. També els va jugar el porter Bustins (Amer), però competició li va anul·lar dos partits per culpa de les retirades i va sumar 32 com Buendía (Llagostera).

EQUIP MÉS GOLEJADOR Bustins

LLAGOSTERA 69 gols Rubí 63 gols Olesa 60 gols Buendía

Arguisuelas

Porters menys golejats JUGADOR

EQUIP

1. PUJOL

Olesa

26/31

2. PABLO

Rubí

17/17

Llagostera

33/32

3. BUENDÍA 4. TARRÉS 5. EDU MICAS 6. Estudillo

Màxims golejadors JUGADOR

EQUIP

GOLS

1. FERNANDO KROEFF

Rubí

25

2. PUIGDESENS

Vic

24

3. DANI

Gironella

17

4. CASAGRAN

Llagostera

16

Sant Cugat

15

5. JORGE 6. MARCIAL

Bellavista Milan

15

Llagostera

15

8. Peter

Palau-solità

15

9. Nando

Sant Cugat

13

10. Novo

Canovelles

13

7. David Costa

GOLS/PARTITS

Vic

34/31

Ripollet

28/24

Canovelles

26/22

7. Pepe

Palau-solità

31/26

8. Allan

Granollers

39/32

9. Jordi Mondéjar Bellavista Milan

29/23

10. Eric

24/18

L’Escala

EQUIP MENYS GOLEJAT OLESA 29 gols Rubí 32 gols Llagostera 38 gols EQUIP MENYS AMONESTAT RUBÍ 101 targetes Ripollet 116 targetes Olesa 120 targetes GOLEJADA MÉS ÀMPLIA Llagostera-Ripollet 6-1 Vilassar Dalt-Olesa 0-5 Lloret-Rubí 0-5 GOLEJADORS DE PENAL Dani Mínguez (Atlètic Gironella) 6 Àlex Pérez (Granollers) 6 Viladomat (Berga) 5 Acín (Llagostera) 5


Grup 2 | 25

Grup 2 Temporada 07/08


26 | Grup 2

1r MARIANAO POBLET (71 pts.)

DALT: Sergi Ubach, Padilla, Carlitos, Artur, Alberto González i Jordi Sánchez; SOTA: Jon Ander, Fermo, Chito, Claudi i Jose.

Ascens a Primera Catalana en el terreny de joc El Marianao Poblet jugarà per segona vegada a la seva història a la Primera Catalana, tot i que a diferència del 2004 -van comprar la plaça a L'Hospitalet Atlètic-, els de Sant Boi s’han guanyat a pols l'ascens en el terreny de joc en una temporada impecable. El conjunt 'vermell' no va abandonar el liderat en tota la segona volta i va deixar pràcticament sentenciada la lliga a la jornada 25 al derrotar al Martorell per 3-0. Pedro Dólera va aconseguir formar un bloc que va disposar del porter menys golejat del grup Chesco- i del màxim golejador Sobrero- a més d'una defensa gairebé impenetrable liderada pels centrals Alberto González i Jon Ander. Això sumat a la qualitat d'Alberto Padilla al mig del camp i a la velocitat i profunditat dels diversos jugadors utilitzats per les bandes, van convertir al conjunt vermell en un equip campió. El Marianao va convertir a més el seu Municipal en un fortí inexpugnable on va aconseguir tretze triomfs.

21 gols: Sobrero

GOLEJADORS En pròpia porteria:

11: Padilla

1 gol

LES CLAUS DE L’ÈXIT TENIR AL ‘PICHICHI’ I ‘ZAMORA’ DEL GRUP 2 VA PORTAR ALS DE

10: Fermo i Marcos 7: Sánchez 6: Claudi 4: Alberto i Jon Ander 2: Flores 1: Marcel, Moha, Tomeu, Àlex, Cano i Chito

FOTO: ÀXEL AGUILAR

PORTERS Chesco (14 gols / 19 partits) Sergi (15 gols / 13 partits) Alfredo (2 gols / 3 partits)

PEDRO DÓLERA DIRECTAMENT A LA PRIMERA DIVISIÓ CATALANA

UN PLANTER JOVE I AMB MOLTA AMBICIÓ VA CUALLAR A

Sobrero

EL CAMPIÓ, JORNADA A JORNADA

LA PERFECCIÓ AMB VETERANS COM CHESCO O CHITO


Grup 2 | 27 LA SORPRESA

Marcos Montoya va arribar al Marianao sense fer soroll procedent de la sempre fructífera Escola de Futbol Prat Blaugrana. A mesura que van a anar passant les jornades

TARGETES

va anar guanyant protagonisme degut a la seva facilitat golejadora tot i els pocs minuts que disposava, fins a convertir-se en el suplent més utilitzat per Pedro Dólera.

Marcos

GROGUES

Pablo

10 targetes: Padilla

2: S. Ubach i Cano

9: Alberto González

1: Alfredo, Jon Ander,

8: Eitan, Jordi Sánchez i

Tomeu, Fermo, Marcel,

Marcos

Carlitos, Claudi, Joni i

6: Vidal i Sobrero

Àlex.

5: Segura i Eloi

VERMELLES

4: Moha

2: Vidal 1: Chesco, Artur

3: Chesco, Artur, Chito i

i Alberto González.

Alberto Padilla

L’ENTRENADOR

En el seu debut a la Regional Preferent, Pedro Dólera no va poder fer-ho millor al fer campió al Marianao Poblet. Després d'aconseguir salvar al conjunt filial a la Primera Territorial la temporada anterior, el club de Sant Boi va decidir confiar el primer equip en aquest entrenador que havia arribat al conjunt vermell procedent de la EF Prat Blaugrana on s'hi havia estat quatre anys. Dólera ha aconseguit formar un bloc ambiciós sense límits.

EL MILLOR

Alberto González El central i capità del Marianao Poblet es va convertir en el millor home de Pedro Dólera gràcies a la seva regularitat, solidesa defensiva i sobretot, per la seva gran qualitat tècnica. Alberto González va liderar al seu equip des de la defensa i quan va fer falta es va sumar a l'atac ajudant en tot moment als de Sant Boi. El germà del

jugador de Primera Divisió, Sergio González, va ser escollit a més com el millor central de la categoria en una enquesta realitzada a tots els internautes que visiten la nostra web. En la seva tercera temporada a la Regional Preferent, Alberto es va guanyar a pols ser considerat el millor jugador de l'any en el Grup 2.

PEDRO DÓLERA EF Prat Blaugrana Marianao Poblet B Marianao Poblet


28 | Grup 2

2n CF MARTORELL (58 pts.)

El Martorell va perdre la promoció d’ascens contra el Llagostera però va aconseguir pujar gràcies als ‘Terceres’.

Un bloc jove que va sorprendre a propis i estranys Si un equip ha sorprès a la Preferent aquesta temporada, aquest ha estat el Martorell. Tot i ser un equip recent ascendit des de Primera Territorial i les moltes novetats que va patir durant l'estiu, entre elles la del tècnic Joan Cueva, els del Baix Llobregat van aconseguir formar un bloc molt difícil de derrotar. La il·lusió i joventut van tapar la gran inexperiència a la categoria de gran part de la plantilla i sobretot, el fet de ser més limitats tècnicament comparat amb altres conjunts del Grup 2. A més, el porter Juan Carlos va estar durant gran part de la temporada entre dels menys golejats del grup, així com Joan Camprubí va ser un dels máxims realitzadors. El premi a la seva gran temporada va ser disputar la promoció contra el Llagostera, però tot i sortir àmpliament derrotats, la festa va poder ser completa al poder ascendir igualment de categoria al renunciar el Roda de Barà a militar a Primera Divisió Catalana.

EL MILLOR

JOAN CAMPRUBÍ Els seus 15 gols marcats durant la lliga van fer de Joan Camprubí el jugador més destacat del Martorell. Aquest davanter que va arribar procedent del Martinenc va destacar per la seva lluita incansable.

GOLEJADORS

TARGETES

16 gols: Camprubí 10: Juanito 5:

GROGUES 19: Mounir 12: Adolfo 10:

Víctor 4: Carballo, Raúl, Mounir i Mendoza 3: Juani 1: Vela, Adri,

Fernández 6: Juani, Peio i Camprubí 5:

Valle, Torre i Raúl Fernández.

Vela 4: Jose, Mendoza i Juanito 3: Juan

PORTERS:

Jonathan, Guillem i Valle.

Juan Carlos (-35) Héctor (-11)

VERMELLES 2: Adolfo i Mounir 1: Juan

Torre i Herrerias 9: Carballo 8: Raúl

Carlos i Cristian 2: Víctor i Adri 1:

Carlos, Raúl Fernández, Torre, Herrerias, Carballo i Camprubí.

L’ENTRENADOR

Joan Cueva En la seva primera experiència en solitari a la Preferent, Joan Cueva pot estar més que satisfet. El que va ser ajudant de Pep Moratalla a l'Europa, va acceptar el repte d'intentar mantenir a la categoria al Martorell i no només va aconseguir-ho sinó que el va portar a una promoció d'ascens amb la que ningú hi comptava.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 2 | 29

3r CE EL CATLLAR (58 pts.)

El Catllar es va quedar a les portes de l’ascens al no ser capaç de guanyar al Júpiter a la darrera jornada.

Va fallar quan tenia a tocar la promoció Amb la mel als llavis. Així es va quedar el debutant El Catllar al ser incapaç de derrotar al Júpiter a la darrera jornada, doncs un triomf li hagués permès disputar la promoció d'ascens a Primera Divisió Catalana. Va ser un final en la línia del que va ser una temporada prou estranya dels homes de Joan Riera. La primera volta va ser ben irregular, amb una remodelació del seu camp que va obligar a jugar a l'exili al conjunt 'groc' durant un parell de mesos. Tot i això, els del Tarragonès van despertar a l'equador de la lliga fins establir-se al tercer lloc a la jornada 24 a l'espera de que el Martorell punxés. I la punxada va arribar just el partit anterior d'enfrontar-se tots dos conjunts al Torrent de Llops, però El Catllar va perdre el partit decisiu. Tot i això, encara hi hauria una nova oportunitat, però coincidint amb la lesió de Mercader, els tarragonins van ser incapaços d'aprofitar les ensopegades del Martorell a les quatre darreres jornades.

EL MILLOR

PEP MERCADER El veterà jugador va ser tot un comodí per a Joan Riera on va poder aportar la seva experiència tant en el centre de defensa, com a la línia medul·lar, i quan es va lesionar els 'grocs' ho van notar moltíssim.

GOLEJADORS 16 gols: Rosado 8: Tudela 6: Dani Robles 4: Calvet 3: Fulla 2: Juanlu, Amador, Iván Robles i Juani 1: Ferri, Travé, Fernando, Rubén, Manolín, Ignasi, Mercadé, Armengol i Pedra. PORTERS: Toni (-17) Sabater (-27)

TARGETES GROGUES 11: Dani Robles 9: Rosado 8: Juani, Juanlu i Fulla 7: Travé 6: Mercadé i Tudela 5: Ferri, Costa i Manolín 3: Dario 2: Amador 1: Fernando, Iván Robles, Armengol, Calvet, Pedra, Ignasi i Rubén. VERMELLES 2: Juanlu 1: Toni, Amador, Travé, Manolín, Rosado i Fulla.

L’ENTRENADOR

Joan Riera Joan Riera retornava a la Preferent -va estar al Sabadell Nord la campanya 04/05- i gairebé aconsegueix que el seu equip obtingués un ascens que hagués estat històric per al petit municipi. Ambiciós com pocs, Riera va manejar amb solvència un ampli vestidor que li va respondre a la perfecció damunt del terreny de joc.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


30 | Grup 2

4t GIMNÁSTICA IBERIANA (57 pts.)

La Gimnàstica Iberiana va fer una gran temporada i va optar a l’ascens a Primera Catalana.

La promoció se li va escapar per la defensa L'anhelat ascens a Primera Divisió Catalana, clar objectiu del conjunt de la Zona Franca segons va anunciar el seu president Amadeu Mula a principi de temporada, es va esfumar quan ho tenien tot a favor. A diferència de Martorell i El Catllar, la Iberiana jugava la darrera jornada contra un equip que no s’hi jugava res com era el Roquetenc. Però els de Picolo van tornar a jugar fidels al seu estil i van descuidar la seva defensa encaixant un 4-1 que els privava d’accedir a la promoció. I aquesta va ser la creu de la Gimnástica, doncs tot i ser l’equip més realitzador de tota la Regional Preferent, també va ser el més golejat de la categoria, sobretot fora de casa. Al Municipal Eduard Aunós només va encaixar dues derrotes ben inesperades contra el Mollerussa i El Catllar. Precisament contra els tarragonins es va evidenciar l’altre mal endèmic dels barcelonins, que sempre van ‘punxar’ quan tenien a tocar les primeres posicions.

EL MILLOR

RAFA PADILLA El gran dels germans Padilla va tornar a demostrar que està casat amb el gol en el seu retorn al Municipal Eduardo Aunós. Les seves 18 dianes, de tota mena, van tenir bona part de culpa de la bona trajectòria de la Iberiana.

GOLEJADORS

18 gols: Padilla 13: Vitoriano 12: Jonhy 10: Sascha 9: Alarcón 5: Dani 4: Héctor i Ángel 2: Marcos, Juanmi, Antonio, Guti i Campoy 1: Javi.

TARGETES GROGUES 15: Johny 14: Sasha 11: Koeman i Dani Benítez 10: Juanmi 9: Victoriano 8: Rafa Padilla 6: Antonio, Ángel i Alarcón 5: Marcos, Javi i Pepe 4: Jordi, Guti i Eric 3: Jonás, Héctor i Litrán 1: Gea. VERMELLES 4: Juanmi

PORTERS: Jonás (-38) Campoy (-40)

i Koeman 3: Sasha 2: Guti i Dani Benítez 1: Antonio, Eric, Ángel, Rafa Padilla, Alarcón, Juanele i Tito.

L’ENTRENADOR

Fernando Navarro ‘Picolo’ Picolo va tornar a asseure’s a la banqueta de la Iberiana després d’haver dimitit a mitja campanya anterior. En el seu retorn, gairebé aconsegueix ascendir l’equip amb un bloc que ell mateix ha anat formant durant les darreres temporades, combinant l’experiència de jugadors del barri amb joves als qui dóna la oportunitat de jugar a Preferent.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 2 | 31

5è CD ROQUETENC (52 pts.)

El Roquetenc va ser un dels equips més golejadors del grup 2, però també va encaixar un alt número de gols.

Van complir amb l’objectiu d’acabar en el cinquè lloc El Roquetenc tornava a la Regional Preferent tres temporades després de la seva anterior participació i en el seu retorn, els del Baix Ebre van aconseguir l’objectiu fixat per la directiva que no era altre que el de quedar entre els cinc primers classificats. Àngel Garcia va confiar en el bloc de l’ascens més tres retocs que van permetre als de Roquetes muntar un autèntic fortí al seu Municipal –on no van encaixar cap derrota-. Tot i això, el seu rendiment fora de casa va deixar moltíssim que desitjar on van encaixar excessives golejades i només van sumar quatre victòries –només una en tota la segona volta-. Per aquesta raó, el conjunt ebrenc va oferir dues cares totalment diferenciades en funció de si jugaven davant dels seus aficionats o no. Un planter amb jugadors de gran qualitat com Lluis Fornès, Marc Alegre, Nando Crespo o Alfonso Povill haurien d’haver optat a l’ascens. Malgrat tot, el Roquetenc sempre va estar a la zona tranquil·la.

EL MILLOR

LLUÍS FORNÈS El capità del Roquetenc va tornar a demostrar la seva qualitat en el seu retorn a la Preferent, on ja havia estat pitxitxi la temporada 2004/05 amb l’Amposta. Amb 18 gols, Lluís va liderar sempre l’atac tarragoní.

TARGETES

GOLEJADORS

18 gols: Lluís 7: Trullén 6: Eugeni i Jota 5: Marc Alegre 4: William i Javi Asín 3: Borrull i Nando 2: Àlex i Julio 1: Xavo.

GROGUES 15: Borrull 14: Lluís 12: Ramon i William 11: Marc i Jota 10: Julio, Moisés i Trullén 9: Nando 8: Otero 7: Navarro 6: David Cid 4: David García, Eros i Asín 2: Segura 1: Povill i

PORTERS: Povill (-58) Segura (-10) Josué (-2)

Eugeni. VERMELLES 3: Julio, Ramon i William 2: Segura, Otero, Borrull i Marc 1: Povill, David Cid, Moisés, Eros, Navarro, Trullén i Jota.

L’ENTRENADOR

Àngel Garcia El tècnic tarragoní va acceptar el repte i va deixar el Gandesa per a entrenar a la Regional Preferent i el resultat ha estat prou satisfactori. Àngel Garcia va treure gran partit de la qualitat del seus jugadors, tot i que aquests van oferir un rendiment massa diferenciat en funció de si jugaven a casa o a domicili. L’any que ve no seguirà a Roquetes.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


32 | Grup 2

6è UD VILADECANS (50 pts.)

El Viladecans va tornar a decebre i no va donar la talla, tot i tenir una plantilla de molta qualitat.

La qualitat de la plantilla els obligava a més La primera volta del Viladecans –van acabar quarts- va fer pensar a més d’un que aquest podia ser el seu any. Però enguany es van intercanviar els papers de les anteriors campanyes, i els del Baix Llobregat van afluixar de forma progressiva el seu rendiment durant la segona meitat del campionat. També és cert que a Rafa Moya no li va acompanyar la sort en les lesions que va patir el seu equip durant la temporada i que li va obligar a haver de buscar recanvis en més d’una ocasió en el filial que milita a Segona Territorial. En tot cas, a la tercera no va anar la vençuda i la marxa del tècnic després de tres temporades significarà la fi d’un cicle que també veurà com se’n van tres símbols del club vermell-iblanc com són el porter Àlex, el migcampista Iván Álvarez i el davanter Mauri que han fitxat pel Marianao Poblet. Una gran llàstima, doncs el bloc estava més que capacitat per aspirar a cotes molt més altes i no va ser així.

EL MILLOR

ÁLEX RODRÍGUEZ Dels cinc porters menys golejats del Grup 2, l’Álex va ser qui va jugar més partits però això no va ser impediment per a ser el jugador més regular del Viladecans demostrant amb les seves parades que és un dels millors ‘1’ del grup.

GOLEJADORS

TARGETES

8 gols: Enric 7: Pardo 6: Mauri 4: Ton i Joel 2: Miguel, Muñoz, Juan Carlos, Iván Álvarez i Porras 1: Néstor i Poti.

GROGUES 15: Polo 13: Juan Carlos

PORTERS: Àlex (-30) José Luis (-9)

Àlex, Banderas, Albert i Joel 1:

11: Iván Álvarez 9: Godoy 8: Castaño 7: Bernad 6: Muñoz 5: Sergio, Miguel, Enric, Pardo i Mauri 4: Ton i Vega 3: Poti i Porras 2: Grandu. VERMELLES 2: Polo i Juan Carlos 1: Bernad, Miguel, Godoy, Mauri i Ton.

L’ENTRENADOR

Rafa Moya En la seva tercera temporada seguida a la banqueta el tècnic no va poder aconseguir que el ‘Vila’ se situés entre els primers classificats. Acostumat a que els seus equips remuntin el vol en grans segones voltes, a Rafa Moya enguany li ha passat tot el contrari i ha vist com deixava escapar l’oportunitat de fer història amb els del Baix Llobregat.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 2 | 33

7è FC ALCARRÀS (49 pts.)

L’Alcarràs va ser campió d’hivern i a la segona volta va despertar del somni en baixar fins al setè lloc.

Campió d’hivern que va acabar descongelat El recent ascendit Alcarràs va sorprendre absolutament a tothom a la primera volta al finalitzar-la en la primera posició de la classificació. Però la seva segona meitat de campionat ha estat completament per oblidar al només sumar 13 punts convertint-se en el pitjor conjunt de tota la segona volta. La societat Adrià-Martes que va enlluernar durant els mesos de 2007 es va acabar apagant per culpa de la lesió del capità alcarrasí i de la posterior marxa de l’aleshores pitxitxi de la Preferent al futbol aragonès. Això sumat a la desmotivació que va patir una plantilla que ni en somnis es pensava que podria optar a l’ascens, va comportar que els homes de Ginés Parra es relaxessin al ser plenament conscients que ja tenien els deures fets des del mes de gener. Malgrat tot, el conjunt del Segrià va treure bona nota en el seu retorn a la Regional Preferent. Ara el futur del club ‘blau’ passa a dependre del Lleida al convertir-se en el seu filial.

EL MILLOR

ADRIÀ FERNÁNDEZ Mai un equip havia tingut tanta dependència d’un jugador, però amb Adrià així va ser. Mentre el davanter va estar casat amb el gol, els del Segrià van optar a l’ascens i amb la seva sequera i posterior marxa al Monzón van baixar.

GOLEJADORS

17 gols: Adrià 12: Martes 4: Domenec 3: Rafa 2: Marcel, Nano, Piñol i Claudio 1: Àlex, Genís, Rabert, Roy, Mercadé, Tito i Pau. PORTERS: Ambrós (-30) Lluc (-20) Olaf (-2)

TARGETES GROGUES 16: Adrià 11: Roi 10: Mercadé i Martes 7: Cristian 6: Tito i Ambrós 5: Nano, Pau, Marcel, Santos, Rafa i Amorós 4: Genís i Buba 3: Piñol 2: Rabert i Antorn 1: Lluc, Domènec i Claudio. VERMELLES 3: Adrià 2: Roi, Marcel i Ambrós 1: Mercadé, Cristian, Pau, Santos, Rafa, Tito, Martes i Buba.

L’ENTRENADOR

Ginés Parra El veterà tècnic va aconseguir l’objectiu de mantenir-se a la Preferent en la seva segona temporada en la banqueta de l’Alcarràs. Parra va veure com el seu estil més propi de dècades anteriors que no pas del futbol actual li va servir per a encoratjar als seus jugadors durant la primera volta però després va ser incapaç de fer desaparèixer l’apatia al vestidor.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


34 | Grup 2

8è UE SANTS (47 pts.)

Un dels històrics del futbol català, el Sants, va iniciar la temporada pensant en grans objectius i va acabar patint.

Un històric que no va complir les expectatives El Sants afrontava la temporada amb la intenció d’optar a les primeres posicions després de reforçar-se amb jugadors experimentats a la categoria o provinents de divisions superiors, o sobretot mantenir a la plantilla tot un crack com és Jota. Però el resultat va ser tot el contrari i als de Magòria els hi va costar moltíssim ‘enxufar-se’ al ritme de la categoria. Prova d’això és que a les primeres nou jornades només havia sumat dos triomfs. Tot i això, quatre victòries consecutives just a l’equador de la lliga van semblar donar tranquil·litat al conjunt verd-i-blanc. Però res més lluny de la realitat, doncs cinc jornades seguides sense guanyar van portar a Jaume Infiesta a presentar la seva dimissió. Amb Ramón Díaz, l’equip no va semblar trobar el rumb fins que va aconseguir la tranquil·litat necessària abans de la recta final que fins i tot van portar al club santscenc a permetre’s el luxe de prescindir del seu golejador Jota per a reforçar el Prat.

EL MILLOR

AGUSTÍN TINOCO El veterà defensa i capità del Sants va ser un dels pocs jugadors que van jugar a un gran nivell durant tota la temporada. Líder de la rereguarda verd-i-blanca, la seva regularitat va ser tal que va jugar tots els minuts de la campanya.

GOLEJADORS

16 gols: Jota 6: Acosta i Oliver 5: Valderas 4: Morales 3: Luque, Nabil i Antoñito 2: Benja 1: Guim, Adam, Isaac, Agustín i Siles. PORTERS: Pardo (-33) Carlos (-19) Álvaro (-3)

TARGETES GROGUES 19: Morales 18: Tete 15: Agustín 14: Jota 13: Valderas 9: Ángel 7: Isaac 6: Adam i Olías 4: Acosta i Martín 3: Oliver 2: Òscar, Luque, Benja, Nabil i Colominas 1: C. Sánchez, Siles, Alberto, Mesa, Guim i Edu M. VERMELLES 3: Tete i Jota 2: Valderas, Morales i Olías 1: Ángel, Oliver, Colominas i Antoñito.

L’ENTRENADOR

Ramón Díaz Jaume Infiesta va iniciar la temporada que havia de suposar la seva confirmació a la Preferent degut als reforços i a les expectatives que s’havien creat al voltant de l’equip. Però el rendiment va ser prou irregular fins que el tècnic maresmenc va presentar la seva dimissió a la jornada 22. El relleu el va prendre el segon, Ramón Díaz, fins a final de temporada.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 2 | 35

9è UD VISTA ALEGRE (47 pts.)

DALT: Quique, Rubia, Edu, Palote, Parralejo i Nito; SOTA: Carlos López, Àlex, Carlitos, Mario Hita i Marc.

Les lesions no van aportar tranquil·litat Si un equip va estar ‘gafat’ amb les lesions, aquest va ser el Vista Alegre. Els de Sebastián Corpas van anar veient com a mesura que passaven els partits anaven caient Marc Zenón, Miki, Rafa i fins i tot el seu pitxitxi Alejandro Romero, que estava duent a terme una gran temporada. Això va obligar als de Castelldefels a haver de renunciar a grans objectius com els de la temporada anterior, quan havien finalitzat en quarta posició sent una de les revelacions de la lliga. Primera van apostar per tirar de jugadors del filial –alguns ja tenien experiència al primer equip- i finalment van decidir reforçar-se amb efectius de categoria que fossin capaços de despertar al conjunt ‘blau’ de l’apatia que vivia. Coincidint amb l’arribada de Palote i Mario Hita, l’equip va recuperar la confiança i no va haver de passar per cap mena d’angúnia a les jornades que restaven de classificació. Tot i això, la nota positiva va ser el descobriment de joves com Giner.

EL MILLOR

ALEJANDRO ROMERO Catorze gols en dinou jornades. Aquests estaven sent els fantàstics registres de Romero fins que es va trencar el tendó rotulià a finals de gener. De no ser per la greu lesió, hagués estat un dur competidor per a Sobrero en la lluita pel pitxitxi.

TARGETES

GOLEJADORS

14 gols: Romero 5: Mario 4: Raúl, Carlos López i Palote 3: Manu 2: Lerín, Edu, Carlitos, Àlex i Rubia 1: Miki, Marc Zenón, Parralejo, Guzmán i Naufal. PORTERS: Nito (-41) Dani (-17)

GROGUES 16: Marc 15: Rubia 14: Carlitos 10: Parralejo 9: Manu i Àlex 7: Quique 5: Carlos López, Edu i Colera 4: Guzmán, Lerín i Mario 3: Romero i Palote 2: Nito, Javi, Bravo, Flores i Raúl 1: Rafa i Barcelona. VERMELLES 2: Rubia i Parralejo 1: Manu, Lerín, Marc i Edu.

L’ENTRENADOR

Sebastián Corpas Arrancava la temporada ben conscient de la dificultat que representava millorar el bon paper ofert pel Vista Alegre durant la campanya anterior. Tot i això, Sebastián Corpas va aconseguir tenir el club de Castelldefels sempre fora de perill de la classificació però sobretot, de mantenir els ànims tot i la pèssima ratxa de lesions que va assolir al planter..

FOTO: ÀXEL AGUILAR


36 | Grup 2

10è UAT HORTA (46 pts.)

L’Horta no va complir amb el seu paper de favorit i a més a més va lluitar a la zona de ningú de la classificació.

El gran favorit va acabar sent la gran decepció La Unió Atlètica d’Horta arrencava la temporada amb el cartell de gran favorit a l’ascens doncs per plantilla i pressupost no hi havia cap altre equip que li pogués fer ombra al Grup 2. A més, la seva gran actuació al Torneig d’Històrics –va ser finalista- va fer somiar i molt als aficionats del Feliu i Codina amb la possibilitat que aquest fos el darrer any en el seu particular ‘infern’. De la mà del tècnic Toni Carrillo, els barcelonins van arrencar molt bé la temporada amb tres victòries consecutives que els va mantenir líders unes poques setmanes. Però només va ser un miratge ja que a la hora de la veritat, mai van poder seguir el ritme que imposaven Marianao i Martorell tot i estar refiats de poder atrapar-los a la classificació. Ni l’arribada de reforços a mig curs va servir per a que l’equip es mentalitzés de ‘donar guerra’ fins al final i els aficionats hortencs van centrar les seves crítiques en l’entrenador, que acabaria cessat quan ja no hi havia res a fer.

EL MILLOR

MIQUI LLUSÀ El davanter va saber aprofitar la continuïtat que li van donar degut a les lesions d’Ismael i la discreta temporada de Mario i va ser un dels jugadors més regulars de l’Horta. Tot i això, Miqui ha decidit canviar d’aires i anar-se’n a Viladecans.

GOLEJADORS

TARGETES

7 gols: Ismael, Miqui i Mario 4: Valderas

GROGUES 16: Andrés 14: Belda 12:

3: Jonhy, Heri i Lolo 2: Simón 1:

Víctor Pumar 10: Lolo, Uri i Miqui 7:

Casillas, Paquito, Uri, Marín, Juli, Báez,

Johnny 6: Grande i Báez 5: Paquito

Andrés, Grande, Nelson, Belda i

4: Ismael, Valderas i Marín 3: Mario

Requena.

2: Nelson, Simón i Juli 1: Álvaro M., Sergio, Heri i Requena. VERMELLES

PORTERS: Álvaro Martín (-27)

Àlex (-2)

3: Andrés 2: Belda, Uri, Víctor Pumar

Vázquez (-16)

i Marín. 1: Johnny, Báez, Miqui,

Marc Ramírez (-2)

Mario, Simón i Juli.

L’ENTRENADOR

Toni Carrillo Toni Carrillo va començar amb bon peu a la banqueta de l’Horta degut al seu excel·lent torneig d’Històrics però l’equip es va desenganxar de les primeres posicions a mitja temporada. La directiva del conjunt hortenc va decidir cessar-lo a la jornada 32 després de discutir-se amb un grup d’aficionats i el va substituir el tècnic del juvenil, Iván Rodríguez.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 2 | 37

11è FC SANTFELIUENC (46 pts.)

El Santfeliuenc va ser una de les agradables sorpreses de la primera volta, però va estar desconegut al 2008.

El ‘jogo bonito’ va desaperèixer a la segona volta El Santfeliuenc va sorprendre agradablement als rivals i aficionats de la Regional Preferent al practicar un futbol molt vistós i situar-se a la zona alta de la classificació durant les primeres deu jornades. Jugadors de gran talent com Gálvez, Álex Burch o Cuca van fer les delícies dels seguidors blanc-i-blaus. Però els homes d'Andrés González van encaixar una dura derrota a Sitges –van caure per 3-0- que acabaria marcant un abans i un després, doncs a partir d'aleshores van oferir una línia molt irregular. La marxa per motius laborals de Dani Gálvez va deixar als de Sant Feliu sense motor ni ànima però també sense gol i van encaixar perilloses derrotes que gairebé els hi costa un ensurt. Però el propi Gálvez va reaparèixer en el tram final de lliga i va ressucitar al 'Sanfe' guiant-lo directament a la zona tranquil·la. Tot i això, a Sant Feliu de Llobregat els hi ha quedat un gust agredolç ja que podia haver estat un gran any.

EL MILLOR

DANI GÁLVEZ L'ex jugador del Rubí i del Sant Cugat va ser el veritable pulmó del 'Sanfe' i el seu màxim golejador. Quan Dani Gálvez no hi va ser per culpa de la seva feina, els d'Andrés González van navegar sense cap tipus de rumb.

TARGETES

GOLEJADORS

9 gols: Dani Gálvez 6: David Fuentes i Quiles 5: Àlex Burch 3: Carceller i Loro 2: Javi Alba 1: Jordi i Pep.

GROGUES 16: Hinojo 15: Adri i Cuca 12: Aarón i Dani Gálvez 10: Quiles 9: Costa 6: Àlex Burch 4: Edgar, Loro i Javi Pastor 3: David Fuentes i Pep 2: Raúl, Jordi, Carceller i Álvarez 1:

PORTERS: Gusi (-42) Raúl (-5)

Gusi, Alba, Sánchez i Àlex. VERMELLES 4: Quiles 2: Hinojo, Cuca i Dani Gálvez 1: Gusi, David Fuentes i Javi Pastor.

L’ENTRENADOR

Andrés González Va arribar a Sant Feliu procedent del Sant Ildefons de la Primera Territorial, i la seva aposta pel bon futbol va ser aplaudida per tothom. Tot i això, no va poder trobar un remei a la 'Gálvez-dependència' ja que els reforços que li van arribar a mitja temporada no van rendir el que s'esperava d'ells. Per sort seva, Gálvez va tornar.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


38 | Grup 2

12è UE SITGES (45 pts.)

El Sitges va ser una de les grans decepcions del grup 2 i va haver de tirar de talonari per assolir la salvació.

Els fitxatges d’abril van evitar un sonat fracàs Al Garraf ningú s'esperava els patiments pels que va haver de passar la Unió Esportiva Sitges durant tota la temporada. Els sitgetans van tenir un pèssim inici de campionat, després es van recuperar fins assolir la zona mitja a l'equador de la lliga per acabar passant moltíssima angoixa durant la segona volta. I és que els resultats mai van acabar d'aportar la tranquil·litat necessària a una gran plantilla feta totalment a la mida del tècnic Dani Pujol. Però els resultats no van acompanyar i Pujol es va sacrificar buscant que servís de revulsiu per als jugadors. Amb l'arribada de Juanjo Hernández, l'equip va encadenar vuit jornades seguides sense perdre però a l'arribar el 2008, l'equip va entrar en una perillosa dinàmica que el va instal·lar en la zona fronterera entre la zona tranquil·la i la perillosa. Hernández també va dimitir i Manel Rodríguez, junt amb set reforços provinents de categories superiors, van assegurar la permanència.

EL MILLOR

ANDREU CAMPS El veterà defensa central va tornar a ser el jugador més regular durant la complicada temporada dels del Garraf. Andreu Camps va ser el veritable líder tant en el terreny de joc com dins del vestidor on tots els seus companys van escoltar.

TARGETES

GOLEJADORS 11 gols: Brea 9: Luismi 6: Andreu 5:

GROGUES 21: Carlos Martínez 13: Xavi

Palomo 4: Xavi Pascual i José Moreno 3:

Pascual 10: Andreu i José Moreno 8: Fede

Morató i Marc Guzmán 2: Víctor Ruiz i

7: Minga i Palomo 4: Luismi 3: Víctor Hugo,

Isaac Colominas 1: Torrents, Carlos

Raventós, Guzmán, Motoso, Vílchez, J.

Martínez, Risueño i Gerard.

Carlos, Colomé i Ruiz 2: Vives, Brea, Rodri,

PORTERS:

Colominas i Torrents 1: Iban, Salmerón,

Víctor Hugo (-19)

Víctor (-13)

Risueño i Agustí. VERMELLES 4: Carlos

Iban (-16)

Martínez 1: Andreu, Minga, Xavi Pascual,

Rodri (-10)

Guzmán, Vílchez, Víctor, Moreno i Torrents.

L’ENTRENADOR

Manel Rodríguez Dani Pujol afrontava la seva quarta temporada amb els sitgetans, però els primers resultats no van acompanyar i va dimitir a la jornada 2. El seu relleu el va prendre un Juanjo Hernández que tampoc es va veure amb cor de seguir i que presentaria la dimissió a la jornada 23. El va substituir fins a final de temporada el director tècnic, Manel Rodríguez.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 2 | 39

13è CD OLÍMPIC CAN FATJÓ (40 pts.)

L’Olímpic Can Fatjó no va ser capaç de reactivar-se fins a la marxa de Juan Estella i l’arribada d’Isaac Pujante.

Salvats per la campana dels no compensats De ser revelació i quedar-se a les portes de l'ascens a salvar-se per la campana en només un any de diferència. L'Olímpic Can Fatjó ha viscut una campanya ben difícil en la que després d'estar-se vint jornades seguides en places de descens, va tenir un final feliç tot i que fos gràcies als ascensos de Sant Andreu i Barça B. Tot i mantenir pràcticament la totalitat del bloc del curs anterior, el conjunt rubinenc va fer una primera volta desastrosa en la que només va sumar 14 punts. Les lesions i algunes baixes estranyes van disminuir el potencial d'un equip que a l'equador de la lliga es va reforçar amb tres jugadors que resultarien clau: Pujante, Rubén del Barrio i Medina. Amb la marxa de Juan Estella, l'equip es va entonar i junt a una segona volta de cine del reconvertit migcampista Mario Martín, va acabar assolint la salvació. Un objectiu però que es va fer esperar al mes de juny amb els ascensos no compensats que van salvar a l’equip rubinenc.

EL MILLOR

ISAAC PUJANTE L'Olímpic Can Fatjó es va aprofitar de les 'rebaixes' al Roda de Barà i es va endur a Isaac Pujante. El migcampista vilanoví no va fallar i des de la banda esquerra va guiar als rubinencs cap a la salvació. Gols, assistències i lideratge. Això va oferir el bon migcampista exBarà.

GOLEJADORS

TARGETES

11 gols: Pujante 7: Ángel Cuello 6: Mario Martín 5: Bayarri 4: Berna 3: Carlos Herrero i Medina 2: Carlitos i José Luis 1: Vélez, Gago, Roque, Torres, Parra i Manotas. PORTERS: Ramon (-37) Francis (-14)

GROGUES 18: Bayarri 11: Torres i Del Barrio 7: Pujante i Manotas 6: Berna 5: Ángel Cuello 4: Germán i Mario Martín 3: Carlitos, Toni Corral, José Luis i Ramos 2: Popovic i Javi González 1: Ramon, Vélez i Carlos Herrero VERMELLES 2: Germán i Manotas 1: Torres, Bayarri, Carlos Herrero, Berna i Medina.

L’ENTRENADOR

Pepe Fernández i Francesc Puig Juan Estella va iniciar la temporada a la banqueta de l'Olímpic però no el van acompanyar ni els resultats ni les lesions a la plantilla. El club li va proporcionar fitxatges de categoria però l'equip no acaba de quallar fins que a la jornada 28, l'ex jugador del Barça va dimitir. Va ser rellevat pel tàndem Pepe Fernández i Francesc Puig.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


40 | Grup 2

14è FC CAMBRILS (39 pts.)

El Cambrils va tornar a jugar amb foc i no es va salvar fins la renúncia del Badalona B a jugar a Primera Catalana.

Els gols d’Isma van evitar la desfeta ‘blava’ El Cambrils afrontava la temporada amb ganes de fer un bon paper però sobretot d’assolir l’objectiu de la permanència de forma còmoda i sense patiments, i no haver-s’ho de jugar tot a la darrera jornada com la campanya anterior. Però els del Baix Camp van seguir pràcticament el mateix guió amb la diferència que no van assolir la permanència per sí mateixos, sinó que va ser gràcies a la renúncia del Badalona B a militar a Primera Catalana. El conjunt ‘blau’ va tornar a fer un bon inici de lliga establint-se entre els cinc primers classificats però a partir de la setena jornada va enfonsar-se directament a la zona de descens. Amb Pedro Ramírez lesionat, va ser el jove Isma Rojas qui va ‘tirar del carro’ a base de ser l’autor dels pocs gols que feien els de Fran Artiga. La incorporació de Manel Cazorla no va donar el resultat esperar i el Cambrils va anar navegant per aigües molt perilloses i al final l’objectiu es va convertir en quedar el millor catorzè classificat..

EL MILLOR

ISMA ROJAS El jove mitjapunta es va consagrar en la seva segona temporada al Cambrils. Quan se’l va necessitar, Isma va mantenir l’equip amb vida a base de gols. La seva gran temporada no ha passat desapercebuda i ha fitxat pel Reus.

GOLEJADORS

19 gols: Isma 6: Pedro 4: Cañas 3: Feliu 2: Arturo i Fernando 1: Vernet, Pau, Manel i Marc Martínez.

TARGETES GROGUES 11: Marc Martínez 10: Toni 9: Manu 7: Lluís 6: Cañete, Isma i Vernet 5: Pau, Feliu i Pedro 4: Víctor 3: Mateu, Fernando i Colomina 2: Dídac, Edu, Cazorla i

PORTERS: Víctor (-21) Kiko (-27) Gerard (-2)

Arturo 1: Kiko, Llobet, Andreu, Cañas, Aitor i Alberto VERMELLES 2: Pedro 1: Andreu, Toni, Lluís, Manu, Isma Rojas, Feliu, Colomina i Edu.

L’ENTRENADOR

Fran Artiga Va arribar al Cambrils, on ja hi havia estat en la seva etapa de jugador, procedent del juvenil del Gimnàstic de Tarragona. Però a Fran Artiga li va tocar un any ben complicat i la sort, lesions i resultats li van fallar en els pitjors moments. Tot i això, el tècnic se’n va sortir i va aconseguir ‘in extremis’ l’objectiu de la permanència.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 2 | 41

15è CE PUBILLA CASAS (39 pts.)

El Pubilla Casas va acusar la plantilla d’escasos efectius i tot i la bona segona volta no va aconseguir la salvació.

Va fallar contra els contrincants més directes El conjunt hospitalenc, un clàssic de la Preferent, va caure a la Primera Territorial on no hi militava des del 1995. Tot i això, el Pubilla Casas es va quedar a les portes de la salvació doncs el va condemnar l’average’ en contra amb el Cambrils, equip amb el que va quedar empatat a 39 punts a la classificació. Juanjo García debutava a la categoria de la mà d’un planter jove i molt renovat però que havia aconseguit mantenir la sòlida defensa de la temporada anterior. Malgrat tot, el conjunt va evidenciar una alarmant manca de gol que el va condemnar a estar gairebé sempre en places de descens fins que a base d’il·lusió, ganes i humilitat a la jornada 22 va aconseguir respirar i mantenir-se virtualment salvat durant set jornades. Però llavors li va passar factura els pocs efectius disponibles quan van aparèixer lesions i sancions que van deixar l’equip molt limitat contra rivals directes en la lluita per la permanència, provocant la derrota contra Júpiter, Sitges i Cambrils.

EL MILLOR

ALEIX CUNILLERA El lateral dret i capità del Pubilla Casas va ésser el jugador més regular de que va disposar el tècnic Juanjo García. A més de ser tota una referència en defensa, sempre va aportar perill en les seves incorporacions a l’atac.

TARGETES

GOLEJADORS

8 gols: Eddy 5: Aleix i Ken 4: Poche 3: David i Rubén 2: Berrocal, Juanito, Pedro i Dalmau 1: Benji, Marcos, Páez, Fran Guardia i Raúl.

GROGUES 13: Aleix 9: Poche 8: Sache 7: Berrocal 6: Cristian, David, Marcos i Benji 5: Fran Guardia 4: Pedro, César, Jesús, Rubén, Eddy i Àxel 3: Sergio 2: Ken, Subi, Raúl i Pibe 1: Dalmau, Juanito, José Mari i

PORTERS: Sergio (-28) Fonti (-19)

Páez. VERMELLES 2: Poche, Cristian, Eddy i Sache 1: Aleix, Pedro, Sergi, Marcos i Fran Guardia.

L’ENTRENADOR

Juanjo García Va acceptar la difícil papereta de dirigir a un equip amb més inconvenients que no pas avantatges: poc pressupost per a fitxar, unes instal·lacions poc o gens atractives... Tot un handicap per a incorporar jugadors. Malgrat tot, l’ex tècnic de la Gramenet juvenil va fer una gran feina i es va quedar a les portes de l’objectiu. El club també ho creu així i l’ha renovat.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


42 | Grup 2

16è CE JÚPITER (37 pts.)

El Júpiter, club històric de Catalunya, va baixar a Primera Territorial per culpa d’una desastrossa primera volta.

La primera volta va ser una llosa massa pesada El Júpiter es va quedar a les portes del segon miracle. A la temporada anterior els grisgrana van tenir una espectacular remuntada que els va assegurar la salvació, però enguany el repte es presentava encara més difícil degut a la pèssima primera volta en la que només van sumar 7 punts. La jove plantilla va patir l’ansietat de no guanyar cap partit fins la jornada 17. La mala fortuna, el ball de tècnics i l’entrada i sortida de jugadors no van aportar la tranquil·litat necessària fins l’arribada de José Ángel Caraballo a la banqueta. Amb l’ex tècnic del Martinenc, l’equip va creure’s capaç d’aconseguir la salvació per molt difícil que estigués i a punt van estar d’aconseguir-ho, però l’ansietat els hi va passar factura quan ho tenien tot a favor i no van poder passar de l’empat en moments clau. Els trenta punts de la segona volta però, no van ser suficients i els de la Verneda hauran de celebrar el seu centenari a Primera. Un cop duríssim per a l’història.

EL MILLOR

JAVI SÁNCHEZ L’ex davanter del Bufalà va tornar a ser la gran referència ofensiva del Júpiter i un dels seus jugadors més regulars. Els seus 15 gols i la seva entrega infatigable van contagiar i esperonar als seus companys en busca del miracle.

TARGETES

GOLEJADORS 15 gols: Javi Sánchez 6: Carlitos i

GROGUES 18: Javi Sánchez 12: Serrano

Ramon 4: Jordi Sánchez i Fran 3: Ortega

11: Ortega 9: Pociello, Raúl Pérez i

2: Víctor i Oriol 1: Alfred, Raúl Pérez,

Vidal 8: Alfred 7: Jordi Sánchez 4:

Escandell, Benja i Marc Ribas.

Manolo, Oriol, Escandell, Cristian, Benja

PORTERS:

i Fran 3: Bernal, Ramon, Marc Maria i

Jordi (-15)

Víctor 2: Santi i Marc Ribas 1: Jordi,

Paco (-9)

Lozano, Capi i Javi Díaz. VERMELLES 3:

Marc Maria (-8)

Oriol 1: Raúl Pérez, Serrano, Vidal, Jordi

Javi Díaz (-19)

Sánchez i Javi Sánchez.

L’ENTRENADOR

José Ángel Caraballo Óscar Sanchís va iniciar el curs amb un bloc molt jove, però els resultats i la fortuna no li van acompanyar i va ser cessat a la jornada 10. El seu relleu va ser Gregorio Borrallo, un tècnic que mai havia entrenat més amunt de la 3a Territorial, i que dimitiria quatre jornades més tard. Caraballo es va fer càrrec de l’equip a la jornada 14.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


Grup 2 | 43

17è AE JOSEP MARIA GENÉ (35 pts.)

El jove equip del Josep Maria Gené va baixar a Primera Territorial en el seu primer any de competició sènior.

La joventut el va condemnar a 1a Territorial Va arribar de forma inesperada a la Preferent al adquirir la plaça del Caprabo (exfilial de l’Europa), amb la intenció de donar sortida als jugadors que sortien del juvenil. En la primera experiència com a sénior del Josep Maria Gené es poden treure lectures positives i negatives, doncs el principal objectiu de la seva ‘alma mater’ no era altre que el de seguir formant als seus jugadors i sempre practicant un futbol de gran qualitat, però això li va costar el descens de categoria. Era el conjunt que despertava més incògnites i per això durant la primera volta sempre va viure tranquil, però a la que els rivals el van conèixer prou, l’equip ‘taronja’ es va desinflar degut a la seva joventut mentre que la seva inexperiència va fer impossible que poguessin sortir del pou. El fet d’haver acabat en penúltima posició resulta xocant si tenim en compte com de bé van jugar a futbol els molletans. Van tenir un gran gust per el bon futbol, però la inexperiència es va notar.

EL MILLOR

ANDRÉS PUENTE Era el jugador amb més experiència de la jove plantilla i va ser el director d’orquestra de Josep Maria Gené en el mig del camp. Tot i això, va patir vàries lesions a la segona volta que va provocar que els seus companys el trobessin a faltar.

TARGETES

GOLEJADORS

10 gols: Puente 9: Txema 8: Jesús i Vives 6: Aiham 5: Pau 3: Rubén i Marc 1: Joan Morera, Xavi i Ballesteros. PORTERS: Robert (-24) Borja (-28) Quim (-17)

GROGUES 11: Dani 10: Puente 6: Chema 5: Adrià, Rubén, Pau i Reyes 4: Vives 3: Borja, Xapi, Òscar i Pol 2: Quim, Soli, Lariño, Jesús i Aiham 1: Pacheco i Xavi López. VERMELLES 2: Dani 1: Borja, Òscar, Puente, Aiham i Pau.

L’ENTRENADOR

Josep Maria Gené El fundador, president i entrenador del club era la mateixa persona que li donava el nom a l’equip. Més enllà d’aquest fet anecdòtic, Josep Maria Gené pot estar més que satisfet amb el gran nivell de joc exhibit i per la labor formativa dels seus jugadors, la majoria dels quals donaran el salt la propera temporada en equips de la Preferent.

FOTO: ÀXEL AGUILAR


44 | Grup 2

18è CFJ MOLLERUSSA (32 pts.)

El Mollerussa va patir una nova decepció i va consumar el seu descens a Primera Territorial en un any per oblidar.

Mai va assolir l’adaptació a la nova categoria El retorn del Mollerussa per la Regional Preferent va ser vist i no vist. Els del Pla d’Urgell retornaven a la categoria després d’arrasar a la Primera Territorial en el grup lleidatà, però mantenir pràcticament a la totalitat de la plantilla de l’ascens no va ser suficient per assolir la permanència. Els mollerussencs van tenir un començament de lliga acceptable fins que a la jornada 8 van caure en zona de descens i ja no aconseguirien sortir-ne mai més. El tècnic Sergi Valero va dimitir però la seva marxa no va servir de revulsiu, mentre que els reforços que es van realitzar durant el 2008 van millorar el rendiment global, però tampoc va ser suficient. Al seu Municipal no van ser capaços de fer-se forts i van acabar com el pitjor local del Grup 2 i fora de casa, no van anar pas millor les coses i només el Josep Maria Gené va treure encara menys punts a domicili. Va ser el trist final d’un equip que abans que acabés la temporada, ja tenia lligat el seu proper tècnic: Carles Viladegut.

EL MILLOR

CARLOS MARTÍNEZ El jove migcampista va arribar a mitja temporada procedent del Balaguer i amb poc temps va demostrar molt més que no pas d’altres companys, cosa que li permetrà tornar al conjunt de la Noguera i fer-se un lloc a Tercera.

TARGETES

GOLEJADORS

8 gols: Oriol 7: Adrià 6: Raya i Pros 3: Pulido 2: Fran i Tapies 1: Ribera, Bota i Roy.

GROGUES 14: Pros 11: Ribera 9: Oriol i Raya 8: Fran 7: Tapias, Vilaró i Bota 6: Clarisó, Roger i Johny 5: Font 4: Lavín 3: Carlos Martínez, Robert, Melero i Denís 2: Pulido,

PORTERS: Jordi Gómez (-22) Dida (-17) Queralt (-17) Balasch (-0)

Adrià i Grau 1: Queralt, Dida i Graus. VERMELLES 2: Clarisó, Robert i Oriol 1: Dida, Fran, Ribera, Lavín, Font, Roger i Raya. L’ENTRENADOR

Benito Montilla Sergi Valero, el tècnic que va aconseguir retornar al Mollerussa a la Preferent, va ser qui va començar la temporada a la banqueta dels del Pla d’Urgell. Però amb l’arribada d’una preocupant dinàmica de resultats, Valero va dimitir a la jornada 9 i el seu relleu el va prendre el que havia estat el seu ajudant, Benito Montilla que va ser qui va aguantar fins al final.

FOTO: CARLES PEDROSA


Les millors imatges | 45


46 | Estadístiques del Grup 1 REGIONAL PREFERENT Grup 1 CLASSIFICACIÓ FINAL

Maratonians

Maratonians

El veterà central del Sants, Agustín TInoco, i el jove defensor de l’Alcarràs, Fernando Rubín, més conegut com a Nano, han estat els únics jugadors del Grup 2 que van disputar absolutament tots els minuts de la Lliga, un total de 3.060. Autèntics maratonians.

EQUIP MÉS GOLEJADOR GIM.IBERIANA 87 gols Marianao Poblet 82 gols Roquetenc 61 gols EQUIP MENYS GOLEJAT Agustín

Nano

Porters menys golejats JUGADOR 1. CHESCO

1. SOBRERO 2. ISMA 3. RAFA PADILLA

EQUIP

GOLS

Marianao Poblet

21

Cambrils

19

Gim. Iberiana

18

4. LLUÍS

Roquetenc

18

5. ADRIÀ

Alcarràs

17

6. JOTA

Sants

16

7. Camprubí

Martorell

16

8. Rosado

El Catllar

16

9. Javi Sánchez

Júpiter

15

10. Victoriano

Gimnàstica Iberiana

13

14/19

El Catllar

3. ÁLEX

Viladecans

30/28

4. VÍCTOR

Cambrils

21/18

Horta

27/21

Martorell

35/27

6. Juan Carlos

JUGADOR

GOLS/PARTITS

2. TONI

5. ÁLVARO MARTÍN

Màxims golejadors

EQUIP Marianao Poblet

MARIANAO POBLET 31 gols Viladecans 39 gols El Catllar 44 gols EQUIP MENYS AMONESTAT

17/19

7. Ambrós

Alcarràs

30/23

8. Sergio

Pubilla Casas

28/20

9. Gusi

Sants

42/28

10. Joan Pardo

Sants

33/20

JOSEP MARIA GENÉ 76 targetes Marianao Poblet 95 targetes El Catllar 98 targetes GOLEJADA MÉS ÀMPLIA Gim. Iberiana-Roquetenc 8-1 GOLEJADORS DE PENAL

Martes (Alcarràs) Isma (Cambrils) Tudela (El Catllar) Jordi S. (Marianao Poblet) Oriol (Mollerussa) Aleix (Pubilla Casas) Dani Gálvez (Santfeliuenc)

3 3 3 3 3 3 3


Àrbitres | 47

Xavier Rubio Ponsati va obtenir la nota més alta durant la temporada

Rodríguez Carballas va veure com se li retiraven els jugadors de l’Amer

Jan Nubiola Remolins va ser un dels àrbitres debutants a Preferent


48 | Promoció d’ascens anada

LLAGOSTERA - MARTORELL Sentència del Llagostera en 45 minuts El Llagostera va encarrilar la promoció d'ascens a Primera Catalana després de derrotar de forma contundent al Martorell per 3-0. El partit va començar amb un ritme frenètic imposat pels homes d'Oriol Alsina i als tres minuts, Dani Palomeras, des de la línia de fora de banda va sorprendre als presents amb un impressionant xut que va ser impossible de parar per a Juan Carlos, marcant d'aquesta manera l'1-0. Quan els de Joan Cueva intentaven assentar-se en el terreny de joc amb el vendaval ofensiu de l'equip rival, una caiguda de Casagran dins de l'àrea visitant va ser senyalitzada com penal per Montes Rodríguez, però Xavi Acín no va ser capaç de transformarlo. El penal fallat no va aturar les ànsies del Llagostera per ampliar la seva avantatge en el marcador. La línia medular local remenava al seu gust la pilota mentre societat David Costa i Casagran creaven molts problemes a la defensa blanc-i-vermella. David Costa va marcar el 2-0 amb un remat de cap creuat. El Martorell es veia incapaç de frenar al seu rival i no va inquietar la porteria de Buendía fins al minut 40, quan en una jugada de Camprubí, el '9' del Baix Llobregat va centrar una pilota a la que Juani no hi va arribar per poc. Un minut després, Casagran marcava el definitiu 3-0 amb un xut des del seu propi camp. A la segona meitat, el Martorell va realitzar variacions tàctiques i va moure la banqueta cosa que li va comportar millorar moltíssim la pobra imatge oferta als primers 45 minuts. Els blanc-i-vermells van estar molt millor col·locats sobre el terreny de joc i ja no van donar tantes facilitats al seu rival. Però malgrat aquesta millora, als martorellencs els hi va seguir faltant profunditat.

El davanter del Martorell, Camprubí, lluita per la recuperació amb Nené.

FOTO: ÀXEL AGUILAR

Carballo fa una passada enrere davant de Xavi Pérez i Palomeras.

FOTO: ÀXEL AGUILAR

RODA BARÀ: Ambrós 43), LA F(Riera, ITXA DEmin. L PAR TIT Carlos Herrero, LLAGOSTERA: Buendía, Rubio, Vallejo, Pau, Nené, Almansa, Christian (Oriol), Acín (Xavi Pérez), Casagran (Herrera), Palomeras (Patri) i David Costa (Boada). MARTORELL: Juan Carlos, José (Peio), Torre, Guillem (Carballo), Herrerías, Mounir, Juanito (Cristian), Adolfo, Camprubí, Mendoza (Valle) i Juani (Víctor). GOLS: 1-0, Palomeras (3’); 2-0, David Costa (27’); 3-0, Casagran (41’). ÀRBITRE: Va mostrar targeta groga al local Rubio; i als visitants José, Guillem, Juani i Peio (2, min. 67).

Al mig del campELdel MILLOR Dani Palomeras va oferir la seva millor versió davant d’un Martorell més pendent en tapar a Casagran i David Costa. Jugant entre línies, ‘Palo’ va Palomeras marcar un golàs.


Promoció d’ascens tornada | 49

MARTORELL - LLAGOSTERA Casagran no va donar opció a la sorpresa La Unió Esportiva Llagostera va aconseguir l'ascens a Primera Divisió Catalana després de derrotar 0-2 al Martorell en el partit de tornada de la Promoció d'ascens. El Martorell va començar amb un ritme alt l'encontre, doncs la consigna del seu tècnic, Joan Cueva, era la d'aconseguir com a mínim un gol durant la primera meitat que els fiqués de nou a l'eliminatòria. Tot i això, als del Baix Llobregat els hi va faltar profunditat durant aquests primers minuts i no van disposar de la primera ocasió clara fins al FOTO: ÀXEL AGUILAR minut 17, en una acció de El lateral martorellenc Juani rep la pressió del golejador gironí, Xavi Casagran. Carballo que va ser tallada 'in extremis' per Vallejo. Just un minut després, el Llagostera 'matava' el partit i de retruc la promoció. En una jugada molt similar a l'anterior, Xavi Casagran marxava de dos defenses i superava a Juan Carlos amb un xut creuat. Era a primera ocasió de perill dels d'Oriol Alsina. El gol va desmoralitzar al Martorell que tot i això va intentar almenys despedir la temporada amb un empat o una victòria davant dels seus seguidors, però es van veure incapaços de superar un rival molt ben plantat sobre el terreny de joc. A poc del descans, Casagran deixaria el partit totalment vist per sentència quan al rebre una assistència d'Almansa, va 'afusellar' dins de l'àrea petita al porter local. Tot i això, Peio va poder maquillar El Llagostera va celebrar l’ascens a Primera Catalana sobre la gespa de Martorell. FOTO: ÀXEL AGUILAR el marcador al tenir una gran ocasió amb un xut des de la fronLA FITXA DEL PARTIT EL MILLOR tal però que es va topar amb una MARTORELL: Juan Carlos, Cristian (Guillem), Juani (Mendoza), Torre, Raúl Xavi Casagran va gran intervenció de Buendía. destacar per sí sol a A la segona part un i altre equip Fernández (Mounir), Peio, Raúl Pérez (Víctor), Adolfo (Vela), Camprubí, van baixar la intensitat ja que Carballo i Juanito. la tornada de la desitjaven que arribés la fi del LLAGOSTERA: Buendía (Cortina), Rubio, Vallejo, Pau, Nené, Almansa (Herrera), promoció gràcies als partit quan abans millor per Christian (Xavi Pérez), Acín, Casagran (Pablo), Palomeras (Oriol) i David Costa. seus dos gols. L’ex motius totalment diferenciats i davanter del Palamós GOLS: 0-1, Casagran (min. 18); 0-2, Casagran (min. 42). ambdós tècnics van aprofitar per va tornar a imposarÀRBITRE: Sauleda Torrent. Va amonestar als locals Camprubí, Raúl Fernández, a donar entrada a jugadors de les se a la defensa dels Cristian i Carballo; i als visitants David Costa i Herrera. Va expulsar amb banquetes que ja van trencar per Casagran del Baix Llobregat. vermella directa a Peio (min. 84) i a Vela (min. 87). complet el ritme del partit.


50 | Nouvinguts


Nouvinguts | 51


52 | La contra

Una nova festa Palau-Solità va acollir la tercera edició de l’All-Star La pel·lícula d’enguany de Regional Preferent va tenir un final inesperat. El web de la categoria regionalpreferent.com no va faltar a la cita i va fitxar com els últims tres anys amb la creació del ja conegut com l’all star de Regional Preferent-Lotto. Els actors del grup 1 sempre agafaven el paper més destacat, però aquesta vegada el grup 2 no va estar per romanços i es va imposar per 2 a 3 al grup 1 al municipal de Palau-solità. D’aquesta manera es va trencar l’hegemonia, tot i així el grup 1 domina per 2 a 1 a l’All Star. A la mitja hora de partit, el grup 2 es va avançar en el marcador i va ser amb una rematada de cap d’Isaac Pujante després d’una centrada d’Aleix per la dreta. A la represa, al minut 61 va arribar el gol de l’empat. El porter Víctor Hugo va fer un clar penal sobre Marcial. El migcampista del Rubí, Raúl Fernández el va llençar, però el porter va desviar. El refús el va recollir el mateix Raúl Fernández que va empatar el partit. L’alegria va durar ben poc al grup 1 i Rafa Padilla de xut creuat. El partit va quedar vist per sentència amb el segon gol de Rafa Padilla que aprofitava un refús en curt d’Oriol. Un gol de Raúl Fernández

- Equips recent ascendits com Olesa, Martorell, Alcarràs i El Catllar han ocupat les primeres posicions durant la lliga.

- L’afició d’Olesa i Canovelles no han deixat sols als ‘Diablos Rojinegros’ i han donat molt de color a les graderies.

- Adrià Fernández (Alcarràs) i JaviSánchez (Júpiter) van retornar el ‘pòquer’ de gols a la Preferent fet que no passava desde la campanya 05/06.

- Clubs amb història com Granollers, Rubí o Horta no han donat la talla aquest any. - En la darrera jornada de lliga del Grup 2, cap dels tres equips que es jugaven una plaça per a disputar la promoció d’ascens va ser capaç de sumar la victòria. - L’horari (10:00) que va assignar la FCF al Pubilla Casas a la darrera jornada quan tots els seus rivals implicats en el descens jugaven a les 12:00.

- El tràgic descens d’un conjunt històric com és el Júpiter que haurà de celebrar el seu Centenari a Primera Territorial.

- Les retirades a mig partit de l’Amer i del Vic a l’estar disconformes amb l’actuació de l’arbitre.

- La destitució i immediata readmissió de Juanma Pérez a la banqueta d’un Vic que l’acabaria tornant a cessar unes setmanes més tard.

va posar emoció.

EQUIP Redacció i disseny: Àxel Aguilar, Víctor Duaso i Manolo Gol Fotografies: Àxel Aguilar, Carles Pedrosa, Toni Lorente, Jordi de Planell, José Pablo, Antolí Ortiz, Jordi Gil i David Arjona Agraïments: Vicenç Grau, Josep Prat i Juanjo García E-mail: redaccio@regionalpreferent.com

La revista de RegionalPreferent.com (07/08)  

Totes les dades dels 36 equips de la Preferent, totes les estadístiques de la temporada 2007/08, les millors imatges de la lliga...