Page 1


Fins a la fi del mรณn

Edicions de la Clamor 


FINS A LA FI DEL MÓN Edicions La Clamor Lleida, 23 d’abril de 2013 © D’aquesta edició: Institut d’Estudis Ilerdencs i Diari SEGRE SLU © De les fotografies i el contingut: Rafa Ariño Melero

Editen: Institut d’Estudis Ilerdencs i Diari SEGRE SLU Text: Arcadi Climent Solans i Germán Cano Martín Disseny i maquetació: Germán Cano Martín i Lerigraf SL Traducció al català: Txema Martínez Inglés Impressió: Lerigraf SL Dipòsit Legal: L 429-2013




Índex Capítol 1 : Arribada a la tundra siberiana Capítol 2 : Primer trasllat Capítol 3 : Explorant el terreny Capítol 4 : Altres campaments de Nenets Capítol 5 : Visitants Capítol 6 : Crisi Capítol 7 : Acostament Capítol 8 : Segon trasllat Capítol 9 : Comiat







E

ns retrobem un any més per celebrar una de les dates més assenyalades del cicle tradicional català, la diada de Sant Jordi, el dia de la rosa i el llibre, i una de les setmanes, culturalment parlant, més intenses de la programació acadèmica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

German Cano. Valent-se d’una norantena de fotografies, els autors ens ofereixen la seva particular visió d’una de les zones més remotes del planeta, la península de Jamal, situada a la Rússia siberiana, amenaçada pel canvi climàtic i per algunes activitats que s’hi porten a terme.

Una vegada més, el Grup Segre i la Diputació de Lleida, per mitjà de la fundació Institut d’Estudis Ilerdencs, col·laboren en la commemoració del Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor amb la publicació d’un llibre per ser llegit a través de la imatge, intitulat “Fins a la fi del món”, del fotògraf Rafa Arinyo amb textos d’Arcadi Climent i

Aquest treball, que naix a partir del projecte esportiu Lleida World Extrem, és una porta oberta a la imaginació on la fotografia i la paraula conformen una poesia visual que convida a la reflexió sobre la salvaguarda del patrimoni natural, la conservació del medi i la supervivència dels pobles. Bona diada de Sant Jordi.

Joan Reñé i Huguet

President de la Diputació de Lleida 





L

a fotografia és un art del segle XX. O, com diria Walter Benjamin, és una forma de reproducció dels objectes artístics. Art en la mesura que ofereix una interpretació pròpia, diferent de la pintura, de la realitat, i l’eleva a la condició d’objecte artístic, li proporciona l’aura que és pròpia a qualsevol obra d’art. Rafa Ariño, en aquest llibre sobre l’epopeia d’un grup d’aventurers lleidatans a un racó inhòspit del món, és una demostració de fins a quin punt la fotografia és alhora crònica, reproducció i objecte artístic, quelcom superior a la realitat que vol representar. Com cada any, aquest volum correspon a la iniciativa d’Edicions de la Clamor, un projecte conjunt de la Diputació de Lleida -mitjançant la Fundació Pública de l’Institut d’Estudis Ilerdencs- i el

diari SEGRE. Com sempre hem intentat que el producte editorial que arriba a les mans del lector sigui atractiu, potent, memorable. L’obra del Rafa Ariño, la crònica d’aquesta aventura a la Fi del Món, ho és i els lectors tindran l’oportunitat de gaudir-ho foto a foto, impacte a impacte, clic a clic, on es veu la sensibilitat, el respecte del fotògraf per l’entorn, per la gent, pel paisatge en tota la seva autenticitat salvatge. Com sempre, un agraïment molt especial al director de l’IEI i al president de la Diputació per la confiança que li demostren a aquest projecte editorial, a tot el personal de SEGRE i de Lerigraf per la seva cura a l’hora de produir el llibre, a l’autor pel seu talent i als lectors pel seu suport incondicional. Feliç Sant Jordi a tothom.

Juan Cal

Director Executiu de SEGRE 





PRÒLEG Córrer fins a la fi del món

La península de Jamal significa “fi del món”. Ubicada al nord-oest de Sibèria (Rússia), és un dels llocs més freds i bonics del planeta. Encara que el subsòl està permanentment congelat i les temperatures a la tundra poden baixar fins als -50ºC a l’hivern, aquí hi ha gas suficient per escalfar tot el planeta durant cinc anys. S’estima que la temperatura mitjana pujarà fins a 7ºC en els pròxims setanta o noranta anys, cosa que provocarà l’escalfament i la fosa del sòl. Un dels ecosistemes més purs del planeta està condemnat a desaparèixer. I amb ell ho farà la gran reserva de rens

i els seus pastors, els nenets, una tribu indígena seminòmada que conviu en harmonia amb els animals des de fa aproximadament mil anys. Què s’està fent per evitar-ho? Res. Fins allà es van atansar dos experts en proves de resistència, un càmera i un fotògraf espanyols. Ells són Lleida World Extrem. La seua missió: córrer durant vuit dies amb els pastors nenets per la tundra siberiana per donar a conèixer la dramàtica situació d’aquesta tribu. Agència Zoom




E

l pròxim objectiu de Lleida World Extrem és mostrar al món una de les tribus nòmades més ancestrals i pures, els nenets, ja que probablement, en uns anys, a causa del canvi climàtic i les extraccions de recursos naturals de les seues terres, la península de Jamal (Sibèria), rica en gas natural, acabin desapareixent. Els nenets són un poble nòmada que recorre les gèlides planes de Sibèria, fent pasturar ramats de rens a les tundres, amb temperatures de fins a -50ºC, a la recerca de pastures (líquens i molses). Els rens són la seua casa, aliment i mitjà de transport. La seua vida.

La península de Jamal, la principal regió productora de gas natural a Rússia, és una extensió des del nord de Sibèria fins al mar de Kara. A l’est es troba el golf d’Ob i, a l’oest, la badia de Baidaratskaia.

Actualment, moltes de les rutes migratòries dels nenets es veuen afectades per les infraestructures de la indústria dedicada a l’extracció de recursos, com el petroli o el gas natural. Els rens tenen dificultats per caminar per carreteres asfaltades i els nenets temen per la possible amenaça de les pastures a causa de la contaminació.

És previst que l’any 2012 es produeixi el primer subministrament de gas al camp de Bovanenkovo.

El fotògraf Rafa Ariño ens vol mostrar en aquest llibre, amb les seues imatges, la manera de vida nòmada dels nenets, les terres, els costums, la cultura, encara desconegudes per la gran majoria, en una més que probable extinció.

Aquesta és la història de cinc aventurers disposats a viure, durant uns dies, la vida nòmada d’uns personatges realment excepcionals, els nenets.

10


11


Capítol 1

ARRIBADA A LA TUNDRA SIBERIANA 12


13


ARRIBADA A LA TUNDRA SIBERIANA

03-04-12 L’Arcadi, el Kike, l’Iván i el Rafa, en aquesta ocasió acompanyats per Santi Santamaría (suport i logística), surten de Barcelona cap a Salekhard, capital de la península de Jamal, fent escala a Moscou. A les vuit del matí i després de 15 hores de viatge, els rep l’Slava, un contacte rus que ha aconseguit que una tribu de nenets permeti que l’equip s’hi quedi durant uns dies. L’Slava s’encarregarà de portar l’equip al seu destí, la terra dels nenets, una de les últimes tribus de Sibèria. Unes quantes hores per carretera i s’atansen a les tundres, on, endinsant-se uns quants quilòmetres, trobaran el campament dels nenets que els acollirà les pròximes jornades. S’acomiaden i queden amb l’Slava al mateix lloc al cap d’uns dies. L’equip ja s’ha quedat sol.

14

Carreguen amb tot l’equipatge i es posen a caminar a la recerca del campament. Pocs passos després comencen a enfonsar-se en la neu, que els arriba gairebé fins a la cintura. La tarda és freda i assolellada. Divisen unes muntanyes en l’horitzó amb una falda boscosa i, als seus peus, apareix el que han anat a buscar: un petit campament format per dos tendes (choom o miya), uns quants trineus en total desordre i uns dos-cents rens pasturant tranquil·lament pels voltants. Amb la pell i el pèl, els nenets confeccionen els seus abrics, les tendes de campanya cònica on viuen (choom) i les eines i peces del trineu les fan amb els ossos

El grup de nenets el formen dos famílies que surten a l’encontre dels nouvinguts, gairebé amb més curiositat que el mateix equip. Dos dones vestides amb bonics vestits i abrics, con-

feccionats amb pell de ren, es tapen la cara. Un nen d’uns tres anys es camufla entre les cames de la mare. Dos homes amb nadons tanquen el grup.

Les dos famílies les formen, per un costat, l’Ifraïm, la seua dona Nataixa i el seu petit bebè Fiodor; per l’altre, el Piatza, la seua dona Anna, el seu petit de tres anys Matidei i un altre bebè, Maixi. Després de les presentacions i la seua indiferent benvinguda, l’equip passa a conèixer l’interior de les choom, la seua llar en els pròxims dies. El millor que pot descriure una choom és una sola estança circular, on impera una forta olor d’una barreja entre ren i fum, tot en semipenombra. En el centre, una estufa vella i rovellada manté la temperatura suportable i, sobre ella, una tetera i una gran olla ennegrida pel fum fon i escalfa aigua constantment. Una petita taula i, darrere, unes caixes de cartró amb


El Kike i l’Arcadi arriben al campament.

15


ARRIBADA A LA TUNDRA SIBERIANA

menjar i uns quants estris de cuina.

Serveixen te i una mica de carn crua de ren. És curiós observar com beuen el te, vessant-lo sobre el platet i xarrupant-lo sorollosament. Com descobririen després, ho fan per refredar-lo i poder beure’l com més aviat millor. Abans d’ajeure’s, repartits entre les dos tendes, els integrants de l’equip observen com els nenets parlen entre ells i juguen amb els petits, ignorant-los per complet i deixant constància del seu hermetisme. Els expedicionaris es pregunten si realment podran arribar a conèixerlos.

L’Anna i el Matidei ens reben al seu campament.

Botes de pell de ren, molt més resistents al fred que les que porta l’equip.

16


Primer trajecte en un trineu de rens.

17


ARRIBADA A LA TUNDRA SIBERIANA

Matidei, amb roba feta de pell de ren.

‘Choom’ o ‘miya’.

Tot queda reflectit en la pell i la mirada del Matidei.

18


19


ARRIBADA A LA TUNDRA SIBERIANA 20

El petit Maixi es passa els dies al seu bressol penjat dins de la ‘choom’.


21


ARRIBADA A LA TUNDRA SIBERIANA Tota la família del Piatza. Ell, la seua dona Anna i els petits Matidei i Maixi, passen les hores dins de la ‘choom’.

22

Hora d’esmorzar. El Matidei aboca el te al plat per refredar-lo i poder beure’l.


El Kike i el Santi esmorzen amb la família al complet.

L’estufa al centre de la ‘choom’ manté una bona temperatura.

23


ARRIBADA A LA TUNDRA SIBERIANA

L’Anna recull neu que posteriorment desfà per cuinar i rentar-se. S’assegura d’agafar neu neta allunyant-se del campament.

24


25


Capítol 2

PRIMER TRASLLAT 26


27


04-04-12 PRIMER TRASLLAT

Tot seguit es disposen a caçar a llaç i, amb una gran La nit ha sigut molt freda. precisió, arrepleguen sis Cap a les nou del matí, les rens elegits més. dones encenen les estufes i comencen a escalfar aigua per a la neteja personal. Cada nenet tiene un reno

28

L’esmorzar consta de te, rosquilles seques i mantega. A l’exterior, la temperatura segueix baixa, uns -20ºC. Sense dir una paraula, l’Ifraïm i el Piatza formen una U amb els trineus i envien els gossos a buscar els rens. De sobte, un autèntic frenesí esclata al campament. L’equip se sorprèn pel terrabastall produït entre lladrucs, crits i l’estampida dels dos-cents rens al voltant de l’enclavament. En un instant, els dos pastors, proveïts de dos llargues vares de fusta, tallen la cursa als animals i desvien una vintena de rens perquè penetrin a l’interior del cèrcol. Repeteixen l’operació fins a tindre’n una trentena.

sagrado, que no puede tirar de un trineo o ser sacrificado hasta que ya no puede caminar.

Una vegada lligats els rens als trineus i els estris posats en caixes, es comencen a desmuntar les choom, formades per dos gruixudes capes de pell de ren i catorze llargues vares de fusta. Finalment tot està carregat i lligat. El Piatza condueix el primer tir de trineus i el segon el comanda l’Anna, amb el bressol del seu nadó a la vora. El següent el porta la Nataixa i, finalment, l’Ifraïm segueix una llarga fila de rens. La temperatura continua descendint.El Kike i l’Arcadi

es col·loquen just darrere dels trineus del Piatza i comencen a trotar amb la neu fins als genolls. Entumits pel fred, no aconsegueixen seguir el ritme. Aviat són avançats per l’Anna i la resta de trineus que la segueixen. Finalment també els avancen el ramat de rens i, al cap de mitja hora, només poden albirar uns punts en la llunyania. Al no dirigeix miten a Per sort

conèixer cap on es la caravana, es liseguir les marques. no neva.

A mitja tarda, els corredors arriben al nou campament, ja muntat. Amb freda indiferència, els nenets els reben amb te i ren cru, com comença a ser habitual en ells.

És sorprendent la destresa dels nenets per caçar a llaç.


29


PRIMER TRASLLAT

L’equip aprofita qualsevol moment per prendre imatges.

Els esquelets de les ‘choom’.

30


31


PRIMER TRASLLAT

Amb la participació de tota la família, en menys d’una hora recullen tot el campament.

32


33


34

PRIMER TRASLLAT


El Piatza i l’Anna lliguen amb precisió tot l’equipatge mentre el petit Matidei aprèn a fer-ho.

35


PRIMER TRASLLAT

Els rens guia sรณn triats i capturats a llaรง.

36


37


PRIMER TRASLLAT

La caravana, en total, assoleix mĂŠs de 300 metres.

38


39


PRIMER TRASLLAT

“Comencen a trotar amb la neu fins als genolls i, entumits pel fred, no aconsegueixen seguir el seu ritme�

La dificultat del terreny queda palesa a cada pas.

40


41


Capítol 3

EXPLORANT EL TERRENY 42


43


05-04-12 EXPLORANT EL TERRENY

El tercer dia a la tundra, es lleva un dia assolellat, amb una millor temperatura (-12ºC).

i, a uns deu quilòmetres, als voltants del bosc, troben marques d’un campament recentment abandonat. Poden veure-hi un munt de llenya acabada de tallar, amuntegada.

A l’arribar-hi, exhaustos i literalment gelats, els nenets els reben aquesta vegada amb un cassó a l’estufa de ren bullit. La potent olor amara la petita estança.

De sobte, en la llunyania, poden veure com s’atansa un trineu conduït per un nenet. Paren per saludar-lo, però no n’obtenen ni una mirada. Com si fossin invisibles.

El subsòl de les terres de Jamal conté prou gas per escalfar tot el planeta durant cinc anys. És la quarta part de les reserves mundials de gas.

L’equip, amatent, espera fora de les tendes per inContinuen corrent, setuir el pla del dia. guint les petjades per un Apareix l’Ifraïm i es dedi- bosc impressionant. ca a reparar tranquil·lament el patí d’un dels trineus mentre el Piatza es disposa a tallar llenya, amb la qual cosa es pot deduir que avui no hi haurà gaire moviment. L’equip decideix anar a explorar els encontorns dels fantàstics paratges que els envolten, en direcció a les muntanyes.

Cansats de tot el dia explorant el terreny a la recerca d’un nou campament, decideixen fer mitja volta i retornar.

S’acomiaden sense un adéu Són les tres de la tarni cap mirada interrogati- da, la temperatura davalla va sobre l’indret on prete- i han de tornar a recórrer nen anar. els vint quilòmetres que Llavors comencen a moure’s els separen del campament. 44

Espectacular sortida del sol a la tundra.


45


EXPLORANT EL TERRENY

El Piatza talla llenya.

L’Ifraïm talla fusta per fer un patí de trineu.

46


47


48

EXPLORANT EL TERRENY


L’Anna alimenta els rens.

El ramat de rens.

49


EXPLORANT EL TERRENY

L’equip arriba exhaust d’explorar els encontorns.

50


51


EXPLORANT EL TERRENY

El Kike i el Santi, a l’interior de la ‘choom’ al caure la nit.

52


53


Capítol 4

ALTRES CAMPAMENTS DE NENETS 54


55


ALTRES CAMPAMENTS DE NENETS

06-04-12

56

L’equip està expectant, perquè comença el ritual de captura de rens, i dedueix que tornen a traslladar el campament. Al cap de poca estona observen com només han capturat i lligat, en dos trineus, vuit rens.

Al preguntar-los cap on es dirigeixen, els nenets es limiten a assenyalar cap al nord i, quan els demanen si poden acompanyar-los, reben una rotunda negativa que no deixa lloc a discussió. La península de Jamal és una regió escassament poblada, al Cercle Polar Àrtic, 2000 km al nord-oest de la capital, Moscou.

Observant com s’allunyen els trineus, l’equip decideix reprendre la ruta del dia anterior. I troba, aquesta vegada sí, un nou campament a tan sols cinc quilòmetres des del punt on van girar cua el dia anterior.

A l’atansar-se al nou campament, els gossos anuncien l’arribada de l’equip.

Una dona d’uns trenta anys mostra el seu rostre amb mirada desconfiada i immediatament fa senyals perquè se n’allunyin. Apareixen rere d’ella dos nens i una anciana de certa edat, a la qual l’equip saluda amb cortesia i ella els torna la salutació no sense acompanyar-la d’un vague aire d’objecció. Malgrat l’idioma, demanen, com poden, permís per filmar una mica i fer algunes fotos i pocs minuts després s’acomiaden.

La tornada al campament es fa duríssima, per la neu que comença a caure juntament amb un fort torb que els dificulta avançar. Finalment aconsegueixen arribar, una vegada més, exhaustos al campament.

La matriarca nenet del campament veí.


57


ALTRES CAMPAMENTS DE NENETS

Un trineu carregat de pells de ren.

L’Arcadi saluda l’anciana nenet.

58


59


ALTRES CAMPAMENTS DE NENETS

Pells assecant-se en una ‘choom’ habilitada.

60


61


ALTRES CAMPAMENTS DE NENETS

“La tornada es fa duríssima, comença a nevar y una potent ventisca impedeix

Impressionant paisatge a la tundra siberiana.

62


63


Capítol 5

VISITANTS

64


65


07-04-12

l’altra tenda.

Es fa de dia amb el cel gris i un clima gèlid.

VISITANTS

Sembla que avui hi ha activitat. Comencen a arribar trineus amb famílies de nenets. Se saluden, parlen i riuen entre ells. Comença de nou el ritual de captura de rens, aquesta vegada armant només dos trineus. L’Ifraïm i el Piatza es disposen a sortir amb els nouvinguts. L’equip torna a insistir a acompanyar-los i ells arranquen el trineu a tota velocitat com a resposta.

Entrada la nit, cau una gran nevada i es reparteixen tots entre les dos choom. Fora, la temperatura és de -40ºC.

“Sembla que avui hi ha activitat, comencen a arribar trineus amb famílies de nenets.”

Entre els integrants de l’equip comença a regnar un ambient de decepció. Hi arribarien a confiar, els nenets? Al caure la tarda, arriben els homes, s’apinyen tots junts en una choom i deixen a disposició de l’equip 66

El Matidei podrà jugar amb el seu amic Ierik.


67


VISITANTS

Des que naixen, els nenets tenen una estreta relaciĂł amb els animals, que tenen en la canalla els seus Ăşnics companys de joc durant llargues temporades.

68


69


70

VISITANTS


El Kike col¡labora amb les tasques de la llar.

Els nenets sĂłn molt hospitalaris i ofereixen tot el que tenen als convidats.

71


Capítol 6

CRISI

72


73


08-04-12 A trenc d’alba, els visitants s’acomiaden, munten als trineus i desapareixen igual com van arribar.

CRISI

L’equip pateix uns instants de crisi: la sensació de frustració, juntament amb l’intens fred i més de sis dies sense aigua, només a base de te, provoquen una forta discussió entre els integrants del grup.

Mentrestant, els nenets es passen el dia estirats a l’interior de les tendes, jugant amb la canalla. Les hores passen lentament. “La sensació de frustració provoca una forta discussió en l’equip”

L’equip coneixia per endavant l’hermetisme d’aquestes tribus i la impossibilitat de creuar-hi paraula impedeix encara més qualsevol proximitat amb ells.

L’hermetisme dels nenets queda evident en la mirada perduda de l’Ifraïm.

Moment de crisi en l’equip.

74


75


CRISI A causa de les molt baixes temperatures i el sol reflectit en la neu, el Maixi passa els primers anys de la seua vida sense sortir de la ‘choom’ excepte per aals desplaçaments.

76


L’Anna agombola el seu petit.

77


Capítol 7

ACOSTAMENT

78


79


ACOSTAMENT

09-04-12 Al matí, l’equip es queda atònit a l’escoltar per primera vegada els seus noms per part dels nenets. Sorpresos perquè ni imaginaven que els coneixien, són desafiats per l’Ifraïm a un joc de força típic dels nenets. El repte consisteix a asseure’s l’un davant de l’altre, sobre la neu, amb els peus recolzats en un tauló de fusta, agafar un pal amb les mans i estirar-lo. Guanya qui aconsegueix arrossegar l’oponent al seu terreny. Després de diverses partides, l’equip nota els nenets més contents amb ells, més oberts, i els indiquen que els segueixin. Els col·loquen una corda sobre les mans i els mostren com han d’aixecar-la al seu senyal.

El ramat de rens comença a donar voltes al voltant del campament i, poc després, els assenyalen que tensin 80

les cordes que subjecten i alcin els braços.

La impactant visió de doscents rens atansant-se cap a ells els impedeix qualsevol moviment, amb la consegüent esbroncada per part dels dos pastors i el riure de les seues dones. Després de tres aconsegueixen, per par una dotzena de qual cosa significa van els dos homes altra vegada.

intents fi, atrarens, la que se’n sols una

Els nenets conformen una població al voltant d’unes 50.000 persones

L’equip insisteix de nou a acompanyar-los, seguit de l’habitual negativa dels nenets.

El Kike i l’Arcadi practiquen el joc de força.


81


ACOSTAMENT Els nenets cuiden amb especial cura els rens que guiaran la caravana.

82


83


84

ACOSTAMENT


A la fi, els deixen participar en les activitats quotidianes, com la captura de rens a llaรง.

85


Capítol 8

SEGON TRASLLAT 86


87


SEGON TRASLLAT

10-04-12

Per fi poden formar part, durant un trajecte sencer, Dia gèlid i amb una intensa de la grandiosa caravana de nevada. tres-cents metres de llarg. El cel es fon amb la teL’Anna no para de riure cada rra i atorga una visió molt vegada que l’Arcadi o el Kike irreal del campament, que es s’enfonsen en la neu. comença a desmuntar davant de la sorpresa de l’equip. No Per als nenets, les seues s’esperaven un trasllat sota terres i els seus ramats aquell temporal. Els nenets demanen ajuda de nou per capturar els rens i, en un parell d’hores, la caravana ja és formada i a punt per sortir. El Piatza indica a l’Arcadi i al Kike que se situïn darrere dels seus trineus. La caravana arranca en silenci i l’equip nota alguna cosa diferent en l’actitud dels nenets comparada amb altres ocasions. El Piatza va mirant de reüll els corredors, mantenint la velocitat als seus passos, i l’Anna els segueix sense intentar avançar-los.

88

són de vital importància per a la subsistència i la identitat col.lectiva.

Després de cinc hores de cursa sota la neu, l’equip és conscient que viu un fet únic, una cosa especial. A mitja tarda, el Piatza va mirant a esquerra i dreta, fins que atura els rens en un bonic clar del bosc, el pròxim lloc d’acampada. La neu és molt profunda, de manera que han d’aplanar el terreny com més aviat millor. Al caure la nit, el campa-

ment torna a estar muntat i tots s’estan sota l’escalfor de l’estufa, a l’espera de passar l’última nit amb aquests particulars amfitrions.

Per fi l’equip aconsegueix acompanyar els nenets en un dels seus desplaçaments.


La forta tempesta de neu fa més dura la travessia.

Amb la nevada cobrint l’horitzó, han de tindre una especial atenció a no perdre de vista la caravana.

89


SEGON TRASLLAT

La visibilitat cada cop és més escassa i el gruix de la neu augmenta per moments.

90


91


SEGON TRASLLAT

La llarga caravana sembla perdre’s en l’horitzó.

L’Anna guía amb destresa els seus rens, ja que el seu nadó, al seu moisès de pell de ren i embolicat per una gran manta roja, l’acompanya al trineu.

92


93


SEGON TRASLLAT

DesprĂŠs de cinc hores de trajecte, les forces comencen a flaquejar.

94


95


SEGON TRASLLAT És essencial la col·laboració i coordinació de tots els membres de la caravana per muntar la ‘choom’ com més aviat millor.

96


Les temperatures arriben a descendir mĂŠs de 30 graus i cal arrecerar-se davant la imminent arribada de la nit.

97


Capítol 9

COMIAT

98


99


11-04-12 Un nou dia, amb fred i neu.

L’equip passa el matí recollint les pertinences en silenci i prenent les darreres imatges.

COMIAT

Cap al migdia, l’equip ha de marxar: han quedat amb l’Slava a les quatre en el punt de trobada. Els nenets mai no diuen adéu, però es fonen en una sincera abraçada. L’emoció s’apodera del lloc. Carregats de bosses i després d’una última mirada, a tall de comiat, l’Arcadi, el Kike, l’Iván, el Rafa i el Santi comencen el camí de tornada a la civilització.

Piatza, Anna, Matidei, Maixi, Ifraïm, Nataixa, Fiodor... Autèntics esperits lliures que ja formen part de la història de Lleida World Extrem.

100

“Els nenets mai diuen ‘adéu’, però es fonen en una sincera abraçada”


A pesar del seu hermetisme inicial, els nenets accepten de bon grat posar per a unes instantà nies amb l’equip.

101


COMIAT 102

Per consell dels nenets, han de posar les mans a l’entrecuix perquè no es congelin.

El Kike i l’Arcadi s’equipen per a una de les expedicions, ràpidament, per no congelar-se.

Amb la limitació de de contrapès per a l


mitjans, un sac de patates serveix la grua.

En ocasions extremes, on no és possible recórrer a un metge, ben bona és una injecció.

És imprescindible anar bevent per hidratar-se i poder entrar en calor.

103


104

Fins a la fi del món. Rafa Ariño  

Un llibre per ser llegit a través de la imatge, intitulat “Fins a la fi del món”, del fotògraf Rafa Arinyo amb textos d’Arcadi Climent i Ger...

Fins a la fi del món. Rafa Ariño  

Un llibre per ser llegit a través de la imatge, intitulat “Fins a la fi del món”, del fotògraf Rafa Arinyo amb textos d’Arcadi Climent i Ger...

Advertisement