Page 57

MÚSICA L’Ò P ERA A L’AB AST

La Traviata de Verdi

G

iuseppe Verdi (1813 - 1910) és el compositor de La Traviata, òpera que pertany al corrent del romanticisme musical. L’obra consta de tres actes i el text és de Francesco Maria Piave, basat en l’adaptació teatral de la novel·la La dame aux camelias, d’Alexandre Dumas fill. Verdi s’endinsa en un món on la passió, la ira i la renúncia a l’amor es fonen en una reconciliació tràgica a la vegada que denuncia el sistema burgès pels seus prejudicis morals i la hipocresia de classe. La denúncia del sistema va ser el motiu principal pel qual va patir la censura, fet que suposà que l’acció s’ambientés dos segles abans (en l’època de Lluís XIV), per eliminar qualsevol referència contemporània que pogués reflectir el públic de “platea”. L’obra fou inspirada en la vida d’una dona real, que era una prostituta de luxe, una cortesana d’alt standing molt especial, que es feia anomenar Marie Duplessy. Tota l’òpera està ambientada a París. Violeta (nom de la protagonista en l’òpera) organitza grans festes en els seus salons del boulevard de la Madalaine, concretament al número 11, immoble que li havia regalat el no-

ble Alfons Helderberg. En un ambient summament refinat i amb molt de luxe, es ballava, es bevia i es practicava el sexe. En una d’aquestes festes, la protagonista coneix el baró Alfredo. El baró li proposa un brindis, i Violeta el segueix. Quan acaba el brindis, els convidats marxen a una altra sala per ballar. Violeta se sent marejada i té un petit desmai degut a la malaltia que pateix (tuberculosi). En quedar ells dos sols conversant, Alfredo li declara el seu amor. Ella li contesta que no li convé, perquè ella no sap estimar; i el convida a ser amics, però mai amants. Un cop es queda sola, es planteja per uns moments acceptar aquell amor que li han proposat i, en ple deliri emocional, dubta, reacciona i es nega a acceptar per tal de ser ella mateixa. Tres mesos més tard, Alfredo i Violeta conviuen en una tranquil·la casa de camp als afores de París. Llavors apareix Germant, pare d’Alfredo, que demana a Violeta que trenqui la relació amb el seu fill, ja que la mala reputació de Violeta amenaça el compromís de la seva filla amb un jove de bona família. Ella s’hi resisteix, però finalment accedeix a la cruel petició de Germant. Passat un cert temps, Violeta torna a París i Germant, pare d’Alfredo, s’adona del veritable amor entre el seu fill i Violeta i decideix explicar al fill el sacrifici que ella ha fet i l’agreujament de la seva malaltia. Els amants es retroben i Alfredo suggereix marxar de París, tot i que ella sap que el temps se li acaba. El pare d’Alfredo arriba amb el doctor i es lamenta pel que ha fet. Violeta mor al costat del seu estimat. Els convido a escoltar fragments tan brillants i coneguts com: • Els brindis • L’espectacular ària Cabaletta • Sempre libera • I l’emotiu final Addio del passato. Montserrat Cots

[JULIOL 2017]

sió 641

57

Sió 641  

Juliol de 2017

Sió 641  

Juliol de 2017

Advertisement