OPINIÓ « 57
urgents dels pobres, però hi ha una dependència constant de les multinacionals. Avui els governs no manen, manen les transnacionals. I el Brasil té a les mans d’aquestes empreses l’Amazones. Negocis agrotòxics que desplacen la mà d’obra, que no permeten l’agricultura familiar. El Brasil d’avui encara té tres deutes: amb els indígenes, la reforma agrària, i l’aposta decidida per l’agricultura familiar. Estem cansats de grans projectes. Volem un Brasil gran, sí, però també un Brasil just. El moviment popular és viu i s’expressa.” Casaldàliga encara brega en aquesta lluita capaç de reconèixer avenços, sense tancar els ulls per deixar-se anar quan encara hi ha moltes coses per resoldre. Conscient, precisament gràcies a l’experiència de l’edat, que en moments de bonança el pitjor és llençar-se
als braços del conformisme. Aquest ha estat el gran pecat del Nord: tancar els ulls quan totes ens ponien, i deixar fer als qui sense escrúpols, han destrossat el nostre món. I ara encara tenen múscul per fer-nos pagar a nosaltres els seus pecats. Quan estiguin pagats, ells es lleparan les dolces ferides, mentre segurament a nosaltres ens hauran arrencat un braç. Casaldàliga és també Església, i tot i que no compartim fe, en aquesta filosofia, seria neci i incomplet no esmentar en aquest escrit algunes de les seves reflexions en aquest negociat. Un discurs que no és nou, però no per això poc interessant. “Quan es parla d’Església es pensa en el Papa, els bisbes i els capellans, quan la majoria de l’Església és la gent. I la gent lluita amb el missatge de llibertat i igualtat que proposa l’evangeli. Déu
no és de càstig, sinó de misericòrdia i alliberament. I aquest és el meu valor a la vida” Casaldàliga encara confia en el missatge revolucionari que segons ell proposa l’evangeli, com molta de la gent amb qui ha compartit feina i lluita en països del Sud, i al Sud dels països del Nord. Un home de carn i ossos, l’energia del qual és especial, i arriba i activa. Un home savi que s’ha fet amb el treball, i que acaba una conversa amb citacions com aquesta: “Jo recordo sempre la paraula d’un soldat espanyol que deia “Som soldats derrotats d’una causa invencible”.
Els Drets Humans, la Cooperació i el Desenvolupament tenen el seu altaveu al
SOLIDARIS amb Rita Marzoa
Rita Marzoa Periodista
CATALUNYA ` RADIO
Cada dissabte, de 15.00 a 16.00 hores Sempre que vulguis a www.catradio.cat