Page 1

tacte i duende EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA sobre les noves generacions del Flamenc


Tots els elements d’aquest catàleg: el disseny general, les imatges i el contingut estan protegits per les lleis d’imatges comercials, copyright, drets morals i altres lleis relacionades amb els drets de propietat intel·lectual.


L’anvers i el revers Lluís Cabrera Director de la Fundació del Taller de Músics de Barcelona

Amb l’exposició fotogràfica Tacte i duende, seguint la línia de l’anterior mostra, Tacte llatí, Raül Esteve segueix mostrant-nos la seva visió fotogràfica sobre la fusió i el mestissatge de cultures a través de la música, aquest cop entrant en el meravellós i heterogeni món del flamenc. La fusió no és una cosa nova. De fet, la música és pura fusió des del seu origen. Fins i tot molt abans que aquest terme s’utilitzés per definir les expressions musicals que barregen diferents influències, els sons s’entrecreuaven entre si d’una forma tan natural com espontània. Qui té avui llicència per afirmar què és flamenc o què es pot anomenar jazz, o rock?... Algú s’atreveix a rebatre que totes aquestes músiques van ser fruit d’una fusió de diverses cultures? Per què no és possible mesclar arrels i acompanyar-les de cables? Tots aquests interrogants tenen validesa no únicament en un entorn musical, sinó que també són reflex d’una realitat social on la globalització mediàtica tendeix a fer-nos creure que la pluralitat és unitària i que més és menys. Per tant, partim del convenciment que la música popular és fusió contínua i que la promiscuïtat i l’heterodòxia són l’eix del seu avenç. Tradició i innovació, respecte i transgressió, herència i originalitat, personalitat i relectura, l’anvers i el revers,... tot té cabuda i legitimitat en el procés de la creació musical. Així, els artistes que volen cercar, investigar o recrear, i que els agrada entrar en els més diversos laboratoris, tenen tot el dret a satisfer la seva curiositat. De la mateixa manera que també entenem com a legítima la postura dels que pensen que és millor no moure’s de lloc. El nostre interès radica en saber què pensen uns i altres, com conviuen cada dia, què els separa i què els uneix. Com es viu avui en el taller d’un artesà musical, quan el segle XXI ja ha ultrapassat el llindar de casa seva.


Diego ‘El Cigala’ Teatre Apolo Festival Mas i Mas 04 · Barcelona


Mercat de les Flors Barcelona 09

Pepe Habichuela


Dave Holland

Mercat de les Flors Barcelona 09


Paco de LucĂ­a Gran Teatro de El Ejido El Ejido 08


Palau de la M煤sica Festival de Caj贸n! 10 路 Barcelona

Rosario


Palau de la M煤sica Festival De Caj贸n! 09 路 Barcelona

Ni帽a Pastori


Rafaela Carrasco CCCB Festival Flamenco Ciutat Vella 11 Barcelona


CCCB 路 Festival Flamenco Ciutat Vella 09 Barcelona

Chicuelo


CCCB 路 Festival Flamenco Ciutat Vella 10 Barcelona

Mayte Martin


Carles Benavent Nova Jazz Cava Festival de Jazz de Terrassa 04


Jorge Pardo

Potito

Nova Jazz Cava Festival de Jazz de Terrassa 04

Sala Apolo Cicle Flamenco Ob-Sessions 07 路 Barcelona


Enrique Morente Palau de la M煤sica Concerts del Centenari 08 路 Barcelona


Selene Mu帽oz CCCB 路 Festival Flamenco Ciutat Vella 10 Barcelona


Palau de la M煤sica Festival De Caj贸n! 10 路 Barcelona

Jose Merc茅


Flamenco Big Band

Auditori del Centre CĂ­vic del Remei Festival de Jazz de Vic 09

Perico Sambeat


Los Planetas Palau de la M煤sica Festival De Caj贸n! 10 路 Barcelona


Sala Apolo Cicle Son de Lunares 10 路 Barcelona

El Carpeta


Teatre Joventut Festival De Cajón! 10 · L’Hospitalet

Duquende


CCCB 路 Festival Flamenco Ciutat Vella 09 Barcelona

Esperanza Fern谩ndez


Teatro Turina Ciclo de guitarra 07 路 Sevilla

Ni帽o Josele


Palau de la M煤sica Festival de Caj贸n! 10 路 Barcelona

Pitingo


Vicente Amigo Palau de la M煤sica Festival De Caj贸n! 08 路 Barcelona


Luz de Gas Festival De Caj贸n! 08 路 Barcelona

Concha Buika


La Shica Sala Apolo Festival De Caj贸n! 10 Barcelona


Estrella Morente Palau de la M煤sica Festival De Caj贸n 10 路 Barcelona


Tomasito Sala Apolo Festival De Caj贸n! 10 路 Barcelona


CCCB Festival Flamenco Ciutat Vella 10 路 Barcelona

Roc铆o Molina


La Macanita

La Agujeta de Jerez

CCCB 路 Festival Flamenco Ciutat Vella 09 Barcelona

CCCB 路 Festival Flamenco Ciutat Vella 09 Barcelona


Manuel Molina Palau de la M煤sica Festival De Caj贸n! 09 路 Barcelona


Nous horitzons Chicuelo Guitarrista

La fusió de la música significa llibertat, avanç, diversió, enriquiment i coneixements que s’aprenen d’altres pobles. No obstant això, tota fusió requereix que l’arrel es mantingui, ja que la tradició és el punt de partida. Tal com passa en tots els àmbits, la vida avança, es renova, es fusionen les races i les cultures... i la música no és una excepció. Com deia Camaron, el públic haurà de decidir si li agrada. Músics com Camarón, Morente, el Lebrijano o Paco de Lucía van ser els precursors a aportar nous horitzons al flamenc. Les seves creacions van ser un cop d’aire fresc, quelcom extraordinari, que transgredia les normes… però, alhora, musicalment impecable, i una font d’inspiració per a tota la nova generació del flamenc actual. L’exposició Tacte i duende és tot un exemple de la normalitat amb què els músics del flamenc actual són, per damunt de tot, músics. Músics que, al costat de la riquesa musical actual, estan oberts a evolucionar, a experimentar i a no estancarse. Aquesta exposició ens presenta imatges amb sentiment, que commouen i ens fan sentir la força d’aquest meravellós món del flamenc.


Estremir-se i estremir Núria Martorell Redactora de cultura de El Periódico

En aquesta exposició, Raül Esteve no tan sols és capaç d’atrapar en les seves fotografies el duende del flamenc, sinó que a més el toca i el palpa, el bressa i l’acaricia, el plasma en un moment màgic que gràcies al seu art roman per sempre. La figura de l’artista apareix la majoria de vegades il·luminada en primer pla, en una silueta davant del no res, amb el negre absolut al darrera. Sola i sincera, conjurant-se amb els ulls tancats, amb l’ànima oberta, cercant aquest instant únic d’emoció, d’inspiració. Però el que aquí representa no és un flamenc encaixonat, encotillat pels patrons sempiterns del cant flamenc més ancestral. Les imatges capten la intensitat del que cerca amb desesperació estremir-se i estremir. Emocionar-se i emocionar. Més enllà dels cànons, de la puresa, d’allò pressumiblement ortodox, dels camins marcats… És llavors quan l’evolució adquireix aires de revolució.


EL ANVERSO Y EL REVERSO Lluís Cabrera Tacto y duende, siguiendo la línea de la anterior muestra, Tacto latino, sigue mostrándonos la visión fotográfica de Raül Esteve sobre la fusión y el mestizaje de culturas a través de la música, esta vez entrando en el maravilloso y heterogéneo mundo del flamenco. La fusión no es una cosa nueva. De hecho, la música es pura fusión desde su origen. Incluso mucho antes de que este término se utilizara para definir las expresiones musicales que mezclan diferentes influencias, los sonidos se entrecruzaban entre sí de una forma tan natural como espontánea. ¿Quién tiene hoy licencia para afirmar qué es flamenco o qué se puede llamar jazz o rock?... ¿Alguien se atreve a rebatir que estas músicas fueron fruto de una fusión de diversas culturas? ¿Por qué no es posible mezclar raíces y acompañarlas de cables? Todos estos interrogantes tienen validez no únicamente en un entorno musical, sino que también son reflejo de una realidad social donde la globalización mediática tiende a hacernos creer que la pluralidad es unitaria y que menos es más. Por lo tanto, partimos del convencimiento de que la música popular es fusión continua y la promiscuidad y la heterodoxia son el eje de su avance. Tradición e innovación, respeto y transgresión, herencia y originalidad, personalidad y relectura, el anverso y el reverso... todo tiene su cabida y legitimidad en el proceso de la creación musical. Así, los artistas que quieren buscar, inves-

tigar o recrear y les gusta entrar en los más diversos laboratorios, tienen todo el derecho de satisfacer su curiosidad. De la misma manera que también entendemos como legítima la postura de los que piensan que es mejor no moverse del sitio. Nuestro interés radica en saber qué piensan unos y otros, cómo conviven cada día, qué les separa y qué les une. Cómo se vive hoy en el taller de un artesano musical, cuando el siglo XXI ya ha sobrepasado el umbral de su casa.

ESTREMECERSE Y ESTREMECER Núria Martorell En esta exposición Raül Esteve no solo es capaz de atrapar en sus fotografías al duende del flamenco, sino que además lo toca y lo palpa, lo mece y lo acaricia, lo plasma en un momento mágico que gracias a su arte permanece para siempre. La figura del artista aparece la mayoría de veces iluminada en primer plano, silueteada ante la nada, con el negro absoluto detrás de ella. Sola y sincera, conjurándose con los ojos cerrados, con el alma abierta, buscando ese instante único de emoción, de inspiración. Pero el que aquí representa no es un flamenco encajonado, encorsetado por los patrones sempiternos del jondo más ancestral. Las imágenes captan la intensidad del que busca con desespero estremecerse y estremecer. Emocionarse y emocionar. Más allá de los cánones, de la pureza, de lo presumiblemente ortodoxo, de los caminos marcados… Es entonces cuando la evolución adquiere aires de revolución.

NUEVOS HORIZONTES Chicuelo La fusión de la música significa libertad, avance, diversión, enriquecimiento y conocimientos aprendidos de otros pueblos. Sin embargo, toda fusión requiere que la raíz se mantenga, pues la tradición es el punto de partida. Tal como sucede en todos los ámbitos, la vida avanza, se renueva, se fusionan las razas y las culturas... y la música no es una excepción. Como decía Camaron, el público tendrá que decidir si le gusta… Músicos como Camarón, Morente, el Lebrijano o Paco de Lucía, fueron los precursores en aportar nuevos horizontes al flamenco. Este grupo de músicos supuso una bocanada de aire fresco, algo que se salía de lo normal, que transgredía las normas… pero a la vez, musicalmente impecable, y fuente de inspiración para nuestra generación. La exposición Tacto y duende es todo un ejemplo de la normalidad con la que los músicos del flamenco actual son, por encima de todo, músicos. Músicos que, al lado de la riqueza musical actual, están abiertos a evolucionar, a experimentar y a no estancarse. Esta exposición nos presenta imágenes con sentimiento, que nos conmueven y hacen sentir la fuerza de este maravilloso mundo del flamenco.

Traduccions: Jeroni Rico


Agraïments Vull agrair, en primer lloc, l’estima de la Marta, que ha estat fent-me costat durant tot el procés de creació del projecte, que no ha estat curt. A Salut Pardellans i a Obra Social Unnim, que gràcies al seu suport Tacte i duende s’ha fet gran. A l’amic i mestre, Rafael Badia, pels consells i la dedicació per millorar el conjunt del treball. A en Lluís Cabrera, Director de la Fundació del Taller de Músics, a Núria Martorell, redactora de cultura d’El Periódico i al guitarrista Chicuelo per haver escrit els articles que acompan-

Per contactar amb l’autor www.raulesteve.net fotografia@raulesteve.net

yen aquesta exposició, i que expliquen la seva experimentada visió sobre el Nou Flamenc. També vull mencionar a les organitzacions de festivals que m’han deixat fotografiar els seus músics convidats i els racons secrets que envolten els teatres i auditoris. Em refereixo a la Sofia, la Xènia i a en Joan Roselló de The Project; a la Hanan d’Arte por Derecho; a en Xavi Fortuny, la Glòria Castellví i a en Saki Guillem, productors i director del Festival de Música de Cadaqués, amb qui ja fa uns quants estius m’ho passo molt bé envoltat de bona música... No m’oblido de la resta de companys del Taller de Músics, la Lucia Peregrín i en Diego Ruiz, que ens ofereixen cada primavera el fantàstic Festival Flamenco Ciutat Vella de Barcelona. Gràcies, també, a la Gemma Planas i l’Imma Gimferrer de Premià de Dalt on presentarem aquests catàlegs en el marc del Museu de Premià de Dalt. Finalment, vull donar les gràcies als protagonistes d’aquest projecte. Moltes gràcies a tots els músics que s’han deixat fotografiar per mi, ja sigui per a aquest treball o per algun altre. Sense ells i la seva música, l’essència de Tacte i duende no existiria. Moltes, moltes gràcies a tots.


Amb la col路laboraci贸 de:

TACTE I DUENDE  

Tacte i Duende, més enllà dels cànons, de la puresa, d’allò presumiblement ortodox, dels camins marcats, fa un seguiment fotogràfic del...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you