Page 53

Judit Repilado Amado. Premi poesia visual 3r ESO.

ELS REFUGIATS: QUAN UN POBLE PARLA PER UN La pena del meu rostre diu que fa massa temps que no dormo sota el mateix sostre. La tremolor de la meva mà diu que fa massa temps que et fa por el demà. La pell amerada diu que fa massa temps que jec al terra amb la roba trencada. La meva ànima descosida diu que fa massa temps que no hi ha guany en aquesta fugida. El meu cor fracturat diu que fa massa temps que els somnis s’han aturat. I dels ulls em brolla una llàgrima, llisca salada acariciant-me la cara. Tots els països, la frontera tancada! Afligida en aquesta falsa paraula. Regaleu promeses, res més que faula. Sols us dic: no patiu per mi. A tothom molesto, només volia canviar el meu destí. Mariona Escolà Luque 2n de Batxillerat

EL NOSTRE AMOR

RENAIXEMENT

I eren els seus ulls, els que em deixaven hipnotitzada cada vegada que els mirava.

Sota un fi mantell de tempesta, difuminada en la foscor, la posta esborra el seu color i la nit es tenyeix funesta.

I era el seu somriure, el que cada dia m’il·luminava el meu dia. I era la seva forma de ser, tan peculiar i especial, la que tant m’agradava. I era ell, i era jo, quan estava amb ell. Cada vegada era més meu i jo més seva, entre els dos en fèiem un. Sempre li deia que no em deixés escapar, que no m’imaginava una vida sense ell.

Tot arraulit dins la jaqueta, rebusco entre els sospirs de l’aire reminiscències d’una flaire, records d’una vida desfeta. Però renaixeran algun dia, lliures, vibrants d’entre les cendres nous projectes, il·lusions tendres que enterrin enllà l’agonia. Arrancaré antigues estelles, la calma domarà l’oratge, la vida reprendrà el viatge i la nit s’encendrà d’estrelles. Mireia Marsol Cortada Majors de 18 anys

No volia viure sense els seus bonics ulls, el seu brillant somriure i la seva dolça forma de ser. Anna Utges Borges 1r de Batxillerat [JULIOL 2017]

sió 641

53

Sió 641  

Juliol de 2017

Sió 641  

Juliol de 2017

Advertisement