Page 37

R E P O RTATGE H ISTÒ R IA

Fragment del retaule de l’església parroquial d’Albesa. El feren realitzar els pares del comte Jaume, Pere d’Urgell i Margarida de Montferrat i hi figuren els seus escuts.

de València i els urgellistes valencians contra la invasió de tropes castellanes de l’altre candidat l’infant Ferran

Després de la declaració de Casp, la infanta Isabel senyora d’Agramunt Davant la declaració, el comte Jaume va decidir en un primer moment abandonar els seus dominis i per això va decidir cedir les viles més importants del comtat a la seva muller Isabel, altres llocs a la seva germana Elionor i els senyorius que tenia a l’Aragó a

Vista del castell i la vila d’Agramunt. Durant l’interregne s’hi va fer una assemblea de prohoms de tots els llocs del comtat amb la finalitat d’ajudar Jaume d’Urgell a defensar els seus drets a la corona. (Gravat del segle XVII de Beaulieu)

Segell del comte Jaume d’Urgell. Fou nomenat lloctinent general dels regnes pel seu cunyat el rei Martí. (Sigil·lografia Catalana de Ferran de Sagarra)

la seva mare Margarida. Amb aquest gest volia assegurar que les dones de la família no perdrien els drets que tenien a compte dels seus dots. De tota manera, al final Jaume d’Urgell no va abandonar el comtat, diuen que pels precs de la seva mare. Amb aquesta donació, la infanta Isabel es convertí en la senyora de Balaguer, Agramunt, Linyola i el vescomtat d’Àger. Les relacions entre el comte Jaume i el nou rei Ferran es van fer cada cop més insostenibles fins que aquest ordenà l’embarg del comtat d’Urgell. El nostre comte es veia abandonat, fins i tot, per alguns dels que foren els seus principals partidaris en el conflicte successori i que ara ja es mostraven a favor del nou rei. Aquest era el cas del comte de Cardona que el juliol de 1413 escrivia al rei sobre les gestions que havia fet per a aconseguir la rendició d’alguns castells i també dels informes que havia rebut de dos espies que havia enviat a Balaguer i a Agramunt. Aquests espies li asseguraven que els d’Agramunt es rendirien. [SETEMBRE 2013]

sió 595

de Castella. En l’exèrcit que es va organitzar també hi havia cavallers i peons de diferents llocs del comtat, com ara Tomàs Sacosta, senyor d’Almenara. L’ajuda no va arribar a temps i els valencians partidaris del comte Jaume foren vençuts per les tropes castellanes. Pocs mesos després d’aquesta derrota, una reunió de nou persones a Casp, imposades per algunes autoritats aragoneses i amb el beneplàcit del papa cismàtic Benet XIII, el juny de 1412 van declarar l’infant de Castella com a rei.

37

Sió 595  
Sió 595  

Revista del mes de setembre de 2013

Advertisement