Page 6

conada a l’extrem del carrer, a l’esquena de tot el públic. Disposar d’una agrupació musical com una cobla tocant en directe és un luxe que enriqueix qualsevol acte i que cal valorar en la seva justa mesura.

JOSEP BERTRAN

Més estelades que mai Amb tot, val a dir que enguany el pensament estava molt posat en la Via Catalana que es va formar a la tarda travessant Catalunya de sud a nord i en la qual una bona colla d’agramuntins va col·laborar. Més que mai les estelades penjaven de finestres i balcons conjuntament amb la bandera catalana. El pregó oficial de la Diada que llegí l’Alcalde, Bernat Solé, va ser consensuat per la majoria dels grups polítics, ERC, CiU i PSC, sense el suport del PP. Moment de l’hissada de la bandera per part de dos membres de la Policia Municipal.

Manifest de l’Ajuntament d’Agramunt La mobilització dels catalans a través d’entitats socials com l’Assemblea Catalana i Òmnium Cultural ha anat creixent i cada cop som més els catalans que volem decidir el nostre futur.

6

sió 595

[SETEMBRE 2013]

A

ny rere any, els catalans ens retrobem a cadascuna de les poblacions del nostre país per recordar la derrota que va sofrir el nostre país l’any 1714 i que va suposar la pèrdua de les nostres llibertats com a nació. Han estat 300 anys d’imposicions i voluntats per fer desaparèixer un poble amb més de 1.000 anys d’història. Una història que s’ha anat repetint al llarg del temps i encara avui ens demostra que estem sotmesos a una opressió constant i que no ens permet avançar com a país que som. El 30 de setembre de 2005 i després d’intenses negociacions, el Parlament de Catalunya aprovava un nou Estatut, amb 120 vots a favor i 15 en contra del Partit Popular. Un estatut que ja havia sofert retallades per tal que

pogués ser votat favorablement al Senat sis mesos després. Un any després, concretament el 18 de juny de 2006, el poble català ratificava per amplíssima majoria l’estatut sortit del Parlament, tot i la prohibició del Tribunal Suprem que el Govern de la Generalitat fomentés la participació al referèndum. Tot just un mes després, el Partit Popular impugnava més de la meitat dels articles del nou estatut i 4 anys més tard, el Tribunal Constitucional emetia sentència declarant inconstitucionals 14 articles entre els quals no s’acceptava la denominació de Catalunya com a nació, no s’acceptava el català com a llengua pròpia de Catalunya i supeditava la legitimitat del les lleis aprovades pel Parlament a les decisions del Govern Central. Davant d’aquesta

Sió 595  

Revista del mes de setembre de 2013

Sió 595  

Revista del mes de setembre de 2013

Advertisement