Issuu on Google+

Empreses humanes i persones en venta Per Marc Masats i Riera.


Empreses humanes i persones en venta Per Marc Masats i Riera.

Empreses - Persona Si algú no s’hi ha fixat mai, no l’hi costarà gaire veure si s’hi para un moment a observar, que les empreses tenen comportaments molt humans i que aquesta tendència cada cop és més estesa. Les empreses tenen cultura pròpia i una història, a mode de infància, de la qual són producte. Ens diuen que tenen valors, objectius i aspiracions futures, altrament anomenades visió i missió empresarial. Les companyies, com a organitzacions que són, disposen de patrons d’interacció, estils de conducta, de realització de tasques... Per resumir-ho, podríem dir que les empreses tenen personalitat, fins al punt que s’aconsella que si algú es vol desenvolupar òptimament en una d’elles s’hi ha de sentir identificat, com s’hi estiguéssim parlant d’una relació de parella.

De la mateixa manera que ens pentinem cada dia al matí, les empreses també es preocupen per cuidar la seva imatge. Per entendre que cada empresa té un look característic podríem imaginar la sensació de trobar a un amic nostre, que sempre va amb xandall, a una cita important i veure’l irreconeixible amb camisa. No seria la mateixa sensació que topar-nos amb una marca que s’identifica amb un color i de sobte comprovar que aquest ha canviat? Imagineu-vos el logo de facebook en vermell, o una Coca-Cola verda, farien més mal d’ulls que l’amic del qual parlàvem.

Ja fa molts anys que es van crear els conceptes de cultura i imatge d’empresa, però això no acaba aquí, des de no fa gaire les empreses son capaces de proporcionar-nos emocions. Increïble! Ja no només ens venen productes o serveis, ara ens ofereixen sentiments, impressions, vivències i fins i tot experiències vitals. Com si es tractés de l’aplicació de la figura literària de la personificació, moltes de les conductes i accions que només atribuíem a les persones avui també ens les aporten les empreses.

Voldria reconèixer, que tot i la exaltació en les meves paraules, no he parlat de res que sigui nou o que ens pugui sorprendre. Que les empreses tinguin característiques que ens recorden a les persones és normal, de fet podríem dir que és quelcom lògic, o és que hem oblidat qui les forma?


Persones - Empresa Com em vist les empreses tendeixen a personificar-se, però si girem la truita, podríem trobar persones amb característiques d’empresa? Això ja no és veu tant lògic.

Diu la llegenda que un home va demanar a un geni, desprès de fregar la llàntia, els següents tres desitjos: Que ningú l’hi donés ordres, posar-se ell mateix el sou i com que la salut és el més important, va demanar no caure mai malalt. El geni va convertir aquell home en autònom, i és que els autònoms són la primera forma d’aproximació de la persona a l’empresa.

Malgrat això el que vull explicar no va ben bé per aquí. Avui en dia a les xarxes socials trobem barrejades indistintament publicacions de persones i d’empreses, i em pregunto si és gaire diferent el que mostren uns i els altres. S’assembla el que ens volen traspassar o fer creure? De la mateixa manera que les empreses ens volen vendre els seus productes nosaltres ens venem com a amics, amants, possibles parelles o bons treballadors.

Els currículums son un anunci, deixeu-me dir poc atractiu, de nosaltres mateixos. Cada cop més gent disposa d’una web pròpia o fa vídeos mostrant les seves aptituds. Les persones cada vegada ens veiem més a nosaltres mateixes com un producte que em de saber vendre, a les escoles ens ensenyen a exposar per estar preparats pel dia en que t’has d’exposar a tu mateix sense oportunitat de demostrar el que saps fer, simplement explicar-ho.

Les empreses van començar a desenvolupar la publicitat i el màrqueting quan la revolució industrial va fer baixar el cost dels productes i va aparèixer la competència. I és que, no ens trobem ara les persones en un dels moments de més competència entre nosaltres? La situació econòmica actual i la globalització ha fet que haguem desenvolupar un procés de màrqueting personal per fer-nos visibles i sobreviure.

Aquesta nova conducta genera una nova pregunta: ens estem deshumanitzant venent-nos a nosaltres mateixos com a un producte? Jo penso que no. De la mateixa manera que les empreses disposen d’identitat, cultura i valors, els productes que desenvolupem de nosaltres mateixos han d’anar lligats amb la nostra individualitat, ser lògics amb la pròpia personalitat, manera de ser i passions, de manera que generin l’entusiasme suficient per creure en els nostres productes, és a dir en nosaltres mateixos. Només així serem capaços de vendre’ns ja sigui a una altre persona o a un lloc de treball.


Empreses persona persones empresa