Page 1

MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

0

2nESOC – INS Joaquín Bau


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

SER UN ZERO A L’ESQUERRA Que no serveix per res, no val per a res. Ser ximple de cucurulla. Ser ignorat. Ser inútil.

Es diu així, perquè en matemàtiques un zero a l’esquerra no te cap valor, no serveix per res i llavors aquest significat s’aplica a la realitat.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

1

2nESOC – INS Joaquín Bau


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

DONAR UN COP DE MÀ Ajudar

Vols que et doni un cop de mà amb el treball del professor de mates?


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

UNA DE DOS Una cosa o l’altra.

Una de dos, què vols fer anar al cinema o al parc d’atraccions?

o


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

AMB UN PAM DE LLENGUA FORA Amb grans mostres de cansament per un esforç violent.

Esgotat. Has estat corren una carrera molt llarga i quan acabes estàs amb un pam de llengua fora, cansat i esgotat per l’esforç que has fet.

Després d’un dia molt dur de treball també es pot estar amb un pam de llengua fora.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

DONDE COME UNO COMEN DOS. Si tens alguna cosa per a tu, encara que no sigui molt, pots compartir amb una altra persona que no té res. On menja un mengen dos. Donde comen dos comen tres. On mengen dos mengen tres. En Jaume és molt avariciós, i no sap que “donde come uno comen dos”.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

'EL 1 VA SIEMPRE ANTES QUE EL 2, PERO EN EL 21, EL 2 SE CHINGÓ AL 1' (L'1 va sempre abans del 2, però en el 21, el 2 importunà al 1) Significa que en qualsevol aspecte hi han excepcions, que algú és millor, o que ha ocorregut alguna cosa inesperada. 'Sempre hi haurà algú millor' Quan algú supera a algú altre o hi ha un canvi en alguns aconteixements que sempre solien ser iguals.

Frase del filòsof de Güemes


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

NE FAIRE NI UNE NI DEUX “No vacil·lar”, decidir ràpid, sense rumiar molt una cosa.

No dubtar. Estàs fent puenting i estàs a punt de tirar-te, “ ne faire ni une ni deux”, no t’ho pensis més i tira’t.

També quan no t’acabes de decidir entre dos coses: dos peces de roba...


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

LES DEUX SONT LA PAIRE “ Son tal para cual ” Estan fet l’un per l’altre.

Són iguals.

Una parella de nuvis que estan enamorats es diu que “ les deux sont la paire”.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

UN HOMME AVERTI EN VAUT DEUX “ Hombre prevenido vale por dos “ És millor prendre precaucions, i no anar a lo loco.

No actuar sense pensar. Ser prudent. Si veus que esta núvol t’endus paraigües per si plou. Això és “ un homme averti en vatu deux ".


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2

2nESOC – INS Joaquín Bau


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

TOCAR EL DOS Sortir corren i de presa d’un lloc.

Anar-se’n a corre-cuita. Esteu un grup d’amics fen entremaliadures i tombeu un gerro (per exemple), toqueu el dos per que no us vegi ningú.

Et persegueix algú toca el dos i ves-te’n ràpid per que no t’enxampi.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

CADA DOS PER TRES A cada moment, repetidament.

Molt sovint. En una oficina on hi ha molta feina i la gent està molt atrafegada el telèfon no para de sonar perquè els clients truquen per que els atenguin i la gent diu: cada dos per tres sona el telèfon !

Cada dos per tres se’n va la llum. Perquè hi ha tormenta...


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

NO VEURE DOS DALT D'UN BURRO. Veure poc.

Quan alguna persona, normalment d'una certa edat, no hi veu massa.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

ON EN CABEN DOS EN CABEN TRES Sempre pot caber alguna persona més Ja et farem un raconet Quan estàs en amics o en la família, sempre hi ha lloc per a una altra persona Quan hi ha poc espai a un lloc i vols que càpiguen més persones


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

'NO HAY 2 SIN 3' (No hi ha 2 sense 3) Es refereix al fet que alguna cosa no passa 2 vegades sense tornar a repetir una tercera. P.ex. si et surt 2 cops una oportunitat i la perdes, "no hi ha dos sense tres" significaria que hi haurà una tercera perquè ja hi va haver una segona. I si ja, per exemple, vas caure dues vegades en el mateix lloc, i caus una tercera, és com dir que era inevitable. El que et passa avui et pot tornar a passar demà. Quan ha ocorregut un fet inesperat o extraordinari, i aquest ha ocorregut dues vegades, llavors es tendeix a pensat que també hi haurà una tercera vegada.

Aquesta expressió va ser utilitzada per a referir-se al mundial de futbol, ja que la selecció espanyola posseïa ja dos títols.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

'EL HOMBRE ES EL ÚNICO ANIMAL QUE TROPIEZA DOS VECES CON LA MISMA PIEDRA' (L'home és l'únic animal que ensopega dos vegades amb la mateixa pedra) Es refereix a que l’ésser humà és tant 'tonto' e ignorant que es capaç de tornar a trobarse en el mateix problema que ja havia succeït abans.

Quan algú comet un error o fa alguna cosa incorrecta, que ja havia fet amb anterioritat.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

'MATAR DOS PÁJAROS DE UN TIRO' (Matar dos ocells d'un tir) Significa realitzar dues accions o produïr dos fets que resolien alhora un altre problema.

Quan algú amb una resposta, aconsegueix donar solució a dos problemes.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

3

2nESOC – INS Joaquín Bau


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

A LA TERCERA VA LA VENCIDA. A la tercera temptativa s'aconsegueix el fi desitjat.

A la tercera va la vençuda. Esta vegada si que encertaràs.

-No et rendeixis mai, a la tercera va la vençuda.

Antigament el significat era un altre. Correas assenyala que en tirs i caigudes de lluita, la tercera és la que es donava per vàlida.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

TRES SÓN MULTITUD. 'DOS SON COMPAÑÍA, TRES SON MULTITUD' Algú sobra. Significa que dues persones poden parlar o discutir de un tema sense interferències, però amb una tercera persona, hi pot començar un debat que no es gaire agradable per a ningun dels individus. 'Companyia d'un, companyia de cap, companyia de dos, companyia de Déu, companyia de tres, companyia és, companyia de quatre, companyia del diable'

Quan hi ha una parella i hi ha algú que els destorba.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

NO VEIG TRES DALT D’UN BURRO. Que no m’hi veig bé

Estic cec

Quan te n’adones que no veus bé


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

NO VEURE UN BOU A TRES PASSES Ser molt curt de vista

No veure res

Quan no veus res


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

EN UN TRES I NO RES. Esborrar la memòria en un tres i no res.

Quan t'oblides d'alguna cosa ràpidament.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

'NO LE BUSQUES TRES PIES AL GATO' (No li busquis tres peus al gat) Significa que no s'han de buscar problemes en una cosa òbvia.

Quan algú intenta trobar un problema, acusació o excusa, i comença a dir coses sense sentit o que no tenen ni lògica no validesa en els fets.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

'CIELO EMPEDRADO, A LOS TRES DÍAS MOJADO' (Cel empedrat, als tres dies mullat) Significa que al cap d'uns dies de cel nuvolós, el tercer serà de pluja.

Senzillament quan te lloc aquest esdeveniment meteorològic.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

4

2nESOC – INS Joaquín Bau


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

NOMÉS HAN CAIGUT QUATRE GOTES. Ha plogut quatre gotes

Quan a plogut poc.

El número quatre s'utilitza en frases fetes per indicar una quantitat petita.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

SER QUATRE GATS Vol dir que hi ha poca gent, que són poques persones.

Haver-hi menys gent de l’esperada.

Vas al cine a veure una peli, i hi ha poca gent a la sala. Sou quatre gats.

Avui és vaga i a la classes som 4 gats


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

'DAR UN DURO POR CUATRO PESETAS' (Donar un dur per quatre pessetes) Significa donar un objecte a canvi d'un altre de menys valor. 'Dar gato por liebre' Quan algú cau en un engany d'una altra persona i realitzen un canvi, sent la persona enganyada la que perd en valor.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

5

2nESOC – INS Joaquín Bau


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

NO BUSQUIS CINC PEUS AL GAT Que no et compliquis la vida

No siguis rebuscat

Quan algú no para de buscar inconvenients


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

NO TINC NI CINC DE CALAIX Vol dir què no té diners. No té ni un duro. Estar sin blanca. Un noi li demana diners al seu pare per sortir aquesta nit i li diu: no tinc ni cinc de calaix. No té res per donar-li.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

FER-NE CINC CÈNTIMS Explicar breument una cosa a algú

Quan algú t'explica moltes coses i tu nomes volies que t'expliques el més important.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

7

2nESOC – INS Joaquín Bau


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

'ESTAR EN EL SÉPTIMO CIELO' (Estar en el setè cel) Significa estar a la glòria, no cabre en si d'alegria.

Quan algú aconsegueix alguna cosa desitjada o que esperava de feia molt de temps o haver realitzat un fet sorprenent.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

8

2nESOC – INS Joaquín Bau


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

D’AVUI EN VUIT D’aquí una setmana. Vuit dies més.

Tal dia com avui la setmana que ve. Si estem a diumenge, el diumenge que ve. La setmana que ve examen de matemàtiques, d’avui en vuit. Si ho diu en dilluns, l’examen serà el pròxim dilluns.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

13


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

'SEGUIR EN SUS TRECE' (Seguir en els seus tretze) Quan algú és tossut o no vol donar el seu braç a tòrcer, mantenint-se ferm en la seva postura, és habitual que s'utilitzi l'expressió «està en els seus tretze» per referir-nos a la seva tossuda actitud.

Quan algú està immers en alguna cosa la qual no és útil no pot tenir possibilitats de funcionament, per tant, aquesta persona s'empenya en dur a terme aquesta activitat.

Aquesta frase fou inventada per descriure la insistència del Papa Benedicto XIII, també conegut com a Papa Luna, que decidí conservar el seu lloc en la església a pesar de les crítiques que rebia, principalment, dels francesos.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

100


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

MAS VALE PÁJARO EN MAÑO QUE CIENTO VOLANDO Val mes tenir-ne pocs i segurs que no tenir-ne cap.

Més val treball segur i ben pagat que mil promeses de treball sense complir.

Aquesta frase fou inventada per descriure la insistència del Papa Benedicto XIII, també conegut com a Papa Luna, que decidí conservar el seu lloc en la església a pesar de les crítiques que rebia, principalment, dels francesos.


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

1000


MATEMÀTIQUES A LA LLENGUA

2nESOC – INS Joaquín Bau

UNA IMAGEN VALE MÁS QUE MIL PALABRAS Es refereix a que amb una imatge pots expressar més del que podries dir amb paraules,una imatge pot tenir diferents significats segons com la persona ho pot interpretar, però les paraules ja tenen un significat determinat el qual no es pot canviar. “Una imagen me muestra de un vistazo lo que necesita docenas de páginas de un libro para exponer.” Has sigut testimoni d’un fet inusual (un accident,una forta tempesta,etc.) i ho vols explicar a un amic. No sabràs com expressar el que has vist ja que ha sigut extraordinari i en aquell moment si tinguessis una fotografia del que ha passat, podries descriure i mostrar-li a l’amic el succeït sense cap problema.

També es pot utilitzar, quan intentes explicar alguna cosa molt greu i la gen no es creu el que estàs comptant, llavors una imatge val més que mil paraules ja que tens una proba de que el que estàs dient és veritat.

Mates a la llengua  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you