diumenge. - Sí, els pendents són més suaus i àdhuc és possible que hi fem més via, però serà perillós el tram, ran de frontera. Pot haver-hi qualcú apostat per a vigilar. No temptarem la sort? - El gos, ja més apropat, torna a bordar posant sordina als nostres dilemes. - Doncs no perdem temps. Pugem i ho decidim sobre la marxa. Si la boira esdevé espessa, ens lligarem amb les cordes que en previsió, duc a la motxilla i fixarem les direccions amb la brúixola, tu deixem fer, que ja m’ho pensava. - D'acord! - reparant en l’omnipresent soledat del paratge, concorro en que té raó, calen precaucions. És tan fàcil perdre's i, en cas de dificultats, estarem tan sols! Ningú no podrà estalviar-nos una bona tirada, això si tot surt bé. Interioritzem la posició dels pics que ens faran de referència, situant-los mentalment amb la brúixola. Si molt convé, anirem temptejant la direcció valent-nos tan sols d'aquest estri. Quin remei! No sé pas com ens anirà. - Llàtzer, ja veus el panorama, que no ens manqui sort, noi! - m'atansa la mà cercant la meva, per a estrènyer-la, cosa que faig també ben fortament. - Sort! - mussito emocionat, repetint-ho. - Ei, no ets tu sol qui ha transformat aquesta excursió, també jo aprecio un cert canvi dintre meu. No sé, ara em noto més normal, més com tu i tinc la seguretat de tancar finalment, per bé o per mal, tota una etapa de la meva vida - acaba la frase rient-se del mort i de qui el vetlla. Seguidament doblega i desa el mapa de bell nou a la butxaca.
L'oposició és una olla de grills: disparitat de criteris, diferents graus de compromís, diverses concepcions de la societat, proliferen inevitablement al seu si. Un regne de taifes, mosaic inversemblant, dividit en compartiments estancs, arenes de circ, per on projectar ambicions personals i detenir miserables engrunes de poder, sobre el grup, tots farnats en difusa reacció contra el sistema establert. Res seriós en el fons. En Grau reflexiona en silenci i considera tot això, per a concloure finalment, que és com sentir-se una espurneta, un minúscul gra de sorra en la platja batuda per la mar embravida. Si ara hem fet llenya,
93