Anàlisi formal
Interpretació
Espai exterior i elements decoratius
Contingut i significació
Emplaçada en un entorn natural accidental, està situada al fons d’una vall frondosa i sobre un
Caràcter de l’edifici: Edificació privada. Vil·la residencial.
rierol i una cascada. Lloyd Wright trenca definitivament amb la idea de caixa, i la dissenya per adaptar-se als desnivells del terreny, i forma tres plans o nivells projectats en terrasses
Símbols: Si cal destacar-ne un símbol parlaríem del seu caràcter orgànic, de la relació entre l’edifici
que se superen mitjançant graons o rampes.
i l’ambient. Wright considerava que una casa no havia de ser una cosa col·locada sobre el
A la casa s’accedeix per mitjà d’un petit pont, i té tres plantes.
terra, sinó que havia de sorgir del terra. “Així com a les cases japoneses, el jardí continua
Tota ella es confon amb l’entorn, formant-ne una unitat amb ell. No existeix una línia divisòria entre
a la casa i la casa s’estén fins al jardí sense solució de continuïtat; el mateix ha de succeir
artificial i natural. Lloyd Wright deixa les roques «in situ», sobre les quals s’alça la residència, i les
amb l’ambient exterior, sigui quin sigui: un tot harmònic que s’integri a les parts i en el
aprofita com una fonamentació natural. A més, els accidents naturals, com el corrent d’aigua,
conjunt”.
s’articulen com un element estructural més de l’edifici i crea la falsa sensació que és des de la mateixa casa d’on brolla el salt d’aigua.
Encàrrec i recepció: Pensada com a segona residència dels Kaufmann, la casa s’adequa a la
Una façana complexa, marcada per l’eix vertical de la xemeneia, construïda d’aplacats de pedra
necessitat de comunió amb la naturalesa, propis dels caps de setmana, vistos com una evasió.
rústica, s’eleva des de la roca natural com si fos una torre i articula tots els espais. L’horitzontalitat ve
Rep l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann, director d’una gran empresa comercial de Pittsburg.
donada per una sèrie de voladissos de formigó armat, estucats de color terrós clar, que formen terrasses rectangulars i que, de manera esglaonada i distribuïdes ortogonalment entre si, avancen sobre el buit.
Espai interior i elements decoratius
A l’interior, un espai fluid. Wright es mostra contrari a la segmentació en petites habitacions i, per tant, juga amb espais oberts i amplis. S’organitza en dues plantes; la planta baixa acull la gran sala d’estar i la cuina; a la planta superior, hi localitzem els dormitoris. L’entrada presenta dimensions reduïdes, per tal que el gran espai lluminós de la sala d’estar pugui esclatar en tota la seva potència. Els grans espais rectangulars interiors s’organitzen entorn d’un nucli central: la torre de pedra o xemeneia. Wright va fixar la xemeneia directament al damunt d’una gran pedra i al voltant seu va ordenar els espais; així, la xemeneia és el nucli que crea, al seu voltant, vida familiar. Quant a la decoració, Wright en tot moment pretenia evitar la fastuositat decorativa, fins i tot afirma que molt sovint els quadres, més que decorar fan malbé les parets. S’han utilitzat, bàsicament, materials naturals com la pedra i la fusta capaços de crear una agradable atmosfera interior. Cal destacar-hi la contraposició de les parets de pedra a la part posterior de la casa, i que són la continuïtat de les roques sobre les quals s’aixeca l’edifici, amb les pantalles de vidre de les parets que donen a la terrassa. Els materials de l’interior i la visió àmplia i oberta a l’espai exterior creen una impressió de cau. No és d’estranyar que algú hagués dit que la casa semblava una cova moblada.