Informe tècnic model galera

ESTUDI D’UN MODEL EXVOT DE GALERA DEL S. XVI (NÚMERO D’ INVENTARI 239) M Teresa Sala Pietx. Tècnic en conservació preventiva i restauració Museu Marítim de Barcelona

Hi ha béns patrimonials que arriben a les nostres mans carregats d’històries que no ens poden explicar, els han tocat tantes mans i tantes vegades que, fins i tot es pot arribar a dubtar de la seva autenticitat. Un d’aquests casos és el model de galera que va arribar al museu l’any 1936, descrit com a exvot del s. XVI i procedent de la capella del Crist de Lepant de la catedral de Barcelona.

Segons les imatges que es conserven a l’arxiu del MMB, aquest exvot s’ha mantingut estable dins les col·leccions del museu i les parts afegides que presenta actualment ja hi eren quan va entrar a formar part del fons. La fotografia publicada al catàleg del MMB de l’any 1965 mostra com possiblement l’únic que no es conserva és la garlanda de banderes que resseguia l’eslora de proa a popa, ni la bandera de popa.

1

L’examen visual permet observar molts deterioraments i vàries de les intervencions que se li han fet al llarg dels anys: a l’esperó de proa hi ha peces de fusta molt llises pintades de color negre al costat de peces policromades amb una capa gruixuda de color ocre i vermell amb pintura negra clivellada al damunt ; a les parts laterals de la carrossa hi ha diverses capes de pintura sobreposades, hi ha fragments de paper encolats sobre les motllures, i en alguns punts es pot veure que, a sota, hi ha policromia daurada; el cintó del casc també està cobert amb paper encolat, etc. Però, per conèixer a fons aquest exvot, la seva estructura i l’abast de les nombroses intervencions que se li han fet al llarg dels anys, s’ha encarregat un estudi radiogràfic al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ha fet les anàlisis de les mostres de policromia el grup d’ “ Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural", AMPC, Universitat Politècnica de Catalunya i al museu s’han fet fotografies dels gallardets amb llum ultraviolada. Avui en dia, comptem amb mitjans científics que ens permeten conèixer molt millor els objectes abans de decidir emprendre una restauració i , a la vegada, fan possible comprovar la datació dels materials, i per tant la seva autenticitat.

Ara coneixem quantes vegades ha estat repintat aquest exvot, quins materials han estat utilitzats, com han estat aplicats i també tenim una datació aproximada. En aquest cas s’han pres set mostres de les quals dues corresponen a diferents punts del casc, dues mostres de l’esperó, dues del lateral de babord de la carrossa, on hi ha vàries capes de pintura i paper encolat, i una altra d’un pigment verd que s’observa a les capes inferiors de la carrossa.

Valoració de les anàlisis En una de les mostres del casc s’hi ha determinat fins a vuit capes de policromia: quatre d’ocres i quatre de blanques, totes elles amb pigments que s’han estat utilitzant des de l’antiguitat ( massicot, blanc de plom, silicats i òxids de ferro entre altres), tant sols s’ha identificat un material modern a la capa més superficial, un vernís acrílic amb traces de negre d’os. Per tant, em aquest cas no és possible determinar-ne la datació. A l’altra mostra del casc, que coincideix amb una línea horitzontal amb més gruix de policromia, s’han identificat les mateixes capes de pintura que a les altres dues mostres, i una capa de color negre d’unes 150 micres de gruix entre les capes de color 2

blanc 3 i 4. Així doncs, durant un temps, el casc va tenir pintada una línea de flotació de color negre, just a sota d’una línea feta per incisió al llarg del casc.

A les dues mostres de policromia de l’esperó s’identifiquen fins a set capes. Cal destacar que sobre la fusta hi ha una capa de colofònia i una fina làmina de llautó – aliatge de coure i zinc (pa d’or fals), una capa de color ocre amb carbonat de calci, carbonat de plom i oli assecant , una de vermella amb mini, litargiri , i a sobre una de blanc de plom i una negra amb negre de carbó. No s’hi ha trobat cap pigment ni resina de fabricació moderna (posterior a 1720).

A les dues mostres de la carrossa es poden identificar fins a vuit capes: a la capa inferior hi ha restes de full d’ or, damunt un adhesiu de proteïna, paper, una terra vermella amb silicats i òxids de ferro que podia tenir la funció de bol, i a sobre hi ha un full de llautó ( 3

pa d’or fals), terra ocre amb purpurina de llautó i capes cromàtiques aplicades a l’oli. En aquest cas si que s’ha identificat una resina acrílica, Paraloid B72, que correspon a una intervenció de consolidació realitzada al MMB. L’observació al microscopi de la mostra de policromia de color verd presa de les capes inferiors de la carrossa, policromia visible gràcies a la pèrdua de la capa negra, permet diferenciar partícules de color verd i partícules de color blau. A les partícules de color verd s’identifica verd de coure i també blanc de plom,, oli assecant i compostos de reacció com són carboxilats. A les partícules blaves s’identifica com a pigment blau d’esmalt, un pigment produït a partir del s.XV amb vidre que conté cobalt i que es va utilitzar des del s.XVI en la pintura de cavallet, el seu ús és desplaçat per altres pigments blaus al llarg del s. XVIII i XIX.

Valoració de les radiografies L’estudi radiogràfic permet veure, sense intervenir sobre la peça, els diferents elements que formen la seva estructura , en aquest cas : fusta, metall i policromia, i podem saber si entre ells estan clavats, encolats o encaixats. Una informació que no podem obtenir amb cap altra tipus de prova.

L’estudi amb raig X d’aquest model exvot ens ha permès saber que: el casc és una sola peça de fusta buidada; la quilla i el timó són afegits posteriors però que tenen alguna capa de policromia amb blanc de plom, i per tant, van ser afegits en una de les restauracions en que el casc va ser tornat a pintat; la quilla està clavada amb puntes de fabricació industrial ; el timó està encolat ; es confirma que l’esperó i el tallamar són peces no originals, i no tenen cap pigment que doni opacitat als raig x, i que la curenya

4

del canó central de proa i la coberta de la part d’estribord de popa també són parts no originals.

Les imatges obtingudes ens permeten localitzar tots els elements de metall i diferenciar les puntes de forja de les puntes de fabricació industrial. Fins la última dècada del s.

XVIII sols s’utilitzaven claus fets a mà per forjat, per tant, podem dir que vàries intervencions en que van afegir parts de fusta van ser fetes després d’aquesta data.

Al cintó de fusta dels dos laterals del casc, ara tapat amb paper encolat, es pot veure qui hi ha un motiu pintat: unes taques rodones que porten pigment de plom.

Poder disposar de imatge invertida de la radiografia facilita molt la observació dels claus, les parts afegides, les diferències de policromia, etc. però, tot i així, és difícil valorar si els pals poden ser originals donat que no tenen cap tipus de policromia ni cap element metàl·lic de subjecció que ens aporti informació.

5

Observació amb llum ultraviolada La llum ultraviolada sobre un objecte, gràcies a la diferent fluorescència dels materials, ens pot aportar informació complementaria a l’estudi amb llum visible. En aquesta peça ens ha permès llegir amb més claredat el text escrit als dos gallardets. Al gallardet acabat en dues puntes es pot llegir “ A D JOAN D AVSTRIA “ i a l’altra més llarg “ VIVA D JOAN D AVSTRIA “

6

Conclusions En els béns patrimonials que han patit tantes intervencions com aquest exvot, cal disposar de tota aquesta informació abans d’iniciar un tractament de restauració i de decidir el criteri que s’ha de seguir. Les anàlisis i les radiografies ens obliguen a aturarnos i a reflexionar sobre les possibilitats reals d’intervenir : moltes de les intervencions que se li han fet al llarg dels anys ja no són reversibles, i altres ja han passat a formar part de la història de l’objecte. Les peces de fusta afegides a l’esperó , el tallamar o a la quilla, no són originals , però si no disposem de cap altra documentació que ens indiqui que en realitat l’exvot era d’un altra manera, hem de considerar aquestes peces com a part del bé patrimonial que ha sobreviscut fins l’any 2015. És important valorar quins elements afegits resulten perjudicials per a la seva conservació, com és la gran quantitat de puntes de ferro modernes, que ens obliguen a ser estrictes amb les condicions climàtiques. Cal evitar que la seva corrosió obri escletxes a la fusta; de la mateixa manera que cal evitar canvis d’humitat sobtats per a que no es repeteixin els despreniments de policromia o un excés de llum per a que no s’acabin d’esvair les lletres dels gallardets.

Tenint en compte tot el que ara sabem d’aquest exvot , podem fer una proposta de restauració que ens asseguri una bona conservació, per a que en puguin gaudir les futures generacions.

Barcelona, 21 de desembre de 2015

7