La legitimació negocial pressuposa la capacitat, per tant requereix que el subjecte amb capacitat estigui dotat d’una aptitud específica per negociar en concret un conveni col·lectiu en una determinada unitat de negociació. Podem distingir entre legitimació inicial i legitimació plena per a negociar. Pel que fa a la negociació de convenis col·lectius estatutaris d’àmbit supraempresarial, gaudeixen de legitimació inicial: - Des de la posició empresarial, les associacions professionals que, en l’àmbit territorial i funcional del conveni, comptin amb el 10% dels empresaris i que aquests empresaris ocupin, almenys, al 10% dels treballadors afectats pel conveni. -
Des de la posició dels treballadors, els sindicats: però només aquells que ostentin un determinat grau de representativitat. A nivell de comunitat autònoma, l’ET considera legitimats els sindicats que tinguin la condició de més representatius segons l’establert per la LOLS. En un àmbit territorial i funcional específic, estan legitimats per negociar convenis estatutaris d’àmbit supraempresarial els sindicats que tinguin una representativitat de almenys el 10% dels membres dels comitès d’empresa o de delegats de personal.
Respecte la legitimació plena: - Per la part empresarial, la comissió negociadora queda vàlidament constituïda quan les associacions empresarials legitimades representin, com a mínim, a empresaris que ocupin la majoria (la majoria absoluta, és a dir, més de la meitat més un) dels treballadors afectats pel conveni. A aquests efectes resulta fonamental el cens laboral de les empreses associades a l’organització patronal que vol negociar. -
Per la part dels treballadors, la comissió negociadora queda vàlidament constituïda quan els sindicats amb legitimació inicial representen, com a mínim, la majoria absoluta dels membres dels comitès d’empresa i dels delegats de personal afectats pel conveni.
Límits a la negociació col·lectiva Les parts negociadores estan obligades, durant la negociació d’un conveni, a respectar determinats límits que deriven: - Del respecte a les lleis. - Del respecte a les condicions més avantatjoses assolides a títol individual. - Del contingut social de les matèries que es regulen. - De l’àmbit personal del conveni col·lectiu.
5