Page 1

CANTATA

L’ESTRELLA QUE VOLIA TENIR CUA Jaume Cela Música Miquel Gené, Enric Peinado, Roger Dominguez


CANTEN: NENS I NENES DE L’ESCOLA BELLATERRA Dijous, 19 de juny de 2014 a les 19h L’estrella que volia tenir cua. Jaume Cela Dibuixos: Joma Música i adaptació del text : Miquel Gené, Enric Peinado, Roger Dominguez

2


Vet aquí que una vegada hi havia una estrella molt petita que vivia molt i molt lluny. Un dia, mentre pentinava els seus cabells de llum, va veure passar una estrella que arrossegava una meravellosa i llarga cua. L’estrella es va quedar amb la boca oberta, com un peix quan té gana, perquè no havia vist mai una estrella amb cua. –Jo també vull tenir una, de cua –va pensar. Però no sabia com fer-ho i se’n va anar a veure la més vella de les estrelles, que deien que era molt sàvia. -Bon dia, àvia estrella. -Bon dia, petitona. Quina alegria que tinc, quan rebo visites. Com és que has vingut de tan lluny? –va preguntar la vella i sàvia estrella. -Ahir vaig veure una estrella molt bonica que lluïa una cua de mil colors. M’agradaria tenir-ne una a mi també, però no sé on en puc trobar. He pensat que, com tu ets l’estrella més sàvia, m’ho sabries dir. La més vella i sàvia de les estrelles va somriure mentre li acaronava els cabells. Li va dir que l’únic lloc on trobaria cues era la Terra, i li va mostrar el camí. L’estrella, després d’agrair la informació amb un sorollós petó, va córrer cames ajudeu-me fins arribar a la Terra. Un cop allà, va recórrer diferents paratges cercant la seva cua.

3


A anys llum d’aquí A anys llum d’aquí vivia una estrella de cabells de llum que amb gràcia pentina. L’estrella és inquieta, tossuda i activa. Del món li interessa prendre’n la mida. Un dia passant per la seva vida va veure un estel que cua lluïa. Mareta jo vull trobar aquesta cua. A la Terra ves i busca’t la vida. A anys llum d’aquí vivia una estrella que a la Terra va a buscar-se la vida. 4


5


6


L’estrella va demanar la cua als animals que trobà a la Terra, però tots ells la necessitaven per una cosa o altra. Els micos de la jungla per a enfilar-se als arbres -Així ens queden les mans i els peus lliures per a agafar més plàtans. La vaca de la granja per a espantar les mosques enganxoses i per a inspirar als poetes –Si et dono la meva cua, què cantaran de mi? I el gos de la casa per a expressar els seus estats d’ànim i sentiments –Quan la tinc arronsada, vol dir que estic trist o malalt i l’amo em passsa la mà amb molta suavitat pel llom. Però potser –va afegir el gos- si la demanes a algun nen o a alguna nena te la donaran. Aquí hi viuen tres germans. Segur que un d’ells et podrà donar la seva.

7


Vull la teva cua! Vaca! Vull la teva cua. No puc fer això, jo la necessito. Pels poetes és per qui jo la moc. Mona! Que et sobra una cua? Però tu què dius? M’és un bé preuat Em permet arribar a agafar el menjar. Lleons! Em doneu la cua? Ja ja ja ja! Tu estàs com un llum! Si a tu te la donem amb què jugarem? Gos! Dona’m tu la cua. No podrà ser, em fa molt servei. Quan l’aixeco vol dir que estic molt content.

8


9


L’estrelleta va veure que a la finestra més alta de la granja hi havia llum. Era el dormitori dels tres germans que en aquell moment estaven molt enfeinats. L’estrella va picar al vidre amb uns cops molt suaus. -Sentiu –va dir la Joana-. M’ha semblat que algú picava els vidres de la finestra. L’Oriol va deixar el que feia i va obrir la finestra. -Mireu, mireu –va cridar esverat en veure davant seu aquella llumeta que no parava quieta. -Una estrella –van dir tots tres alhora. Van obrir més la finestra perquè l’estrella pogués entrar. Un cop dins, va seure en una cadira. Estava tipa d’anar amunt i avall. Quan va veure els tres germans més tranquils, els va explicar la seva història.

11


Continuaré buscant Continuaré buscant una cua per lluir. Allà a la finestra veig una llum desperta hi trucaré. Mireu, mireu germans allà fora hi ha una llum. Sembla una estrella feu-la que passi perquè potser ens vol parlar. Vinc de molt lluny i busco una cua potser en teniu una per mi. Les persones no en tenim, però potser en podem fer una per tu. (BIS) Potser ja he trobat qui una cua em pot donar. Quines criatures tan especials que són aquests humans. Mireu aquesta llum que ens ha vingut a cercar. Quines meravelles més grans que conté el nostre univers Vinc de molt lluny i busco una cua...

12


13


14


-Mira, estrelleta, les persones no en tenim, de cua –va puntualitzar la Joana que era la més entenimentada de tots tres. -Però, -va intervenir l’Oriol- podem fer-te’n una. -Com? –va preguntar la Joana que es temia les idees del capcalent del seu germà. -Ja us ho explicaré –va manifestar amb força l’Oriol. Ara, estrelleta, deus estar molt cansada. Ves-te’n cap a casa i demà, quan es faci fosc, torna a venir i et tindrem preparada la cua –va afegir mentre estrenyia la mà de l’estrelleta com si tanquessin un tracte.

15


Com farem la cua? (Oriol): Veniu germans que jo us explico com podrem fer una bona cua amb paper de colors i cola i enganxar-los a l’escola. (Joana):Segur que seria molt maca i a l’estrella engalana, però de paper li duraria com a molt fins demà al migdia. (Oriol): Una altra idea que he tingut és fer-la amb roba de la mare. Potser amb el seu vestit de núvia que fa molts anys que ja no l’usa. (Joana):Però t’has begut l’enteniment? O és que tens un atac de febre? Si li esgarrem aquest vestit la mare ens farà un bon crit! Com farem la cua,si no és de paper? Com serà la cua, que li vagi bé? (Oriol)Doncs potser la podem fer amb plomes de les gallines i les oques. A elles sempre els en sobren, no crec que posin moltes pegues. (Joana):Les recollim aquesta nit i les pintem de mil colors. Les cosim amb un fil i agulla i ja tenim la nostra cua! Ja tenim la cuai estarà prou bé. Ja tenim la cuaanem al galliner. 16


17


18


Així doncs, i després d’haver valorat les diferents possibilitats per fer-li la cua a l’estrelleta –amb papers de colors a l’escola, amb pedaços del vestit de núvia de la mare i amb les plomes de les gallines i les oques del galliner-, els tres germans van decidir que la millor opció era la darrera. -Si li fem amb paper no li durarà ni dos dies –va dir la Jaoana. Del vestit de núvia de la mare no cal ni parlar-ne perquè quan sabés per a què l’hem utilitzat s’enfilaria fins al capdamunt. O sia que, per eliminació, em sembla que la millor idea és la tercera. Vinga, som-hi. Posem-mos uns quants drapots perquè les gallines no ens reconeguin i anem cap al galliner. Quan van estar disfressats i es van haver assegurat que els pares dormien, van anar cap al galliner amb unes espelmes enceses per fer més impressió. Un cop dins, van organitzar un bon guirigall. Les gallines, els galls i les oques van agafar un esverament que va fer història dins les seves avorrides vides. El terra del galliner va quedar encatifat de plomes. Quan n’hi va haver un bon gruix, en van omplir un sac. L’endemà, les van pintar amb tota mena de colors brillants i van esperar la visita de l’estrelleta.

19


La cua de plomes Hem fet un bon terrabastall allà baix on està el galliner. Hem pelat gallines i galls i un bon sac de plomes ja portem. Ja tenim aquí, ja tenim aquí el material per construir!(bis) Ara ens hem de posar a pintar De colors alegres i ben vius I després amb agulla i fil Cosirem les plomes de colors. Som-hi a construir, Som-hi a construir la cua de plomes mil! (bis) I només ens queda esperar que l’estrella torni a venir. Per a poder-li enganxar la cua de plomes que hem teixit. Ja tenim aquí, ja tenim aquí la cua de plomes sí! (bis) Som-hi a construir, som-hi a construir la cua de plomes mil! Ja tenim aquí, ja tenim aquí la cua de plomes sí! 20


21


Quan començava a vesprejar, l’estrella va tornar a casa dels tres germans. No li va caldre trucar a la finestra perquè l’havien deixat oberta. Un cop dins de l’habitació li van enganxar la cua, que feia més de vint-i-cinc metres. L’estrella es va mirar al mirall i no podia dir res perquè l’emoció se li havia tornat un tap que no la deixava parlar. Va sortir de l’habitació i va començar a fer cabrioles per l’espai fins que els tres germans la van perdre de vista. Ells no se sabien avenir que l’estrella no els hagués dit ni gall ni gallina. Decebuts, van tancar la finestra i es van posar a dormir. Però l’endemà, quan començava a fer-se fosc, van tornar a sentir uns copets als vidres. Van córrer a obrir i es van trobar l’estrelleta que se’ls mirava amb uns ulls molt oberts. L’estrelleta els va dir: -Perdoneu que ahir marxés sense dir-vos res. Deveu haver pensat que sóc molt desagraïda. Estava tan emocionada que no em sortia ni una paraula. Ara ja estic més tranquil·la i he tornat perquè us vull fer un regal. Els va fer ajuntar les mans i els va posar dins una mica de llum. Una llum dolça que mai no es podria apagar. Un cop fet això i abans que els germans poguessin reaccionar, va marxar veloçment per la finestra.

23


El regal Tinc un regal ara podré ser feliç. Abans de marxar hi ha una cosa que vull fer. Obriu les mans és una cosa ben normal. La meva llum que us podrà ajudar. Quina sort tan fabulós regal! (3) Quina sort, quina sort, quin regal! Ara som grans, però la llum segueix brillant. Aquell estel, tots sabem molt bé on està. A dalt del cel mai no ha deixat de brillar. La seva llum ens protegirà. Quina sort tan fabulós regal! (3) Quina sort, quina sort, quin regal! 24


25


26


Els tres germans ara són grans però tenen sobre les seves tauletes de nit aquella llumeta que els va donar l’estrella que va veure acomplert el seu desig. Als galls, a les gallines i a les oques els van tornar a sortir plomes i, potser pel sobresalt d’aquella nit, els ous que feien tenien més bon gust.

Escola Bellaterra, juny 2014

27

L'estrella que volia tenir cua. cantata final de curs 2013. Escola Bellaterra