Page 57

OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

El pescador de Berger L’home, amb cara de sorpresa, em digué: “si sóc aquí és per culpa d’una noia d’Agramunt, de la qual estava profundament enamorat, i ella no sols no em va correspondre sinó que se’n va anar amb un altre...

Al final el vaig convidar a venir a Agramunt –ja veurem–, i ell ens va obsequiar amb una plata d’uns quants peixos, poc freqüents per a nosaltres...

S

e celebrà una reunió mèdica de la meva especialitat en la ciutat de Copenhagen i vàrem aprofitar amb la meva esposa i uns amics, també de la professió, per anar després a fer un creuer pels fiords nòrdics. En arribar a Bergen, una de les visites recomanades és al moll dels pescadors, ja que és costum que quan arriben de la seva jornada diària de pesca, munten unes paradetes amb mostres del peix del dia, i allí mateix el cuinen i el pots menjar en unes taules que colloquen al costat del lloc de venda. És quelcom molt típic i sempre hi ha molta gent. Passejant per allí em va cridar l’atenció un tros de peix per a mi molt estrany i em vaig dirigir a la meva esposa, lògicament en català, preguntant-li si coneixia aquell peix. En aquell moment el pescador que estava d’esquena es girà i es dirigí a mi dient-me en un correcte català: “això és balena”. Donat la meva sorpresa li vaig preguntar d’on era i em

contestà que era d’un poblet de Lleida i afegí que segur que no coneixeria. La meva resposta va ser dir-li que jo també era de Lleida i en concret d’Agramunt (jo sempre dic que sóc d’aquí perquè, malgrat haver nascut a Barcelona, em sento agramuntí). L’home, amb cara de sorpresa, em digué: “si sóc aquí és per culpa d’una noia d’Agramunt, de la qual estava profundament enamorat, i ella no sols no em va correspondre sinó que se’n va anar amb un altre, i jo vaig intentar posar terreny pel mig i per això vaig venir aquí a Noruega; primer amb la intenció de treballar en un programa ecològic i després vaig trobar el futur en la pesca, i aquí he format una família. Una vegada a l’any, per Nadal, que aquí no es pot pescar per estar tot gelat, aprofito per anar a Catalunya, però sense posar els peus a Agramunt ja que encara recordo aquella noia”. La conversa va continuar i realment sentia nostàlgia del país. Li vàrem explicar la

situació actual que, com és lògic, allà era bastant desconeguda i ell ens va explicar la feina i el futur que tenia en aquell lloc. No descartava tornar algun dia. Al final el vaig convidar a venir a Agramunt –ja veurem–, i ell ens va obsequiar amb una plata d’uns quants peixos, poc freqüents per a nosaltres, com la balena, el salmó, una espècie de tauró dels mars freds i diferents peixos per a nosaltres desconeguts. He de confessar que va ser un dinar molt agradable per la conversa, però realment prefereixo una bona sardina a la brasa que tota aquella varietat de peixos. Va ser una jornada no prevista, però que em va demostrar com són les noies d’Agramunt, capaces de destrossar el cor de més d’un, fins al punt de convertir un pagès de terres de secà d’on era aquest noi en un pescador d’aigües fredes. Cura amb les noietes d’Agramunt. Josep M. Lailla

EMPRESA D’AGRAMUNT NECESSITA pintura i decoració

AUXILIAR ADMINISTRATIVA Mitja jornada Horari tardes

Roman Serra

695 558 383

Enviar currículum a l’Apartat de Correus número 75 d’Agramunt

[SETEMBRE 2013]

sió 595

57

Sió 595  

Revista del mes de setembre de 2013

Advertisement