Issuu on Google+

València, una ciutat manifestament millorable València per a la ciutadania


web del Projecte «València una ciutat manifestament millorable»: www.manifestamentmillorable.com

© Josep Sorribes Monrabal, 2010 Producció editorial: Els llibres del temps Fotografies coberta: José Mª Azkárraga Fotografies de pàgines interiors: José Mª Azkárraga i Juan Peiró (pàg. 78) Disseny coberta i interior: RO Edita: Faximil, Edicions Digitals C/ Progrés, 100-6 Ap. 6410 46011 València ISBN 978-84-935979-4-8 DL Imprimeix: Impressa


València, una ciutat manifestament millorable València per a la ciutadania

Els llibres del temps

Josep Sorribes (ed.)


1

INTRODUCCIÓ

Les pàgines que el lector té davant seu són fruit de la concatenació de tota una sèrie de circumstàncies que val la pena explicitar, ja que al remat ha estat la suma d’aquestes circumstàncies el que ha fet possible l’elaboració i aparició del present treball. Sense cap ordre de prioritat citarem: a) la complicitat amb Gustau Muñoz, que m’ha esperonat en tot moment en l’empresa; b) l’aportació de les idees de tots els que apareixen com a coautors en el ben entés que hi manquen uns quants noms i cognoms per voluntat dels interessats, els quals, per raons de deontologia professional o, de vegades, d’estricta prudència, han declinat la invitació a figurar explícitament; c) la consciència que la nostra ciutat i la seua àrea metropolitana són manifestament millorables, expressió que hem manllevat de l’abundant terminologia eufemística de la dictadura de Franco. Els més grans recordaran que aquesta adjectivació s’utilitzava, en temps dels processos de «mejora del medio rural» impulsada pels governs de torn, i en el cas d’explotacions agràries o finques manifestament mal administrades, per estalviarse de parlar de latifundis, terme que recordava de forma incòmoda els intents de Reforma Agrària protagonitzats per la Segona República;1 d) la voluntat d’oferir un conjunt de propostes que podrien millorar substancialment, en el cas de ser aplicades, el progrés 1 Aprofite

l’avinentesa per deixar constància que aquest text ha estat voluntàriament iniciat el 14 d’abril de 2009 a les 13:30 hores, com a modest acte d’homenatge als que volgueren una societat més lliure, més justa i més culta i que generosament tractaren de barrar el pas al feixisme a costa de la seua salut, les seues il·lusions, el seu forçat silenci i, massa sovint, la seua cruel eliminació física.

5


econòmic de la ciutat i el benestar social i moral dels ciutadans. Propostes sempre situades a mitjan camí entre els grans principis i el «cantonalisme de cantó», eixe que solen practicar els que sols cuiden o s’interessen pels seus objectius personals i propers, respectables (de vegades) però sempre forçosament limitats; e) el desig de qui subscriu aquestes ratlles de tornar a col·laborar en un procés de reflexió indefugible i de no resignar-se a la continuïtat d’una manera d’entendre la ciutat i de fer política urbana que ens du per camins bastant discutibles i que ben sovint tenen un grau d’irreversibilitat important. Xafant de peus a terra i amb la suma dels coneixements acumulats per qui subscriu i pels qui han acceptat de col·laborar, podem dir alt i fort que la ciutat és manifestament millorable i que hauríem de bastir un consens social suficientment ampli, com als millors moments de la història de la nostra benvolguda ciutat, per aconseguir que els desigs esdevinguen realitats. No ens resignem a la inèrcia del totum revolutum, al poti poti d’accions i destruccions sense més ordre ni concert que el de coincidir en el temps i l’espai, al predomini de la ciutat «casual» on la suma no coordinada d’iniciatives de diferents instàncies produeix avanços i transformacions no sempre desitjables. Ens mou la voluntat d’elaborar i transmetre idees i d’encetar, si més no, una reflexió. Establertes aquestes cinc circumstàncies que «expliquen» la gènesi del present treball, bé caldrà dedicar unes ratlles més al que pretenem amb aquesta iniciativa, i als seus limits i perills. D’entrada cal dir que l’objectiu inicial i primigeni era i és d’oferir una mena de base de dades, un conjunt de propostes redactades de forma breu i concisa que estiguessen a l’abast de tothom a partir de l’hivern de 2010 amb la finalitat explícita que hi haguera prou de temps i tranquil·litat per a què foren debatudes, criticades, substituïdes o matisades per qualsevol persona o organització interessada. Després, a l’hora de la cita electoral del 2011, cada u és molt lliure d’agafar allò que li convinga o que estime més adient als seus propòsits i ideologia. 6


Una experiència com aquesta, a més d’inèdita, comporta l’absoluta necessitat de fer el màxim esforç possible en la difusió de les propostes. Per això, i sense perdre l’esperança que els mitjans de comunicació se’n faran ressó, es va considerar necessari que, a més del text imprés, hom poguera trobar el conjunt de propostes en una web dissenyada per a l'ocasió que, arribat el moment, incorporarà un fòrum de debat fàcil d’utilitzar i àgil. La versió web ens assegura una raonable difusió a Internet i, alhora, ens permet incorporar alguns documents i materials gràfics que en la versió impresa presenten més dificultats de reproducció i algunes dades que poden ajudar a entendre millor les propostes. Com a precisions addicionals, ens agradaria aclarir d’antuvi alguns punts. En primer lloc, pensem que el conjunt de propostes presentades ací podrien millorar substancialment la nostra ciutat. Han estat formulades des d’una perspectiva fonamentalment «positiva» i «benèfica», de servei al comú, al públic, al que és de tots. No és aquest un treball de crítica a la política i gestió municipal dels darrers anys. Aquesta crítica té i tindrà altres llocs, altres vies, fins i tot de vegades altres protagonistes. Evidentment, tota proposta naix d’una anàlisi prèvia i d’un cert judici, tant com d’una insatisfacció. Per això de vegades ha estat absolutament necessari fer un petit apunt introductori o remetre el lector a la versió web on podrà trobar evidències que justifiquen les propostes. El segon aclariment té també a veure amb el caràcter «benèfic» i «positiu» del treball ja al·ludit. Massa sovint, als qui eventualment hem explicitat el nostre desacord amb polítiques, decisions o tendències, se’ns ha batejat, amb voluntat comminatòria, de colla que ve a «amargar la festa», de gent pessimista, incapaç de «reconèixer» els avanços que ha experimentat la ciutat. No és això, ni de bon tros. Si alguns hem fet crítiques en el passat (i continuarem fent-ne en el futur) és perquè volem una ciutat i una àrea metropolitana més obertes, pròsperes, justes, amables, accessibles, cultes, democràtiques i eficients. I pensem que estem a temps d’aconseguir-ho.

7


Un altre aclariment que considerem adient té a veure amb l’autoria del treball. Hem rebut l’aportació de més d’una trentena de persones de diferents professions, perspectives i ideologies i hem aprofitat també alguns materials fets públics pel grup municipal socialista amb motiu de la Revisió del Pla General de la Ciutat, la proposta alternativa a la ZAL o les necessitats d’habitatge de la ciutat, per posar tres exemples. El conjunt de reflexions i propostes era molt divers en continguts, grau de desenvolupament, estils literaris etc. Aquesta circumstància ens obligava a un procés de redacció unificadora per tal d’homogeneïtzar i fer accessible aquest melting pot. Això explica el fet que hi ha un redactor/editor únic i fa inevitable que les aportacions i les opinions, fòbies i filies de l’editor siguen absolutament indestriales, que –mai millor dit– siga cert allò de traduttore, traditore. Demane de bestreta disculpes a tots els qui han col·laborat en aquesta iniciativa si la meua «traducció» ha incorporat un pèl massa el biaix propi, cosa d’altra banda ben difícil d’evitar. Com que això és un material de discussió i encara hi haurà temps per afegir, matisar i modificar, el que subscriu pot dormir una mica més tranquil. En tot cas, él que ací s’exposa, en raó de les circumstàncies assenyalades, és en conjunt responsabilitat meua. Cap dels autors d’aportacions específiques pot responsabilitzar-se del resultat global. Jo, com a editorredactor, sí. Per últim, per facilitar la lectura i la comprensió hem agrupat les propostes en onze grans blocs temàtics (precedits per un capítol introductori de caire més «filosòfic» sota l’encapçalament «Una altra visió») i hem intentat que les propostes quedaren explicitades de forma breu eliminant l’excés d’aclariments previs (seria impossible que cada proposta anara acompanyada d’una justificació exhaustiva) i utilitzant un lèxic el més senzill possible. Tant de bo si hem reeixit en l’empresa. Els grans blocs temàtics duen noms una mica «clàssics»: València oberta, València pròspera etc., i com és lògic hi ha alguns solapaments. La innovació, la cultura, el turisme, el creixement econòmic... tenen 8


moltes vessants compartides i qualsevol esquema és sempre més rígid que la realitat, tot i que resulte imprescindible. Prou d’aclariments. L’únic i màxim desig és que aquest paper siga llegidor, relativament amé i sobretot que puga servir per a encetar un debat sobre quina ciutat volem, alhora que ens proporciona l’oxígen mental necessari. Josep Sorribes Gener 2010

9


Valencia, una ciutat manifestament millorable