Page 1

REPTES DE FUTUR PEL NOSTRE MÓN

LIBRE COL·LABORATIU DELS I LES ALUMNES DE 3ER D'ESO DEL IES BANÚS (CERDANYOLA DEL VALLÈS)

MAIG 2013


L’accés de Sanitat al Nord i al Sud Carlos Sierra Gaona L’accés a la Sanitat al món és, en general, molt desigual entre l’hemisferi nord i l’hemisferi sud. La sanitat al Tercer Món té, en la gran majoria de la població, tanta presència com la riquesa i l’aliment. Els hospitals són escassos, la majoria es troben en els grans nuclis urbans i també la majoria estan destinats a les persones riques o als turistes. Aquests països pateixen moltes malalties que en els països rics no tenen cap tipus de conseqüència, d’altres que tenen cura però necessiten més atenció hospitalària i també hi han infeccions de tota mena. També una de cada divuit dones moren per complicacions durant el part. Per contra els països del Primer Món sí que proporcionen aquests recursos que s’adapten, de manera més o menys adequada, a les necessitats de les persones, posant al seu abast hospitals públics i altres centres sanitaris als que tothom té accés gratuït. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir l’any 1948 la salut com estar sa (no tenir cap malaltia) i, a més a més, gaudir d’un estat de benestar físic, mental i social. Aquesta mateixa organització, al 1977, es va proposar com a objectiu “la Salut per a tothom” l’any 2000. Però des d’aleshores no solament no ha millorat l’estat de la salut a tot el món, sinó que ha empitjorat. De fet, diverses ONG ja s’hi han posat a treballar, han fet campanyes per regular els preus dels medicaments essencials i per alertar-nos també que cooperar amb els països empobrits no és enviar-hi els medicaments que ens sobren.

Fonts Webgrafia http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/e3009497_900/llibre/index.php?section=4&page=1 http://www.paeria.cat/dcci/_uploads/files/monmon/fitxa_9.pdf

Bibliografia Llibre: Geografia 3ESO . Grup Promotor Santillana. Unitat- 19 El repte del desenvolupament i el benestar. Pàgina 256.


L’accés ala sanitat Jorge Waliño 3C Primer món:Als nostres països sempre que vulguem, podem operar-nos o fer-nos operacions que ens agradin podem que ens visiti el metge del cap avegades en extrems casos podem anar a urgencies.Tenim molts hospitals enfermeres molt avanços tecnologics, tenim curar per moltes en fermetats.

Segon món:no pogut trobar res Tercer món: En el terce món la majoria dela població no es molt rica ni rica en alimentació. L’accés ala sanitat es molt escasa els hospitals estan o ala capitals o numes poden anar persones riques o turistes per els altres no els fan gaire cas no hi ha tanta tecnologia com al nostar païs opera es molt car no poden opteni medicines com nosaltres ni ana al metge com nosaltres al capcelera. Alla les malalties son mes frecuents no hihan farmacies com a països rics.

WEBGRAFIA http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/e3009497_900/llibre/index.php? section=2&page=5 http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/e3009497_900/llibre/index.php? section=4&page=1


L’accès a la sanitat Sara Ruiz Torres S'entén per sanitat el conjunt de serveis encaminats a preservar i protegir la salut dels ciutadans. 

Pública: els serveis sanitaris depenen dels respectius governs, i és l'encarregada de desenvolupar les polítiques de salut.

Privada: els serveis sanitaris depenen d'empreses privades.

Mentre als països desenvolupats la santitat està molt desenvolupada, gràcies a les inversions capitals i els avenços farmacèutics, als països subdesenvolupats com els africans,sudamericans i asiàtics les dades són espantoses. Un exemple clar és: els més de 40 milions de persones que mateixen la malaltia del sia, 28’5 milions viuen a l’Àfrica subsahariana. Tot això pasa per les dures condicions de vida i el poc accés a tenir un habitatge digne, una escolarització, salaris molt precaris i l’alimentació deficient.

Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sanitat Llibre Geografia 3 ESO, Projecte La Casa del Saber, Grup Promotor Santillana


AJUT EXTERIOR Judit Coello, 3rB

Què és?

Són uns crèdits que es fan per les organitzacions internacionals, a un estat o a un país, amb la finalitat d’assegurar-ne o d’afavorir-ne el desenvolupament.

(Un dels ajuts més importants).

Pla de Marshal:

L’ajut exterior per al desenvolupament s’organitza de països en països. Dins de l’OCDE (representants del països que donen ajut), cal destacar el paper del Comitè d’Ajut al Desenvolupament (CAD), que és un lloc on es reuneixen amb normalitat els representants dels membres de l’OCDE, per arribar a millorar la quantitat i qualitat de l’ajut. Al 83 els països del CAD donen 27,5 mil milions de dòlars d’ajut públic per el desenvolupament. El grup de països exportadors de petroli van donar 5,5 mil milions, i el bloc de països comunistes 2,9 mil milions. Però ara l’ONU ha fixat l’aportació de cada país, 0,7% del producte internacional brut, ja que al 83 el percentatge era de 0,36%. Ja que nomes Noruega y Suècia superaven l’objectiu i molts països ni arribaven.


boirum fotoquímic Mohamed Samadi 3B

la contaminació ambiental se ha transformat en un dels principals de problemes de la actualitat. el augment del us el Automóviles han generat aquet nou tipus de contaminació .es un problema ambiental que principalment se devé a los gases de Automóviles como hidrogeno .el monòxid de nitrogen se forma quan el oxigen i el nitrogen reaccionen a alta temperatura ,aquesta reacció principalment se da en la combustió en los motores Automóviles. el resultat de reacció amb la llum solar ,torna el cel de color vermell perdo per la presencia de diòxid de nitrogen,al qual es un gas tocsic. Es pot tenir infermetats per nens adults etc... la paises mes contaminats son Mèxic i la area metropolitana que afecta un 80% de població.

Fonts http://cuidemos-el-planeta.blogspot.com.es/2010/11/que-es-el-smog-fotoquimico.htm


David Gorjón, 3r C

EL CANVI CLIMÀTIC A EUROPA “El canvi climàtic ja s’està produint: les temperatures estan pujant, les pautes de precipitació están variant, el glaciars i la neu s’estan fusionant, i el nivell mig mundial del mar esta augmentant.”

Això és el que cita textualment l’Agencia Europea del Medi Ambient, vol dir que la temperatura del planeta està augmentant dràsticament en aquests últims anys, degut a l’efecte hivernacle causat pel CO2 principalment emès pels cotxes i altres fonts.

Un dels grans impactes del canvi climàtic és el desplaçament que pateixen alguns animals cap a cotes mes altes. Els majors augments de temperatura a Europa es registren al sur del continent i per les zones àrtiques. Això pot afectar greument a l’agricultura, silvicultura, producció energètica, turisme i infraestructures en general.

-Les zones més afectades (a Europa): + El sur d’Europa i la conca mediterrània + Les zones muntanyoses + Lez zones costeres + Extrem nord i ártic


CANVI CLIMÀTIC David Domínguez Pérez

El canvi climàtic és el conjunt de grans i rapides pertorbacions provocades en el clima per l’augment de la temperatura de tot el planeta. Es tracta del problema ambiental més important al qual s’enfronta la humanitat.

Efectes del canvi climàtic: 

Destrucció d’ecosistemes

Els grans boscos i selves no poden desplaçar-se per buscar climes més bons si es produeix un augment ràpid de la temperatura. Moltes espècies vegetals i animals associades quedaran afectades, fins i tot podrien extingir-se. 

Pujada del nivell del mar

Si augmenta la temperatura, es desglaçaran part de les glaceres terrestres i polars. Aquesta aigua anirà al mar i en pujarà el nivell. També passa que com més alta és la temperatura més es dilata l’aigua. Grans zones costaneres podrien quedar sota l’aigua. 

Inundacions i sequeres

L’escalfament global farà que augmenti l’evaporació de les aigües. En conseqüència, les precipitacions seran més abundants i es produiran inundacions en llocs poc usuals. I a les zones que actualment reben poques pluges, l’increment de la temperatura n’augmentarà l’aridesa i hi haurà més sequeres.

FONTS: 

Llibre de socials 3r d’ESO.

http://m.bolivia.panda.org/que_hacemos/que_es_cambio_climatico/


Canvi climàtic global Eduardo Hurtado

El canvi climàtic es la variació global del clima a la Terra, les causes poden ser naturals, com per exemple, variacions en l'energia que rep del Sol, erupcions volcàniques, circulació oceànica, processos biològics i altres, o pot ser causada per activitats humanes com l'emissió de CO2 i altres gasos que atrapen la calor. Actualment aquest concepte s’utilitza d’una forma poc apropiada, per fer referencia a canvis climàtics que succeeixen en el present, o utilitzant-lo com sinònim d'escalfament global. Es registra un augment d'1 º C de la temperatura mitjana mundial des de 1850 fins a l'actualitat, ha anat acreixent en els últims anys, on es va detectar un augment de 0,6 º C en el període de 1970-2000.

Referencies:

http://cambioclimaticoglobal.com/ http://www.monografias.com


Canvi climàtic Marina Oliva

S’anomena canvi climàtic a la modificació del clima respecte a l'historial climàtic a escala mundial o regional. Aquests canvis es produeixen a diverses escales de temps i sobre tots als paràmetres meteorològics: temperatura, pressió atmosfèrica, precipitacions, nuvolositat… El clima és una mitjana, a una escala de temps donada, del temps atmosfèric. Els diferents tipus climàtics i la seva localització en la superfície terrestre obeeixen a certs factors, sent els principals, la latitud geogràfica, l'altitud, la distància al mar, l'orientació del relleu terrestre pel que fa a la insolació (vessants de solana i obaga) i la direcció dels vents (vessants de Sotavent i sobrevent) i finalment, els corrents marins. Aquests factors i les seves variacions en el temps produeixen canvis en els principals elements constituents del clima que també són cinc: temperatura atmosfèrica, pressió atmosfèrica, vents, humitat i precipitacions.Un canvi en l'emissió de radiacions solars, en la composició de l'atmosfera, en la disposició dels continents, en els corrents marins o en l'òrbita de la Terra pot modificar la distribució d'energia i l'equilibri tèrmic, alterant així profundament el clima. Les conseqüències poden ser: 1. Augment de la temperatura terrestre. 2. Canvis en la capa de neu, gel i sòl gelat. 3. Augment del nivell i de la temperatura del mar. 4. Augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems. 5. Perill d'extinció de nombroses espècies animals i vegetals. 6. Efectes sobre l'agricultura i el sector forestal. 7. Impactes sobre la salut humana.

Fonts: http://www.cambioclimaticocantabria.es/cas/site/cambio_climatico-2-consecuencias.asp i llibre CCSS


La contaminació de les aigues Alex Costa Jaime 3-B L’aigua és un element necessari per la vida dels essèrs vius, als mars la vida es desenvolupa en abundancia només a la capa superior de l’aigua on hi ha el 90% de la vida marina. Causes de la contaminació de les aigües: 

Els abocaments de petroli: Afecten fonamentalment el mar, ja que és per on es fan els grans transportaments de petroli, s’estima que cada any s’aboquen a tot el món uns sis

milions de tones L’agricultura moderna: Els adobs i els pesticides utilitzats en l’agricultura es dissolen amb l’aigua de pluja de regar


Els residus urbans: Les persones que duen a terme generen aigües i sòlids residuals que

sovint s’aboquen als rius Els abocaments de residus industrials: L’activitat industrial genera metalls

contaminants i residus organics toxics L’èmssió de gasos contaminants: L’alt contingut de nitrats i sulfats a l’atmosfera produeix pluja àcida i un augment de l’àcidesa de l’aigua de rius, llacs i mars interiors

Com poder frenar la contaminació aquàtica? 

   

Elevar la qualitat de fabricació i de manteniment dels petroliers Disminuir l’ús d’adobs i pesticides Instal·lar depuradores Disminuir l’explotació dels aqüífers Definir normes que limitin les emissions de contaminants

Referències:  

El llibre: Pàgina 276 i 277 http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/ dol%E7a2.htm


Jana Vázquez

3r C

C. Socials

27 – 4 – 2014

CONTRAST ENTRE EL PRIMER I TERCER MÓN: ALIMENTACIÓ

Imatge 1: Nen amb sobrepès al primer mon. Imatge 2: Nen en en busca d’aigua en el tercer món.

En la majoria de països desenvolupats i del primer món hi existeixen les malalties com el sobrepès o la obesitat i, per altre banda, moltes persones volen cuidar la seva imatge personal fins al cert punt en que perdre pès sigui una obsessió, cosa que comporta anorèxia i bulímia a gran part dels adolescents, sobre tot noies. Fins i tot hi ha gent que mor d’obesitat, diabetis, asma o malalties cardíaques per la mala alimentació o excés de greixos i sucres.

Gran part dels nostres aliments són produïts per deslocalització a països subdesenvolupats i/o del tercer món, cosa que fa que ells no puguin consumir la seva pròpia producció, cosa bastant injusta.

En molts de aquests països del primer món també hi existeixen persones que viuen en males condicions i amb pocs o gens recursos alimentaris. Molts moren de desnutrició igual que en els estats del tercer món.

En els països del tercer món moltes famílies no fan més que esperar la seva mort abans que una ajuda alimentària d’un país solidari. Viuen dels seus cultius en terres no fèrtils i d’aigües brutes. Mentre un nen de classe mitjana es preocupa de la seva imatge corporal, un nen del tercer món es debiliten i ni tenen energia per a desenvolupar el cos ni el cervell, molts agafen malalties i moren poc després, i d’altres agafen paràsits. Molts d’aquests paràsits són intestinals i consumeixen calories i proteïnes ingerides per l’afectat, així accelerant el seu debilitament. La desnutrició d’un nen comença des que deixa de rebre lactància de la mare.

També un dels grans problemes es que cada any es llencen més de tres mil tonalades de menjar en un país com Espanya o Alemanya. La ONU ha estat treballant en aquest sector i vol reduir la productivitat de la indústria alimentària per no llençar tant, si no fos possible fer una reducció de la producció, enviaria els aliments a països pobres o del tercer món. REFERÈNCIES http://www.euractiv.es/noticias/politica_desarrollo/noticia.php?noticia=7227 http://apan.jimdo.com/los-otros-animales/el-mundo-sin-carne-ni%C3%B1os-del-primer-mundo-y-del-tercermundo/


ALIMENTACIÓ Autor : Maria Garcia Ricart L’alimentació consisteix en l’obtenció , la preparació i la ingestió dels alimenets. Els éssers vius a part de l’aigua també necessitem una variada I equilibrada alimentació funamental per viure. Més de 850 milions de persones pateixen fam al món. La majoria viuen en àrees rurals del països subdesenvolupats .

Aquestes persones no tenen terres per conrear , ni diners per comprar aliments. Sovint viuen en països rics en recursos natuarals amb aliments necessaris , però els amos de les terres prefereixen exportar els aliments. A més a més moltes persones d’aquests països no tenen accés a l’aigua apta per el consum . Degut a la contaminació de l’aigua hi ha moltes morts. Per altra banda en els països desenvolupats els ingresos mitjans dels habitants són elevats, per tant es fa possible un consum alt. Aquests països están mlt avançats tecnològicament , per tant es pot aplicar en tecniques de reg , etc .

Fonts : LLibre de Geografia 3 i Viquipèdia


Contrast entre nort i sud sobre l’alimentació Michal Rogowski 3A

L’alimentació és un dret humà reconegut internacionalmet i l’objectiu d’aquest estudi és exposar les implicacions que aquest reconeixement ha de suposar en les accions polítiques, jurídiques i econòmiques dels estats. Aquest reconeixement també s’ha de consideraren les accions dutes a terme per altres agentsen les relacions internacionals d’aquest món econòmicament globalitxat. La diferencia més preocupant es dónaa en el consum d’aliments. En un extrem hi ha els paisos més desenvolupats, on l’obesotat es considera l’<<epidemia del segle XXI>>. Per exemple, als Estats Units, la ingesta mitjana de calories diàries supera les 3.600; això ens permet parlar de subnutrició. A l’altre extrem hi ha nombroso paisos de l’Àfrica submergida i alguns paisos de l’Àsia i de l’Àmerica Llatina. En aquests paisos, un altre percentetge dels habitants pateix desnutrició crónica, perquè no es accés als aliments necassaris que els aportin les 2.100 calories diàries mínimes recomenades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Fonts: http://www.gencat.cat/drep/ipau/sumaris/alimentacio.pdf Llibre de geografia -> tema 19 -> els contrastos ecnòmics (a fons) de la pag. 255


Diferencia d’educacióamb el nord i el sud Adrià Roig Ortiz Paisos subdesenvolupats: Els nens tenen dret a una educació elemental gratuïta de qualitat. Reconeixent aquest dret, els líders del món han fixat l'assoliment de l'educació primària universal per a l'any 2015 com un dels Objectius de Desenvolupament per al Mil · lenni. El 2004, aquesta fita sembla fora d'abast per a molts dels països pobres. L'escolaritat, especialment en el cas de les nenes, lluny de ser universal, i molts nens abandonen el col · legi abans de completar la seva educació primària. Molts nens que sí assisteixen a l'escola reben una educació inadequada a causa de mestres mal capacitats i mal pagaments, aules superpoblades i una falta d'eines de l'ensenyament elemental com manuals, pissarres i lapiceras i paper. Paisos desenvolupats: A Europa l'educació superior pública és barata, en comparació amb altres llocs. Hi ha universitats que fins i tot tenen taxes de matrícula simbòliques (anem, només cobren despeses de secretaria), sobretot en els països nòrdics. A Espanya, per exemple, cap carrera en cap universitat pública supera als 1200 € en primera matrícula (clar, si vas suspenent i repetint matrícules, el preu puja), i hi ha carreres amb baix grau d'experimentalitat (són les de lletres, que com no consumeixen materials de pràctiques, només gasten guixos ...) en què la matrícula només costa

http://paisesubdesarrolladosandraiciar.blogspot.com.es/2012/03/laeducacion-en-los-paises.html http://www.aprendemas.com/Reportajes/html/R437_F28092005_1.html


Flor Romero Rodríguez

3rC

CONTRASTAR EDUCACIÓ L’ educació en els paisos del primer món és eficient i entregada, transmeten a noves generacions les experiències laborals, mostrant dirigir la educació amb la finalitat de beneficiar al pais, o disminuir la ignorància o el desconeixement de la realitat. L’ educació dels paisos del tercer món es veuen molt atrasats, les polítiques internes han escollit que sigui més important la classe magisterial que la educació. Es veu limitada pels mateixos professors en totes les matèries, que a vegades no tenen preparació i no intenten preparar-se per donar més nivell d’ensenyança. Les condicions econòmiques també tenen a veure amb la educació.

Link de la web d’on ho he tret: http://los21.com/vision21/?p=3689


EDUCACIÓ Núria Villalba Badenas L’educació és el procés d’ensenyament i aprenentatge d’una persona. Tant la Convenció sobre els drets de l’infant com la Declaració Universal dels Drets Humans consideren l’educació un dret fonamental. Als països desenvolupats gairebé el 100% són població alfabetitzada, és a dir, saben llegir i escriure. Encara que poden presentar alguna dificultat de comprensió (entre un 8% i un 20% de la població). Estan obligats a estudiar fins als 16 anys. Però observem un gran contrast en els països subdesenvolupats. A molts països de l’Àfrica subsahariana i l’Àsia meridional gairebé un 40% de la població és analfabeta, és a dir, no saben llegir ni escriure. Uns 115 milions de nens no van a l’escola primària en tot el món i un 95% d’aquests viuen a països subdesenvolupats. Molt pocs arriben a anar a escola, ja que els posen a treballar de ben petits per ajudar a la seva família. Tot i que els índexs d’analfabetisme estan baixant cada vegada més, des de els últims 25 anys, encara hi ha molts nens sense poder anar a escola. FONTS http://ca.wikipedia.org/wiki/Educaci%C3%B3 Geografia 3ESO-Grup Promotor Santillana


Dasha Quiñones 3er B Quim Oltra Socials

SOCIALS Creixement demogràfic El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període de temps, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants. Sovint s'expressa en taxes que poden ser positiva o negativa. La seva fòrmula és:

El creixement de la població mundial:


Kilian sánchez 3C

Ritme creixement demografíc

és el canvi en la població en un cert termini, i pot ser quantificat com el canvi en el nombre d'individus en una població per unitat de temps per al seu mesurament. El terme creixement demogràfic pot referir tècnicament a qualsevol espècie, però refereix gairebé sempre a éssers humans, i és d'ús freqüentment informal per al terme demogràfic més específic tarifa del creixement poblacional, i és d'ús freqüent referirse específicament al creixement de la població del món . La població mundial continua augmentant, però a un ritme més pausat. El creixement actual és de 81 milions de persones anuals, enfront dels 87 milions de fa cinc anys.

http://elpais.com/diario/1997/06/02/sociedad/865202401_850215.html http://es.wikipedia.org/wiki/Crecimiento_demografico


Adrián Campos Villalba Al setembre de 2000, 189 caps d'Estat i de Govern reunits en la seu de Nacions Unides van signar la Declaració del Mil·lenni, comprometent-se a treballar junts per eradicar la pobresa mundial abans del 2015. Es van fixar Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM): 8 metes que representen el major compromís de la humanitat contra les desigualtats mundials: L’eradicació de la fam, La millora de la sanitat i l’educació, La igualtat entre els gèneres, La sostenibilitat del medi ambient, etc. L'Objectiu 8 diu que per eradicar la pobresa i les seves causes, és necessari crear una Aliança Global, una tasca col·lectiva. La Campanya va ser creada per Kofi Annan, Secretari General de Nacions Unides. Aquesta està present a 40 països i treballa per exigir als líders mundials que compleixin el seu compromís. A Espanya, la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides va començar les seves activitats al maig de 2004, sota nom de “Sense Excuses 2015”. A la primavera de 2006, la Campanya del Mil·lenni va obrir una segona seu a Barcelona. A Catalunya, la iniciativa, que s’anomenà “Aixeca’t”, va comptar amb el suport de la societat catalana juntament amb escoles, clubs esportius i ajuntaments. En total, més de 140.000 persones arreu del territori català es varen sumar a l’Aixeca’t Contra la Pobresa.

Fonts d’informació: Declaració del mil·lenni, http://afersexteriors.gencat.cat/web/.content/afers_exteriors_cooperacio/documents/a rxius/20070320_campanya_del_millenni_informacio.pdf, 20/5/14


DECLARACIÓ DEL MIL·LENI PAU BAREA RUIZ 3ºB

1 Nosaltres caps d’estats i de govern hem reunit a les labors d’un nou mil·leni, per reafirmar la nostra fe en l’Organització i en la seva carta com a fonaments . Valors i Principis · La llibertat . Els homes i les dones tenen dret a viure la seva vida i a criar els seus fills amb dignitat i lliures de la fam i de la por per la violencia, l’opressió o la injusticia. · La igualtat. No s’ha de negar cap persona ni cap nació la possibilitat de beneficiar-se del desenvolupament . Cal garantit la igualtat dels drets i oportunitats d’homes i dones ·La solidaritat. Els que pateixen, o els que menys es beneficien,mereixen l’ajuda dels més beneficiats. ·La tolerància. Els éssers humans s’han de respectar mútuament, en tota la seva diversitat de creences, cultures i idiomas. ·El respecte per la naturalesa. Cal modificar les pautes insostenibles actuals de producció i consum en interés del nostre benestar futur ·Responsibilitat comuna. Les Nacions Unides han de tenir el paper central pel que fa al cas.


LA DESFORESTACIÓ I LA DESERTITZACIÓ Nom: Analia Britos -La desforestació és la pèrdua de bosc a causa de l’acció humana. Per això moltes superfícies boscoses es desforesten amb les finalitats següents:      

Explotar-ne la fusta. Poder tenir terres cultivables. Crear pastures per al bestiar. Explotar-ne els minerals del subsòl (or, petroli, etc.) Construir carreteres i ferrocarrils que travessin els

boscos. Construir habitatges i infraestructures urbanes diverses sobre el sol forestal.

La desforestació afecta tots els boscos del planeta, però el problema és més greu a les selves pluvials o pluviïsilves. Les pluviïsilves no són pas els boscos més grans. Les pluviïsilves tenen una importància enorme perquè acullen la biodiversitat més gran del mon. La pèrdua de bosc és especialment preocupant per diversos motius:   

La pluviïsilva és tan frondosa que hi ha diferents ecosistemes arboris a diferents altures. El sòl de la pluviïsilva és molt fràgil. Encara que es repobli, la majoria dels animal i les plantes desapareixen. -La desertització és la pèrdua de productivitat del sòl i de la capa de vegetació fins al punt que es converteix en desert. Es produeix a les zones semiàrides del planeta. El 30% de la superfície terrestre pateix desertització. El 25% de la regió de l’Amèrica Llatina i el Carib està en perill de desertització .I a la Xina, els Estats Units i Europa meridional la situació es molt preocupant. A Espanya un terç del territori en té un risc mitjà o alt i, de fet ja s’està

desertitzant. Ara bé, el continent més amenaçant és l’Africa. Més del 40% de la superfície corre el perill de desertitzar-se. Fonts consultades: Llibre de socials.


EL DEUTE EXTERN Andrea Marín Alcolea

El deute extern és el diners que un país deu a altres països. A la quantitat de diners que s’han prestat cal sumar-li els interessos (que és d’on s’obté el benefici) que demanen els països i organismes a canvi de concedir aquest préstec. Una pàgina d’on he trobat informació del deute extern diu: “l’anterior govern espanyol no va fer gairebé res en quant a cancel·lació del deute extern dels països empobrits”. A finals del 2002, 82 països devien a l’Estat Espanyol més de 11.500 milions d’euros.

http://www.odg.cat/documents/publicacions/informe_resum.pd f, i llibre vell pàgina 255.


DEUTE EXTERN

NADIA ECUBE MARÍN

El deute extern és tan sols una xifra que els deutors han de fer efectiva en un termini de temps determinat. Per als països deutors, en canvi, plantar cara a les exigències dels pagaments del deute suposa un esforç financer extraordinari, ja que les seves economies són cada vegada més febles i dependents dels capitals estrangers. Els països desenvolupats com els desenvolupats sol.liciten prèstecs a altres governs i bancs estrangers, i d'aquesta manera, hi contraten deutes. Els problemes apareixen quan els ingressos són petits i el pagament del deute és molt gran. Hi han dues vies per rebre diners procedents dels països desenvolupats. • La primera, inversió directa. Les empreses multinacionals creen filials entre aquests països. • La segona, dels prèstecs que reben dels bancs i dels organismes internacionals.

~http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/92/ Dette_publique2011.jpg [imatge] ~http://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu/continguts/exemplesdinsostenibilitat-economica.-el-deute-extern/4.-que-suposa-el-pagament-deldeute-extern-per-als-paisos-empobrits ~Llibre vell de socials pàg.255


Drets Humans Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana. El Drets Humans tenen el seu origen en la cultura occidental moderna en el moviment conegut com Il·lustració. Els drets humans tenen una creixent força jurídica, en tant que s'integren en les constitucions i, en general, en el ordenament jurídic dels Estats. També, en l'àmbit de la comunitat internacional, pel seu reconeixement en nombrosos tractats internacionals, tant de caràcter general com sectorial; universal i regional, i per la creació d'òrgans jurisdiccionals, quasi-jurisdiccionals o d'un altre tipus per la seva defensa, promoció i garantia. A més, degut a la seva acceptació, diversos drets humans es consideren part del Dret internacional consuetudinari i alguns fins i tot normes de ius cogens , tal com han afirmat òrgans internacionals com el Comitè de Drets Humans o la Cort Internacional de Justícia. Entre ells es troben la prohibició de la tortura i de la privació arbitrària de la vida o l'accés a unes mínimes garanties processals i la prohibició de detenció arbitrària.


ELS DRETS HUMANS Els drets humans son els drets relacionats a tots els éssers humans,sense cap distinció de nacionalitat,lloc de residència,sexe,origen nacional o étnic,color,religió,llengua o qualsevol altre condició. Els drets humans universals están vigilats per la llei I garantitzats per ella,I els drets internacionals dels drets humans estableix les obligacions als païssos per oferir-les. Aquests son els drets humans: 1.Nèixer lliures i iguals en dignitat i drets.

16.A casar-se i a tindre una familia.

2.No ser discriminat per sexe,raça,color de pell….

17.A la propietat individual i col lectiva.

3.Dret a la vida,a la llibertat i a la seguretat.

18.A la llibertat de pensament,consciencia i pensament.

4.A no ser esclau de ningú.

19.A la llibertat d’expressió i opinió.

5.A no ser sometut per tortures,abusos…

20.A la llibertat de reunió i assosiació pacifiques.

6.Al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

21.A participar en el govern dels seus paissos.

7.A ser iguals avant la llei i proteccio de la mateixa.

22.A la seguretat social i universal.

8.A sempre tenir accés a la justicia.

23.A un treball per salari equitatiu i protección contra atur.

9.A no ser arbitriariament detingut,pres ni desterrat.

24.Al descans i a disfrutar de un temps lliure.

10.A tenit un judici just i imparcial.

25.A l’alimentació,la vestimenta,llar i prot. medica

11.A ser inocent avans de mostra la seva culpabilitat.

26.A l’educació.

12.A tenir una vida privada.

27.A guadir de les arts i les cultures.

13.A circular lluirement,salir i tornar lliurement a un país. 28.A un mun just i lliure. 14.A buscar asil i a disfrutar de ell.

29.A desarrollar-se com a persona a través del treball.

15.A tenir una nacionalitat.

30.A que ningu pot treure’t els drets.

FONT: http://quo.mx/noticias/2012/12/10/cuales-son-los-30-derechos-humanos .

Diego Riquelme 3rA


Judith Martín

3rC

socials

27-05-14

ECONOMIA DEL BÉ COMÚ És el nou concepte econòmic i polític que cerca establir un nou model econòmic basat en una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers. És un projecte obert i desenvolupat amb diferents empreses per tal de modificar el model actual de funcionament monetarista i mercantilista. Monetarista: diners. Mercantilista: comerç.


ca.m.wikipedia.org/wiki/Economia_del_b%C3%A9_com%C3%BA


ECONOMIA DEL BÉ COMÚ M.Teresa Castañé Querol L’economia del bé comú està basada en la sostenibilitat, solidaritat, democràcia , cooperació , que generi beneficis a la comunitat i que respecti els valors humans. A l’Octubre de l’any 2010 uns economistes i analistes d’Alemanya i d’Àustria van donar la idea del projecte, Economia del Bé Comú, basat en el repartiment de la riquesa que sigui justa, en la qualitat de les condicions laborals i la cooperació amb altres entitats. Porten viatjant dos anys amb l’objectiu de que és quedin amb aquesta Economia del Bé Comú a les empreses i organismes d’Europa. El model d’economia del bé comú ofereix la possibilitat de que les empreses i economies nacionals pugin examinar la gestió d’una empresa valorant diferents aspectes:      

La qualitat de les condicions laborals. La igualtat de salaris entre generes. El repartiment mesurat de la riquesa dins de les entitats. La democràcia interna. La cooperació amb altres companyies semblants. El valor social que aporta la tasca que duen a terme.

Christian Felber, impulso del projecte de Economia del Bé Comú a pensat la possibilitat de que les empreses que assoleixin una puntuació alta a ser auditades, tinguin avantatges fiscals i contractes preferents amb l’Administració.

Font consultada: Internet http://xarxanet.org/economic/noticies/l-economia-del-be-comu-una-economiames-sostenible


Economia verda Maria Villa

QUÈ ÉS? Sistema d’activitats económiques relacionades amb la producció, distribució i consum de bens i serveis que tenen com a proposit el benestar humà, justicia social i que redueixi de manera significativa els riscos mediambientals i mancança ecològica.

PER QUÍ I QUAN NEIX AQUEST IDEAL? Aquest ideal neix amb l’ONU després de la segona guerra mundial (1972) amb el nom de la revolució verda. CARACTERÍSTICAS ECONOMIA VERDA -Problemes amb el PIB (no intercambi de diners=mesura no valorada) -Dona valor a lo no valorat -Economia de serveis -Treball en els sistemes naturals

http://suite101.net/article/que-es-la-economia-verde-definicion-y-conceptos-basicos-a86272 http://rio20.net/documentos/economia-verde-la-nueva-cara-del-capitalismo/ http://www.henciclopedia.org.uy/autores/Laguiadelmundo/EconomiaVerde.htm


L'ECONOMIA VERDA Natalia Amo

L’economia verda, també anomenada economia ecològica, és un tipus d’economia que s’està intentant imposar al model econòmic basat en els combustibles fòssils. L’economia ecològica pretén millorar el benestar humà, reduir riscos ambientals, la pressió sobre els sistemes naturals i intenta conciliar el desenvolupament econòmic i el consum eficaç dels recursos. Una de les seves característiques són les baixes emissions de carboni. L’economia verda predica una sèrie de creències: 1. L’economia està fixada en la natura. 2. Per solucionar els problemes ambientals necessitem de l’ajuda de tothom. 3. Hem de tenir molta precaució amb els nostres actes, ja que no sabem exactament la conseqüència que poden tenir, perquè falten coneixements sobre la natura. 4. Per compendre els problemes hem de pensar en les ciències naturals per trobar respostes. 5. La igualtat i distribució són principis fonamentals. 6. La natura té una importància per si sola. 7. Natura, economia i societat evolucionen simultàniament. L’economia verda estudia els fluxos de matèria i energia de la vida sobre la Terra, impulsant així tenir una economia millor i no malbaratar tants diners i recursos i en un futur poder disfrutar d’un planeta millor.

Referències: http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/? vgnextoid=7b80897cc7fac310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7b80897cc7fac310VgnV CM2000009b0c1e0aRCRD http://ca.wikipedia.org/wiki/Economia_ecol%C3%B2gica


ECONOMIA VERDA Paula Ramírez Una economia verde és aquella que millora el benestar de l’ésser humà i l’equitat social, a la vegada que redueix significativament els riscos ambientals i les escassetats ecològiques OBJECTIUS:

    

Millora del benestar Major creixement del PIB Ocupació descendent i de qualitat Reducció de la pobresa Millora del capital natural

REPTES: -Un dels reptes de l'economia verda és el seu model d'implantació en les diferents regions del planeta. A diferència dels països desenvolupats, on els avenços tecnològics s'acompanyen d'avenços socials, en els països en desenvolupament la transferència de tecnologia crea una separació entre avenç tecnològic i avenç social. -Un altre repte és el fet que els increments d'eficiència poden acabar portant a un augment del consum, com diu la paradoxa de Jevons.* *Paradoxa de Jevons: implica que la introducció de tecnologies amb major eficiència energètica poden augmentar el consum total d'energia. PROJECTES: Idees per crear empreses que promouen el negoci, creen llocs de treball i a més a més tenint cura del medi ambient. Exemples:

      

Astroturisme. Construeix en verd. MALGAS. Pòrtics verds. Projecte Greem. Projecte INMAINI, INserció a través del Medi Ambient d'Immigrant. Xarxa Ecoestética

FONTS: http://www.riomes20.cat/pagina/que-es-economia-verda http://es.wikipedia.org/wiki/Paradoja_de_Jevons http://www.unep.org/greeneconomy/AdvisoryServices/Map/tabid/102254/Default.aspx http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/28/actualidad/1385653552_678121.html


Efecte hivernacle Jared Ruiz Berbel 3rB

La temperatura de la terra es perfecte per la vida, ni molt calenta ni molt freda. La terra s'escalfa gracies a l'energia del sol. L'efecte hivernacle es el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi permet la entrada de radiació però impedeix l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte hivernacle prové dels hivernacles, que funcionen d'una manera similar. Part de la radiació solar terrestre es reflectida, una altra part es absorbida, i la major part arriba a la superfície terrestre. Aixo permet escalfar la superficie i que es remeti part d'aquesta calor en radiacio. Part d'aquesta radiacio torna a l'espai, pero una altra part escalfa l'atmosfera i la superficie terrestre.

Enllaços: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_hivernacle

http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/hiverna.htm


El Forat de la capa d’Ozó Marc Ramirez Diaz En capes altes de l’atmosfera, estratosfera abunda el gas ozó (O3) que, actuant com un filtre, disminueix la arribada a la terra de la llum ultraviolada. Els raigs UVA són perjudicials per a la vida. L’ús d’alguns compostosartificials, així com fertilitzants, redueix la concentració d’ozó a l’atmosfera; això fa que arribi més quantitat de raigs ultraviolats a través de la mateixa. La disminució de la capa d’ozó té greus conseqüències per al desenvolupament de la vida a la Terra, i està provocant un augment en el nombre de càncers de pell, mutacions genètiques, etc. Els principals causants de la destrucció de la capa d’ozó són: - Fonts artificials de clor i Brom, presents en els circuits de refrigeradors industrials i domèstics, aerosols, etc. Igual que en el cas anterior, en conèixer quins són els gasos causantsd’aquest efecte, s’han de prendre mesures per aturar el problema amb la major promptitud possible. La substitució de les substàncies que esgoten la capa d’ozó ha de ser recolzada pels ciutadans, als que no hauria de importar realitzar una despesa més gran per adquirir productes sense aquest tipus de gasos.

Link http://noriatafe.wordpress.com/contaminacio/el-forat-de-la-capa-dozo/


FORAT DE LA CAPA D’OZÓ Pilar Ivina Botoko

La capa d’ozó es troba a l’estratoesfera i ens protegeix dels raigos ultraviolats del Sol. El forat de la capa d’ozó és l’efecte de la contaminació atmosférica de la Terra que consisteix en la disminució d’ozó a l’estatotesfera. A causa de l’emissió a l’aire per part de les persones, de substàncies que reaccionen i minven l’ozó. Els compostos clorats es fan servir com a propel·lent d'alguns aerosols, en els fluids refrigerants dels frigorífics i aparells d'aire condicionat i en els aïllants. Els compostos del clor poden restar a l'atmosfera durant més de cent anys. Actualment, hi ha un acord per deixar d'utilitzar aquests compostos i substituir-los per d'altres que no afectin la capa d'ozó. Altres teories sostenen que la disminució d'ozó és un fenomen meteorològic natural, i que en realitat aquest augmenta o disminuex amb estacionalitat. La capa d’ozó cada cop se esta deteriorant mes, es a dir se esta fent un forat. Aquest problema es una dificultat pels éssers humans,ya que el raigos ultraviolats están entrant a la terra i ens poden cremar. Aquest deteriorament produeix cremades ,i una calor que cada any està arribant més aviat i que esta sent més sofocant.

Anexos: http://www.slideshare.net/xpascualt/la-capa-d-oz http://ca.wikipedia.org/wiki/Forat_de_la_capa_d'oz%C3%B3 http://www.slideshare.net/xpascualt/la-capa-d-oz


Laura Rodríguez

OBJECTIUS DEL MIL·LENI Els Objectius de Desenvolupament del Mil · lenni, també coneguts com Objectius del Mil · lenni (ODM), són vuit propòsits de desenvolupament humà fixats l'any 2000, que els 189 països membres de les Nacions Unides van acordar aconseguir per a l'any 2015. Aquests objectius tracten sobre problemes de la vida quotidiana que es consideren greus i / o radicals. Aquests objectius són: Objectiu 1: Eradicar la pobresa extrema i la fam . - Reduir a la meitat , entre 1990 i 2015 , la proporció de persones que pateixen fam i la proporció de persones amb ingressos inferiors a un dòlar diari . - Aconseguir la plena ocupació productiu i treball digne per a tothom, incloent dones i joves . Objectiu 2: Aconseguir l'ensenyament primari universal . - Assegurar que el 2015 , la infància d'arreu , nens i nenes per igual, siguin capaços de completar un cicle complet d'ensenyament primari . Objectiu 3: Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona. - Eliminar les desigualtats entre els gèneres en l'ensenyament primari i secundari, i en tots els nivells de l'ensenyament abans de finals del 2015. Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil . Objectiu 5: Millorar la salut materna . - Aconseguir l'accés universal a la salut reproductiva . Objectiu 6: Combatre el VIH / SIDA , el paludisme i altres malalties . - Aconseguir , per al 2010 , l'accés universal al tractament del VIH / SIDA de totes les persones que ho necessitin . - Haver detingut i començat a reduir , el 2015 , la incidència de la malària i altres malalties greus . Objectiu 7: Garantir la Sostenibilitat del medi ambient . - Reduir a la meitat , per al 2015 , la proporció de persones sense accés sostenible a l'aigua potable i a serveis bàsics de sanejament . - Haver millorat considerablement , el 2020 , la vida d'almenys 100 milions d'habitants de barris marginals . Objectiu 8: Fomentar una associació mundial per al desenvolupament . - Atendre les necessitats especials dels països en desenvolupament sense litoral i els petits estats insulars en desenvolupament. - En cooperació amb les empreses farmacèutiques , proporcionar accés als medicaments essencials als països en desenvolupament a preus asequibles

http://es.wikipedia.org/wiki/Objetivos_de_Desarrollo_del_Milenio


Organitzacions internacionals que lluiten pel desenvolupament humà Andrés Ordóñez El

desenvolupament

busca

garantir

potencialitat persones, seves

humà

de

augmentant possibilitats

la les les de

prosperar i millorar la seva qualitat de vida. Al

món

hi

ha

diferents

organitzacions

que

lluiten

pel

desenvolupament humà, la més important és el PNUD (programa de les nacions unides per al desenvolupament) , creada el 1965 i present a 177 països. Des del 1990 s’encarrega de fer l’índex obre el desenvolupament humà. També s’encarrega d’impulsar els objectius del mil·lenni per 2015. Els seus principals objectius són reduir la pobresa, aconseguir l’ensenyament universal i igualada entre sexes, frenar la propagació infermetats mortals con la sida, fomentar la sostenibilitat del medi ambient i formar una associació mundial per al desenvolupament.

http://www.pnud.org.ve/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=15 http://es.wikipedia.org/wiki/Organismos_econ %C3%B3micos_internacionales#Programa_de_las_Naciones_Unidas_Para_ el_Desarrollo_.28PNUD.29 http://www.pnud.org.co/sitio.shtml?apc=i1-----&s=a&m=a&e=A&c=02008


ORGANISMES INTERNACIONALS PER SUPERAR LES DESIGUALTAS DEL DESENVOLUPAMENT Carla Torres Hi han tres formes de combatre les desigualtats del desenvolupament del països internacionalment.

 Directament un país ric: el 1970 els països més rics del món és van comprometre a donar als països més pobres un 0’7% de la seva riquesa, encara que només cinc països ho han complert: Noruega, Luxemburg, Dinamarca, Suècia i Països Baixos. Casi tots els ajuts que reben de tots els països són rebuts per acords econòmics del país donant.  A través d’organismes: el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), els dos organismes pertanyen a l’ONU. El FMI principalment presten diners els països que estan passant per dificultats econòmiques i el BM executa les ordres que li dona la FMI però amb la condició que les taxes duaneres es redueixin i els pressupostos siguin reduïts. Però en la majoria dels casos els préstecs són criticats perquè es solen concedir a uns determinats països aliats d’EEUU. A través ONG: en una entitat privada les ONG poden tenir diferents funcions encara que moltes es dediquen a l’ajut humanitari i a l’ajut de desenvolupament. Les funcions poden ser locals, regionals, nacionals i internacionals però la col·laboració és voluntària, a partir d’aquestes organitzacions els habitants de països desenvolupats poden contribuir amb els més desfavorits.

Llibre: Geografia 3ESO volum 3 pg 262 i 263. Imatges: google imatges ONG/FMI/BM/ONU


ORGANITZACIONS INTERNACIONALS QUE TREBALLEN PEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ                                                                                                                Marçal Canet    El  desenvolupament humà, segons les Nacions  Unides  per  al  Desenvolupament  (PNUD),  és  aquell  que  situa  les  persones  al  centre  de  desenvolupament,  tracta  de  la  promoció  del  desenvolupament  potencial de les persones, de  l’augment de les seves possibilitats i del gaudi de la llibertat per viure la vida que valoren.  La principal organització és el Programa de le Nacions Unides per al Desenvolupament.  És   l’organisme  de  l’ONU  que  promou  el  canvi  i  connecta  als  països  amb  els  coneixements,  l’experiència i els recursos necessaris per ajudar els pobles a forjar una vida millor. Està present  en  177  països  i  territoris,  treballant  amb  els  governs  i  les  persones  per  ajudar­los  a  trobar  les  seves  pròpies  solucions  als  reptes  mundials  i nacionals  del  desenvolupament. Es concentra en  ajudar  els  països  a  elaborar  i  compartir  solucions  per   als  desafiaments  que  plantegen  les  qüestions  següents:  Governabilitat  democràtica,  Reducció  de  la  pobresa,  Prevenció  i  recuperació de les crisis, energia i Medi Ambient, VIH / SIDA.  En  cadascuna  d'aquestes esferes temàtiques, el PNUD defensa la protecció dels drets humans  i especialment l'apoderament de la dona.                        Fonts:  undp.org  wikipedia.org  llibre geografia 3ESO P.253 


ORGANISMES PER SUPERAR LA DESIGUALTAT EN EL DESENVOLUPAMENT DELS TEMES MEDIAMBIENTALS

S’entén per mediambiental l'entorn o suma de tot allò que ens envolta i que efecte i condiciona especialment les circumstàncies de la vida de les persones o la societat en el seu conjunt.

Així com estem acostumats a parlar de desigualtat social o econòmica, considerem pertinent introduir el concepte desigualtat ambiental per donar compte de les relacions de poder que es reprodueixen també en l'àmbit ecològic.

Hi ha dues formes en què es manifesta la desigualtat ambiental: la desigualtat en l'accés al control dels béns naturals i la desigualtat en l'accés a un ambient sa. La primera forma es refereix a les asimetries de poder existents per disposar, aprofitar, utilitzar béns essencials per a la vida, com ara aigua, terra i energia. La segona forma està relacionada amb la protecció del medi ambient i amb les asimetries de poder en la distribució de la degradació ambiental derivada d'activitats productives.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Medi_ambient https://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20111227155859AAdLK95 http://angurria-angurria.blogspot.com.es/2010/08/desigualdad-ambiental.html


ORGANITZACIONS INTERNACIONALS QUE LLUITEN PEL MEDI AMBIENT María Roldán Al món actualment hi existeixen molts problemes mediambientals que si no es solucionen aviat, en un futur poden derivar problemes molt més greus per a la vida dels éssers vius. Per això actualment hi ha moltes organitzacions internacionals que lluiten per solucionar tots aquests problemes mediambientals. D’entre totes aquestes organitzacions, unes de les més importants són: -EARTH ACTION: El seu objectiu és impulsar un gran nombre de persones de tot el món a exigir als seus governs mesures efectives per solucionar els problemes mundials. - CENTRE INTERNACIONAL DE L’ENLLAÇ AMBIENTAL (ELCI): promou la veu de les bases a través de l'estímul de la comunicació i l'intercanvi d'informació i experiències entre els grups de treball; desenvolupa mecanismes per a una major i més efectiva comunicació. L'ELCI manté un estret contacte amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient - AMICS DE LA TERRA (AT): La seva fi és donar suport i desenvolupar polítiques i mesures d'acció en defensa de l'ambient. - GREENPEACE INTERNACIONAL: Els seus objectius son identificar les activitats humanes que poden afectar a l’equilibri ecològic i portar endavant campanyes en defensa de l’ambient. Defensa profundament l’Antàrtida. - FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE PERIODISTES AMBIENTALS (FIPA): L'objectiu de la federació és la difusió, a través de totes les vies, d'informacions veraces, lliures de qualsevol pressió, sobre ecologia, maneig ambiental, conservació de la natura i desenvolupament sostenible. - PANELL INTERGUBERNAMENTAL SOBRE EL CANV CLIMÁTIC (PICC): Es troba obert a tots els membres del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i l'Organització Mundial de la Meteorologia (OMM). - PROGRAMA DE LES NACIONS UNIDES PEL MEDI AMBIENT (PNUMA): La seva missió és dirigir i encoratjar la participació en la cura del medi ambient, inspirant, informant i donant a les nacions i els pobles els mitjans per millorar la qualitat de vida sense posar en perill la de futures generacions. - MOVIMENT MUNDIAL PELS BOSCOS TROPICALS: és una xarxa internacional de grups ciutadans del Sud i del Nord involucrats en esforços per defensar de la seva destrucció als boscos del món. - FONS MUNDIAL PER LA NATURALEZA (WWF): Originalment compromès amb la preservació de la vida silvestre i l'hàbitat natural, en l'actualitat la WWF aspira conservar la diversitat biològica del món, garantir que l'ús de recursos naturals renovables sigui sostenible i promoure la reducció de la contaminació i el consum descontrolat.

http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/themes/organizaciones_ecologista.html


La perdua de la biodiversitat Alex Costa Jaime 3-B La biodiversitat és el conjunt d’éssers vius que viuen en un ecosistema, doncs la perdua comporta la desaparició de les espècies, aquest procés es impossible de tornar a recuperarles. L’home, produint i construint, destrueix els ecosistemes naturals. Quins en són els efectes? La desaparició d’espècies comporta una pèrdua de la riquesa natural del planeta. Solucions Si els governs s’impliquessin més en la creació d’espais protegits i fomentessin els programes de recuperació d’èspecies amenaçades.


LA PLUJA ÀCIDA La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals. Es deu principalment a la barreja de l'aigua amb els productes moleculars del sofre i del nitrogen que s'ocasionen en la combustió. La pluja àcida llarg de la història de la terra havia ocorregut molts cops de manera espontània a causa de les erupcions volcàniques però que s'han vist accelerades i sovintegen d'ençà que l'era industrial ha dut a terme una crema en massa dels recursos de matèria orgànica del planeta. Aquests gasos són emesos per fàbriques, centrals elèctriques o vehicles que cremen carbó o productes derivats del petroli. La pluja àcida pot tenir efectes nocius en plantes, animals i en edificis. Causa corrosió en estructures metàl·liques com ponts o erosions en construccions de pedra. WEBGRAFIA: -Viquipèdia -http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm


Pluja acida Nom: Sergio Garcia. Grup: 3ºA Definició: El concepte de pluja acida, engloba qualsevol forma de precipita cio que presenti una elevada con centració d'acit sulfúric i nítric. Formació: La formació d’aquestes precipitacions es forman basicament per l’acció humana, ja que quan cremem combustibles fosils alliberem diòxid de sofre i oxid de nitrogen a l’atmosfera. Aquests gasos reacciona amb l’aigua i es forma.

Pregui-sis : La pluja àcida provoca grans consecuencies per el entorn, ja que afecta molt a l’entorn aquàtic. La pluja àcida provoca una pujada d’acid en els acuifers lo que d’ona possibilita de l’absorció d’alumini. Això afecta als cultius i als animals que viuen a les Aigües contaminades. També afecta a la selva i boscos. Ja que els components químics de la pluja roben els nutrients de la terra i la vegetació no pot absorbir los. La pluja acida també redueix la resistència de els arbres al fred i a l’acció d’insectes i en fermetats. L'un-ica forma de reduir les precipitacións de pluja acida es , reduint el consum de combustibles fosils. Web grafia: http://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/calentamiento-global/acid-rain-ove rview


Ana Ferrer Soler

3rC

La Pobresa Infantil En general, la pobresa es defineix com "un estat d'existència en el qual una persona no té cobertes les necessitats bàsiques per viure". Una persona pobra "no té el que necessita", i un menor pobre és "un nen o nena a qui li falta el necessari per sobreviure". Des d'una perspectiva econòmica, es pot definir la pobresa de dues maneres:  

Pobresa absoluta: Els ingressos són insuficients per mantenir les necessitats físiques d'un individu. Pobresa relativa: Els ingressos d'un individu són inferiors als d'altres membres de la comunitat.

És important ressaltar que la definició econòmica de pobresa està invariablement lligada a la riquesa monetària. No obstant això, no se li pot definir simplement en termes materials, també s'ha de prendre en compte " l’habilitat d'una persona per utilitzar els recursos que té". La definició de pobresa no s'ha de limitar a una consideració de recursos financers insuficients . De fet , els nens que pateixen la pobresa també es veuen privats dels seus drets fonamentals i de les seves perspectives de futur . La pobresa

li impedeix a un nen sobreviure i li dificulta tots els aspectes del seu desenvolupament , ja sigui físic , mental , emocional , cultural , social , familiar o espiritual . L'impacte de la pobresa és tan gran que es podria considerar , sens dubte , com la principal causa de la violació dels drets infantils .

Referencia http://www.humanium.org/es/pobreza-infantil/


La pobresa infantil Daniela Chávez Alarcón

Segons el diccionari.cat, la definició exacta de pobresa es: mancança o escassetat del necessari per viure. Més

d’un

quart

de

les

persones viuen amb menys de dos dòlars al dia i a Espanya

només,

uns

vuit

milions i mig de persones que hi viuen en condicions de pobresa. Més de la meitat del món té un PIB per capità menor de 30000 dòlars i això comporta a més pobresa. Per culpa d’aquesta pobresa uns 250 milions d’infants d’entre 5 i 14 anys treballen per un sou mínim i a una jornada completa. En els països desenvolupats, hi ha molts naixements, ja que la majoria no sobreviuen més d’un o dos anys; aquest fet provoca fort creixement demogràfic. Per aquesta causa hi ha moltes ONG però aquestes, necessiten molta ajuda, que a vegades no tenen. Encara així fan tot el possible per ajudar els nens pobres d’aquest món. Als països comunitaris considera pobra la persona que té menys del 60% de la renda mitjana de la població

del país. Com que el PIB canvia, per els països

comunitaris també canvia el concepte de pobresa. Però sabent això no fan res per canviar la pobresa.

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0106074 Geografia 3 ESO-Santillana


Marta Díaz

La pobresa infantil es un dels principals mals de la nostra societat. En el mon hi ha un voltant de 2.200 milions de nens y nenes que dels quals uns 600 milions viuen en la pobresa absoluta. A mes a mes 218 milions pateixen les pitjors formes de treball infantil.

Per considera que una persona es pobra Són les que només disposen d'un 60% de d’ingrés mitjà de la resta de la població. Les que tenen entre el 40% i el 50% són nombrades com pobres. I si tenen menys del 40% estan en situació de pobresa extrema. Per compatir per la pobresa infantil un dels principals objectius de desenvolupament del Mil · lenni el 2015, a través de l'adopció de mesures que permetin la reducció a la meitat el nombre de persones que pateixen Les ajudes socials només redueixen la pobresa infantil a 29,9% (un 6,9%). Són xifres molt baixes, comparades amb altres països com Irlanda o Grècia. També hi han molts recursos per ajudar a que disminueixi la pobresa infantil i una de elles es: Passar per intentar recuperar i augmentar la productivitat agrícola, millorar la utilització sostenible de recursos naturals, incrementar la recerca en zones més afectades per la fam i la pobresa.

Bibliografia http://www.inspiraction.org/justicia-economica/pobreza/medidas-para-erradicar-el-hambre-yla-pobreza http://www.consumer.es/web/es/solidaridad/proyectos_y_campanas/2014/04/25/219783.ph p http://plan-espana.org/que-hacemos-programas-desarrollo/campana-ong/paremos-lapobreza-infantil http://www.lagacetadesalamanca.es/pablo-montes/2014/04/16/pobreza-infantil-problemaprimer-orden/116333.html.


EL PROTOCOL DE KIOTO

El Protocol de Kyoto és el que posa en pràctica la Convenció (Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (CMNUCC) ). Basant-se en els principis de la Convenció, aquest protocol compromet els països industrialitzats a estabilitzar les emissions de gasos d'efecte hivernacle . La Convenció per la seva banda només encoratja els països a fer-ho . El PK , com se l'anomena per abreujar , va ser estructurat en funció dels principis de la Convenció . Estableix metes vinculants de reducció de les emissions per 37 països industrialitzats i la Unió Europea , reconeixent que són els principals responsables dels elevats nivells d'emissions de gas d’efecte hivernacle que hi ha actualment en l'atmòsfera, i que són el resultat de cremar combustibles fòssils durant més de 150 anys . En aquest sentit el Protocol té un principi central : el de la « responsabilitat comuna però diferenciada » . El Protocol ha mogut als governs a establir lleis i polítiques per complir els seus compromisos, a les empreses a tenir el medi ambient en compte a l'hora de prendre decisions sobre les seves inversions, i a més ha propiciat la creació del mercat del carboni . En general el Protocol de Kyoto és considerat com a primer pas important cap a un règim veritablement mundial de reducció i estabilització de les emissions de gas d’efecte hivernacle, i proporciona l'arquitectura essencial per a qualsevol acord internacional sobre el canvi climàtic que es signi en el futur . Quan conclogui el primer període de compromís del Protocol de Kyoto el 2012 , ha d'haver quedat decidit i ratificat un nou marc internacional que pugui aportar les severes reduccions de les emissions que segons ha indicat clarament el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic ( IPCC )que s'han d’aplicar.


El protocol de Kyoto Irene Gonzalez Herrezuelo El protocol de Kyoto es un pacte entre països de tot el mon però, malgrat que l’han signat no tots els països ho compleixen. Es va aprovar el 4 de febrer de 1991, el Consell va autoritzar la Comissió per a que participes, en nom de la Comunitat Europea, a les negociacions sobre la “Convenció Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic”. La Comunitat Europea va ratificar la Convenció marco mitjançant la Decisió 94/69/CE , del 15 de desembre de 1993. La Convenció va entrar en vigor el 21 de març de 1994. Aquest protocol es el successor de la convenció “Marco”de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, es un dels instruments jurídics internacionals mes importants destinat a lluitar contra el canvi climàtic.

Conté els compromisos assumits pels països industrialitzats de reduir les seves emissions d’alguns gasos d’efecte hivernacle, responsables de l’escalfament global. Les emissions totals dels països desenvolupats havien de reduir-se durant el període 2008-2012 al menys un 5% respecte als nivells del 1990. Fonts: http://europa.eu/legislation_summaries/environment/tackling_climate_chan ge/l28060_es.htm


EL PROTOCOL DE KYOTO Nadia Rustichelli Rott

El Protocol de Kyoto és un acord, aprovat pel Conveni Marc de Canvi Climàtic de Nacions Unides (UNFCC), signat per la majoria dels països industrialitzats, en el que aquests es comprometen a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH), diòxid de carboni (CO 2), metà (CH4), òxid nitrós (N2O), perfluorocarburs (PFCs), hidrofluorocarburs (HFCs) i hexafluorur de sofre (SF 6), a l’atmosfera, en un 5%, prenent com a 100% les emissions que s’emetien l’any 1990. El tractat es va signar l’any 1997 a Kyoto, però no es va entrar en vigor fins l’any 2005, després de la ratificació per part de Rússia al novembre del 2004. La reducció de l’emissió del gasos varia en funció del país. La Unió Europea, per exemple, es va comprometre a reduir el 8% de les seves emissions de 1990 pel període de 2008 fins al 2012. Aquesta reducció va ser distribuïda de forma diferent entre els Estats Membres en funció de les seves característiques individuals. El Protocol de Kyoto contempla, per una banda, uns mecanismes per facilitar als països desenvolupats el compliment dels compromisos de reducció i limitació d’emissionsi, per una altre, la promoció d’iniciació de projectes no contaminants en països en vies de desenvolupament. Així, per exemple, els països industrialitzats poden comprar o vendre una part dels seus drets d’emissió a d’altres amb l’objectiu de assolir els compromisos adquirits amb l’acord. Però, encontra dels interessos mundials de la protecció del medi ambient, EEUU i Austràlia, es van negar a ratificar el Protocol, considerant que perjudicaria la seva economia per l’augment del preu de l’energia. La Xina i l’Índia, tot i que van signar el Protocol, als ser economies emergents, de moment, no estanobligades a reduir les seves emissions.

Webgrafia: http://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu/continguts/exemples-dinsostenibilitat-ambiental.escalfament-global/3.-els-tractats-sobre-el-clima/el-protocol-de-kyoto

http://canviclimatic.caib.es/www/llibre/canbal/3/3_3_2/index.html http://www.stopco2euskadi.net/documentos/Protocolo_Kyoto.pdf


Ana Carnicer Expósito

LA SITUACIÓ DE LA DONA Al llarg de tota la història la dona ha viscut sotmesa a una infravaloració en un món d’homes. Aquest passat és el que marca la societat actual, per això s’ha d’examinar amb detall la situació femenina de les èpoques anteriors. Història de la dona en alguns països Escòcia: En el segle XXI les dones ja tenen legalment els mateixos drets que els homes, però el gran canvi s'ha produït durant els segles XIX i XX. Japó: La història de les dones japoneses ha estat del tot marginada per la investigació històrica fins a finals del segle XX. El tema a penes existia abans de 1945 i fins i tot després d'aquesta data molts historiadors acadèmics eren reticents a acceptar la història de la dona com una part de la història del Japó. Religió: La visió de les dones que tenen l'hinduisme, el judaisme, el sikhisme, l'islam i el cristianisme varia considerablement avui, i encara ha estat més diversa durant els dos darrers mil·lennis, evolucionant al costat o bé a la contra de cada una de les societats. A la major part de la història, el paper de les dones en la religió, tant local com universal, ha estat infravalorat, passat per alt, o simplement negat. Quan algunes dones han fet casaments interreligiosos, és a dir matrimonis (pel ritus religiós o civil) entre persones de religions diferents, rarament ho han pogut fer sense desobeir a totes dues religions.

Salut Deixa una resposta Anualment, 500 mil dones moren per complicacions en l’embaràs i 100 mil per avortaments insegurs. En l’actualitat, les dones constitueixen el 40% d’adults infectats per SIDA en el món. Una dona africana embarassada, és 180 vegades més susceptible de morir que una dona d’Europa occidental en les mateixes condicions. Violència Almenys una dona de cada tres ha estat apallissada, obligada a tenir relacions sexuals sota coacció o maltractada d’altra manera al llarg de la seva vida. D’acord amb estudis realitzats en diversos països, la violència exercida contra les dones en l’àmbit familiar condueix a una caiguda en la qualitat de vida, a un augment en les taxes de mortalitat i a una major inestabilitat laboral. Cada any 2,3 milions de dones corren risc de mutilació genital. Pobresa La feminització de la pobresa és un fenomen creixent, i implica que entre la població que viu en aquestes condicions, són les dones les quals reben la càrrega més pesada pel fet d’haver de buscar la supervivència de la família, la cura de malalts i ancians i, en molts casos, s’afegeix a aquesta situació l’absència d’un marit, ja sigui per deserció o emigració. Situació de la dona al món El 60% dels pobres del món són dones.- 500 mil dones moren a l’any per complicacions en l’embaràs. Les dones representen dos terços dels adults analfabets del món.- Entre 3 i 4 milions de dones són maltractades cada any en el món. FONS CONSULTADES: http://seremalloquevulguemser.blogspot.com.es/2009/07/la-situacio-de-la-dona-al-mon-actual.html http://www.slideshare.net/jjeennyy/la-dona-al-llarg-de-la-historia http://blocs.xtec.cat/marama/category/situacio-de-la-dona-en-altres-paisos-actualment/


Allam Zambrano, 3rB.

La situació dels infants. En els països desenvolupats també existeix l'explotació infantil encara que en menor quantitat. L'explotació infantil en els països subdesenvolupats és habitual i els infants passen moltes hores al dia treballant (ja sigui com a soldats, espies, esclaus sexuals...; inclús nenes menors d'edat són prostituïdes) per al menys aconseguir una petita quantitat d'aliment. En els països subdesenvolupats hi ha un petit escàs de treball, molta pobresa i problemes econòmics. A més, en els països desenvolupats els nens poden tenir una bona educació però encara així assisteixen a classe i no tenen interès (o també poden desaprofitar els diners i el menjar), mentre que en els subdesenvolupats hi ha famílies que utilitzen als seus fills per fer treballs forçosos o fins i tot els poden fer servir per a la prostitució i/o la pornografia a canvi d'alguns beneficis (i alguns poden acabar tenint problemes psicològics a causa d'això). Llibre nou de socials (pàgina 257).


Situació dels Infants Zainab Chentouf 3B Enmig del debat sobre mesures d'austeritat i ajustos en la despesa social, un nou informe revela l'abast de la pobresa infantil i els nivells de privació amb què viuen els infants les economies més avançades del món. A la Unió Europea (al costat de Noruega i Islàndia), uns 13 milions d'infants no tenen ítems (elements bàsics que defineixen el grau de privació) necessaris per al seu desenvolupament. Mentrestant, 30 milions de nens i nenes viuen en situació de pobresa en 35 països d'economies desenvolupades. L'informe Report Card 10, de l'Oficina d'Investigació d'UNICEF, analitza els índexs de pobresa i privació infantil que viuen els infants al món industrialitzat, realitzant comparatives en el desenvolupament entre països. Aquesta comparativa internacional, diu l'informe, demostra que la pobresa infantil en aquests països no és inevitable, però que sí que és susceptible a les polítiques públiques, i que alguns països ho estan fent millor que altres pel que fa a mesures de protecció per als nens i nenes més vulnerables.

"Les dades insisteixen que massa infants segueixen patint mancances bàsiques en països amb mitjans suficients", ha dit Gordon Alexander, Director de l'Oficina de recerca d'UNICEF. "L'informe també mostra que alguns països ho han fet bé - observant dades anteriors a la crisi gràcies als sistemes de protecció social que existien. El risc és que en la crisi actual, fins d'aquí a molt temps no veurem les conseqüències de les decisions poc encertades. " L'informe Report Card 10 analitza la pobresa i la privació infantil de dues maneres completament diferents. En analitzar aquests dos tipus de pobresa infantil, l'informe agrupa les dades més recents sobre pobresa i privació infantil a les economies industrials més avançades del món. El primer indicador és l'índex de Privació Infantil, basat en les dades del document de la Unió Europea Informe sobre Ingressos i Condicions de Vida de 29 països europeus, que per primera vegada inclou una secció dedicada als infants. El Report Card 10 defineix l'infant 'amb privacions' com aquell que no té dos o més ítems de primera necessitat inclosos en un llistat de 14, com ara fer tres àpats al dia, disposar d'un lloc tranquil per fer les tasques escolars, comptar amb llibres educatius a casa, o tenir accés a internet. Les taxes més altes de privació es troben a Romania, Bulgària i Portugal (amb més del 70%, 50% i 27% respectivament), encara que fins i tot alguns països més rics, com França i Itàlia, tenen taxes de privació superiors al 10%. Els països nòrdics tenen les menors taxes de privació entre nens, registrant tots ells nivells inferiors al 3%

http://www.unicef.es/cat/sala-premsa/desenes-de-milions-dinfants-viuen-en-situacio-depobresa-en-els-paisos-rics-del-mon


ARXIUS DESENDREÇATS (PER QUE ARRIBEN UN XIC TARD)


El canvi climàtic a Europa Bartosz Gesiarz La Comissió Europea ha presentat mesures per a una banda, establir estratègies a la Unió Europea per adaptar-se al canvi climàtic al present i al futur, y per altra banda preparar als països de la UE en casos de catàstrofes naturals i les causades per els humans (no naturals). La Comissió Europea ha informat que el ritme del escalfament a Europa es més rapit que en altres moltes parts del mon, ja que la temperatura del sòl ha augmentat 1,3°C de mitja al llarg de l’última dècada en relació amb la era preindustrial, front a un increment mitja mundial de 0,8°C. El Panel Intergovernamental de la ONU sobre el canvi climàtic (IPCC) va alertar el 31 de març sobre el major risc de sèquies, inundacions i incendis forestals en Europa degut als efectes del canvi climàtic. El 95% del canvi climàtic es degut a l’activitat humana. Un dels grans riscos a Europa del canvi climàtic es el augment de les onades de calor, un dels altres es la alta probabilitat de inundacions en les zones costaneres i el augment del nivell de l’aigua i l’erosió del terra.

Web grafia: Rtve: http://www.rtve.es/noticias/20140331/onu-alerta-cambio-climatico-traera-mas-sequiasinundaciones-incendios-europa/907702.shtml 31.03.2014 Rtve: http://www.rtve.es/noticias/20130416/europa-se-prepara-para-cambio-climatico-paraafrontar-catastrofes-naturales/641541.shtml 16.04.2013


DEFINICIONS TEMA 19 I 20 República soviética: conjunt de estats socialistes Renda per càpita/PIB per càpita: relació que hi ha entre un producte interior brut d’un país i la seva quantitat d’habitants. Infraestructures: és un conjunt d’obres o instalacions. Desnutrició crónica: és l’absencia de menjar i nutrició. Deute extern: són els diners que un país ha de donar o prestar a un altre. Llegat colonial: és l’acció que estableix algú quan conquereix gran part d’un lloc. Metròpoli: és un estat colonitzador. Colònia: és un territorio que ha estat dominat per l’extranger. Manca de mà d’obra: estar a falta de feina de treballadors. Expropiats: és la gent que té una institució de det públic. Devastació: és sinònim de destrucció. Subvenció: concesió de diners efectuats a una persona. Condonació: és l’acte jurídic el qual una persona és creditora. Ordes religiosos: tipus d’institud de vida consagrada, relgiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes. Rebuig social: exclusió deliberada d’un individu amb els altres. Ecosistemes: comunitat d’éssers vius amb procesos vitals que es relacionen. Moviments ecologistas: variat moviment polític, social i global que protegeix el medi ambient. Pluja àcida: pluja que conté àcid dissolt (àcid sulfúric i nítric principalment). Règim de pluges: és el comportament del caudal d’aigua. Aqüífer: que conté aigua. Deforestació: extinció de plantes forestals en un terreny. Erosió: és la pérdua de gruix de la capa fértil.

Reptes de futur pel nostre món. llibre col·laboratiu dels i les alumnes de 3er d'ESO del IES Banús  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you