Vaig venir per veure la recuperació del safareig municipal i aquell raconet, amb la natura de ribera gairebé verge, d’una bellesa plàstica atractiva i singular.
romana de Catalunya. Estan decorats amb motius geomètrics, florals i figuratius, dins dels quals destaca l’escena de circ, amb la representació d’un atleta lluitant amb un lleó; els paral·lels més propers d’aquesta escena es troben a Tunícia i Argel. És a dir, la seva tècnica i el repertori decoratiu dels mosaics de Puigverd palesa la connexió de la Vila del Reguer amb els grans centres de producció artística que en aquell moment es situaven, més enllà de la metròpoli, al Nord d’Àfrica. Una vil·la romana, la del Reguer, que degué tenir re-
nes i que, alhora, pot ajudar a explicar les del conjunt de les Terres de Lleida; i aquest coneixement és, precisament, el garant que, de ben segur, algun dia recuperareu la vila del Reguer, la incorporareu al vostre imaginari i la mostrareu orgullosos als amics i forasters com a símbol que us identifica com a comunitat. No ho dubto; com de ben segur ho feu amb el safareig i l’entorn natural que l’envolta, presentant-vos com una ciutadania que cultiva i conserva el seu patrimoni, i com ho feu també ja amb els esplèndids panys de muralla. Henry Rivière, el pare de la museologia moderna deia que “el patrimoni és un espill on la població es contempla per a reconèixer-se i, alhora, un espill obert als hostes per a fer-se entendre millor”. S’ha dit i repetit que els pobles que cultiven el seu patrimoni (que l’identifiquen, el recuperen, el consoliden) són, essencialment, els pobles que tenen a bastament solucionades les necessitats bàsiques de sanitat i d’educació. Però crec que ben bé això no és així! El patrimoni cultural (testimonis històrics de la disciplina que sigui) i la cultura en general forma part fonamental de l’educació; és indissociable; sense l’aprenentatge del valor del patrimoni i sense la sensibilització vers el seu significat, difícilment podem tenir una educació completa, de qualitat i que formi persones en valors i en continguts. Sense la recuperació del patrimoni cultural i el seu acreixement, un país, una collectivitat, perd allò essencial [OCTUBRE 2015]
sió 620
▼
JOAN PUIG
Safareig de Puigverd recuperat envoltat de la natura de ribera.
lacions importants amb Iesso (l’actual Guissona) i amb el Molí d’Espígol, a Tornabous, (potser la gran ciutat d’Atanagrum de què ens parlen les fons, tant o més important que Ilerda, l’actual Lleida) i, per descomptat, amb la imponent torre de Castell Lliuró, de Castellnou d’Ossó. Tots aquests elements que us he detallat, formen part del vostre patrimoni cultural i és, alhora, la vostra aportació al patrimoni cultural de les Terres de Lleida i del conjunt de Catalunya. I cal conèixer-lo, valorar-lo, estimar-lo i recuperar-lo. Per què és l’herència dels nostres avantpassats, és el testimoni dels què històricament ens han precedit i tenim l’obligació de llegar-lo als nostres fills en les millors condicions. A més, el patrimoni cultural i el natural, (és a dir, el conjunt de béns i tradicions així com el paisatge humanitzat que, com a poble, com a comunitat, hem heretat dels nostres avantpassats), té el valor de ser creador de sentiments de pertinença, definidor d’identitats i element de reconeixement per part dels altres. El valor que atorguem a uns determinats elements fa que aquests formin part dels nostres distintius com a poble. I el que és més important, ens hi sentim identificats mitjançant el sentiment de pertinença. De ben segur que tots els fills de Puigverd sou coneixedors de l’existència de la vil·la del Reguer, sabeu que dins el vostre terme i sota terra hi ha un jaciment que explica les vostres arrels culturals roma-
41